El Riu Sénia by Onada Edicions

Biblioteca Taula del Sénia [sèrie maior], 4

El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge

Biblioteca Taula del Sénia [sèrie maior], 4

B e n i c a r l ó ,

2 0 1 2

Amb el suport de

Amb la col·laboració de

Direcció de la col·lecció Miquel Àngel Pradilla

Primera edició juliol de 2012 © Textos Victòria Almuni Balada, Ferran Grau Verge © Imatges Joan Adell Ortigues, Manolo Andreu Vidal, Albert Rot Albarca, Víctor Reverté Querol, Eugeni Guzmán Morcillo © Mapes i gràfics Manel Serra, Carles Gisbert © D’aquesta edició Onada Edicions Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Apt. de correus 390 12580 Benicarló Tel. 964 47 46 41 www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com © Disseny de la col·lecció Ramon París Peñaranda Maquetació Paül Peralta Aguilar Correcció lingüística Rosa M. Camps Cardona Paper interior Creator Silk de 200g ISBN: 978-84-15221-57-9 Dipòsit legal: CS-230-2012 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, enmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

Índex Autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Salutacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Dels ports a Sòl de Riu: el marc físic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Demografia, societat i política . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Nuclis de poblament i organització del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Frontera o punt de contacte? Les comunicacions al voltant del riu . . . . . . . . . . . . . 49 La xarxa hidràulica: distribució, drets i elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Els usos agrícoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Els usos industrials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 Deu conjunts per passejar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .105 Els usos domèstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 El riu com a espai de lleure i de relació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .133 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

autors

Victòria Almuni Balada, llicenciada en Història, especialitat d’Història de l’Art. Doctora i catedràtica d’institut a l’IES Manuel Sales i Ferré. Ha treballat sempre al voltant de l’estudi i la difusió de la història i el patrimoni de les Terres de l’Ebre. Forma part del Centre d’Estudis Seniencs del qual és la presidenta. Membre del consell de redacció del suplement Plecs d’Història Local de la revista Avenç, ha escrit diversos articles i llibres i ha participat en diversos treballs relacionats amb la seua matèria i amb la de didàctica de les Ciències Socials. Està cursant un màster en noves tecnologies aplicades a l’educació.

Ferran Grau Verge, mestre i llicenciat en Història general per la Universitat de Barcelona, secció Tarragona. Catedràtic de l’IES Manuel Sales i Ferré. És soci fundador del Centre d’Estudis d’Ulldecona, entitat des de la qual ha coordinat durant molts anys la revista Raïls. Membre també del Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari, ha escrit diversos articles en publicacions periòdiques i és autor i coautor de diversos treballs i llibres relacionats amb els mons de la didàctica de les ciències socials i de la història. Actualment, escriu la seua tesi en Didàctica de les Ciències Socials.

Salutacions

esprés de la publicació del primer llibre, Un paseo por los puertos de Beceite, i els dos d’Els annals del monestir i convent de Benifassà, ara arriba El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge, dintre de la col·lecció “Biblioteca Taula del Sénia”, a iniciativa de la Fundació Rei Jaume I i editat per Onada Edicions que, com els anteriors, està dedicat a temes d’esta zona, que es coneix com el Territori del Sénia. És evident que el riu Sénia, a més de ser el límit geogràfic i administratiu entre la Comunitat Valenciana i Catalunya, ha estat i segueix sent un vincle d’unió entre pobles veïns i els seus habitants. A l’hora de triar-ne el nom, tant la Mancomunitat de la Taula del Sénia com l’Associació Territori del Sénia, van escollir-lo precisament per això. Considero, per tant, molt oportuna l’edició del nou llibre sobre els molins històrics del riu Sénia, perquè estic convençut que contribuirà a un coneixement millor i a una valoració òptima de tot el patrimoni important que hi ha als dos costats del riu. Com a president de la Fundació Rei Jaume I i, a la vegada, alcalde de Benicarló, em satisfà doblement que siga una editorial de casa nostra, Onada Edicions, la que s’encarrega de la publicació d’esta important col·lecció. Marcelino Domingo Pruñonosa President de la Fundació Rei Jaume I i alcalde de Benicarló

M. Pilar Ballester Ferreres

Juan Bautista Juan Roig

Alcaldessa de la Sénia

i algú sap de quina manera un riu pot condicionar la història, l’economia i la manera de ser d’un poble, som la gent de la Sénia. Des del mirador de la plaça Major, escenari de trobades i de reflexions observant la natura des de temps immemorials, el riu es presenta al fons de la vall com a testimoni de fets i de gent que ens han precedit. Hi serà quan de nosaltres només en quedarà el record, quan noves generacions trobaran la manera de viure en equilibri amb el seu entorn. Aleshores, estudis com el que ara es presenta serviran per perpetuar la memòria de temps passats, per entendre la relació que cada època ha tingut amb el riu, amb el paisatge que l’envolta. Com a alcaldessa i representant de la gent de la Sénia, em plau que l’Ajuntament col· labore en aquest projecte comú de tots els pobles de la riba del riu, un més dels que des de fa temps es van portant a terme. Servirà, a més de per fixar memòria i ordenar coneixements, per mostrar als que s’interessen per nosaltres les coses que ens fan singulars. És hora d’explicar tot allò de bo que ens envolta i que podem oferir. És gratificant per a nosaltres i de ben segur ajudarà els de fora a entendre la raó per la qual insistim a lluitar perquè el nostre territori tire endavant.

Alcalde de Vinaròs

om a alcalde de la ciutat de Vinaròs sempre és un goig participar, col·laborar i fer possible que un nou llibre veja la llum, i encara és més satisfactori si l’obra que es presenta gira entorn del territori —del nostre territori— del riu Sénia, un riu fonamental per a la nostra ciutat, per a la nostra història. Un riu que durant segles ha estat frontera i nexe d’unió entre territoris, definint un espai comú més enllà de divisions polítiques o administratives. Un espai capaç de desenvolupar una cultura d’aprofitament dels seus recursos que durant segles han estat el motor econòmic i social dels nostres pobles. L’aprofitament solidari de les aigües del Sénia ha estat capaç de dibuixar un territori dispost a compartir els seus recursos hídrics per tal de generar un panorama de progrés i benestar. El llibre que ara teniu a les mans posa de manifest el protagonisme del riu Sénia, la seua importància geogràfica, natural, històrica, social, industrial, etc. Però, per sobre de tot, la seua importància com a via ineludible de mixtura i enriquiment dels nostres pobles, que durant segles han abocat en les seues aigües les seues senyes d’identitat comunes.

Celestí Hervás Picazo

Evaristo Martí Vilaró

Alcalde d’Ulldecona

om a alcalde d’Ulldecona és un goig col· laborar en l’edició d’aquest llibre i ho és per diferents motius: · Per la qualitat dels escrits, les fotografies i el muntatge, fruit d’un treball incansable que comença a mans de les autores i els autors i acaba a mans de l’equip d’Onada Edicions, amb els quals comparteixo coneixença i estima per aquest territori. · Perquè demostra que Ulldecona i els seus barris no viuen d’esquena al seu riu. · Perquè es refereix a un riu que ha estat, és i serà nexe d’unió de tota la gent que hi ha viscut, hi viu i hi viurà als envolts, en una eterna comunitat d’esperit. En un esperit que va des d’una llengua comuna fins a uns interessos econòmics semblants, passant per unes tradicions compartides. · Perquè retrata perfectament un patrimoni ric i singular que ens ha de fer sentir orgullosos d’allò que fem, d’allò que som i d’allò que representem. · I, finalment, perquè marca una línia de futur: el territori de la Taula del Sénia serà allò que vulguem que siga… cal que ens hi esforcem i treballem plegats perquè els nostres descendents estiguen orgullosos de la nostra feina. Amb l’esperança que els meus desitjos es facen realitat, una salutació ben cordial per a tothom.

Alcalde de Rossell

mb el llibre que el lector té a les mans, la col·lecció “Taula del Sénia” va fent camí. En aquesta ocasió, es tracta un tema especialment rellevant per a la institució que el patrocina, ja que el riu de la Sénia és l’espina dorsal d’un territori amb grans afinitats i interessos compartits. El riu uneix fraternalment els nostres pobles independentment de la seua adscripció administrativa. Des de Rossell, el gruix de la població ha viscut sempre d’esquena al riu. Probablement la distància del poble, 6 km, hi ha tingut una gran influència. Però s’ha de tindre ben present que les Cases del Riu i tot el nucli industrial que acull són un enclavament rossellà que hi viu en contacte permanent. D’altra banda, la rehabilitació dels diferents elements que ofereix el riu pot orientar una aposta econòmica que tinga ben present un entorn natural d’una bellesa inqüestionable. El llibre ens proporciona informacions valuosíssimes sobre l’acció humana que s’hi ha portat a terme. Que la lectura siga ben profitosa.

Introducció

arlar sobre les transformacions del paisatge per efectes de la mà de l’home suposa poca novetat en un moment com el nostre en què l’ecologia i la necessitat de trobar un model sostenible de relació amb l’entorn estan en les pàgines d’actualitat dia sí i dia també. Tampoc no ho és parlar de qüestions històriques i d’arqueologia industrial com el funcionament d’antics molins, l’origen dels nuclis de poblament o les relacions de poder entre senyorius territorials feudals. Quan el marc en el qual se situen aquestes reflexions, però, és el riu de la Sénia, la cosa canvia. Els habitants de la zona, especialment els que ens sentim militants actius de les terres del Sénia, sabem que cal parlar i molt d’aquest tema per tal de donar-lo a conèixer i fomentar la reflexió al seu voltant. I que, dins i fora de casa, durant molt de temps el tema serà encara novetat. Perquè se n’ha parlat poc, i això vol dir que es coneix poc i es valora poc. Per aquest mateix motiu encara no es tenen prou en consideració els recursos patrimonials a l’hora de dur a terme planificacions territorials. És veritat que s’han fet coses importants en aquest sentit en els darrers anys, però encara no són suficients. Aquest llibre vol ser una gota d’aigua més en la contribució al coneixement, la valoració i la difusió del patrimoni al voltant del Sénia. Vol ajudar que els béns

patrimonials siguen presos en consideració a l’hora de pensar accions encaminades al desenvolupament i la planificació territorials. En un moment canviant com és el que vivim, aquesta és una realitat a la qual no podem girar l’esquena. No el mireu, doncs, com un exercici de nostàlgia o com el fruit d’un sentiment bucòlic. No volem congelar cap moment ni cap època. Ans al contrari, volem reforçar la relació entre patrimoni i territori i d’aquesta manera ajudar els projectes de desenvolupament local basats en l’explotació sostenible dels recursos naturals, culturals i humans. Estem convençuts que les estratègies d’interpretació, presentació, exhibició, conservació i promoció del patrimoni ajuden a integrar aquest patrimoni en la realitat del territori, de la gent que hi viu i de la gent que el visita de manera regular o esporàdica. La història no és només el temps passat, també és el present i el futur com diuen historiadors i didactes de la història i molts altres pensadors i pensadores. Formem part d’una cadena i n’hem de ser conscients, hem de desenvolupar la nostra consciència històrica. Com diu Rüsen: Afirmat sintèticament, la història és l’espill de la realitat passada en el qual el present mira per aprendre alguna cosa respecte del seu futur […] La consciència històrica tracta del passat com a experiència, ens revela el teixit del canvi temporal dins del qual estan atrapades les nostres vides, i les perspectives futures cap a les quals es dirigeix el canvi.

En la línia que acabem d’introduir, justifiquem el nostre estudi des de tres punts de vista principals: · La necessitat cultural i històrica de documentar els elements que configuren el passat del territori vinculat al riu abans que aquest no siga irrecuperable. El deteriorament dels elements que han conformat la xarxa hídrica, dels enginys hidràulics i dels casals que els encabien, abandonats per la seua inactivitat, sumat a l’escassetat d’estudis publicats sobre el tema, pot portar en un termini curt a la pèrdua inexorable d’aquest ric patrimoni. De la mateixa manera, les transformacions econòmiques i socials de les darreres dècades han suposat canvis en el paisatge agrari de regadiu que ens cal documentar i interpretar. · L’oportunitat de col·laborar en el projecte de gestió econòmica, social, cultural, didàctica i turística del territori. · L’oportunitat de mostrar estructures eficients d’ús i gestió de l’aigua, que poden esdevenir proposta per a models d’ús racionals d’un recurs que ja es mostra com a escàs per a un futur proper. Com hem fet en altres ocasions en publicacions d’aquesta mateixa editorial, el llibre que us oferim és fruit de la col· laboració d’un grup extens de persones que fa molt de temps que ens interessem i ens preocupem pel passat, el present i el futur de la zona que vertebra el riu de la Sénia, en altres temps conegut com a riu d’Ulldecona. Podem dir que ara culmina un procés que s’ha anat desenvolupant en diferents etapes de les quals us fem cinc cèntims: · 1993. El camp de treball “El riu de la Sénia: present i futur”, dirigit pel Centre d’Estudis Seniencs i l’Ajuntament de la Sénia amb l’objectiu de familiaritzar els joves amb els diferents usos dels molins a partir de l’aprofitament de l’aigua. · 1993. L’exposició “L’aprofitament de les aigües del riu Sénia”, realitzada a la Sénia. Centre d’Estudis Seniencs. 14

· 1994. La Beca d’Investigació Social Sales i Ferré “Documentació i estudi estructural i tècnic dels molins hidràulics del Montsià”, realitzat per membres de l’equip. Es va poder documentar més d’una quarantena d’enginys hidràulics entre molins fariners, batans, papereres i centrals elèctriques, entre altres elements, com peixeres, séquies…, donant a conèixer, tímidament, el dibuix del complex sistema hidràulic del riu. Es va portar a terme un primer estudi de les fonts escrites per documentar-los. · 1995. La Taula d’Arqueologia “El molins: història i actualitat”, organitzat pel Museu del Montsià amb la col·laboració del Centre d’Estudis Seniencs i l’Ajuntament de la Sénia. Es va portar a terme un cicle de conferències al museu i a la Sénia relacionat amb els molins hidràulics fariners, així com una visita als enginys més propers de la vila. · 1994-2000. La participació activa en trobades d’investigació a Culla, Sabadell, Santiago de Compostel·la, Alcoi i Terrassa. · 2002–2004. El projecte de recerca De fuster a fabricant: els orígens de la industrialització a la Sénia. Analitza els orígens del fenomen industrialitzador a la població i incorpora l’estudi dels processos de producció als establiments industrials hidràulics vinculats al riu. Inclou l’exposició “Molins, tallers i fàbriques a la Sénia. El procés d’industrialització a una comunitat rural”, que contextualitza l’energia hidràulica i els establiments industrials associats dins del procés general. Compta amb la col·laboració de l’IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya), la Fundació Caixa Tarragona i l’Ajuntament de la Sénia. · 2005. L’audiovisual Història de la indústria a la Sénia. Del riu a les noves tecnologies, produït pel Centre d’Estudis Seniencs i Audiovisuals de l’Instant. · 2004-2007. El projecte “Aigua i poblament: l’aprofitament hídric del riu Sénia des de l’època medieval”, finan-

çat pels ajuts per a projectes d’investigació de l’IRMU, edició 2004. · 2006. La participació en el II Congrés de Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa (RossellAmposta), aportant material sobre el regadiu al Sénia. · 2009-2011. El projecte “Coneix el Sénia. Centre d’Interpretació del Riu de la Sénia al Molí de l’Abella”. L’estructura del llibre s’ha organitzat pensant que el lector puga, en primer lloc, contextualitzar el tema mitjançant blocs de continguts generals per a després aprofundir en els grans blocs temàtics que centren la recerca. Dels deu capítols en què hem dividit el text, els quatre primers es dediquen a oferir una visió general del medi físic, l’evolució de la demografia i del model polític i social de la zona, l’organització territorial i l’evolució del poblament i la xarxa de comunicacions. En aquest darrer apartat hem volgut fer incidència en el fet que un riu considerat, des de fora, frontera entre dues demarcacions administratives, la catalana i la valenciana (i fins i tot amb l’aragonesa), és en realitat eix vertebrador i punt de contacte. Aquesta és, al nostre parer, una de les idees que cal exportar des del territori. El riu no separa, uneix. El capítol cinc dóna pas als monogràfics del riu, oferint la informació bàsica sobre el model de xarxa hídrica establert els primers segles de l’edat mitjana cristiana i la manera com ha evolucionat. Un model que s’ha basat en la cooperació i la solidaritat entre les diferents comunitats beneficiàries i el respecte a la natura, la qual cosa no vol dir que la seua història haja estat exempta de tensions i, en conseqüència, de conflictes. D’aquests, en fem també cinc cèntims, encara que no els hem volgut convertir en protagonistes del discurs. Els documents parlen sovint de disputes per la necessitat de fixar per escrit els acords que les succeeixen. L’aprofitament del riu, però, s’ha basat bàsicament en la solidaritat col·lectiva i la responsabilitat individual. Aques-

tes són les que han portat les comunitats a reparar i netejar sistemàticament les séquies, respectar els torns de reg, participar en la gestió de l’aigua o en el pagament de tributs… Només en moments d’escassetat d’aigua o d’intens creixement demogràfic, l’instint de supervivència ha portat a voler trencar o alterar el pacte establert pels avantpassats. Al final del capítol s’enumeren i es descriuen breument els diferents elements que formen la xarxa de captació i distribució de l’aigua. Els capítols 6, 7, 9 i 10 parlen de les funcions del riu. De l’aprofitament agrari, industrial i domèstic i del paper que ha tingut en el teixit de les relacions socials dels habitants del territori. La gent ha regat del riu, hi ha abeurat els ramats, n’ha fet anar els molins, ha begut la seua aigua. També, però, hi ha pres el bany, ha berenat i ha resat a la seua vora. Tot va lligat. Aprofitament econòmic, gaudi quotidià i festa s’han donat al mateix temps al llarg de la història al voltant del riu. D’aquesta manera el riu ha estat generador de recursos i d’identitat. Avui hem de saber mantenir aquesta identitat compartida, malgrat que, ateses les circumstàncies, el riu no baixa la major part de l’any. Les diferents comunitats han anat evolucionant, però cal tenir clar que no hem de renunciar al caràcter que ens ha donat singularitat. Al voltant del riu catalans i valencians es dilueixen, formen part d’un ens en el qual elements d’ací i d’allà es barregen i no es poden distingir. Tampoc no hem de renunciar a una evolució respectuosa amb el llegat dels segles. L’entorn natural i el cultural, ja sia material o immaterial, ha de ser tractat amb molta cura i molt de respecte. Els nostres avantpassats van modificar el paisatge utilitzant matèries tretes del mateix entorn, sistemes constructius i tècniques artesanals heretades, adaptades i millorades al llarg de generacions, responent a criteris d’estricta funcionalitat. Van generar costums que els van permetre compartir el lleure. Van recollir tradi15

cions i van inventar relats que tenien el riu com a protagonista actiu. Siguem valents i apostem per conservar allò que ens han ofert, adaptant-ho als nous temps però sense enterrar res que ens puga ser útil per créixer en tots els sentits. Membres del grup de treball: Jordi Arasa Centelles, Toni Forcadell Vericat, Víctor Fuses Navarra, Eva García Lleixà, Ivon Michavila Sanz, Lluís Miró Vives, Manel Serra Heredia i M. Mar Villalbi Prades. També volem agrair el treball d’altres persones que han fet recerca sobre el riu i han aportat valuosíssimes informacions. Sense ser exhaustius volem citar: Rodrigo Vidal Querol (probablement el primer a fer un recull documental i publicar una relació de tots els molins del riu Sénia), Santiago Bustos, Joan Ferreres Nos, Enric Guinot Rodríguez, Manel Llarch García, Santiago Roig Mafé, Joan Roig Vidal i Joaquim Virgili Guàrdia. Agraïments a persones i institucions que ens han facilitat la feina i oferit material, sense cap ordre preestablert que no siga l’alfabètic: · Fundacions: Ajuntaments dels municipis riberencs, Centre d’Estudis d’Ulldecona, Centre Excursionista de Refalguerí, Comunitats de Regants dels pobles riberencs, Consell Comarcal del Montsià, Fundació Caixa de Tarragona, Fundació Jaume I, Grup los Taulons, informants, IPEC, IRMU, Parc Natural dels Ports i Taula del Sénia. · Col·laboradors: Victorina Alfara, Rafel Almuni, Jaume Antic i Balada, Juan Bel (†), Helena Fibla, Juan Luis Clausell Esteller (†), José García, Cristina Gavaldà, Manolo Gabaldà Badia, Natàlia Gras, Liberto Jornet, Liberto Jornet Iranzo, Alberto Marcoval, Anna Miracle, Amparo Moratal Pellicer, José Manuel Queralt, Alberto Querol, Ricard Reverté, Josep Ruaix Crespo, Santiago Sabaté, German Tena, José Verdiell, Rodrigo Vidal, Santi Vidal i Núria Vila Rabella.

Dels Ports a Sòl de Riu: el marc físic

l riu de la Sénia, que marca la divisió administrativa entre el Principat de Catalunya i el País Valencià, corre en direcció NO-SE. És un riu típicament mediterrani, de cabal escàs i molt desigual (0,9 m3/s de mitjana). No té cap afluent important i només a la seua capçalera conflueixen els barrancs de la Fou, del Salt, de la Tenalla i de la Pobla. Té un recorregut de 66 quilòmetres abans de desembocar en un indret anomenat Sòl de Riu, a prop d’Alcanar, i que representa un espai natural d’important rellevància, ja que és un ecosistema molt fràgil i representatiu d’un riu típic mediterrani poc humanitzat. Les seues aigües banyen tres termes municipals de la comarca del Montsià —la Sénia, Ulldecona i Alcanar—

i set municipis de la comarca del Maestrat —la Pobla de Benifassà, Rossell, Canet lo Roig, Sant Rafel del Riu, Traiguera, Sant Jordi i Vinaròs. El riu de la Sénia, malgrat ser un riu de règim mediterrani amb forts estiatges, ha estat des de temps antics una font de vida i d’aprofitament econòmic. Enquadrat dintre de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, tot el cabal del riu ve regulat des del pantà d’Ulldecona, situat al terme municipal de la Pobla de Benifassà, i que pot arribar a embassar fins a uns 11 hm3 d’aigua. Aquesta regulació de cabal és molt important, ja que fa que no es puguen produir riuades devastadores a les poblacions situades al llarg de la seua riba.

Mapa geològic del territori que envolta el Sénia.

Els Ports són l’origen de diversos cursos d’aigua, entre ells el del Sénia.