ON TARRAGONA
BAIXA A LA COVA URBANA “Un equip? El Nàstic”
ANTONI PINILLA Director General del Nàstic
TEATRE, MÀGIA I MÉS COSES A LA NOSTRA CIUTAT
ÍNDEX COVA URBANA DE TARRAGONA Reportatge
4
ANTONI PINILLA; Director General del Nàstic Entrevista
10
SICARTPOLO Empresa
14
MÀGIC TAMARIZ Events
16
COQUE MALLA Events
17
CATA DE VINS Events
18
I més events
22
LA PLATJA Cop d’ull
24
DE FESTA El Candil
25
AGENDA
27
Un moment, només un moment. Deu minuts com a molt. És el temps que l’equip d’ON TARRAGONA us demana perquè li feu un cop d’ull a la nostra revista. Us presentem una proposta diferent, realitzada per gent de Tarragona, un grup de persones amb una mateixa inquietud: tenim ganes d’ensenyar com es viu a Tarragona, què fan els seus habitants, com gaudeixen del temps lliure o quines iniciatives empresarials tenim al nostre voltant. Volem transmetre les experiències que construeixen el dia a dia de la ciutat i dels seus habitants, les que donen caràcter i personalitat a la nostra col·lectivitat. Ens agradarà estar-hi present, viure-les i exposar-les. I si aconseguim captar la vostra atenció, i ens dediqueu un moment de lectura, ens donarem per satisfets. Perquè el nostre objectiu és, simplement, el tenir amics que comparteixin amb nosaltres vivències, idees, projectes i la il·lusió de viure en aquesta bonica ciutat. GRÀCIES ON Tarragona
P. 4
P. 10
P. 14
P. 17
P. 18
P. 25
ON Tarragona www.ontarragona.com
Contacte: info@ontarragona.com Coordinació Editorial: On Tarragona Continguts: Cesc Avilés Redactors: Cesc Avilés, Kiko Almarza LuzdeFlash.com Marina Casals, Jesús Molina, Montse Pedrola, Marc Pinyol, J. Ma. Plana, Diego Yubero.
comercial@ontarragona.com
Mal assumpte, aquest, d’excavar a Tarragona. La glòria passada d’una urbs que va ser capital del mateix Imperi Romà durant l’estada d’Octavi August, té aquestes coses. Ben mirat, era una molt bona ciutat per a viure. D’aigua no en faltava, un símbol de comoditat i de luxe. Poca broma. El principal subministrador era el riu Gaià, pluges al marge. Només calia construir un entramat de galeries i conductes subterranis per proveir Tarragona de tota l’aigua del món. I en això, els romans, n’eren uns autèntics experts.
Que sota Tarragona havia d’existir una altra ciutat subterrània era un fet que alguns ja sospitaven des de feia molts anys. Joan Francesc Albiñana i Andrés de Bofarull, per exemple, descriuen, l’any 1849, un dels aqüeductes romans en el seu llibre Tarragona Monumental. Però ningú en va fer massa cas, i les seves casualitat, una constructora els acabaria donant la raó. tot, alguna cosa més.
A Tarragona, fent un forat, es
.
Així doncs, l’any 1996, la constructora BENSO, mentre efectuava un rebaixament del terreny per a la construcció d’un bloc de pisos al carrer Gasòmetre, es va topar amb la resta romana. La ubicació de l’aqüeducte tenia la seva lògica. Per allí, l’aigua corria, doncs al solar on
l’aportació econòmica
del Sr. Josep Maria Forné
havien aparegut dos busts romans del segle IV abans de Crist. Però no era l’únic. Després dels primers treballs arqueològics, la constructora torna a fer un forat de 12 metres, descobrint un nou pou, aquesta vegada molt més seriós. Els arqueòlegs ben poca cosa poden fer, i són els espeleòlegs qui han de procedir en les pertinents exploracions. Tot plegat, ben curiós. A Tarragona, la construcció sovint es tenyeix d’arqueologia i no pas d’espeleologia. Això sona a cosa de muntanya. Encara que, aleshores, ningú sabia el que havíem tingut just dessota els nostres peus. La Cova Urbana de Tarragona. I és quan la SIET, la Societat d’investigacions Espeleològiques de Tarragona, encapçala el recorregut subterrani. Dirigeix l’expedició el president de la Societat, Antoni Cabezas, acompanyat per Sebastià Lòpez i l’arquitecte de BENSO, David Camps. Descobreixen un llac de dimensions considerables. Per si no fos poc, el hipòtesis que les entranyes de la ciutat no acaben aquí. I, efectivament, superant el sifó, s’arriba a un altre llac, aquest, una mica més profund. L’aigua arriba a mig cos. Un altre sifó condueix a un tercer llac, la porta d’entrada d’una gegantina sala de 900 metres quadrats.
el millor, encara està per arribar. La sala més important, batejada amb el nom de Rivemar, és francament colpidora. S’hi accedeix a través d’un nou sifó, d’uns tres metres de diàmetre, que s’eixampla vertiginosament en una sala completament inundada amb una superfície de 5000 metres quadrats, gairebé, dos camps de futbol. Cal equipament de busseig per passejar-s’hi. Les expedicions a la Cova Urbana no haurien estat possibles sense l’aportació econòmica del Sr. Josep Maria Forné, gerent de Benso. Entusiasmat amb la troballa, des d’un primer moment no va dubtar a paralitzar les obres per l’estudi de la cavitat. De la seva butxaca, va sortir el En honor al seu mecenatge, la SIET col·loca una placa a la seva memòria a la Sala dels Blocs. Els romans, i abans els ibers, probablement ja coneixien l’existència del llac, o això suposem avui en dia, en una època on encara no hi havia associacions espeleològiques. Tarragona està situada just damunt d’una muntanya, i aquesta, a través d’una sèrie de processos càrstics, va donar origen a la gran massa liquida subterrània. Les peces del trencaclosques comencen a encaixar.Aigua, pous i un gran aqüeducte, són els tres elements principals que articulen la Cova Urbana. La d’abans i la d’ara.
La Cova Urbana és solitària, orfe de possibles habitants. Excepte una espècie d’un petit col·lèmbol. No hi ha vida subaquàtica. No n’hi pot haver perquè la concentració d’oxigen és massa baixa. No és que sigui nociva per a l’ésser humà, però tampoc és l’aigua més bona del món. Té un gust amarg a causa dels bicarbonats i les sals carbonatades dissoltes, tot i que amb un tractament adequat podria tenir un consum domèstic. I si la Cova es manté al marge de les anades i vingudes de la Tarragona de dalt, l’aigua té una temperatura constant durant tot l’any, uns 18-19 graus centígrads. A l’estiu s’hi està relativament fresc, i a l’hivern moderadament càlid. Un ambient confortable, lluny de males olors. Les poques partícules de matèria orgànica exterior les porta l’aigua de la pluja. Però la cova recela de la civilització, doncs la roca i els terrenys actuen Només l’aigua, provinent, bàsicament, del riu una capa impermeable que, a tan poca distància de l’un de l’altre, només 30 metres de profunditat, separa completament els dos mons. No ens enganyem. Des d’un punt de vista estètic, la Cova no és cap meravella de la naturalesa. No hi trobarem ni estalactites ni estalagmites. Però el fet curiós es tenir-la sota la nostra pròpia ciutat. S’hi accedeix a través d’un pàrquing, molt a prop de la Imperial Tarraco, podent-hi arribar amb cotxe. El fet inusual no ha deixat a ningú indiferent en l’àmbit de la espeleologia mundial, i la grandesa perquè, ni els mateixos romans, que eren gent que no anaven amb futileses, els hi resultés indiferent. De fet, i a falta de completar tota la informació recopilada de futures exploracions, la Cova ja ha dades espectaculars, i molt més si tenim en compte que el 70% de la cavitat es troba sota l’aigua, i que, aproximadament, hauríem de remuntar-nos 65 milions d’anys enrere per trobar-ne el seu origen.
La Guàrdia Civil va citar a declarar a alguns espeleòlegs perquè alguns veïns els percebien com a gent estranya
mostra clarament l’esperit amb que cuiden la nineta del seus ulls, “que la il·lusió d’uns pocs sigui patrimoni de tots”. Però no sempre han gaudit de les millors condicions per explorar la Cova. Sobretot en els inicis de la descoberta. No mitjans més adequats a la importància de la cova, i no sempre han gaudit del respecte que la seva aportació es mereix. La Guàrdia Civil els va citar a declarar perquè alguns veïns els percebien com a gent estranya. Ningú entenia que feia un grup de persones passejant hores i hores per un solar que amagava la meravella natural més espectacular de la nostra ciutat. Más información: Web de la Societat d’investigacions espeleològiques de Tarragona (SIET) www.siet.es
GLOSSARI DE CONCEPTES ESPELEOLOGIA Disciplina que agrupa un conjunt de ciències que tenen com a objectiu comú l’estudi d’algun aspecte del món subterrani. TOPOGRAFIA Tècnica que té per objecte determinar la forma i les dimensions d’un terreny per a amb totes les seves particularitats. PROCÉS CÀRSTIC aigües en els massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d’un relleu de depressions tancades i d’avencs, de cavernes i de galeries subterrànies. PAS SIFONAT Cavitat natural, totalment inundada d’aigua, típica dels carsts situats a la zona saturada.
DIRECTOR GENERAL DEL GIMNÀSTIC DE TARRAGONA UN EQUIP? EL NASTIC.
R
la Copa de la UEFA, marcant el primer gol del Tenerife en
jugador, ha marcat l’última etapa de l’equip, convertinta Segona B. Per si fos poc, va patir una greu lesió al genoll
lo. Un altre any complicat. Tot i jugar a Segona B, no va tenir un lloc a l’equip. Però tot canviaria el següent any. L’any 2004 es va convertir en una peça clau per pujar el Nàstic a Segona A, rematant la feina la temporada 2005/06 marcant cinc gols en els últims deu partits que portaria el de Primera. Al marge de la seva llarga trajectòria, a Pinilla se’l on jugaria un total de set temporades. Europa mai li va
reconeix per la seva professionalitat tan a dins com a fora
ser desconeguda. A les illes jugaria en dues edicions de
del camp.
Quins han estat els tres moments claus de la teva
diferent. Però havia jugat amb el Nàstic a Segona B, després a Segona A, i per la meva edat, l’ascens amb el Nàstic ha estat sempre el moment més important.
emoció? Quan tenia divuit anys i vaig debutar al primer equip del Barça. Va ser al camp del Rayo Vallecano. Per la meva joventut, poder debutar a Primera Divisió amb un club de referència mundial com és el Barça i venint de la Pedrera va ser molt important. Vaig complir un somni. Un altre moment clau va ser la medalla d’or de la Selecció Espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona. Jugàvem a la meva ciutat i va ser un moment cabdal per a tot el país. L’any 1992 el recordo amb molta estima. Com a futbolista, va ser el millor any de la meva carrera. Però el millor moment com a persona va ser l’ascens del Nàstic a Primera. Ningú s’ho esperava. Va ser un somni per a tothom. Veníem de Segona Divisió B i el club feia 60 anys que no jugava a Primera. Crec que va ser importantíssim per a tota la ciutat.
record personal. Molt més que la Lliga que vas guanyar Quan vam guanyar la Lliga amb el Barça jo era molt jove. Penses que tens moltes coses a fer per endavant, que tot acaba de començar. No ho valores tant perquè tens poca experiència i perquè tampoc has patit gaire. Quan el Nàstic aconsegueix l’ascens, jo tenia 35 anys. Havia viscut totes les cares del futbol, els millors moments i les pitjors decepcions. Saps el que costa aconseguir èxits. Objectivament un pot pensar que no és l’èxit que cridi més l’atenció, però a nivell personal, sí. Si hagués ascendit amb el Nàstic quan tenia, per exemple, 22 anys, ho hagués viscut amb una intensitat
Sí, és el somni de qualsevol nen. És molt complicat però no impossible. La política del club amb els seus equips inferiors permet que aquest somni a vegades pugui ser realitat. És el més bonic del Barça, que els nens de la Pedrera puguin arribar a ser jugadors importantíssims, tan al camp com al vestidor. És una referència a nivell de formació, i no solament futbolística. No hi ha cap gran club del món que pugui dir això.
El futbol ha evolucionat molt des de fa uns deus anys. S’ha professionalitzat molt més. Però el Barça té un valor importantíssim. I des de fa anys. Té molt clara la seva
Barça tingui un guió a seguir. Ets el Director General del Nàstic. Explica’ns que fa un Un club no només juga a futbol. És la seva activitat més important, però no l’única. Hi ha una vessant vital que és la social. El Nàstic és una societat anònima i té al voltant de
6.000 socis. Un Director General ha d’enfortir la vinculació del soci amb el seu club, i el club amb els seus socis. Però no només a Tarragona. Volem implantar la imatge del Nàstic a tota la província, que la gent de tots els pobles vegin al Nàstic com el seu club. Això requereix molta feina i molta iniciativa. Ens hem obert als barris de Tarragona i el següent pas ha de ser a tota la província. El Director General també ha de garantir que el club generi recursos econòmics per assolir els objectius esportius. Hem de consolidar el club a Segona i aspirar a tornar-lo a ascendir a Primera. Tarragona és una ciutat de Primera? Sí, i estem treballant perquè pugui ser possible algun dia. A més a més tenim l’experiència del 2006. Aleshores el club no estava preparat estructuralment per aquell repte. De fet, ningú s’esperava l’ascens. Però el club s’ha consolidat a Segona i hem d’aconseguir que no sigui una casualitat tornar a pujar a la Primera Divisió. Com a Director General, la pilota la mires diferent? Molt diferent! Abans la pilota era la meva amiga, estava ella! Ara vius el futbol d’una forma diferent. Veus molts més aspectes que abans no veies, tens una prespectiva molt més global. Abans només et preocupaves d’estar bé físicament i psicològicament per l’exigència de ser un jugador professional. On hi ha més pressió, a la gespa o als despatxos? La pressió es totalment diferent, però relacionada. Els anys de futbolista t’obliguen a tenir una mentalitat forta per jugar bé cada diumenge. Tens una transcendència pública i els espectadors esperen el millor de tu. Als despatxos, tot es mira diferent, però també hi ha la pressió de guanyar. Vas jugar a la posició de centrecampista, a vegades de
No hi estic d’acord. Crec que hi ha millor futbol ara que fa uns anys. Per una banda, els equips estan millor preparats. Els entrenaments i la preparació física és individual i col·lectiva, i els jugadors tenen plans nutricionals més estrictes. Per una altra banda, el futbol estatal ha deixat enrere allò de la cultura de la furia. Un bon exemple d’aquest canvi és la Selecció espanyola. Hi ha més joc tècnic i molta més combinació. Avui en dia, a nivell internacional, la creativitat s’associa als jugadors brasilers i nosaltres. El futbol ha canviat, i ha canviat a millor. En tot cas, és una posició complicada, o com a mínim, poc Hi ha una màxima en el futbol que diu que els partits es guanyen a les dues àrees. Poder tenir un davanter centre que et garanteixi gols i una bona defensa i un bon porter, és clau per a competir en qualsevol equip a qualsevol nivell. És cert que molts equips de Segona prescindeixen d’aquesta
passa quan jugueu a casa? Fora de casa portem una trajectòria excel·lent. Defensem bé i juguem còmodament L’entrenador ha treballat molt la faceta defensiva i per això tenim bons resultats. A casa ens costa una mica més perquè els equips no tenen necessitat de sortir, i es difícil elaborar bon futbol i arribar a camp
contrari. De totes maneres, crec que l’equip té marge de millora i estic convençut que els resultats arribaran. Tenim una plantilla preparada i un entrenador per estar en una
demostrat el seu compromís. Som conscients dels problemes que tenim quan juguem a Tarragona, i per això necessitem També som conscients que el nivell d’exigència ha canviat substancialment. Som un equip consolidat a Segona i el
història del Nàstic. Segurament no t’agradarà la pregunta, però, tornarem a jugar a Primera? Hi ha catorze equips que poden pujar a Primera. Un d’ells, el Nàstic? Absolutament. Tenim possibilitats de pujar. Si aconseguim funcionar com un equip, si estem compromesos i tenim clar com hem de jugar, és possible ascendir. Tenim una bona plantilla, i un bon entrenador. Ara hem d’aconseguir un bon rendiment regular. Però és complicat. Com nosaltres, hi ha més equips i amb un pressupost millor que el nostre.
ocupa el Nàstic? Aproximadament, devem ocupar la dotzena posició.
Crec que som una referència en el món del futbol professional, i més si ho comparem amb les situacions d’altres clubs de Segona. No tenim deute, fruït d’un treball excel·lent de fa anys. Globalment, hem fet compatible un bon projecte esportiu amb la solvència econòmica assolida. Com es viu a Tarragona? Molt bé. Sóc de Tarragona. Vaig néixer a Santa Coloma de Gramanet i allí vaig passar la meva infantesa. Però jo sempre dic que un es troba bé on viu bé la seva família i pot viure amb tranquil·litat. Una vegada vaig conèixer la ciutat, no vaig tenir cap dubte que aquí em quedaria. Com Tarragona, enlloc. He viscut a Barcelona i m’estressa una ciutat tan gran.
Té una dimensió més humana. Pots arribar a tot arreu amb cinc o deu minuts. I pots gaudir del mar. Tens totes les comoditats d’una gran ciutat però amb aquesta dimensió humana.
Crec que podríem millorar el medi ambient. I m’agradaria que hi hagués una mica més oferta cultural. Més teatre i més concerts. Però entenc que no hi hagi la indústria cultural que pot haver-hi a ciutats com Madrid o Barcelona.
No gaire! Tinc quatre nens i algun encara és petit. Vida familiar i tranquil·litat. Quan vas comprar el diari o el pa, la gent et reconeix? Et para pel carrer? Ara ja no tant. Aquí la gent és molt respectuosa. Mai m’he sentit violentat. Quan vivia a Tenerife la cosa era molt diferent. Eren més espontanis però a vegades no et respectaven la teva intimitat.
UN JUGADOR? Laudrup. Vaig tenir la sort de tenir-lo com a company. Va ser el meu referent i com a persona era excel·lent. UN EQUIP? El Nàstic. UN ESTADI? M’encanta el Camp Nou, però per jugar prefereixo el Bernabeu. Té molt de caliu i això és molt complicat de trobar en un camp. ET GASTARIES 94 MILIONS PER UN JUGADOR? Jo perquè no els tinc! (riu) Hi ha moltes formes de construir un equip. Aquesta n’és una. Però també n’hi ha d’altres per aconseguir bons resultats.
n potent cotxe negre conduit per un xofer vestit impecablement puja silenciós un carrer de matinada. Al seu interior el passatger revisa uns papers mentre el xofer li pregunta si vol escoltar la seva música preferida.
nant servei”, comenta Sicart, “per una empresa amb necessitat de transport executiu el nostre servei és
Aquesta escena més pròpia d’una pel·lícula és la imatge d’un dia qualsevol de feina de l’empresa SICARTPOLO a Tarragona. Des de fa 3 generacions i de forma ininterrompuda SICARTPOLO ofereix serveis de transport amb xofer a les empreses més importants ubicades a la demarcació i també als particulars en events socials.
Entre la gent de Tarragona i empreses més petites, els seus serveis no són tant coneguts: “curiosament, la gent de Tarragona ens coneix menys i, a vegades, ens
En Ramon Sicart és el seu gerent. Ens explica que no hi ha cap empresa amb l’estructura, tradició i servei com SICARTPOLO a Tarragona. “Som molt coneguts entre les grans empreses, doncs són molts anys treballant i do-
cotxes propis, és una qüestió de números”.
Molta gent de Tarragona ha vist l’antic logo de SICARTPOLO en algun cotxe de l’empresa circulant per Tarragona, però probablement desconeixen la singularitat del servei. Ara, en Ramon Sicart vol dirigir-se als particulars. “Tot i i altres events, volem apostar per apropar el nostre
servei a més gent. Creiem que no tenim competència en quant a qualitat del servei i els nostres preus són molt competitius. El desplaçament exclusiu és un producte que es regala i es gaudeix: per anar a sopar, per anar a comprar, o simplement per anar a l’aeroport, o a l’estació de l’ave...” continua Sicart. “A altres països aquest concepte de desplaçament exclusiu supera
Ara ja ho sabem, no tots els dies pots disposar d’un cotxe d’alta gamma, amb xofer, per relaxar-te quan vas a sopar, a comprar o a l’aeroport per un preu similar al d’un taxi.
bona opció per gaudir d’un servei de luxe en ocasions especials.”
“molta gent ja no comiats de solters i celebracions d’empresa com una .
Serveis de Transport d’alt valor afegit per empreses i particulars.
P
er primera vegada, el conegut mag Juan Tamariz va actuar al Teatre
Metropol de Tarragona per presentar-nos el seu darrer espectacle, Magia Potagia. Damunt l’escenari només hi ha dues taules i dues cadires, un indicador de la gran capacitat escènica de l’il·lusionista. No li cal res més. Ell sol ja és l’escena. La resposta; un silenci absolut, només trencat per sonores rialles, un públic totalment entregat. Les endevinacions, més lent que les seves mans.
Elogiat pel públic i pels seus companys de professió, Tamariz acumula més de trenta anys de trajectòria i una llarga llista de premis. Un dels mags més ningú com Tamariz l’havia enganyat tal i com ho havia fet.
Quan tenia 18 anys, va ingressar a la Societat Espanyola d’Il·lusionisme. Les seves credencials la seva edat i li va permetre l’accés quan un dels requisits era tenir 20 anys. Multi disciplinar de de Ciències Físiques, no acabant els estudis per dedicar-se a la seva altra gran passió, el cinema. Va intentar ser-ne director, però la censura franquista va tancar l’Escola de Cinema per les seves constants reivindicacions.
Ha estat premiat aquest any a Pequín, un reconeixement especial concedit per la Federació Internacional de Societats Màgiques per la seva
Coque Malla presenta a la Sala Zero el seu últim treball en solitari, La hora de los Gigantes. Fill d’actors, Jorge Malla Valle va ser el líder i cantant de Los Ronaldos, un artista multi disciplinar que també seguiria els passos dels seus pares. Reconegut actor, ha a
.
Un concert acústic, ell i dues guitarres, una veu professional i una actitud elegant. La Hora de los Gigantes és el fruït d’un artista consagrat, que escriu i canta el que sent. El mateix artista explica que el seu últim disc ha estat inevitable. “Si hagués volgut fer-lo diferent, no m’hauria sortir de cap altra manera”. És el que tocava.
Un Jueves por la noche.
l ambiente es cálido y acogedor. Las tenues luces del local invitan
a entrar. Ya en el interior, los asistentes practican un ejercicio siempre
de la denominada Penya del Dimecres del Club de Golf Aigüesverds; un grupo de 30 amigos que desde hace más de 20 años se reúnen cada miércoles a practicar el golf, su deporte favorito.
En esta ocasión no practican el swing y se dedican a alternar. Hoy tocaba catar unos vinos de la bodega Mas d’en Gil de Bellmunt del Priorat. El caldo es excelente: un suave vino blanco de uva garnacha, el Coma Blanca y dos sólidos tintos, Coma Vella y Clos Fontà.
El cronista emocionado y aturdido promete repetir, pero eso sí, otro día. En estos ambientes se ganan amigos. Uno de ellos, el director comercial de la bodega, nos comenta que este tipo de eventos los realizan para dar a conocer sus vinos por toda España y también para explicar los secretos de una tierra experta en caldos de calidad.
Finalizado el acto, los miembros de la Penya del Dimecres continúan la noche con una buena cena. No podía ser de otra forma pues su costumbre se ha convertido en tradición.
Com ja és habitual, el Teatre Metropol és una de les parades obligades de les produccions del Teatre Nacional de Catalunya. En aquesta ocasió, els tarragonins van poder gaudir d’una de les propostes estrella de la companyia aquesta temporada, “Una comèdia espanyola”, de Yasmina Reza. Després de l’èxit aclaparador de Arte, la dramaturga francesa
obra de teatre dins una obra de teatre. Reza no inventa res
les múltiples capes per on transcórrer l’acció dramàtica. Una revisió post moderna del clàssic de Pirandello, Sis personatges a la recerca d’un autor. Encapçalats pel televisiu Ramon Madaula, i dirigida, precisament, per la seva dona, Sílvia Munt, el nou text de Reza ha fet escriure rius de tinta de bona crítica, després de les bones sensacions que l’obra ha tingut a França.
Los
amantes de las motos antiguas han podido
bajo la organización conjunta del les Motos de Reus y el Clos Barenys Wine Resort, rally de motos antiguas, en este caso de motocicletas fabricadas antes del año 1945. Los organizadores pudieron reunir 30 motocicletas de estas características para cubrir el recorrido entre Clos Barenys, donde los participantes celebraron el éxito del evento con una
Como nota curiosa destacar la presencia de un triciclo marca Warrick, fabricado en el año 1914 y una motocicleta marca Ariel de 1000 cc. del año 1932, propiedad de Jordi Rossell, conocido coleccionista especializado en deportivas británicas. Junto a esas joyas también pudimos contemplar una Harley Davidson con sidecar del año 1921 y varios ejemplares fabricados en las dos primeras décadas del siglo XX; todas ellas cubrieron el recorrido sin incidencias.
Una postal ben curiosa. Fins i tot, algun banyista agosarat s’endinsa a l’aigua. A l’altra banda de la ciutat, els carrers ja llueixen les llums de Nadal. De fet, la temperatura de l’aigua de les nostres costes acaricia pràcticament els 20 graus centígrads, quan la mitjana normal en aquestes dates seria de 15 graus centígrads. Un equip de On Tarragona ha pogut comprovar que les platges de Tarragona ja suposen una dura competència als passejos matinals dels diumenges per la Rambla. I es que on hi ha gent, hi ha negoci. Un dels cambrers d’uns dels xiringuitos de la Platja de l’Arrabassada ens assenyala que el local obre tots els caps de setmana. És brasiler, i viu a Tarragona des de fa dos anys. Explica que a l’estiu gairebé només atén a turistes, i que durant l’hivern, els clients són de la ciutat. Familiaritzat amb les nostres costums, destaca la beguda per excel·lència dels migdies, el vermut. I és veritat. Famílies senceres s’asseuen al voltant de la taula prenent aquesta beguda. El cambrer ens confessa que aquest hivern estan fent més caixa. Com a brasiler i bon expert amb les altes temperatures, ens assegura que aquest novembre està fent molta més calor. No fa falta anar gaire lluny per a parlar amb més gent. En una de les taules un grup de dones i canalla gaudeixen de la platja. Ho fan tot l’any, amb bon temps o sense.
Només que ara, els nens van amb màniga llarga i no fan castells de sorra. Precisament, una nena ens explica que troba a faltar jugar amb l’arena. Les mares porten la platja a la sang. Una d’elles, ens diu que viu molt a prop del mar, i, que des de ben petita, ja hi anava a l’hivern. La tradició, com a mínim, es perpetuarà a la següent generació. La platja del Miracle no està tan transitada. Una parella jove està asseguda a la sorra, amb el mar com a companyia. Descalços, les onades gairebé els mullen els dits. Ella és de la Terra Alta, i ell de Madrid. Viuen a Tarragona des de no fa gaire, i avui, per primera vegada, han decidit passejar per la platja. Asseguren que ho tornaran a fer. El mal temps no serà un obstacle. Ell, divertit, ens recorda que a Madrid això no ho podria fer. Una altra parella, d’edat més avançada, vesteixen amb calçat i roba esportiva. Caminen pel passeig de la platja, i les gotes de suor del marit són un clar termòmetre de les altes temperatures i de la caminada. Habitualment, els caps de setmana caminen uns 12 kilòmetres per la costa. Com els altres, el mal temps no és excusa, excepte si plou. Són de Tarragona de tota la vida i confessen que és una joia tenir el mar com a veí. Caminen per fer vida sana i alimenten l’esperit amb les vistes de l’horitzó.
Som al CANDIL per a comprovar que a Tarragona si que hi ha vida a les nits i podem trobar bons llocs on passar una bona estona amb els amics.
Per quedar, xerrar, escoltar mĂşsica, per veure i deixar-se veure, en un ambient divertit que convida a compartir la nit.
Almenys no és Nadal
Teatre
Metropol Rambla Nova, 46
Nova Escena
Festival
Sala Zero Sant Magí, 12
La Maternitat d’Elna Barroque Blue Quartet
Teatre Concert
Metropol
Rambla Nova, 46
Auditori Caixa Tarragona Pere Martell, 2
Roger Benet
Música
Sala Trono Misser Sitges, 10
Caixa Forum
Una cierta verdad
Cristòfor Colom, 2
Concert del Cor Ciutat de Tarragona
Música
Metropol Rambla Nova, 46
Astrud + Quartet Brossa
Música
Associació Músics Tarragona
Presentació
de projecte Vaca
Espectacle
La Bella dorment
Dansa
Sala Zero
Sant Magí, 12
Auditori Caixa Tarragona Pere Martell, 2
Sala Trono Misser Sitges, 10
Metropol Rambla Nova, 46
Teatre
Caixa Forum Cristòfor Colom, 2
Els Pastorets
Teatre
Metropol Rambla Nova, 46
Concert de l’Strauss
L’Art del Mar
Música Exposició
congressos Casa Canals Carrer Granada, 11
Alphonse Mucha
Exposició
Caixa Forum Cristòfor Colom, 2