Bullyng en l’era digital, Juan Ruiz

BULLYNG EN L ERA DIGITAL

Juan Ruiz Marzal

Tot el món coneix, o ha sentit parlar, d’un problema cada vegada més notable en la societat actual, un problema que la gran majoria de xiquets i xiquetes han experimentat o, almenys, del que ha sigut testimoni: el bullying. I és que s’estima que entre un 15% i un 50% dels xiquets o xiquetes han pogut ser víctimes de l’assetjament escolar en algun moment. Els col·lectius que pateixen aquesta exposició a danys físics o psicològics solen ser aquells percebuts com a “diferents”, com les persones amb discapacitat, TEA, dificultats d’integració social, una orientació sexual diferent o obesitat, provocant que les víctimes desenvolupen trastorns psicològics o induir a autolesionar-se. El seu origen en l’assetjador sol anar lligat a problemes socials o familiars majoritàriament, presentant actituds violentes i agressives que, en considerables casos, han sorgit arran d’haver experimentat ells mateixos una situació d’assetjament. Existeixen indicadors emocionals que poden permetre identificar si una persona està sent víctima d’alguna mena d’assetjament escolar: tristesa, desmotivació, ansietat, irascibilitat, nerviosisme, evasió de l’assistència a l’escola... no obstant això, el bullying no és un problema exclusivament físic, perquè el ciberassetjament està cada vegada més present en les noves generacions. El ciberbullying, acrescut per la pandèmia i el confinament, és ara un fenomen en expansió. En l’era digital, tenint a l’abast tantes xarxes socials, plataformes en línia i entorns virtuals, és cada vegada més senzill cometre ciberassetjament amb un sol “clic”. Així mateix, el poder deshumanitzador que el caracteritza, la ràpida viralització i l’anonimat, propicien que una major quantitat de persones puguen participar en l’atac sense arribar a empatitzar si més no amb la víctima. Aquest vessant del bullying cada vegada es torna un major repte per a pares i cuidadors, perquè a causa dels dispositius digitals, és molt més complicat localitzar l’origen de l’assetjament. tar que es produïsquen aquestes situacions, hem d’educar des d’un primer moment als més xicotets nodrint-los en valors que previnguen aquestes conductes. La tecnologia, arma de doble tall, també pot ser una bona companya per a localitzar i notificar possibles entorns en els quals s’està produint una situació d’assetjament o s’està fent un mal ús dels dispositius. Per aqueixa raó, és convenient que els pares cada vegada més aprenguen sobre el maneig dels sistemes de monitoratge i control parental.

La situació esdevinguda per la pandèmia de la covid-19 ha agreujat encara més els casos de ciberbullying i també la violència domèstica en aquelles llars en les quals ja existien pro tant això, també ha sigut una via de fuita per a aquells que han vist en el confinament una oportunitat per a refugiar-se de l’assetjament escolar que estaven patint, perquè per a molts l’assignatura més difícil de superar era el pati del col·legi. I és que, a pesar que el mal físic puga arribar a ser dolorós, el psicològic pot ser irreparable i permanent. La qual cosa llança una vegada més a l’aire la qüestió de si s’haurien d’implantar programes educatius exhaustius relacionats amb l’educació emocional que afavorisquen aptituds com la comunicació, la tolerància, l’optimisme, l’autoestima, l’autocontrol, la resiliència i el treball en equip. Perquè una forma eficaç de prevenir l’assetjament escolar no és una altra que rebre una adequada formació en competències emocionals que permeta desenvolupar una bona intel·ligència emocional. A més, quan es produeix una situació d’assetjament, la

BULLYNG EN L ERA DIGITAL

víctima i l’agressor no han de ser els únics amb els quals es treballe, els espectadors tenen un paper fonamental, perquè si ningú alça la veu, l’agressor pot percebre una acceptació de grup i embravir-se encara més. D’altra banda, les nostres volgudes falles serveixen d’altaveu per a una societat diversa, igualitària, sostenible i inclusiva. Han crescut davant les adversitats gràcies a la gran unió existent entre els fallers, la coneguda germanor que ens fa tan grans, mirant cap avant sempre amb valentia malgrat les dificultats. Fins i tot, tenint el seu origen com a creativitat col·lectiva, s’ha convertit en una gran xarxa social plena de vincles i afecte mantinguda per la força i els valors que ens aporta. Han aconseguit fer desaparéixer la distància i les barreres creades entre les persones durant el confinament, perquè bastava amb apreciar el moment de retrobament entre molts dels fallers i, sobretot, entre els més xicotets, deixant de costat les seues diferències i oblidant els problemes derivats de l’ocorregut per a tornar a riure i jugar com mai amb els seus tan volguts amics, lluint aqueix somriure còmplice tan ple de vitalitat capaç de transmetre tantíssim amb tan poc. Al cap i a la fi, gràcies a tots aquells que al llarg del temps han mantingut i col·laborat amb aquesta festa, s’ha aconseguit que les Falles siguen un patrimoni comú declarat amb orgull Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Bibliografía

Cyberbullying: tu hijo puede ser víctima, pero también podría ser acosador. (1 de Junio de 2021). ABC. Educación emocional en colegios, ¿una necesidad urgente por la pandemia? (20 de Mayo de 2021). ABC. 2021). Pablo Duchement: “En el acoso escolar, tendemos a adaptar nuestros límites morales al rechazo o aceptación del grupo”. El País. Yanke, R. (7 de Mayo de 2020). Crece la violencia contra menores en el hogar por el aislamiento: “Mi familia no me habla, me siento sola y me he acabado cortando”. El Mundo.