Llibre Art i Escola 2022

Art i Escola Jordi Coder

L’ART DINS L’ESCOLA CFA MUNICIPAL L’OLIVERA JUNY 2022

Índex Pàg.                    

El projecte: Art i Escola L’artista L’entrevista El taller L’exposició El racó de l’artista La bota sorpresa Posa en paraules Lectura de la imatge Creació literària Cal·ligrama Revista de Sant Jordi Portada de llibre Art digital Retoc d’imatges digitals: experiments amb filtres Les visites guiades L’obra col·laborativa Espai web Col·laboracions La valoració de l’experiència

2

3 4 6 14 20 24 32 38 57 65 74 77 80 84 100 118 121 124 126 131

El projecte Art i Escola té els orígens en el projecte Artistes a les Escoles i té com a objectiu principal apropar l’art a l’Escola per mitjà del coneixement d’un artista local viu, que entra en contacte directe amb l’Escola i, que a més, n’és alumne.

Enguany hem volgut canviar de registre artístic i per això hem convidat a l’aparadorista Jordi Coder, a qui volem agrair la seva bona predisposició i la seva implicació en el projecte des del primer moment.

La disciplina és l’aparadorisme i en tractar-se d’un art efímer i de reconeixement relativament nou, el repte ha estat més gran.

A continuació us fem un recull del treball que hem fet durant aquests mesos d’implantació del projecte.

3

L’artista: Jordi Coder Per tal de conèixer l’artista vam demanar-li que ens fes arribar una petita biografia sobre el seu treball.

Com a resultat ens va fer arribar un breu relat que vam resumir en un text i en el que recollia la seva evolució i creixement com artista i aparadorista.

4

La biografia Neix a Barcelona el 1953 i és veí de la Barceloneta fins a la primera joventut.

La vocació li neix de molt jove quan se n'adona que té habilitats artístiques. Al seu temps lliure li agrada passejar per Barcelona per veure la moda en els aparadors, anar al teatre, al cinema, i se sent atret per qualsevol representació artística. Qualsevol idea creix a la seva ment i es materialitza amb una gran font de creativitat.

Intenta seguir ensenyaments d’Art a l’Escola Massana i alhora treballa a una botiga de roba d’home. També anirà a la Llotja, Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Allà aprèn tècniques bàsiques artístiques de volum, color, composició i llum. Però és autodidacta pel que fa a l'art de l'aparadorisme, és un art molt nou que no s'ensenyava en aquells moments.

Al llarg de la seva trajectòria ha dissenyat, guarnit i creat molts escenaris en els aparadors i a guanyat diferents premis en concursos d'aparadors.

Va muntar l'escola d'aparadorisme Aparadors & Co, al barri de Gràcia als anys 90 i va estar funcionant quatre anys.

Aquest és el primer cop que presenta aparadors amb obres d'art dissenyades i realitzades per ell amb la col·laboració de l'Iris, la Manuela, la Pilar i el Francesc.

5

L’entrevista El grup de Preparació per a les proves d’accés a grau superior van fer una entrevista al Jordi a final de març del 2022, per tal de conèixer més el seu treball, les seves motivacions i aprofundir en la seva obra.

Aquesta activitat va permetre a l’alumnat treballar el format d’entrevista a l’àrea de llengua. Es va realitzar un guió previ amb informació de la seva biografia. L’alumnat es va reunir amb el Jordi i van enregistrar l’entrevista. Després la van transcriure i li van donar format.

Podeu llegir l’entrevista a continuació.

6

que és una inquietud. Sempre dic que he nascut amb una flor perquè verdaderament l'ofici el duia dintre. No ho sabia, però era així. No he pogut fer res millor a la meva vida que el que he fet, que es fer aparadors.

I com va ser que vas començar i per què?

En realitat el meu somni de nen era ser cuiner. Arran de la mort d’un familiar, el meu cosí germà va venir a viure amb nosaltres i va ser com un germà per a mi.

Va marxar a França perquè volia ser cuiner. Era el meu ídol i cada cop que tornava a Barcelona jo li deia a la meva mare: “mama em deixaràs anar amb en Miki?” Però ella em deia que no, que encara era massa jovenet. Jo hi insistia fins que un dia es va quadrar i em va dir: “no hi aniràs, oblida-te’n!”. I aleshores li vaig dir al meu cosí germà: “I ara què faré si no puc ser cuiner? I com que ell estava estudiant cuina a França, i allà era tot molt diferent, m'explicava totes les coses que veia, allà ja hi havia un ofici nou, l’aparadorisme, es començaven a portar els aparadors lluïts, i per a mi tot allò que m’explicava era el que jo volia ser. En aquell moment a mi m'apassionava la moda i la roba. Una cosa va portar a l’altre i vaig anar a parar en una botiga de roba d’home fent d'aprenent per passar a dependent, i de dependent a encarregat. Un bon dia va venir un representant de pantalons Pivot. I Jo era ja l'encarregat i feia les comandes. Em va preguntar qui feia als aparadors, que eren molt macos. Li vaig dir que els feia jo. Ell em va preguntar si li faria els seus aparadors i el dilluns al matí, que és quan tancàvem la botiga vaig anar a mirar. Em va preguntar que quan li demanaria, li vaig contestar que 500 pessetes. Jo tenia 14 anys. Eren molts calers. Jo guanyava a la botiga com encarregat 2.600 pessetes més vendes i estem parlant de guanyar 500 en

Quan i on vas néixer?

Vaig néixer el 53... de 1900 a Barcelona.

Soc un nouvingut a Sant Quirze. Fa 33 anys que visc aquí.-ho diu tot bromejantQuan vas venir a viure a Sant Quirze? I des de quan ets alumne de l’escola? Què hi estudies?

Visc aquí des de l'any 90-91 i soc alumne de l'escola des del 2009. He passat per moltes etapes. Vaig començar fent informàtica... i encara en faig! Després vaig fer memòria. També he fet anglès i també he fet moltes altres coses a l'Escola que us aniré explicant de mica en mica.

De què treballaves abans?

A casa meva son peixaters de la Boqueria.

Com que no volia estudiar vaig anar molt jove a ajudar a la botiga. Encara tinc els senyals dels talls que em vaig fer -ens ensenya-. Després vaig començar a treballar en una botiga de roba i a partir d'allà vaig començar a fer aparadors i me’n vaig adonar del que volia.

Quan vas començar en aquesta professió?

Vaig començar amb 14 anys. Al 67. Suposo 7

alhora és un espai on hi ha una persona que ven un producte vol que se’l tracti de la millor manera possible, l’art aquí és clau. És un valor afegit.

un matí!.

A aquell senyor li va encantar la meva feina i em va presentar a un altre representant que també tenia botiga. I bé al cap d'un temps vaig veure que m’estava equivocant, vaig deixar la botiga i em vaig posar a fer aparadors. Vaig voler aprofitar enllestir una història abans de res. El servei militar. No perquè fos patriòtic. Ni en aquell moment ni ara tampoc! Però vaig veure que quan abans anés a complir amb la llei millor. Els meus companys se n'anaven als 21 i tornaven quasi als 23. Jo me'n vaig anar voluntari amb 18 i encara no tenia 20 quan vaig tornar. Als 23 em vaig casar i ja tenia el meu pis, de manera que a mi em va servir molt haver començat a fer el que volia des de molt jove.

He anat a fires, botigues, comerços. He fet joies, he fet làmpades. Sempre he tractat el producte com si fos una joia perquè verdaderament el que ven tomàquets, que és amb el que es guanya la vida, per a ell és un tomàquet és una joia. I el que ven rajoles també. Aleshores l'art per mi és tot a tots nivells.

Al llarg de la teva carrera professional, has participat en algun concurs, o has tingut algun premi?

He fet molts concursos. He guanyat molts premis aquí. Tenia 4 o 5 botigues a les que els feia els aparadors, la cansaladeria, la perruqueria, el Paco davant del Tramuntana, GM viatges i hi havia hagut anys en què vaig guanyar algun premi. El primer premi, de segon, de tercer… amb un aparador de Nadal o de temporada…Així que sí, he guanyat premis.

I com a anècdota us explicaré el primer premi que vaig guanyar però no guanyar.

Amb 15 anys estava fent uns aparadors d'una botiga de la Travessera, entre Balmes i la Via Augusta, i em van demanar que si li volia fer l’aparador d’un concurs per a la Creu Roja. Em va dir “aquest aparador no te'l pagaré perquè aquest aparador és un aparador de concurs i si guanyes el premi serà per tu”. Vaig fer l’aparador i vaig guanyar el primer premi. Era molt jovenet i es van aprofitar de mi. L'amo de la botiga va posar el nom de la seva núvia en fer la inscripció al concurs. En arribar el lliurament dels premis va pujar la núvia a recollir-lo i això em va doldre molt. Tenia la meva marca, el vaig fer jo i li van donar a una altra.

La teva professió, com la relaciones amb l'art, què hi té a veure?

Jo crec que la meva professió és pur art i alhora, l’art és d'on m'he nodrit tota la vida. Tot plegat és una cosa que he dut dintre. Ja des de molt jovenet m’havia interessat per aquestes coses... Per exemple, vaig demanar a un forner que em deixés anar a l'obrador per veure com feia el pa. A un pescador li vaig demanar veure com pescava. Necessito saber i aprendre per representar. Considero l’art una font i alhora un complement. Si no tens aquest neguit artístic, aquesta predisposició i aquest sentiment és impossible perquè un aparador és un aparador i prou, però 8

tots iguals entre ells i clar... necessitava una idea innovadora.

Llavors em vaig nodrir d’en Christo i na Jeanne-Claude coneguts per embolicar edificis importants d’arreu del món amb roba, com per exemple el Pont Neuf a París o el Reichstag alemany. Em vaig nodrir del seu punt de vista i em va anar molt bé. Es a dir, no m'aixeco al matí i em poso a crear.

No és res d’això. Suposo que són ones.

Però la creació no surt del no res, surt de la necessitat.

Vaig enguixar totes les parets i allò aleshores era una cosa molt innovadora.

Vaig posar una bola del món enorme penjada amb unes cadenes blanques i vermelles (que les vaig portar de Suïssa) i una creu vermella al terra. Amb tot això vaig encadenar el món amb la Creu Roja.

He treballat molt en el món de la roba, però també he presentat agulles per diabètics a una fira, per exemple.

L’empresa havia inventat unes agulles molt petites i llavors vaig haver d'inventar com fer per poder fer que allò tan petit pogués lluir i ho vaig aconseguir. Sempre he tingut molta sort perquè els clients sempre m’han deixat fer, han confiat en mi i això m’ha obligat a donar més de mi mateix.

Has fet alguna formació relacionada amb la teva professió?

Si, una mica, vaig començar estudiant a l'Escola d'Arts i Oficis, que abans es deia Llotja, i després un temps a l'Escola Massana, més tard vaig fer un curs a l’Escola IADE. Però ja està. Jo mateix he tingut una escola d’aparadorisme. Tot i que en realitat, l'ofici de aparadorisme no té cap titulació oficial. Això vol dir que jo soc completament autodidacta. El que vaig aprendre el poc temps que vaig estudiar va ser dibuix lineal, modelatge, dibuix artístic...

Quina relació que tens amb el cinema, el teatre o el disseny?

Per a fer un aparador necessites saber de volum, de llum, d’estètica, dels colors que es respiren…. I dintre d'aquest món, jo com a autodidacta m’he hagut d’inventar moltes coses.

El cinema m’ha ensenyat tot el que sé. I quan dic tot el que sé, us dic tot el que sé a tots nivells. M'ha despertat sentiments, emocions, m'ha fet reconèixer colors, textures o estructures. Fins i tot m'ha ensenyat a menjar. A casa meva el meu pare era portuari i la meva mara peixatera, d'una família no us diré molt humil, perquè no eren molt humils, però eren una família

Per exemple, en un encàrrec de la Sony.

Vam anar a Portugal a fer una exposició i em van demanar que hi posés els televisors agrupats per famílies segons el model, que és com ho feien ells. Cinc, sis models que era una família o quatre era una altra família, i així. Però clar; els televisors són 9

treballadora on treballava el pare i la mare.

A mi no m'ha faltat mai res però mai m’ha sobrat. El meu pare em veia menjar i sempre deia: “Ai! Es menja les gambes amb forquilla i ganivet!”. Per què ho feia? Doncs per que ho vaig veure les pel·lícules, on la gent servia amb una cullera i una forquilla.

Vaig voler aprendre a fer-ho així. No és ser millor, per a mi és voler enriquir-me de tot.

Ho necessito.

m’hauria de reciclar perquè ara és tot molt minimalista i jo soc barroc. Sempre peco per una mica de més que no en una mica menys.

I més enllà d’això, com definiries el tipus d'art que fas?

Jo per mi l’art és en tot. Per a mi l'art és fer unes croquetes, és fer una truita, és pintar. És quan veus una noia que està pentinada i que em sembla que és natural però ella s'ha pentinat i és natural.

A més, en alguna ocasió també he treballat al cine. Sí, sí. He participat a la pel·lícula REC. Vaig ser un dels que em menjava a la gent! També he fet algun anunci... Però bé això que son coses molt puntuals i per mi és divertiment de vida i prou.

Però sobre el que realitzes tu mateix, el que produeixes, quin tipus d’art seria?

Faig un art contemporani però he fet tot tipus d’art segons el que demanaven els clients, m’adaptava a tot, sempre obert i no crec que estigui definit, per a mi el món és art, amb això ja ho dic tot.

I el teatre… el teatre, sense saber-ho, era una cosa pendent de la meva vida que verdaderament no havia pensat mai que em passaria. Fa uns anys que tinc una companyia de teatre, que va sorgir de l'Escola d'Adults. Jo en soc el director i també faig d’actor.

I com a artista, com definiries?

I en quant el disseny, doncs també ha estat una font d’inspiració. Jo per exemple me'n vaig a veure una pel·lícula i a l'horitzó, en algun un moment puc perdre’m del diàleg i em relaxo i començo a fixar-me més en el disseny de les coses, miro i no em perdo, observo el vestuari, el maquillatge, l’atrezzo... Però hi ha una cosa que em dona molta ràbia I és quan veig alguna cosa que m'ha impactat de veritat i penso: com no se m'ha acudit a mi?

I que ens podries dir sobre el teu estil? A les fotos podem veure que t’agrada el món natural…però en resum, com definiries el teu estil?

Atrevit, exagerat, apassionat, excessiu. Per exemple, ara estic ficat en una cosa que després us explicaré i entre tant jo no he viscut. Estic ficat en això al 100%. I clar, a la meva edat ja no he de demostrar res a ningú. Però sempre que he fet un aparador o una feina sempre busco guanyar el premi, a tots nivells.

Es podria dir que soc molt barroc. Això és característic del que faig . No soc minimalista. Jo crec que ara en aquests moments…si hagués de viure d’això...

I sobre què estic fent ara, doncs mireu, això m’ho va plantejar la Yolanda potser que era al juny. Em va dir si volia ser l’artista de l'any a l’Escola. I bé, vam començar a 10

plantejar-ho i posar-nos d'acord. I des del juny que no visc. Però clar, un també fa altres coses, no només això! I un cop ho vam tenir plantejat, i vam treballar la idea ens vam posar a dissenyar i crear l’exposició. Des del 1 de gener jo em vaig prometre a mi mateix que ho aconseguiria i des d’aleshores no visc, només estic pensant en el 4 d'abril que inaugurem l'exposició.

exemple, a la fira Alimentària he estat quatre dies allà dintre, dormint dues o tres hores al dia i sempre hi havia gent que em deia: “va home que et dono un cop de mà” Però clar. No sé si vosaltres a casa algun dia esteu fent una amanida i ve algú i us diu que us dona un cop de ma... Doncs li pots dir que talli la pastanaga però el que no podeu és estar totes dues a la safata i ficar les coses perquè llavors hi ha desordre. Soc molt individualista. No soc d'eixe món -riu-.

Quan treballo m’agrada estar concentrat.

No tinc gana, no tinc son, no tinc pipi, no tinc res.

També espero que el dia que vingueu, si us agrada i ho gaudiu. Però no ho sé, potser quan ho veieu direu “no n'hi ha per tant”.

No ho sé. Però jo hi poso el coll.

Com explicaries el teu art a algú que no et conegués de res?

Quan estàs creant, com et definiries, quines són les teves manies o rutines?

Els clients em sortien del boca a boca, un li deia a un altre. Altres cops per veure els aparadors que havia fet a alguna fira. M’he inspirat en coses que he vist però mai he fet un aparador com un altre que he vist.

La primera vegada que parlava amb un client tenien la impressió que cobrava car i em preguntaven: “Vostè m’assegura que vendré més?”. I jo els deia no, el que li asseguro és que no passarà ningú per davant del seu aparador que no es fixi i que no s'aturi a veure què coi és això. També els deia “vostè no ho sap però li faig falta perquè jo no t’asseguro vendes però jo te'ls porto [els compradors] i quan te’ls porti i entrin després ja és cosa teva”.

No és pas com si hi hagués un camí que sempre hi és, o unes passes. No, no, em moc molt, observo, controlo, vaig a fires...

He anat a Amsterdam, a París o a Londres i tenia proveïdors a tot arreu. Quan estic en algun lloc veig alguna cosa que és el que em toca la fibra. A partir d'aquest moment és investigació. Donar-li la volta i donar-li la volta i donar-li la volta. És a dir, no és que m'assegui a dibuixar, que també ho he fet clar (He dissenyat bruses amb la meva exdona, roba per a casaments, vestuari per a festes amb passarel·les). Però fora d’això no és que hi hagi un camí. Cada cas és diferent.

I en quant a manies... mireu soc molt ordenat i ho necessito. Més que mania com a mania és cosa d’educació. Per exemple, jo porto el martell a la butxaca del darrere i aquí -senyala el canell- porto un porta agulles amb les agulles amb un imant. El fil el porto aquí -senyala per sota de la camisa-. Tot està estudiat. No m'agrada gens que ningú em toqui les meves eines.

Quan vas a exposar o estrenar, com et sents abans durant i després?

M'has fet tres preguntes i és només una la resposta: nerviós, nerviós i nerviós. Estic molt nerviós abans perquè no sé ben bé si allò que jo crec, que sento, que he pensat i he viscut ho podré traslladar tal i com és.

Per tant abans estic molt nerviós.

I com que soc molt exagerat, sempre m'agrada fer una mica de més, anar una

Sempre m'ha agradat treballar sol. Per 11

mica més enllà. Llavors això em dona nervis mentre exposes o estrenes perquè no sé si tothom ho entendrà. I llavors observo la gent, i estic nerviós buscant l’aprovació. I clar, en aquest món també es passen nervis mentre estrenes perquè qualsevol errada et pot arruïnar la nit.

perquè clar, podíem posar fotos de la meva feina, però això no ens feia el pes.

Però aquest tipus d’art, l’aparadorisme, no ha existit sempre, no?

Vaig recordar que fa trenta i pico d'anys vaig comprar uns motllos per fer botes. La meva exdona en tornar d’un antiquari em va dir “Jordi, aquí hi ha una cosa preciosa per tu!” I vaig anar...Crec que poder em va costar 20.000 mil pessetes aquells motllos de bota i jo vaig pensar “va que algun dia en faré alguna cosa”. I les he anat traslladant de magatzem en magatzem sense fer-ne res en concret, amb la idea que algun dia faria alguna cosa amb elles.

Penseu que això que fem ara anem als carrers de Barcelona com el passeig de Gràcia a mirar els aparadors...Sembla que hagi estat tota la vida, però no pas.

Li vaig comentar a la Yolanda la idea que tenia, fer un aparador amb les botes enormes de cartró pedra vestides de diferents maneres i a ella li va semblar bé.

I en acabar estic molt nerviós pensant que ho he aconseguit però alhora pendent de què diu la gent.

Com us he explicat, a casa meva no vivíem malament però l’art no hi havia entrat mai.

Però si haguessis anat al mercat de la Boqueria hauries vist la parada que tenia la meva mare amb un davantal i un monyo. i que duia el davantal a la mà i donat i el monyo, li venien a comprar només pel seu l'aspecte. Vull dir que ella potser també era aparadorista. Se que mostrar a un aparador el producte que té una botiga es relativament nou però jo ja el vaig conèixer de jovenet, m’encantava anar al Passeig de Gràcia i mirar els aparadors.

Em presto sempre a fer coses per l’escola i jo mateix m’embolico. En un estrés de creació vaig pensar “No, m’estic equivocant?” i vaig modificar la idea inicial.

Vaig tornar a tenir una reunió amb la Yolanda al desembre. El canvi li va agradar més encara. Per exemple, quan vaig anar a Nova York em vaig enamorar de l’Empire State. Bé doncs faré un córner que és l Empire State. També soc un seguidor de la Coco Chanel de tota la vida.... i hi ha un córner de la Coco Chanel. El Dalí m'encanta. Quan era jovenet, jo recordo veure en televisió, que era en blanc i negre i sortia el Dalí amb els seus bigotis i el seu bastó. I jo era un nen i li deia a la mare: ai, mama, aquest home és un ximplet. No? És

Ens podries avançar una mica què trobarem a l’exposició que prepares? Quin és el fil conductor, el títol, les obres i una mica del procés?

En el moment en què la Yolanda em va demanar si volia ser l'artista jo el que li vaig comentar és que jo no tinc obra com en tenen altres artistes. La meva obra és efímera. Jo feia un aparador que pot durar un mes o pot durar un trimestre o dos trimestres. Però ja està. Aleshores és quan vaig començar a pensar què podria fer, 12

un ximplet. I un bon dia em van portar al Museu de Figueres i allà vaig descobrir que Dalí era un geni per conèixer. Gaudí m'encanta i he fet un corner de gaudi. La Frida Kahlo és una dona que m'apassiona, pels quadros, per la seva vida, he llegit molt sobre ella, he vist la pel·lícula, he estudiat els colors...i hi ha un córner que és la Frida.

cops dissenyar una reforma o decorar l'habitació per a la nena que acaba de fer la comunió o per a l’apartament. Fins i tot quan algú vol obrir una botiga. Ara bé, cosí germans no és el mateix eh!. Els decoradors no em volen ni veure. Perquè ells han estudiat, son decoradors. Jo sí que soc amics d’ells, però ells de mi no bromeja--

També hi ha una cosa que ... els galls i les gallines que és un tema que sempre m'ha apassionat. No em pregunteu per què... I hi ha el corner que són els galls i les gallines.

Però per exemple una persona que no et coneix de res, tu què li diries que fas?

Trobes alguna relació del que tu fas amb la decoració d’interiors?

Aparadors. Aparadors bàsicament. Però clar, jo soc aparadorista, però en realitat jo em considero un artista perquè si soc capaç de fer un disseny i anar al fuster i dir li necessito això... Per exemple aquí a l’exposició ho veureu. Jo vaig fer un disseny de les cúpules de l'Índia i li vaig dur al ferrer perquè m'ho fes. I el mateix amb els vidriers. I ells molts cops m’han dit “home, però que això que vols no es pot fer”... “I a mi què m’expliques...”. Així doncs, en aquesta professió et veus obligat a fer moltes feines de diferents disciplines. Fer aparadors es fer aparadors, però per poder muntar allò he hagut de tocar ferro, vidre, metacrilat, fusta, pintura... Feia els dibuixos i em buscava la vida per que és fes

Són cosins germans. M’han demanat molts

realitat. Aquesta és la meva feina.

I l’element que ho lliga tot és la bota. Cada bota l'he adaptat a això, l’he ambientat en base a això. I tot plegat es diu Bulevard de la vida. L’exposició és un passeig per la meva vida professional i personal. Exposo tot el que m'ha tornat boig acompanyades aquí i de pel·lícules i de cançons que m’han inspirat cada una de les obres. En total seran 10 i el principi estarà a l’exterior. Al darrere d’on estem hi haurà un gran panell amb un fons de Venècia. Millor ho heu de veure i espero que us agradi.

13

El taller .

Es va realitzar un taller en dues sessions a càrrec de l’artista en el que van participar alumnat de l’Escola de diferents cursos i altres persones interessades del municipi.

Cada sessió va tenir una duració de dues hores i es van emmarcar en les activitats de la setmana cultural.

El taller es va anomenar “Caminant per la vida” i tenia per objectiu principal mostrar alguna de les tècniques que el Jordi ha utilitzat al llarg de la seva trajectòria com aparadorista. En aquest cas va proposar reciclar una bota i vestir-la amb diferents peces de roba i complements a gust de cada participant. D’aquesta manera van poder veure in situ el procés que el mateix Jordi havia fet en la confecció de les seves obres.

La primera sessió es va realitzar el 5 d’abril. En aquesta sessió els participants van revestir l’estructura de la bota amb diversos materials.

La segona sessió es va fer el 7 d’abril i es quan van guarnir la bota pròpiament.

14

El taller “Caminant per la vida”

15

16

Obres realitzades per les participants

17

18

Exposició de les obres realitzades per les participants

19

L’exposició Durant el mes d’abril, maig i juny l’Escola va acollir una exposició de la seva obra.

El Jordi va voler mostrar una representació del seu art. Es van exposar 10 botes realitzades entre el 2021 i 2022. El nom escollit per l’exposició va ser ‘Boulevard de vida”, títol que vol expressar un passeig expositor de la seva vida amb aquells aspectes que l’han marcat i sobretot que han influït en el seu art i en la seva personalitat.

L’exposició va ser comissariada per la directora del centre, Yolanda Corral, aquest cop amb el repte, d’exposar unes obres que s’han fet per a l’ocasió: quan es treballava en l’exposició les obres no estaven fetes, no se sabia ni la dimensió final, ni l’efecte artístic ni el resultat plàstic. Un altre repte ha estat contextualitzar-les en la vida de l’autor i harmonitzar les parts dintre del tot. Les dimensions son considerables i l’espai com a tota exposició limitat. S’havia d’escollir temàtica i dintre d’un llistat inicial de 15 temes es van escollir 10. El resultat final té una gran delicadesa alhora que força. No deixa indiferent a ningú.

El dia 4 d’abril es va fer l’acte d’inauguració. Cada obra va anar acompanyada d’un codi QR que enllaçava a un espai web on poder escriure algun comentari sobre ella.

Com en cada edició d’Art i Escola, s’acompanya a l’artista en tot el que envolta l’exposició, la seva biografia, el cartell i la invitació a la inauguració, un díptic informatiu i, aquest cop, un díptic que explicava la relació que l’obra té amb l’artista.

20

Invitació a la inauguració de l’exposició

21

El cartell

22

El díptic Com a complement de l’exposició es va confeccionar un díptic amb informació sobre l’artista i el seu treball, i sobre el projecte d’Art i Escola. A l’entrada de l’escola va estar disponible per a totes aquelles persones interessades.

23

Per entendre l’obra Aquesta edició ha estat un repte, és una disciplina amb poca història, l’aparadorisme. S’ha fet necessari explicar la relació entre l’artista i cada una de les obres per les vivències que estan implícites. Per aquesta raó hem volgut explicar el sentit de cada una de les obres, quina és la connexió, el sentiment, la vivència o la història que hi ha al darrera. Per dur a terme tot aquest treball es van fer una sèrie d’entrevistes a l’artista amb el format d’històries de vida. Ell anava explicant la seva trajectòria de forma lliure i a partir d’aquí es tirava del fil per esbrinar perquè un tema s’havia escollit i no un altre. Un petit recull del que es va anar dibuixant està al díptic i al web d’aquesta edició.

24

La inauguració El 4 d’abril es va realitzar un acte per inaugurar l’exposició.

Degut a la gran quantitat d’assistents que van voler venir, vam haver de fer-ho al celler de la Masia. D’aquesta manera tothom va poder assistir-hi.

L’acte, conduït per la directora del centre, que al mateix temps va ser la comissària de l’exposició, Yolanda Corral, va comptar amb la presència de l’Alcaldessa, Elisabeth Oliveras, i de l’artista Jordi Coder; tots ells van dirigir unes breus paraules als assistents. L’acte va cloure amb una visita de l’exposició en la que el Jordi va poder explicar les seves obres i en la que es va poder descobrir una obra dedicada a l’Escola i que havia mantingut en sorpresa.

25

L’exposició Planta baixa

26

El racó de l’artista

27

Segona planta

28

29

30

31

La bota sorpresa

L’artista va voler fer un homenatge a l’Escola representada per la directora amb una bota sorpresa. La va anar fent en secret i el dia de la inauguració la va destapar. La decoració de la bota son imatges del professorat en els darrers 35 anys d’Escola mostrant diferents activitats. El missatge central és un Haiku Viure educant I sempre amb alegria Estimar la feina

32

33

34

El racó de l’artista Dins l’Escola s’ha creat un espai destinat a conèixer l’artista amb informació relacionada sobre el seu art.

S’inclou la biografia que ens va fer arribar, una obra representativa i altres informacions d’interès. Aquest racó és un espai permanent que romandrà fins el projecte de l’artista del proper curs.

El Jordi va escollir l’obra PEIXOS. Des d’aquesta bota, com un esclat, surten els peixos del mar envoltats de roques, coralls i algues. És, per a ell l’origen de la vida i principi de tot. L’autor fa una al·legoria a la creativitat que surt del seu interior i agafa diferents camins i trajectòries en la seva passejada per la vida. Aquesta obra es considerada per a l’autor com la part més íntima si mateix.

Com en les altres obres el Jordi ens proposa un escenari, la pel·lícula Titànic de 1997, i una cançó, Solamente tú, de Pablo Alboran.

35

36

Detalls del Racó

37

Posa en paraules Per donar vida a l’exposició del Jordi, al costat del títol de cada obra exposada es va posar un codi QR que enllaçava a un espai web on l’alumnat va poder expressar amb paraules les emocions que l’obra li suggeria. Per guiar una mica la resposta es van fer les següents preguntes:

Què t’inspira aquesta obra?

Quines emocions, pensaments o sentiments et provoquen?

Recollim a continuació les opinions i comentaris que han sorgit.

38

Elegància ,distinció , perfum delicat , primesa.

Coco Chanel

Vitalitat

Bellesa Les flors son per donar alegria, també algun aniversari

La clàssica profunditat del bon gust

La Coco s'ha inspirat en les grans belleses que trobem a la natura i les barreja amb diversos materials

Coco una diseñadora , me recuerda las famosas chaquetas que hoy en día las compramos Constància, genialitat, Art, lluita, perseverança= Goig, Vellesa Una dissenyadora de jaquetes etc. molt famosa Me encanta Coco Chanel, es de los mejores maestros de la Costura de todos los tiempos. Si estuviera a mi alcance, siempre luciría sus modelos

Un recorregut al món de la moda dintre dels collarets de perles molt típic d’ella

La moda 39

Esta de Coco Chanel, me inspira todo de moda y elegancia como ella diseñaba ,y con todos sus abalorios..

La COCO CHANEL va ser una dona avançada al seu temps

La sensibilidad femenina hecha arte El lujo y el glamour que representa

Suavitat Emoción de liberación de la mujer, evolucionada para su época, al introducir el pantalón como prenda femenina y convertirse en un ícono de la moda, hasta el presente

Dolçor i elegància BELLESA i ELEGÀNCIA Fantasía

Liberación, ganas de cambio

Veient la composició sents gaire bé l'olor del perfum, fi i sensual. Molt ben trobada la semblança de CC (d'esquena a esquena) de la Coco Chanel i de les inicials JC!

Es el icono del glamour i la elegancia de una dona que va canviar la manera de vestir de una época .

La vida en definitiva ... Acaba essent un clàssic

40

Genio

Dalí

Les provocacions dispars, a vegades són necessàries

Contrast i bogeria, simplicitat i oportunisme.

L'escalfor dels somnis d'una ment juganera DALI...un famós pintor català que vivia a Cadaqués.

Recuerdo de alguien que ha sido un ARTISTA y GENIO.

Emoción de recordar sus obras.

ART I extravagant

Em recorda al museu Dalí És el surrealisme fet obra d’art. A vegades difícil d’entendre

Un desorden desordenado

Imaginació

Molta gent deia que era boig, jo vaig a veure casa seva, per visita

41

Molt típic els pans i l’ ou del museu de Dalí. El colorit es molt adient

Es el mayor genio d la historia. Su creatividad fue inconmensurable.

Emoción de creatividad y libertad de pensamiento

Contracorrent en l'art i les normes establertes, eclecticisme, renaixença.

Era un genio este pintor, escultor, etc. Era imaginativo y las primeras pinturas me parecian muy trabajadas.

Genialidad, locura,deseos oscuros

42

Que en el món totes les pauses naturals van essent substituïdes per les obres de l'home, tot i que poden ser fantàstiques

Empire State Building

Estrés

L’ ALTURA I LA BUIDOR

Immensitat i buidor

La colecció de cotxes em recorda l’escalèxtric , l’ edifici es semblant a les torres de Nova York

Se traslada uno facilmente a esa ciudad viendo esta obra.

Un mundo irreal, la propaganda en si.

Vam estar de vacances l'any que va haver l'atemptat. Nosaltres, les torres encara les vam podr veure.

Sempre podem caminar junts!

Me parece una ciudad muy grande, y con muchos edificios muy altos, me gustaría conocerla.

Em recorda a una pel·lícula d’un orangutan i una dona. Els detalls son molt meticulosos i evocadors a l'Amèrica dels anys 50.

Me recuerda la profundidad del mar.

43

La gran manzana Inmensidad, esfuerzo, vacio

Ofec, brogit , foscor , presa , amabilitat , grandiositat , solitud......

Me recuerda a una ciudad de Estados Unidos de América.

Me recuerda los cuadros que pintaba mi marido de N/y Record del meu viatge a NY. Malt de clatell de tan mirar enlaire

Moviment, trànsit, vertigen, ordre.

Impressionant el edifici i mes impressionant la panoràmica des de a d’alt.

No me gustan los rascacielos. No se conoce nadie. Me reuerdan distanciamiento y soledad.

La majestuositat! sentir enveja de temps passats sense poder viure'’ls en temps reals.

Vida Emoción de grandeza, creación del ser humano, cine con la película King Kong y muchas emociones de felicidad, por haber estado ahí varias veces en compañía de mi familia y amigos. Además por un momento viajé con mi mente a New York.

44

Frida Kahlo

Era una pintora que con mucho esfuerzo pintaba, pero utilizaba clores muy vivos.

Sempre hem de continuar ... Poc a poc i fent camí

La FRIDA KAHLO, no va se gaire afortunada

Consciència, color, paciència i disciplina Dolor, espinas y mucho sufrimiento.

Sin ver el nombre adivinas a quién está dedicada. Me dice: tesón, fuerza, sobreponerse a la naturaleza, que todo puede volver a empezar, que después de sentir algo malo puedes sentir y creer en algo bueno....sobrevivir y VIVIR.

Vida creativa , patiment i passió en la seva obra.

Passió i color

EM TRANSMET TRISTESA El patiment d´una persona que per sobre de tot va voler expressar tot el art que portava dintre Admirable mexicana

Eufòria, dolor, trencament i reconstrucció limitada. Ganes de viure malgrat tot.

Trabajo por la organización de las hormigas, belleza.

45

Recorda el grans sofriment reflectit de la gran artista amb els claus i les corretges. Les flors son molt típiques pintades per ella

Provoca amor i patiment No conozco su biografía ....... Lo siento Extremecedora la obra de esta mujer. Como su propia vida.

Ganas de vivir , sobreponerse a las adversidades, amor

Una persona luchadora que aprendió a Pintar cuando estaba convalecientr i termino siendo una gran pitora la sensacion que me trasnmita es de dolor e inpotencia La seva obra és extranya peró motiva molts sentiments.

Molt ben trobats tots els elements de la composició de l'obra. Sentiment de dolor i a la vegada llibertat i color

Era pintora mexicana. Va tenir una vida molt complicada.

46

Gallines i Galls

Emoción de vida de campo, del amanecer de cada día con el canto de los gallos.

ORIGEN I FI DE LA VIDA

En fa pensar en la vida al camp.

Son unos animales muy laboriosos, primero el huevo, después los pollitos.

Els galls i les gallines ens omplen el cor de les cosses boniques que hi ha a la Natura on es veu la mà del Creador.

La meva infantesa

Granja Quién fue primero

Procreació.

De continuidad . Todo es necesario, todo tiene su importancia y el mismo valor estés en la escala de la vida que estés.

Entraremos en la controversia, de qué fue primero, el huevo o la gallina ????????

Natura viva

Què és primer els ous o les gallines?

Me recuerda a la casa de la família en Cardona

47

Records de petita

Penso en el quiquiriquic que fan a les matinades. Tenia un veí que en tenia i sempre ens despertava

Sentiment de maternitat, cura, dedicació i simplicitat del que realment importa.

Que és primer l'ou o la gallina

A vegades espanten si es provoquen, però d'altres, són molt necessaris!! El món no és ni blanc, ni negre.

Sentiment de rebuig envers aquets animals. Crear nova vida

Recorda a un galliner de vasa pairal. El enfilat es molt típic de corral

Tan de bo poguéssim tenir gallinetes a casa, menjar gratis

Sotmetiment i presó , per la procreació!

48

Tot el món Gaudí en fascina!

Gaudí

Inspiració, art,……… (Resultat final) Vandalisme, però no defallirem La creativitat del desigual Reus

Un arquitecte CATALÀ, molt famós...

Lo admiro a este señor con tanto ingenio y cuántas obras de arte nos ha dejado por todos sitios, no solo en Barcelona.

Creativitat EMOCIÓN DE RESPETO Y AMOR POR LA NATURALEZ, LO CUAL EVIDENCIO EN SU OBRA.

Em fa pensar en l’ obra de Gaudí Un sello incofundible. El poder de la imaginación y el tesón de no rendirse. Alza el espíritu.

El trencadís d'aquest geni irrepetiple, en el jardi de l'escola, està molt ben imitat i representat. Jordi ha sigut un plaer per la vista!

Els trencadís molt aconseguit i recorda a la Pedrera . Molt encertat amb el disseny

Una persona, un arquitecte, que ha fet que una ciutat com Barcelona estigui a tot el món com a referent , tots els edificis que he vist m’ han emocionat.

Trencadís harmoniós en blanc i negre, absència i presència de llum, sobrietat en el color i majestuositat en les formes.

49

El gran invento del reciclaje

Inmensidad, esfuerzo, dedicación, comprensión de otra manera de construir

Gaudí, un arquicteto que sus comienzos fueron un poco duros. Parecía un mendigo, fue atopellado por un tranvía y murio en el hospital de Sant Pau

TOTES LES SEVES OBRES SON FANTÀSTIQUES

Alegria

Una de las grandes obras maestras de Antonio Gaudí es la Sagrada Familia (todavía inacabada), el Parque Güell, etc. etc. Un arquitecto, sin igual. Super creativo y diferente a todos en sus obras.

Magnífica Expressió de l'arquitectura d'un artista irrepetible

Innovació en l'embelliment de les obres artístiques, com la escultura , mosaic i murals ornamentals.

50

Exotisme i contrast

Índia

Temples, erotisme, olors... la India en estat pur!

Misteri i danses orientals, així com els olors d’ espècies i el colorit.

Un país de molta misèria, i tenen les vaques Sagrades i la gent molt però molt pobre.

Una ciudad de pobreza para una mayoría. Me causa tristeza Connexió amb la espiritualitat de lÒrient

La meva estada a l’ Índia fa ser molt enriquidora la gent amb tota la pobresa que hi ha és molt amable. A part de tots els monuments que son espectaculars ..el millor record és la gent.

Para mi es un mundo desconicido. Me despierta la imaginación de lo desconocido, sueño, magia, espiritualidad, belleza, arte.....

Mucha pobreza y mucha espiritualidad.

Un mundo de mucha riqueza y pobreza que no está a la vista

El mon misteriós de l’ Índia.

L'Índia ens provoca uns sentiments molt estrany, de lloc molt allunyat amb tots els aspectes i de propers en alguns altres.

51

EMOCIÓN DE CULTURA, ESPIRITUALIDAD, FE.

L'espiritualitat traspassa l'exterior i l'envolta de formes arrodonides i daurades.

La pobre gent de l’Índia son molt bona gent

Món de misteri i contradiccions , religiositat extrema que determina el caràcter personal.

Alegría.

La inmensitat d'un pais tant divers

Otra forma de espiritualidad,intensidad, sensualidad

Intenta transmetre la condició humana

Es un Pais con contraste de colores

Es una ciudad muy grande, y con gente muy desigual, hay personas muy pobres y quizás personas muy ricas.

Erotismo

52

Tranquil·litat

El fondo de mar , es naturaleza viva, mi emoción es vida, y belleza

Peixos

Explosió de creativitat, de vida i resorgiment, natura i llibertat.

La profunditat immensa del mar i la vida que hi ha Tinc una gran emoció, m’agraden molt els peixets

Los peces me entusiasman, por el medio en que ser mueven. Hay innumerables especies.

Paz, tranquilidad y curiosidad.

Immensitat del mar i la vida!

Alegria de viure Inspiració del camí de vida

Equilibri, tranquil·litat, risc i aventura. També un món preciós i silenciós.

Un sentiment de serenor. Un record d’un aquari domèstic Sorpresa, amagatall, i font d'aliment.

53

Esta obra me genera una emoción de libertad, movimiento y de convivencia.

Me sugiere el mar, y que los peces estén libres y que no los pesquen.

Me transporta a la grandeza y magia del fondo marino.

La prudencia ante otros peces más grandes; su escondite o refugio Em recorda a la meva filla quan feia submarinisme a les Illes Medes ..

La sensación de paz me recuerda de un viaje que hicimos ala isla Lofoten de Islandia

Actualment no tinc memòria per res i per tant ben poques coses em provoquen emocions a no ser de lectura (escrits de poesia i novel·la) i visuals com el cine.

INSPIRACIÓ AMB LA VIDA

Pau La pau, el silenci que m' imagino deu ser estar al fons del mar, amb tot el seu esplendor.

Mar

Colors i llibertat

54

El cómo perdurar en el tiempo, fuerza, creencia de vivir para siempre.

Xina

Vivir eternamente en la tierra, egoismo y miedo a otras posibles vidas.

Poder guerras y destrución

Fortaleza Épica

Siento una cultura tan desconocida para mi, las cortinas son para mi el misterio

Recorda el gran imperi xines amb les seves figures tan impressionant trobades FORTALESA I PERPETUÏTAT Impressionant, el poder d’un poble

Guerra Son els guerrers de la GUARDIA XINA, Demasiados habitantes y demasiada tecnología.

Els guerrers en si ja imposen seriositat i fascinació. Molt ben trobada la composició!

Una historia épica

55

Connexió amb els guerrers de Xian Lleialtat al teu governador.

Los soldados de Xina no me causa ninguna sensación ni pensamiento

Conozco poco de la India, pero los soldados de tarracota, y tienen mucho ingenio y son muy educados.

La Xina va desenvolupar una cultura única en el món i encara es manté. Són realment únics, diferents.

He visitat aquest museu a Xían, i es molt interessant.

Emoción de cultura, conocimiento y tenacidad.

56

Lectura de la imatge El grup de Formació Bàsica va fer una visita guiada amb el propi artista, Jordi Coder.

Durant la visita en Jordi els va explicar el perquè de cada obra; el seu origen i que li suposava per a ell haver triat aquests temes i aquestes obres.

Un cop acabada la visita, cada alumna es va dirigir cap a l’obra que més li agradava i van expressar oralment que havien sentit i que els havia transmès. Les seves sensacions les va gravar la professora en vídeo.

Aquí us deixem la transcripció dels seus comentaris. Per guiar-les es feien a través de preguntes com ara: - T’agrada? Per què?

- Què sents quan la veus?

- Et transmet alguna emoció?

57

Porque es una representación de todos los profesores que han pasado por la escuela, i en especial porque es un reconocimiento a la Yolanda. Llevo muchos años a la Escuela i me ha gustado el homenaje que ha hecho Jordi.

M. Jesús

58

Me gusta sus colores, la bota i las cortinas de fondo. Y todo el conjunto me gusta mucho.

Elena

59

Me gusta porque lo veo bonito. Al entrar a la sala de la exposición es la obra que más me ha impresionado.

Maria

60

Soc molt fan del Dalí, m’agrada la historia d’aquest señor i tot el que representa aquest artista.

Gina

61

He escogida esta por el cariño que tengo yo ala Escuela.. Llevo muchos años en ella y por eso me ha llamado mucho la atención esta bota.

Malika

62

Recull d’imatges de l’activitat

63

64

Creació literària Aquesta activitat va tenir per objectiu crear obres literàries a partir de les obres de la Roser.

Les persones que van realitzar l’activitat van cursar el taller de memòria, català 2, català 3 i el taller d’ortografia.

Aquest treball va permetre treballar la creació i l’expressió lingüística. Com a resultat van sorgir poemes, relats, contes i pensaments. Tot un treball d’imaginació i expressió que contribueix a millorar les capacitats lingüístiques.

A continuació fem el recull d’aquests treballs.

65

‘BULEVARDDE VIDA’, DE JORDI CODER

Avui he anat a veure l’exposició ‘Bulevard de vida’, d’en Jordi Coder. M’ha sorprès, perquè puc endevinar què vol dir en cadascuna de les parts que la componen. A més a més, l’autor ho complementa tot amb títols de pel·lícules i de cançons que l’han inspirat en cada tema que tracta. A cadascuna de les parts de l’exposició, hi afegeix un haiku que ha elaborat amb sensibilitat Manuela Mateos.

Amb poques paraules, Coder descriu cada composició d’una manera poètica.

Particularment, m’ha cridat l’atenció la que dedica a Coco Chanel, amb tots els accessoris que identifiquen l’art d’aquesta gran dissenyadora de moda. Molt bé, Jordi!

He passat una bona estona, i m’has fet pensar… I justament crec que això és el que pretenies.

Ma Àngels Relat

L ‘obra d’en Jordi és, sens dubte, una obra original. Es nota que ve del món de la moda, ja que és una obra estèticament molt cuidada. També transmet la idea de la comunicació entre cultures i persones diferents, tot fent camí. Es força elaborada i molt colorista, ja que usa una gran varietat de colors. Combina pintura i escultura, integrant-les d’una forma molt natural. En el racó de l’artista, mostra una representació del fons del mar, amb peixos diferents.

Alícia Pintó

66

Penso que l’artista, en Jordi Coder, és una persona molt sensible i humana, cosa que reflecteix a les seves obres, ressaltant la naturalesa, les cultures, el medi ambient, mitjançant el reciclatge de bona part de la matèria primera que utilitza.

Una de les obres que més m’ha agradat ha estat l'obra de la ciutat de Nova York, on es pot connectar l'espectador amb icones d'aquesta meravellosa ciutat. Jordi mostra l'Empire State Building, que va arribar a ser el més alt del món amb 380 metres d'altura, i amb la seva antena arriba a 443 metres. Igualment, mostra els seus taxis color groc, símbol de la ciutat; un dels seus quatre famosos ponts; la moda representada amb una bota; i recorda la cèlebre pel·lícula de King Kong, que va ser filmada a l'Empire State Building.

L’altra és l'obra de Coco Chanel, perquè està referida a una dona única, molt avançada per al seu temps, i que va canviar la moda i la vida de la dona, en introduir els pantalons com una peça de vestir femenina, creant un estil que es manté fins ara.

Ana Maria Salazar

67

Personalment m´ha agradat que Jordi Coder hagi fet aquesta exposició, que fins fa poc era desconeguda per a mi. Enhorabona, Jordi Coder!

Després de veure-la, l’obra que més m’ha impactat ha estat Els Guerrers de terracota.

Qui són els Guerrers de terracota?

La historia dels Guerrers de terracota es remunta a fa més de 2200 anys; després del seu descobriment i posterior estudi, se sap que es van començar a construir el 246 AC i es van acabar el 206 AC. L’objectiu de la construcció d’aquest exèrcit era la protecció de la tomba de l’emperador Qin ShiHuang; la construcció d’aquest tipus de mausoleus per a la protecció espiritual dels emperadors era molt comú i es començava amb ella poc temps després que es nomenés l’emperador.

Pere Cobacho

ELS SOLDATS DE TERRACOTA El meu avi una vegada em va explicar que els soldats ni són guapos, ni elegants, ni iguals. Estan bruts per la guerra, tot i així son éssers que tenen somnis, pors, que estimen i odien. Tenen pares, fills, germans, amants... Aquests soldats de temps enrere, vestits tots amb la mateixa roba i amb una ombra de tristesa malgrat que són de terracota, representen l’ànima d’un temps passat, on tots seguien una norma i un amo, no és el que fan ara?

Anar cap al davant perquè no es pot quedar enrere, no pensen, tant sols segueixen.

Enrere quedaran les seves famílies i il·lusions.

Soldat, segueix avançant i no miris enrere!

Maria Carme Navalon Garcia

68

SOLEDAT El guerrer contempla esporuguit el cos mort del seu company de lluita, la batalla ha sigut terrible. Centenars de cadàvers omplen el camp de batalla, centenars de famílies queden destrossades.

Qin Shi passarà a la història com el primer emperador de la Xina, com l’iniciador de la Gran Muralla; però ell es pregunta si haurà valgut la pena, si tantes vides poden comprar la glòria.

Capcot i sol, decideix abandonar l’exèrcit, ja no el fa sentir poderós i magnífic, més aviat se sent miserable i decebut.

Ell no formarà part d’aquesta exaltació. No vol ser un dels guerrers de Xia’m.

Joana Luna

Els Guerrers de terracota és l’obra d’en Jordi que m’inspira records i vivències; he viatjat per països exòtics i, d’alguna manera, aquesta obra em fa sentir la connexió amb aquelles experiències viscudes.

L’art d’en Jordi és original i elaborat, amb moltes hores de dedicació.

Bravo!

Teresa Casanellas

69

COCO CHANEL En la bota de la Coco Channel, que ens ha presentat el company Jordi Coder en l'exposició de l'escola, hi ha sabut treure l'esperit que va inspirar a la seva creadora. Sense carregar-la en excés d’ornaments, donant importància al que és en realitat, una bota de vestir.

A nivell particular, si la veiés en un aparador la compraria (sense cap dubte). La trobo adequada per combinar-la tant en vestits, com en texans, amb sembla còmoda, distingida, en fi... seria un plaer tenir-la en el meu vestuari com a fons d'armari.

Paquita Lorente

ÍNDIA Em connecta amb la màgia del món oriental. Una obra plena de sensibilitat i bellesa. El colorit de la Terra, la sobrietat de l'or com a metall preciós, el toc de les cúpules dels palaus, les deesses, i, com a colofó, la bota de caminant per la vida des de l'element Terra. Tot això fan d'aquesta obra una majestuositat. Em fascina.

Paki López

70

Caminant per la vida,

vaig fins a l’Índia,

em fixo en el fons marí.

país d'olors, colors i contrastos

Un fons marí ple de vida,

que sovint t'omplen

de colors i formes que dansen amb harmonia.

de profunds sentiments.

Lluentor daurada,

Tonalitats de blau, de llum i

embolcall d'una façana per descobrir.

de misteri a la vegada.

Un interior que ens dona

Caminant per la vida

molt joc per pensar!

necessito respirar l'olor del mar,

Caminant per la vida,

la seva brisa a la meva pell.

pujades i baixades, temporades planeres,

Faig una crida,

que hauríem d'aprofitar

per cuidar i poder gaudir

per pensar,

d'aquest fons marí,

què serà del món

ple de vida,

en el qual estem tots col·locats.

i d'aquest mar que ens ajuda Margarita Comas a caminar per la vida!

I navegant per aquest mar,

71

PASEO POR BULEVARD En su "bulevard de vida"

También la quinta avenida

Jordi Coder nos inspira

Central Park, tiendas y taxis

desde el Rockefeller Center

rascacielos y St. Patrick

a Paris, la India o la China.

"el Empire" que culmina.

Centrándonos en New York

No podemos acabar

llamada la gran manzana

sin al cine hacer mención,

impresionantes sus luces

Marilyn, Travolta, Jackson

al pasear por Manhattan.

y el gigante de King Kong, "ESTRELLAS" en la ficción.

Maite González

72

Totes les obres d'en Jordi Coder m'han semblat espectaculars, però per motius diferents en voldria destacar dues:

Coco Chanel Tot i la seva simplicitat, crec que és d'una elegància i bellesa exquisides.

No sols per la roba que embolcalla la bota, que té molta classe, si no també per tota la resta de complements, com són els collarets de perles, el barret, la camèlia...

Amb aquesta obra, crec que en Jordi representa prou bé el seu bon gust per la moda i el vestir bé.

Frida Kahlo D'aquesta obra, se’n desprèn clarament el patiment i el dolor de la Frida Kahlo, i et desperta records i sensacions que, per motius diferents, tots podem haver sofert al llarg de la nostra vida. Però per contra, també et fa aflorar aspectes d'alegria i eufòria que, com a ella, sempre ens ajuden a aixecarnos i a veure la vida d'un altre color.

Crec que és una de les obres més elaborades i on es veu el gran treball de l'artista i el temps invertit.

Marta Carrascós

73

Cal·ligrama L’alumnat de Formació Bàsica de l’Escola ha creat aquest cal·ligrama a partir d’una bota, objecte bàsic de l’exposició d’en Jordi.

Ha estat un treball col·laboratiu entre les persones del grup i s’ha realitzat en diferents sessions. La competència que s’ha treballat és la lingüística, principalment pel que fa a l’expressió escrita, l’expressió oral i l’ortografia.

PRIMERA SESSIÓ: Un cop escollida l’obra per fer el cal·ligrama, es va animar a l’alumnat a expressar aquelles sensacions, sentiments, paraules o frases que els hi transmetia. En aquest procés, les alumnes de més nivell es van encarregar de reflectir-ho a la pissarra. Seguidament tot el grup va treballar la correcció ortogràfica.

SEGONA SESSIÓ: Després es va fer la silueta de l’obra escollida.

TERCERA SESSIÓ: Les darreres sessions de treball van estar destinades a escriure de forma artística totes les paraules i frases que van sorgir a la primera sessió en forma de cal·ligrama. De forma individual, cada persona anava fent els recorreguts i camins que escollien.

74

Obra escollida: LA BOTA

75

El cal·ligrama

76

Revista de Sant Jordi Per celebrar la diada de Sant Jordi, l’alumnat de l’Escola elabora una revista literària. És la Revista de Sant Jordi.

La revista recull el treball creatiu escrit per l’alumnat, però també els projectes i activitats que hem realitzat al llarg del curs, així com les commemoracions corresponents alci urs 20212022.

Entre els projectes recollits hi ha aquest, Art i Escola.

77

78

79

Portada de Llibre Mitjançant la pàgina web de disseny online Canva, el grup d’Informàtica 3 va dissenyar portades de llibres variades.

Es van imaginar que eren crítics d’art i havien escrit un llibre sobre les obres d’en Jordi. Per ferho van escollir una plantilla entre les diferents disponibles a Canva i van dissenyar i idear una possible portada de llibre.

Es va realitzar en diferents sessions i alguns alumnes van fer-ne més d’una. A banda de la imatge de l’obra escollida, el títol i l’auto,r també van afegir el haiku que acompanya a cada obra en l’exposició.

80

81

82

83

Art digital Aquesta activitat l’ha realitzat l’alumnat del curs de d’informàtica 3, informàtica projectes i actic bàsic Es tractava de crear una obra d’art digital a partir de diferents imatges, entre elles, les diferents obres exposades.

Per realitzar el treball, el grup d’informàtica 3 va utilitzar la pàgina de disseny online Canva. El grup d’ informàtica projectes van servir el programa de retoc i edició d’imatges Gimp. El grup d’actic bàsic van utilitzar el programa Pixelr.

L’obra aconseguida seguia un patró: havien d’escollir una imatge com a fons. Aquesta imatge la van buscar i escollir dins el banc d’imatges gratuïtes que ofereix la pàgina web pixabay.com.

Seguidament, es tractava d’anar incorporant les diferents imatges de les botes sobre la imatge de fons, tot creant una obra digital pròpia.

84

Treballs realitzats pel grup Informàtica 3

Alícia Gomar

Antonia Quesada

85

Carme Estopà

Dídac Arànega

86

Jesús Sabater

87

Joana Fontcoberta

Lluïsa Brossa

Paquita Arias

88

M. Rosa Mimó

Maite Millàs

89

Mercè Ferran

Mercè Ruiz

90

Treballs realitzats pel grup Informàtica projectes

FINESTRES AL MÓN

En aquesta composició han col·laborat: Antònia Busquets, Assumpció Rodríguez, Carme Gàlvez, M. Àngels Pérez, Montserrat Bagan, Pilar Vila, Teresa Valls.

91

Antònia Busquets

Assumpció Rodríguez

92

Carme Gàlvez.

Teresa Valls

93

M. Àngels Gimeno

Mateu Triquell

94

M. Àngels Pérez

Pilar Vila

95

Rosa Boillos

Gemma Romeu

96

Treballs realitzats pel grup Actic Bàsic

97

Jordi Coder

Víctor Tomeu

98

Lucinda Ramos

99

Retoc d’imatges digitals: Experiments amb filtres L’alumnat d’ informàtica 1 i informàtica 2 van realitzar aquesta activitat per tal d’iniciar-se en el retoc d’imatges.

Concretament es va plantejar l’aplicació de filtres per canviar l’aspecte d’una imatge. Per fer això es va animar a que escollissin una obra de l’exposició en imatge i apliquessin els filtres que més els cridava l’atenció.

Al ser de diferents nivells, la dificultat també va ser diferent, així com el programari utilitzat.

Informàtica 1 va utilitzar el programa d’edició de fotos Windows fotos i informàtica 2 van utilitzar el programa d’edició i retoc Gimp.

El grup d’informàtica 1 també va aprofitar l’activitat per practicar l’edició de textos.

100

Treballs de l’alumnat d’informàtica inicial

Antonia Calzada

101

Jorge Soto

102

Lu Martínez

103

M.Carme Muñoz

104

Manuel Pérez

105

Mari Canela

106

Maria Antonell

107

l Montserrat Acín

108

Neus López

109

Pepi Otero

110

Transi Martin

111

Treballs de l’alumnat d’informàtica 2 DALÍ

Aplicació de filtres

Rosa M. Marzo

Rosa Bou

112

FRIDA KAHLO

Aplicació de filtres

Antonio Aljama

Toni Yubero

Encarna Muñoz 113

COCO CHANEL

Aplicació de filtres

Isabel Camps

114

INDIA

Aplicació de filtres

Josep Martínez

115

GAUDÍ

Aplicació de filtres

Ramon Bru

Margarita Arguimbau

116

GALLINES I GALL

Aplicació de filtres Neo

Roser Rubio 117

Les visites guiades Al llarg dels mesos d’abril, maig i juny, en Jordi ha realitzat visites guiades de l’exposició a persones interessades en la seva obra.

Una experiència que valorem molt positivament ja que aquestes persones han tingut el privilegi de poder escoltar en viva veu tot el procés que ha comportat l’elaboració de les obres plasmades en l’exposició.

En aquesta edició el projecte ha estat especialment participatiu perquè el Jordi és molt conegut, no només a l’Escola sinó a Sant Quirze.

118

119

120

L’obra col·laborativa El 24 d’abril l’Ajuntament va organitzar la fira Mostrem Sqv, i l’Escola va estar-hi present.

L’activitat que vam organitzar va ser la realització d’una obra d’art col·laborativa, coordinada pel mateix Jordi i inspirada en l’obra del pintor Piet Mondrian.

L’obra era una bota en relleu emmarcada sobre una fusta i pintada en l’estil de Mondrian.

121

Imatges de l’activitat

122

123

Espai web Enguany s’ha continuat amb la iniciativa del curs passat creant un espai web on conèixer el projecte en detall, fer-ne difusió i participar. Es recull informació de l’artista, de la seva obra, de l’exposició, del taller, de les col·laboracions i del comissariat. Hi ha un històric dels projectes anteriors i un espai de participació per a fer les obres interactives i que tothom pugui expressar que li transmet l’obra. https://sites.google.com/xtec.cat/artistes2022/inici

124

125

Col·laboracions En aquesta exposició es va parlar amb artistes d’anys anteriors i es va demanar col·laboració donat les característiques particulars de la disciplina. Es van prestar de bon grau i han col·laborat els artistes d'altres edicions en què ell va fer el comissariat. Volem agrair totes les aportacions del Francesc Vidal, l'Iris Ocampo, la Manuela Mateos, la Pilar Mateos i la Tere Rosario. Volem agrair a totes elles la predisposició i ajut que ens han donat.

En Francesc ha fet totes les fotografies, l'Iris i la Pilar han donat color i forma a algunes parts de les obres, la Manuela és l'autora dels Haikus de les obres i la Tere ha produït alguns detalls de les mateixes.

-

126

Haikus

127

128

129

130

Valoració de l’experiència Ha estat una experiència molt positiva i enriquidora.

Volem fer la fonamentals:

valoració

en

diferents

eixos

- L’Escola com a espai que es converteix en una galeria d’art.

- El contacte amb l’artista.

- L’artista, alumne de l’Escola.

- L’expressió en paraules tant oral com escrita de les emocions i les sensacions.

- Donar cabuda a la creativitat - Ser un projecte extensiu i obert cap al municipi - Ser un projecte de treball intergeneracional.

- El retorn a la presencialitat després de la Covid 19.

- La col·laboració entre els diferents artistes d’anteriors projectes.

131

Els espais de l’Escola s’han omplert d’art, fent de l’expressió artística una simbiosi amb l’Escola, de la que s’han beneficiat mútuament. Per una banda, durant uns mesos, l’Escola semblava una galeria d’art, i això ha fet de la presència de l’art un valor. L’alumnat ha viscut l’art de forma integrada dins de les mateixes parets de l’Escola, no com un fet diferenciador o una matèria per estudiar, i això creiem que és un dels grans èxits del projecte.

Però no només això, també ha ajudat a treballar un aspecte que poques vegades es té en compte: les emocions i els sentiments. Hi ha hagut activitats que consistien en posar paraules a les sensacions i sentiments que els transmetia l’obra d’en Jordi. Aquesta tasca els ha ajudat a reconèixer emocions; a ser conscient de la seva existència i a saber expressar-les, ja que havien de recollir-les per escrit, o verbalitzar-les.

D’aquesta manera, a banda de potenciar tant l’expressió escrita com l’oral, i convertir l’art en una eina de millora de les capacitats lingüístiques, ha fomentat la intel·ligència emocional.

Igualment ha permès oferir un espai de creació que, per la tipologia d’Escola que som, a vegades és difícil d’oferir. El treball conjunt amb l’artista ha fet que els alumnes aprenguessin directament de la mà de l’artista. Això els ha donat l’oportunitat de poder interactuar i proporcionar un vincle de comunicació i espai de relació que els ha ajudat a trencar amb la visió de l’artista que viu en el seu propi món; l’artista com una persona llunyana i inaccessible.

Cal també constatar que l’artista i l’escola viuen un procés d’enriquiment mutu. Per una banda, l’artista aporta diferents aspectes: una exposició per gaudir de la seva obra; un acte d’inauguració on l’artista pot explicar emocions, vivències, situacions que s’han donat en la creació de l’obra i que de primera mà pot saber l’alumnat; una breu biografia del seu trajecte com artista; la cessió d’una obra d’art durant un curs, per tenir-la exposada; condueix un taller específic sobre algun aspecte de la seva obra; deixa una petjada artística al centre. En aquest taller l’alumnat ha pogut crear una obra seguint les pautes del Jordi a petita escala i en el mateix sentit artístic que l’obra de l’exposició. Aquesta mostra es pot veure a l’entrada de l’Escola.

132

Per la seva banda, l’escola facilita, orienta, projecta a l’artista a nivell comunicatiu mitjançant les xarxes socials; ajuda en la presa de decisions, en el muntatge, en la confecció de la seva biografia; fa ressò, difusió, integració del projecte a la vida del centre; i finalment es recull el projecte en l’edició d’un llibre.

També cal afegir que el fet que l’artista formi part de l’alumnat del centre suposa un valor afegit, en quant a proximitat, motivació, augment de l’autoestima, autoconeixement, etc.

Per altra banda, és un projecte obert i extensiu, sobretot al municipi. Això sobretot s’ha fet palès en l’allau de persones que ha vingut a veure l’exposició enguany explicada de primera mà per l’artista. També s’ha ofert a les escoles per tal que la visitin a finals de juny fent del projecte un treball intergeneracional molt interessant.

En aquesta ocasió es va demanar col·laboració als artistes d’altres anys per participar en l’exposició del Jordi. Ha estat una experiència molt entranyable i enriquidora, en Jordi els havia fet de comissari en les seves exposicions i ara ells aplicaven les seves disciplines artístiques en l’exposició d’ell.

La Manuela Mateos és l’autora dels Haikus que acompanyen a cada obra, el Francesc Vidal és l’autor de les fotografies emprades en la difusió, l’espai web i aquest mateix àlbum, la Iris Ocampo ha ajudat en tota la part plàstica de moltes de les obres, la Pilar Mateos ha col·laborat també en la part plàstica així com la Tere Rosario en alguns dels detalls.

Art i Escola aquest curs ha estat únic al municipi, les altres escoles van decidir no tirar endavant el projecte anterior Artistes a les Escoles.

Després de la covid 19 hem pogut reprendre l’essència del projecte, el contacte directe amb l’artista. En Jordi Coder és molt conegut a l’Escola i també a Sant Quirze, s’ha bolcat en el projecte i això ha fet que la participació hagi estat tan activa i hagi incidit positivament en la motivació, en el treball col·laboratiu i d’equip, en la cohesió, en les relacions entre els grups, en la identitat de l’Escola.

133

“Art i Escola” ha generat un àmbit de confluència entre l’expressió artística i l’acció educativa molt innovadora i enriquidora que ha ajudat al creixement personal de l’alumnat, objectiu que, en definitiva, és el que persegueix l’Escola.

134