Biblioteca Cruïlla, 3
La Sénia
història i territori
La Sénia història i territori Coordinadores
Victòria Almuni i Marutxi Ballester Redactors
Jordi Bel, Àlex Daudén, Empar Gili, Pau Gimeno, Natàlia Jiménez, Víctor Reverté, Manel Serra, Letícia Tíscar, Albert Torres i Mar Villalbí Fotografies i plànols
Manolo Andreu (coord.), Joan Adell, Jordi Arasa, Albert Rot i Manel Serra Col·laboradors Bruno Barrionuevo, Liberto Jornet, Joaquim Marcoval, Rosa Martí i Lluís Miró. Biblioteca Cruïlla, 3
Benicarló,
2007
Direcció de la col·lecció Miquel Àngel Pradilla
Primera edició agost de 2007 © Textos Coordinadores Victòria Almuni Baladai Marutxi Ballester Ferreres • Redactors Jordi Bel Zaragoza, Àlex Daudén Zamora, Empar Gili, Pau Gimeno Ballester, Natàlia Jiménez Mestre, Víctor Reverté Querol, Manel Serra Herèdia, Letícia Tíscar Matheu, Albert Torres Querol i Mar Villalbí Prades • Col·laboradors Bruno Barrionuevo Sarmiento, Liberto Jornet Iranzo, Joaquim Marcoval Castell, Rosa Martí Gascó i Lluís Miró Vives © Fotografies i plànols Manolo Andreu Vidal (coord.), Joan Adell, Jordi Arasa Centelles i Albert Rot Albarca © D’aquesta edició Onada Edicions Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com © Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació María Jesús García Grau Paper interior Estucat mat volumen de 150g Paper coberta Cartolina gràfica 250g Impressió INO Reproduccions s.a. ISBN: 978-84-96623-12-5 Dipòsit legal: Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format
Llindar 9 1. Generalitats 1.1. Marc geogràfic
13
1.2. El topònim La Sénia 20 1.3. Nuclis de població al terme
22
1.4. Ser senienc avui
24
1.4.1. Els trets definidors del caràcter
24
1.4.2. L’himne
26
1.4.3. L’escut
27
ÍNDEX
2. El medi físic 2.1. El relleu
29
2.2. Geologia
31
2.3. El sòl
34
2.4. El clima
35
2.5. Les aigües
39
2.6. La vegetació
45
2.7. La fauna
51
2.8. El paisatge
55
3. La història 3.1. Els orígens: la prehistòria i l’edat antiga
57
3.1.1. De la prehistòria als ibers
57
3.1.2. El món romà
61
3.2. El període andalusí
61
3.3. L’edat mitjana cristiana
65
3.3.1. El segle XIII
65
3.3.2. Els segles XIV i XV
71
3.4. Els segles de l’edat moderna
74
3.4.1. El segle XVI
74
3.4.2. El segle XVII
79
3.4.3. El segle XVIII
84
3.5. Els temps intensos del segle XIX
86
3.6. El proper segle XX
91
4. El patrimoni arquitectònic 4.1. Patrimoni urbà 4.1.1. Evolució urbana
103
4.1.2. Arquitectura religiosa
111
4.1.3. Arquitectura civil
115
4.1.4. L’habitatge tradicional
120
4.2. Patrimoni dispers
127
4.2.1. Masos i casetes de camp
127
4.2.2. Les construccions de pedra seca
131
4.2.3. Molins i altres infraestructures hidràuliques
133
4.2.4. Infraestructures de comunicacions
138
4.2.5. Un conjunt singular: el camp d’aviació
141
Bibliografia
8
103
Llindar
E
l llibre que ara teniu a les mans és el primer d’un conjunt de dues publicacions que tenen com a objectiu donar a conèixer el ric patrimoni natural i cultural del poble de la Sénia. Va sorgir d’una trobada que vam tenir les signants d’aquest llindar ara fa dos anys i poc. Feia temps que, per separat, a totes dues ens anava pel cap un projecte d’aquest tipus. Pensàvem que calia un treball de síntesi i divulgació que recollís tot allò que hi ha publicat sobre el poble i ho mostrés de manera planera i atractiva. Fer un llibre que puga reflectir l’evolució d’un poble, la seua història, el seu medi natural, costums, teixit associatiu, i en definitiva la manera de fer que el caracteritza, no és una tasca fàcil i més quan és un poble sobre el que no s’ha escrit massa fins ara. Per aquest motiu, les persones que vam decidir iniciar el projecte ho vam plantejar com un treball col·lectiu, en el qual hem ajuntat els esforços de molta gent, estudiosos dels diferents àmbits, que ja havien manifestat inquietuds de recerca. L’entitat que ha vertebrat la nostra col·laboració ha estat el Centre
d’Estudis Seniencs, que des de l’any 1992 treballa al voltant de la recerca, difusió i salvaguarda del patrimoni local. De la mateixa manera, la majoria de persones que han treballat aspectes de natura i l’apartat d’imatge estan vinculades al Centre Excursionista de Refalgarí, entitat que ha fet molt per la valoració del patrimoni natural del nostre terme. El material que hem elaborat entre tots és abundant, per la qual cosa hem decidit editar dos volums. El primer recull generalitats de la població, medi natural, història i patrimoni. El segon, demografia, economia, costums, tradicions, gastronomia i vida associativa. El fet que es tracte d’una obra de síntesi no ha permès fer un tractament exhaustiu de cadascun dels apartats. Hem procurat insistir en els aspectes més significatius i en la contextualització de la realitat local perquè puga ser entesa dins del marc general del territori català. La lectura dels diversos capítols permetrà fer un repàs de l’evolució del paisatge i de la població al llarg del temps. Abans que res, però, hem 9
inclòs una presentació general sota el títol de Generalitats. La Carta de Poblament, l’escut i l’himne, són elements simbòlics que ens serveixen per començar a parlar dels referents comuns de la comunitat. En segon lloc aportem la visió general del medi físic, que ens fa adonar de la riquesa paisatgística del nostre terme, no sols en vegetació, també en fauna, flora i elements d’intervenció humana com les nombroses construccions de pedra seca. Aquest apartat serveix per situar el marc físic on es desenvolupa l’activitat humana, que centra els altres dos que el segueixen. El tercer bloc és el referit a la història, des de les primeres notícies d’ocupació humana fins a l’actualitat. El quart i últim d’aquest primer volum s’ocupa del patrimoni arquitectònic; analitza de manera superficial l’urbanisme, els exemples més representatius del patrimoni urbà i els del dispers. No hem volgut deixar de considerar com a elements patrimonials importants edificis propis de l’arquitectura popular com són els habitatges tradicionals, els masos o l’arquitectura de pedra seca; formen part intrínseca de la nostra realitat passada, i només si entre tots aprenem a valorar-los aconseguirem que amb el temps no acaben desapareixent. 10
La diversitat de temes que trobem al llibre ens dóna una idea de la quantitat de gent que ha intervingut en la seua elaboració, i les hores de dedicació que això comporta. Tots estan registrats en els crèdits de l’inici del volum. No volem deixar de reconèixer, però, la important tasca de persones que, abans de nosaltres, han tingut interès a recollir i fixar la memòria oral i escrita dels que ens han precedit. Ens referim especialment a Rodrigo Vidal, els escrits del qual són una font d’informació imprescindible per a tot aquell que es vol introduir en l’estudi del nostre passat. També a Domingo Segura i Rodrigo Sabaté, que amb el seu interès pels costums i tradicions han ajudat a mantenir viva la memòria dels grans. La nostra gratitud també s’ha de fer extensiva a les persones que ens han cedit fotografies al llarg d’aquests anys de funcionament del Centre d’Estudis. També expressem el nostre agraïment a Joaquim Celma, José Ma Valle, Antonio Michavila y el CEIBM per les seues col·laboracions puntuals. A la biblioteca pública de la Sénia per les facilitats que ens ha ofert i a l’Ajuntament de la Sénia pel suport que en tot moment ha donat al projecte que ara presentem.
En definitiva, el que compta és la satisfacció dels autors i autores per la feina feta, una feina que els seniencs i senienques demanaven des de feia temps, i amb la qual hem gaudit. Tots plegats compartim la idea que tenim un ric patrimoni natural i cultural que cal estudiar, ensenyar i protegir. Això ens ha portat a trobar-nos en aquest espai d’expressió comuna. Només afegir que aquest estudi no ha estat plantejat com a final de res. Ben al contrari, vol animar la gent jove perquè el convertisquen en el punt de partida de noves recerques, necessàries per anar completant el coneixement de l’espai i de la comunitat senienca, catalana i universal. Esperem estar a l’alçada de les vostres expectatives i comencem a treballar per al segon volum. Victòria Almuni Balada Marutxi Ballester Ferreres La Sénia, juliol de 2007
Autors i col·laboradors
Victòria Almuni Balada és llicenciada en Història, especialitat d’Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona (1985). Posteriorment ha assolit el grau de llicenciatura (1987) i s’ha doctorat (2003) a la mateixa universitat. Actualment és professora de ciències socials a l’IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona. Ha treballat sempre al voltant de l’estudi i la difusió de la història i el patrimoni de les terres de l’Ebre. Forma part del grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs, del qual és la presidenta. És membre del consell de redacció del suplement Plecs d’Història Local de la revista l’Avenç. Ha publicat diversos articles i llibres entre els quals es poden destacar L’obra de la seu de Tortosa (1345-1441) (1991) i La catedral de Tortosa als segles del gòtic (2007). Ha col·laborat amb d’altres autors en publicacions i projectes de recerca diversos. Un dels més vinculats al poble és la recerca sobre el procés d’industrialització a la Sénia, del qual és coordinadora, i que ha donat fruits visibles com el DVD La indústria a la Sénia. Del riu a les noves tecnologies (2006). Des del 2004 és
coordinadora del consell de redacció de la revista Lo Senienc. Memòria, natura i llengua. En aquest llibre ha participat com a coordinadora i redactora. Maria Pilar Ballester Ferreres és Mestra de Primària, especialitat d’Educació infantil, i posteriorment Mestra de Català. Fundadora i Directora del Parvulari Bambi des de l’any 1976 fins el 1987. Actualment és mestra del CEIP Jaume I de la Sénia. Ha col·laborat activament en el món de l’associacionisme local assumint diversos càrrecs en entitats com el Casal Senienc, Club de natació, Centre Obrer, Creu Roja, Associació del càncer, Presidenta de l’AMPA de l’IES i del Club d’Escacs la Sénia durant 15 anys. També va ser membre de la Conselleria de Cultura des de la seua creació a principis dels anys vuitanta. Ha sigut una de les impulsores de les dues revistes locals Aire Nou i Lo Senienc en les quals ha escrit diverses col·laboracions. Ha realitzat publicacions diverses d’educació. Ha col·laborat en la redacció i traducció de diversos llibres com el llibre de Cultura Teatral a 11
la Sènia (1996) i en la elaboració de la Guia de Recursos del Montsià En aquest llibre ha participat com a coordinadora i redactora. Manolo Andreu Vidal és mestre i aficionat a la fotografia. En aquest llibre ha coordinat l’apartat d’imatges. Manel Serra Herèdia És llicenciat en Geografia i membre actiu del Centre d’Estudis Seniencs. Ha participat en els projectes de recerca sobre la industrialització a la Sénia i l’aprofitament hidràulic del riu Sénia al segle XX. En aquest llibre ha coordinat la redacció de l’apartat dedicat al Medi Natural i ha fet ell mateix de redactor. Joan Adell és aficionat a la fotografia. Ha participat en l’apartat d’imatges. Jordi Arasa Centelles és llicenciat en Història. Ha participat en l’apartat d’imatges. Jordi Bel Zaragoza és llicenciat en Geografia. Ha participat en la redacció de l’apartat de Medi Natural. Empar Gili és llicenciada en Història. Ha participat en la redacció de l’apartat d’Història. 12
Natàlia Jiménez Mestre és enginyera forestal. Ha participat en la redacció de l’apartat de Medi Natural Pau Gimeno Ballester és llicenciat en Biologia i en Bioquímica. Ha participat en la redacció de l’apartat de Medi Natural. Àlex Daudén Zamora és estudiant de Ciències Polítiques. Ha participat en la redacció de l’apartat d’Història. Víctor Reverté Querol és enginyer tècnic agrònom. Ha participat en la redacció del Medi Natural. Albert Rot Albarca és aficionat a la fotografia. Ha participat en l’apartat d’imatges. Letícia Tíscar Matheu és estudiant de Treball social i de Geografia. Ha participat en la redacció de l’apartat d’Història. Albert Torres Querol és llicenciat en Geografia. Ha participat en la redacció de l’apartat de Medi Natural. Mar Villalbí Prades és llicenciada en Història, especialitat Arqueologia i Història Antiga. Ha participat en la redacció dels apartats d’Història i Patrimoni
Col·laboradors Liberto Jornet Iranzo, Joaquim Marcoval Castell, Martí, Rosa Martí Gascó, Lluís Miró Vives, Bruno Barrionuevo Sarmiento. Les fotografies antigues formen part del fons d’imatges del Centre d’Estudis Seniencs. Han estat cedides per les següents persones o famílies, a les quals agraïm la seua col· laboració: Andreu Abella, Araceli Almuni, Marutxi Ballester, Paco Calafat, Ismael Carbó, Gentil Ferré, Rodrigo Garcia, Fidel Jaques, Liberto Jornet Vidal, Pepita Prades, Enriqueta Prades, Alberto Querol, Olga Sabaté, Empar Sabaté, Carlos Andreu, Carme Iranzo, M. Carmen Gascó, J. Ramón Bellaubí. Algunes fotografies formen part de l´arxiu del Centre Excursionista de Catalunya. En aquest cas ha estat indicat al peu de foto.
Al poble de la Sénia l’envolten els conreus d’oliveres. Al fons, la serra del Montsià.
1. Generalitats 1.1. El marc geogràfic
L
Pàgina següent, vista de la Sénia des de Pallerols.
a Sénia forma part de la comarca del Montsià i és un dels municipis més meridionals de Catalunya. Administrativament i culturalment ocupa una posició molt interessant, ja que al Tossal dels Tres Reis (el punt més elevat de terme amb 1356 m) coincideixen els límits entre Catalunya, València (la comarca del Baix Maestrat) i Aragó (la comarca del Matarranya). És amb la província de Castelló que comparteix part de la vall del riu Sénia (amb Rossell, la Pobla de Benifassà, Sant Rafel del Riu i Canet lo Roig), la qual fa de frontera administrativa entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. Per la part catalana, la Sénia llinda amb Ulldecona, el Mas de Barberans, Roquetes i Tortosa. Aquesta posició de cruïlla ha estat decisiva en l’evolució de la història del municipi i en la configuració de la seua idiosincràsia. És un dels fets que més ha influït, com diríem en paraules senzilles, en el caràcter senienc.
El municipi està situat a una altura de 365 metres sobre el nivell del mar i té una extensió de 108,8 km2. El caracteritza una riquesa morfològica destacable, que s’ordena en tres unitats paisatgístiques ben diferenciades: la conca del riu, la plana i la zona de muntanya. Dels tres àmbits destaca el muntanyós, que ocupa més de dues terceres parts de tot el terme municipal. En relació amb la distribució dels usos del sòl, la superfície del nucli de població és 1,43 km2, mentre que els cultius ocupen 29,14 km2 i la superfície natural (boscos, matolls i roquissars) 78,26 km2. La vegetació del terme municipal, comuna a la de la zona geogràficament propera, és molt variada: mentre al riu hi ha una comunitat significativa de bosc de ribera, al sector més elevat dels Ports trobem pinedes de pi roig (dels que destaca el Pi Gros) i pinassa, que s’acompanyen de boixerola, ginesta i boix. Hi ha també en aquesta zona forestal les fagedes més meridionals de tota la península ibèrica, d’entre les 13
14
15
La vista del poble des de les Cases del Riu és sorprenent per als visitants per l’elevat talús sobre el qual se situa la població.
16
que destaca el Faig Pare o Faig Gros declarat arbre monumental. A la plana hi predominen els conreus de secà, d’entre els quals destaca l’olivera per ser el majoritari; també és important l’ametler. El clima local segueix les pautes establertes a tota la regió de l’Ebre: temperatures suaus, precipitacions irregulars concentrades a la tardor i presència freqüent del vent. El cerç, que ve del nord-oest, pot arribar a velocitats de 160 km/h, amb tots els inconvenients que això pot comportar. És el que al poble es coneix com a “vent de dalt”, l’element climàtic que més caracteritza el municipi, ja que està present al llarg de l’any de forma recurrent. Permet al poble gaudir d’una puresa atmosfèrica i un baix grau d’humitat envejables pels beneficis que reporta a la salut.
No de bades, tradicionalment el poble va ser lloc d’estada temporal de gent de les zones properes que hi venien a fer “canvi d’aigües”. Per les característiques del medi físic, tant la zona de cultius (horta i secà) com el nucli de població estan situats a l’àrea més meridional del terme municipal. L’ocupació humana s’ha establert a la zona plana que precedeix al massís dels Ports, prop del riu, que facilita la vida i que vertebra l’accés a aquest element muntanyós. De la importància del riu per al poble, n’és mostra el fet que porten el mateix nom. La influència dels Ports, d’altra banda, ha estat decisiva en la configuració del marc econòmic i els trets culturals que històricament han distingit la comunitat. El riu ha estat un element omnipresent en la vida de la Sénia, encara que en altres èpoques ha tingut major protagonisme que a l’actualitat. Fins a meitat del segle XX formava part de la vida quotidiana dels seus habitants. En resten com a testimonis materials els vestigis d’ocupació i d’activitat industrial: molins fariners, molins paperers, fargues, centrals elèctriques, etc. El riu era un lloc on la gent treballava i gaudia. S’hi treballaven els horts propers, es molia el blat, es feia paper, electricitat i filferro. En algunes èpoques, durant la primera carlinada, fins i tot
La Clotada és l’avinguda més ampla del municipi, i també un punt de referència.
s’hi van fabricar canons i bales. Des de l’edat mitjana fins a l’arribada de la indústria del moble, el riu ha estat un dels principals factors de l’activitat econòmica i un marc de sociabilitat fonamental. Les excursions als tolls o als salts d’aigua no faltaven mai en la celebració d’un esdeveniment especial. Va deixar de ser un element proper a partir de la dècada dels anys 50 del s. XX, quan els abocaments de les fàbriques papereres al riu i la decaiguda del model econòmic i social tradicional, a favor del nou marc de relacions definit per la indústria del moble, van fer que la gent deixés d’anar al riu i adquirís molt més protagonisme la plana. Actualment la població de la Sénia, 5.969 habitants censats, es concentra al nucli urbà. Amb una densitat de 55,1 hab/km2, ocupa la cinquena posició de la comarca en nombre d’habitants i la setena en densitat. La seua procedència és molt variada, ja que les successives onades migratòries que han afectat el municipi han constituït un teixit social molt ric i divers. Des dels inicis del segle XX hi ha hagut una important afluència de la gent provinent de les poblacions veïnes, especialment de la zona de la Tinença de Benifassà. Als anys 60 del segle XX, el flux d’andalusos va ser destacable, 17