La Barraca (2a part)

N. J8 • Any 2002

LA BARRACA (II) Per CARLOS FORCADELL 6- Estudi d'altres mètodes de caça tradicional: A continuació realitzarem una breu introducció dels principals mètodes de caça que es practiquen a les terres de l'Ebre i nord de Castelló apart del mètode de la barraca. Cal tenir en compte que la barraca es el mètode més fructífer pel que fa a la captura i al nombre d'aficionats, però mètodes com e! filat, l'encesa, els diferents apus de caça amb éssers vius o les rateres també són mètodes amb una relativa importància.

daltura, ja que ha de ser una construcció discreta. El material de construcció és moll variable i depèn de l'època en que ha sigui construït i dels recursos tant econòmics com materials del caçador. Així podem trobar diferentstipus de construccions, des de cases dissenyades amb pedres i amb brossa seca com a teulada, fins a cases construïdes amb ciment i materials moderns 4

i

-EL FILAT Per tal d'estudiar aquest mètode seguirem, en tots els aspectes possibles, les pautes utilitzades en la descripció de la barraca.

Eiements bàsics Els elements bàsics que s'empren en el sistema del filat son el Barracó, el filat pròpiament dit, i la pica o abeurador en termes paranyers.

- El Barracó: El Barracó és una espècie de casa en la qual el caçador espera, passant desapercebut per les pròpies aus, l'arribada de les espècies de caça, Aquesta espècie de construcció no acostuma a superar quasi mai el metre 176

El borracO fabricot amb pedres és el més corrent El deia fotoomèscor^stod'uriopcrtcdefusloid'ur^ateuladode llouno.Dinsdel&rnodelsdeborraconsoqL.esf eisifuoriem prou o m u n t jo pu© està beri dissenyat. Per una oltra b o n d a s l · e n s f i x e m b é e n l a f o l o o l a p o r t d e l d a r r e r a , més er^llà de la m a l e a es p o l veure uno espèoie de bosc; doncs bé aquest espècie de tx^sc és un parany.

La barraca

del camp de la construcció que empren en moltes ocasions l'uralita o fins i tot les plaques de metall per a la teulada. Sigui com sigui en el disseny del barracó sempre s'ha de buscar la màxima discreció, es a dir que els materials de les parets i la teulada no cridin excessivament Tatenció de les aus, El barracó sempre ha de disposar d'una petita entrada, en la qual de vegades s'hi fica una simple peça de roba i altres negades una porta de fusta. Es molt important deixar dos petits forats al barracó, un a una certa altura i laltre arran de terra, dels quals més avant explicarem la funció, -B fitat El filat pròpiament dit és Telement més important del mètode de caça def filat i ef seu nom en si, dona nom al mètode de càça. Consisteixen una xarxa partida per la meitat i unida tant sols pels extrems. La xarxa té forma ovalada í la part superior d'aquesta es plega sobre la part inferior formant una espècie de gàbia de tela on queden atrapats les espècies. Per tal que lesdues meitats de tela es puguin plegar, el filat consta d'una corda que envolta la tela, de manera que quan estirem aquesta corda les dues meitats es pleguen Tuna sobre l'altra atrapant al seu interior les espècies.

- La pica 0 abeurador La pica o abeurador es una mena de dipòsit d aigua, es a dir es una mena de recipient on es diposita l'aigua que durant la pràctica del mètode cridarà l'atenció de l'ocell.

Es clar que la pica ha de tenir forma de recipient però a més acostuma a fer-se petita a mesura que anem apropant-nos a la base del recipient, es a dirà mesura que el recipient va perdent altura, el seu perímetre va redurnt-se mitjançant esglaons i la base pot arribar a veure's disminuida fins la meitat.

La p i c a pot estar construïda artesanament, llavors parlem de piques de pedra, aconseguides mitjançant Tobertura de la pedra amb diferents estris. Però aquesta també pot estar construïda amb ciment i de forma artificial. En la captura.

Tutilització d'un tipus de pica o un altre no influeix, però les piques de pedra tenen un valor simbòlic major i sembla ser que són més resistents,

Distribució dels elements per a la captura Com es veu en la fotografia de més cap avall, lazona que envolta la pica està coberta d'una capa de terra més fina, semblant a l'arena. Aquesta zona, juntament amb la pica s'anomena pati. Def pati surt una petita sèquia que va a parar tins al barracóEn el pati es fica el filat, que posteriorment es colga amb la terra fina que conté aquest.

Les dues meitats que formen el filat s'han de separar quan es fiquen al damunt d'aquesta zona, de forma que no cobreixin la pica que està situada al centre del pati, Del filat surt una corda que arriba fins al barracó. i que es colga dins la sèquia que hem fet referència abans.

Mètode de captura Les aus que s'adrecen a la pica per a veure no s'adonen de que baix la terra que envolta ía pica hi ha un tros de tela que en qualsevol moment pot plegar-se i atraparies al'interior. El caçador que guarda silenci dins el barracó vigila les aus pel forat que el

177

Cario >i Forcadel! mateix barracó conté i espera que s'acumulin el major nombre d'aus possibles al pati per tal de poder estirar la corda.

Quan el caçador considera que el nombre d'espècies que hi ha en aquell moment als voltants de la pica és prou elevat estira la corda que prové del filat, de forma que al íer-ho. les dues meitats del filat es pleguen l'una sobre i atrapen les aus a l'interior.

L'ENCESA O LA FALLA: Aquest mètode rep el nom de falla o encesa segons la zona de la qual parlem.

En les comarques de l'interior, es a dir cap a la zona del terme d'Ulldecona, la Sénia i el Mas que són tes zones de l'interior on aquests pràctica està més arraigada. rep el nom de la 'falla", en canvi cap a les zones costaneres, com és la zona d'Alcanar aquesta afecció rep el nom de l'encesa.

Es el mètode més senzill de tots els que estudiarem, ja que els estris que s'utilitzen son relativament simples.

Els elements utilitzats en la pràctica d'aquest mètode són bàsicament; la pala i la llanterna opila.

1.- Pala a m b el mànec estret i lo seva part superior t o m b é estíeia

178

2,- Pala o m b el mònec est ret i la part superior mes

omplo

Elements bàsics: - La pala Aquest estri tal com indica el seu nom consisteix amb un tros de fusta al qual se li ha donat prèviament forma de pala; es a dir consisteix en una peça de fusta, la part inferior de la qual conserva forma de mànec i la seva part superioradquireix una dimensió més gran, de forma que aconsegueix adaptar-se amb facilitat a les característiques d'una pala. i La forma de la pala es molt variable, en el dibuix és representen diferents tipus de pales.

El tipus de pala que trobem més habitualment són el 2 i el 3, ja que són les que empren menys temps per a la seva elaboració (les formes de la pala en la part superior no son molt accentuades).

La llanterna o pila • La funció de la pila es bàsicament proporcionar la llum necessària per a dur a terme la pràctica del mètode.

La pila pot se de 'ma", en cas que el caçador la pugui dur únicament a la ma i

3.- Polo q u e quosi no conserva c o p dislir^ció del marrec i lo bose d© lo part superior

íl.- Pala artificlol amb k] part superior molt occentuodo pel que ío o IQ forma i el mànec estret

La barraca pot ser de "cap", quan el caçador dur fixada la pila al cap mitjançant una cinta, semblant al mecanisme que utilitzen els miners en la mina.

Al seu tom la llanterna pot funcionar bé amb bateria de 12 volts o bé amb piles normals que no li proporcionen un voltatge superior als 4'5 volts, En el cas d'utilització de bateries de 12 volts, el caçador fa us d'una mena de recipient de cuir que fixa al cinturó en el qual fica la bateria; de forma que del recipient de cuir, que ja dur un interruptor en molts de casos, surten els cables que van a parar a la cinta del cap OD es la bombeta. Si en canvi s'utilitzen piles normals (4'5 V max.), l'aparell que proporciona la llum es una llanterna normal i corrent que pot ser adquirida en qualsevol centre comercial o ferreteria.

Es lògic que com més voltatge proporcionarem a la bombeta, més llum farà aquesta, la qual cosa interessa i molt a l'hora de practicar el mètode de caça.

També interessa que la pila o bateria duri prou temps i no s'esgoti amb facilitat.

Mètode de captura El mètode de captura de la falla consisteix bàsicament en recórrer els diferents arbustos quefreqüenten els ocells (principalment tords i merles, tot i que també és capturen ocells més petits) i amb l'ajut de la llum de la pila poder localitzar-los. Una vegada hem localitzat l'au amb la llum, mantenim la pilafixa (l'ocell serà enlluernat per la llum de la pila i no es mourà) i preparem la pala per tal de donar-li un cop sec i poder d'aquesta forma deixar-lo mort al terra. El cop de pala que li donem a l'ocell amb la pala portal de matar-lo ha de ser ràpid i sobtat, per tal que l'au no marxi en sentir el soroll de la pala contra les rames que hi ha abans de la branca on està situat l'ocell.

Pràctica del mètode La falla és un mètode, la practica del qual no pot dur-se a terme en qualsevol moment, sinó que aquesta pràctica queda influïda per les condicions atmosfèriques que tenen lloc en un determinat espai de temps.

Per tal que aquesta practica pugui durse a terme han de tenir lloc diferents fenòmens atmosfèrics que dificulten a l'ocell la perfecta audició dels sorolls que l'envolten. D'aquests fenòmens el més adequat per a la pràctica es el vent, però també és important la pluja i el fred constant. No podem tampoc deixar passar per alt la posició de la lluna.

- El vent: el vent fa moure segons la seva intensitat els arbres i arbustos, la qual cosa causa soroll. Aquest soroll que no altera la comoditat de l'au ja que es un fenomen natural, actua ocultant el soroll que fa el caçador mentre camina o mentre dur a terme la pràctica en arbres propers.

D'aquesta forma l'au no s'adona de la presencia del caçador .Si la intensitat del vent es baixa l'ocell s'adonarà amb més rapidesa de l'apropament del caçador i marxarà de l'arbre molt abans que el caçador arribi. En canvi si el vent es fort, el caçador podrà arribar als arbres on son els ocells sense que aquests s'adonin de la seva presencia - La pluja: la pluja actua de forma semblant al vent. Si la pluja es molt forta, quan les gotes cauen al terra causen també soroll i per tant permeten la pràctica del mètode. Cal dir que la pluja noes un fenomen atmosfèric tant adequat, ja que ha de ploure amb molta intensitat i no es gens freqüent, i menys a les nostres terres, que tingui lloc una pluja intensa durant molí de temps.

- El fred és un fenomen interessant, que ell sol no permet la pràctica del mètode però combinat amb els dos anteriors facilita molt lacapturad'aus. Segons s'hademostrat 179

Carlos Forcadcl] generació darrera generació el fred facilita que l'au no fugi tant ràpidament en percebre sorolls estranys, ja el fred li faagafar mandra a l'ocell, que no fuig de Tarbre fins que els sorolls son molt accentuats.

- El fenomen lunar al igual com en la barraca és molt important. Si la lluna es plena, farà molta llum la qual cosa facilitarà que l'au s'adoni de la presencia d'una persona. En canvi si hi ha menys de la meitat de la lluna 0 aquesta és nova, la foscor de la nit proporciona les condicions més favorables per a la pràctica.

D'aquestaformael caçador pot aproparse als arbres en els quals Tocell descansa, sense que i'au s'adoni de la seva presencia (en cas c o n t r a r i , si les c o n d i c i o n s atmosfèriques no son favorables, el soroll dels passos del caçador cridarien amb facilitat Tatenció de l'au) El mètode de la falla es practica principalment en oliveres, tarongers i amb menys freqüència en garrofers.

Tant en oliveres com en garrofers, el caçador utilitza la pala per a matar l'animal, ja que aquest acostuma a estar en rames més aviat alies. Però en els tarongers, com que aquests són més petits i el caçador pot accedir a les branques on són els ocells amb la pròpia ma, la captura és fa sense la pala i el caçador agafa els ocells amb la ma. A més a més els cops de pala als t a r o n g e r s afectarien les taronges o mandarines que l'arbre conté, la que l'època de producció d'aquests vegetals es a 'hivern, LES RATERES f EL LLAÇ Tant les rateres com el llaç utilitzen tècniques de captura molt semblants, a continuació es fa una descripció detallada dels dos mètodes.

Les rateres Podem trobar diferents tipus de rateres,

180

que és classifiquen segons les espècies que capturen: Rateres per a aus, rateres pera conills (l'anomenat llaç), pera ratolins, etc. Però nosaltresens centrarem únicamen: en les que serveixen per ala captura d'ocells i conills.

Rateres per a ocells: -Mètode de captura Es basen en un m e c a n i s m e que aconsegueix atrapar l'ocell entre dos peces de metall provocar-li la mort per la pressió que efectua el sistema de molls.

Consisteixen en un aparell format per dues semicircumferències (amb un radi aproximat de 5 cm) de metall unides pel centre totes dues per una barra prima de metall, en la qual van fixats els molls. Cada semicircumferèncía va unida a un molL de forma que aquestes dues semicircumferències és pleguen l'una sobre Taltra degut

La barraca

a la pressió efectuada pel moll (es a dir cada un del arcs va unit al seu respectiu moll, el qual va unit al mateix temps a la barra prima de metall que uneix els dos arcs). Ara bé, si nosaltres impedim mitjançant qualsevol mecanisme que les semicircumferències es pleguin l'unasobre l'altra, podrem crear un petit risc, ja que en deixar anar aquest mecanisme, els arcs de semicírcumferència es plegaran de sobte l'un sobre Taltre atrapant al seu pas tot el que hi hagi en el seu radi d'acció. Aquest dispositiu en les rateres s'anomena encebador i consisteix en una petita barra de metall que travessa la semicírcumferència superior per la meitat i impedeix aixíque pugui plegar-sesobre l'altra. Per tal de que l'encebador pugui dur a terme la seva funció necessita un punt de suport situat a la mateixa ratera. El punt de suport de l'encebador serà un petit dispositiu mòbil anomenat "posador" que es desplaçarà per la barra d'unió dels dos arcs o semicircumferències que abans hem fet referència, cal dir que en aquest dispositiu és ficarà l'insecte que ha de cridar l'atenció de l'ocell, d'aquesta funció prové el seu nom. De manera que quan l'ocell s'acercarà a mossegar l'insecte, mourà tot el posador, -la qual cosa ocasionarà al mateix temps que la l'encebador que impedia que els .arcs es pleguessin, surti del lloc i és quedi d'aquesta forma sense el punt suport.

Immediatament després els dos arcs, a causa de la pressió efectuada pels molls, és plegaran, atrapant l'ocell al mig i causantli la mort. Pot ocórrer, i veritablement en moltes ocasions ocórrer que quan els dos arcs que formen la ratera es pleguin no agafin l'au entre mig i per tant aquest s'escapa. L'acció de fixar la l'encebador al $eu punt de suport o al posador per tal que ;iioes pleguin els arcs que formen la ratera ^'anomena "parar", d'aquí deriven exprés^ions purament paranyeres com: "parar •rateres" H

- Pràctica del mètode Una vegada hem explicat el mecanisme de captura, cal situar la trampa en el terreny i impedir que aquest pugui veure's per les aus. Abans de fer qualsevol altra tasca, hem de preparar el terreny per a ficar-hi la ratera. Hem de fer l'anomenat "parador". El parador és una petita zona del terreny, que nosaltres mateixos hem excavat, per tal de poder-hi ficar la ratera. Per tal de fer el parador necessitem un petit aixol que ens servirà per excavar un petit tros de terra, (el parador també ens servirà per a cridar l'atenció de l'ocell, jaqué en mig d'una zona on la terra està excavada un insecte és veu amb mésfacilitat).Unavegada hem excavat el tros de terra, amb les mans li donarem la forma adequada i traurem les pedres que hi ha, deixant una terra més fina i amb menys blocs de pedra (l'ideal seria deixar el parador sense cap mena de pedra però això és molt difícil d'aconseguir). És important extreure les pedres del parador perquè quan la ratera és despara, agafa pedres al seu pas, la qual cosa fa que els dos arcs no s'acabin de tancar per complet degut a la presencia de la pedra al mig i per conseqüent ajuda l'au a escapar-se. Això ocorre sempre i quan la pedra sigui suficientment grossa.

El parador de vegades agafa una mica d'inclinació sobre el terreny, aproximadament uns30-. D'aquesta formaes dificulta a l'ocell l'entrada al parador per la part superior. A la part superior del parador és fiquen també dues pedres o petits pals plantats per impedir que l'ocell entri per la part superior. Si l'ocell ignora totes aquestes traves i entra al parador per la part superior possiblement no s'enganxi, ja que es la semicírcumferència de dalt la que és tanca sobre la de baix.

Una cop hem fet el parador cal ficar-hi la ratera dins. Per tal de dur a terme aquesta tasca cal que prèviament haguem parat la 181

Ca ríos Forcadell

Al'esQuer^a. visió d'un porodof des de uno perspectiva aèreo, a m b l a & e u a corresponent ratera ja parada i preparaaa per colgar. A ia drela es p o l veure Ja ratera d e p a r a d a enmig dei parador.

ratera, però de forma provisional, es a dir, col·locant l'encebador dins ei posador de formasegura.disminuintaixíies possibilitats de risc. Després anem coiganl poc a poc la ratera amb la terra del parador, fins que només es vagi ei posador. Per acabar fiquem ilnsecte dins ei posador. sempre amb ei cap de i'insecte baix (això es fa per que i'oceii estigui situat a l a part inferior de ia ratera quan aquesta es despari. si en canvi I oceii es situa a la part superior les possibilitats d'èxit s'esvaeixen moit.). i afinem la posició de i'encebador amb ei posador, per a que Tau només en tocar ei posador faci sortir i'encebador i es despari ia ratera ràpidament. Aquesta tasca d'afinació de l'encebador amb ei posador és moit delicada si volen parar ia ratera de forma molt precisa, perquè és corre el risc que mentre ho fem és despari ia ratera i ens agafi les mansJ això no és gens agradable.

82

S'utilitzen bàsicament dos tipus d'insectes: els cucs i les al lades.

Els cucs, s'anomenen cucs de viver, i sonpetitsinsectesaliargats(V5-2cm)iprinis (1'5 a 2 mm de diàmetre), de color marró clar. Es diuen cucs de viver perquè ei caçador els cria en vivers (colònies decucs que es mantenen en recipients més aviat grans) on és produeix una reproducció a gran escala dels insectes. Aquests insectes acostumen a menjar, pa, farina, sego. garrofers i en moltes ocasions ocells morts.

Dins del recipient on es troben, s'acostuma a ficar peces de roba per les quals els insectes és mouen, Les alades són formigues amb ales.

S'atrapen en dies de pluja, quan aquestes surten del cau de formigues. Com que ès poden recollir freqüentment no fa falta ia criad'aquests insectes d'un any per al'altre.

Alguns caçadors diuen que l'alada, al tenir

La barraca

les ales de color brillant, facilita que les aus la vegiri, però no és una afirmació molt rotunda.

Les rateres poden comprar-se bàsicament en aquells establiments on és venen productes relacionats amb la caça tradicional i el parany. Principalment a Càlig iaia Jana.

Rateres pera conills: "El llaç" El llaç es un mecanisme molt senzill, consisteix en un fil, de naturalesa variable, en el qual s'ha fet un nus corredís i després s'ha deixat formant una petita circumferència sobre el terreny. Així quan el mamífer introdueix el peu dins de la petita circumferència que forma el fil, la el llaç que forma el fil és tanca (això es degut a la presencia del nus corredís), efectuant més pressió com més força faci el mamífer.

CAÇA AMB ÉSSERS VIUS Bàsicament podem trobar dos tipus de caça tradicional dins d'aquesta modalitat segons l'ésser viu utilitzat en la captura i curiosament les dos serveixen per a la captura de conills i amb menys freqüència de llebres.

Caça amb gossos És un tipus de caça, que durant el temps que el reglament ho permet és fa amb escopeta. Però nosaltres com tractem la caça tradicional ens centrarem en la pràctica del mètode sense escopeta. És una pràctica senzilla; els gossos S'introdueixen en els diferents arbustos i mallesquefreqüenten els conills, de manera que quan, amb el seu olfacte, els gossos es van apropant a la zona on està el mamífer, aquest no dubta en sortir de l'amagatall de seguida. Quan el conill abandona la zona on estava, tots els gossos surten al seu darrera intentant atrapar-lo. Però la majoria de vegades, (depenent de la posició dels

gossos en el moment en que el conill surt, i també del numero de gossos que hi hagin en aquest moment) els cans no poden atrapar el conill i aquest s'escapa. No és un mètode molt eficaç, per això quan és pot, és fa us d'una arma de foc que acaba amb el mamífer quan surt de l'arbust.

Les zones extenses de malea i els barrancs on abunden els arbustos i les romingueres son les zones principals on és desenvolupa la pràctica.

Les principals races de gossos que s'utilitzen per aquesta pràctica, són els "podencos" i els "beagles".

Els podencos; son gossos alts (1 metre aproxim. d'altura) i prims, la majoria de vegades de color marró i blanc. Són gossos conillers bàsicament, es a dir que només s'empren per a la caça de conills Els beagles: son cans més petits que els podencos, no superen mai el mig metre d'altura i de colors molt variats. Com a característica més important destacaríem les seves orelles grans i caigudes cap als costats. No son gossos especialitzats en una única pràctica, sinó que segons la seva educació des de petit pot ser utilitzat també per la caça del tord i de la perdiu.

Tenir un gos d'aquestes races no es una cosa ni difícil ni cara, ja que per a que un gos sigui apte i bo per a la captura de mamífers cal ensenyar-lo mentre creix i això comporta alguns anys d'ensinistrament del can. Normalment per tal d'ensinistrar el can petit, s'acostuma a deixar-lo anar amb larestadegossos, que ja són grans, mentre és practica la caça del conill, d'aquesta forma poc a poc el can petit va aprenent coses sobre la captura.

Caça amb fures La caça amb fures és una altra modalitat de caça que s'utilitza bàsicament per a la captura de conills.

Història: 183

CarlosForcadell Lacaçaambfuraoambhuron en llengua castellanaésunatradició molt més arrelada popularment a Espanya que qualsevol altre dels mètodes que hem estudiat, més i tot que el parany.

Per donar fe d'aquest arrelament popular i tradicional només cal citar un fragment extret de "El Quijote", que va escriure Cervantes cap a lany 1605: "Soy més que medlanamente hco y es mi nombre don Diego De Miranda; paso ia vida con mi mujerycon mis hijos. y con mis amigos; mis ejercicios son el de la pesca i la caza; paro no mantengo ni halcón ni galgos sinó algun perdigón mansa, o algun hurón atrevida" Fins la implantació de la prohibició de la caça amb fura en la major part de la península; eren moltes les quadrilles de c a ç a d o r s que sortien regularment a practicar el mètode arreu d'Espanya. Però després de la prohibició del mètode molts van optar per la caça amb gossos i escopeta, tant del conill com la perdiu, Actualment aquest tipus de caça només es permesa en cotos i pagant determinades llicències (principalment hi ha cotos a Castella la Mancha i Canàries zones que en un principi tenien aquesta tradició molt arrelada), per això la pràctica del mètode aquíalesterresde l'Ebre i nord de Castelló és fa de manera il·legal, i s'imposen fortes sancions als afectats.

Actualment les diverses epidèmies, Mixomatosisi hemorràgia Vírica, han acabat en moltes poblacions de conill, la qual cosa afecta tant a la caça amb gossos com a la caça amb fures. Tot i això les poblacions de conills encara son prou importants i continuen perjudicant les terres de conreu, sobretot els entaulats doliveres. Aquesta es la raó que impulsa molts agricultors a la pràctica del mètode.

La legalització de la caça amb fura, dos anys enrere, va ser debatuda camí de la S4

r

J

a c c e p t a c i ó per les autoritats medio ambientals, ja que la població d'aquests mamífers s'havia incrementat massa. Però raparicióméstard de les diferents malalties va frenar completament aquest procés d'acceptació. El principal inconvenient per a la legalització és l'abús que pot fer-se d'aquest durant la temporada ja que la caça amb fura no és un mètode de caça selectiu, sinó que és molt eficaç, La fura Per tal de dur a terme aquesta pràctica el caçador necessita un petit animal exòtic, anomenat vulgarment fura, que cria i reprodueix durant anys. domèsticamenten petites gavies. La fura esuncarnívorfisipede de la família dels mústel·lids, anomenat científicament Mostela Fura. Té el cos prim, i cobert de pels blancs o marrons, que acaben en una cua de longitud mitjana. Ei

La barraca

cap és petit, amb el nas puntegut i la dentadura completa i afilada. Les orelles son rodones i situades molt enrera respecte dels ulls, que son molt rojos. Les potes son curtes i acaben amb cinc dits previstos d'afilades ungles, La fura és un animal estès per Europa, Asia I Amèrica del nord. a mes a més es un depredadorcaçadorderatolins i conills. En molt països és domestica per tal d'exterminar determinades poblacions de ratolins i per a la caça de conills.

Les fures més acceptades i més bones per a la captura són aquelles que en trobar el conill no el maten i se'l cruspeixen, sinó que únicament el fan sortir del seu cau. La fura és un animal mitjanament domèstic, i quan el caçador fa un soroll semblant al maullit d'un gat acostuma a venir-

manera, que quan el conill veu que la fura es dins el cau. surt corrents per tal de que lafuranosel mengí. Al sortir i topar amb les xarxes, aquest queda enganxat i l'agricultor pot agarrar-lo. La xarxa quan surt el conill és tanca i Tatrapa al seu interior, aquesta xarxa a la vegada està lligada per tal que el conill no se Tendugui. Es pot donar el cas que el la fura atrapi el conill i el mati a dins el cau, llavors mort el conill inútilment.

Posteriorment per fer sortir la fura del cau. la qual en moltes ocasions porta un cascavell. el caçador la crida com si d'un gat és tractés.

De vegades les dues modalitats de caça del conill, amb gossos i amb fures, es combinen. Això ocorre quan els gossos fan sortir un conill dels arbusts i aquest s'introdueix després d'una llarga carrera dins del seu cau.

Mètode de captura El mètode de captura és prou senzill: Els conills tot i que durant el dia és troben en els arbustos i romingures, durant la nit i també el dia es refugien en caus que ells mateixos dissenyen, )a sigui sota terra 0 en marges de pedra. Doncs bé els agricultors, que saben perfectament els principals caus d'una regió, introdueixen la fura dins ef cau i a les diverses boques que pot tenir el cau hi fixen una xarxa. De ErtlofoToespotveurel'InrroduccIódelarutadinjdeicou q i j e d u a terme el caçador i la y.oxy.o que es fixa a lo sortida d e f c a u .

_ >

•TiV

4

•

*

fr--"^-^

•

'

.

^

* *

En aauesto allra foto es pot veure c o m o c l u o la xorxo guen el conill suri. Lo red. que eslà lligado o m b un \\\. es lonco atrapant el conill a nnierlor,

Finalment el caçador hia aconseguit el seu trofeu, a m b l'ajuda de la furo, sense la qual aquest no seria possible

[85

CarlosForcadcll

7-Recerca de dades • ESTUDI DELS RESULTATS DE LES ENQUESTES -Temps de pràctica de la modalitat de caça: -Temps de pràctica del mètode de! parany als valentins.

parany en els últims 6 anys) degut a que actualment la situació legislativa castiga els paranyers de forma considerable. Si la situació segueix així la pràctica del mètode s'inclina a desaparèixer o a disminuir molt

Temps de pràctica dels paranys dels Valentins lOr

© -d

(

I z 4Í

« 4^

^

a

El gràfic mostra que la majoria de paranyers practiquen el mètode des de petits, la qual cosa vol dir que han après la tècnica del parany quan caçaven amb els seus pares o avis i per tant ta majoria han hieretat el parany dels seus ascendents més directes.

El nombre de persones que s han sumat a la pràctica del parany en els últims anys ha disminuït considerablement (tant sols 4 persones s'han incorporat a la pràctica del ISÓ

rsl

^

rlr^l

Anvs de pràctica

en els Valentins particularment, Laaparença global del gràfic també ens mostra que la construcció de paranys no té lloc en moltes ocasions i que tots els paranys actius son heretats de pares a fills. Aquesta qüestió queda demostrada en les enquestes, ja que hi ha una pregunta que fa referència a aquests aspecte.

-Numero de barraques adaptades (paranys dels Valentins. Alcanar i ta resta del terme d'Ulldecona)

L·i barraca

Nombre d'arbres adaptats pel caçador lOr t/i

u o

j

8-

-*

6-

t

4 -

B o

2 0

Nombre d'arbres í-^

Is

v: OJ S-i

D U íC tn

o -^

S

u .£L^ íl ÍA

^

u

<^

p u

1 ^^^

^^

C3 =

Pernormageneral, de les dades extretes entre els paranys dels Valentins, Alcanar i daltres paranys pertanyent al terme d'Ulldecona, el caçador acostuma aadaptar quasi sempre més d'un arbre, concretament entre 2 í 4. Això és degut al fet que com més arbres hi ha adaptatsmés gran és lacaptura, encanvi el nombre de barraques no influeix en les sancions econòmiques imposades.

Adaptar una nombre d'arbres superiora 4 dona massa feina, sobretot pel procés de la parançaja que llavors s'han de ficar moltes barretes.

-Tipus d'espècies arboraries adaptades L'espècie més adaptada és sens dubte l'olivera; jaque presenta les característiques mésfaTOrables, tal com veiem en l'apartat del tipus de barraques segons l'espècie d'arbre adaptada. La segona espècie més adaptada és el garrofer que també presen-

-^ ^

L->

-Q u

ÍB U _C

u

V?

a> u M u

3

«

-^-*

a> V5

iS

ta aspectes favorables per a la captura sobretot durant la nit. La carrasca és un recurs poc emprat ja que aquesta espècie no és freqüent veure-laen les nostres terres, A més a més es una espècie poc tolerant a les enfermetats arboraries més freqüents de les terres del sud de Catalunya.

Aquest gràfic conté les dades dels paranys dels Valentins i Alcanar.

Bàsicamentals Valentins s'adapten oliveres (9 oliveres) i garrofers (6 garrofers], la carrasca que apareix representada al gràfic també pertany a un paranyer dels Valentins.

En canvi és pel terme d'Alcanar i principalment pels paranys que hi ha a la vora la costa, les zones on és troben les barraques formades per Xiprers (2 paranys amb xiprers) i enramadores (1 parany amb enramadora). Això és degut a que a la vora la costa la captura més important té lloc a la nit i les espècies a les zones costeres,

187

Cario s Forcadell

Tipus d'arbres adaptats

I es in

•ï

a •b I»

S

14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

•

^

^

^

M

^^^H

^^^1 ^^^1 ^^^1 ^^^1 ^^^1 ^^^1 ^^^1 ^^^1 ^^^1 ^^^1

Espècie arbolària

f"~"

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

c^ U ^ >*p4

o

h

n

^ <M

U

t^

••

LL.

o

? Ü

cansades del viatge, no s'influeixen tant per l'artificialitat de l'arbre Aquestes curiositats es troben ja explicades en Tapartat del tipus d'arbre adaptat, concretamentquan es parlen de l'adaptació de l'enramadora i els xiprers al parany - Hores de captura més elevada L'hora de major captura és per a la majoria de caçadors de les 6 a les 8 del matí. concretament 10 dels 30 enquestats així ho van afirmar. De les 8 a les 10 hores del matí la captura també és bastant elevada, sobretot en paranys que són molt naturals. La llum del dia permet a les aus una visió detallada del parany, i per tant la captura en hores de llum considerable, sempre es important en aquells paranys que destaquen per la seva naturalitat.

Per als paranys constituïts principalment per garrofers, xiprers i enramadores la cap188

'

—•—1

^^^^tgg^^^^^^|

d

a

u tura com ja havíem dit anteriorment és més gran per la nit i concretament ho és de les 12 a les 2 hores, que és per ala majoria de caçadors, les hores de més captura durant la nit.

Per la tarda i durant la resta del dia, tot i que la captura no és nul·la, no és gens elevada. Durant les hores del vespre, de 6 a 8, es practica la caça a la "xoca' pròpiament dit en termes paranyers. La caça a la xoca es important quan Ics espècies jas'hanestablit i fa unatemporads que han arrival a la zona. Llavors durant aquestes hores aquestes es desplacen fins les zones (camps, arbustos, barrancs, etc.) on acustumen a axocar-se (sinònim de dormir per als caçadors), durant aquest desplaçament té lloc la captura a la xoca Es molt poc important si la comparem amib la captura durant la matinada o la nit, La practica durant la tarda es practica perquè

Lü barraca

Hores de major captura lOr

U

o

I

1

i -Èl ^ ^

1^1

3 ,_ ^ ^'í

^ C

^

3=

E

(5 =^

2

^

Hores del dia la majoria de caçadors aprofiten el l'estona que els ocupa el procés de la parança per engegar el reproductor i provar sort. Però comheditsi noes en datesprou avançades, finals d Octubre la captura durant el vespre es nula.

Uèioóes utilitzats per a reproduir el cant de Fespècie De tots els paranyers entrevistats cap utilitzava algun mètode alternatiu als aparells electrònics per a fabricar el cant de Tespècie. Un 43% utilitzen bàsicament el cassette, aquests són els típics paranyers avars que no volen invertir molts diners en una pràctica tant perseguida. Un 40% decideixen utilitzar ef microchip, que tot i ser més car proporciona més qualitat de so I per tant contribueix a Taugment de la captura. El compact disc, tot i tenir molt bona sonoritat és un recurs no molt emprat ja que no existeixen encara abundants

grabacions del cant de l'ocelf en aquesta modalitat. Tot i que un 10% dels paranyers entrevistats asseguren caçar amb reclam bucal en realitat no ho fan. però com tenen por de les repercussions legislatives asseguren que fan servir el reclam. Per acabar cal dir que tots els paranyers utilitzen a més d'algun d^aquests mètodes als que hem fet referència, el recurs def cant natural de l'espècie ja que tots els paranys tenen un mínim de tords i altres espècies engabiades.

Espècies més capturades(Vafentins, Alcanar) Els gràfic de dalt ens diu que el nombre de tords capturats són 15. Aquesta xifra es més 0 menys de tords capturats per un parany durant un dia. Aquesta xifra s'obté de fer la mitjana de tots els tords capturats per Iots els paranys durant tota la temporada, Es a dir per terme mig cada parany

189

Cario s Forcadell

Metèdes de reproducció del cant utilitzats

7%

Ca set

43%

Reclam H^'^

40% \ I I Microxip Compact Disc

10%

Nombre d'espècies capturades als paranys dels Valentins Tord comú 1^

Tord Barbcré Merla Estornell

15

Altres

Nombre d'espècies capturades als paranys d'Alcanar Tord comú Tord Barberé Merla Estornell Altres

190

La barraca

durant un dia captura aquest nombre de tords 0 altres espècies. Si sabem que la temporada dura aproximadament 30 dies podem calcular el nombre aproximat d'espècies capturades per cada barraca en un any.

En el cas dels Valentina serien aproximadament450tords.A Alcanar serien aproximadament uns 750 tords. Aquestes dades no són significatives ja que hi haurà paranys que duplicaran aquesta xifra i n'hi haurà que ni tant sols arribaran fins a la meitat.

Les proporcions d'espècies capturades es mantenen en les dues regions estudiades, però en la zona d'Alcanar el nombre de tords principalment s'ha incrementat aproximadament en 10 unitats, això és degut a que la captura s'augmenta a mesura que ens apropem al mar i a la costa principalment.

- Variació de ta captura per zones Les zones de més captura son sens dubte les zones del litoral i pre-litoral.

Després trobem les zones del terme d'Ulldecona en les quals la presència de nombrosos camps d'oliveres contribueixen a augmentar la captura. Les zones del terme de la Sénia i el Mas de Barberans tot i ser molt poblades d'oliveres en elles no abunden els paranys la qual cosa limita la possibilitat d'una captura elevada.

8-Legislació •Legislament actuat A continuació apareix un fragment que va ser publicat el Febrer del 1998 a la revista APAVAL {publicació oficial associació de paranyers de Catalunya, València i Aragó) El fragment exposa la reforma de la llei "de Conservacions de los Espacios Naturales y de la Flora i Fauna Silvestres" que és va fer el Novembre del 97 i que segons aparenta el text beneficiava

en gran part els interessos dels paranyers.

Aquest fragment fa referència al'estricta llei que tractava els assumptes mediambientals (Ley 4/1989) fins a la present data del document.

Tot i la visió de renovació legislativa {Ley 40/1197) que aparenta el text respecte la llei que hi havia establerta anteriorment, aquest canvi no beneficiarà gens ni mica els paranyers. La nova disposició afirma que els paranyers poden dur a terme la seva pràctica, però sotmesos a una intensa vigilància forestal que controli la captura i amb limitacions precises que garanteixen la conservació de les espècies.

Això traduït a la pràctica del mètode comporta bàsicament la prohibició de l'utilització d'aparells electrònics per a la captura i el control per part de patrulles forestals de la captura de cada parany, imposant fortes sancions si aquests no respecten l'actual legislació. Aquesta és bàsicament la situació legislativa actual per als paranyers.

Les autoritats mediambientals asseguren a la població paranyera que si ells respecten l'actual llei sobre la Conservació del Medi Ambient no hi haurà cap tipus de necessitat d'imposar sancions econòmiques importants.

Peròditaixò, quin ésel problema, perquè hi ha tanta lluita en aquestes qüestions?

El problema és que cap paranyer respecta l'actual legislació sobre el parany i sembla que no van en camí de fer-ho.

Més concretament aquestes son les obligacions que els paranyers han de respectar en la seva pràctica: - No és permès utilitzar aparells electrònics per a la captura sinó únicament el reclam bucal i el cant d'espècies engabiades per reproduir el cant.

Això implica que la captura disminueixi de forma considerable, ja que els mètodes de producció del cant permesos són molt 191

C ari os Forcadell

ELS PORTS DE BESEIT

1 \

PLA DE

De 10-15 lords perdia

LA GALERA

^==.

A Monlsianell

Menys de 5 tords por dia tK

més de 1 000 rr

.i-^

Mol D oe Godall ;

\

\

L .

-1.000 m

». <íl·r A IM TakJie5 T i r -

600-800 m

iOÜ-óOO m

rí^

b

I

A ? AMaiQ'redona ^ M\í j j . ' ^ #Mon'^a

ï^W^

^

200-400 m

^ySòídeB

i 00-200 m

O-lOOm

menys eficaços que no pas els aparells electrònics.

- Només és permès capturar una única espècie dins la família dels túrdids: el tord comú. Altres classes de túrdids com els tords barberers i merles, r\o poden ser capturats. Molt menys encara poden capturar-se espècies més petites com les r u f a r d e s , els c u i r o i g s i b a r b a r o i g s , actualment en perill d'extinció (por la captura de barbaroigs poden imposar-se fins i totanys de presó). Totes aquestes espècies nomenades si cauen en la trampa del parany

192

han de ser posades en llibertat. Les restes de visc de les espècies que han caigut en el parany i que son posades en llibertat han de ser netejades amb un líquid especial per tal que puguin volar perfectament.

- No és permès que la captura de tords comuns excedeixi les 20-25 unitats. En cas contrari el paranyer serà sancionat. Aquesta afirmació està relacionada amb l'utilització d'aparells electrònics.

Ambaquestes prohibicions [esautoritats volen permetre la caça amb el parany sempre i quan es faci de la mateixa forma

La barraca

LO QUE Jueves 6 novk'mbic de 1997 • BOE núm. 266

LALEY precisas para garanlizar la conscrvacíón de las espècies."

L Oispojiidones generales JEFATURA DEL ESTADO 2.157.S LEY 4Ü/jyy7. de 5 de noviembre. sobre reforma de las lev 4/WÍNy, de 27 de nuírzo. du ConscrviícMn de w

los Rspíiuios NLiturales y de i:i Flora y Fauna Silvestres.

JUAN t ARLOS í REY DE RSPANA A todos los que la presente vícrcn y cnicndieríin, Siibcd: Que las Cortes (icnernies han nprobado y Yo veugo en sancíonai' la siguiente Ley^ EXPOSICIÓN D E MOTIVOS El Uempo tninsennido desde la entrada en vigor de la Lev 4''iyS9, du 27 de marzo, de C'onservación de los Espacios Natur.nles y de la Flora y Fauna Silvestres, ha perniindo comprobai" el distinta iriïtamíento oïorgado pov las Adniinistraciones eonipetentes a los períodes hiíhilcs de cíizíi y ÍI la uii!iz;ición de las exeepciones conlenipjadas en dicha lev para enervín- las proliíbíciones conienicins en ía niisnia.

A^iniismo, se hii consintado ei ciecimiento y aumenlo de la produccTÓn de deteiminadas espècies, lo que se ha tiaducklo en que las épocas de veda para dichas espècies en los dislinUïs Eslados de la Unión Europea no sean unilornies, pcimitiéndosc In cnz:i en periodos míis lav^ifede tieinpo.

Tal silUíición aeonseja que en los lugaies en que son lradici<inïdes y en condiciones esiricTíiniente controladas, alendiendo n l:is condiciones de riesgo y lascircunslancias de iienipo y de lugai, puuda permitírse. de un modo scleciivo, la capiura. reicnción o exploinción piudeme de delerminadas ave-s en pequertas cíinlidjtdes y con las limiííicíones piecisas para gavantizar la conservación de las espècies.

Artíaitotinicif, I. Se tia nuevíi redacciÓTi ni primer parrafo del apartado 2 del articulo 2S de la Lev A^^ym, de 27 de marzo, de ConservíK-ión de los Espacios Nalurales y de la Flora y Fauna Süvestres, y su agrega una nueva leua 1) al misnio. con la siguienie redacción: "2- Podríín quedar sin elccto las proliihicíones del in'lículi> 2ft.4 prèvia aiilorización adminístraliva del órgano compulenle, si no hubiera on a solución satisfactorin. cuaiido concurra ali^una de las eiicunstajíciassíguienles: [,-J i) Para pcrmilir en condiciones L-slrictaïnente coniroliidas v medianic mcttidos selectivos v Iradicionales, la capUira. relención o cunlquier otia e\plolación prudcnle de deíerminadns espècies cinegélicas en pequenas cantidades y con las liniitacioncs

2. Se íncorpoia un nuevo apartado 6 al arlículo 28 con la siguiente redacción: "Las Comunidades Autónonias comunicarien al Minisierio de Medio Ambienie las autorizacíones acordadas scgún lo previsto en cl apartado 2 de este articulo» a efectos de su posterior notificación a \\\ CoTnisi6n de las Comunidades Europeas," 3. Se agrega una nueva disposición adicioiial octava, con ta siguiente redacción: "Si no hubiera otra sohicíón salisfactoria. y cumpliendo los requisitos de los apariados ,1 y 6 del articulo 28, la Administració!] competente podrí» dejar sin efecto la prohibición cstablecidn en el parrafo b) del articulo 34 respecto de las aves migratorias no catalogadas y durnnte su trayecro de regreso a sus Jugares de cria, para perniilií, en los lugares tradicionales, en condiciones estrictamenie controladas v de un modo sclectivo. la captura, la retención o cualquier otra expiotación prudenle de delerminadas espècies cinegélicas en pequenas canlïdades y con las limilacíoncs prucisas para garantizar la consei-vacirtn de las espècies," DÍs|>osicíón Rnal única.

La presente Lev enlrara en vigor el dia siguiente al de su publicación en el "Boletin Oficial del Escado".

Por tanio, Mando a todos los espaííoles, particulares y autoridades, que guarden y hagan guardar esta Ley, Madrid. 5 de noviembre de 1997.

JL'ANCARLOSR, El Prcsidenle del CJobierno.

JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ

TASCA EL PARANY Sucuíentas tapas variaüas platós combinados Avda. Villafranca, 67 Teiéfono32 01 18 VALL D'ALBA (CasteKón)

AUTO-LAVADO

PRAKTIC LIMPIEZA OE TAPECERIAS CAMBIOS DE ACEITE NEüMAT[COS

ViLA-RlíAL· (Cíisícitón/

APAVAL • Publicació Oíicial Associació de Parunyí^ro^ (Víiloncin, Calíiliiny;ï. Aragó)

193

Cario s Forcadell que ésfeiaanys enrera, abans d'incorporarse els aparells electrònics; amb una única variant, la prohibició de la captura de qualsevol au.

-Vigilància Forestal L'entrada d'Espanya a la Unió Europea i l'apropament econòmic de la península cap a Europa, han fet que les principals potències europees {amb mentalitats prou defensores del medi ambient) presionen el Govern Espanyol per tal que aquest prengui mesures per acabar amb mètodes de captura massius i no selectius com la barraca.

La qual cosa ha obligat al govern, degut a les pressions efectuades per les societats Europees conservadores del Medi Ambient, la creació d'uns cossos que regulin la caça tradicional del parany: els forestals.

Els cossos dels forestals són regulats per Institucions provincials i durant l'època de caça és desplacen pels paranys de la zona que controlen i regulen que el caçador mantingui les condicions establertes per la llei. Peracadazona, per exemple lesterres de l'Ebre, hi ha destinat uns determinats cossos devigilància, els quals tenen plànols exactes de la situació de cada parany en el terreny. Aquests plànols els aconsegueixen de les mateixes associacions de caçadors de cada municipi, si l'associació de caçadors és nega a proporcionar aquesta informacióals cossos forestals, nos'obtenen els permisos que necessiten els caçadors per a caçar. Els cossos forestals també saben mínimament quines són les barraques més importants o amb més captura, informació que obtenen a través de la població. Es a dir un paranyer li diu a un altre els tords que captura, aquest altre 11 comenta a un altre i així successivament fins que arriba a una persona mitjanament defensora del medi ambient que no dubta 194

en parlar amb les autoritats forestals.

Conscients això, els cossos forestals saben principalment a les barraques que s'han de dirigir, per això les sancions econòmiques són imposades quasi tots els anys als mateixos paranys, deixant de banda aquelles barraques menys importants.

La probabilitat que els forestals t'agafin creix si el caçador practica el mètode tant de dia com de nit, ja que els forestals acostumen a sortir durant les nits.

Quan el forestal arriba al parany, el caçador no té l'obligació d'obrir-lo encara que aquests insisteixen. Elquenopotferel paranyer és ficar una tanca metàl·lica que envolti tota la propietat on està ubicat el parany i no permetre així l'accés dels forestals fins davant mateix del parany.

Pel sol fet que el forestal arribi a les proximitats del parany i vegi que el paranyer utilitza aparells electrònics, ja li caven una sanció de 60000-75000 pessetes.(la diferènciaentreel reclam bucal i els aparells electrònics es molt evident, ja que aquests últims presenten una freqüència 1 una qualitat de so major.) Aquesta sanció després es negociada per les societats de caçadors locals 1 és reduïda fins a 10000 pessetes en molts casos.

Posteriorment si el caçador deixar accedir els forestals al parany (no té l'obligació de fer-ho), s'exposa al risc que li trobin espècies mortes, la captura de les quals no és permesa o bé un excés en la captura de tords comuns. Tot això contribueix a augmentar la sanció. El mal comportament del caçador cap aisforestals fa augmentar de forma considerable la sanció econòmica.

Seguidament coneixerem dos casos ben radicals de la duresa d'aquestes sancions; - Cap al 1998, a la vila de la Galera, dos forestals van arribar fins a un parany

La barraca

propietat d'un veterà agricultor. El paranyer va obrir-los la porta i quan ja estaven dins aquests van començar a escorcollar tot el que trobaven amb formes poc correctes. El paranyer cansat de veure com els forestals feien el que volien dins la seva propietat va agafar l'escopeta, després d'haver-los insultat reiterades vegades, que tenia amagada al casetó i els va amenaçar, dientlos que si no «fotien» el camp de seguida ho tenien més clar que l'aigua. Els forestals van sortir de seguida i al paranyer li va caure una sanció de més d'un milió de pessetes, a part d'uns mesos de presó.

-A la vila dels Valentins, la última temporada de caça, un paranyer va deixar entrar eisforestals dins el parany i aquests després d'escorcollar-ho tot li van trobar un barbaroig mort. Actualment està de juí i li demanen 2 milions de pessetes o bé dos anys de presó.

Aquests són exemples de les sancions imposades, casos que no haurien tingut lloc si el caçador hagués respectat les condicions que les societats de caçadors locals imposen abans de començar cada temporada. Bàsicament aquestes aconsellen als paranyers que cacin amb aparells electrònics, però que només cacin tords comuns i que deixen anat totes les altres espècies especialment les barbaroigs I els cuiroigs. També demanen el bon comportament del caçador amb el forestal.

Les societats asseguren negociar totes les sancions si el caçador compleix aquests acords.

- Defensa de la caça amb el parany o barraca • Congregacions de caçadors Per tal de defensar les seves opcions, els diferents bàndols oposats (forestals i caçadors), convoquen congregacions de

protestaendiferentszonesdel país, sobretot en les zones on es practiquen principalment modalitats de caça prohibides.

A continuació apareixen els típics arguments que aporten els paranyers per tal de defensar la seva pràctica davant les autoritats mediambientals en les diverses congregacions de protesta que convoquen; - "La pràctica del parany és una tradició mil·lenària, que és duia a terme quan l'home era encara sedentari i ara resulta que han arribat una colla de mocosos, inexperts i incultes que es fan anomenar forestals i que volen fer desaparèixer aquesta pràctica. jNo podreu fer desaparèixer els sentiments més profunds de milers d'homes apassionats amb aquesta pràctica!"

-"Veritablement som nosaltres mateixos, els agricultors, els que exercim de forestals cultivant milers d'hectàrees de conreu per alimentar les espècies, les quals se'ns mengen gran part de tes collites. Que seria de les collites d'olives si no és capturessin gran part de les espècies que arriben a les nostres terres? Si desapareix el parany amb seguretat també s'exterminaran les collites d'olives."

- "El govern i indirectament els forestals només ataquen aquelles pràctiques que no proporcionen bens econòmics a l'estat, en canvi d'altres pràctiques més molestes com ara la caça amb escopeta, la qual aporta molts diners a l'estat obtinguts en lacompra de cartutxos, municions i armes de foc en general, no són tant perseguides com el parany" Al bàndol oposat trobem els forestals, que també defensen les seves opcions.

Molts caçadors pensen que els forestals ataquen els interessos dels paranyers únicament per molestar-los, la qual cosa no és gens certa, ja que els forestals no els 195

Carlos Forcadell agrada gens ni mica veure la sacrificació massiva de les humils espècies. Aquests son els principals arguments que aporten aquelles persones defensores del medi ambient, com ara els forestals: - Aquesta modalitat de caça no és selectiva, tot i que les caçadors asseguren deixar anar aquelles espècies que no és poden caçar, qui pot assegurar-nos que ho fan veritablement, si nosaltres mateixos hem trobat en diversos paranys espècies mortes que no es permetia la seva captura.

- La caça amb el parany és una modalitat que abusa de la captura. Les pobres aus cansades del llarg viatge d'emigració arriben a terra i quan veuen un arbre que reprodueix el cant d'aus de la seva família s'hl tiren sense pensar-se-ho com les mosques a la mel. És una modalitat que pot arribar a capturar milers d'espècies tant sols en una nit, és una pràctica esgarrifosa i sense límits, que no té en compte la vida de les humils aus.

-Veritablement el parany és una tradició mil·lenària, però els aparells electrònics ho son també? Caldria que els paranyers utilitzessin el cap abans de fer afirmacions com aquestes.

Associacions defensores de la caça tradicional: Bàsicament, deixant de banda les societats de caçadors locals, existeixen dos associacions defensores de la caça tradicional: l'APAVAL d'àmbit estatal i 'ACCT d'àmbit europeu, APAVAL(publicaclóoficial Associació de paranyers: Valencià, Catalunya i Aragó) L'Apaval és una associació de paranyers, que inclou aquelles persones que practiquen el mètode de caça i que s'han compromès amb la direcció del club paranyer, mitjançant la seva firma, per tal que puguin rebre les diferents publicacions oficials.

196

La creació del cub de Caçadors apaval va ser impulsat bàsicament pels paranyers de la província de Castelló, per tal d'intentar millorar lasituaciódel parany, concretament les poblacions de l'Alcora, Vila Real, Llíria i la població on està actualment la seu del club. Onda, Des de aquestes terres, els principals dirigents van començar a recollir firmes de paranyers Catalans i Aragonesos. Van recollir-se milers de firmes que van ser presentades al congrés dels Diputats i posteriormenta Brussel·les. Però la situació no va millorar gens ni mica, només es van donar falses promeses als defensors de la pràctica. Després d'això els dirigents del club, en vista de la gran quantitat de firmes que havien recollit, van decidir dur a terme una publicació oficial per atots els paranyers que ho volguessin. D'aquesta forma és podria mantenir els paranyers informats sobre la situació legislativa dels parany en cada moment, i també donar a conèixer als paranyers curiositats sobre el mon de la caça tradicional. Així va crear-se l'Apaval, un petit butlletí gratuït (aprox. 30 pàgines), que s'edita 2 cops cada any i que fina ara a tret 4 publicacions. El cub APAVAL, rep també lacol·laboració de totes les societats de caçadors locals.

Fins a l'actualitat el cub de caçadors APAVAL, s'ha dedicat principalment al tractament amb les autoritats estatals i europees, per tal de millorar la situació legislativa del parany. Cal dir que tot hi haver aconseguit diverses entrevistes amb destacats dirigents medlo ambientals a nivell Europeu (Brusel·les), nohaaconseguit millorar la situació, però no és perd l'esperança i cal continuar lluitant segons afirmen els mateixos dirigents de la revista.

L'APAVAL també s'encarrega de organitzar activitats relacionades amb la caça amb el parany: La directiva organitza anualment, per a tots els paranyers que hi vulguin

La barraca assistir, concursos de reclam bucal i aixi com excursions a zones d'Europa en les quals és celebren exposicions i fires relacionades amb les espècies de caça del parany (per exemple la fira dels Túrdids celebrada a Itàlia, el febrer de 97). La revista reserva també unes pàgines per a concursos de fotografies, lògicament fotografies de paranys i una secció en la qual els paranyers poden publicar articles d'opinió sobre el parany, reivindicant les seves posicions. A la revista no hi falten les pàgines de l'actual legislació del parany i del reglament intern del club de caçadors, A la pàgina següent apareixen les publicacions de la revista apaval fins a la present data. L'encapçalament de la revis"a sempre és el mateix i consta d'un petit logotip en la part superior esquerra. Entres d'aquestes p u b l i c a c i o n s apareixen fotografies de les poblacions Valencianes on s'ha creat el club,

L'A.C.C.T. (Associació d'amics de la caça tradicional) L'ACCT es una associació amb seu social a Brussel·les. La seu administrativa està situada a Provença. Està constitu'ída pel reial decret del 22 de Març de 1996, La finalitat d'aquesta associació és la següent: - Valorar la c a ç a t r a d i c i o n a l del Mediterrani I garantir la seva supervivència, - A la vegada dona suport aquelles iniciatives quecontribueixjn ala conservació de la fauna i flora europees.

-Fiarà disposició d'aquelles institucions que defensen la caça tradicional projectes i documents per a facilitar el desenvolupament d'una legislació que permeti la caça tradicional, però que respecti la fauna i flora del país.

Resumint l'ACCT, es una institució que defensa la caça tradicional perquè no és

Portades de les revistes APAVAL

A PAVA L > PRHSENTADO EL tíB||ÀbOfl ÓH U LEY ^CAS^E U COMUNim^mÜaiCIAfJA 0b ESTUDIO MIGF^CIÓN AVES

r^-** ^

•'>*'-

—

ly?

Carlos Forcadell dissolgui però alhora vol conservar la fauna i flora, criticant la massiva captura del parany.

No és una institució molt beneficiosa per als paranyers, però tampoc alimenta les postures de dissolució de tots els paranys que proposen els cossos forestals.

• Societats de caçadors Les societats de caçadors existeixen en tots els municipis i faciliten els permisos per a la pràctica de qualsevol mètode de caçajasigui tradicional o no. Cada municipi que excedeixi els 5000 habitants disposa d'una societat de caçadors.

En l'àmbit del parany, informen abans de cada temporada els paranyers, de la situació legislativa que s'ha imposat i faciliten als paranyers, en cas que sigui necessari, els permisos o llicències de caça.

10-lncídència mediambiental •Captura massiva d'espècies i alimentació de les espècies Tot i que els grups ecologistes critiquen i persegueixen amb insistència la captura massiva i no selectiva del parany; que passaria amb les collites d'olives si la tècnica del parany s'acabés per complet?

Els tords principalment i d'altres espècies de la seva família s'instal·len en les nostres terres perquè en aquestes abunden els camps d'oliveres i per tant troben el menjar que necessiten peraviure. Si la tècnica del parany es dissolgués per complet, aquestes aus representarien una veritable amenaça per a les collites d'olives i segurament acabarien amb més de la meitat de la collita. Que seria llavors dels pobres 198

agricultors, si després de treballar tot l'any per aconseguir una bona collita, venen aquests intrusos i s'ho mengen tot.

Els grups ecologistes no s'equivoquen pas quan afirmen que la captura és massa elevada, però cal buscar el terme mig, i no prohibir de forma radical el parany sinó que bàsicament aconseguir una disminució de les espècies capturades. Això no és fàcil d'aconseguir, ja que la compra actual de tords per part de petits empresaris que venen el producte a les ciutats, provoca un sentiment d'egoisme en tots els paranyers.

La compra de tords, que està completament prohibida, cada any agafa més importància la qual cosa provoca que els paranyers capturen el màxim d'espècies possibles per poder vendre-les, per fer-nos una idea , de cada tord es paguen aproximadament 90 pessetes.

IVIodificacions de l'entorn natural Les modificacions del paisatge que produeix el parany són evidents i tenen un impacte visual més aviat nul. Les modificacions consisteixen bàsicament en els canvis que experimenten els arbres per tal de ser convertits en un parany.