el SISTEMA educatiu Com ha canviat

Entrevista

al

Professorat

Treballant en un centre públic d’educació infantil i primària de la ciutat de València, hem recopilat les opinions de diferents mestres que treballen en aquest, sobre l’evolució i canvis que ha patit el nostre sistema educatiu al llarg del temps, en línies generals.

Ensenyar Ahir I Hui

El món de hui és divers i canviant, hi ha milions de coses que s’extingeixen, que caduquen o que deixen d’interessar-nos de forma molt genuïna. Perquè si hi ha alguna cosa que caracteritza aquest món és precisament això, la seua velocitat quasi irresistible.

Parlar d’educació hui ha de ser parlar de societat. Vivim un temps de transició constant i no obstant això, l’educació ha sigut dels compartiments més estancs i tancats durant dècades, fent que aparega a la vista de tots una ruptura absolutament necessària, nascuda de la reflexió de totes les persones que «fan escola».

Fins fa un parell de dècades, tres com a màxim, ensenyar era una tasca que s’habia fet exactament igual des de feia més de 100 anys. Des de la llei “Moyano de 1857” fins a la LOGSE dels anys 90 vivíem en un sistema educatiu estanc, sense objectius socials clars i molt menys, sense una voluntat de canviar el món. Les pedagogies transformadores van ser les que van obrir el camí i a partir d’ací el canvi s’ha situat com a agent constant de la labor docent.

Hui dia ensenyar s’ha convertit en una combinació de sabers tècnics i metodològics amb una vocació absoluta i devota cap al poder del canvi en la societat. L’escola és el laboratori on treballar amb la ciutadania del futur i això comporta la responsabilitat d’alçar-se cada dia amb la certesa que un món millor és possible.

Les noves tecnologies han vingut per a quedar-se, això és així. Però també és necessari canviar el concepte d’escola: aules obertes, menys llibres i més projectes, espais on aprendre a dialogar, a ser millors ciutadans i ciutadanes. Acceptar que les notes no ens defineixen, que els continguts han de nàixer dels interessos de les i els alumnes, etc. Semblen coses noves però porten més de 40 anys desenvolupant-se en escoles «lliures» (com Summerhill, al Regne Unit).

L’escola continua sent el reflex dels qui som. I lluny de ser una responsabilitat d’uns pocs, és el lloc on hem de posar el focus per a ser millors. Ensenyar amb tauletes, amb realitat virtual, en entorns d’aprenentatge actius i dinàmics és només la punta de l’iceberg, només el visible. L’escola és el lloc on es transformen els somnis, les frustracions, els traumes i les alegries del dia a dia i per això és un lloc al qual tractar amb cura.

Revisar les metodologies era una cosa necessària per a respondre al desafiament d’una societat cada vegada més tecnològica. Ara caldrà respondre al següent: una escola emocionalment preparada per a la diversitat, per a acceptar les diferències, per a superar les desigualtats i preparada per als canvis cada vegada més constants. Una escola per a tots, per a totes, llista per a educar en tots els sentits.

Alejandro Ordaz (Cap d’estudis i mestre de primaria)

Abans d’esmentar els principals canvis que es poden observar en la nova llei d’educació, així com les possibles millores a tindre en compte, s’ha d’elogiar l’esforç que han de realitzar totes les persones que es dediquen a la docència per a poder superar les exigències dels cursos escolars on han de conviure dos lleis educatives diferents.

Des de que es va publicar la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, més coneguda com LOMLOE, estan entrant en vigor anualment una sèrie de propostes, les quals respecten un calendari d’implantació que conclourà el pròxim curs acadèmic. Alguns dels primers canvis van estar relacionats amb les competències del Consell Escolar o amb l’admissió de l’alumnat, entre altres.

No obstant, és durant l’actual curs acadèmic quan les modificacions relacionades amb el currículum i la organització s’implanten per primera vegada en tota l’etapa d’educació infantil, així com en primer, tercer i cinquè d’educació primària. Ara bé, si el que volem es observar també totes aquestes modificacions en segon, quart i sisè i completar així l’etapa de primària tan sols podem esperar al proper curs acadèmic.

Després de conèixer la situació de la nova normativa d’acord amb el seu calendari d’implantació, és necessari conèixer alguns dels seus canvis més significatius.

En primer lloc, cal esmentar que a nivell de centre s`ha tornat a recuperar l’organització per cicles. És a dir, als centres d’educació infantil i primària trobem, novament, quatre cicles: un per a l’etapa d’infantil i tres per a l’etapa de primària que comprén dos nivells per cicle.

En segon lloc, cal fer al·lusió al canvi que es pot observar a les àrees del currículum. Del mateix mode que s’ha tornat als cicles, també s’ha tornat a impartir l’àrea de coneixement del medi, natural, social i cultural que engloba el que últimament es dividia en ciències socials i en ciències de la naturalesa. En aquest sentit, cal indicar també que, com a novetat, sorgeixen els projectes interdisciplinars que integren competències, sabers, mètodes o formes de comunicació de dues o més àrees on l’alumnat ha d’investigar i ha de prendre decisions. Sens dubte, aquest és un dels grans canvis que s’ofereix per primera vegada.

En tercer lloc, els canvis a nivell d’avaluació són significatius perquè desapareix, parcialment, l’avaluació quantitativa per a donar pas a una avaluació qualitativa. Per què s’especifica parcialment? Perquè encara que al llarg dels trimestres no trobem números als informes de l’alumnat, quan arribe final de curs tornarem a tindre una nota numèrica al butlletí. A més, d’ara endavant la repetició tan sols es va a poder dur a terme una vegada per etapa i sempre a final de cicle.

En quart lloc, cal indicar que aquesta normativa pretén eliminar barreres mitjançant la implementació dels principis del Disseny Universal d’Aprenentatge, així com conscienciar a l’alumnat en la importància d’aconseguir el repte de l’Agenda 2030 amb els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible.

En resum, aquestes són algunes de les modificacions que ha introduït la nova normativa. Tan prompte com s’implemente als centres educatius trobarem moltes possibilitats de millora, però, de moment, li hem de donar el nostre vot de confiança.

COM HA CANVIAT EL SISTEMA EDUCATIU AL LLARG DEL TEMPS?

Durant la meua carrera professional, sumada als anys com a estudiant, considere que he viscut una evolució del sistema educatiu en molts aspectes. Lluny ha quedat la imatge que tots recordem de l’escola dels nostres pares... Així doncs, hem evolucionat? Sí, però és evident que els canvis en educació són lents, massa lents. L’escola no evoluciona al mateix ritme que la societat, i això repercuteix directament en l’alumnat. Entre els canvis més importants que s’han donat en els darrers anys trobem la introducció de les noves tecnologies a les escoles. Cada vegada és més freqüent trobar dispositius com pantalles interactives a les aules, ordinadors o tauletes digitals que faciliten l’aprenentatge en estar en consonància amb els interessos dels xiquets i les xiquetes. L’organització de les aules també ha millorat. Hui en dia l’alumnat és un agent més actiu i participatiu en el seu procés d’aprenentatge, i se solen fer agrupacions cooperatives que fan més efectiu l’ensenyament.

A més a més, els llibres de text han passat de ser un recurs imprescindible a ser un recolzament als projectes plantejats i consensuats dins de l’aula. Les escoles hui en dia no són transmissores únicament de continguts. Els procediments i les actituds han de tindre la mateixa importància, i les habilitats socials, valors, l’aprendre a aprendre… són tractades diàriament en el context de l’escola. Malgrat els canvis positius que s’estan vivint en la nostra professió, queden aspectes per millorar: l’organització dels espais als col·legis i les aules perquè deixen d’existir aules compartiment-estancs que no ajuden a socialitzar amb altres grups, l’optimització del mobiliari per a crear llocs més amables i motivadors per a l’alumnat, i sobretot, la dotació de més recursos personals per a dur a terme metodologies inclusives, co-tutories, mètode DUA… conceptes tan presents en les últimes lleis educatives però tan complicades de dur a la pràctica…

»

L’educació ha recorregut un llarg camí fins als nostres dies. En els seus inicis, es caracteritzava per classes magistrals on no existia la inclusió, amb el pas del temps, les societats han anat evolucionant i fent notables canvis educatius. Actualment, s’estan trencant barreres cap a l’educació especial, es deixen de costat les classes teòriques per a permetre un aprenentatge significatiu i vivencial, i el més important, s’ha situat al xiquet com a protagonista; no obstant això, encara queda molt camí per recórrer.