L’Horta Nord és l’únic lloc d’Europa on es conrea la xufa. El tubèrcul, del qual s’origina l’orxata, és corresponsable de la supervivència d’aquest ecosistema humà a tocar de la ciutat de València. Text Violeta Tena Fotografia Oriol Clavera
L’aspecte de l’horta de València varia al llarg de l’any segons el cicle de conreu de la xufla. En aquesta doble, una imatge hivernal al voltant de l’alqueria de Greses situada al camí de les Vinyes d’Alboraia.
101
PAISATGES DE L’ORXATA
Quan un s’endinsa en un a vista d’au, un mosaic de verds i marrons Les xufles es cullen durant poble i el primer que es troba perfectament cavallonats, de tonalitats que la tardor. Abans és una via de nom avinguda de muden a mesura que avancen les estacions; Valencia de la sembra se’n cremen l’Orxata, s’esvaeixen tots els un laberint de camins i caminets, de séquies els rostolls de la dubtes sobre la importància i sequiols; un paisatge aclaparador i hipnòtic. collita anterior. que aquest producte líquid té per aquestes “Al voltant de la ciutat [de València], s’hi A la fotografia dreta, en Vicent contrades. Som a Alboraia, un poble troben per totes bandes camps de cultiu que crema un dels orxater de l’Horta nord on, en altres països passarien per seus camps segons l’imaginari col·lecdeliciosos jardins”, va deixar de xufla per “La xufa ha sigut començar el tiu, cal venir per degustar escrit el botànic Cavanilles. cicle. A la foto el sostenidor aquest refresc fet a base L’espectacle sensorial s’estén inferior, els tracd’aigua, orxata i sucre. dels agricultors. amb més o menys continuïtat, tors preparen un camp d’Albuixec. També a Montcada, Meliana, des del límit nord de la taca Sense xufa Almàssera... —seria injust urbana de València fins no hi hauria no reconèixer-ho— es beu a Puçol pel nord i fins a Horta”, afirma el orxata de primeríssima Montcada per l’oest. A peu pla, qualitat, però és sense dubte a president de la DO la fecunditat d’aquest territori Alboraia on han tret el major és igualment esborronadora: Xufa de València rendiment d’un producte aquesta terra mil voltes que, a Europa, només es troba solcada és capaç de donar fins en aquesta comarca. El conreu de la xufa a tres collites per temporada. I si bé el catàleg i l’elaboració de l’orxata és una activitat de productes conreats ja no té la diversitat econòmica més, entre moltes d’altres, a d’antuvi, aquí s’hi succeeixen creïlles, cebes, què es dediquen els qui viuen al municipi lletugues, cols, carxofes… Avui en dia, la de i a la comarca. Tanmateix, aquest tubèrcul València és una de les cinc úniques hortes diminut i el suc blanquinós que se’n periurbanes que, a Europa, han resistit el pas destil·la han modelat en bona mesura la idendel temps, i la xufa n’és corresponsable. >>> titat d’aquest territori i dels qui hi viuen. Perquè l’horta de València, i molt especialment l’Horta nord, no es pot entendre avui en dia sense aquest producte, menut com un pinyol d’oliva, sabor dolç i pell llenyosa, del qual tenim notícia des de l’època de Tutankamon. “La xufa —explica Antonio José Jimeno, president de la denominació d’origen Xufa de València, que dóna cobertura als cinc-cents productors que la conreen en setze pobles de 250 g de xufa 1 l d’aigua 150 g de sucre l’Horta nord— ha sigut el principal sostenidor dels agricultors d’ací perquè ha mantingut 1 Renteu bé la xufa i poseu-la a remulla durant unes una certa estabilitat de preus en les últimes vuit hores. Canvieu l’aigua una o dues voltes. dècades. Sense xufa, no hi hauria horta”. 2 Escorreu bé l’aigua i tritureu la xufa amb una batedora/ I això són paraules majors. picadora amb el sucre. 3 Afegiu-hi a poc a poc 250 ml d’aigua i torneu Un mosaic de verds i marrons a triturar amb la xufa i el sucre. L’horta de València, i particularment l’horta 4 Passeu la massa resultant a un altre recipient, que hi ha al nord de València —menys malbarregeu-la bé i deixeu-la a la nevera unes sis hores. tractada i més diversa que la del vessant sud de 5 Incorporeu-hi els 750 ml d’aigua restants i coleu-ho per la ciutat—, constitueix un espai singularíssim, un colador ben fi —de tela, preferentment. Premseu bé les un ecosistema que és producte de la combinarestes de la xufa triturada per tal d’extraure’n tot el suc. ció de la benignitat del clima mediterrani, 6 Si l’aigua era fresca, ja es pot beure. Si no, deixeu-ho el domini ancestral de les aigües del Túria gelar fins als 0ºC per fer la beguda més refrescant. i segles de dedicació humana. El resultat és, HORTA
102
103
l’horta líquida
Un cop collida, la xufla passa per un procés de rentat, abans de convertir-se en orxata. A les primeres fotos superiors, els rentadors dels germans Pastor, a Almàssera. Després, les xufles arriben a l’assecador [sobre aquestes línies] i tot seguit s’estenen a terra durant mesos [foto vertical a la pàgina anterior]. Un cop seques, és l’hora de triar les xufles, treure’n les impureses, com ara pedres, i destriar-les per mides [a la imatge central]. La xufla arriba a l’orxateria per convertir-se en refresc [a la foto, l’obrador de l’orxateria Rin].
Brots tendres dels camps de xufla ecològica de Quique Navarro, a l’horta d’Alboraia [foto de l’esquerra].
104
105
l’horta líquida
PAISATGES DE L’ORXATA
SEQUER LO BLANCH (SQLB) Situada enmig de l’horta, aquest sequer reconvertit parcialment en orxateria ofereix una de les millors orxates de la comarca. Especialment recomanable si es viatja amb xiquets, ofereix tallers i activitats al voltant de la xufa. Sequer lo Blanch. Camí Fondo, 23-24 (camí AlboraiaPatacona) | 630 20 06 67 | www.sequerloblanch.com ORXATERIA PANACH Tot un clàssic, cultiven, assequen i comercialitzen el seu producte. Foren dels primers a obrir establiment, l’any 1971, a Alboraia quan l’actual orxateria encara estava envoltada de camps de cultiu. Orxateria Panach. Av. de l’Orxata, 19, Alboraia. 96 186 08 08 | www.horchatapanach.com ORXATERIA RIN A tocar d’Alboraia, al barri de Benimaclet de València, hi ha l’establiment on es pot degustar la que per a molts és la millor orxata del cap i casal, l’orxateria Rin. A més de distribuïdors, són llauradors i comerciants i formen part de la denominació d’origen. Orxateria Rin. Emili Baró, 83. València 96 362 08 84
Aquest tubèrcul ocupa el calendari hortícola des dels mesos d’abril fins a novembre. Només l’any passat, les mates de les xuferes, arrenglerades en cavallons, l’una al costat de l’altra, van ocupar 3.790 fanecades d’horta (unes 316 hectàrees), de les quals van eixir 5.300 tones de xufa que derivaren en l’elaboració d’entre 40 i 45 milions de litres d’orxata. El procés gràcies al qual la llavor plantada a l’abril es transforma en un líquid lletós i dolç dos estius després, ha canviat força. La mecanització i la introducció de tota mena d’estris —alguns dels quals eixits de l’enginy dels agricultors hortolans— han facilitat la tasca dels agricultors, els assecadors i els elaboradors; en definitiva, de >>>
Alboraia encara manté l’aspecte dels pobles típics de l’Horta, amb cases modernistes al centre urbà i les tradicionals alqueries als afores. A la foto de dalt, el seu producte més típic: l’orxata.
106
tots aquells que intervenen en la cadena de producció. Avui, l’haca ha estat substituïda pel tractor; el tubèrcul ja no s’extrau amb llegona ni es destria amb garbell; ni es renta a la séquia, en ple hivern per alimentar tota mena de pneumònies; ni es carreguen quilos i quilos en sacs a l’esquena per pujar-los a la part alta de les andanes de les alqueries, on s’han d’assecar. El procés, és cert, ha perdut romanticisme, però ha guanyat en agilitat. “L’havíem de llavar a mà, matxucar-la amb el corró, picar-la, passar-la per un llibrell, colar-la… A l’estiu, empalmàvem el dia i la nit perquè era un procés molt lent. Avui, en canvi, prems un botó i arreglat!”, explica Pilar Tortajada, de seixanta-tres anys i filla de Daniel Tortajada, un visionari que a la dècada dels cinquanta i seixanta va veure el potencial comercial que podia tenir el refresc blanc casolà que consumien els alboraiers. Una platja de xufes a l’alqueria Amb tot, resta alguna cosa primigènia en l’obtenció de l’orxata artesanal —un producte l’origen del qual Joan Coromines situa en el segle xviii— , perquè aquí no es pot confiar tot a la tècnica. “Si el vi es fa a la vinya, l’orxata es fa al camp i al sequer”, diu Josep Benlloch, fill i nét de família orxatera, que s’ha posat al capdavant del negoci familiar. Ho explica mentre es mira els milers de quilos que té assecant-se a la seua alqueria, un tipus de construcció que, juntament amb la barraca, és típica d’aquest ecosistema agrícola i humà on els malnoms de Xufa i Barraca entre els veïns són cosa ben normal. Ací és on va a parar el tubèrcul quan ja ha estat collit i netejat. Ací queda estès a terra, com una platja de xufes, per perdre, durant els tres mesos següents, el 40% de la seua humitat. “Qui té xufes a la cambra, no pot dormir”, diu Benlloch, amb un somriure. El risc que un sol tubèrcul es podreixi sempre hi és, com també hi és el perill que representa la creixent competència del producte forà, més barat però de menys qualitat. La supervivència del conreu dependrà de la seua capacitat per convèncer els paladars dels consumidors. Violeta Tena. Redactora del setmanari d’informació general El Temps. Oriol Clavera. Fotògraf especialitzat en territori i tema humà.
107
dossier portada PAISATGES DE L’ORXATa Dades útils
L’Horta nord és un espai València exuberant que es pot descobrir fàcilment gràcies als itineraris que empreses i ajuntaments hi organitzen. També és imprescindible tastar els productes típics d’una terra fructífera i anar al museu que Almàssera ha dedicat a la història del seu paisatge més estimat. Text Violeta Tena
turisme actiu
rutes
visita
Amb BTT pels camps
Recorreguts a mida per l’horta
Tota la riquesa de la xufa
L’Ajuntament d’Alboraia ha posat a disposició dels visitants un seguit de rutes autoguiades que tant es poden fer caminant com amb bicicleta. Els itineraris disponibles permeten fruir de primera mà del paisatge agrícola, de la seua infraestructura hidràulica i de l’arquitectura típica de l’Horta. Les rutes —cap de les quals no sobrepassa els tres quilòmetres de distància— són: el camí de les Palmeres, la partida dels Desemparats, el barranc de Carraixet, el camí del Gaiato, la Barraca Didàctica i les ermites.
Horta Viva és la primera i de moment única empresa que ofereix rutes guiades per l’Horta. Comandada per Miquel Minguet, Horta Viva disposa d’un catàleg d’activitats que persegueixen “revalorar les qualitats ambientals, culturals, socials i gastronòmiques” d’aquest ecosistema. Entre les propostes d’activitats, tant per a particulars com per a grups, hi ha: rutes pels camps de cultiu, visites a un hort ecològic, degustació d’orxata i fartons, aproximacions al procés d’elaboració, rutes amb bicicleta… Disposa d’activitats especialment dissenyades per als centres educatius.
Ajuntament d’Alboraia 96 317 17 00 www.alboraya.org
Puçol
el Puig de Santa Maria
la Pobla de Farnals Massamagrell
Montcada de l’Horta Rocafort Godella
Massalfassar Alfara del Emperador Patriarca Albuixec Foios Vinalesa Albalat dels Sorells
Meliana
Borbotó
Burjassot
Almàssera Carpesa Alboraia Benimaclet
València a
úri el T N
0
Adreça
108
| Telèfon | Web
2 km
| Preu | Horari | Pàrquing Espai reservat per a fumadors
Horta Viva 691 09 37 21 |
www.hortaviva.net
L’horta és un delicat espai humà on s’enllacen tradicions, gastronomia… El Museu Valencià d’Etnologia n’ofereix una proposta en la seua secció d’«Horta i marjal». Ara bé, a Almàssera hi ha el Museu de l’Horta, en un antic escorxador ara rehabilitat. Reprodueix tres espais: la casa, la cuina i el camp, amb objectes cedits o donats per la gent de la comarca. El visitant pot aprendre com es llaurava la terra o quin paper tenien les dones en la producció de l’orxata. El Museu té espais de conreu i de cria d’animals. Museu de l’Horta.
Camí de la Mar. Almàssera | 96 185 37 50
Com arribar-hi Amb cotxe: Procedent de Barcelona, a través de l’AP-7, preneu l’eixida 14 en direcció Alboraia-Almàssera. Amb metro: Des de València, la línia 3 porta a Alboiraia. On dormir La Mozaira Antiga alqueria del segle xvii rehabilitada amb gust, permet dormir envoltat d’horta. Camí del Magistre, 50. Alboraia | 96 185 09 24 www.lamozaira.com Habitació doble: de 140 a 184€ | Cuina mediterrània | | | | | Situació excel·lent. Convent de Montcada Construït al segle xix, està situat dins d’un conjunt arquitectònic catalogat de l’orde de les Germanes Franciscanes. Salvador Giner, 1. Montcada | 96 139 48 59 elconventdemoncada.com Habitació doble: de 45 a
65€ | Tenen una habitació adaptada | | Destaca la tranquil·litat que hi regna. No hi ha pàrquing. On menjar Ca Pepico Visita ineludible per tastar producte de primera en una casa típica de l’Horta. Un restaurant emblemàtic amb una excel·lent carta de vins i postres. Mediterrani, 1. Barri Roca. Meliana 96 149 13 46 www.capepico.com Preu mitjà de la carta: 25€ | Bon tracte familiar. Barraca de Toni Montoliu Cuina típica valenciana. S’hi pot passejar amb tartana. A banda de la paella, el senzill assortiment d’entrants, és imprescindible. Partida de l’Ermita. Polígon 1, parcel·la 25. Meliana | 629 68 98 05 barracatonimontoliu.com Preu mitjà: 20€ | Segons el dia, pot resultar sorollós.
gastronomia
Munts de delícies Hi ha dues empreses de la zona que destaquen per treballar en l’actualització del món de la xufa. Món Orxata començà recuperant els carretons ambulants d’orxata, una fórmula de venda que desaparegué a la dècada dels cinquanta. Després, han desenvolupat tota una gamma de productes derivats de la xufa per revitalitzar el producte i l’any passat obriren dos locals: els Orxata Coffe Shop (un a València, l’altre a Vila-real), on es poden degustar batuts, còctels, gelats i tota mena de productes a base d’orxata. Per la seua banda, l’empresa Terra i Xufa també comercialitza una sèrie de productes sorprenents derivats de la xufa, des d’oli fins a cervesa, passant per farina i l’orxata concentrada. Val la pena destacar que tota la seua producció procedeix de cultius ecològics. Món Orxata . Terra i Xufa .
www.monorxata.com www.terraixufa.com
| Apte per a nens | Adaptat per a discapacitats | Accepten animals | Apte per a celíacs | Connexió a Internet | Allotjament amb servei de cuina | A tenir en compte | Informació
109