Un mar de plàstics, Amparo Murgui

UN MAR DE PLASTICS

Amparo Murgui Maties

El mar Mediterrani, anomenat ha deixat de ser nostre per ser engolit pel plàstic. La situació és alarmant i posa en perill la vida d’animals i plantes marines que veuen com el seu hàbitat natural es converteix en un abocador. Les xifres de WWF (Fons Mundial per -Fins a 134 espècies de peixos, tortugues marines, mamífers i aus són víctima de la ingestió de plàstics en el Mediterrani. -S’estima que el 90% d’aus marines tenen fragments de plàstic en els seus estómacs. -La posidònia oceànica ha descendit fins a un 40% en tan sols quatre anys. Aquesta situació és greu, ja que aquesta planta aquàtica endèmica del mar Mediterrani, té un paper essencial en la conserva del fons marí. Serveix com a reserva per peixos, mol·luscos i crustacis, contribueix a l’oxigenació de l’aigua, i evita la pèrdua d’arena a les platges, ja que fa que les ones trenquen en menor intensitat. diterrània es veuen amenaçades, aquest abocament incontrolat suposa grans pèrdues econòmiques: -61,7 milions d`euros s’estima que és la quantitat de pèrdues de motiu és que la contaminació del mar Mediterrani redueix les captures, danya les embarcacions i fa que hi haja una baixa demanda de mariscs per la preocupació per la seua qualitat. Els milers de tones abocades al mar fan que la situació siga insostenible: -Entre 70.000 i 130.000 tones de microplàstics (fragments de grandària menor que 5 mm) i entre 150.000 i 500.000 tones de macroplàstics (l’equivalent a 66.000

camions de fem) acaben en el mar Mediterrani i altres mars europeus cada any. Hi ha diversos motius que expliquen per què el Mediterrani es veu més afectat que altres mars europeus. La principal raó té relació amb el terme menys conegut que utilitzaven els romans per anomenar al mar Mediterrani, “Internum Mare”, que significa mar intern o d’interior. Connectat amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar i amb el danels, és un mar quasi tancat i amb poca renovació, és per això que la concentració de plàstics és més abundant que en altres mars o oceans oberts on hi ha més intercanvi. Un altre factor és l`elevada població que acull la conca Mediterrània, és la llar de 150 milions de persones que produeixen entre 208 i 769 quilos residus urbans sòlids per càpita cada any. Augmentant durant els mesos d’estiu per la visita de turistes a la costa fins a un 40%. Una de les associacions que treballa per aconseguir un mar sense plàstics és el Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenible (SCP/RAC). Com expliquen des de l’associació “Avui dia, és un fet comunament acceptat que els patrons de consum intensiu de re-

cursos i de producció en els quals es basa el model de desenvolupament actual són insostenibles. Per mantenir aquests patrons, s’ha es cursos de quatre vegades el nostre planeta. A més, aquest model de desenvolupament depén d’un sistema energètic que es basa en gran mesura en l’ús de combustibles fòssils —la principal font de gasos d’efecte d’hivernacle responsables ternacionals. Així doncs, cal rede producció insostenibles per donar pas a models de desenvolupament que s’adapten a la capacitat dels ecosistemes i que siguen baixos en emissions de carboni.” Per revertir aquesta situació s’han sum i producció insostenibles a tots els països de la Mediterrània. Una de les mesures és la promoció cap a un estil de vida més saludable i més sostenible.

RECICLAR, REUTILITZAR I REDUIR

“La regla de les tres R” va prendre forma l’any 2004, quan el primer ministre japonés Koizumi Junichiro va defendre la proposta de Greenpeace durant la “Cumbre del G8” en juny de 2004. Tretze anys després encara està vigent i és un dels models més efectius per contribuir a la millora del medi ambient. Des del món faller es promouen accions amb consonància a aquestes “Tres R” per aconseguir el canvi desitjat. La disposició de contenidors de reciclatge a totes les falles de València, unit al concurs per aconseguir el nombre més gran de reciclatge de vidre durant la setmana fallera potencia activitats que en gran escala produeixen un impacte i fan que es reduïsca la nostra empremta ecològica. Però la festa de les Falles va un pas més enllà, enfrascada en la tasca de buscar materials, els més ecològics possibles, per a la creació dels seus monuments. Una bona prova d’açò, són dos materials que cada vegada cobren més força per convertir-se en la matèria primera que s’utilitze per a la creació dels ninots fallers. Des de la UPV investiguen amb palla d’arròs i serradura. La utilització de palla d’arròs ajudaria a més a més a resoldre el problema que suposa cremar els camps d’arròs al parc natural de l’Albufera. Tot i