a tota una vida Brillant

Amor, arriba el moment que tot faller desitja, un acte al reconeixement no sols a tota una vida dedicada a les falles sinó al treball constant en el cor d’ella, formant part de la directiva des que vas passar a la comissió major, aquest moment t’arriba abans del que esperaves, i si és així és per la teua incansable dedicació a elles.

Des dels tres anyets pertanys a aquesta gran família fallera que és Daroca, i des d’aquell moment la teua vida ha girat al voltant d’ella, es pot dir que vius per i per a les falles.

I és per això que un dels teus somnis que era ser president infantil es va quedar pendent, estic segura que culminaràs aquest somni en el nostre fill Darío.

Eres un “renegó” i un “protestó” amb diploma, però malgrat això acabes fent el que tots et demanem i de la millor manera que saps, això ho sabem tots i és el que et fa encara més especial.

Eres dels quals tanca la revetla i obri els carrers en falles i no sols en el temps de falles, fer pesebres, activitats, play-backs amb qualsevol tipus de transformisme, etc. forma part del teu dia a dia.

Que bona l’anècdota aquella de la recollida del ninot de la nostra falla en la qual et vas pujar a l’autobús turístic saludant com una fallera major a tots els que estaven per a baixar per l’altra porta o aquella acampada en la qual cames enlaire amb tot recollit va caure un aiguat i solo els deies a la resta “se us banyarà tot” mentre et quedaves ací quiet perquè tu ho tenies tot recollit, i per descomptat es va banyar.

Milers d’anècdotes més, com posar-se a fer una torrà sense arena i rebentar l’asfalt, tenim la prova davant de la falla amb la foradada que vau fer.

Increïble que et creguem que tens vertigen quan eres tu qui et puges a col·locar els focus de la carpa o les llums del carrer.

Les falles tenien com a pensió GonzálezCañizares sempre la teua casa per als eterns juvenils, rar era el dia que l’un o l’altre no es quedara a dormir, bo més que dormir a descansar una mica per a seguir amb la festa.

Formes part d’aquells eterns juvenils que s’esperaven a la porta per a berenar quan acabaven els infantils, i sent infantils jugàveu amb els majors sempre sorprenent amb el bé que ho féieu, tu sempre eres un escandalós jugant i mai faltava la croqueta en el camp.

Eres la persona que encén els castells, que ajuda a tots els nostres representants a cremar la falla cada any i saps donar-li la importància que toca a cada acte, per això saps la importància d’aquesta joia, gaudeix-la com nosaltres la gaudirem quan la reculles, et vull molt.

Qui et diria a tu que t’anaven a donar la recompensa més brillant?

Parlem d’una persona que no volia involucrar-se en la falla, la seua dona va ser abanderada de la banda de cornetes i tambors de la falla, quan existia i tota la família de la seua dona pertany a aquesta comissió.

Quan arribava els dies de falles, ajudava la seua dona a mudar-se a casa de la seua mare amb les seues filles perquè a ell mai li agradava.

L’any 1996, van decidir nomenar una de les seues filles com a fallera major infantil, aquest any va canviar tot i va haver d’apuntar-se faller per a poder ajudar a la seua dona.

Es va integrant-se, poc a poc, baixava els divendres a jugar al dominó amb els seus amics de la falla, ajudava a muntar el “famós escenari d’estructures” en l’antic casal.