8 minute read
Tots i totes junts, Cristina López. 46 Un doblet històric que sap a gloria,Vicente Piedrabuena
TOTES I TOTS JUNTS
Cristina López Peyró
Advertisement
A les XIQUETES
Que ningú us diga que no esteu a l’altura, trepitgeu forta aqueixos esglaons, nosaltres subjectarem l’escala i, quan estigueu cansades, us donarem forces. No deixeu que us facen creure que no podeu aconseguir alguna cosa per haver nascut xiquetes. Somieu amb arribar tan alt com vulgueu i demostreu-vos a vosaltres mateixes que podeu ferho. No creeu a la gent que diu que hi ha jocs, treballs, aficions o actituds que no són per a vosaltres. Si gaudiu d’una cosa en la qual esteu en minoria, no hi ha res de dolent, sentiu-vos orgulloses de seguir el vostre propi camí. Respecteu i exigiu respecte. Ho mereixeu. Sempre. Que no us facen sentir xicotetes, allunyeu-vos dels quals posen travetes, de la gelosia i dels quals fan mal. Que ningú val la pena i vosaltres només mereixeu alegries.
Als XIQUETS
En el cel hi ha suficient espai per a tot el món i, us comptarem un secret, les festes són més divertides quanta més gent hi ha gaudint. No desitgeu que ningú quede fora. Recordeu que podeu tindre amigues igual que amics. Les xiques no són “l’enemic” ni tampoc “el premi”. Són companyes i poden ser tan divertides com els xics. No creeu això que diuen que hi ha coses ‘per a xiquets’ i coses ‘per a xiquetes’. Jugueu al que més us divertisca, gaudiu de tots els colors, expresseu les vostres emocions i permeteu que la resta també puga fer-lo. Sereu molt més feliços. Mai useu la violència. Segur que trobeu millors arguments. Respecteu sempre a les xiques, són tan lliures com vosaltres. I oblideu el que “els que es barallen es desitgen”, és mentida, trieu sempre donar i rebre amor, que, quan és de veritat, no fa mal. No cregueu que els xiquets són millors que les xiquetes. Els xiquets no són ni més forts, ni més graciosos, ni més llestos. Entendre això sí que us fa més intel·ligents, més empàtics i millors persones. En el món en el qual us ha tocat nàixer hi ha moltes coses meravelloses i altres tantes que estan malament. Una d’elles és que encara queden persones que creuen que les xiquetes no han de tindre els mateixos drets que els xiquets. I això, és terrible. Xiquetes i xiquets, mereixeu viure en un món lliure de violències i en el qual existisca la igualtat. Que ningú us faça creure que no és possible. Rebel·leu-vos contra aqueixa idea, sigueu lliures, la qual cosa vosaltres i vosaltres feu podrà canviar-ho tot.
UN DOBLET HISToRIC QUE SAP A GLORIA
Vicente Piedrabuena Gil
Per als amants de la falla, als quals veritablement senten la falla com l’eix fonamental de la nostra festa fallera, aconseguir el que aconseguiren les passades falles, va ser una cosa extraordinària, perque poques comissions poden contar-ho. Unes falles el mes de setembre, falles atípiques perquè estem acostumats al nostre mes per excel·lència, que és març. Però per al vertader faller o fallera, li hauria de ser igual. Perquè van ser unes falles per al retrobament, retrobament entre els components d’una comissió, va ser el retrobament entre familiars perquè molts considerem la falla com una gran família. Vam tornar a tindre “germanor fallera”, vam tornar a conviure durant les 24 hores del dia en el casal, vam poder fer vida fallera però això si, amb les precaucions pertinents que des de la Conselleria de Sanitat ens va establir per a evitar al màxim els contagis. L’obligatorietat de la mascareta (la de la falla personalitzada per a nosaltres), l’ús del gel hidroalcohòlic, el 1,5 m. de seguretat, les taules amb el màxim de 10 persones i una infinitat de mesures més, van ser presents en les falles de setembre on tots els fallers i falleres, van demostrar una gran responsabilitat en el compliment de les mateixes ja que no es van produir cap contagi en les falles, a destacar com no, en la nostra. Si el que hem citat anteriorment és motiu de satisfacció, perquè la salut dels nostres components que formem Daroca, és el primer, tenim diversos motius més pels quals, hem de somriure i ser encara més feliços. El preludi de les falles arribava, a meitat de juliol es donava per not amb un nou emplaçament, en la Base del Alinghi en la Marina Real. Allí els nostres artistes fallers van portar els grups que competirien en la secció 20 infantil i en la 7a B major. En les no falles 2020, vam obtindre doblet en tots dos ninots que presentàrem i volíem tornar a repetir la mateixa gesta però no vam tindre aqueixa sort, aquesta vegada. Ens van premiar amb el millor ninot major de la secció 7B però no en el cas del ninot infantil. Un preciós ninot en què representava un “penjat en la xarxa”, típic friki cibernètic que passa hores i hores enfront de l’ordinador buscant l’amor de la seua vida. I el ninot infantil varem presentar un xicotet homenatge a la nostra horta i es titulaba “L’horta es vida” ple d’hortalisses de la nostra terra perque gràcies a la pluja, ens dona molt bons fruits i hortalisses. Amb els preparatius de la setmana fallera el mes d’agost (amb una sensació estranya) i ultimant tot el necessari per al desenvolupament d’aquesta, van arribar per fi, nostres anhelades falles després de no
haver-les gaudit durant dos marços seguits. El retrobament entre tots els fallers i falleres va ser molt emocionant, ja que vam tornar a vestir la nostra samarreta verda que ens identifica, així com la mascareta que ens vam fer per a la setmana de falles. Per fi, ens véirem després de molts mesos on el contacte dels quals era només per wasap del grup de la falla. Va arribar aqueix 1 de setembre (15 març per a nosaltres) significava que les falles començaven i no hi havia tornada arrere. Il·lusionats véiem com el nostre casal s’omplia de ninots de totes dues falles, s’omplia de colorit i d’olor de pintura i vernís, tan característic de la setmana josefina. El carrer es buidava de cotxes (agraïment al nostre veïnat que va complir, deixant el carrer lliure per a nosaltres). Però, com anàvem a plantar les nostres falles amb el toc de queda? Fins a la 1? Quan és l’hora que plantem totes les falles després d’haver finalitzat els actes protocol·laris d’aqueix dia. Vam haver d’organitzar-nos bé perquè totes dues falles estigueren plantades a l’hora corresponent per a la visita del jurat, perquè tot continuava igual però amb menys temps disponible. Una vegada vam tindre la falla infantil plantada, amb unes poquetes de dificultats, tot cal dirho ja que tenia molts amagatalls i calia emplenar-la de pedra per dins, treball ardúo que vam fer entre tots per a deixar-la perfecta per a l’anhelada visita del jurat de la nostra secció. Una vegada esmorzem per a recuperar forces, tots i totes els presents, ens vam posar a la feina amb la falla gran, perquè faena hi havia molta. Tot el diàmetre de la falla que arribava de vorera a vorera estava replet de ninots amb escenes i tot havia de quedar-se cobert per arena per a cobrir-la amb pedres. I “beneïda decisió” la que prenem (mai haguérem pensat la nit de planta que anàvem a viure, aqueixa mateixa nit). Amb el treball tant laboriós que tenia aquesta planta, si no haguérem plantat durant el dia, la falla gran s’haguera quedat sense acabar com va succeir en altres comissions. Per la vesprada, amb el cel molt gris i obscur (la que se estaba formant) va tocar recollir el ninot de la nostra falla gran, que va obtindre el Premi al Millor ens estrenem amb les falles de l’agrupació en l’acte de San Miguel dels Reis, per evitar aglomeracions com va indicar Junta Central Fallera. I una vegada arribem al casal, ens vam disposar a escoltar la lectura de premis infantils en la qual ens comunicaven que la nostra falla infantil era mereixedora d’un 1 premi i 1 premi d’enginy i gràcia de la secció 20. Alegria desbordant en tots els membres de la falla, pero sobretot, esclafit d’alegria en la comissió infantil i els seus representants. Després de la tempesta d’aqueixa nit, amb pluja forta i vents huracanats, la nostra falla major va aguantar com una campiona sense patir cap caiguda, encara sort (el nostre equip d’artistes la van saber apuntalar bé amb tots els sacs que portava en el seu interior). La pintura si es va veure afectada però va ser inevitable. Així i tot, la falla estava en perfecte estat, la
qual cosa la nostra preocupació va desaparéixer després de veure-la en un estat òptim. Després d’aqueixa fatal nit, baixarem per a acabar de plantar-la ja que faltava tota la cartelleria per col·locar. Una vegada posada, vam donar per acabada la planta i amb això, l’esperada arribada del jurat. A les 11 van arribar i la van veure ben mirada, perquè la nostra falla estava molt treballada i completa. A això de les 20 de la vesprada, el nostre regidor de cultura festiva es va disposar a donar lectura dels premis de totes les seccions i va arribar la 7B i ens va donar una gran alegria perque ens emportem, 1r premi de secció i 1r premi d’enginy i gràcia. L’alegria i la felicitat desbordaven els nostres cors perquè tornar a viure unes falles, després de dos marços sense celebrar-les va ser dur,
UN DOBLET HISToRIC QUE SAP A GLORIA
però tornar d’aquesta manera va ser una explosió de sentiments molt grans per a tota la comissió. Les falles de la pandèmia ens van tindre guardada aquesta grata sorpresa, la nostra falla feia història en el món faller, doblet històric per a Daroca Pare Viñas en les falles del 2021. La volta a la vida fallera ens va fer gust de glòria i beneïda glòria. Gràcies a tots els que ho van fer possible perquè l’esforç d’aqueixos dos anys, van donar com a fruit aqueix gran doblet històric per a la nostra benvolguda falla.
