1
LA VERITABLE HISTÒRIA DEL REMENALLIBRES escrit per Ingrid Angulo Reyes Lara Casadejús Climent Daniel De la Cruz Borjas Marta Gual Pascual Unai Kaid-Salah Prieto Nora Martínez Montserrat Jan Padrós Echevarría Marc Ponsa Catot Marc Romà Sallas Eric Rovira Villanueva Estel Saiz Salgado
Escola L’Esqueix ZER El Moianès Ponent Curs 2017-2018 2
Diuen que fa uns anys, en un petit poble anomenat Monistrol de Calders, hi vivia un nen, que es deia MartĂ, a qui li agradava molt llegir, perquè de petit els seus pares sempre li explicaven contes abans d’anar a dormir.
3
Quan tenia cinc anys, els seus pares van morir en un accident de cotxe i des de llavors estava trist i nomÊs estava content quan llegia contes, perquè li recordaven els seus pares.
4
Després de l’accident, el Martí va anar a viure amb la seva àvia. Ella se l’estimava molt, però no tenien gaire diners i poques vegades podia comprar-se llibres nous. Al nen li agradava molt llegir i ho feia sempre que podia: al matí, a l’hora del pati, després dels àpats, quan el Bibliobús venia al poble...
5
i quan, després de sopar, li deia a la seva àvia que treia a passejar el gos, el Rovelló. La seva àvia no s’imaginava que el Martí, a més de treure a passejar el gos, anava fins l’escola i entrava d’amagat a la biblioteca per llegir els llibres que no podia comprar-se.
6
Abans de sortir de casa, agafava una llanterna per veure-s’hi i poder llegir a les fosques, una ampolleta d’aigua per si tenia set i una clau de l’escola que s’havia trobat i que guardava secretament. Amb tot això entrava cada vespre a l’escola.
7
Quan era dins, encenia la llanterna i es dirigia cap a la biblioteca. Un cop allà, agafava qualsevol llibre i el llegia molt ràpid. Quan n’acabava un, n’agafava un altre... i els anava deixant desordenats, amuntegats...
8
Quan veia que s’havia fet tard, intentava endreçarho abans de marxar cap a casa, però no sempre aconseguia que tot quedés ordenat.
9
Un dia, la Dúnia, que era la bibliotecària de l’escola, va veure molts llibres desordenats i va trobar una llanterna a terra, al costat dels llibres. De seguida va avisar els mestres de l’escola que van decidir fer una reunió per intentar descobrir què estava passant.
10
Després de parlar molta estona, van decidir que la Dúnia es quedés una nit a la biblioteca per veure què estava passant i descobrir qui es colava a la biblioteca.
11
Aquella mateixa nit, la Dúnia es va quedar a dormir a la biblioteca, en un sofà molt còmode. Quan feia poc que dormia, va sentir que la porta s’obria i va amagar-se darrere d’una prestatgeria.
12
El MartĂ, com que la nit abans s’havia deixat la llanterna a la biblioteca, va entrar a les fosques i anava a cegues. Va entrebancar-se amb unes cadires i va fer força soroll. Quan va entrar a la biblioteca, va agafar un llibre i , com que no tenia llum, va aprofitar la llum de la lluna per poder llegir-lo.
13
El Martí, ni ningú de l’escola, no sabia que aquell llibre, que es titulava “No obris aquest llibre” estava encantat. El nen, que mai mirava els títols dels llibres, va començar a llegirlo i de sobte, de dins del llibre, va sortir una bruixa que el va convertir en un llum de taula blau i molt bufó, perquè així hi hagués sempre llum a la biblioteca. De seguida, la bruixa va tornar a entrar al llibre.
14
La Dúnia, que ho havia vist tot, va espantar-se molt i no sabia què fer. Després de rumiar una bona estona, va decidir no explicar-ho a ningú. Va agafar el nen, convertit ara en llum, i el va col·locar sobre una prestatgeria. La Dúnia s’hi va acostar, el va mirar als ulls i li va dir fluixet: - Et diràs Remenallibres i sempre estaràs a la Biblioteca per poder escoltar les històries que tant gaudies llegint. Un cop va haver dit això, la Dúnia va veure com el Remenallibres somreia. 15
L’endemà, una nena va entrar a la biblioteca i va veure que hi havia un llum nou. La Dúnia li va explicar que era la nova mascota de les biblioteques de les escoles de la ZER i que per fer-lo content li haurien de llegir moltes històries.
16
Des d’aquell dia, el Remenallibres gaudeix escoltant les històries que els nens i nenes llegeixen a l’escola i a la biblioteca.
17
18
Fi 19
20