d’Amparo En redord,

Vas arribar a aquesta la teua falla ben xicoteta, allà per finals dels anys 60. Des de llavors, des que t’apuntà la teua mare, Joaquina, amb el teu germà Gaspar, no sense molt de sacrifici, en les falles del 67, l’has portada en el teu cor.

Ens la vas inculcar al teu fill Carlos i a mi amb gran afecte, i això que a mi quan em vas apuntar, sense jo saber-ho, no m’agradaven.

Però per a tu, la teua falla era la teua passió, la teua vida.

Vas anar creixent en edat al costat d’ella i ja en la comissió major, vas continuar treballant incansablement per a la teua falla.

Vas iniciar el teatre, els apropòsits, al costat de tots els teus amics de l’ època, Rafa, Luis, Paco “Rodolfo”.

Vas manejar amb gran destresa a tots els infantils que volien participar en teatre.

Participaves en qualsevol acte de la falla, disfresses, presentació, etc.

Vas introduir juntament, amb els NadalOliver els balls valencians en la falla, cosa que fins i tot contínua per al teu orgull.

Per fi va arribar el teu gran anhel, ser Fallera Major de la teua falla en el 86, any en què vas gaudir de tots els actes al costat de tota la teua comissió.

Vas arribar a ser secretària de la falla, entre altres càrrecs.

Després, vas anar deixant pas a uns altres en aquestes activitats, perquè va nàixer el teu fill Carlos.

Les activitats van anar canviant i vas passar a ser fins a cuinera al costat dels teus amics i fallers. El teu famós “arròs en fesols i naps”.

També vas tindre dies assenyalats en la teua falla, com quan va ser president infantil, el teu fill Carlos en el 2000 i quan vas culminar la teua gran feina fallera en imposar-te l’any 2003, el bunyol de brillants.

Amb tot això vull que et recorden, a tu Amparo, com una gran fallera. Et vas anar molt prompte, però el teu fill i jo, juntament amb tots els teus amics,fallers i falleres, et recordarem com a esposa, mare i amiga.