Abril i Maig 2010 Número 2
“MÉS QUE GERMANES” Carlota i Alexandra Vallvé, quarta generació de la corredoria d’assegurances Vallvé
Tarragona i el tren Cop d’ull a la Tarragona ferroviària
Cases de luxe
a Tarragona Fotos d’una casa per somiar
Lluís Gavaldà:
Ens presenta el nou disc
de ELS PETS: Fràgil
ta A Tarragon s e F e a! D os & er Bard
La Vaqu eria
ÍNDEX
TARRAGONA NO POT Reportatge
ALEJANDRA i CARLO Entrevista
CASES DE LUXE A TA
PADEL AL TENNIS PA Events
ELS PETS 25è aniversari
GOLF COSTA DORAD Events
DE FESTA A TARRAG Barderos & La Vaqu
ÍNDEX
TARRAGONA NO POT PERDRE EL TREN Reportatge
4
ALEJANDRA i CARLOTA VALLVÉ Entrevista
10
CASES DE LUXE A TARRAGONA
16
Per
fi l’hem vist, l’hem sentit i l’hem gaudit: ha sortit el sol a Tarragona. Després de tants i tants dies sense color, lluny de nosaltres, després de tants matins desitjant veure’l ja està aquí i, amb ell, la primavera!......I, per què no?...un altre número d’ON Tarragona. I ja van tres! Amb la primavera, podem aprofitar el bon temps per passar-ho bé, per sortir i Foto de portada: Luzdeflash per passejar tranquil·lament Estilisme i maquillatge: The Body Shop Joies: Joeria Ros per la ciutat, per viure-la. On Tarragona et vol acompanyar i et presenta un seguit de pàgines que, de ben segur, et faran passar una bona estona i et distrauran. Podràs conèixer a dues germanes amb molta empenta, farem una passejada pel passat, present i futur del tren a la nostra ciutat, podràs descobrir una magnífica casa de luxe a Tarragona i gaudir d’una interessant entrevista a Lluís Gavaldà. I com que per On Tarragona tu ets el protagonista, hem sortit a buscar-te. Hem anat a fer un tomb i hem arribat a Barderos i a La Vaqueria. Tenim moltes fotos, les vols veure?
PADEL AL TENNIS PARK Events
20
GRÀCIES PER LLEGIR-NOS! ON Tarragona.
ON Tarragona www.ontarragona.com ELS PETS 25è aniversari
22
GOLF COSTA DORADA Events
24
Contacte: Coordinació Editorial: Continguts: Redactors: Fotografia: Col•laboradors:
info@ontarragona.com On Tarragona Cesc Avilés Cesc Avilés, Kiko Almarza Luzdeflash (www.luzdeflash.com) Mario Bustos, Korko Camacho, Marina Casals, Jordi Coll, Anna Escudero, Marc Pinyol, Josep Maria Vallvé, Diego Yubero Firmes col·laboradores: Activalex, Directinmo, Golf Costa Daurada, Joieria Ros, Luxiform, Rescomt, Sicartpolo, Tennis Park El nostre agraïment especial a: Susagna Alcañiz (The Body Shop), Magí Aloguin, Joan Miquel Carrillo, Carlos Guasch (vicepresident del CEHFE), Lluis Gavaldà, Corine Gonzalves, Alejandra i Carlota Vallvé, Barderos, La Vaqueria (Toni Hernández).
DE FESTA A TARRAGONA Barderos & La Vaqueria
26
Publicitat: comercial@ontarragona.com
ON Tarragona també a Facebook!
3
TARRAGONA
NO POT PERDRE EL TREN Els dubtes de l’alta velocitat a Tarragona Per: Cesc Avilés; Fotografia: Luzdeflash; Fotografia històrica: CEHFE
A
mb la inauguració de l’estació del Camp de Tarragona, el desembre del 2006, l’alta velocitat ferroviària va arribar, per fi, a les nostres comarques. La línia Madrid-Barcelona no només havia de fer més curta la distància entre les dues grans ciutats de l’Estat sinó també, de rebot, escurçar el recorregut de tot el territori català. Només set mesos després de l’arribada de l’AVE a Barcelona, el trànsit d’avions del pont aeri es va reduir un 16% i és clar que, avui en
dia, ningú no discuteix l’èxit ni les comoditats de l’AVE. No obstant això, la polèmica ubicació de l’estació del Camp de Tarragona ha plantejat seriosos dubtes sobre la suposada velocitat de l’AVE per terres tarragonines. On Tarragona dóna la veu a Joan Miquel Carrillo, un tarragoní enginyer de Camins, Canals i Ports i també a Tarragona ByPass, una plataforma ciutadana que, amb xifres a la mà, exposa l’altra cara ferroviària de la versió oficial.
Tarragona, principis del segle XX
192
194
196
197 199
200
200
201
TREN
comoditats de l’AVE. ació de l’estació del eriosos dubtes sobre terres tarragonines. Miquel Carrillo, un als i Ports i també ma ciutadana que, ara ferroviària de la
1929
S’inaugura l’estació de Tarragona. Actualment, a desgrat d’estar saturada, segueix prestant servei de mercaderies.
1941
Es crea la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) i s’hi incorporen les antigues companyies privades. Molt desgastat per la guerra i greument mancat de capital, el ferrocarril esdevé l’únic mode de transport terrestre fiable. El servei es manté, però a costa d’una generalitzada manca de qualitat i una sinistralitat molt elevada, degudament ocultada per la censura.
1969
Es clausura la tracció vapor a Tarragona. Els darrers serveis es prestaren en la línia de Lleida.
1975 1992
Totes les línies ferroviàries que convergeixen a Tarragona estan electrificades. Neix l’AVE amb el traçat Madrid-Sevilla.
2003
S’inaugura el servei Madrid-Lleida de la línia AVE. Els trens Barcelona-Madrid circulen per Tarragona mitjançant la via convencional i enllacen amb el traçat d’alta velocitat a Lleida. És l’època de més circulació a la nostra estació.
2006
S’inaugura el tram Lleida-Barcelona de l’AVE. L’estació “Camp de Tarragona” acull la pràctica totalitat dels serveis de llarga distància.
2010
S’aproven les obres de la nova estació Tarragona-Reus situada al sud de l’Aeroport de Reus. Quan entri en funcionament s’hi desviaran tots els serveis de qualitat de l’anomenat Corredor Mediterrani. El futur del servei ferroviari a Tarragona resta encara indefinit.
5
L
En Joan Miquel no ferroviari de Tarragon desatesa una de les xifres facilitades per A Ferroviarias) semblen La posada en marxa relacions entre Lleid transportar 450.000 pa amb anys anteriors, e això, aquesta explosió El debat sobre el ferro del transport de me objecte d’un anàlisi e
’any 1952, l’alcalde de Tarragona Enric Olivé va convertir la ciutat en un centre ferroviari de primer ordre. Les línies Barcelona-Madrid, per Reus, i Barcelona-València, és a dir, les més importants de l’Estat Espanyol, passaven aleshores per Tarragona, teixint d’aquesta manera una xarxa de vies que cobria les necessitats de transport dels nuclis més importants de la zona. Tarragona s’havia convertit en una importantíssima capital ferroviària, una condició que s’ha mantingut vigent fins al dia d’avui. De fet, l’any 2004, Tarragona gaudia de la tercera estació per a viatgers més important a tot l’Estat pel que fa a línies regionals i la setena en línies de llarg recorregut. Aquest volum de passatgers sempre ha revitalitzat les nostres comarques i ha suposat un impacte socioeconòmic sense precedents durant la segona meitat del segle XX. L’Estació del Camp de Tarragona a Perafort, però, implica una pèrdua objectiva d’aquesta capitalitat. Actualment, des de Tarragona, ja no surt cap tren en direcció a Madrid i, en conseqüència, la ciutat ha perdut la connexió amb les principals capitals del nord del país. D’aquí tres anys, quan les obres de l’estació de l’Aeroport de Reus hagin finalitzat, per Tarragona ja no hi pararan ni els trens que viatgen cap al sud de la Península. Un nou tipus de tren El tren del futur és, sens dubte, el d’alta velocitat i això no només inclou l’AVE. Tot i que sortosament disposem d’aquesta tecnologia, tenir-la no sempre significa poder-la aprofitar. Tarragona, desgraciadament, n’és un clar exemple. Aquesta nova línia construïda per a l’AVE ha portat a Catalunya un nou tipus de tren: l’AVANT, un Catalunya Exprés d’alta velocitat, que enllaça actualment Lleida, Perafort i Barcelona i acabarà el recorregut al nord de Catalunya quan la línia arribi finalment a Girona. L’AVANT, doncs, s’ha convertit en el tren estrella de la mobilitat regional d’alta velocitat. No obstant això, les dades indiquen que en el cas de la ciutat de Tarragona la velocitat no sempre fa les distàncies més curtes. El volum anual dels passatgers que utilitzen l’AVANT de Lleida a Barcelona és de 300.000 passatgers, una xifra rècord que topa frontalment amb els 50.000 que surten des de l’Estació Camp de Tarragona. Aquesta disposició de dades tan radicalment oposada s’accentua encara més quan es compara amb el nombre total de viatgers que utilitzen el Catalunya Exprés pel trajecte de Tarragona a Barcelona; la xifra anual supera el milió de persones. Un dels motius que podria explicar aquesta dinàmica és el preu del bitllet: l’AVANT costa 10 euros respecte als 6 del Catalunya Exprés. Però la diferència tarifària tampoc no justifica la correlació de les dades. L’AVANT arriba a Barcelona en 35 minuts i el Catalunya Exprés en el doble de temps. Si afegim que, a banda de l’AVANT, l’ús del tren ha augmentat l’últim any en més de 100.000 passatgers, un 11’3% en el trajecte Tarragona-Barcelona, per què el tarragoní encara opta per un Catalunya Exprés tenint en compte que podria reduir a la meitat el trajecte cap a Barcelona a bord d’un AVANT? Un trajecte més: Tarragona-Perafort Segurament, la resposta és Perafort, no el seu preu. L’única via que uneix la ciutat amb l’estació de l’AVE és la carretera. Agafem el cotxe, o bé ens desplacem en transport públic.
El temps que es calcula per arribar a Perafort oscil·la els 20 minuts. La freqüència mitjana dels autobusos en dies feiners és de 30 minuts i aparcar el cotxe a l’estació costa 12 euros tot el dia. El pàrquing disposa d’un total de 650 places, però la seva ocupació mitjana és només del 50%. En resum, si per agafar l’AVANT hem d’anar a Perafort, viatjar amb aquest tren ja no resulta més ràpid. Si afegim que el preu és una mica més elevat, no té cap sentit pagar el valor addicional del trajecte i del desplaçament fins a Perafort per una rapidesa que, en realitat, és inexistent.
La posada en marxa dels AVANT ha afavorit sobretot les relacions entre Lleida i Barcelona. L’any 2009 es van transportar 450.000 passatgers, una xifra que, en comparació amb anys anteriors, es va multiplicar per quatre. No obstant això, aquesta explosió no és evident a Tarragona. Joan Miquel Carrillo, enginyer de Camins, Canals i Ports i membre fundador de la plataforma Tarragona ByPass, afirma que, en una situació normal, l’AVANT de Tarragona a Barcelona s’utilitzaria cada any per un mínim de 500.000 viatgers. Amb aquestes dades, en Joan Miquel es mostra contundent: “L’AVANT funciona en un 50% de la seva capacitat. Cada AVANT de Lleida a Barcelona, només s’omple a la meitat”. I afegeix: “L’AVE Barcelona-Madrid té una ocupació del 80%, i, sense anar més lluny, els AVANT entre Madrid i Toledo l’utilitzen un milió i mig de persones”. En efecte, Toledo és una ciutat més petita que Tarragona i, tot i tenir molt a la vora la populosa Madrid, la xifra de passatgers és prou elevada.
Des de la inauguració Sevilla, l’Estat Espan que més ha invertit e darrers anys. Per a e estat conscient dels er la posada en marxa de Tarragona ByPass va conscienciada dels p nacional des de Tarr enginyers i empresaris la seva actuació amb la Tarragona ByPass no n també suggereix. Per considera “una mala d’altres organitzacion possibilitat al nou Pla Amb aquesta propost tracta de fer arribar per l’interior de Tarra mitjançant la interco de la costa a l’altura
No obstant això, com de la proposta del Pla del Ministeri de Fome Tarragona ja es va re futura estació de l’ae torni a invertir una al hi ha zones d’Espanya
Actualment, Joan M plataforma Tarragona inquietud i hi manté e idees. Ell mateix no però gràcies als seus
a Perafort oscil·la els els autobusos en dies otxe a l’estació costa osa d’un total de 650 és només del 50%. En nar a Perafort, viatjar pid. Si afegim que el p sentit pagar el valor ent fins a Perafort per stent.
a afavorit sobretot elona. L’any 2009 satgers, una xifra anteriors, es va ant això, aquesta ona.
mins, Canals i Ports i ragona ByPass, afirma Tarragona a Barcelona de 500.000 viatgers. es mostra contundent: seva capacitat. Cada ’omple a la meitat”. I una ocupació del 80%, ntre Madrid i Toledo s”. En efecte, Toledo na i, tot i tenir molt de passatgers és prou
En Joan Miquel no dubta en afirmar quin és el greuge ferroviari de Tarragona: “El punt clau del problema és tenir desatesa una de les demandes més grans del país”. Les xifres facilitades per ADIF (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias) semblen confirmar els seus plantejaments. La posada en marxa dels AVANT ha afavorit sobretot les relacions entre Lleida i Barcelona. L’any 2009 es van transportar 450.000 passatgers, una xifra que, en comparació amb anys anteriors, es va multiplicar per quatre. No obstant això, aquesta explosió no és evident a Tarragona. El debat sobre el ferrocarril a Tarragona continua en l’àmbit del transport de mercaderies que potser hauria de ser objecte d’un anàlisi específic. Des de la inauguració de la línia de l’AVE entre Madrid i Sevilla, l’Estat Espanyol ha estat l’administració del món que més ha invertit en infraestructures ferroviàries en els darrers anys. Per a en Joan Miquel, l’opinió pública no ha estat conscient dels errors de l’alta velocitat a Tarragona fins la posada en marxa de l’estació de Perafort. En aquest sentit, Tarragona ByPass va néixer com una plataforma ciutadana conscienciada dels problemes de la mobilitat regional i nacional des de Tarragona. La van formar 33 promotors, enginyers i empresaris entre d’altres, i actualment coordina la seva actuació amb la Cambra de Comerç de Tarragona. Però Tarragona ByPass no només es limita a la denúncia, sinó que també suggereix. Per tal de resoldre allò que la plataforma considera “una mala planificació”, Tarragona ByPass, entre d’altres organitzacions, va aconseguir introduir una nova possibilitat al nou Pla Territorial Parcial de la Generalitat. Amb aquesta proposta, tot i que amb algunes limitacions, tracta de fer arribar els trens regionals d’altes prestacions per l’interior de Tarragona i la resta de la conurbació central mitjançant la interconnexió del corredor de l’AVE i la línia de la costa a l’altura de Tamarit. No obstant això, com afirma en Joan Miquel, la realització de la proposta del Pla Territorial, és competència exclusiva del Ministeri de Foment. “La inversió de l’AVE al Camp de Tarragona ja es va realitzar amb l’estació de Perafort i la futura estació de l’aeroport de Reus. No crec que Foment torni a invertir una altra vegada en una mateixa regió quan hi ha zones d’Espanya on encara no hi arriba l’AVE”. Actualment, Joan Miquel Carrillo no forma part de la plataforma Tarragona ByPass, tot i que comparteix la seva inquietud i hi manté el contacte posant a disposició les seves idees. Ell mateix no es defineix com un expert ferroviari, però gràcies als seus estudis tècnics i a la seva implicació
personal per proveir Tarragona dels trens del futur, en Joan Miquel s’ha perfilat com una de les veus independents de la polèmica ferroviària. Prioritza la importància de l’AVANT i els seu potencial milió d’usuaris. “Apropar-se a una capital com Barcelona en 30 o 35 minuts pot suposar una millora de la competitivitat de les empreses tarragonines i de institucions com la nostra Universitat”, destaca.
El debat sobre el ferrocarril a Tarragona continua en l’àmbit del transport de mercaderies que potser hauria de ser objecte d’un anàlisi específic. A partir de la idea del Pla Territorial, en Joan Miquel proposa construir el ByPass des de Terres Cavades fins a la Pobla de Montornès. D’aquesta manera es podria portar l’alta velocitat fins a una hipotètica estació subterrània a la Plaça Imperial Tarraco. Un cop aquí, els trens es dirigirien a l’estació de l’aeroport i es desviarien cap a Madrid o València. Aquesta solució permetria unir realment Tarragona i Barcelona en 35 minuts i connectar de nou la ciutat amb totes les capitals de l’Estat. Malgrat la crisi econòmica i les possibles reticències del Ministeri de Foment, en Joan Miquel defensa la seva idea sense descartar la inversió privada. “Hi hauria una demanda objectiva i s’augmentaria la competitivitat econòmica de la regió. Si portéssim els nous trens a Tarragona, s’haurien de buscar formes de finançament creatives i pròpies, com l’alliberament de la façana marítima”.
PARLA JOAN MIQUEL CARRILLO Què és un ByPass? En termes ferroviaris, és una via que permet enllaçar dos punts sense haver de passar per un tercer entremig. Què és el Pla Territorial Parcial? El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona és una eina d’ordenació territorial el poder vinculant de la qual es remet a les ordenacions urbanes dels municipis que composen el seu àmbit d’aplicació. Pel que fa al ferrocarril pot orientar però, com que moltes de les competències a les que es refereix són estatals, no pot planificar inversions que, com en aquest cas, depenen del Ministeri de Foment. Quin valor té la proposta ferroviària del Pla Territorial Parcial? Consisteix en el desviament del traçat actual per l’interior de la ciutat amb estacions a la Plaça Imperial, Terres Cavades i la Budallera, així
com la construcció d’un canviador d’amples a l’Arboç. A llarg termini, es contempla la creació d’un ramal d’enllaç entre Tamarit i la Pobla de Montornès per connectar l’actual línia d’ample convencional amb la de la línia d’alta velocitat. Però aquestes infraestructures depenen de Foment, que les pot prendre en consideració o no en funció del seu criteri. I quin és el criteri del Ministeri de Foment? A dia d’avui, les actuacions del Ministeri de Foment segueixen dues línies de treball. Per una banda, el desenvolupament del corredor del Mediterrani convencional pel traçat pactat l’any 2001 pels alcaldes Pérez i Nadal amb estació al sud de l’aeroport de Reus. Aquesta línia de treball també inclou la construcció d’un ramal de connexió amb la línia convencional actual TarragonaReus, que permetria arribar des de Tarragona a l’estació situada al
sud de l’aeroport d’ample previst aba línia d’actuació co d’un estudi inform del ferrocarril a Ta del 2011. Hi ha una avançada que és la c Mediterrani en línia d traçat convencional situada al sud de l’A
Segons el Pla Territ Tarragona?
No. Els trens d’al circulen per vies q internacional o UIC. entre dos canviadors o Tamarit), aquests circular per Tarrago
I segons el pla del M
Tampoc. Des de la fu fins a Tarragona, tipologia ibèrica, és hi podrien passar só ALVIA, que no són poden adaptar a d L’AVE arribaria a l’a a Tarragona
JOAN MIQ
En Joan Miquel p la sang. El seu pare a Tarragona i va t trens cap al seu fi seves emocions fa va treballar a les l’estació de Perafor el sector de l’energ Camins, Canals i Por en Gestió d’Empres acabar Econòmiques infinitats de vegades de Barcelona, on hi v de viure una tempor usuari de l’AVE, la s contrastada.
ARRILLO
cció d’un canviador boç. A llarg termini, creació d’un ramal amarit i la Pobla de connectar l’actual onvencional amb la lta velocitat. Però structures depenen les pot prendre en no en funció del seu
eri del Ministeri de
les actuacions del ment segueixen dues . Per una banda, el nt del corredor del vencional pel traçat 2001 pels alcaldes mb estació al sud de eus. Aquesta línia de nclou la construcció onnexió amb la línia actual Tarragonametria arribar des l’estació situada al
sud de l’aeroport mitjançant un canviador d’ample previst abans de l’estació. La segona línia d’actuació consisteix en l’elaboració d’un estudi informatiu sobre la integració del ferrocarril a Tarragona previst pel maig del 2011. Hi ha una tercera línia recentment avançada que és la conversió del corredor del Mediterrani en línia d’alta velocitat pel mateix traçat convencional, és a dir, per l’estació situada al sud de l’Aeroport de Reus. Segons el Pla Territorial, l’AVE pot arribar a Tarragona? No. Els trens d’alta velocitat a Espanya circulen per vies que s’anomenen d’ample internacional o UIC. Com que Tarragona estaria entre dos canviadors d’ample (aeroport i Arboç o Tamarit), aquests tipus de trens no podrien circular per Tarragona perquè descarrilarien. I segons el pla del Ministeri de Foment? Tampoc. Des de la futura estació de l’aeroport fins a Tarragona, l’ample de la via és de tipologia ibèrica, és a dir, els únics trens que hi podrien passar són els de marca comercial ALVIA, que no són d’alta velocitat, però es poden adaptar a diferents amples de via. L’AVE arribaria a l’aeroport de Reus, però no a Tarragona
6.2.15 Línies regionals de RENFE a Espanya: Classificació d'estacions per viatgers, 2004 Estació Barcelona-Sants Girona Tarragona Barcelona-Passeig de Gràcia Sevilla Santa Justa Madrid-Chamartín Figueres Valladolid-Campo Grande Vigo A Coruña
viatgers totals 4.530.308 2.581.594 2.155.407 1.786.775 1.670.570 1.538.300 1.292.487 1.257.344 1.060.118 1.020.686
6.2.17 Línies de llarg recorregut de RENFE a Espanya: Classificació d'estacions per viatgers, 2004 Estació Barcelona-Sants Madrid-Pta. Atocha Madrid-Chamartín València-Estació del Nord Alacant Albacete Tarragona Castelló Múrcia del Carme Valladolid-Campo Grande
viatgers totals 4.061.919 2.716.940 2.338.660 2.165.548 1.421.628 451.204 448.458 394.583 334.039 295.653
Font: ADIF
JOAN MIQUEL CARRILLO En Joan Miquel porta el món dels trens a la sang. El seu pare va ser delegat de RENFE a Tarragona i va transmetre la passió dels trens cap al seu fill. Però al marge de les seves emocions familiars, en Joan Miquel va treballar a les obres de construcció de l’estació de Perafort. Actualment treballa en el sector de l’energia eòlica, és enginyer de Camins, Canals i Ports, va realitzar un Màster en Gestió d’Empreses i li queda ben poc per acabar Econòmiques. En Joan Miquel ha viatjat infinitats de vegades amb el Catalunya Exprés de Barcelona, on hi viu la seva parella. Després de viure una temporada a Madrid i haver estat usuari de l’AVE, la seva experiència també és contrastada.
9
LA QUARTA GENERACIÓ D’UN NEGOCI CENTENARI Per: Cesc Avilés; Fotografia: Luzdeflash; Estilisme i maquillatge: The Body Shop (Susagna Alcañiz); Joies: Col·lecció de Joieria Ros
La Carlo besavi
L’Alejandra
El 1912 estarà sempre marcat per la tragèdia
primer campionat de futbol celebrat a Espanya i derrotà
té 27 anys i està
del Titànic. Aquell mateix any, Thomas Woodrow Wilson
a la final a la Sociedad Gimnástica Española de Madrid.
el proper mes de s
va ser escollit President dels Estats Units d’Amèrica.
Aquell 1912, un tarragoní va posar la primera pedra a
Els seus famosos “catorze punts” serien cabdals per
un negoci que avui en dia és gairebé centenari. El Sr.
posar fi a la Primera Guerra Mundial. Per la seva banda,
Santiago Vallvé es convertiria en agent d’assegurances
a la Universitat
Estocolm acollia els cinquens Jocs Olímpics de l’era
de La Catalana. El seu fill va anar fent gran el negoci,
L’Alejandra tenia
moderna, una edició on els suecs van fer tremolar la
fins que el nét del Sr. Vallvé va transformar l’agència
tradicional supremacia americana. El 1912, Xina va
en una corredoria d’assegurances l’any 1981 i va fer
canviar de règim gràcies al triomf de la revolució i es
d’aquesta empresa un monument social i econòmic
al món de les corre
va convertir en una república. Albània va aconseguir
a Tarragona. On Tarragona parla amb la Carlota i
Primer ho va fer a
la seva independència, Espanya i França van signar la
l’Alejandra, besnétes del Sr. Vallvé. Les dues germanes
pau per repartir-se les terres del Marroc i un aventurer
s’han convertit en l’esglaó més recent de la Corredoria
anomenat Roland Garros va aconseguir per primera
Vallvé de Tarragona, una de les més influents de les
va incorporar-se
vegada volar a 5.000 metres d’altitud amb el seu avió.
nostres comarques. La quarta generació d’aquest
familiar.
Aquell mateix any, el Futbol Club Barcelona disputà el
negoci històric ja s’ha obert camí.
d’aquí, felicitats! V
decantar la seva c
però, seguint les
CIÓ
La Carlota és la gran de les germanes,
té 32 anys, està casada i té un fill de dos anys. Va estudiar Administració i Direcció d’Empreses a ESADE i va cursar l’últim curs a la ciutat de Milà. Va treballar a Barcelona en el món de la consultoria i de l’auditoria,
e Joieria Ros
però va decidir tornar a Tarragona, la seva ciutat natal. Va ser aleshores quan, ara fa cinc anys, va proposar al seu pare incorporar-se a l’empresa familiar. La Carlota va abandonar un futur prometedor amb una empresa multinacional per pujar a un tren que va posar en marxa el seu besavi l’any 1912.
La Carlota i l’Alejandra continuen l’estela del seu besavi dirigint la Corredoria Vallvé de Tarragona
L’Alejandra és la germana petita,
t a Espanya i derrotà
té 27 anys i està d’enhorabona. I és que
Española de Madrid.
el proper mes de setembre es casarà. Des
r la primera pedra a
bé centenari. El Sr.
d’aquí, felicitats! Va estudiar Empresarials
gent d’assegurances
a la Universitat EAE de Barcelona.
fent gran el negoci,
L’Alejandra tenia molt clar que volia
ansformar l’agència l’any 1981 i va fer
decantar la seva carrera professional cap
t social i econòmic
al món de les corredories d’assegurances.
amb la Carlota i
Primer ho va fer a La Caixa de Sabadell,
. Les dues germanes
ent de la Corredoria
més influents de les
generació d’aquest
però, seguint les passes de la Carlota, va incorporar-se fa un any a l’empresa familiar.
11
Diuen els professors d’empresarials que la primera generació sempre funda l’empresa. La segona, la fa créixer i la tercera, l’enfonsa a la misèria. Més enllà del tòpic, el cas és que la Corredoria Vallvé de Tarragona, sembla voler perpetuar-se en el temps. O aquesta és la voluntat de la Carlota i de l’Alejandra. Elles són les besnétes
i, gràcies a la Carlota i l’Alejandra, sembla ser que tindrà continuïtat. Més que una efemèride, les passes de les germanes Vallvé són un acte de supervivència: només el 15% dels negocis familiars a Catalunya pertanyen a la tercera generació i un esquifit 10% a la quarta. L’actual crisi econòmica no ajuda a fer créixer les xifres. De moment, però,
molt gratificant tot i que a la vegada sigui una gran responsabilitat. “Hem de treballar tan bé com ho han fet el nostre pare, el nostre avi i el nostre besavi”, diu l’Alejandra. “Nosaltres som la quarta generació i hem de treballar perquè una cinquena pugui seguir el negoci”, afegeix. Però el cognom, cal dir-ho, té els seus desavantatges. “Si treballes en
“El món de les assegurances és típicament un món d’homes però, afortunadament per a les noves generacions, això està canviant”
juntes, un fet que no mena de problema e Tant la Carlota com tenen molt clar: “So a dintre com a fora dir alguna cosa ens la distinció de ser ge sòcies a la feina”. Les Vallvé saben pe és la seva feina. Sa de les assegurances p competència dura i Vallvé i la seva traje diferencial que no vo i molt menys desp funciona molt el boc la Carlota. Les ge
“És una satis qual tu f
“Posats a invertir hores, que sigui per al negoci familiar!”
del Sr. Santiago Vallvé, procurador de tribunals i professor d’institut, fins que el 1912 s’inicia com a agent d’assegurances de La Catalana. Anys més tard, el 1935, el seu fill, Joan Vallvé, ratificaria les passes del seu pare, esdevenint agent provincial de la mateixa empresa. Però la història no va acabar aquí. L’any 1965 s’incorporà Xavier Vallvé, fill de Joan Vallvé, que transformaria l’agencia en una corredoria d’assegurances. Així doncs, la feina actual de la Carlota i de l’Alejandra forma part de la història d’una nissaga familiar, un nou punt i seguit que ha de posicionar el negoci en els reptes del segle XXI. D’aquí dos anys, l’aventura del besavi es convertirà en centenària
l’emplaçament simbòlic i privilegiat de la Corredoria Vallvé, al número 109 de la Rambla Nova, garantirà, com a mínim, que no decreixi el negoci. “El que més valoro del meu pare és la gran fidelització que ha aconseguit amb els clients, la seva capacitat de treball en equip i el bon savoir faire”, destaca la Carlota. I és així, molta de la clientela confia en la corredoria des de fa 70 anys. “Ara treballem amb els néts, els avis dels quals eren clients del nostre avi”, ens confessa divertida l’Alejandra. La Carlota parla sense embuts: “Posats a invertir hores, que sigui per al negoci familiar!”, diu. No obstant això, continuar el negoci familiar és
l’empresa d’un altre, separes la teva vida professional de la personal. Si treballes per a tu, sempre t’emportes la feina a casa”, explica la Carlota. De fet, als dinars de la família Vallvé, per més que ho intentin, els resulta difícil no parlar de feina. Però no tot són inconvenients. Les Vallvé destaquen que la seva proximitat d’edat les ajuda a entendre’s millor ja que comparteixen sovint els mateixos punts de vista. “El nostre pare pertany a una altra generació i, tot i tenir diferents punts de vista, respecta les nostres decisions”, confessen. La Carlota i l’Alejandra no són només germanes. La família i la seva història les ha portades a treballar
no s’enganyen. Són també hi ha una p la seva feina. “És treballar en un proj tu formes part de la afirma l’Alejandra. ni l’una ni l’altra es possibilitats labora i l’única resposta és un “no” rotund. allà on sigui, pot re No obstant això, veuria el seu negoc revolucionat. En aq de les innovacions de estat canviar la for utilitzant les noves optimitzar temps i eliminat el paper, he pòlisses i els docume Hem creat una intra entre d’altres coses
tot i que a la vegada esponsabilitat. “Hem bé com ho han fet el nostre avi i el nostre lejandra. “Nosaltres generació i hem de uè una cinquena l negoci”, afegeix. , cal dir-ho, té els ges. “Si treballes en
picament un nt per a les anviant”
altre, separes la teva l de la personal. Si u, sempre t’emportes , explica la Carlota. s de la família Vallvé, intentin, els resulta de feina. Però no enients. Les Vallvé la seva proximitat a entendre’s millor rteixen sovint els de vista. “El nostre una altra generació rents punts de vista, nostres decisions”,
l’Alejandra no són . La família i la seva portades a treballar
juntes, un fet que no ha suposat cap mena de problema en la seva relació. Tant la Carlota com l’Alejandra ho tenen molt clar: “Som tan germanes a dintre com a fora. Si ens hem de dir alguna cosa ens la diem. No fem la distinció de ser germanes a casa i sòcies a la feina”. Les Vallvé saben perfectament com és la seva feina. Saben que el món de les assegurances pateix sovint una competència dura i feroç. El negoci Vallvé i la seva trajectòria és un fet diferencial que no volen desaprofitar i molt menys desprestigiar. “Aquí funciona molt el boca-orella”, afirma la Carlota. Les germanes tampoc
procediments estandarditzat perquè tothom sàpiga com es contracta una pòlissa o com es dóna d’alta un document de sinistre”, assenyalen les Vallvé. Els gairebé 100 anys d’història de l’empresa fan sentir orgulloses a les germanes. Més enllà del negoci i del precepte que ha definit al català com a un bon home de negocis, la Carlota i l’Alejandra destaquen, sobretot, la importància social i econòmica de la corredoria per a Tarragona. “Per la nostra condició de corredors d’assegurances, nosaltres estem molt involucrats en el teixit empresarial de la ciutat. En aquests
“És una satisfacció treballar en un projecte en el qual tu formes part de la seva història” no s’enganyen. Són conscients que també hi ha una part romàntica a la seva feina. “És una satisfacció treballar en un projecte en el qual tu formes part de la seva història”, afirma l’Alejandra. Tan és així, que ni l’una ni l’altra es plantegen altres possibilitats laborals en el futur i l’única resposta que ens donen és un “no” rotund. El seu besavi, allà on sigui, pot respirar tranquil. No obstant això, el Sr. Santiago veuria el seu negoci completament revolucionat. En aquest sentit, una de les innovacions de les besnétes ha estat canviar la forma de treballar utilitzant les noves tecnologies. Cal optimitzar temps i recursos. “Hem eliminat el paper, hem escanejat les pòlisses i els documents de sinistres. Hem creat una intranet que inclou, entre d’altres coses, un manual de
temps tan difícils, hem negociat amb les companyies per poder abaixar les primes i oferir productes competitius i diferenciadors als nostres clients”, analitzen la Carlota i l’Alejandra. Malgrat la seva joventut, la feina ben feta ha donat resultats extraordinaris en l’exercici de l’any passat. “Tot i la crisi, com a mínim, hem mantingut el nivell de facturació”, confirma la Carlota. La Corredoria Vallvé s’ha mantingut en els anys, però els temps canvien. La Carlota i l’Alejandra han estat les primeres dones que han agafat el testimoni del negoci de la família. “El món de les assegurances és típicament un món d’homes però, afortunadament per a les noves generacions, això està canviant”, diu la Carlota.
LES GERMANES VALLVÉ CARA A CARA Què asseguraríeu de Tarragona? Carlota: La Rambla. És preciosa per passejar-hi. Alejandra: El Fortí de la Reina. Sempre m’ha agradat molt i és una de les imatges més boniques que hi ha de la nostra ciutat. Què us sembla On Tarragona? Carlota: M’agrada molt que els protagonistes dels articles siguin gent de Tarragona. Alejandra: Té un disseny molt atractiu i una voluntat de reflectir la nostra ciutat. Us agradaria que els vostres fills dirigissin la Corredoria Vallvé d’aquí uns anys?
Carlota: M’encantaria! Seria molt bonic que una cinquena generació continués el negoci de la família. Alejandra: Seria fantàstic! Però es perdria el cognom!
De Londres a Tarragona L
a feina ben feta dóna els seus fruits. La
Corredoria Vallvé, per exemple, ocupa la segona posició en col·lecció de plaques d’assegurances a Espanya. L’any 1667, després del terrible incendi que va destrossar una tercera part de Londres, arrasant més de 13.000 cases i 89 esglésies, el Dr. Nicholas Barbon va ser el primer en promoure assegurances contra incendis. En aquella època, els carrers encara no tenien noms i els edificis no estaven numerats. Les fire mark (plaques d’assegurances) van crear-se per tal d’identificar-los. En elles figurava el logotip de la companyia del Dr. Barbon i es penjaven als edificis per tal d’indicar que estaven assegurats, una pràctica que sobreviuria durant 250 anys.
agona
els seus fruits. La
e, ocupa la segona
es d’assegurances
prĂŠs del terrible
a tercera part de
3.000 cases i 89
n va ser el primer
ntra incendis. En
ncara no tenien
numerats. Les fire
) van crear-se per
figurava el logotip
n i es penjaven als
taven assegurats,
urant 250 anys.
A la urbanitzaci贸 de La M贸ra a Tarragona, a pocs metres del mar, trobem cases de somni que es destinen a un turisme molt especial. Per Kiko Almarza. Llums: Luxiform
La casa i el mar . Orientaci贸 i distribuci贸, tot pensat en el Mediterrani. La piscina desbordant 17 evoca una vista infinita.
E
l lloc és imponent en tots els sentits però el protagonista, sense cap dubte, és el mar. La vista recorre lliurement l’horitzó, només alguns pins ens poden distreure de la immensitat de la planura del mar. Els nostres oïdes no ens enganyen, escoltem les onades interminables i el martell rítmic del rompent contra les roques. Tampoc no falta l’olor tan intensa del mar. Totes aquestes sensacions són les que ens envaeixen quan arribem a una de les cases, preparats per a la nostra sessió fotogràfica. La Corine Gonzalves és la responsable d’enllestir-ho tot. Ella és francesa, però ja fa molts anys es va establir a Tarragona per amor. La Corine sap que, quan arriben els convidats, tot ha d’estar preparat: tovalloles, llençols, refrescos, bescuits amb cava, fruita de benvinguda… A més a més, s’ha de tenir feta la compra de la setmana, tot ha d’estar perfectament net i la piscina i el jardí han de quedar com per poder-ne fer una foto. No s’ha d’oblidar cap detall i, per molt extraordinària o inconfessable que sigui una especificació, també s’ha de tenir en compte ja que es tracta d’uns hostes molt especials i exigents. Per a aconseguir tot això, la Corine té un equip de tres professionals que es dediquen a buscar la perfecció. Els hostes són turistes, en la majoria dels casos estrangers disposats a gaudir del sol d’Espanya allotjant-se en cases de luxe. On Tarragona visita una d’aquestes cases amb la Corine. Un mobiliari molt pràctic per a una casa imponent. Tots els llums que apareixen en aquest reportatge són de primeres marques i han estat cedits per LUXIFORM www.luxiform.com
Pàdel al Un club, una família, un equip i tres copes
A
l club Tennis Park de Tarragona el pàdel guanya adeptes cada dia; és moda. La majoria dels seus socis practiquen aquest esport i la seva escola és una de les seccions més dinàmiques i amb més activitats programades durant tot l’any. En Xavi Pueyo, director esportiu del club, també és un dels integrants de l’equip de pàdel del Tennis Park de Tarragona. Com gairebé tots els amants d’una raqueta, ha jugat tota la vida al tennis però, pràcticament sense volerho, s’ha aficionat al pàdel. I no només ell, sinó tota la resta dels jugadors de l’equip que es va fundar fa tres anys. Actualment, ja competeixen arreu de Catalunya i, aquest any, han guanyat tots els títols que han disputat. Són els campions provincials indiscutibles i han aixecat la Copa Catalana, un torneig jugat pels campions i subcampions de les quatre províncies. L’últim triomf aconseguit, el Campionat de Catalunya, els permetrà ascendir a segona categoria i, d’aquesta manera, competir amb els altres grans clubs de pàdel de les comarques catalanes. L’èxit, com sempre, no és exclusivament dels jugadors, sinó del club que representen. El Club Tennis Park de Tarragona no solament disposa de diverses pistes de pàdel, sinó d’un ambient extraordinari. Per en Xavi Pueyo, aquest és el secret de tot plegat: “Som una gran família, ens coneixem tots, som una pinya i ningú no és més que l’altre”. I destaca: “La Carme i la Belinda, les recepcionistes, organitzen partits ràpidament quan ingressa un soci nou”. Tot i els títols aconseguits jugant al pàdel al Club Tennis Park, la competició no és important: “Ens diferencia la familiaritat”, explica en Xavi. “En tot cas, aixecar en un any tres títols, ha estat una conseqüència”, afegeix. Formen l’equip masculí: Martin del Pontigo, Xavi Pueyo, Xavi Vilar, Oscar Domenech, Albert Olivé, Vicente Salmeron, Ton Batlle, Miki Chornet, Jon Domenech, Xavi Virgili, Albert Balaguer, Diego Acosta, Carles Pobo, Dani Villagrasa, Miquel Angel Tirado, Xavi Huguet, Jaume Pedra, Emilio Lopez, Jordi Panisello, Pere Abellan, Carles Garcia, Cesc Aixalà. Formen l’equip femení: Cristina Buqueras, Laia Guardia, Ana Alvarez, Vero Cortijo, Carme Gascó, Conchi Lopez, Teresa Auqué, Nuria Batista, Natalia Bordes, Maria Magre, Noelia Viladomat, Anna Cortiles, Anna Micó, Monica Guerra, Eli Sosa, Georgia Gonzalez, Marisé Odena, Sara Palacios, Ana Creus.
En Dani és de Tarragona i té 37 anys. En fa més de deu que practica el pàdel. Va començar a jugar per diversió, però a força d’anys, la qualitat va acabar fent-se un lloc i, juntament amb els seus companys, va decidir competir oficialment.
TERESA AUQUÉ La Tere és de Reus, té 35 anys i es secretària administrativa de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Va començar a jugar al pàdel fa cinc anys, gràcies a uns amics que la van convidar a fer els primers tocs de raqueta al Club Tennis Park de Tarragona. Al marge de mantenir la forma al gimnàs, la Tere no havia practicat regularment cap altre tipus d’esport.
VERO CORTIJO La Vero és la integrant més jove de l’equip. Té 15 anys i estudia 3r d’ESO. Des de petita ha jugat al tennis però fa un any una lesió al genoll la va portar a descobrir el pàdel. Tot i que el pàdel és menys exigent físicament, la Vero no troba gaire diferències entre els dos esports.
XAVI VIRGILI En Xavi és de Tarragona, té 30 anys i treballarà al departament d’esports del nou Corte Inglés de Tarragona. Juga al pàdel des de fa tretze anys, però tota la vida ha practicat el tennis. Fa dos mesos que va ingressar al club i ara és un dels membres més recents de l’equip. En Xavi havia estat professor de tennis i tota la seva carrera professional ha girat sempre amb relació a l’esport.
XAVI VILAR En Xavi és de Lleida, té 30 anys i és el director de l’escola de tennis del club. Havia competit jugant al tennis a escala provincial, però fa tres anys es va sentit atret pel pàdel. Va venir a Tarragona de la mà del Xavi Pueyo, que també és de Lleida. Li resulta agradable viure a la nostra ciutat i destaca que Tarragona, per la seva grandària, li recorda molt la seva Lleida natal.
JORDI PANISELLO En Jordi té 49 anys i treballa per Coca-Cola a Tarragona. Va jugar en un equip de futbol a Tortosa i, tot i ser un amant de l’esport en general, admet que el futbol és la seva gran passió. Després de jugar a l’esquaix una temporada, fa quatre anys va descobrir el pàdel i ha trobat en aquest esport “alguna cosa diferent”. En Jordi destaca l’alt nivell de pàdel al Tennis Park i confessa que, després de la feina, el pàdel l’ajuda a relaxar-se.
OSCAR DOMENECH L’Òscar és de Tarragona i té 38 anys. Dirigeix l’escola de pàdel del club i practica aquest esport des de fa deu anys. Havia jugat al tennis, però tots els seus amics s’havien anat aficionant al pàdel. L’Òscar destaca que el pàdel permet jugar fins i tot amb segons quin tipus de lesió i, en aquest sentit, admet que és molt més assequible: “El físic no influeix tant, es necessita menys velocitat i és molt més divertit”, explica.
ALGUNS MEMBRES DE L’EQUIP MIXTE, GUANYADORS DEL CAMPIONAT PROVINCIAL
DANI VILLAGRASA
21
• Abans de parlar de música, parlem d’anglès. Vas estudiar filologia anglogermànica a la Rovira Virgili i donaves classes d’anglès en una acadèmia. No trobes a faltar ser professor? Sí. Fer de professor és com fer de cantant. És vocacional. T’ha d’agradar molt. Francament, era millor professor que no pas cantant, la qual cosa tampoc vol dir gaire. M’ho passava molt bé. Hi vaig treballar durant 15 anys i trobo a faltar aquella sensació d’eufòria quan un alumne s’interessa pel que expliques.
molt d’orgull. El que havia de ser un entreteniment de cap de setmana entre tres amics de poble, ha acabat sent la nostra eina de treball. Som uns privilegiats, treballem d’allò que ens agrada, és a dir, de fer música pop i en català. Complir 25 anys amb la bona salut que té el grup ara mateix és un somni. Però nosaltres no som els principals responsables, sinó un públic que ens ha anat acollint com si fóssim part de la seva família. Formem part de la seva memòria sentimental i ho notem diàriament.
• Recomana un llibre de literatura anglosaxona... El vigilant en el camp de sègol, de J.D Salinger. És un llibre que em va commoure moltíssim. Fa un retrat molt acurat de la hipocresia a la societat adulta i del moment tan fràgil del pas de l’adolescència a la maduresa.
• I no només d’una generació... Això és el més bonic de tot. Si hagués d’escollir un concert dels 900 que hem fet, seria el de l’any passat per les festes majors de Tarragona. Vam veure tanta gent que s’ha anat fent gran als nostres concerts i segueixen a primera fila, amb els seus fills al coll, que es feia difícil veure qui era més fan, si el pare o el fill.
• Com Jesús, Els Pets vau néixer un 25 de desembre... Sí, i a més a més hi ha un raonament. La part de la nostra colla d’origen castellà celebrava la Noche Buena. En canvi, nosaltres que som la part autòctona del grup, ens avorríem molt perquè no hi havia res a fer, així que vam decidir organitzar un concert per distreure’ns. • D’això fa 25 anys i enguany celebreu les noces de plata. Com ho veieu? Amb incredulitat. Però també amb
• Parlem sobre Fràgil. Ens hem fet grans i ja hem de començar a anar entre cotons? Ens hem fet grans i tampoc no ho hem d’amagar. Quan et fas gran te n’adones que tot és fràgil. Però això no és un defecte, a les coses fràgils els hi tens més cura. Quan ets gran te n’adones que les coses importants de la vida són les fràgils i aleshores et fas fort. La fragilitat, a partir d’una edat, és un valor afegit.
• Torneu a treballar amb Brad Jones... És un dels productors amb més prestigi dels Estats Units i tenim la sort d’ haver establert una amistat personal. És un plaer treballar amb ell. És de la nostra quinta i té els mateixos referents musicals. • Les crítiques diuen que amb Sol i Respira vau passar del pop de festa major al pop d’art i assaig. Hi estàs d’acord? Sí. No va ser una cosa buscada, però és cert que hi ha un punt d’inflexió. La nostra primera etapa era més festiva, més militant i més basada en la festa. Però a partir de Sol hi ha un canvi evident cap a un pop d’autor i, malgrat el nom del nostre grup, també hem estat capaços de fer música mínimament seriosa. • Vosaltres mateixos dieu que Fràgil està marcat per la senzillesa; pocs arranjaments fins a desvestir la música... Ens agraden les coses despullades. A la nostra edat, despullem tot el que podem perquè tenim poques oportunitats de fer-ho. Bromes a banda, teníem ganes de fer un disc de tall molt clàssic, fer un disc poc carregat i allunyarnos de l’artifici. Volíem fer música més orgànica, apropar-nos al soul dels setanta i del new age de principis dels 80.
reballar
• Amb el disc Bon Dia vau vendre més de 100.000 còpies. En són moltes! És aquest single un himne per a tothom? Això significa que la gent deu estar farta d’aquesta cançó, des dels nens que van de colònies i els desperten amb el Bon Dia, fins a les escoles en què es posa la cançó per començar la jornada. Si m’ho haguessin fet a mi hauria odiat aquesta cançó. Però suposo que, quan una cançó passa a formar part de l’imaginari col·lectiu d’una societat, aleshores pots estar content per la feina que has fet.
amb
Brad
tors amb més prestigi tenim la sort d’ haver istat personal. És un mb ell. És de la nostra mateixos referents
diuen que amb Sol i ar del pop de festa art i assaig. Hi estàs
cosa buscada, però és n punt d’inflexió. La tapa era més festiva, és basada en la festa. Sol hi ha un canvi pop d’autor i, malgrat grup, també hem estat música mínimament
ixos dieu que Fràgil la senzillesa; pocs ns a desvestir la
oses despullades. A la ullem tot el que podem ques oportunitats de banda, teníem ganes de tall molt clàssic, carregat i allunyar. Volíem fer música ropar-nos al soul dels age de principis dels
• Constantí encara et fa patir? Constantí és el poble del nostre ADN. Hi tenim la nostra família, el nostre local d’assaig i fins tot fem un programa amb el Joan a Constantí Ràdio. A les lletres de les nostres cançons l’hem criticat molt. En aquest darrer disc també en parlem, però si ho fem és perquè ens l’estimem molt, perquè el sentim nostre. I sí, encara ens fa patir. • Els pets heu crescut, i Tarragona? També, només cal anar per la part alta i veure com ha canviat; és un lloc ple d’encant i molt ben rehabilitat. El Serrallo també té un encant especial, és una zona per descobrir, fins i tot per als tarragonins. Han canviat moltes coses, però n’hi ha que no ho han fet. Encara tenim dèficits. Hi ha una mancança d’associacionisme i es dóna poc protagonisme a la societat civil. Tarragona sempre es lliura a la Festa Major, però la resta de l’any es transforma en un desert cultural francament desolador. • Ets un fan dels Beatles. Amb qui dels quatre, morts o vius, t’agradaria anar a fer una pinta? Amb Paul McCartney. És el meu Beatle preferit. • Quina és la cançó dels Beatles que més t’agrada? Estic entre Eleanor Rigby, Strawberry fields forever i I’m only sleeping. • Molta gent us ha posat l’etiqueta de Beatles catalans. Com a mínim compartiu que Liverpool també és una ciutat amb molta indústria... Sí senyor, no hi havia pensat en això! Tenim un punt de contacte amb ells! En general, les ciutats industrials amb poc encant i poc bucòliques acostumen a donar històricament grans grups. Però no dic que aquest sigui el nostre cas!
• També ets fan del futbol i ets un culé empedreït. Has pensat mai dedicar una cançó a en Guardiola? Amb el Pep hi tinc una amistat des de fa anys. Ara que és entrenador tenim poc contacte, però l’estimo molt. Si ja l’apreciava abans, amb les alegries que m’ha donat aquests darrers temps, encara me l’estimo més. Perquè sóc agnòstic, sinó el tindria en una capelleta a la meva habitació... Però amb segons quins temes, és millor simplement gaudir i no fer-ne una cançó. En general, fer cançons de les coses que et fan feliç, costa més. • De la teva discografia, quina és la cançó “Leo Messi”? Bon Dia, històricament mai falla. Però de l’última fornada, “XL” en directe funciona molt bé. Que el single de l’últim disc sigui la cançó que la gent balla més en un concert és una molt bona senyal. Un grup de 25 anys normalment ha de recórrer a les primeres cançons per fer que el públic es mogui. En el nostre cas, per sort, aconseguim aquest efecte amb l’últim single de l’últim disc. Esperem que amb Fràgil passi el mateix i que el seu single, que es diu Per veure’t a tu, també tingui el mateix recolzament. • Amb quin disc de Els Pets et quedes? Amb l’últim, Fràgil. • Però això és fer trampa! No és fer trampa. Ara mateix és el que em ve més de gust escoltar. Dels últims discs em sento cada vegada més satisfet.
“Pla de la Catedral” Per al Lluís, un dels llocs amb més encant de Tarragona és el pla de la Catedral. Va descobrir-ne la seva història gràcies al programa “El paisatge favorit de Catalunya” de TV3, on ell feia de guia i presentava la ciutat a tot el país. El pla de la Catedral va ser l’últim lloc on els tarragonins van resistir al setge napoleònic. Els fets van ser sonats. “És un lloc que té molta pausa, molta calma, però sota aquestes pedres s’amaga un dels episodis més terribles de la història de la nostra ciutat”.
23
CAMPEONATO de GOLF “ASTURIAS PATRIA QUERIDA” Lugar: CLUB DE GOLF COSTA DORADA
D
e todos es conocida la proverbial simpatía de los asturianos y su facilidad para hacer amigos en todas las partes del mundo. Los ejemplos son múltiples y en Tarragona no faltan. Cualquier excusa es buena para relacionarse y la que ahora os contamos está plenamente justificada: María Asunción Glz.-Galatea es una asturiana enamorada de Cataluña que vive en Barcelona desde hace bastantes años. Está encantada con nuestra tierra pero, como buena asturiana, tiene nostalgia de su Asturias querida. Además, es jugadora de golf y esa ha sido la excusa para unir Asturias con nuestra tierra catalana. Aprovechando las facilidades que siempre concede el Club de Golf Costa Dorada para organizar eventos que hacen posible compaginar el deporte con la amistad y para unir lazos fraternales entre personas de distinto origen, María Asunción promueve todos los años —y van 12 torneos— el Campeonato de Golf “Asturias Patria Querida”.
Este acontecimiento, que hermana la gastronomía y el golf, se ha convertido en un auténtico veterano y, lo que comenzó como una iniciativa para 20 amigos que jugaban al golf y que luego se reunían a cenar una extraordinaria fabada
María Asunción promueve cada año -y van 12 torneos- el Campeonato de Golf “Asturias Patria Querida”.
asturiana, ha ido creciendo y mejorando de forma constante hasta quedar convertido en un clásico del calendario de competiciones del Club. El formato, que se mantiene tal y como se estableció en el primer torneo, consta de tres fases, todas ellas imprescindibles.
GOLF RIDA”
GOLF COSTA DORADA
do de forma constante co del calendario de que se mantiene tal y , consta de tres fases,
E
HABLEMOS DE GOLF
l campeonato de Golf se celebra con modalidad Golf Texas Scramble (desde hace tres años). En esta modalidad intervienen 150 jugadores en dos sesiones “salida shot gun”. Los participantes quedan encantados, porque es un sistema que permite obtener buenos resultados a la vez que la propia modalidad hace que el ritmo de juego sea rápido. Se compite, porque en el golf el objetivo de todos y cada uno de los jugadores es mejorar pero, a la vez, se cumple un segundo objetivo también imprescindible que es pasarlo de película.
¡SABOR ASTURIANO! Como ya conocen los iniciados, en Asturias, espicha es el nombre que se le da a la fiesta que se celebra en los lagares y donde se prueba la primera sidra del año. En el torneo, la espicha se compagina con el golf a las 19:30h, es decir, a la hora de merendar. Cuando ya se han guardado los palos, los participantes meriendan al estilo asturiano con alimentos de la tierra: quesos, patés, sidra, y chorizos procedentes de la región norteña.
Es sorprendente el apetito de los golfistas. Cuando aparentemente el festival gastronómico había finalizado, se inició una cena multitudinaria elaborada por colaboradoras de la iniciativa y del torneo. Gente encantadora y trabajadora que, para preparar los 27 kilos de fabada que presentaron en las mesas, tuvieron que sacrificarse desde las 8 de la mañana cocinando el plato que ha convertido en inmortal a la gastronomía asturiana: LA FABADA. Estuvieron pendientes de cocer las fabas, eliminar la espuma, sacarlas de la cazuela en el momento justo... Pero a nosotros nos sorprendió que ellas mismas, las artistas culinarias, nos sirvieran la mesa. Para este humilde periodista, al que le viene largo el campo de golf pero no el mantel, ha sido una experiencia irrepetible.
Han colaborado en el campeonato de golf “Asturias Patria Querida” Ayuntamiento de Oviedo Sociedad Regional de Turismo-Gobierno del Principado de Asturias Caja Rural de Asturias Federación de Golf del Principado de Asturias John Deere- Angel Badia S.A. Concesionario Alvarez Catalunya Dasto Galeria de Arte La Noreñense - El Yantar de Pepe Nufarm España Las Caldas Villa Termal Jorgolf
Ana Casado, Carmen de la Guardia, Victoria Schwarz, Emi Guillen y Mª Asunción Gonzalez-Galatea, sin ellas, este evento no hubiera sido posible…
25
Los 4 de Barderos: Lautarato Ratto, Matías Gonella, Mario Bustos e Ignacio Amione
Entre amigos… nunca
mejor dicho. Una iniciativa 100% independiente entre cuatro amigos argentinos que empezó hace casi tres años en Tarragona. Esperamos que estén muchos más… Nos explican que hacen desayunos y sirven “cubatas de autor”. Ahora, de cara al veranito, a ver el mundial y a tomar mojitos para animar a tu equipo!
MANUEL DE FALLA 8, FRENTE A LA CASA DEL MAR-TARRAGONA
Ignacio Amione
ntre amigos… nunca cho. Una iniciativa dependiente entre migos argentinos que hace casi tres años agona. Esperamos én muchos más… plican que hacen os y sirven “cubatas ”. Ahora, de cara al a ver el mundial y mojitos para animar po!
DE FALLA 8, FRENTE A LA
ASA DEL MAR-TARRAGONA
Una vaca que dóna i dóna i no para de donar a les nits de Tarragona…
E
ts de Tarragona? Doncs segur que coneixes LA VAQUERIA. Hi has anat a prendre una copa, a un concert, a veure una obra de teatre… Segur que sí! T’ho diem perquè La Vaqueria fa més de 15 anys que és entre nosaltres i és, sens dubte, un referent a les nits de Tarragona. Una veritable sala polivalent on hi pots trobar de tot amb una programació permanent i consolidada.
ara a…
ona? Doncs VAQUERIA. una copa, a una obra de T’ho diem fa més de nosaltres i ferent a les a veritable pots trobar rogramació ada.
Per LA VAQUERIA han passat des de joves artistes en les seves primeres actuacions, fins a grans figures nacionals i internacionals: Jarabe de palo, Pereza, Javier Vargas, Pep Sala, Melendi, Paul Fuster, Pat McDonald… Més de 9.000 actuacions! Admirable!
29