Excellentia Ex Cathedra nº 1 (valencià)

Nº 1 / GENER 2019

FISCALITAT I MECENATGE EN LES CÀTEDRES UNIVERSITÀRIES 26-28

L’Observatori Excellentia Ex Cathedra i el Mapa de càtedres del SUE 12-23

Nanotecnologia: innovació i divulgació 8-11

La Clínica Legal per a aprendre i donar servei 6-7

Prendre decisions intel·ligents en fisioteràpia 24-25

REVISTA DE DIVULGACIÓ DE CÀTEDRES INSTITUCIONALS I D’EMPRESA Nº 1 / GENER 2019 SUMARI

L’estrategia institucional UVCàtedres M. Dolores Real García 5

La Clínica Legal de la Universidad de Alcalá com a espai d’aprenentatge i servei Miguel A. Ramiro Avilés 6

Càpsules de Nanotecnologia. Un projecte innovador de divulgació científica Marta Giménez Mazas | Jesús Marco Santamaría Ramiro 8

Observatori i Mapa de Càtedres del Sistema Universitari Espanyol Mª Luisa Herrero Lara | Sonia Marín Belmonte | Víctor Sanchis Valero | Pau Vanaclocha Cutanda | Rafael J. García Martínez 12

Batalles de fisioteràpia: ajudant a la presa de decisions terapèutiques Antonio Cuesta Vargas et al.

24

La fiscalitat de mecenatge en les Càtedres Universitàries María Pilar Alguacil Marí 26

EXCELLENTIA EX CATHEDRA | UNIVERSITAT DE VALÈNCIA | Edif. Rectorat. Nivell 5. Av. Blasco Ibáñez 13, 46010, València | 963 983 472 | uv.es/catedres | uvcatedres@uv.es Edició: Vicerectorat d’Innovació i Transferència de la Universitat de València Direcció: Rafael J. García Martínez Coordinació: Sonia Marín Belmonte Redacció: Mar Gimeno González, Héctor Gómez Santa Olalla, Mª Luisa Herrero Lara, Víctor Sanchis Valero, Pau Vanaclocha Cutanda Diseny web: Mar Gimeno González Maquetació: Héctor Gómez Santa Olalla

Aquesta publicació no es fa responsable de les opinions expressades pels autors dels articles

3

Nº 1 / GENER 2019

L’ESTRATÈGIA INSTITUCIONAL UVCÀTEDRES

L

es Càtedres Institucionals i d’Empresa de la Universitat de València compleixen enguany 25 anys d’existència. Un quart de segle canalitzant la col·laboració entre la nostra universitat i altres institucions, empreses i organitzacions, tant públiques com privades.

Per les seues característiques estructurals, les Càtedres de la Universitat permeten assolir una col·laboració acadèmica d’ampli espectre que abaste una o més àrees de coneixement, estenent les seues activitats a tots els àmbits d’activitat de la universitat: la docència, la recerca i transferència de coneixement i tecnologia, així com la difusió cultural i de la ciència.

Actualment la Universitat de València compta amb 52 Càtedres, les quals han convertit la nostra universitat, en la línia d’allò que preveuen els nostres mateixos Estatuts, en un agent de dinamització social indiscutible. S’ha configurat com un dels més eficients i productius instruments de col·laboració entre la Universitat de València i la societat, una via que afavoreix la innovació i l’intercanvi d’experiències, establint i reforçant vincles entre les empreses, fundacions, associacions, administracions públiques i altres entitats públiques i privades i la Universitat de València. Així, mitjançant el seu mecenatge, la societat s’afavoreix del desenvolupament d’activitats d’interés comú en els camps de la formació, la creació cultural i artística, la recerca científica i tecnològica, el desenvolupament, la innovació i la difusió de coneixements amb finalitats socials, genèriques i de divulgació.

En 2016, impulsat per l’equip de govern del Rector Morcillo, es va proposar el pla d’actuació UVCÀTEDRES per tal de situar el projecte de les càtedres de la Universitat a primer nivell del sistema universitari espanyol. En primer lloc, es va aprovar un marc normatiu que clarifica els procediments de negociació, creació i funcionament, unifica gran part dels procediments de gestió derivats i facilita als equips de direcció de les càtedres el suport mitjançant serveis especialitzats d’assessorament tècnic per a dinamitzar les seues activitats i cuidar aquestes relacions. Apareixen així nous serveis institucionals d’impuls i difu-

sió de les activitats que realitzen les càtedres en els quals es generen espais de confiança i diàleg i nous reptes.

En complir 25 anys el programa de Càtedres de la Universitat, i després d’analitzar els resultats d’aquesta estratègia, aquest equip de govern té la voluntat d’impulsar nous reptes en aquesta matèria amb l’elaboració d’un nou pla director amb horitzó 2022 que permeta a la Universitat consolidar-se com una institució de referència en aquesta matèria. Aquesta estratègia de futur per a dinamitzar el procés ja ha començat a posar-se en marxa. En 2018 s’ha posat en funcionament l’Observatori Excellentia Ex Cathedra de la Universitat de València, un instrument d’anàlisi i reflexió sobre les càtedres institucionals i d’empresa del sistema universitari espanyol (SUE).

Actualment, l’Observatori compta amb un repositori de bones pràctiques que distingeix amb un Premi les millors activitats de les Càtedres del Sistema Universitari Espanyol, un programa d’estudis i informes en el qual s’emmarca la primera edició del Mapa de Càtedres Institucionals i d’Empresa del SUE (el contingut principal del qual apareix desglossat en aquestes pàgines), amb l’objectiu de contribuir a territorialitzar l’activitat de les càtedres que promou el SUE i acumular i donar a conéixer les dades més significatives de la distribució de càtedres en Espanya, perfilant així un retrat realista d’aquest útil i valuós instrument de cooperació amb el qual les universitats interactuen amb la societat, establint sinergies productives entre els àmbits públic i privat.

Aquest any 2018, en el qual celebrem el 25 aniversari del programa, ha sigut un any de grans canvis i d’apropament entre societat i Universitat també en matèria de càtedres, i que culmina amb la publicació d’aquest primer número de la Revista Excellentia ex Cathedra, que posa en relleu la repercussió de les actuacions d’aquestes simbiosis en la comunitat universitària i en la mateixa societat, i serveix com a exercici de transparència i rendició de comptes a la confiança que les empreses i institucions han dipositat en una universitat pública i valenciana com és la Universitat de València.

5

M. Dolores Real García Vicerectora d’Innovació i Transferència de la Universitat de València

La clínica legal de la Universidad de Alcalá com a espai d’aprenentatge i servei

Nº 1 / GENER 2019

L

a Càtedra ‘Discapacidad, Enfermedad Crónica y Accesibilidad a los Derechos’ de la Universidad de Alcalá (DECADE-UAH), constituïda en desembre de 2015 i finançada amb fons públics i privats captats en convocatòries competitives, en acords de mecenatge i mitjançant contractes de recerca, desenvolupa amb les seues activitats les tres funcions bàsiques que se li encomanen a tota universitat pública: la funció docent, la funció investigadora i la funció social.

Entre eixes activitats l’estrela és, sense cap dubte, la Clínica Legal de la Universidad de Alcalá, que començà la seua activitat en el curs 2012-2013 com un projecte d’innovació docent impulsat per un grup de professors de la Facultat de Dret amb el qual es pretenia millorar l’aprenentatge en l’àmbit de les ciències jurídiques al mateix temps que es prestava un servei a la comunitat mitjançant l’orientació i alfabetització legal de les persones amb una malaltia crònica o una discapacitat.

En la Clínica Legal, especialitzada en l’accés a l’exercici de drets per part de persones amb una discapacitat o una malaltia crònica, es reben consultes reals enviades per correu electrònic que es contesten pels estudiants que han decidit completar el Treball Fi de Grau, el Treball Fi de Màster o les Pràctiques Externes prestant aquest servei. La dimensió micro de les consultes no afecta l’interés comunitari, perquè mitjançant aquestes es mostra l’existència d’una sèrie de barreres institucionals, normatives i actitudinals a les quals han d’enfrontar-se aquestes persones. El caràcter micro tampoc afecta la complexitat de la consulta o a la necessitat d’aprendre solucions creatives dins del sistema jurídic.

Els estudiants, que en tot moment estan tutoritzats per professors de la Facultat de Dret de la Universidad de Alcalá, aprenen a ser millors advocats no només desenvolupant habilitats i competències pròpies de la professió sinó també analitzant el sistema jurídic des de l’òptica dels drets humans, el que els permet descobrir eixes barreres que impedeixen a les persones amb una discapacitat o una malaltia crònica gaudir dels seus drets i llibertats en igualtat de condicions.

En aquest temps han sigut més de 950

les consultes que han enviat persones amb malaltia renal crònica, colitis ulcerosa, malaltia de Chron, síndrome hemolític urèmic atípic, virus respiratori sincitial, artritis, psoriasis, Parkinson i, per descomptat, VIH. Quasi un 70% del total de les consultes són, precisament, de persones amb VIH. Això ha permés que la Clínica Legal i la Càtedra DECADE-UAH s’hagen convertit en un referent acadèmic, institucional i social en la resposta al VIH basada en els drets humans en un temps en el qual el tractament és eficaç com a prevenció i on la supressió de la càrrega viral amb medicaments antiretrovirals garanteix la no transmissió del virus.

La Clínica Legal, en definitiva, constitueix un espai que fa possible una major interacció entre la Universitat i la societat possibilitant tant la transferència dels resultats de la recerca per a resoldre problemes socials com ara la sostenibilitat social, ja que, per una banda, es tracta de satisfer les necessitats dels grups vulnerables presents sense comprometre les necessitats de generacions futures i, per altra, es tracta de construir un futur millor per a les generacions futures prevenint la discriminació i promovent la igualtat.

7

AUTOR

Pf. Dr. Miguel A. Ramiro Avilés Professor Titular de Filosofia del Dret. Director de la Càtedra Discapacidad, Enfermedad Crónica y Accesibilidad a los Derechos de la Universidad de Alcalá

Càpsules de Nanotecnologia: Un projecte innovador de divulgació científica

Nº 1 / GENER 2019

C

àpsules de Nanotecnologia és un projecte que pretén apropar la ciència i la innovació en nanotecnologia a la societat i involucrar-la en el procés de recerca, promovent la comprensió i despertant l’interés científic de la societat.

La Nanociència i la Nanotecnologia fan referència a l’estudi dels fenòmens i la manipulació dels materials amb escala de l’ordre del nanòmetre (1 nm = 10‐9 m), on les propietats difereixen considerablement de les observades a escales superiors. Els nanomaterials presenten propietats úniques (magnètiques, elèctriques, òptiques, tèrmiques i mecàniques) i estan determinades essencialment per la forma en la qual els seus àtoms s’uneixen.

La nanociència i la nanotecnologia estan a l’avantguarda de la recerca moderna i són considerades com la nova revolució científica i tecnològica del segle XXI. No obstant això, un dels grans reptes per a la nanotecnologia és la formació de les pròximes generacions de científics.

Objectius del projecte 1. Apropar a la societat l’activitat dels investigadors que treballen en nanotecnologia i, de manera especial, el potencial dels nous descobriments, que en molts casos ja és palpable.

2. Estendre l’abast del projecte en distintes línies.

Amb aquest objectiu, en el desenvolupament del projecte s’ha involucrat tant als investigadors com als centres de recerca i les diferents institucions científiques i empresarials, estimulant així la seua participació en la difusió dels resultats.

9

Nº 1 / GENER 2019

Metodologia del projecte Les deu temàtiques que s’aborden als videopodcasts estan associades a la tasca dels grups de recerca del Instituto de Nanociencia de Aragón (INA), que compten amb una gran repercussió nacional i internacional.

Els vídeos estan realitzats en dues versions, una en castellà i altra en anglés, de manera que puguen ser difosos també al públic internacional mitjançant canals d’internet. Aquests documentals són d’accés i difusió lliure en un canal de YouTube anomenat "Càtedra Samca de Nanotecnologia".

El públic objectiu és elevat, perquè els canals de distribució plantejats admeten una difusió massiva. Actualment, els videopodcasts estan disponibles en canals web (YouTube i Vimeo), però també s’ha publicat la plataforma educativa capsulasdenanotecnologia.es, que contempla un espai docent amb les distintes càpsules i material didàctic adaptat. En el curt espai de temps que han estat

disponibles, alguns dels videopodcasts han assolit una difusió elevada, destacant els vídeos Teixits intel·ligents i Grafé, amb 10 500 i 3 600 reproduccions respectivament.

Per tal de difondre aquesta plataforma educativa s’ha dissenyat una intervenció que es basa en la formació del personal docent. Són ells qui transmetran i utilitzaran la plataforma per a les sessions amb els seus alumnes. S’han realitzat presentacions als professors d’Educació Secundària i Batxillerat, treballant amb ells els conceptes de nanotecnologia i mostrant-los els recursos didàctics de la web.

Imatges de YouTube “Càpsules de Nanotecnologia” (Castellà)

10

Nº 1 / GENER 2019

Conclusions obtingudes en tot el procés Els resultats docents assolits i els índexs de visualització de les Càpsules de Nanotecnologia elaborades indiquen que el projecte realitzat ha proporcionat un material docent molt útil en les TIC per a l’exercici de l’ensenyament i l’aprenentatge de qualitat en la Universitat. A més, promociona de manera innovadora la cultura científica i la innovació.

AUTORES

Marta Giménez Mazas Tècnica de la Càtedra SAMCA de Nanotecnologia de la Universidad de Zaragoza

Jesús M. Santamaría Ramiro Catedràtic de la Universidad de Zaragoza. Director de la Càtedra SAMCA de Nanotecnologia

Acte de presentació dels bons Nanotec de la Càtedra SAMCA

11

La posada en valor de les bones prà ctiques: l’Observatori Excellentia Ex Cathedra

E

l Vicerectorat d’Innovació i Transferència, en el context de millora i impuls del programa de càtedres institucionals i d’empresa de la Universitat de València (UVCÀTEDRES), ha creat un repositori de bones pràctiques per aquest tipus d’activitats, l’Observatori EXCELLENTIA EX CATHEDRA, gestionat per l’Oficina de Polítiques per a l’Excel·lència [OPEX] de la Universitat de València.

Aquest observatori es planteja amb una sèrie d’objectius: • Ser un banc d’experiències on, després d’haver sigut degudament seleccionades i avaluades per un comité d’experts i expertes, es recullen les bones pràctiques desenvolupades per qualsevol càtedra institucional i d’empresa (a partir d’ara, càtedres institucionals) del Sistema Universitari Espanyol, juntament amb la informació necessària per a fer possible un contacte més pròxim i operatiu.

• Afavorir, per una banda, la identificació de tendències i de pràctiques innovadores en el desenvolupament de les activitats de les càtedres institucionals i, per altra banda, servir de mitjà per a donar-les a conéixer, promoure la seua discussió i anàlisi i afavorir la seua difusió i transferència.

• Configurar-se com un espai de consulta oberta pensat per al personal investigador, per a les entitats interessades en aquest tipus de col·laboracions amb la Universitat i el personal tècnic i/o directiu responsable, que vulguen intercanviar i aplicar, en el seu àmbit, les experiències que altres institucions han dut a terme amb èxit.

L’Observatori convocarà anualment els Premis EXCELLENTIA EX CATHEDRA de la Universitat de València a les millors bones pràctiques en el desenvolupament de les activitats dutes a terme per una càtedra institucional. Aquests premis suposen un reconeixement a les bones pràctiques desenvolupades per qualsevol càtedra institucional pertanyent a una universitat espanyola que complisquen els requeriments que s’estableixen en les bases d’aquesta convocatòria.

Les categories en les quals necessàriament han d’encaixar les bones pràctiques presentades a l’Observatori són les següents: • Bones pràctiques en el desenvolupament d’activitats acadèmiques.

• Bones pràctiques en el desenvolupament d’activitats de recerca i innovació.

• Bones pràctiques en el desenvolupament d’activitats de divulgació i difusió cultural, acadèmica, científica i tecnològica.

• Bones pràctiques en la direcció i gestió dels recursos de les Càtedres per al desenvolupament de les seues activitats.

A aquests efectes, es defineix com a bona pràctica, en qualsevol dels quatre àmbits enumerats anteriorment, el conjunt de principis, mesures, actuacions i experiències que, havent reportat avantatges de diferent tipus (acadèmiques, millora de l’ocupació universitària, econòmiques, socials, de satisfacció, etc.) per a les organitzacions promotores de la càtedra institucional de manera constatada i provada, es puga plantejar com a possible referent a seguir per tal d’apropar la millora a altres entitats.

13

◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊

Càpsules de Nanotecnologia - Universidad de Zaragoza Conéixer les males herbes per respectar el medi ambient - Universidad de Sevilla Càtedra del Pa i del Cereal - Universidad de Santiago de Compostela Difusió de la història del transport i les seues infraestructures, l’obra pública i l’enginyeria - Universitat de València Observatori de BBPP en la docència universitària amb suport de TIC - Universidad de Zaragoza Càtedra de Sistemes Avançats d’Interacció per a l’Educació Digital - Universidad de Castilla-La Mancha Videoteca com a forma de difondre i divulgar - Universidad de Zaragoza Publicacions com a mitjà de difusió i divulgació - Universidad de Zaragoza Sessions “El comerç, de prop” - Universidad de La Rioja Càtedra Àmbit de la Cultura i el Coneixement - Universidad de Málaga Canal de YouTube de la Càtedra de Fisioteràpia i Discapacitat - Universidad de Málaga Carrera/Marxa 5 km/2,5 km “Mantín-te actiu per prevenir la discapacitat” - Universidad de Málaga Workshop de Química Sostenible - Universitat Politècnica de València Guardó a la Promoció de la Salut i Prevenció de la Discapacitat - Universidad de Málaga Premi Treball Fi de Grau “Ciències de la Salut” - Universidad de Málaga Contagia felicitat - Universitat de Lleida DESTACA. Fira de Transferència Científica, Tecnològica i d’Innovació - Universitat Jaume I de Castelló Premi per reconéixer i estimular la recerca entre els estudiants universitaris - Universitat Politècnica de Catalunya Realització de manuals de venda - Universidad de La Rioja

◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊

Girona Weekend - Universitat de Girona Trobades de les universitats, curs d’estiu i seminaris - UV, UA, UJI Suport a la formació acadèmica en l’ús de les TIC en la docència universitària - Universidad de Zaragoza Batalles de Fisioteràpia - Universidad de Málaga Universitaris i comerç: client misteriós - Universidad de La Rioja Innovació educativa mitjançant la simulació virtual i immersiva - Universidad de Las Palmas de Gran Canaria

REPOSITORI DE BONES PRÀCTIQUES 2017-2018 ◊ La transparència en la gestió i el desenvolupament d’activitats - Universidad de Zaragoza ◊ Creació d’una xarxa internacional de càtedres universitàries - Universitat Politècnica de Catalunya ◊ Gestió informatitzada per al desenvolupament d’activitats - Universidad de Zaragoza

◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊ ◊

Clínica Legal - Universidad de Alcalá Girona 100, SA - Universitat de Girona Càtedra Medtronic de Formació i Investigació Quirúrgica - Universitat Jaume I de Castelló Investigar per millorar la competitivitat comercial - Universidad de La Rioja Apadrina un doctorand - Universidad de Málaga Fòrum de Transferència del grup de Clinimetria F-14 i empreses de bases tecnològiques-Universidad de Málaga Models d’atenció a les persones - Universitat de Lleida Descobreix les teues fortaleses - Universitat de Lleida Activitats de foment de l’emprenedoria entre l’alumnat universitari - Universidad de La Laguna Gestió de projectes de recerca basats en la metodologia “Action Research” - Universidad de Navarra Ús d’eines col·laboratives TIC per al disseny i implementació de la Carta de Serveis dels centres SERVEF (Labora) de Formació per a l’Ocupació - Universitat de València

El Mapa de Càtedres del Sistema Universitari Espanyol Mª Luisa Herrero Lara Sonia Marín Belmonte Víctor Sanchis Valero Pau Vanaclocha Cutanda Rafael J. García Martínez

EL MAPA DE CÀTEDRES DEL SISTEMA UNIVERSITARI ESPANYOL El Mapa de Càtedres Institucionals i d’Empresa del Sistema Universitari Espanyol té com a objectiu contribuir a territorialitzar l’activitat de les càtedres que promou el SUE i donar a conéixer les dades més significatives de la distribució de càtedres en Espanya, perfilant així un retrat realista d’aquest útil i valuós instrument de cooperació amb el qual les universitats interactuen amb la societat, establint sinergies productives entre els àmbits públic i privat.

Per tal de configurar-lo s’han consultat les pàgines web institucionals de cadascuna de les universitats espanyoles entre l’1 i el 15 d’octubre de 2018, completant així una cartografia digital de càtedres del SUE on apareix cadascuna de les universitats espanyoles amb el seu nombre de càtedres actives, la repercussió d’aquestes activitats en l’àmbit estatal i autonòmic, la naturalesa de l’entitat promotora i la seua distribució segons l’àrea de coneixement a la qual pertanyen.

En aquest sentit cal aclarir que, encara que en el Registre d’Universitats, Centres i Titulacions (RUCT) del Ministeri d’Educació i Formació Professional del Govern d’Espanya apareixen inscrites 84 universitats, no totes tenen càtedres signades amb empreses o institucions, o no ho fan públic en les seues webs institucionals.

Característiques de la distribució territorial de les càtedres universitàries del SUE • De les 84 universitats només 73 publiquen dades sobre aquesta activitat: el 100% de les universitats públiques (50) i el 68% de les universitats privades (23 de 34).

• En el seu conjunt, el SUE compta amb un total de 1 159 càtedres.

• El 82,3% (954) pertany a les 50 universitats públiques i el 17,7% (205) pertany a les universitats privades.

• Top10 Càtedres 2018: es tracta d’obtenir la foto fixa anual de les deu universitats espanyoles on es concentra el nombre més gran de càtedres del SUE i quin és el pes d’aquesta concentració en el conjunt del SUE. En el gràfic (fig. 1) es mostra el resultat del Top10 Càtedres 2018, on apareixen ordenades pel nombre de càtedres en vigor les deu primeres universitats del SUE. Les que tenen el mateix nombre de càtedres signades han sigut ordenades alfabèticament. En conjunt, totes les universitats del Top10 Càtedres 2018 acumulen el 37,79% (438) de les càtedres del SUE.

Fig. 1. Top10 Càtedres del SUE (2018)

18

Distribució de càtedres per comunitat autònoma Es tracta d’obtenir les dades anuals de distribució de càtedres per comunitats autònomes en el SUE i de conéixer quin és el pes de cadascuna d’aquestes en el conjunt del Sistema Universitari Espanyol. En el gràfic (fig. 2) apareixen les 17 comunitats autònomes ordenades pel nombre de càtedres que tenen en vigor. Les que tenen el mateix nombre de càtedres signades han sigut ordenades alfabèticament.

A la llum d’aquestes dades podem confirmar que les comunitats autònomes que concentren un nombre major d’universitats públiques en el seu territori són les que més càtedres tenen: la Comunitat de Madrid és la que més càtedres posseeix, amb un pes del 23,30% (270). Li segueix la Comunitat Valenciana amb un percentatge del 15,36% (178), Catalunya amb el 14,15% (164) i Andalusia amb el 13,63% (158 càtedres).

Distribució de càtedres per tipus d’entitat promotora L’objectiu és materialitzar una radiografia realista de la distribució de càtedres del SUE per tipus d’entitat promotora (pública o privada), així com conéixer quina és la incidència de cadascuna d’aquestes en el conjunt del SUE. En el gràfic (fig. 3) veiem el pes i la importància de la iniciativa privada per promoure aquest tipus de col·laboracions: el 79,70% (924) de les 1 159 càtedres del SUE estan promogudes per entitats privades, enfront del 20,30% (235) que estan impulsades per entitats públiques.

Una altra dada interessant és la relació entre la naturalesa de les universitats i el tipus d’entitat col·laboradora. Així, el 77,04% (735) de les càtedres de les universitats públiques estan signades amb entitats privades, mentre que el 22,96% (219) estan signades amb entitats públiques. En el cas de les universitats privades, el 92,20% (189) de les seues càtedres estan signades amb entitats privades, i el 7,80% (16) amb entitats públiques.

Fig. 2. Distribució de càtedres del SUE per comunitats autònomes (2018)

Fig. 3. Distribució de càtedres del SUE per tipus d’entitat promotora (2018)

19

Finalment, l’estudi del nombre de càtedres per comunitat autònoma i per tipus d’entitat promotora ens aporta informació interessant. En el gràfic (fig.4) apareixen les 17 comunitats autònomes ordenades de major a menor promoció privada. Les que contenen el mateix percentatge de promoció empresarial o institucional han sigut ordenades alfabèticament.

Prenent com a referència la mitjana nacional, en la qual havíem assenyalat que el 79,7% de les càtedres del SUE estan promogudes per entitats privades i el 20,3% estan promogudes per entitats públiques, les cinc primeres posicions de les comunitats autònomes amb càtedres de promoció privada són: 1. Astúries: totes les càtedres pertanyents a aquesta comunitat autònoma, és a dir, les 10 càtedres de la Universidad de Oviedo, estan promogudes per entitats privades, el que suposa que en Astúries la promoció privada és del 100%.

2. Castella-la Manxa: totes les càtedres pertanyents a aquesta comunitat autònoma, és a dir, les 6 càtedres de la Universidad de Castilla-La Mancha, estan promogudes per entitats privades, el que suposa que en aquesta regió la promoció privada suposa el 100%.

3. Extremadura: totes les càtedres pertanyents a aquesta comunitat autònoma, és a dir, les 5 càtedres de la Universidad de Extremadura, estan promogudes per entitats privades, el que suposa, de nou, que en aquesta comunitat la promoció privada és del 100%.

4. Castella i Lleó: En aquest cas, 63 de les 67 càtedres d’aquesta comunitat estan promogudes per entitats privades (94,03%) 5. Múrcia: En la Regió de Múrcia, 67 de les 72 càtedres d’aquesta comunitat estan promogudes per entitats privades (93,06%) Per altra banda, les cinc comunitats autònomes amb menor percentatge de càtedres signades amb entitats privades són: 1. Catalunya: 101 de les 164 càtedres d’aquesta comunitat estan promogudes per entitats privades (61,6%) 2. País Basc: 12 de les 19 càtedres d’aquesta comunitat estan promogudes per entitats privades (63,02%) 3. Cantàbria: 7 de les 11 càtedres (63,6%) 4. Canàries: 14 de les 22 càtedres (63,6%) 5. Comunitat Valenciana: 130 de les 178 càtedres d’aquesta comunitat (73%).

20

Fig. 4. Percentatge de finançament públic i privat de les càtedres del SUE (2018)

Distribució de càtedres per àrea de coneixement Segons el Reial Decret 1393/2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, en el Sistema Universitari Espanyol existeixen les següents branques de coneixement: 1) Arts i Humanitats 2) Ciències 3) Ciències de la Salut 4) Enginyeria i Arquitectura 5) Ciències Socials i Jurídiques Els criteris per a realitzar aquesta agrupació han sigut els següents: • El criteri de la Universitat, donat que algunes institucions classifiquen les seues càtedres per àrea de coneixement.

• La relació de paraules clau obtingudes de la denominació de la càtedra amb aquestes àrees de coneixement. Quan d’aquesta anàlisi es podia desprendre que la càtedra era susceptible d’associar-se a més d’una àrea de coneixement s’ha registrat eixe detall en la nostra base de dades i s’ha pres com a referència també l’àrea acadèmica a la qual pertany la persona que ocupa la direcció de la càtedra i, en el seu cas, la que es desprén amb major pes segons les seues activitats.

En resum, anem a veure la distribució global de càtedres institucionals i d’empresa del SUE segons la branca de coneixement (figs. 5 i 6). D’acord amb aquesta classificació: • L’11,48% (133) de les 1 159 càtedres del SUE pertany a l’àrea de coneixement d’Arts i Humanitats.

El 83,46% correspon a universitats públiques i el 16,54% a universitats privades.

• El 4,29% (57) pertany a l’àrea de coneixement de Ciències. El 82,46% correspon a universitats públiques i el 17,54% a universitats privades.

• El 17,86% (207) pertany a l’àrea de coneixement de Ciències de la Salut. Un 76,33% d’aquestes són d’universitats públiques i un 23,67% d’universitats privades.

• El 27,87% (323) pertany a l’àrea de coneixement d’Enginyeria i Arquitectura. D’aquestes, el 89,16% correspon a universitats públiques i el 10,84% a universitats privades.

• El 37,88% (439) pertany a l’àrea de coneixement de Ciències Socials i Jurídiques, amb un 79,73% de presència en les universitats públiques i un 20,27% en les privades.

21

Fig. 5. Distribució per àrees de coneixement de les càtedres del SUE (2018)

Fig. 6. Distribució per comunitats autònomes i àrees de coneixement de les càtedres del SUE (2018)

Per últim, segons les dades extretes per l’Observatori Excellentia Ex Cathedra de la Universitat de València i, analitzant quantes càtedres de cadascuna de les cinc àrees de coneixement pertanyen a universitats públiques i privades, i si aquestes al seu torn estan vinculades a entitats públiques o privades, obtenim les següents dades: Del 83,46% de les càtedres d’Arts i Humanitats del SUE que estan signades amb universitats públiques, el 36,84% estan promogudes per entitats públiques i el 46,62% per entitats privades. Per altra banda, el 16,54% de les càtedres d’Arts i Humanitats del SUE estan signades amb universitats privades, de les quals el 2,26% estan promogudes per entitats públiques i el 14,29% per entitats privades (fig.7).

Del 82,46% de les càtedres de Ciències del SUE que estan signades amb universitats públiques, el 24,56% estan promogudes per entitats públiques i el 57,89% per entitats privades. Per altra banda, el 17,54% de les càtedres de Ciències del SUE estan signades amb universitats privades, de les quals el 3,51% estan promogudes per entitats públiques i el 14,04% per entitats privades (fig.8).

Pel que fa a l’àrea de Ciències de la Salut, el 76,33% de les càtedres del SUE estan signades amb universitats públiques, de les quals el 6,28% estan promogudes per entitats públiques i el 70,05% per entitats privades. Per altra banda, el 23,67% de les càtedres de Ciències de la Salut del SUE estan signades amb universitats privades, de les quals el 0,48% estan promogudes per entitats públiques i el 23,19% per entitats privades (fig.9).

En la branca d’Enginyeria i Arquitectura, el 89,16% de les càtedres del SUE estan signades amb universitats públiques, de les quals el 9,29% estan promogudes per entitats públiques i el 79,88% per entitats privades.

Per altra banda, el 10,84% de les càtedres d’Enginyeria i Arquitectura del SUE estan signades amb universitats privades, de les quals el 0,62% estan promogudes per entitats públiques i el 10,22% per entitats privades (fig.

10).

Per últim, el 79,73% de les càtedres de Ciències Socials i Jurídiques del SUE estan signades amb universitats públiques, de les quals el 25,74% estan promogudes per entitats públiques i el 53,99% per entitats privades. De la mateixa manera, el 20,27% de les càtedres de Ciències Socials i Jurídiques del SUE estan signades amb universitats privades, de les quals l’1,82% estan promogudes per entitats públiques i el 18,45% per entitats privades (fig. 11).

Fig. 7. Distribució del finançament de les càtedres d’Art i Humanitats

Fig. 8. Distribució del finançament de les càtedres de Ciències

Fig. 9. Distribució del finançament de les càtedres de Ciències de la Salut

Fig. 10. Distribució del finançament de les càtedres d’Enginyeria i Arquitectura

Fig. 11. Distribució del finançament de les càtedres de Ciències Socials i Jurídiques

22

Fig. 12. Mapa de les Universitats del SUE amb cĂ tedres en vigor (2018)

23

Batalles de fisioterà pia: ajudant a la presa de decisions terapèutiques

Nº 1 / GENER 2019

A

questa pràctica té l’objectiu de desenvolupar i introduir una eina per a la presa de decisions terapèutiques que integre tres components: l’enfocament clinimètric, el raonament clínic i la pràctica clínica basada en l’evidència. Tot amb l’objectiu de generar un protocol d’actuació en l’estudiant que reproduïsca els temps de decisió de la pràctica clínica i augmente la seua capacitat per a fer propostes de tractament d’alta qualitat.

El nou paradigma en la presa de decisions clíniques obliga a realitzar una integració dels tres components principals que es mostren en la Figura 1.

El raonament clínic es defineix com un procés en el qual el terapeuta, interactuant amb el pacient i altres agents implicats (com poden ser els membres de la família o altres persones que proveeixen atencions al pacient), ajuda als pacients a estructurar el significat, les metes i les estratègies de gestió de la salut basades en dades clíniques, judici i coneixement del professional. La seua importància creixent es deu, en part, al fet que la presa de decisions independent i responsable es considera actualment com una de les característiques d’una professió autònoma¹.

L’enfocament clinimètric és l’estratègia bàsica per a poder revisar la interacció que es crea entre el professional clínic i el pacient durant el procés terapèutic. És primordial considerar els factors que ambdós presenten de manera prèvia a la seua interacció, l’equilibri del qual serà determinant en l’èxit terapèutic².

La medicina (actualment es pot considerar pràctica) basada en l’evidència és definida com l’ús conscient, explícit i judiciós de la millor evidència científica disponible per a prendre decisions sobre els pacients³. És important que, en el moment de realitzar una proposta terapèutica, es tinguen en consideració aquests tres aspectes, perquè els resultats clínics estaran influïts per factors tals com les expectatives i creences prèvies (enfocament clinimètric), estructurats segons dades clíniques; el judici i coneixement del professional (raonament clínic); i la utilització de la millor evidència possible (pràctica basada en l’evidència).

AUTORES Antonio Cuesta Vargas Director de la Cátedra de Fisioterapia y Discapacidad de la Universidad de Málaga. Investigador principal del Grup de Recerca de Clinimetría F-14 (IBIMA) Cristina Roldán Jiménez Investigadora postdoctoral de l’Institut d’Investigació en Biomedicina de Málaga (IBIMA).

Clinimetría F-14 (IBIMA) Manuel Trinidad Fernández Investigador predoctoral de la Universidad de Málaga, Andalucía Tech i la Universidad Libre de Bruselas. Clinimetría F-14 (IBIMA) Alejandro Galán Mercant Professor Ajudant Doctor de la Universidad de Cádiz. Clinimetría F-14 (IBIMA) Manuel González Sánchez Professor Ajudant Doctor de la Universidad de Málaga. Clinimetría F-14 (IBIMA)

REFERÈNCIES

Figura 1: Interacció dels tres components que formen l’eina per a la presa de decisions terapèutiques

1. Ritchie, J.E. Building a customer perspective into evidence-based physiotherapy practice. In: Proceedings of the Fifth International Congress of the Australian Physiotherapy Association.

Hobart, Tasmania, Australia: Australian Physiotherapy Association. Tasmanian Branch, 1998:97-99.

2. Higgs, J., Hunt, A. Rethinking the beginning practitioner: introducing the International Professional. In: Educating Beginning Practitioners.

Melbourne, Victoria, Australia: Butterworth-Heinemann, 1999:10-18.

3. Evidence-Based Medicine Working Group. Evidence-based medicine. A new approach to teaching the practice of medicine.

JAMA. 1992 Nov 4;268(17):2420-5.

25

La fiscalitat de mecenatge en les CĂ tedres UniversitĂ ries

Nº 1 / GENER 2019

S

egons l’art. 6 del Reglament per a la creació i funcionament de les càtedres de la Universitat de València (ACGUV 267/2017) (en endavant, “el Reglament”), les aportacions realitzades per les entitats en el marc del conveni de creació d’una Càtedra “han de ser les que corresponguen, d’acord amb la legislació vigent, al contingut de les activitats a desenvolupar i als contractes derivats de les activitats de la Càtedra”.

Quin seria aquest tractament? Per a determinar el de les Càtedres de la Universitat de València, ens hem d’anar a la descripció d’aquestes activitats i contractes en el Reglament citat, l’article 2 del qual estableix que tenen per objecte “el desenvolupament d’activitats d’interés comú en els camps de la formació, la creació cultural i artística, la recerca, el desenvolupament, la innovació i la difusió de coneixements amb finalitats socials i de divulgació; tot això, sense intenció de realitzar activitats de caràcter econòmic amb els resultats que es deriven de l’activitat d’aquestes càtedres”.

Veiem que les activitats a desenvolupar no es realitzen en benefici de l’aportant o finançador de la Càtedra, perquè en aquest cas hauria de formalitzar-se un contracte específic regulat per l’art. 83 de la Llei Orgànica d’Universitats (en endavant “LOU”), i el reglament que desenvolupa la normativa per a la contractació d’activitats de caràcter científic, tècnic o artístic, aprovat per ACGUV 32/2007, de 6 de març. Per la seua part, en l’art. 7.1 del Reglament s’estableix que en el conveni ha de constar “el caràcter desinteressat de l’aportació de l’entitat col·laboradora”. En efecte, la Càtedra és un conveni entre la Universitat i una Administració pública, Entitat de Dret Públic o subjecte de dret privat, dels regulats en l’art. 47.1 i 2.c) de la Llei 20/2015, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques.

Per tant, amb aquestes consideracions podem tractar de determinar el règim fiscal d’eixes aportacions, dins del marc fiscal vigent, la norma de referència del qual seria la Llei Estatal 49/2002. Dins de les actuacions que preveu aquesta llei sembla difícil enquadrar les aportacions realitzades en el marc d’aquest conveni que suposa la Càtedra entre les donacions o donatius contemplats en el seu art. 17, perquè aquests han de ser “purs i

simples” i, en canvi, en les Càtedres l’entitat finançadora, mitjançant el conveni (on, per exemple, s’estableix que aquest ha de recollir “el compromís de les parts de difusió de l’existència i de les activitats de la càtedra, així com de l’ús de la imatge de la Universitat”), però també de la seua participació en la Comissió Mixta de seguiment (art. 11 del Reglament). Per tant, no s’aplicaria el règim de deduccions previst en els arts. 18-20 de la Llei 49/2002. Ni tampoc el percentatge incrementat de la Disposició Addicional 18ª de la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, perquè a més no es donarà normalment la circumstància, requerida en aquest cas, de què “[…] dediquen l’import del donatiu o el bé o dret donat a programes de recerca universitària i doctorat”.

Considerem que el règim més usual per a les aportacions realitzades a les Càtedres serà el dels convenis d’interés general regulats en l’art. 25 de la Llei 49/2002, que és “[…]aquell pel qual les entitats beneficiàries del mecenatge, a canvi d’una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que duguen a terme en compliment del seu objecte o finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador en aquestes activitats”.

El tractament fiscal per a l’entitat o empresa aportant serà el de despesa deduïble de la seua aportació a la Universitat com a conseqüència del conveni de col·laboració. Per altra banda, com no existiria contraprestació per part de la Universitat, aquesta no hauria d’emetre factura, perquè es tractaria d’una operació no subjecta a l’Impost sobre el Valor Afegit (en eixe sentit, Direcció General de Tributs, Consulta núm. 0939/04 de 13 d’abril).

27

Nº 1 / GENER 2019

Malgrat això, sí hauria d’emetre la certificació de l’aportació deduïble que regula l’art. 24 de la Llei 49/2002, i l’art. 6 del Reglament de Règim Fiscal d’Entitats sense Fins Lucratius i Incentius Fiscals al Mecenatge (Reial Decret 1270/2003, de 10 d’octubre). Tanmateix, la Universitat haurà d’emetre la declaració informativa amb la relació de les aportacions sotmeses al règim de mecenatge, prevista en l’apartat 2 del mateix precepte. Per a la Universitat, aquesta aportació serà un ingrés, i per tant no tindrà rellevància en l’Impost sobre Societats, perquè està totalment exempta d’aquest (art. 9.1 Llei 27/2014, reguladora de l’Impost sobre Societats).

En el cas que a més, com ocorre en la Càtedra de cooperatives agroalimentàries, s’unisca al conveni un altre contracte dels contemplats en l’art. 83 de la LOU, el règim serà el mateix, amb una excepció: aquesta sí que es consideraria com una operació amb contraprestació, i per tant sí es trobaria subjecta a l’Impost sobre el Valor Afegit, que hauria de repercutir-se al tipus general, del 21%.

Finalment, el règim fiscal d’incentivació previst en la Llei 9/2014, de 29 de desembre, d’Impuls de l’activitat i del mecenatge cultural en la Comunitat Valenciana, seria d’aplicació només a persones físiques, perquè les Comunitats Autònomes no són competents en matèria d’Impost sobre Societats, o sobre el Valor Afegit.

Acte de signatura del conveni de creació de la Càtedra de Cooperatives Agroalimentàries de la Universitat de València

28

AUTORA

Mª Pilar Alguacil Marí Catedràtica de Dret Financer de la Universitat de València i Directora de la Càtedra de Cooperatives Agroalimentàries

serveis Reunions tècniques de coordinació És possible programar reunions tècniques de coordinació per donar a conéixer els diferents serveis de suport, facilitar el seu accés i optimitzar-los amb caràcter personalitzat.

Difusió d’activitats L’OPEX ha configurat un procés per facilitar la difusió institucional i l’arxiu de totes les notícies que generen les activitats de les càtedres.

Xarxes socials També proporcionem suport per a la difusió de les activitats de les càtedres mitjançant les xarxes socials del programa UVCàtedres.

Eines de treball Existeix un servei tècnic de suport a la creació d’eines tecnològiques indispensables: correu corporatiu, disc dur en línia, etc.

Microsites Oferim un servei per a la creació d’un microsite personalitzat vinculat a la web institucional del programa UVCàtedres on trobar la informació pràctica i rellevant de la càtedra.

Premis i ajudes Col·laborem proporcionant suport tècnic i models que permeten agilitzar la publicació de convocatòries institucionals de premis i ajudes de les diferents càtedres.

MeetUVCàtedres MeetUVCàtedres es configura com un canal addicional per donar a conéixer, de la mà dels seus responsables, els objectius, estratègies i activitats de les càtedres institucionals i d’empresa.

Innotalks Trobades de debat on participen acadèmics, estudiants i responsables d’empreses i institucions per a crear un espai que contribuïsca a millorar les oportunitats d’ocupabilitat entre les i els titulats universitaris.

Excellentia Ex Cathedra L’Observatori pretén afavorir tant la identificació de tendències i de pràctiques innovadores desenvolupades per qualsevol càtedra institucional i d’empresa del SUE com servir de mitjà per a donar-les a conéixer i promoure la seua discussió i anàlisi.

Campus UVCàtedres Aquest programa persegueix proporcionar experiències pràctiques rellevants mitjançant la programació d’un conjunt d’activitats per a contribuir a dinamitzar les iniciatives i la gestió ordinària de les càtedres de la Universitat.