ESCOLA L’ESQUEIX, MONISTROL DE CALDERS CATEGORIA A Francesca Sanna. El Viatge.
LES EMOCIONS DE “EL VIATGE”
ALUMNES DE CICLE MITJÀ 3r Gaël Blanquart Jurado Pol Expósito Vall Íker Martínez Piñero Júlia Ponsa Catot Lydia Vega Reinaldos 4t Daniel De la Cruz Borjas Marta Gual Pascual Nora Martínez Montserrat Josep Jan Padrós Echevarría Marc Romà Sallas
Mestra: Mª Teresa Juan Maraver
ADÉU PARE.
El fons de la imatge és negra, potser simbolitza la guerra. En primer pla hi ha unes ulleres vermelles, unes plantes, una sabata, un banyador de ratlles i unes coses tan petites que no es veu bé que es. Només està acompanyat per una frase que hi diu “i un dia, la guerra s’emportà el seu pare”. Suposem que tots aquests objectes eren del pare. Sembla que la negror s’ho està empassant tot perquè la guerra arrasa amb tot. Aquesta imatge és del principi del conte. És el moment en que la guerra s’emporta al pare quan estaven a la platja. Després segueix tot fosc i estan sols, la mare i els nens. La imatge ens transmet moltes emocions. Tristesa perquè la guerra s’ha emportat el pare i s’han quedat sols. Senten buidor per haver perdut el pare i enyorança per no tenir-lo més al seu costat. Senten molt neguit perquè no saben què els passarà, què els espera en el futur. Tenen por perquè estan sols i es troben enmig d’una guerra que també se‘ls pot emportar a ells.
IMAGINANT UN NOU PAÍS La mare i els fills al sofà mirant llibres i revistes del país on podrien anar per fugir de la guerra. A la imatge els veiem asseguts al sofà amb el seu gat al costat, envoltats d’animals com un cérvol, un ós, una guineu, un conill, un esquirol, un llop... i arbres, fulles, muntanyes nevades… tot surt de la seva imaginació quan pensen en el país on aniran. Es barregen imatges del seu present (ells, el gat…) ...amb el seu futur, amb el futur que imaginen. Aquesta escena passa just després que una a possible futur. Una amiga li diu que hi ha molta gent que marxa del país per anar a un altre en pau. Imaginen on aniran i comencen a preparar el viatge i s’hauran d’acomiadar de la casa, dels amics, del país. Aquesta escena dona sensació de calma perquè tots tres estan tranquils, asseguts al sofà mirant revistes i llibres d’un país en pau i molt bonic i per una estona s’obliden de la guerra que hi al seu voltant. Aquesta imatge ens transmet il·lusió perquè estan planificant un viatge a un lloc millor on, sense guerra .tenen esperança que i que la guerra no se’ls emporti com el pare. Però també poden sentir incertesa perquè no saben si el viatge anirà bé i si un cop allà trobaran la felicitat i el que necessiten per viure.
EN EL BOSC.
És una doble imatge molt similar. A la primera part estan asseguts la mare i les fills en un bosc, envoltats de plantes i algun animal (cuques de llum, una guineu…..). Els colors són molt vius. La mare abraça els seus fills i els embolcalla amb els cabells que té molt llargs, per protegir-los perquè tenen por i la mare es fa la forta. Potser es veuen els colors més vius perquè encara hi ha una mica de llum del dia que els il·lumina. A la segona els colors ja no són tan vius, ja s’ha fet fosc, algunes plantes ja no es veuen perquè està massa fosc. Els nens ara ja s’han adormit en els braços protectors de la mare. La mare aprofita que dormen per treure la por que porta dins i plora. Al seu voltant, amagats entre les plantes, es veuen uns ulls vermells i unes mans negres com si el volguessin tocar: potser no hi ha res, però la mare, amb la por s’ho imagina. Aquest escena passa just després que han arribat a prop de la frontera i els guardians “gegants” els han fet marxar perquè no poden passar la frontera. I s’han amagat al bosc. A la primera part de la imatge es pot sentir el benestar dels nens per l’abraçada de la mare i que els portarà a quedar-se adormits en calma. Els nens tenen por i s’agafen a la mare. Es veu l’instint de protecció de la mare que els embolcalla amb els braços i els cabells i els protegeix. A la segona part es nota el neguit de la mare: està preocupada per la situació que estan vivint, sent el neguit de la incertesa pel seu futur perquè no saben el que els pot passar: podran creuar la frontera? Els portaran a la presó? Arribaran algun dia a un país en pau?… Està aclaparada i plora mentre els nens dormen en calma.
LA BARCA I EL MAR. En aquesta imatge es veu el mar i una barca flotant amb moltes persones a dins, que es veuen negres i no s’identifiquen, i un nen en color que mira cap al mar. Sota el mar es veu un personatge gegantí que creiem que podria ser una manera de representar el mar. Sembla que el personatge que seria el mar bufa i provoca corrents marines, mou els braços i fa les onades més grans. També hi ha molts animals marins que neden voltant d’aquest personatge gegant: peixos vermells com si fossin braçalets, un pop al voltant del seu cos, peixos de totes mides i colors, serps marines, balenes i dofins,... i també algues, coralls i estrelles de mar. Aquesta escena passa després que els ajudessin a travessar el mur de la frontera, van arribar a la costa on hi havia una barca plena de gent, però encara hi cabien ells. Van començar un viatge pel mar durant molts dies. Quan van veure terra, havien arribat a un altre país però encara no estaven segurs. Malgrat la incertesa de no saber si aconseguiran arribar a la costa i de no saber què els espera allà, aquesta imatge també transmet esperança perquè la mare i els fills estan a punt d’arribar a un altre país i confien que hi arribaran sans i estalvis després del viatge pel mar. També transmet por perquè estan al mig del mar, en una barca massa carregada de persones i amb moltes persones i amb moltes onades i vent: poden tenir por de que s’enfosi la barca.
Poden sentir també, petitesa perquè el mar és immens i ells són mooolt petits enmig d’aquest mar tan gran. Després de setmanes de viatge segurament també senten esgotament perquè han hagut de caminar molt, no poden dormir bé, tenen poc menjar… Però sempre amb esperança i il·lusió.
EL TREN
En aquesta escena es veu un tren vermell que viatja a través dels camps i les muntanyes. En el tren hi ha viatgers: homes, dones, nens, un gos..., que van mig adormits, parlant o avorrits perquè ja coneixen el camí i el paisatge que estan travessant amb tren. La mare i els nens van al vagó número 2. La mare ha obert la finestra i amb els dos nens miren el paisatge perquè per ells tot és nou. La mare mira endavant per veure el lloc on van. Els nens miren cap al cel i veuen ocells que volen en la mateixa direcció que el tren: els ocells emigren del fred i ells també emigren, marxen del seu país buscant un lloc millor i en pau per viure. Aquesta escena passa quan han acabat la travessia del mar en barca. Han pujat al tren per continuar el viatge i anar a un lloc segur. Ens sembla que deuen estar satisfets pel viatge que han fet perquè ha sigut difícil per totes les dificultats que han anat trobant, un viatge molt llarg travessant muntanyes, boscos, fronteres i mars. Possiblement senten calma perquè en el tren se senten segurs i estan més tranquils perquè el viatge ja s’està acabant. Es veu com els passatgers mostren indiferència pel paisatge i pel que passa al seu voltant, no els interessa d’on venen ni on van la mare i els fills. En canvi, ells no són gens indiferents perquè estan descobrint un nou paisatge i un nou país i, malgrat la incertesa que poden sentir perquè no saben què els espera ni com és el lloc on arribaran, segur que també senten il·lusió perquè tenen moltes ganes d’arribar i tornar a ser feliços.