Estiu 2010 NĂşmero 3
ÍNDEX
PLATJA i TERRASSETES Reportatge
FRANCIS NUÑEZ Entrevista
ETSEQ: L’enginyeria del futur ara i a Tarragona Tendències
4
10
16
Enmig d’aquest incessant
terratrèmol que estem vivint darrerament, enmig de les notícies desagradables i preocupants que ens bombardegen el nostre dia a dia, enmig de la sensació de pessimisme generalitzat que, de mica en mica, està guanyant terreny en la nostra societat, des d’ON TARRAGONA volem apostar per la calma, la tranquil·litat, el descans, el canvi de ritme, la diversió, l’alegria i els dies i les nits que ens ofereix l’estiu a Tarragona. Foto de portada: Luzdeflash Aprofitem totes les oportunitats Estilisme i maquillatge: The Body Shop Joies: Joieria Ros que tenim a prop per deixar-nos abraçar per l’estiu, anem a prendre el sol a les platges, anem a «tocar ferro», visitem els nostres museus, anem a menjar un arrosset al Serrallo i, a les nits, per què no ens perdem pels carrers tan màgics de la part alta?
Com sempre, ON TARRAGONA vol aportar el seu minúscul granet de sorra i us ofereix el número d’estiu amb un recull d’articles perquè, si voleu, us acompanyin una estona en els vostres moments estiuencs. Ja ens coneixeu, continuem amb la mateixa il·lusió que el primer dia, intentant millorar per poder-nos seguir trobant amb vosaltres cada dos mesos. Perquè vosaltres sou ON TARRAGONA, o encara no ho sabíeu?
GRÀCIES PER LLEGIR-NOS! ON Tarragona. A ON VIATGEM ELS TARRAGONINS? De vacances
20
ON Tarragona www.ontarragona.com
CLUB DE GOLF COSTA DAURADA Esdeveniments
25
GALERIA D’ART EREA Esdeveniments
26
Contacte: Coordinació Editorial: Continguts: Redactors: Fotografia: Col•laboradors:
info@ontarragona.com On Tarragona Cesc Avilés Cesc Avilés, Kiko Almarza Luzdeflash (www.luzdeflash.com) Mario Bustos, Korko Camacho, Marina Casals, Anna Escudero, Marc Pinyol Firmes col·laboradores: Activalex, Diputació de Tarragona, Directinmo, Golf Costa Dorada, Joieria Ros, Reial Aeroclub de Reus, Rescomt, Sicartpolo, Tarraco Center (Ford), Zaida. El nostre agraïment especial a: Susagna Alcañiz (The Body Shop), Josep Bonet, Carlos Garcia, Pilar Molinero, Francis Núñez, Noemí Pavón, Jordi Vizcarro. Publicitat: comercial@ontarragona.com Dipòsit legal T-157-10
ON Tarragona és membre de
DE FESTA A TARRAGONA Café Baraka
27
ON Tarragona també a Facebook!
3
Detall de la Platja Llarga, on es pot apreciar el color de la sorra i del mar. Inigualable.
L’estiu
ja ha arribat a Tarragona. La calor ja fa dies que es nota, però la nostra ciutat ens ofereix dos dels ingredients més refrescants possibles: la platja i les terrasses. Molt més que dos simples conceptes, el fet és que aquesta forma d’oci ja és tot un costum per a qualsevol tarragoní. O una manera, fins i tot, d’entendre la vida. Des de que Tarragona es va obrir completament al mar, la platja forma part del propi teixit urbà, i, per tant, també dels seus habitants. Com a complement, les terrasses. La ciutat pren més vida que mai. A l’estiu, els carrers i les places són fets per estars’hi. Mar i terrassa és el còctel perfecte per a la temporada d’estiu. I Tarragona, la millor coctelera. On Tarragona et descobreix com gaudim d’aquest privilegi, com són les nostres platges i t’acosta a casa el xivarri de les terrasses.
5
PLATGES 6
U
n 29 de setembre del ja oblidat any 1229, el cronista Ramon Muntaner albirava encantat el mar Mediterrani. Una flota descomunal, liderada per Jaume I, navegava cap a Salou per unir-se a altres vaixells. L’objectiu era la conquesta de les Illes Balears. Muntaner estava al capdamunt d’un precipici rocós. Des d’allí tenia una vista magnífica. No hi havia cap barana a on agafar-se, i ningú de la gent que també contemplava aquell espectacle sabia del cert que, en realitat, es trobaven en un futur mirador, el Balcó del Mediterrani. Aleshores, els tarragonins veien platges tant si miraven cap a la dreta com a l’esquerra. Anys més tard, un port industrial canviaria substancialment bona part de la fisonomia d’aquells paisatges, però mantenint verge bona part de l’altra. L’herència dels gairebé sis kilòmetres de platges adscrites al terme municipal, són el testimoni més evident que Tarragona i els tarragonins estan destinats a conviure amb el mar. Molt probablement, els nostres veïns del segle XIII el gaudien a la seva manera. Avui en dia, les costes són una extensió de la mateixa ciutat. Les platges de Tarragona estan certificades sota el criteri ISO14001. Aquest sistema de gestió ambiental és una norma acceptada internacionalment que estableix com implantar un sistema de gestió mediambiental eficaç i respectuós. Amb l’obtenció d’aquesta certificació, no només es garanteix el compromís de millorar l’actual actuació a les platges, sinó també el de garantir-ne un òptim manteniment en el
futur. El confort està assegurat per la neteja freqüent de la sorra i de l’aigua i la bandera blava ondeja gairebé diàriament. Les platges de Tarragona les empara la qualitat, i la multitud de serveis i els accessos per arribar-hi les posiciona al capdamunt del rànquing de tot el litoral català. La platja de la Savinosa i del Miracle ocupen el novè i desè lloc d’una llista elaborada per un diari gratuït de Barcelona. El cas és que l’estiu passat les nostres platges van incrementar el seu nombre de visitants, i segons dades de l’Ajuntament de Tarragona, més de 15.000 persones van gaudir del litoral tarragoní. Aquesta demanda en progressiu augment ha obligat a les autoritats a potenciar-ne la seva seguretat. La Guardia Urbana doblarà els seus efectius amb l’objectiu de garantir els màxims nivells de convivència i civisme i millorar la mobilitat i la fluïdesa del trànsit davant de l’afluència de persones i vehicles. Un altre indicador de la seva bona salut és el fet que cada vegada més els tarragonins prefereixen les platges de la seva ciutat a les de poblacions més típicament estiuenques com Salou o Cambrils. El turisme europeu també ha ajudat a reforçar les estadístiques. Les platges urbanes de Tarragona estan de moda. Precisament, aquest concepte urbà ha propiciat tota una sèrie d’iniciatives socials per acostar la platja ha tothom. Al 2006, les platges de l’Arrabassada i del Miracle van incorporar cadires amfíbies per facilitar el bany a les persones amb discapacitats físiques. L’èxit va escampar-se per tota la resta de les platges tarragonines.
TERRASSES A les terrasses hi va tothom. És difícil creuar la Plaça de la Font i no trobar-hi algun conegut que no estigui assegut mentre es refresca amb una beguda.
L
’altre gran atractiu per aquests dies de calor són les terrasses. A l’estiu, els carrers i les places no només estan fets per passejar-s’hi, sinó també per estar-s’hi. I és que al capvespre, les terrasses s’omplen de gent. Fins ben entrada la nit. El xiuxiueig de les seves converses es converteix en un rumor constant, la prova més evident que la ciutat ofereix als seus ciutadans l’oportunitat que la gaudeixin. El lloc per excel·lència és la Plaça de la Font. Tots els locals ubicats a la cèntrica plaça hi tenen una terrassa. L’estiu és ideal per gaudir de l’aire lliure, i pels propietaris fantàstic per fer caixa. Mai la dita “fer l’agost” havia tingut un significat tan exacte. La majoria contracten personal extra per satisfer els seus clients.
De fet, l’oferta de la Plaça de la Font respon a una demanda típicament mediterrània. També d’altres llocs, com les Rambles o la Plaça del Fòrum, multipliquen el seu ambient a les nits caloroses d’estiu. Els tarragonins, en especial els joves, fan de les terrasses un dels seus llocs predilectes durant les vacances estivals. Això pot comportar problemes, i encara no s’ha solucionat del tot la polèmica sobre l’hora de tancament de les terrasses a la Plaça de la Font. No obstant, les terrasses d’estiu són en sí una part més de la ciutat. Moltes de les guies turístiques que recomanen Tarragona com un atractiu a visitar, les destaquen sempre, i tots els mitjans de comunicació se’n fan ressò quan l’estiu arriba a casa nostra. A les terrasses hi va tothom. És difícil
creuar la Plaça de la Font i no trobarhi algun conegut que no estigui assegut mentre es refresca amb una beguda. Les terrasses són un lloc d’unió, sovint un punt de trobada, l’expressió més nostrada d’un fet social. I és que són tan imprescindibles com necessàries.
Per Noemí Pavón, fotografia: Luzdeflash
Glamour i sabates!
Són les cinc de la tarda i per fi s’ha acabat la jornada laboral d’avui. Ara necessito sortir una estona, respirar aire fresc i oblidar-me de tot. Buscaré alguna cosa que em pugi la moral després d’aquesta setmana estressant. Sóc al carrer de la Unió número 4 i, de sobte, se m’acut la millor teràpia que podia imaginar per avui: sabates! No ho puc evitar, ho reconec. No entenc què tenen però em fan sentir millor. Uns bons tacons i el món es veu des d’una altra perspectiva. No m’ho penso dues vegades i entro a Sacha, però abans miro de refilada l’aparador i veig totes les formes i colors; és com si tingués cinc anys i estigués a punt d’entrar en una botiga plena de caramels i llaminadures. Començo a emprovar-me tots els models que m’agraden. De fet, és imprescindible calçar-se diferents exemplars, sinó la teràpia no funciona. I comença l’espectacle! N’hi ha d’alts i de baixos, uns amb tacó fi i d’altres amb tacó ample, de colors freds i càlids, clars i foscs. Models de Sacha London, de Pedro Miralles, de Nero Giardini o de Clarks, entre altres. M’agraden totes, serà impossible triar-ne un parell. Però sense cap dubte, el que més m’entusiasma de comprar sabates és el tracte personalitzat que sempre m’ofereix Sacha. M’aconsellen i em parlen de moda, m’ajuden a combinar les sabates i a triar els complements que millor encaixen. Per fi! Ja he decidit quines sabates em quedo. Ara falta triar una bossa que faci joc. Després de la compra, marxo amb un somriure d’orella a orella, fent un repàs mental del meu armari i pensant en quina roba estrenaré les sabates. La teràpia ha funcionat, ja no penso en feina.
Un regal dels que sorprenen Vaig passejant pel carrer Major, cap a la Catedral. Acabo de recordar que li volia comprar un regal a la meva amiga Leire. Fa un parell de dies, em van parlar d’una botiga de regals molt originals, just al carrer Merceria, número 4, anomenada “La Galette”. Entro i hi trobo detalls molt divertits, com un anell de “sugus” o de peces del tente, no sé què li farà més gràcia... Hi ha tanta varietat que crec que ho tindré molt difícil per decidir-me. Així que demano parer a la Maria, la mestressa de la botiga, que ja fa dos anys que està al capdavant d’aquest petit negoci. Si busques un regal original, “La Galette” és sens dubte el lloc ideal per trobarne un de divertit. Ja el tinc, just el que buscava, únic i amb encant, estic segura que a la Leire li encantarà.
8
Passeig amb el mar Després d’aquesta fructífera tarda de compres em ve de gust passejar. Baixo fins a l’Espigó del port amb el propòsit de caminar i recórrer tot el passeig del Dic de Llevant. És agradable airejar-se a la vora del mar. Habitualment, quan arribo al final, em paro un segon i respiro. Aquesta olor m’encanta i em relaxa. Molts caps de setmana, quan tinc una estona, agafo els patins i recorro tot el dic. Ara em truca la Leire, vol que sopem juntes. Perfecte, així aprofito i li dono el seu regal.
Sopar i copa Hem quedat per a sopar al restaurant Koop, al carrer Granada, número 8, a la part alta. M’agrada molt aquest lloc, és de menjar fred i l’ambient és fantàstic, ideal per passar una bona estona amb els amics. No és gaire gran, però sí molt acollidor. La decoració m’encanta, és tot molt retro. Quan la veig, em sento com a casa dels avis als anys 70. En aquest ambient, amb aquests records i escoltant música lounge, gaudeixo d’una amanida deliciosa. Per allà al fons, un televisor en blanc i negre emet una pel·lícula antiga. Però, sens dubte, el que més m’agrada d’aquest local és el tracte tan proper dels cambrers, que saben connectar amb els clients i fan sentir-los excepcionals, dels de tota la vida. El restaurant és obert cada dia per a dinar i sopar, excepte els migdies dels dissabtes i diumenges. Per acabar la vetllada em prenc un còctel i segueixo xerrant amb la Leire. De sobte, miro el rellotge i... són les 23:30h! El temps passa volant. Ens acomiadem i quedem en tornar a repetir la sortida. No hi ha res com passejar una tarda per Tarragona. És la millor teràpia, la meva ciutat. Per cert, el regal li va encantar.
9
10
Francis Núñez, nascut a Tarragona fa 33 anys, és un dels ballarins de flamenc més prometedors de l’Estat. Per Cesc Avilés, fotografia: Luzdeflash
Quan en Francis tenia sis anys, es movia amunt i avall al barri de Riu Clar com qualsevol nen de la seva edat. Però més que moure’s, ballava. Els seus pares, andalusos emigrats a Catalunya, van veure que tenia cert talent i, des d’aleshores, la vida d’en Francis Núñez començà a girar entorn del món de la dansa. El seus primers passos els va fer a la Casa d’Andalusia de Tarragona. Però el talent s’havia de formar i en Francis va ingressar a l’Escola de Ballet Clàssic Espanyol i Flamenc de Mª Carmen Fraga de Reus. En aquesta escola hi va estar set anys; els tres últims com a Primer Ballarí. Després, va seguir estudiant a Barcelona i a Madrid. Va titular-se en Dansa Espanyola i Flamenc a l’Institut del Teatre amb matrícula d’honor. A més a més, va complementar la seva formació amb la llicenciatura de Tècniques de la Interpretació i Coreografia. A partir d’aquí, l’extens currículum professional d’en Francis és la mostra més evident de la passió per la seva feina. El seu amor a la dansa, en especial al flamenc, i la seva constant dedicació, l’ha fet viatjar per tots els racons del món i treballar amb les companyies més prestigioses. Actualment, i ja en plena maduresa, en Francis dirigeix la seva companyia.
• La teva feina t’obliga a viatjar el Metropol. Me haría ilusión poder presentar mi segundo trabajo en constantment. On vius? Tarragona, especialmente en el Ahora estoy afincado en Sevilla. teatro nuevo. • I cada quan t’escapes a Tarragona? Cuando puedo y me dejan. Suelo • Dirigeixes la teva companyia, venir a menudo y, a veces, también Matices Compañía de Danza… Sí, es una forma de trabajar mi por cuestiones de trabajo. proyección en solitario. Soy el • T’agradaria estrenar els teus director y el coreógrafo, aunque también hago coreografías para otras espectacles a la teva ciutat? Pues sí, me encantaría. En el 2006 compañías y, a veces, soy el artista ya pude estrenar mi espectáculo en invitado de otros grupos nacionales.
• Ets artista, però dirigint una companyia, ho vulguis o no, també ets un empresari… Bueno, la empresaria es mi mujer. Los números los lleva ella. Aunque también he estudiado para ser administrativo, siempre he pensado que las mujeres tienen más cabeza para los números.
Un dia normal de feina… En Francis es lleva a les vuit i va al gimnàs; qualsevol ballarí necessita una mínima preparació física. Per eliminar l’estrès, en Francis neda una bona estona. La natació l’ajuda a relaxarse. “Yo soy de mar, soy de Tarragona, pero en Sevilla tengo que acudir a la piscina”. Després es dirigeix als estudis de la companyia. Abans d’entrar en matèria, practiquen la dansa clàssica, gairebé una hora i mitja. “La danza clásica es muy importante, es la base para todos los bailarines, nuestro calientamento”, explica. Seguidament, treballa en l’espectacle i en els seus repertoris. Per la tarda, en Francis no descansa. A Sevilla, hi té la seva escola de dansa, on ell n’és professor. Al capvespre, en Francis torna a casa. Com a director de la seva companyia, de vegades s’emporta feina a casa. A l’endemà, si no és dia d’espectacle, com qualsevol treballador, torna a la seva rutina. Foto: Lluís Milián i Carbó
11
• Però abans vas treballar al Ballet Nacional d’Espanya. Explica’ns aquesta experiència… Para llegar al Ballet Nacional tienes que estudiar mucho. Tienes que tener una preparación muy buena en danza clásica, española y flamenco. Mi estancia en el Ballet Nacional fue maravillosa. Cualquier bailarín lo ve siempre como un reto. Y yo también. Sin duda es la compañía más prestigiosa de este país. Me rodeé de grandísimos profesionales y pude madurar como bailarín y como director. Aprendí muchísimo. Pero sobretodo recuerdo a toda la gente y no simplemente a los bailarines, sino también a los técnicos y a los trabajadores, porque gracias a ellos funciona todo el Ballet, delante y detrás del escenario. • Quin espectacle recordes amb més emoció durant la teva estada al Ballet Nacional? La coreografía de un espectáculo que se llamaba Dualia, de Rojas y Rodríguez. Fui el Primer Bailarín. Es una maravilla de la danza estilizada.
Un record per a una professora d’infantesa
12
En Francis va néixer a Riu Clar. Va estudiar al col·legi públic del barri i, malgrat els anys que han passat, sempre té en ment una professora; la Srta. Pilar Molinero. La qualifica de “referent” i, per com en parla, és evident que en guarda un excel·lent record. “Ha sido un sello para mí y para mi familia. Mis hermanos también estudiaron allí. Siempre he estado en contacto con ella. Pilar era como un seguimiento, siempre se preocupaba por sus alumnos”.
• Dansa estilitzada? Es una de las disciplinas de la danza española, como la clásica, la folklórica, el flamenco o la Escuela Bolena. Pues bien, Dualia fue un éxito rotundo y para mí fue un honor que me nombraran Primer Bailarín. • Amb el Ballet Nacional havies de viatjar moltíssim… ¡Pues sí! ¡He recorrido Europa entera, de arriba a abajo, de abajo a arriba y vuelta otra vez! También tuve la oportunidad de viajar por América, lo que fue una experiencia fantástica. Actualmente también viajo mucho, como director y coreógrafo, pues trabajo para bailarines extranjeros. • Fins i tot has treballat al Japó amb la Sireneta… ¡Sí! El pasado mes de octubre trabajé en La Sirenita Ballet Flamenco. Fue un proyecto para una compañía de danza japonesa, en Tokio. Su directora es Yoko Sasaoka. Fue brutal. Había cuarenta artistas en escena, los músicos eran japoneses y fue muy emocionante. Lo más curioso era estar rodeado de gente que no es de tu cultura pero que al mismo tiempo trabaja tu cultura. • Com va reaccionar el públic japonès? Como se dice, ¡en casa del herrero, cuchillo de palo! A veces, en España,
no se le tiene respeto al flamenco. Pero en el extranjero pasa todo lo contrario. Nos tienen en alza y, gracias a ellos, el flamenco es universal. • I el públic de Tarragona? Tarragona es como mi casa. Yo soy muy familiar y tengo mucho contacto con mis amigos y mi gente. Conozco a muchos bailarines que empiezan su carrera en las comarcas de Tarragona y casi siempre son ellos los que llenan el teatro. Pero sé que
tengo buena crítica y recibo muchas felicitaciones de gente no conocida. También recibo mucho apoyo de las instituciones, lo que hace que me sienta muy bien en mi casa.
empezar por la raíz, como por ejemplo la danza de corte más clásica.
• El món del flamenc té molts prejudicis? Com el podem definir? • També has participat en el món A vegades és difícil... del cinema… El flamenco está cogiendo una Trabajé en la película Iberia de personalidad propia, aunque siempre Carlos Saura. Fue un privilegio poder la ha tenido. De las artes mundiales participar en esta película. Había es la que más potencia tiene y hecho alguna colaboración como actualmente, sin duda, tiene muchas extra, pero no como protagonista. posibilidades en el extranjero. Lo Compartí cartel con grandísimos que pasa es que también existen artistas como Antonio Canales o Sara muchos “flamencólogos”, a veces Baras. Iberia se rodó como homenaje muy cerrados, que sólo siguen al centenario del nacimiento de sus directrices. Pero el flamenco Isaac Albéniz. Se trataba de una permite fusionar, crear, investigar, adaptación de su Suite Ibérica. Yo proyectar, lo que significa abrirse a hice dos piezas, una de ellas como otras posibilidades. solista y la otra con Aida Gómez. Repito, para mí fue un privilegio • Si no véns per feina, explica’ns porque la película siempre será un que fas a Tarragona? referente del cine flamenco y siempre Voy a la playa, a correr, por la estará en cualquier biblioteca. mañana. Me encanta. Me las hago todas. Ida y vuelta. Y claro está, • I què et deia Carlos Saura? me gusta pasear por La Rambla y ¡Me decía que me proyectaba en callejear por el casco antiguo y por la cámara e incluso me insinuó que los alrededores de la muralla. Tengo tenía talento para el cine! muchos recuerdos de Tarragona. Nací aquí y empecé mi carrera aquí. • T’ho has plantejat mai, això de • T’agradaria tornar a Tarragona? fer d’actor? Alguna vez. Yo he estudiado arte En realidad nunca he dejado dramático y además de ser bailarín, Tarragona. Mi familia sigue viviendo también trabajo en el mundo de la aquí y me siento muy vinculado a danza-teatro. En cualquier caso, la ciudad. Pero me gustaría tener los bailarines tenemos que estar mi propia casa. ¡Una casita en la capacitados para representar un playa! papel. I com es viu a Sevilla? • Has actuat en alguna obra de Muy bien. Mis padres son andaluces y yo ya conozco esta cultura. Sevilla teatre? Sí, en Carmen. Interpretaba a Don no me resulta extraña, he vivido José. También actué en Bodas de su cultura desde niño. Lo que me enamora de Sevilla es su clima y su Sangre y en Yerma. gente. Es fantástico salir a tomar • Molts dels que llegiran una cerveza y una tapa, poder l’entrevista no estan familiaritzats desayunar en la calle. La calidad de amb el flamenc, Francis. Quin vida es increíble. Aquí en Tarragona, también la puedes tener, pero no espectacle els hi recomanaries? Yo siempre digo que, si alguien quiere tiene esa “cosa” que tiene Sevilla. Sin ver un espectáculo relacionado con embargo, Tarragona también tiene el flamenco, sobretodo, que acuda su encanto, ahora está mejor que a uno profesional, sin desmerecer nunca, es mucho más patrimonial. en nada a toda la gente amateur. Pero sobretodo Tarragona me inspira También es muy recomendable añoranza.
El primer projecte en solitari El març del 2006 neix Matices Compañía de Danza dins el segon certamen de Dansa d’Andalusia. El seu primer espectacle, La Esmeralda de Notre Dame, amb un guió adaptat sobre la novel·la de Víctor Hugo, s’estrena al Teatre Metropol. La coreografia és totalment seva i en Francis interpreta el paper de Quasimodo.
13 17
On Tarragona ha passat una estona amb Anne Laure Mongis, una simpàtica noia francesa que ens ha explicat què fa per aquí i com es troba a la nostra ciutat. De moment sabem que està molt a gust entre nosaltres... Fotografia: Luzdeflash; Estilisme i maquillatge: The Body Shop; Joies: Col·lecció de Joieria ROS
• On vas néixer? Soy del Sur de Francia, de Pau. Justo encima del País Vasco, a una hora del mar. Ahora estoy viviendo en Tarragona, estoy haciendo prácticas en una empresa de aquí. • I per què Tarragona? Què t’ha portat aquí? En Francia estudio en una escuela de comercio y para acabar mi carrera tengo que hacer prácticas en una empresa. Pensé en aprovechar la ocasión e irme al extranjero y por eso busqué por Internet una oferta que me interesara. Encontré una oferta de una empresa de Tarragona (Spainpromo) que me convenció, les envié mi currículum y aquí estoy... • És una empresa de l’àmbit turístic? Sí, aunque yo no he estudiado turismo, he estudiado Marketing y Comercial. Pero me ha ido muy bien ampliar mis conocimientos, y la experiencia que estoy teniendo es muy importante para mi.
• A quina activitat es dedica? A la venta y al alquiler de todo tipo de inmuebles dirigidos al sector turístico. Apartamentos y casas para vacaciones, etc.... gestionan alquileres turísticos, cada año vienen 20.000 franceses a España a través de la gestión de Spainpromo.
es más tarde que en Francia. Se bebe mucha cerveza, como los alemanes, y la gente es más abierta. Es más fácil hacer amigos. ¡Me gusta el estilo de vida que lleváis! He visto que en los centros comerciales hay muchas personas mayores...en nuestro pueblo la gente mayor se queda en casa.
• I t’agrada Tarragona? Sí, la verdad es que estoy muy a gusto. Me he adaptado muy bien y me encuentro muy cómoda. Estoy disfrutando al máximo! Vine sola pero aquí he encontrado varias compañeras que están haciendo prácticas y son francesas como yo, así que nos hemos hecho muy amigas. En principio vine para 4 meses, pero nos ha ido tan bien que hemos ampliado 2 meses más, es decir, que me quedaré durante 6 meses.
• I de Tarragona, què és el que més t’ha agradat? El barrio del puerto (El Serrallo), el mar, la parte alta con la catedral y sus calles estrechas, el color del cielo...¡la luz es diferente en Tarragona!. Donde yo vivo la gente aprovecha para salir cuando hay sol…y te aseguro que no es muy habitual!
• I què tal amb el català? Pues estoy haciendo un esfuerzo...me cuesta un poco...la gente de aquí es muy respetuosa conmigo, Cuando ven que no lo entiendo me ayudan. Poco a poco voy progresando. • Com creus que es viu aquí? Pues es diferente a Francia. Aquí la gente vive más por la tarde, hacen muchas actividades cuando acaban de trabajar. La hora de comer cambia,
• I el que menys t’ha agradat? Mmmmm....creo que la forma de relacionarse. La gente no dice mucho gracias o perdona. Nosotros lo decimos mucho, ¡quizá demasiado! Pero sí, eso me ha sorprendido. • Has pensat en quedar-te a viure a Tarragona? Siiiiiii!!!! Si todo va bien y tengo la oportunidad, una vez haya acabado los estudios, me gustaría quedarme aquí. Me estoy acostumbrando a la mentalidad, al idioma, al ambiente, al clima...a todo!
L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de Tarragona (ETSEQ) una elit a Tarragona i a l’Enginyeria Europea.
Es
d’Escola
filosofia i la metodologia del centre els pot permetre tenir
Tècnica Superior d’Enginyeria Química. Situada des del
la possibilitat de ser ja la millor escola tècnica d’enginyeria
2001 al Campus Universitari de St. Pere de Sescelades,
química de l’Estat, i també, perquè no, tractar-ho de ser
administrativament pertany a la Universitat Rovira i Virgili.
d’Europa.
Però té una sèrie de particularitats que la diferencien de
gairebé sempre fora de casa. O com a mínim, aquesta és la
la resta d’escoles i facultats: el compromís del professorat
percepció que tenim. On Tarragona et descobreix la realitat
en la gestió de la recerca i de la docència apunta cap a un
extraordinària d’una escola d’enginyers on els coneixements
procés d’excel·lència. El cap d’estudis dels graus relacionats
no són l’única cosa que s’ensenya.
coneix
com
ETSEQ,
l’acrònim
amb l’Enginyeria Química, el Dr. Josep Bonet, afirma que la
“El nostre model educatiu ha estat premiat per organismes tant d’àmbit català com espanyols, i és conegut internacionalment”
Malauradament, l’excel·lència sembla estar
ETSEQ és molt més que enginyeria química. L’ETSEQ engloba els estudis de Enginyeria Mecànica i Enginyeria Agroalimentària A l’últim ràquing de la Universitat de Granada, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de Tarragona es situa entre les tres millors de l’Estat pel que fa al nombre d’inversions en convocatòries públiques per finançar projectes de recerca. “La gent no coneix la realitat”, explica contundent Josep Bonet. “La producció científica de la URV en articles indexats al Science Citation Index per professor que s’hi dedica, ens situa al capdamunt del rànquing de les universitats espanyoles”. Hi ha un total de 74 universitats repartides per tota la geografia del país.
fórmules endogàmiques que formen part de “l’status quo” del model universitari existent, i, segons l’opinió de Josep Bonet, “això suposa un canvi de mentalitat brutal”. Aquesta nova estructura, nascuda fa gairebé deu anys, ha posicionat al departament d’enginyeria química de l’ETSEQ com el millor de Catalunya. “I probablement també d’Espanya”, afegeix Josep Bonet. “Al marge dels coneixements, l’ETSEQ també fomenta el que nosaltres definim com habilitats. El treball en equip, el treball en grups multidisciplinaris
Els professors de l’ETSEQ són contractats per la seva projecció en recerca i docència, seguint un procés que implica en molts casos no tenir garantida una plaça permanent si no es donen els resultats esperats; un procediment allunyat de fórmules endogàmiques que formen part de “l’status quo” del model universitari existent. Segons Josep Bonet, l’èxit aclaparador de les xifres objectives és la forma de treballar. “El nostre model educatiu ha estat premiat per organismes tant d’àmbit català com espanyols, i és conegut internacionalment”. I especifica: “Nosaltres treballem amb les tècniques més modernes i els nostres estudiants no només aprenen conceptes. Els hi marquem uns objectius, però són ells els que han de buscar el camí”. Els professors de l’ETSEQ, àmpliament formats, procedeixen de diversos camps científics, contractats per la seva projecció en recerca i docència, seguint un procés que implica en molts casos no tenir garantida una plaça permanent si no es donen els resultats esperats; un procediment allunyat de L’acrònim ETSEQ (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química) també és una pregunta Ets EQ? (Enginyer Químic) que demostra el sentiment de pertinença a un selecte grup de professionals.
o simplement el treball amb diversos idiomes, són elements imprescindibles per formar els enginyers químics “globals”. Ells formaran part de les elits que en el futur prendran decisions cabdals pel desenvolupament científic i tecnològic del país”, explica Josep Bonet. I és que la realitat del món actual no passa desapercebuda per l’escola. “Les grans multinacionals a hores d’ara ja són entitats deslocalitzades”, continua Josep Bonet. “El professor no només explica, sinó també dirigeix, i l’alumne no només estudia, sinó que també treballa i planifica”. Al cap i a la fi, aquestes característiques formen part de la naturalesa intrínseca de
L’ETSEQ ha sigut guardonada amb el premi Vicens Vives, un dels més importants en qualitat docent, i amb el premi “Enginyer Químic Global” l’enginyer professional. “Nosaltres proporcionem actituds correctes davant del treball i visions globals del perfil que ha de tenir un enginyer”. Aquest decàleg de propòsits va molt més
enllà de les meres intencions. Carlos García, estudiant d’últim curs de l’ETSEQ que treballa en un projecte de recerca de cinètica molecular, ho certifica, i ens explica que un dels aspectes que més li ha sobtat de la metodologia de l’escola és, precisament, el treball en equip: “Treballem en grups reduïts, i els professors mostren sempre una implicació tan docent com personal. Molts dels erasmus que venen a vegades tenen dificultats perquè estaven acostumats a un treball més individual”. En Carlos ens recorda que als alumnes de l’ETSEQ se’ls exigeix un treball diari de moltes hores, i ens recorda que “no només aprenen els coneixements sinó que també treballem orientats a assolir aptituds i experiències professionals”
Josep Bonet és Doctor en Físiques i va néixer a Santa Coloma de Gramenet. L’any 1996 va venir a Tarragona per formar part d’un equip de recerca de simulació molecular, orientant la seva carrera cap a l’àmbit de la física-química. Viu actualment a Altafulla, i no té cap problema en reconèixer que ha millorat la seva qualitat de vida. El fet d’establir-se a Tarragona ha portat a Josep Bonet a renunciar a l’àmbit acadèmic de la física, un canvi que agraeix i del qual no se’n penedeix absolutament. “Si m’hagués quedat a Barcelona o hagués marxat a l’estranger m’hauria perdut una sèrie de coses que per res del món canviaria”.
17
El Ford KUGA nos ha impresionado. Representa las ventajas de un todoterreno y, a la vez, mantiene todas las cualidades para circular perfectamente por carretera, donde obtiene las prestaciones de un buen turismo por su agilidad, estabilidad y capacidad de reacción en zonas con abundantes curvas.
H
ay coches que hacen marca. En cuanto los ves pasar reconoces inmediatamente el modelo y su marca. Son automóviles que por su estética tienen todo ganado. Para ON Tarragona el Ford Kuga es uno de esos coches. Con un diseño frontal y una zaga que lo hace atractivo para los gustos más exigentes el Ford Kuga se mueve por nuestras carreteras desde mediados de 2008 con un enorme éxito de ventas. Por gentileza de Tarraco Center, en ON Tarragona hemos tenido la oportunidad de conducir un Ford Kuga. Nuestra primera sensación al pasar a buscar el coche era la ilusión. Ilusión por probar uno de esos coches que entran por los ojos… El KUGA tiene 4,44 metros de longitud, 1,84 de altura y 1,71 de altura, sorprende por su presencia y transmite una poderosa imagen gracias, sobretodo, a su magnífico y espectacular frontal a su cuidada zaga y al conjunto formado por neumáticos y llantas. En el interior Al sentarnos en el habitáculo observamos lo agradable que resulta el interior del Ford KUGA, un vehículo amplio tanto en anchura como en altura. La posición del conductor,
con un asiento elevado, permite un claro dominio de la situación. El asiento, de un mullido equilibrado, nos sujeta con firmeza durante la prueba. La amplitud y el confort continua en las plazas traseras, perfectas en altura incluso para personas de más de 1.90m. Con un maletero de 360 litros -ampliable a 1,355 litros, abatiendo los asientos traseros- y un equipamiento completo en cualquiera de sus dos versiones: “Trend” y “Titanium”, el FORD KUGA tiene seis airbag, control de estabilidad, aire acondicionado, arranca sin llave, ordenador de viaje y programador de velocidad. Además de este completo equipamiento de serie, también destaca su equipamiento opcional: faros de xenón, navegador con pantalla a color de 5 a 7 pulgadas, sensores de aparcamiento, cámara de visión trasera, techo panorámico de grandes dimensiones… El recorrido Nuestro recorrido de prueba consiste en un bucle por carreteras secundarias entre las poblaciones de EL Catllar, Renau y Torredembarra. En este terreno el Kuga se desenvuelve con soltura, a pesar de ser un coche alto, las sensaciones al volante son de plena seguridad. La suspensión es firme, lo que provoca que no se genere ningún
balanceo en curvas a velocidades legales. Cuando exprimimos el motor el coche tiene excelentes recuperaciones y las frenadas enérgicas no cuestionan en ningún momento la estabilidad general del conjunto. Por comparación con otros vehículos podemos afirmar que el FORD KUGA se desenvuelve mucho mejor que otros modelos de volumen y características similares sobretodo por su magnífica suspensión y por un reparto de pesos muy acertado. Hemos probado el Ford Kuga en pistas forestales en buen estado y el resultado ha sido satisfactorio por el buen trabajo de la suspensión y el de la tracción total (nuestra unidad contaba con tracción integral). En ciudad, el Kuga es muy agradable de conducir, inicia la marcha con suavidad y su gran perspectiva nos permite dominar todo lo que nos rodea de un vistazo. El Ford Kuga es un coche con presencia, original y que transmite seguridad al conducirlo. Si partimos de que nos gusta estéticamente, sin duda el Kuga es una elección inteligente sobretodo cuando comprobamos lo competitivo de su precio; se puede adquirir un Kuga desde aproximadamente 25.900 euros.
I
magina que ets un artista. Aquest és el lema que el Museu d’Art Modern de la Diputació Tarragona (MAMT) utilitza per donar a conèixer l’activitat estrella del seu Servei Pedagògic. Dins la seva oferta educativa, el MAMT ha presentat la quarta edició de “Les escoles exposen al MAMT”, un projecte interdisciplinari adreçat a tots el centres docents de la nostra demarcació. Enguany, els alumnes de primària de l’Escola Joan XXIII de Bonavista s’han acollit a la iniciativa. Del que es tracta, bàsicament, és de treballar amb l’art. Per una banda, els nens i les nenes prenen el seu primer contacte amb l’art contemporani, i per l’altra, coneixen les tècniques i els materials que poden utilitzar per plasmar els seus sentiments i les seves vivències. Els alumnes visiten el MAMT diverses vegades. Els coordinadors del Servei Pedagògic els ensenyen les obres exposades i els apropen la vida dels seus autors, la base teòrica indispensable perquè després es converteixin en artistes. Els treballs que realitzen els fan de forma conjunta, fomentant d’aquesta manera la feina en grup i l’esperit cooperatiu. A classe, tots junts, deixaran córrer la imaginació per elaborar les seves pròpies creacions. Les obres escollides sobre les quals els alumnes treballen són variades, tant en la forma com en el contingut, de manera que s’ajusten a cada franja d’edat dels participants. A més a més, tant a l’escola com al museu, les activitats són coordinades pel mateix MAMT, qui en finalitzar el curs, exposa a les seves instal·lacions les primeres obres d’aquests petits gran artistes.
Algunes obres del MAMT que han treballat els alumnes de l’Escola Joan XXIII de Bonavista La nit de Cap d’Any de 1966, l’única filla de Joan Miró fou atropellada per un tren en creuar el pas a nivell de Mont-roig del Camp. Un jove metge, el Dr. Rafel Orozco, va atendre a la jove, i Miró, com a honoraris, Tapís de Tarragona Joan Miró/Josep Royo va pagar-li una pintura avançada d’un projecte més ambiciós, un tapís de grans dimensions. Aquell projecte fou l’inici d’un camí compartit entre Miró i Josep Royo. Les imatges triades per aquesta obra són fotografies de mans d’homes i dones de mida natural. L’acumulació d’imatges cobreix tota la superfície, amb un ritme visual trepidant, un gran remolí cap a Sense títol Anna Sánchez l’infinit i obligant la nostra mirada a seguir la direcció de les mans. L’autora va ser premiada per aquest collage amb el premi Tapiró Biennal d’art 2002.
Sempre
ens quedarà París. Ja ho deia la
pel·lícula. De fet, segons l’Organització Mundial del Turisme, França ocupa el primer lloc de la llista dels països que més turistes internacionals rep anualment. El passat any 2009, per exemple, la van visitar 74 milions de persones. Espanya, després dels Estats Units, ocupa la tercera posició, amb 52 milions de turistes. Catalunya és la segona destinació del turisme estranger a l’Estat, només la supera les Canàries. El mercat europeu suposa el 85% dels turistes que ens visiten, atrets, en bona part, per les platges i els encants de Barcelona. Ben mirat, viatjar ja no és un luxe o, com a mínim, és més a l’abast de tothom. Les xifres ho demostren. Segons l’últim baròmetre de la OMT, l’any passat, un total de 880 milions de persones van viatjar en algun moment arreu del món. Però, i els tarragonins? A on viatgem? Com ho fem? Quines són les nostres destinacions preferides? Ens afecta la crisi? Quin impacte ha suposat la irrupció de les companyies de baix cost a les nostres comarques? Ha canviat el nostre concepte del turisme? De la mà de l’Héctor, agent comercial de l’agència de viatges Vallverdú, On Tarragona t’explica com i a on viatgem nosaltres, els tarragonins.
21
“Hèctor de viatges Vallverdú ens explica la seva experiència”
Hi
ha dues idees irrefutables. El turisme ha canviat, però la temporada no: la majoria dels tarragonins continuem viatjant a l’estiu. Si bé és cert que les escapades de cap de setmana cada vegada van més en augment, les vacances de juliol i agost es mantenen inalterables i són el període preferit per gaudir d’un viatge. Segons l’Héctor, la famosa crisi no ha fet decréixer la demanda, però sí que ha modificat la manera de fer-ho. I és que viatjar ja forma part del nostre oci i la majoria dels turistes difícilment hi volen renunciar. Això sí, els pressupostos són més ajustats i, és justament la quantitat que ens volem gastar, el que condiciona no solament el viatge, sinó també, a vegades, la nostra destinació. Que volem fer un viatge és un precepte que tenim molt clar, però ja no ens importa tant a on. El fet és marxar uns dies. “Des de fa dos anys, molts dels clients que ens visiten saben que no es volen gastar més d’una quantitat determinada i, en funció d’això, planifiquen el viatge”, explica l’Héctor. I afegeix: “Abans el client tenia molt clar a on volia anar i el destí condicionava la resta”. L’Héctor ens ho argumenta: “El 80% dels nostres clients ens diuen: Tinc aquests diners i vull anar-me’n a un cert lloc. Si quadra amb el pressupost, endavant, si no, ofereix-me alternatives”.
Tot inclòs
22
La por d’estirar més el braç que la màniga ha fet explotar els all included tradicionalment destinats als creuers i a les setmanes als hotels del Carib. En aquest sentit,
l’Héctor ens recorda que han venut les cinquanta places d’un viatge “tot inclòs” a Rússia, en el qual es visita Moscou i Sant Petersburg. El paquet inclou els hotels, la manutenció, els avions i les taxes, les visites organitzades i, fins i tot, les begudes. Tot per 1560 euros. El concepte “tot inclòs” dóna seguretat als clients i sembla ser que aquesta dinàmica pot condicionar les ofertes dels majoristes que busquen diversificar els seus productes en temps de crisis.
Ofertes d’última hora o reserva amb antelació? La majoria dels tarragonins reserven els seus viatges amb força antelació. A partir del mes d’abril les agències treballen bàsicament amb les reserves, durant tot el mes de maig incrementen la seva activitat i el juny col·loquen els darrers paquets. La reserva anticipada no suposa un preu més econòmic, però sí una millor qualitat en els serveis. “L’avantatge de la venda anticipada és que agafes el què vols i, si no t’importa la destinació ni l’hotel, és millor l’última hora. Un creuer, per exemple, pot arribar a costar només 299 euros”, diu l’Héctor. Però l’última hora exigeix dedicació diària. “Si un client vol una oferta d’última hora hauria de venir a l’agència cada dia, o consultar les ofertes que es publiquen a les pàgines web”. Malgrat tot, els beneficiaris són escassos. “Les ofertes d’última hora difícilment quadren amb la disponibilitat del client, bàsicament gent gran o jubilats i, durant les vacances d’estiu, surten amb comptagotes”.
Les destinacions preferides Els tarragonins demanen, gairebé sempre, l’avió i l’hotel. Si no ens movem d’Europa, la romàntica París és la líder indiscutible. Eurodisney assegura el turisme familiar i, juntament amb Roma i Londres, les visites a les grans capitals europees continuen sent un reclam inesgotable. En un segon terme, les ciutats del centre d’Europa mantenen la seva clientela, però la irrupció sobtada de les companyies de baix cost ha sacsejat la demanda i l’oferta en les agències de viatges. “Existeix una nova tendència. Hem notat un increment només en la demanda d’hotels en ciutats tradicionalment poc turístiques: Manchester i Liverpool, per exemple”, explica l’Héctor. “Molta gent gestiona els bitllets d’avió directament amb la companyia”, afegeix. Les low cost, amb avantatges i inconvenients, han permès als tarragonins visitar gairebé tot el continent i han estat les impulsores de les escapades de cap de setmana. Segons l’Héctor, aquest és un dels motius que explicaria, en bona part, l’increment dels paquets turístics venuts a Bèlgica. “La gent necessita visitar nous destins. Ara molts viatgen a Londres durant l’any i es reserven per l’estiu un país que potser no haurien visitat mai”. Els creuers continuen sent un clàssic. Els del Mediterrani, que són més econòmics, encapçalen la llista, i els de Grècia i els dels països nòrdics es disputen la segona posició. La massificació del turisme ha fet canviar substancialment el perfil d’aquest tipus de clients. Històricament, el creuer estava destinat a la gent gran i amb un cert poder adquisitiu, però avui en dia es fa molt difícil defensar aquesta
classificació. “Hi ha gent jove que prefereix un creuer, les edats són molt més transversals i, aquest tipus d’oci típicament anglosaxó, ja s’ha traslladat definitivament a la nostra cultura”, ens comenta l’Héctor. Juntament amb els creuers, els all included pel Carib continuen fidelitzant els seus potencials consumidors. L’esforç constant d’oferir gairebé sempre les millors ofertes ha propiciat un mercat competitiu del qual el turista n’ha sortit molt beneficiat. Si decidim viatjar als Estats Units d’Amèrica, els tarragonins opten per visitar la ciutat de Nova York i, si es programa alguna ruta, l’opció més venuda és la costa est i el Canadà. El Brasil i l’Argentina són els reis al sud d’Amèrica, amb un especial interès per la Patagònia. Els segueix, de molt lluny, el Perú i Xile. Al continent negre, Egipte i Tunísia manen de forma exultant. “Aquests dos destins es venen sempre”, afirma l’Héctor. Per a pressupostos més elevats, Kenya és el destí preferit i, en menor mesura, el sud d’Àfrica. I si mirem cap a Orient, la Xina encapçala la llista, seguida per l’Índia i Tailàndia. Però el Japó sembla amenaçar la tradicional hegemonia. “Les companyies aèries han abaixat molt els preus dels vols cap al Japó, i la demanda augmenta exponencialment”, explica l’Héctor. En definitiva, l’Héctor comenta que el tarragoní, en funció de la butxaca, busca i escull sempre les destinacions clàssiques. “La gent vol comoditat i, de vegades, penso que no tenim la ment prou oberta per visitar països diferents”. I afegeix. “Jo recomano Bolívia. És un país preciós, però molts es mostren reticents”.
23
A LA RECERCA DE L’AMIANT Un treball minuciós per a la salut
L
’amiant és un mineral prodigiós. En realitat, més que un mineral, és un grup de minerals fibrosos. Aquestes fibres són altament resistents, suporten temperatures altíssimes i són, al mateix temps, molt flexibles; és a dir, poden ser entrellaçades. Històricament, se l’havia considerat un mineral miraculós, sobretot pel que fa a les butxaques. Extreure’l dels jaciments era un procés relativament poc costós. Un material mai no havia donat tant a tan poc preu. Gràcies a aquestes característiques, se l’ha utilitzat massivament com a material de construcció de teules, rajoles, paper i ciment, o també en teixits i envasos. I és que l’amiant és pràcticament immune als àcids i només es dissol a gairebé 1000 ºC. Per aquest motiu, també era molt útil per a la protecció ignífuga d’estructures metàl·liques o vestits de bombers.
A les vivendes catalanes encara tenim dos milions de tones d’amiant. Quan el material es deteriora la forma més fàcil de retirar-lo és amb una empresa especialitzada No obstant això, els governs de la majoria de països desenvolupats han prohibit terminantment el seu ús. Mèdicament, s’ha demostrat que, quan s’inhala, provoca càncer. A més, les fibres de l’amiant són microscòpiques i s’evaporen per l’aire amb molta facilitat. A Espanya es va prohibir l’any 2002. Que els constructors ja no treballin amb aquest material, no vol dir que l’amiant no existeixi avui en dia. De fet, hi ha empreses que fan negoci gràcies a ell, precisament, localitzant-lo i retirantlo. No sempre han de saltar les alarmes ja que un contacte puntual no representa cap risc, però l’exposició permanent en un ambient contaminat pot resultar perjudicial. Sobretot si es manipulen aquests materials en treballs com demolicions, talls o trepants. Són en aquests casos en què les partícules poden escampar-se per l’aire. Per aquest motiu, totes les persones que per la seva professió estan exposades a l’amiant, com els que treballen en tasques d’enderrocament o manteniment, han de portar sempre equips de protecció individual. A Tarragona, RESCOMT (www.rescomt.cat) és el punt de referència d’aquest tipus de tasques. És especialista en amiant i està inscrita al Registre d’Empreses amb Risc per Amiant (RERA). A RESCOMT es segueix la normativa: la manipulació de l’amiant
24
requereix un pla de treball a partir del qual s’especifica el mètode de retirada i totes les mesures de seguretat. L’amiant extret es transporta a l’únic dipòsit legal que hi ha a Catalunya, molt a prop d’Igualada.
Detall de teixit d’amiant
Les mesures de seguretat Quan RESCOMT accedeix a una obra, delimita les àrees d’accés i segueix tot un protocol de seguretat. Instal·len una espècie de caseta, anomenada de descontaminació, que està dividida en tres compartiments: una zona neta, una dutxa i una zona bruta. Quan els treballadors van a l’obra, es despullen a la zona neta i deixen les seva roba de carrer. Creuen la dutxa (ara no l’utilitzen) i accedeixen a la zona bruta. En aquest moment, la zona bruta està completament descontaminada. Allí es vesteixen amb una granota que els cobreix tot el cos, amb guants, casc, ulleres i una mascareta per respirar. Aquests vestits només es podran utilitzar una vegada, així que n’estrenen un de nou cada vegada que es treballa. Un cop finalitzada la jornada, el procés es realitza en sentit contrari. Primer, una màquina amb tres filtres absorbeix les restes d’amiant que hagin quedat als vestits, després el treballador accedeix a la zona bruta. Un cop a la caseta, es despulla, però conserva la mascareta. La manipulació de la roba pot expulsar alguna partícula a l’aire. Un cop a la dutxa amb la mascareta, les possibles restes de l’amiant entren en contacte amb l’aigua, de manera que ja no poden perdre’s per l’aire. El sistema de filtratge porta les aigües cap a un dipòsit filtrat mitjançant un sistema de 25 i 5 microns, eliminant, ara sí, les poques partícules supervivents. L’aigua torna a quedar completament neta, i el treballador també. Només queda accedir a la zona neta, vestir-se amb roba còmoda i tornar a casa.
La satisfacción en la práctica del golf tiene un nombre: Club de Golf Costa Dorada
M
ás de 30 años de experiencia contemplan la trayectoria lúdica y deportiva del Club de Golf Costa Dorada. Ubicado en un envidiable entorno natural próximo a la Ciudad de Tarragona, el Club ha sabido conjugar durante este tiempo, la práctica de un deporte tan atractivo como el golf con el fortalecimiento y la consolidación de una serie de actividades y eventos sociales y deportivos que han sido la admiración de socios, aficionados y patrocinadores. Su éxito se demuestra con datos y cifras: el Club de Golf Costa Dorada organiza más de 50 torneos anuales, con una participación superior a los 5.000 jugadores. Estos activos han determinado el apoyo, colaboración y financiación de grandes marcas españolas y extranjeras, que han elegido el Club de Golf Costa Dorada como escaparate para sus productos y sin cuya colaboración habría sido imposible el desarrollo de los torneos. A todos ellos, gracias en nombre del Club. Un escenario acogedor y una planificación cuidada de los eventos y actividades se traducen en una innegable vitalidad del Club de Golf Costa Dorada y también de un deporte que, por fortuna, se ha desembarazado de clichés trasnochados para abrirse cada vez más a un público que busca y valora, ante todo, la satisfacción que supone la práctica del golf. Conscientes de esta realidad, estamos siendo muy receptivos a esta creciente demanda por lo que el Club ofrece a todos los que lo deseen la posibilidad de convertirse en socios temporales. Para acceder a esta condición basta con abonar sólo una parte del fondo perdido de la cuota de entrada (1.000 euros en el supuesto de socio individual y 1.500 euros el socio familiar), más las mensualidades correspondientes. La validez de esta modalidad es de dos años. Transcurrido este periodo de tiempo se puede optar, si se desea, a la condición de socio numerario, por lo que se deberá satisfacer el resto de la cuota de entrada vigente en ese momento.
Els guanyadors del torneig: Francisco Griñena i Juan Bartoli
Coral Vazquez, Dario Duce, Lourdes Solé, Salvador Minguella, Vicente Battini
Cita con Audi Y como muestra un botón. Hace unos días más de 150 jugadores participaron en el Trofeo Audi Quattro Cup 2010, una de las pruebas más emblemáticas del Club. Este Circuito, que se celebra desde 1991, se organiza de forma paralela en 43 países a través de 700 torneos que congregan a cerca de 80.000 golfistas. Sólo en España esta prevista, además de la fase final, 31 pruebas de carácter social. Todos los jugadores y acompañantes pudieron admirar los vehículos Audi que durante todo el día estuvieron expuestos en las instalaciones del Club. El nuevo Q5 y el Q7 fueron, sin lugar a dudas, los más llamativos. Desde el punto de vista climatológico, el fuerte calor, sobre todo a partir del medio día, complicó aún más la realización del recorrido. Ignacio Orce y Julia Rodríguez se adjudicaron el apartado handicap, con un neto de 8 bajo par. Pero sin lugar a dudas, este fin de semana la expectación estaba puesta en los ganadores scratch, ya que estos además del correspondiente premio que les acredita como ganadores de la prueba, representarán al Club en la fase final que se celebrará en el Club de Golf La Finca (Alicante) el próximo mes de septiembre. Realmente había varias parejas que optaban al premio, siendo finalmente el tándem formado por Francisco Griñena y Juan Bartolí con 31 puntos brutos quienes se adjudicaron el premio. Por la tarde tuvo lugar el reparto de premios con la presencia de Javier Artal, presidente del Club y Darío Duce, director-gerente de Automóviles BermarAudi. Finalizado el reparto, se procedió a un sorteo de material de golf de la firma Audi y a un cóctel que sirvió como despedida del evento.
Jaume Garau, Carolina Pamies, Javier Artal, Albert Dosaigues
25
L
a distància que ens separa de Moscou és de 3946 Km. Rússia queda ben lluny, però no cal sortir de Tarragona per impregnar-nos de la seva cultura. La galeria Art Erea obre les portes per oferir-nos una nova proposta artística. A la Baixada de la Misericòrdia, a tocar de la plaça de la Font, la primera galeria internacional de Tarragona ens convida a passejar-nos-hi. La filosofia dels seus socis impulsors, de nacionalitat russa, és la d’establir vincles amb artistes tarragonins per promocionarlos a Rússia i viceversa. Es traca d’obrir mercats i aproximar cultures. Art Erea té diverses galeries repartides per Europa i, des del passat mes d’abril, s’ha instal·lat a Tarragona. Com ens explica Susana López, advocada de la galeria, els propietaris van quedar “enamorats” de Tarragona i de la cèntrica ubicació del local. I afegeix: “El patrimoni cultural de la ciutat i el seu passat romà, van fer decantarlos per obrir una seu a Tarragona i van descartar, fins i tot, la mateixa Barcelona”. L’intercanvi cultural també pretén arribar a tots els països de l’antiga Unió Soviètica. Com detalla la mateixa Susana: “La galeria vol obrir-se al món amb artistes locals com Pere Salas, Antoni Tomàs o Álvaro Giral”. També a l’inversa, volen apropar la freda Rússia al clima mediterrani de les nostres costes. Art Erea arriba a Tarragona amb la intenció de sumar-se a les iniciatives artístiques i culturals de la ciutat, disposada a col·laborar amb les institucions i amb les escoles d’art del Camp de Tarragona. Per Susana López, la nova galeria ha de suposar un argument per tal de contraposar el “dèficit artístic” que pateix la ciutat. “Tarragona necessitava un impuls. No hi ha gaires galeries, i Art Erea pot ajudar a revitalitzar Tarragona des d’un punt de vista artístic”.
Els socis d’Art Erea són coneixedors del món de l’art. Buscaven un lloc emblemàtic de Tarragona per obrir la seva nova galeria. La Baixada de la Misericòrdia és un carrer molt cèntric pel qual hi passen cada dia ciutadans i turistes de tot el món.
A la nova galeria, hi haurà una col·lecció permanent d’artistes russos i tarragonins, combinada amb exposicions temporals dedicades a un o diversos artistes on podran presentar les seves obres.
Art Erea Baixada de la Misericòrdia, 16 Baixos 977 233 538 www.arterea.com
Molt a prop del Fortí de la Reina ens trobem amb el Café Baraka. Un cop comença a enfosquir el dia, no hi ha pèrdua possible. L’enorme llum de neó ens mostra, com si de un far es tractés, la seva privilegiada ubicació. Un cop et relaxes amb el teu còctel i mires al teu voltant ho pots comprovar. Estàs a un lloc molt especial. No cal
sortir de Tarragona per gaudir de les sensacions més suggerents...les llums de la ciutat es reflecteixen a la Platja del Miracle, en la llunyania el port esportiu llueix com si fos un bulevard... ...i de sostre el cel.
Quina sort la nostra, aprendre a fer còctels i seguidament tastar-los...vam estar a Pachito preparant tot un seguit de còctels amb un ingredient comú...el Chartreuse...
Podem veure la seqüència de preparació d’un còctel de chartreuse de fresa: Lima, menta, sucre, fresa, 5 cl. de chartreuse i Sprite per a que no quedi molt espès...
Quan els monjos cartoixos van ser expulsats de França l’any 1903 es van emportar un secret molt especial: la recepta d’elaboració d’un licor anomenat Chartreuse. Els monjos van implantar una destil·leria a Tarragona i van produir el seu licor des de 1904 fins a 1989. La recepta d’aquest licor ha sigut un dels secrets millor guardats, tant és així, que es diu que només dos persones en el món coneixen el tipus i quantitat exacta d’herbes per la producció de la preuada beguda...