Mònica Segura Garcia (Textos) Pau Batet Martínez i Ana Beltrán Pardo (Il·lustracions)
El meravellós viatge de Libori La vida en un poblat romà
A tots els xiquets i les xiquetes de Forcall i de la comarca dels Ports, perquè valoreu el patrimoni heretat, els vestigis del nostre passat, ja que en un futur no gaire llunyà sereu vosaltres els que tindreu la responsabilitat de preservar-lo.
Conte
per a xiquets i xiquetes a partir de
8
anys
col·lecció Imagina, 4 Dirigida per R. París • M.À. Pradilla Primera edició juny de 2013 © Mònica Segura Garcia (text) © Pau Batet Martínez, Ana Beltrán Pardo (il·lustració) © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3-5 12580 Benicarló • Tel. (+34) 964 47 46 41 A Internet www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com | www.premsaonada.blogspot.com Disseny de la col·lecció Ramon París Peñaranda Maquetació Paül Peralta Gestió de color Eugeni Guzman Supervisió i correcció lingüística Ferran Arasa i Gil, Pep Querol Balaguer, Rosa Maria Camps Cardona isbn 978-84-15221-94-4 Dipòsit legal CS-210-2013 Tots els drets reservats
Índex
• Pròleg 4 • Introducció 5 • Capítols 1. Les pedres escrites del bancal de Libori
6
2. Frontó, el de les sandàlies
8
3. El fòrum de Lesera
12
4. Els ilercavons
18
5. El sopar al triclini
22
6. El retorn
26
7. La missió
32
8. El descobriment
40
• Epíleg 44 • Glossari 45 • Bibliografia 48
Pròleg
L
a Moleta dels Frares és un jaciment arqueològic situat al terme municipal de Forcall, població de la comarca dels Ports on, des de 1876, es coneix l’existència d’una ciutat romana anomenada Lesera. Aquest nucli urbà, amb arrels en l’edat del bronze, va tindre la seua època d’esplendor en el segle i dC, després que l’emperador August li concedira l’estatut de municipi romà. Com va succeir en altres ciutats romanes, cap al segle ii dC, va començar la seua decadència, que va culminar amb la gran crisi de l’Imperi al segle iii dC, fet que va suposar un lent despoblament de la ciutat, la desaparició de les institucions municipals i el progressiu deteriorament dels seus edificis públics. En l’última dècada s’han reprès els treballs d’excavació al jaciment, que han ampliat els nostres coneixements sobre aquest lloc i que es presenten de manera imaginativa en aquest llibre per als xiquets i les xiquetes que comencen a aprendre història per primera vegada. El protagonista d’aquesta història imaginària és Libori, un personatge fictici que viu en un mas en la muntanya i que una nit, en adormir-se, viatja en el temps a la Lesera de finals del segle i dC, on coneix Gai Juli Frontó, personatge real que va viure a la ciutat i del qual encara conservem part de la seua estela funerària a la Col·lecció Museogràfica de Forcall. 4
Introducció
H
i havia una vegada un mas situat en una de les muntanyes de la comarca dels Ports. Allí, enmig de la natura, vivien fa uns anys dos masovers anomenats Libori i Serafina, que es dedicaven a cultivar els camps i a cuidar dels seus animals, en una època en la qual no hi havia llum elèctrica. Un bon dia, l’atzar va fer que trobaren unes grans pedres amb lletres escrites, i d’aquesta manera comença la nostra història…
5
1. Les pedres escrites del bancal de Libori
E
ra un dia assolellat. Al costat del riu, Libori dormia respirant l’aire fresc d’aquella vesprada de tardor. Després d’haver estat quatre o cinc hores fent el gandul, una veu llunyana va començar a cridar-lo: — Liboriii!!! Liboriii!!! On estàs, malfeiner? Què fas que no véns a ajudar la teua dona?! Aquells crits van fer que de sobte sortira del seu estat d’apardalament i d’un bot es va alçar del terra i va començar a córrer cap al mas. En arribar, Serafina l’esperava amb les mans a la cintura i una mirada penetrant, aquella mirada que feia que Libori l’estimara cada dia més. —Serafina, amor meu. Perdona el retard, però estava pensant en aquelles pedres tan grans que vaig trobar ahir, allà dalt, al nostre bancal. El bancal era un tros de terreny a la mola que hi havia dins de les terres del mas, on Libori i Serafina cultivaven blat, i d’aquest obtenien la farina per fer el pa. En aquella època, no hi havia tantes tendes com ara!
6
—I què passa amb les pedres eixes?! —va exclamar Serafina sorpresa en veure que el seu home havia perdut el temps pensant en una cosa tan… ximple. —Dona, que és curiós, perquè mai no havia vist unes pedres escrites i tan ben treballades…, pensa que les pedres sempre són irregulars, cadascuna amb una forma diferent, i mai tenen lletres… —va dir Libori pensatiu. —Mmm… Doncs sí que és estrany, sí… Si de cas, podríem apartar-les a un costat del bancal perquè ningú no les trenque i ja veurem què fem amb elles —va respondre Serafina. Dit i fet, Serafina i Libori van començar a apartar les pedres escrites del mig del bancal, no sense esforç. Com que eren tan grans, pesaven moltíssim… Les van deixar al costat de l’abeurador dels animals, amb les lletres a vistes perquè es pogueren llegir, i continuaren amb els seus treballs al corral, donant de menjar a les gallines. Aquella nit, quan el sol es va pondre i la foscor es va apoderar de tot, el matrimoni se’n va anar al llit guiat per la llum del cresol i, una volta es va consumir la flama, Libori es va endinsar en un somni profund que el portaria a conèixer un món meravellós… 7
2. Frontó, el de les sandàlies
8