MOLSA - EL GUST PER LA LECTURS 18-19

ESCOLA L’ESQUEIX, MONISTROL DE CALDERS CATEGORIA A

David Cirici. Molsa

ALUMNES DE CICLE SUPERIOR 5è Ingrid Angulo Reyes Unai Kaid-Salah Prieto Marc Ponsa Catot Eric Rovira Villanueva Estel Saiz Salgado Nazaret Flores Gimenez 6è Yanira Cárdenas Cruz Anthonny Medina Baldeon Noemi Peña Ruiz

ALEGRIA El Molsa va veure en Mirek quan estava a dins del tren, a punt de marxar. Feia molts anys que no es veien i es va emocionar molt quan el va veure just a l’andana de l’estació. El Molsa va decidir sortir del tren disparat per anar-se a plantar a davant del Mirek i de la seva família adoptiva. Després va cridar: -Molsa, Molsa!!! A continuació, el tren es va aturar i la Janinka, en Pavel i la Maria van anar corrents cap a en Molsa i li van demanar que qui era aquell nen i per què estava allà. El Molsa va mossegar la cartera del Mirek i la va fer caure a terra per ensumar-la. En Pavel es va preguntar que què volia aquell gos. En Molsa va començar a remenar la cartera i va treure la baldufa que guardava des de petit. En aquell moment és quan la Janinka reconeix en Mirek. Després que en Pavel i la Maria parlessin una bona estona amb la mare adoptiva del Mirek, van acordar que l’acollirien juntament amb el Molsa i la Janinka.

Aquesta escena passa al final de l’obra, quan ja no hi havia guerra i ja s’havia calmat tota la ciutat.

Els protagonistes senten alegria perquè després de tants anys és van trobar i com és normal estaven tots molt feliços.

Si haguéssim estat en el moment d’aquesta escena els hi hauríem dit que s’ho passin molt bé ara que han aconseguit estar tots junts.

POR La gent tenia por, la ciutat estava destrossada per culpa de la guerra. Havien caigut moltes bombes, masses. En un mercat havia caigut una bomba i no havia quedat res de res. Les carreteres estaven destrossades. La gent parlava de menjar i de com es podia fer menjar amb 4 patates bullides i amb herbotes que creixen al parc. Després de tanta caiguda de bombes tota la ciutat estava destrossada, quasi no quedaven cases ni edificis. Els gossos no s’havien què fer ni a on anar, estaven nerviosos. Finalment, pugen al tren morts de por. El furgó dels gossos només feia olor de quitrà, de garrofer i de gossos bruts.

Aquesta escena passa en plena guerra, just quan han acabar de caure moltíssimes bombes i tota la ciutat ha quedat destrossada.

Els gossos tenen molta por perquè hi ha una guerra, passen fam, no saben a on anar, el soroll els espanta, etc. Els gossos tenen hipersensibilitat al soroll i per això ho senten més que les persones.

Si nosaltres haguéssim estat en aquesta escena els diríem que tot anirà bé i que acabaran trobant els seus amos. I sobretot, que es cuidin els uns als altres.

ESPERANÇA El Molsa comença a explicar-nos moltes coses que recordava abans que caigués la bomba, és a dir, quan era feliç amb tota la seva família. Des de que va caure la bomba es va destruir la ciutat, tot va quedar en pols, construccions destruïdes i records tristos. Tot i això, el Molsa era capaç de recordar aquelles coses que l’havien fer tan feliç: abans era un gos de pis i ben cuidat, no estava acostumat a mullar-se quan plovia, no passava fred quan glaçava, tenia menjar dos cops el dia, un llit calentó amb una manta per poder descansar durant les nits a una habitació, anava net i no tenia puces. Apreciava, també, la Janinka i en Mirek. Ells eren els seus dos nens que més estimava en aquest món i jugaven a perseguir pilotes, a córrer per l’herba o a jugar amb els llençols del llit de la Janinka i en Mirek. Els trobava massa a faltar.

Aquesta escena la podem trobar en el moment que cau una bomba a la ciutat i aquesta canvia radicalment. Aquesta escena explica, també, que en Molsa s’ha convertit en un gos abandonat, ja que no hi ha ningú que el pugui cuidar, ningú li fa petons i ha deixat de veure a la seva família.

Aquesta escena es produeix enyorança perquè el Molsa troba a faltar tots aquells moments feliços que havia passat amb en Mirek i la Janinka, ho troba molt a faltar i per això ho enyora.

Nosaltres diríem al Molsa que cal recordar moments feliços perquè ha de tenir l’esperança de que algun dia tornarà a ser feliç i recuperarà les coses que tenia.

ANGOIXA En Molsa i tota la colla de gossos es trobaven al bosc després d’escapar-se del carnisser, ja que els hi volia fer mal perquè els gossos robaven menjar de la carnisseria. Els gossos dormien al peu d’una roca per protegir-los del vent però no de la pluja. La Menta, un dels gossos de la colla, va proposar intentar caçar un porc senglar entre tots, ja que creien que eren més forts. Després es van trobar al porc senglar i el porc va anar directe a atacar al Molsa. Volia esbudellar-lo com els conills, però ell va aconseguir esquivar-lo.

Després el porc va anar directament al Picant que es va quedar al terra i tots van aprofitar per marxar del lloc de la tragèdia.

Aquest moment de l’obra passa abans que el Molsa recordi les olors de la Janinka i el Mirek. Després per mala sort uns senyors els paren una trampa aprofitant que tenien molta gana i arriben en un circ. Després els gossos lluiten contra un lleó del circ i maten a la Trens. Els altres gossos tenen tanta ràbia que trenquen la cama al lleó i guanyen la batalla contra el lleó.

Aquest sentiment la desvetllat perquè perden a un amic, quasi maten al Molsa i han de deixar al seu amic mort al bosc per aconseguir salvar-se ells.

Diríem al Picant que hauria d'estar més atent i vigilar i també voldria dir al Molsa que ha fet bé de saltar llàstima del Picant que badava els altres gossos no haurien d'haver marxat s'haurien de quedar a fer fora el porc senglar i estar amb ell. A la Menta li diria que anés a caçar conills, ja que hi està més acostumat.

PROTECCIÓ La dona gran va pensar que el millor era que en Mirek visqués també, amb en Molsa, en Pavel i la Maria. El dia que va anar en aquella casa amb la seva maleta en Mirek es va quedar per sempre més i es va sentir protegit, per fi. En Mirek estava tan content que anava llepant les cares dels altres gossos i en aquell moment va començar a plorar d’emoció. En aquella casa hi havia molta felicitat, ja que també hi havia els cadells de en Menta i el Molsa. En Molsa, després de totes les aventures que va passar, va aconseguir la felicitat i la protecció que havia desitjat durant tant temps.

Aquest moment de l’obra passa al final de la història, quan es tornen a trobar tots a l’andana del tren. En aquell moment, en Pavel i la Maria decideixen adoptar amb en Mirek i a la Janinka per aconseguir la felicitat de tots.

El sentiment de protecció el tenen perquè per fi han aconseguir tornar amb una família que els cuida, els dóna menjar dos cops al dia, tenen un llit per dormir i estan tots junts i feliços una altra vegada.

Si nosaltres estiguéssim en aquella escena diríem a tots els personatges que gaudeixin del moment i siguin feliços tota la vida.

També els diríem que gaudeixin d’aquesta època tan bonica perquè la vida s’acaba en un tres i no res i han d’exprimir cada minut com si fos l’últim.