Alcalà de Xivert - Alcossebre territori i patrimoni
Joan V. Sanz Sancho
Fotografies Paco Roures i Joan V. Sanz
Biblioteca Cruïlla, 7
Be n i ca rló, 2 0 0 9
Amb el suport de
Direcció de la col·lecció Miquel Àngel Pradilla
Primera edició abril de 2009 © Textos Joan V. Sanz Sancho © Fotografies Paco Roures, Joan V. Sanz. © Mapes Raül Gálvez
© D’aquesta edició Onada Edicions Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com © Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Paül Peralta Correcció Maribel Sospedra i Sospedra Paper interior Estucat mat volumen de 170g Paper coberta Cartolina gràfica 250g ISBN: 978-84-96623-41-5 Dipòsit legal: BI-1697-09 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
Pròleg 1. Generalitats
9 13
El marc geogràfic
13
Els nuclis de població
18
Les cartes de població
26
L’escut 28 La bandera
28
La identitat
29
ÍNDEX
2. El medi físic
31
La geologia
31
El relleu
32
La costa
36
3. El clima
43
4. Els recursos hidràulics
49
5. El patrimoni natural
53
6. El patrimoni artístic
63
El castell de Xivert
63
El Calvari
67
L’Església Parroquial
69
La capella dels Desemparats
74
La Casa de la Cultura
75
Els pous de la vila
76
La plaça del Convent
76
La pedra del carrer de Sant Joan
79
El mercat públic
79
Les capelletes
80
El Prigó del Rei
80
L’ermita de Santa Llúcia i Sant Benet
81
La torre Ebrí
82
L’ermita de Sant Antoni de Capicorb
83
7. El cicle festiu
85
Cap d’any
85
Els reis
85
Sant Antoni Abat. 17 de gener
86
Carnestoltes 89 Quaresma, Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció
90
Sant Pere de Verona
93
Fira agrícola de Sant Isidre
93
Verge dels Desemparats
94
Fogueres de Sant Joan
95
Festes Patronals
96
Festes de les Fadrines
99
Santa Llúcia, una romeria popular. 13 de desembre
99
Sant Antoni a Capicorb
8
102
8. El noste parlar
103
9. Les frases fetes
107
10. El cant d’albades
111
11. La indumentària tradicional
113
12. Les danses i els balls populars
117
13. La vida associativa
125
14. La caça al terme d’Alcalà
131
15. La vida esportiva
135
Bibliografia
141
Pròleg
E
l lector d’aquest llibre de Joan V. Sanz hi trobarà una informació i unes consideracions sobre el territori i el patrimoni d’Alcalà i d’Alcossebre particularment interessants. Tant se val si aquest lector és un gaspatxer de soca i arrel, com si ho és de nova fornada, com si és un veí de segona residència, o encara un visitant assidu o ocasional. Cadascú hi trobarà la ració pertinent d’informació, i de valoració útil o evocadora sobre el tema. Els residents més ocasionals perquè guanyaran accés a una informació, exposada amb criteri, que els ajudarà a seleccionar tot allò del poble i la rodalia que voldrien conèixer, o conèixer millor, a fi de saber per on començar i com continuar en aquesta coneixença. Els veïns de sempre perquè renovaran així el contacte amb el seu poble, refrescaran records grats o punyents de la vida passada al carrer o al tros, a la Foia o a la muntanya, vora mar o a Murs, fa no se sap quant de temps o encara fa quatre dies. Amb tot això, els uns i els altres renovaran el contacte i el compromís amb una riquesa que és
de tots, i que a tots ens pertoca i ens interessa de preservar i engrandir des de l’estima, que és l’única plataforma des de la qual proveir per a eixa preservació i per a eixe engrandiment. Però estima vol dir en tot primer lloc coneixement des del qual teixir els mil i un lligams que ens uneixen a allò que fem nostre. Un amic meu em contava ja fa uns anys el somni captivador i alhora insòlit que havia tingut. Va eixir de casa, al poble, i a un tir de pedra es va endinsar en un bosc d’una bellesa increïble: uns arbres alts, esponerosos i rectes; una vegetació tan abundant com abellidora; una atmosfera exòtica, misteriosa, que invitava a un recorregut farcit d’expectatives exultants. El meu amic afegia que, mentre somniava, no parava de preguntar-se com era possible que a la vora de casa hi hagués un paisatge tan increïblement bell sense que ell n’hagués sabut res fins al moment. Potser, com passava en el somni, el coneixement d’Alcalà, d’Alcossebre, i de la rodalia, acabat d’encetar o renovat
de bell nou, encara ens ha de reportar la grata sorpresa d’accedir a la visió d’uns paisatges físics i culturals enaltits per la veritable coneixença contra la laminació de la rutina quotidiana. Justament, el llibre de Sanz és una eina inestimable en l’extensió d’eixe coneixement. Ho és pel material gràfic que acompanya el text de manera tan pertinent, per les breus però saboroses anotacions històriques que incorpora, o per les descripcions valorades que fa del patrimoni físic o intangible, del patrimoni cultural, en definitiva, del poble: descripcions de monuments, paisatges, costums, festes, particularitats lingüístiques i dites populars, o encara d’associacions diverses que van des del teatre a la vestimenta tradicional, des de les danses a les albades, tot passant pel futbol o la cacera. Sí, com el llibre de Joan ens mostra, hi ha més de valuós en el patrimoni cultural i físic d’Alcalà del que podria semblar a una mirada encara no advertida, i paga la pena de tindre-ho en compte. De primer per a gaudir-ne, però després per a prendre consciència d’allò que es té, a fi de preservar-ho, d’enriquir-ho al compàs de la vida i els seus canvis. La renovació a què eixe canvi imparable ens espenta és indefugible: cal, però, que en eixa renovació encertem a preservar la criatura mentre buidem d’aigua la banyera. De 10
segur que aquest llibre que el lector té entre mans ens ha d’ajudar a tots en eixa comesa de renovació que no malmet l’herència acumulada. Ramon Lapiedra Capicorb, desembre de 2008.
A Rosa, amb qui compartisc l’estima per la nostra terra i la seua gent.
Agraïments: A Joaquim Arnau per tots els treballs que hem compartit a la revista MAINHARDT, punt de partida del llibre que teniu a les mans. A Paco Roures per les seues fotografies i els treballs sobre el futbol i la caça. A Josep Martínez per les seues anotacions del Grup de Teatre d’Alcalà, la Coral Gaspatxera i les fotografies que ens ha facilitat. A Joan A. Verge pels seus treballs sobre la indumentària tradicional i el parlar d’Alcalà. A Raül Gálvez pel temps que m’ha dedicat. A la família Herrera Calduch-Betoret, a Nieves Bosch, Jesús Blasco, Pascual Sancho, Laura García, Antonio i Antoni Bruñó, Felix Martínez, Manuel Bruñó i Ricardo Llorens per les seues valuoses aportacions.
11
Catalunya
1. Generalitats
Aragó TORTOSA
1.1. El marc geogràfic
E
MORELLA
El Baix Maestrat SANT MATEU
VINARÒS
LA SALZEDELLA
BENICARLÓ
SANTA MAGDALENA PENÍSCOLA
ALCALÀ DE XIVERT
LES COVES DE VINROMÀ
VILANOVA D’ALCOLEA TORREBLANCA
r r à n
i a
BENLLOCH
M
a r
M
e
d
i t e
País Valencià
l municipi d’Alcalà de Xivert està situat a l’extrem sud de la comarca del Baix Maestrat, la més septentrional de tot el País Valencià. El municipi pertany al partit judicial de Vinaròs i eclesiàsticament a la diòcesi de Tortosa. Amb una superfície de 167,97 km2 és el segon municipi més extens de la província de Castelló, només superat per la vila de Morella, a la comarca dels Ports. Aquesta notable extensió territorial va comportar que, al llarg de la història, hi haguessen diversos nuclis habitats per tot el terme municipal. Així, la població es podia trobar dispersa per nombrosos indrets com Alcossebre, Santa Magdalena de Polpís, Almedíxer, Castellnou, el mateix Xivert o nombrosos masos repartits al llarg de tota la geografia. No tots, però, van arribar a consolidar-se. Almedíxer, Castellnou, Xivert i els masos (ja ben entrat el segle XX) es van anar despoblant a poc a poc. Santa Magdalena, que era una xicoteta vila de l’enco13
14
1. Costa d’Alcossebre, al recer de la serra d’Irta. reportajes aéreos camps
Municipi veí
Mollons
Metres
Torreblanca
18
10.255
Benlloch
2
337
Vilanova
2
1.070
20
16.834
7
3.036
16
9.888
Peníscola
8
6.020
Mar Mediterrani
-
11.397
73
58.837
Les Coves de Vinromà La Salzedella Santa Magdalena
Total
Aquest quadre ens mostra els municipis veïns d’Alcalà amb el nombre de mollons i els metres que hi ha de frontera amb cadascun d’ells. manuscrits d’eliseo cucala larrosa.
2. Tot i el seu
deteriorament, encara podem trobar, al llarg del terme, nombrosos mollons que aprofiten per delimitar el territori de cada municipi.
manda d’Alcalà va aconseguir segregar-se l’any 1819, convertint-se en un municipi nou, amb el seu propi terme municipal. Aquesta gran extensió territorial comporta que, a banda de limitar amb el mar Mediterrani, siguem veïns de vuit municipis més. Començant per Peníscola al nord-est, seguim per Santa Magdalena de Polpís, la Salzedella, les Coves de Vinromà, Vilanova d’Alcolea i Benlloch, fins acabar al sud amb el municipi de Torreblanca. Cal recordar que l’any 1889, un Reial Decret promulgat per Sagasta obligava els municipis a posar-se d’acord a amollonar i delimitar els diferents termes municipals. A tal efecte, tant Alcalà com els pobles dels voltants, van nomenar unes comissions que havien de negociar i procedir a la delimitació del seu territori. Com a resultat d’aquests treballs es van construir i arreglar (alguns ja existien) un total de 73 mollons, tots realitzats amb pedra i obra de calç. A cada molló es va posar el número i el nom dels dos municipis que delimitava. Els mollons quedaren repartits al llarg de la frontera i es van aprofitar per calcular la longitud que separava cadascun dels municipis veïns. En el quadre annex figura el nombre de mollons i la distància que separa cadascun dels municipis. 15
16
3
4
5
6
3. Les campanes són
un dels grans senyals identitaris del nostre poble. Els tocs de morts, d’incendi o per cridar a la festa i les celebracions són fàcilment identificables per la major part de la població. 4. Les sénies que, al llarg
de la història, van jugar un paper tan important en l’agricultura del poble han quedat reduïdes després del creixement turístic en simples objectes de decoració. 5. Al Pla de Dalt o plaça
7 8
Justo Zaragozá encara podem trobar les motes de dos dels pous més emblemàtics de la localitat. 6. Des de l’ermita de
Santa Llúcia i Sant Benet, situada als darrers contraforts de la serra d’Irta, hi podrem observar les millors eixides i postes de sol que ens ofereix el nostre litoral. 7. Els gaspatxers i
les gaspatxeres, els cossebrers i les cossebreres hem aprés a viure de cara a la mar. I ben entrat el segle XX, el turisme de sol i platja s’ha convertit en el millor aliat econòmic de la nostra societat.
Avui, parlar del municipi d’Alcalà de Xivert vol dir parlar del poble pròpiament dit més dos nuclis principals a la zona costanera com són Alcossebre i Capicorb, però també vol dir parlar de nombroses urbanitzacions que s’escapen d’aquests nuclis històrics, entre les quals destaquen les Fonts i el Pinar. No cal dir que amb el boom turístic, a partir de la dècada dels setanta, ha estat el nucli costaner el que ha experimentat un creixement més ràpid i accelerat, de tal manera que aquest creixement, no sempre ordenat, ha provocat una gran dispersió de xicotetes urbanitzacions de vegades molt distants les unes de les altres. Aquest terme, com vorem a continuació, presenta una gran varietat des del punt de vista geogràfic, cosa que el converteix en un dels municipis més interessants del País Valencià. El territori es caracteritza per una alternança entre les serres que discorren paral· leles a la mar i les consegüents valls o amplis corredors entre elles, a més d’una gran plana litoral a tocar del mar Mediterrani. El denominat corredor d’Alcalà és una àmplia vall, limitada a la part oest pels contraforts de les Astalaes i a l’est pels de la serra d’Irta. Es tracta d’una vall que connecta la plana de Torreblanca-Orpesa amb la de BenicarlóVinaròs. Aquesta situació privilegiada 17
9. L’actual Ajuntament, situat entre els
ha convertit el municipi en una zona de pas de les principals vies de comunicació del litoral mediterrani. D’una banda, l’autopista de peatge AP-7, la carretera general N-340, així com la línia de ferrocarril, que travessen el terme en direcció NE-SO. Cap a l’interior, d’altra banda, només la CV-133, denominada pels gaspatxers la carretera de les Coves ens apropa a les terres del Maestrat, travessant el riu Sant Miquel i l’àmplia vall del Vadànxer.
carrers de la Puríssima i el Doctor Seguer, havia estat la casa de la família Vilanova, una de les més benestants de la població. 10. Els plataners del parc infantil, situat
a l’entrada del remodelat camp de futbol de San Fernando, permeten gaudir d’una frondosa ombra a l’estiu i del càlid sol durant l’hivern. 11. L’antic pati de les Escoles,
ara parc i auditori a l’aire lliure, s’ha convertit en un espai de trobada per realitzar els principals esdeveniments festius de la localitat.
9
Els nuclis de població Alcalà de Xivert El poble, tal i com l’anomena la gent d’ací, està situat al bell mig del corredor d’Alcalà que, disposat paral·lel a la mar, es troba perfectament encaixonat entre la serra d’Irta i les muntanyes de Murs. Està situat sobre una plana al·luvial que al llarg de la història ha estat, com hem dit, un important
10
11