Catàleg de novetats Nadal 2016-2017
TERRES DE L’EBRE Literatura La vida darrere de l’aparador | Jesús M. Tibau | Narratives, 44 | 978-84-16505-85-2 | 80p 12 €
Coples del mosso lluït | Manuel Canalda Llop | Poesia, 40 | 978-84-16505-83-8 | 96p 13 €
Un recull de sensacions, emocions i records viscuts per l’autor en quinze comerços de la ciutat de Tortosa, des de farmàcies a ferreteries, botigues de llaminadures o d’esports, a partir de l’evocació dels seus productes, anuncis i, sobretot, dels gestos i converses caçats a mitges entre la clientela i els botiguers i botigueres. El llibre no pretén ser un recull de la història dels comerços, sinó una mostra d’humanitat, de proximitat, i un exercici per a aprendre a gaudir de l’espectacle de la vida.
Jesús M. Tibau, natural de Cornudella de Montsant (1964) i tortosí per amor. Especialitzat en relats breus, gènere amb què ja ha editat set reculls, ha escrit també poesia i novel·la, i cada cop es manifesta més enamorat de la literatura del jo, de la realitat pura, que narra sovint a les xarxes socials i amb la publicació de dos dietaris: Molles per no perdre’m, i Per no perdre’m les molles.
“Les coples se solen fer per ser cantades. El meu pare, Manuel Canalda Llop, en va escriure moltes, de jotes. Però més que per ser cantades semblen fetes per ser llegides.” Aquest poemari és un petit recull del que he pogut rescatar. Són jotes plenes de paisatge, de sentiments, d’amor i festeig, d’enyorança… I tot amb la dolçor de l’accent tortosí, “… de música italiana i renecs profunds…”. Descobrireu en aquestes petites composicions les jotes, un món que cada dia és més difícil de trobar. La modernitat ens arriba amb poca capacitat per adaptar-nos-hi.
Manuel Canalda Llop va néixer a Tortosa el 1920 i va morir a Madrid el març de 1986. Forma part d’una generació que va veure la seva joventut estroncada per la guerra civil: era de la lleva del biberó. Tota la seva família es va traslladar a Madrid seguint el Laboratorio Salud, on el seu pare, assassinat en aquells trasbalsos, havia treballat com a comptable. L’enyor d’aquestes terres, les del riu, la garriga, els horts, la mar i la Ribera, va acompanyar Manuel Canalda tota la seva vida; com la nostra llengua, el tortosí familiar, el català.