MENORCA FORTIFICADA

La situació estratègica de l’illa enmig de la Mediterrània, occidental

El punt d’inici de les construccions defensives a Menorca en època

ha provocat que Menorca fos objecte d’invasions pirates, a més de ser

moderna són els atacs de Barba-rossa a Maó (1535) i el de Mustafà

ambicionada per diferents potències europees que veien en Menorca

Pialí a Ciutadella (1558), que van provocar que Felip II prengués la

un punt clau per al control de la Mediterrània.

decisió de construir el fort de San Felip, el reforç de les antigues

Ja des d'època medieval, poc després de conquistada l'illa per Alfons III d'Aragó als musulmans, es construeixen torres pels propietaris rurals que les utilitzen com a refugi de la població davant els atacs de pirates. Les torres medievals millor conservades són Torre d'en Quart, Torre Saura, S'Argoçam i Binifadet.

La situació militar a la Mediterrània del segle XVI va ser la de constants conflictes entre l’imperi espanyol i l’otomà. A més de les batalles entre els exèrcits, es va generalitzar la tàctica de fer ràtzies; és a dir, atacar per sorpresa punts de la costa de l’enemic per fer-li el màxim de mal possible. La solució al perill constant va ser la construcció d’una xarxa de talaies i de torres d’avís marítim. Per avisar de la presència de l’enemic, encenien foc durant el vespre i feien fum de dia. La talaia millor conservada es la de Torret.

muralles medievals de Ciutadella i Maó amb bastions per albergar l'artilleria i la torre de defensa de Sant Nicolau. En el segle XVIII Menorca es veurà involucrada en els esdeveniments històrics al Mediterrani i en el repartiment de poder i territoris entre les potències europees. Com a conseqüència de la Guerra de Successió al tron d’Espanya, passa a mans angleses (1713, tractat d’Utrecht).

Durant gairebé cent anys l’illa va ser anglesa, amb alguns curts períodes de domini francès i espanyol. Es desenvoluparà tota una activitat edilícia basada en la construcció de torres de defensa a la costa, tres espanyoles i onze angleses, per impedir el desembarcament de les tropes enemigues, i grans construccions militars, com la reforma i ampliació del castell de Sant Felip i el fort de Marlborough. Finalment, l’any 1802, Menorca passa, definitivament, a la Corona espanyola (Pau d’Amiens). Carles III va fer esclatar el castells de Menorca. Com conseqüència d’això, Menorca va quedar sense cap fortificació i Isabel II va construir la fortalesa de La Mola.

CAPÍTULO 2

CASTELLS I FORTALESES

FORT MARLBOROUGH 3

FORT MARLBOROUGH OBERT A VISITES Ubicació: Cala de Sant Esteve Població: Es Castell Titularitat: Consell Insular de Menorca Gestió: Fundació Destí Menorca Telèfon: 902 929 015 Web: www.menorca.es €

NO T’HO PERDIS

39º51’47,69’’ N 4º18’05,67’’ E 4

Fort situat al costat sud de la cala de Sant Esteve. Va ser construït pels anglesos entre els anys 1720 i 1726 per protegir el sector sud del castell de Sant Felip i evitar, en cas de setge, que les bateries enemigues poguessin situar-se al vessant nord del turó que domina l'elevació del terreny on es trobava Sant Felip. Aquest fortí va patir dos setges. El 1756, el de l'exèrcit francès comandat pel duc de Richelieu, que va arrabassar l'illa als britànics durant set anys; i el 1781, el de l'exèrcit espanyol capitanejat pel duc de Crillon, que va conquistar l'illa i la va retornar temporalment a la sobirania espanyola. Va ser enderrocat per ordre de Carles III pocs mesos després de la rendició del general Murray a les tropes espanyoles. Posteriorment va ser reconstruït quan Menorca va caure de nou en mans angleses el 1798. En aquesta època es va construir la torre d’en Penjat al turó d’en Penjat o del Turc per evitar-ne l'ocupació en cas de setge, com va ocórrer en els setges francès i espanyol.

5

Gairebé assimilada al paisatge, gran part de la fortificació està excavada en la roca. La galeria d'entrada, la galeria de contraescarpa que envolta el fossat i les contramines que en surten radialment tenien com a finalitat protegir el recinte central i les seves quatre peces d'artilleria emplaçades en plataformes semicirculars.

El muntatge expositiu tecnològic, que és respectuós amb el monument, ens convida a fer un viatge en el temps i insinua la vida al fort, els setges que va patir i la història de Menorca i d'Europa el segle XVIII.

6

7

CASTELL DE SANT FELIPE 8

CASTELL DE SANT FELIPE OBERT A VISITES Ubicació: Carretera de Sant Felip s/n Població: Es Castell Titularitat: Ministeri de Defensa Gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric Militar Telèfon: 971 362 100 Web: www.museomilitarmenorca.com €

39º51’57,44’’ N 4º18’19,61’’ E 9

El castell de Sant Felip, situat a la bocana del port de Maó, va ser una fortificació espanyola, d'estil italià amb baluards, de mitjan segle XVI. Aquest model de fortificacions es componia d'una sèrie d'elements arquitectònics en forma d'estrella i concèntrics. Al fort original espanyol (un quadrat amb quatre baluards) es va afegir una complexa xarxa d'edificacions a la superfície i de galeries de combat i de mina en el subsòl. Va aconseguir el seu màxim desenvolupament arquitectònic i tàctic a la meitat del segle XVIII. Aquest complex va arribar a ser un dels més destacats i impressionants de l'Europa de l'època. Els canons de Sant Felip (363), apuntant als quatre vents, batien el terreny circumdant en un radi màxim de dos quilòmetres. A més, completaven la defensa altres forts destacats: Sant Carles (al sud-est), Marlborough (al sud-oest), Felipet (a l'est, a l’illa del Llatzeret) i els forts d'Argyle i Anstruther (al nord-est). La fortalesa comptava també amb tota classe d'elements accessoris (polvorins, magatzems, hospital, cossos de guàrdia, garites, cuines i forns). La fortalesa de Sant Felip va patir dos setges.

10

l primer, el 1756, va ser francès; el segon, el 1781, espanyol. Es va enderrocar el 1782 per ordre de Carles III, després del setge espanyol, i va ser reconstruït anys després pels anglesos per ser definitivament destruït per Espanya el 1802, després de recuperar Menorca pel tractat d'Amiens.

Al nivell de la superfície queden poques restes, però al nivell subterrani hi ha un impressionant recorregut per les galeries subterrànies del castell, que ofereix la possibilitat de visites nocturnes ambientades amb figurants que representen escenes reals del passat i traslladen el visitant a una altra època.

11

12

13

FORTALESA DE LA MOLA 14

FORTALESA DE LA MOLA OBERT A VISITES Ubicació: Carretera de La Mola (M-3) Població: Maó Titularitat: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric Militar Gestió: Cordial Hoteles Telèfon: 971 364 040 / 686 659 400 Web: www.fortalesalamola.com €

NO T’HO PERDIS

39º51’57,44’’ N 4º18’19,61’’ E 15

Durant la dècada dels quaranta del segle XIX, els interessos colonials de França i Gran Bretanya xocaven. La ruta nord-sud francesa (França-Algèria) es creuava amb la britànica (Gibraltar-Índia).

Casualment el punt d'encreuament era el port de Maó. Pel temor que volguessin recuperar Menorca, que en aquest moment es trobava sense fortificacions, a causa de la demolició de la fortalesa de Sant Felip per Carles III (1782), es va iniciar la construcció de la fortalesa d'Isabel II a la Mola del port de Maó. És un exemple de fortificació alemanya, d’un sistema tenallat que havia substituït l'antic sistema amb baluards del castell de Sant Felip. No obstant això, el seu pla és irregular, ja que els costats de la tenalla no són iguals. Això es deu al fet que es van aprofitar els fonaments d'una antiga fortificació britànica de l'última dominació anglesa (1798-1802), el “fort de la reina Anna”.

La fortalesa disposa d'un ampli i profund fossat amb angles entrants amb canoneres. A la seva part central, la tenalla reforçava la defensa d'accés terrestre a la fortalesa. L'artilleria dels diferents nivells de foc defensava el fossat amb els nivells inferiors, i els accessos terrestres de la península i marítims amb els nivells superiors. Cal destacar la galeria espitllerada, un passadís per a la fuselleria de gairebé mig quilòmetre de llargada, que defensava el fossat i el camí cobert.

La perfecta execució de l’obra de pedra picada, les escales de caragol, gàrgoles, escuts i, sobretot, les voltes d'aresta de les casamates, han causat l'admiració de molts arquitectes que han visitat la fortalesa.

16

Per solucionar el problema del proveïment d'aigua en cas de setge es va construir una xarxa de cisternes i canals de conducció de les aigües pluvials que es recollien en grans aljubs, prèviament drenades i alliberades d'impureses en diversos decantadors.

La fortalesa d'Isabel II és una de les últimes d'aquesta qualitat.

Paradoxalment, quan es va acabar, després de 20 anys (1850-1870) de treballs i penúries, ja havia quedat obsoleta en comparació amb l'impetuós desenvolupament de les noves armes ofensives, la “revolució de l’artilleria”, i l'avenç de la marina de guerra.

17

18

CASTELL DE SANT ANTONI 19

CASTELL DE SANT ANTONI OBERT A VISITES Ubicaci贸: C/ Castell s/n . Fornells Poblaci贸: Es Mercadal Titularitat i gesti贸: Ajuntament des Mercadal Tel猫fon: 971 375 002 Web: www.aj-esmercadal.org

20

El castell de Sant Antoni és la gènesi del poble de la badia de Fornells, enclavament estratègic de l'illa, que va néixer lligat a aquesta fortificació. 1637 és l'any de l'inici de la construcció del castell, durant el regnat de Felip IV, fins l'any 1971.

El castell tenia forma quadrada; feia aproximadament uns trenta metres de llarg, per dotze d'ample. Als quatre extrems s'ubicaven quatre baluards que els noms dels quatre evangelistes. A l'interior hi havia una modesta capella, els magatzems, un gran aljub, l'habitatge de la tropa i la intendència. Al centre, un petit pati d'armes.

21

Aquesta fortificació va ser destruïda l'any 1782, poc després que l'illa tornés a mans espanyoles, per ordre de Carles III. Es van demolí els quatre baluards i la segona planta.

S'ha restaurat i se n'han conservat diverses galeries subterrànies i les restes d'un bastió.

22

CASTELL DE SANTA AGUEDA 23

CASTELL DE SANTA AGUEDA OBERT A VISITES Ubicació: Camí des Alocs, Carretera Maó-Ciutadella.

Població: Ferreries Titularitat i gestió: Consell Insular de Menorca Telèfon: 902 929 015

24

A partir del 903 les illes Balears formen part del món musulmà, quan Isam Al Khawlani les annexiona al Califat de Còrdova. El 1287 les tropes catalanes d’Alfons III desembarquen al Port de Maó. Centenars de menorquins deixaren el camp i juntament amb el ra’is es refugiaren al castell de Santa Àgueda, on varen capitular el 21 de gener.

Al cim de la muntanya de Santa Àgueda es va construir, entre el segle X i el XIII, un dels complexos defensius més importants d’Al-Andalus.

Des del castell es gaudia d’una bona panoràmica de gairebé tot el districte de Hasmaljuda (el municipi de Ciutadella), el de Benissaida (es Mercadal i Ferreries), bona part de la costa del nord-oest i la capital Medina al Yazira (Ciutadella). El conjunt de la fortificació consta de tres recintes, que comprenen una extensió de 6,5 hectàrees, 1.800m de muralles i 37 torres, de les quals encara se’n conserven en bon estat prop d’una desena, les més antigues són les de planta rodona, i les més modernes són les quadrangulars (que molts cops es feren per reforçar les rodones). Els recintes eren independents però estaven connectats.

Els dos primers es van construir cap al segle X i van ser reformats durant els segles posteriors, mentre que el tercer podria pertànyer al XIII. 25

La funció del castell era de control del territori i, sobretot, dels ports de la costa nord. A l’hora d’elegir l’emplaçament, es va tenir en compte la proximitat a la seu del poder polític, per tal que en un cas extrem les autoritats tinguessin un lloc on refugiar-se. La gran extensió dels seus recintes permetia servir de refugi també a la població rural dels voltants. A més de ser un lloc permanent d’allotjament de tropes, probablement també va ser un nucli de població important.

El castell durant els primer anys de la conquesta catalana continuà com a principal fortalesa militar de l’illa. Malgrat tot, durant el segle XIV es preferien els nuclis urbans fortificats amb sortida al mar, per la qual cosa el castell caigué progressivament en desús. Després de la conquesta hi foren bastides algunes construccions, com l’església, convertida posteriorment en cases de camp, i un poc mes endavant, cap al nord, el bouers i l’era i un aljub, que possiblement ja s’utilitzava en època musulmana.

S’accedeix al castell des del camí des Alocs, fins arribar a les antigues escoles rurals. Després, ja a peu, passem una calçada de tipologia romana, però d’època medieval.

26

CAPÍTULO 3

TORRES

TORRE D’EN PENJAT 28

TORRE D’EN PENJAT NO OBERTA AL PÚBLIC Ubicació: cala de Sant Esteve Població: es Castell Titularitat i gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric Militar Telèfon: 971 362 100 Web: www.museomilitarmenorca.com

39º51’34,02’’ N 4º18’14,63’’ E

29

Torre de defensa costanera anglesa de grans dimensions. Es va construir el 1798 per ordre del general Stuart, conqueridor i governador de Menorca. S'aixeca sobre el turó del Turc o d’en Penjat.

Al principi va rebre el nom del Governador, després es va anomenar “d’en Penjat”.

30

31

El seu objectiu era cobrir l'entrada del port, en els moments en què es reconstruïa el castell de Sant Felip i, quan el castell s'acabés, complementar el fort Marlborough per evitar l'assentament d'una bateria de setge contra el fort esmentat, en cas de setge. Compta amb l'estructura típica d'aquest tipus de torres: la planta baixa com a magatzem de pólvores i recanvis, la planta intermèdia per allotjar la tropa i la terrassa superior per a l’artilleria (canó) i defensa immediata.

Sobre la porta original, que es trobava a la planta intermèdia, el parapet que envoltava la terrassa avançava sobre cinc mènsules que deixaven entre elles unes obertures (espitlleres) des d'on es disparava per a la defensa de la porta i així s’impedia l'entrada a la torre.

La torre disposava de fossat pel costat de terra. En sortien dues parets de pedra seca, una cap al mar, i l'altra cap al fort Marlborough, a uns 500 metres més al nord. La paret proporcionava un enllaç amb el fort i en la seva part més propera a la torre es muntava un canó per al flanqueig d'aquesta comunicació.

En la restauració de 1989 es van eliminar les modificacions que va patir el 1946 com a lloc goniomètric (instrument que permet mesurar blancs) de la bateria Vickers de 38,1 de la Mola.

32

TORRE DE SON GANXO 33

TORRE DE SON GANXO VISITA EXTERIOR (ÚS EXCLUSIU COM CASA DE COLÒNIES) Ubicació: Urbanització Punta Prima-Son Ganxo Població: Sant Lluís Titularitat: Consell Insular de Menorca Gestió: Institut de la Juventud de Menorca Telèfon: 971 365 073 Web: www.injovemenorca.com

34

Torre de defensa costanera espanyola, també anomenada de Punta Prima. És d'aspecte i dimensions similars a la d'Alcalfar, perquè van ser construïdes en el mateix moment, el 1786, durant la sobirania espanyola, recuperada l'illa per Espanya als britànics, i sent governador de Menorca el comte de Cifuentes.

35

Situada a l'extrem sud-est de Menorca, a uns set quilòmetres del port de Maó i davant de l’illa de l'Aire, domina una costa baixa i comprèn una platja, per la qual cosa és un ancoratge d'immillorables condicions per a un desembarcament de tropes enemigues. Des de la torre s’havia de vigilar la costa fins a cala Canutells.

Com totes les torres de defensa costanera, disposa de tres plantes, amb porta d'entrada per la planta intermèdia per mitjà d'una escala portàtil.

L'entrada era defensada zenitalment per fusellers des del matacà que sobresortia de la terrassa superior. En l'actualitat s'hi accedeix per la planta baixa a través d'una porta oberta anys després de la seva construcció. La pujada a la terrassa des del pis intermedi és a través d'una escala de caragol encastada en el mur que desemboca a la sala del matacà.

Avui se’n fa càrrec l'Institut de la Joventut de Menorca i l’empra com a casa de colònies.

36

TORRE ALCALFAR 37

TORRE ALCALFAR VISITA EXTERIOR Ubicació: Carretera Sant Lluís - Alcalfar Població: Sant Lluís Titularitat i gestió: Ajuntament Sant Lluís Telèfon: 971 151 084 Web: www.ajsantlluis.org

38

Aquesta torre de defensa costanera espanyola es va restaurar fa pocs anys. Té forma troncocònica de tres plantes, que es manifesten a l'exterior per un ressalt o cordó, que envolta la torre com una faixa. Els murs es van construir de morter revestit a l'exterior per carreus.

A la planta baixa hi havia un petit magatzem de pólvora i una cisterna.

Aquest petit espai interior quedava cobert per una cúpula semiesfèrica, sostre del pis intermedi. L'escala de caragol que comunica el pis intermedi amb la terrassa està encastada en el mur de la torre.

39

El matacà se situa sobre la porta d'entrada per defensar-la. La porta original és la que es troba a la planta intermèdia. La porta d'accés a la planta baixa es va obrir molt després de la seva construcció. La terrassa és una mica diferent de la de les torres angleses. Està limitada a l'exterior per un parapet i l'espai útil per a la peça d’artilleria (canó) està desplaçat pel que fa a l'eix de la torre per l'espai ocupat pel matacà; per això el seu sector de tir es limitava a 180 graus, que coincideix amb el tram més baix del parapet. En aquesta terrassa s'aprecia la zona on hi havia el forn per a les “bales vermelles”, projectils que s'escalfaven fins que aconseguien un color vermell roent. Aquests projectils, disparats contra els vaixells de buc i cobertes de fusta, en topar amb les estructures d'aquestes embarcacions i encastar-s’hi podien fer-les incendiar.

40

41

TORRE SA MESQUIDA 42

TORRE SA MESQUIDA VISITA EXTERIOR Ubicació: urbanització Sa Mesquida Població: Maó Titularitat i gestió: Privada

39º54’50,06’’ N 4º17’10,35’’ E

43

Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada sobre una roca elevada al centre de la badia i presenta un matacà molt ampliat i reforçat per fer front a un atac terrestre des de l'oest, per on seria atacada la torre. Aquesta galeria sobrepassa en altura el parapet de la terrassa, i permet ―a través de les seves nombroses espitlleres― el foc dels fusellers per frenar l'assalt. Aquest dispositiu fa única aquesta torre, i juntament amb la del Castellar a Ciutadella són les dues excepcions al disseny de torre d'anglesa de T. Col Pasley. A part d’això, és similar a les altres construïdes. El pis intermedi ha caigut, però es conserva encara l'escala de caragol encastada en el mur que conduïa a la plataforma superior. La plataforma superior estava preparada per al joc d'un canó giratori per obrir foc contra els vaixells que entraven a la cala. Els reforços verticals de carreus queden especialment visibles al costat sud de la torre, que està molt deteriorat en el seu exterior. La porta d'entrada original està situada a la galeria defensiva esmentada.

L'accés a la planta baixa és posterior; també hi ha excavada una cisterna a la planta baixa.

Al peu de la torre hi ha una plataforma d’artilleria empedrada per instal·lar-hi una bateria. D’esquena a la torre i la bateria hi ha un recinte amb un habitatge per a l’allotjament de la guarnició i el cos de guàrdia amb una garita per al sentinella. Avui la torre i el recinte són de propietat particular i l’habitatge dels seus propietaris.

44

45

TORRE RAMBLA 46

TORRE RAMBLA NO OBERTA AL PÚBLIC Ubicació: Situada enfront de la Illa d’en Colom. Parc Natural de s’Albufera des Grau Població: Maó Titularitat i gestió: Privada

39º57’46,26’’ N 4º15’54,52’’ E

47

Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada al cap de Rambla, que separa la cala de sa Torreta de la cala des Tamarells. Va ser construïda entre 1799 i 1802. És troncocònica, de pedra sense forma i morter sobre un sòcol. Dos cordons, un de superior i un altre d’inferior, de marès i lleugerament sortints, emmarquen externament el parapet de la terrassa.

Com totes aquestes torres, està formada per planta baixa, pis intermedi i terrassa de combat. La planta baixa era magatzem de queviures, pólvores i recanvis. A la planta intermèdia s'hi allotjava la guarnició. Estava formada per una sola habitació amb volta i planta octogonal. Està comunicada amb la terrassa a través d'una xemeneia. A la planta baixa hi havia excavada una cisterna quadrada. La porta original, com sempre, a una alçada mitjana, és rectangular amb un lleuger arc a la part superior i estava defensada pel matacà superior sostingut per quatre mènsules, amb espitlleres entre les mènsules per disparar-hi a través. La terrassa és circular, amb una obertura en el parapet al costat del matacà i s’utilitzava segurament per pujar el canó i els projectils.

48

Es conserva en el seu estat original, llevat de l'accés realitzat a la planta baixa. No s'ha restaurat i la cara exterior dels seus murs està molt deteriorada, té els carreus amb les juntes descarnades del morter que les unia, amb un gran perill de despreniment de materials, per la qual cosa s'aconsella no apropar-s’hi ni accedir a l'interior.

Als voltants queden les restes d'un edifici que allotjava els dragons, soldats de cavalleria que transmetien els avisos de temps boirós i vigilaven els punts ocults des de la torre.

49

TORRE DE SANT FELIPET 50

TORRE DE SANT FELIPET NO OBERTA AL PÚBLIC Ubicació: illa del Llatzeret, port de Maó Població: Maó Titularitat: Ministeri de Defensa Gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric Militar Telèfon: 971 362 100 Web: www.museomilitarmenorca.com

39º52’20,53’’ N 4º18’22,96’’ E 51

Es va construir el 1798 a l'entrada del port de Maó, a la punta més oriental del Llatzeret, pels voltants del qual hauria de passar tota embarcació que volgués entrar al port. Es va situar en l'emplaçament de l'antic fortí de Sant Felipet, que havia estat enderrocat el 1782 per Carles III.

52

Aquesta torre de defensa costanera anglesa de grans dimensions té les tres plantes, com totes les construïdes en aquest període: la inferior, per a magatzems de pólvora, queviures i recanvis; la intermèdia, per a l’habitació de la guarnició i amb la porta d'accés a la torre, que es comunica amb la terrassa per una escala de caragol i amb la planta baixa, per una trapa al terra. La terrassa era circular envoltada pel parapet, on hi havia un matacà amb espitlleres des d'on es disparava per a la defensa de la porta d'accés.

Als voltants de la torre es conserva una bateria baixa, en la punta oriental de l'antic fort.

Al costat de la torre es van construir a finals del segle XIX dos edificis, amb sostres amb volta de canó, que van servir per guardar el material de les defenses submarines del port de Maó, i més tard es van adequar per als projectors d'il·luminació, auxiliars del tir de costa nocturn.

53

TORRE LA MOLA 54

TORRE LA MOLA VISITA EXTERIOR Ubicació: Cala Teulera, carretera de La Mola Població: Maó Titularitat: Ministeri de Defensa Gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric Militar Telèfon: 971 362 100 Web: www.museomilitarmenorca.com

39º52’27,84’’ N 4º18’27,53’’ E 55

Torre de defensa costanera anglesa d'estructura similar a la de la Princesa, i al tipus de les torres petites construïdes pels anglesos a Menorca. Es va construir el 1799 en temps del tinent governador general Saint Claire-Erskine, i va prendre el nom de Saint Claire, encara que després es coneixerà com a torre de La Mola o de Cala Teulera. El seu objectiu era defensar una retirada sobre la península de la Mola i, al mateix temps, protegir l'ancoratge de la cala d'un possible desembarcament de tropes enemigues.

56

Torre de defensa costanera anglesa d'estructura similar a la de la Princesa, i al tipus de les torres petites construïdes pels anglesos a Menorca. Es va construir el 1799 en temps del tinent governador general Saint Claire-Erskine, i va prendre el nom de Saint Claire, encara que després es coneixerà com a torre de La Mola o de Cala Teulera. El seu objectiu era defensar una retirada sobre la península de la Mola i, al mateix temps, protegir l'ancoratge de la cala d'un possible desembarcament de tropes enemigues.

L'estructura és de pedra i morter recoberta a l'exterior per carreus de pedra calcària. El parapet està limitat, a dalt i a baix, a l'exterior, per dos cordons de perfil rectangular. Com totes aquestes torres consta de tres plantes. El pis inferior servia per guardar queviures, l'armament i la pólvora. La planta intermèdia era l'habitació dels soldats. La terrassa al pis superior servia per al combat i hi havia lloc per a un o diversos canons. La seva porta original era a la planta intermèdia, que es defensava a través del matacà de dalt. Presenta una canonera a mitjana altura, apuntant cap als Freus, que es va obrir posteriorment a la seva construcció, quan es construïa la fortalesa La Mola, a la segona meitat del segle XIX. Amb posterioritat a la seva construcció es va obrir una porta a nivell del terra.

Ha estat restaurada recentment.

57

TORRE LA PRINCESA 58

TORRE LA PRINCESA VISITES A PARTIR DE JULIOL Ubicació: Fortalesa de la Mola Població: Maó Titularitat: Ministeri de Defensa Gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric Militar Telèfon: 971 362 100 Web: www.museomilitarmenorca.com

39º52’27,84’’ N 4º18’27,53’’ E 59

Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada al penya-segat de la Mola i es va construir per evitar desembarcaments enemics as Freus. Es va construir el 1799 i va rebre el nom de torre Erskine (governador de Menorca), encara que també es coneixia com a torre des Freus. Segurament va ser construïda pel capità D’Arcy, cap dels enginyers britànics.

Aquesta torre era similar a la de Cala Teulera. Tenia planta baixa, intermèdia i terrassa per a una peça giratòria. La seva entrada era al nivell intermedi i la planta baixa s'emprava per a magatzem de pólvora, recanvis i queviures. A la planta intermèdia s'hi allotjava la guarnició i des de la terrassa es disparava el canó i es defensava l'accés a la torre.

A mitjan segle XIX es va variar la seva estructura interior quan va quedar inclosa en el front de la Princesa de la fortalesa La Mola. Es va superposar sobre la terrassa d’artilleria una altra estructura, que al mateix temps que en reforçava la volta, adaptava el seu perfil al disseny de l'angle sortint 3 de la fortalesa. En el seu mur, orientat cap als Freus, es va obrir una canonera per a un canó.

La torre va sofrir una voladura fortuïta, el 1958, quan va deflagrar el magatzem de pólvora situat a la torre amb motiu de la caiguda d'un llamp.

Gràcies al projecte de museïtzació de la torre, el visitant té accés a visualitzar amb detall, "gràcies a la voladura", les parts internes i com es va construir la volta. No s'ha reconstruït res; només s'han consolidat i facilitat els accessos per garantir la seguretat dels visitants.

60

TORRE DE CALA MOLÍ 61

TORRE DE CALA MOLÍ VISITA EXTERIOR Ubicació: port d'Addaia Població: es Mercadal Titularitat i gestió: Privada

40º00’43,17’’ N 4º12’03,16’’ E

62

Torre de defensa costanera anglesa situada entre cala Molí i Addaia, a la península que separa ambdues cales. Va ser construïda pels anglesos en el període de 1798-1802. Albergava una guarnició de divuit homes i recanvis i provisions per a un mes. És de forma troncocònica i disposava de tres plantes: a la planta baixa s'emmagatzemava la pólvora, els queviures i els recanvis, a més d'una cisterna enterrada. El pis intermedi estava cobert per una volta de canó i albergava la guarnició. La comunicació entre aquest pis i l'inferior es practicava per una trapa al terra, mentre que amb la planta superior es feia per un accés al sostre que donava a l'interior del matacà de la terrassa superior. La terrassa està envoltada d'un gruixut parapet marcat per dos cordons circulars. El matacà sobresortia del parapet recolzat sobre cinc mènsules, pels espais intermedis de les quals es disparava. A prop hi havia l'espai per al forn per a les “bales vermelles” per incendiar els vaixells enemics. A la terrassa hi havia un canó giratori.

Es veuen clarament els típics reforços exteriors verticals al llarg i través encastats al parament.

Aquesta torre va ser restaurada l'any 1973 pels seus propietaris. La restauració no va recuperar el matacà que havia caigut, i va prescindir de la porta original al nivell intermedi. Ara l'accés és arran de terra.

L'interior estava ben conservat i la restauració no va ser laboriosa.

L'escala és un afegit posterior.

63

64

TORRE FORNELLS

Foto: Cisco Moll 65

TORRE FORNELLS OBERTA A VISITES Ubicació: punta de la torre de Fornells Població: Fornells Titularitat: Consell Insular de Menorca Gestió: Fundació Destí Menorca Telèfon: 902 929 015 Web: www.menorca.es €

NO T’HO PERDIS

40º03’41,59’’ N 4º07’50,06’’ E

Foto: Cisco Moll 66

Torre de defensa costanera anglesa construïda entre els anys 1801 i 1802. És una de les de majors dimensions de totes les torres angleses fetes a Menorca i el seu aspecte exterior és distint al de les altres construïdes en el mateix període, perquè a la planta baixa es va fer un reforç o talús i pel parapet cilíndric de la planta superior, de volada motllurada, que sobresurt tot ell del parament exterior de la torre i descansa en mènsules.

La planta baixa era un espai dedicat a diferents tipus de magatzems: el de pólvora, el d’armes i munició i el de queviures. Des de aquesta planta fins a la planta superior, hi havia una obertura per on pujaven la munició de manera ràpida amb un sistema de corrioles. A la primera planta trobam la sala de l’oficial, el lloc d’allotjament de la guarnició i el brocal o lloc on es pot pouar, que permet proveir-se d’aigua, i el llar de foc. Alhora, hi trobam la porta d’entrada, a la qual s’accedia mitjançant una escala de llenya i que es podia treure en cas d’atac. A la planta superior s’accedeix per una escala de caragol des de la primera planta i és el lloc de la plataforma artillera on s’instal·lava, almanco, un canó, protegit per un parapet ben gruixat que envoltava tota la plataforma.

67

68

En el parapet hi havia un petit forn de bala vermella on s’escalfaven els projectils que es disparaven als vaixells per incendiar-los. El matacà es un parapet cobert en volada sostinguda per mènsules. Entre les mènsules queden unes obertures que servien per defensar, en vertical, l'accés per la porta d'entrada de l'enemic.

Es va restaurar i es va obrir al públic l’any 2000 amb un sistema museogràfic senzill i acurat. El visitant podrà conèixer aquesta torre representativa del sistema defensiu de l'illa davant els perills que arribaven per la mar, constants en la història de Menorca.

69

TORRE ILLA DE SES SARGANTANES 70

TORRE ILLA DE SES SARGANTANES NO OBERTA AL PÚBLIC Ubicació: illa de ses Sargantanes, port de Fornells Població: es Mercadal

40º02’51,71’’ N 4º08’11,31’’ E

71

L'illa de ses Sargantanes està situada al centre de la badia de Fornells, dominant-ne l’embocadura i la zona de fondeig central. Aquesta torre, situada a l'extrem nord de l’illeta, devia ser una de les últimes construïdes pel capità D’Arcy i va substituir el fort de fusta existent en aquesta illeta.

La torre forma un recinte amb la bateria situada al seu peu i disposava de tres canoneres. És de disseny i distribució diferent de les altres torres angleses de Menorca, tot i que la seva estructura és la mateixa, de morter,. i a l'exterior amb unes fileres de carreus verticals de reforç al llarg i través. No té pis intermedi, per tant la planta baixa servia per a l'allotjament de la guarnició i els recanvis. Es comunicava amb la terrassa de combat per una xemeneia amb una escala portàtil.

La torre té dues ales adossades al seu parament exterior, una cap al nord i una altra cap a l'est, que es perllonguen amb una closa artificial i un mur tancant el recinte de la bateria. L'ala de l'est té la porta d'accés al recinte, al nivell del terreny. L'ala del nord té una àmplia xemeneia, que es podia utilitzar com a “fogó de bala vermella”, molt emprada per disparar projectils escalfats, ben roents, contra els vaixells amb bucs de fusta.

A l'altre costat de l’illeta hi ha un edifici antic que va ser pavelló d'oficials i disposa als seus voltants de dos aljubs. Les torres blanques corresponen a la senyalització marítima.

72

73

TORRE SANITJA 74

TORRE SANITJA NO OBERTA AL PÚBLIC Ubicació: port de Sanitja Població: es Mercadal Titularitat i gestió: Privada

40º04’24,34’’ N 4º05’02,47’’ E

75

Torre de defensa costanera anglesa de grandària menor de finals del segle XVIII. Defensava una cala protegida del vent del nord que, en l'antiguitat clàssica (segles I-III) va ser un port ―Sanisera― de certa rellevància.

Es va construir amb morter amb fileres verticals de carreus de reforç.

Tenia tres plantes, amb l'accés al nivell de la planta intermèdia.

Posteriorment es va obrir una porta a la planta baixa que dóna a un espai octogonal de tres habitacions cobertes per dues voltes de canó, que s'usaven com a magatzem de pólvora, de recanvis i diversos materials. Es comunicava amb la planta intermèdia a través d'una trapa feta al sostre, atès que aquestes petites torres no tenien escala d'obra.

La planta intermèdia es comunicava amb la terrassa per la xemeneia feta al sostre del passadís d'entrada, que també ha caigut parcialment.

La terrassa circular superior està envoltada d’un parapet delimitat per dos cordons de pedra, superior i inferior, en el parament exterior de la torre i tenia una peça d'artilleria sobre un marc giratori amb gir central al centre.

La torre està molt deteriorada, especialment la porta original i el matacà de defensa zenital, situat a sobre la porta. En les proximitats queden les restes d'un edifici que devia albergar els dragons, soldats de cavalleria, que comunicaven amb fum o foc els avisos que les torres de vegades, a causa del mal temps, no podien comunicar. O potser servia per completar la vigilància a les zones que la torre no albirava.

76

77

TORRE CASTELL DE SANT NICOLAU 78

TORRE CASTELL DE SANT NICOLAU VISITES CONCERTADES Ubicació: Plaça de l’Almirall Ferragut Població: Ciutadella Titularitat i gestió: Ajuntament Ciutadella Telèfon: 971 381 050 Web: www.ajciutadella.org

40º04’24,34’’ N 4º05’02,47’’ E

79

Torre de defensa i vigilància costanera destinada a la vigilància de la bocana del port de Ciutadella i construïda segons plànols de l'enginyer militar Josep Castelló entre 1680 i 1682. El seu nom té origen en la petita ermita que abans ocupava el seu lloc.

L'edifici és de planta octogonal amb peu en talús tallat en la roca i fossat perimetral amb un pont de fusta davant de la porta.

La decoració de la portalada consta d'una cariàtide i un atlant rematats amb tres escuts reials, que es van realitzar l'any 1990 per substituir els originals, que estaven molt deteriorats.

La torre té un fossat excavat en la roca de vuit metres d'amplitud i dos metres de fons que envolta el seu perímetre.

L'accés a l’interior es realitza mitjançant una porta rectangular amb llinda decorada a partir d'elements de decoració barroca.

Al seu interior, una columna central sosté la volta sobre la qual se situa la plataforma d'artilleria. També trobem una escala de caragol encastada en un dels seus murs laterals que comunica les diferents plantes.

80

TORRE ES CASTELLAR 81

TORRE ES CASTELLAR VISITA EXTERIOR Ubicació: urbanització Sa Caleta Població: Ciutadella Titularitat i gestió: Ajuntament de Ciutadella Telèfon: 971 381 050 Web: www.ajciutadella.org

39º58’50,11’’ N 3º49’54,32’’ E

82

Es tracta d'una de les torres de defensa construïda pels britànics entre 1799 i 1802 amb la intenció de defensar les cales de l’illa com a suport al castell de Sant Nicolau en cas d’un possible desembarcament enemic.

Disposa d'una planta circular i un cos troncocònic. Està envoltada per un fossat d'uns sis metres d'amplària i per un terraplè construït a base de pedres sense lligar.

La torre està construïda amb pedra i morter, i folrada després amb un parament exterior de blocs regulars de marès. A diferència d'altres torres de defensa, el seu accés es realitza a través d'un passadís situat sota terra que uneix la planta baixa amb la galeria de contraescarpa situada sota el terraplè.

La torre disposa, a més, d'un conjunt de dotze espitlleres situades a la planta baixa, que s'havia d'utilitzar per defensar la construcció en cas d’un possible atac enemic per terra.

La seva altura és de vuit metres i el parapet de la terrassa sobresurt circularment al seu voltant. A la terrassa es podien instal·lar una o dues peces d'artilleria, i en trobar-se enfonsada, vista des del mar passava totalment desapercebuda per als vaixells enemics, i semblava que només era un petit fortí, la qual cosa la feia molt més perillosa i efectiva.

83

84

TORRE D’EN QUART 85

TORRE D’EN QUART OBERTA A VISITES Ubicació: Camí Algaiarens, km 3. Ciutadella Població: Ciutadella Titularitat i gestió: Privada Telèfon: 971 480 512 Web: www.torredenquart.com

40º04’24,34’’ N 4º05’02,47’’ E

86

La Torre d'en Quart és un dels edificis de defensa més característics de Ciutadella. És una antiga possessió que va rebre Mossèn Bernardo Quart del Rei Alfons III. Aquesta família va obtenir el privilegi de cavaller en la persona de Juan Quart el 1579, i a finals del segle XVII es v a e x t i n g i r .

De la gran diversitat de solucions que l'arquitectura rural menorquina ens mostra, els conjunts edificats amb torre representen una variant escassa en el paisatge insular. La torre va ser el dispositiu de defensa immediat amb què comptaven els habitants de les zones més exposades a les incursions dels pirates. Quan aquesta funció estratègica va deixar de ser necessària, ja no havia de romandre aïllada i podia iniciar-se la i n c o r p o r a c i ó d e l s e u e s p a i a l a z o n a h a b i t a d a .

De les tres situacions possibles (torre exempta, torre amb volum annex i torre dins del conjunt), la Torre d'en Quart és un exemple del segon g r u p .

El volum massís i potent de la torre sobresurt d’entre les construccions afegides i la seva imatge s'imposa com una fita en el paisatge pla de l'entorn. La planta baixa és rectangular, coberta amb volta de pedra de marès; a un extrem, ens trobem amb una escala d'accés a les plantes que servien per guardar el gra. Les façanes, que inicialment eren de pedra i de morter amb paraments verticals, es van reforçar amb c o n t r a f o r t s m o l t a m p l e s d e d i f e r e n t s a l ç a d e s .

La construcció és molt sòbria i no presenta els ornaments de Torre Saura ni el coronament de la de s'Argossam.

87

CAPÍTULO 4

MUSEUS

MUSEU MILITAR DE MENORCA 89

MUSEU MILITAR DE MENORCA OBERT A VISITES Ubicació: plaça de l’Esplanada Població: es Castell Titularitat i gestió: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric Militar Telèfon: 971 362 100 Web: www.museomilitarmenorca.com €

39º52’46,63’’ N 4º17’24,49’’ E 90

El Museu Militar de Menorca ocupa l'antiga caserna de Calacorp (seu de l'Artilleria de Costa de Menorca), construïda pels anglesos a finals del segle XVIII as Castell.

El museu consta de dues plantes i dinou sales que recorren la història de Menorca, especialment la militar, des de la prehistòria fins als nostres dies. Se centra especialment en el segle XVIII i les diferents dominacions estrangeres de l’illa. Es pot contemplar una magnífica col·lecció de canons antics, maquetes de les fortificacions de l’illa, maquetes de vaixells, d'armes portàtils, etc.

A Sant Felip se li dedica una atenció especial. També destaquen les sales de Carles III i d'Isabel II, dedicades a la reconquesta de Menorca per a Espanya i la fortalesa La Mola, respectivament. També hi trobem una sala dedicada a les fortificacions de la Guerra Civil (1936-1939).

A mesura que va transcórrer el temps, els fons del museu es van incrementar amb les biblioteques i els arxius de les unitats militars que anaven desapareixent. Això va obligar a crear una biblioteca pròpia i un arxiu amb una col·lecció de més de 700 plànols procedents de la Comandància d'Enginyers de Menorca.

La visita al Museu Militar permet al visitant introduir-se en les diferents èpoques i dominacions estrangeres que han anat formant la identitat del poble menorquí.

91

COL·LECCIÓ MUSEOGRÀFICA HERNÁNDEZ SANZ HERNÁNDEZ MORA 92

COL·LECCIÓ MUSEOGRÀFICA HERNÁNDEZ SANZ HERNÁNDEZ MORA OBERT A VISITES Ubicació: primer pis del claustre del Carme, plaça de la Miranda, 5 Població: Maó Titularitat i gestió: Ajuntament de Maó Telèfon: 971 350 597

39º53’19,31’’ N 4º15’57,96’’ E

93

L'any 1983, l'il·lustre professor Joan Hernández Mora va fer donació a la ciutat de Maó de la seva magnífica col·lecció: una gran mostra de mobiliari, objectes i quadres d'origen menorquí, així com una copiosa biblioteca, on es podia trobar pràcticament tot el que s’havia publicat sobre Menorca o per autors menorquins. L’any 1987, l’Ajuntament de Maó va instal·lar el seu llegat a unes sales del Claustre del Carme, en forma de museu i biblioteca. L'esquema general del museu reflecteix l'interior d'una casa menorquina. Les sales alberguen l'obra gràfica cronològicament: segles XVIII, XIX i XX, si bé tres col.leccions es desmarquen d'aquest esquema general: la galeria de personatges, la col.lecció cartogràfica i l'obra dels seus parents. A sa galeria de personatges trobem una trentena de retrats, en gran part gravats, però també olis o fotografies de personatges històrics coms els governadors i militars anglesos, francesos o espanyols com Lannion, Kane, Murray, Cifuentes... Destaca la col·lecció cartogràfica amb setanta làmines amb predomini dels gravats aquarel·lats. Diferenciats en tres apartats, des del més general -mapes del Mediterrani i Balears - fins als més particulars -plànols del castell de Sant Felip- passant pels més abundants de l'illa de Menorca. La carta més antiga dibuixa les illes i data de 1534.

94

MUSEU DE MENORCA 95

MUSEU DE MENORCA OBERT A VISITES Ubicació: Pla des Monestir Població: Maó Titularitat i gestió: Govern de les Illes Balears Telèfon: 971 350 955 Web: www.ajmao.org €

39º53'27,88'' N 4º15'39,78'' E 96

Ocupa el que va ser antic convent franciscà de finals del segle XVII i principis del XIX, desamortitzat l'any 1835. L'edifici, després d'una reforma que va durar 25 anys, al principi del segle XXI tornà a estar obert al públic. En destaca el petit claustre en forma de pati interior en el qual tenen lloc activitats artístiques a l'estiu. A la plant abaixa, a l'entorn del claustre, hi ha les sales en les quals es fan exposicions temporals. L'exposició permanent ocupa el pisos primer, de la prehistòria a l'arribada dels romans, i el segon, de l'època medieval al segle XX.

97

Al segon pis, la sala 2 està dedicada a la Menorca del segle XVIII sota sobirania britànica amb dos curts períodes d'ocupació francesa i espanyola. Fou una època convulsa però també de floriment cultural, especialment en el camp de la pintura i la literatura. A la riba del port de Maó s'hi congregava una intensa vida econòmica i militar, especialment durant aquest segle. Que va quedar reflectida en una extensa obra pictòrica. Hi destaquen el castell de Sant Felip, les drassanes i el Llatzaret. La sala 4 està dedicada a la cartografia sobre Menorca, la importància estratègica de la qual es reflecteix en les nombroses cartografies que sobre l'illa, els seus ports i les seves fortificacions en van fer les potències europees.

98

CAPÍTULO 5

ALTRES

LLATZARET 100

LLATZARET VISITES CONCERTADES Ubicació: Illa Llatzaret Població: Maó Titularitat: Ministeri de Sanitat Telèfon: 902 929 015 Web: www.menorca.es €

39º53'27,88'' N 4º15'39,78'' E 101

Amb motiu de l'arribada de la pesta bubònica a través dels vaixells procedents d'Orient i el nord d'Àfrica a les costes menorquines, el comte de Floridablanca, ministre del rei il·lustrat Carles III, fa construir el Llatzeret de Maó per ordre del rei el 1793.

Es tracta d'un conjunt arquitectònic singular, històric i sanitari, pensat originàriament per passar la quarantena de les constants epidèmies que ocasionava aquesta malaltia. Amb anterioritat, el govern britànic havia construït un petit recinte a l’illa de la Quarantena, que al segle XIX es va usar només en èpoques de molta aglomeració al port.

102

l 1817 les seves instal·lacions entren en funcionament i passat un segle deixa de funcionar per, anys més tard i després d'algunes remodelacions, convertir-se en un escenari per a reunions i congressos nacionals i internacionals, així com un lloc que cal visitar per poder sentir i recrear el que es va viure durant el segle XIX gràcies als magnífics espais i construccions que es preserven al voltant de tot l'illot.

Declarat Bé d'interès cultural el 1993, es troba en un dels enclavaments privilegiats de la costa de Menorca, en un illot situat al centre del port de la capital administrativa menorquina.

103

104

PONT DE SANT ROC 105

PONT DE SANT ROC VISITA EXTERIOR Ubicació: Carrer de Sant Roc i Plaça Bastió Població: Maó Titularitat i gestió: Ajuntament de Maó Telèfon: 971 369 800 Web: www.ajmao.org

106

El primer recinte de les murades era el de l’antic Castell, nucli original de la ciutat de Maó. Després de la conquesta de Menorca, els catalans comencen a construir la nova murada per ordre de Pere IV a partir del 1359. Era de pedra i morter, amb uns 8 m d’alçada per 1,5 d’amplada, sense talús; era, doncs, una clàssica murada medieval. El seu perímetre, per la part de l’interior, era resseguit per un carreró de ronda que voltava la ciutat. La continuïtat de les murades era interrompuda per portes -que comunicaven la vila amb l’exterior- i per torres -que tenien per finalitat la defensa d’aquelles. Una d’aquestes portes era el Pont de Sant Roc, anomenat també antigament Portal de Dalt per diferenciarlo del portal de Baix, situat al carrer Isabel II, i era la sortida de la vila al camí que anava a Sant Climent i a Ciutadella. És l'única resta visible de la murada. El conjunt està format per dues torres quadrades de diferent alçada, de paraments cecs, fetes de pedra i morter amb reforços de marès i rematades amb matacans. Entre elles un pas sobre la porta donava continuïtat al recorregut sobre la murada. Quan la ciutat va tornar a sobrepassar les murades i aquestes van perdre el seu valor defensiu, les torres es van convertir en habitatges, es van ampliar amb afegits i es van construir cases adossades als seus paraments.

Recentment ha estat restaurat, eliminant un cos afegit entre les dues torres, i retornant-li el seu aspecte primitiu.

107

BASTIÓ DE SA FONT 108

BASTIÓ DE SA FONT VISITA EXTERIOR Ubicació: Pla de Sa Font Població: Ciutadella Titularitat i gestió: Ajuntament Ciutadella Telèfon: 971 380 297 Web: www.ciutadella.org

39º53'27,88'' N 4º15'39,78'' E

109

Baluard pertanyent al recinte emmurallat de Ciutadella, aixecat al llarg del segle XVII sobre l'antiga muralla medieval construïda després de la conquesta de 1287 i que va quedar en molt mal estat després del saqueig turc de 1558. El bastió de sa Font s'acaba de construir el 1692 per protegir el portal del mateix nom, que es va enderrocar el 1889.

Des dels seus orígens, els seus espais interiors es destinen al magatzem del delme. Una vegada perduda la seva finalitat militar, l'any 1881 passa a ser de propietat municipal i el 1902 és llogat per allotjar una fàbrica d'enllumenat per acetilè. Fins al 1986 s'usa de dipòsit per al subministrament d'aigua corrent. El mes de maig de 1995, després de ser restaurat, s'inaugura com a seu del Museu Municipal de Ciutadella de Menorca.

110

BASTIÓ DES GOVERNADOR 111

BASTIÓ DES GOVERNADOR

VISITA EXTERIOR

Ubicació: Port de Ciutadella. Passeig marítim Població: Ciutadella Titularitat i gestió: Ajuntament de Ciutadella Teléfono: 971 380 297 Web: www.ajciutadella.org

39º53'27,88'' N 4º15'39,78'' E 112

La muralla medieval de Ciutadella es construeix el segle XIV, després de la seva incorporació a la Corona d'Aragó, a imitació de les de Perpinyà, si bé es coneix l'existència d'un mur que protegia la medina islàmica i que quedava separat de l'antiga alcassaba. Aquesta muralla queda en molt mal estat després del saqueig turc de 1558, per la qual cosa les autoritats promouen el segle XVII la construcció d'una nova muralla amb el mateix traçat però adaptada a les necessitats d’artilleria del moment. Els baluards de sa Font i del Governador són els dos únics testimonis que es conserven d'aquella antiga muralla després de ser enderrocada els segles XIX i XX per afavorir el creixement urbà de la ciutat. L'edifici de l'ajuntament s'aixeca al lloc on se situava la residència del governador de l’illa, la qual dóna nom al bastió.

113

114

Menorca fortificada ohDigital © 2013 www.ohdigital.cat

Aquest llibre no es podrà reproduir ni totalment ni parcialment per cap tipus de procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, sense l'autorització dels titulars del copyright. Tots els drets reservats en tots els països 115