Un confinament molt conectats/ades

UN CONFINAMENT

molt conectats/des

rribat el mes de març i amb la posada a punt de tot el que una comissió fallera necessita per a gaudir de la seua setmana gran, comencem a sentir en les notícies i en les xarxes socials que el Covid-19 havia fet la seua presència en els carnestoltes mítics de Venècia, la qual cosa donava lloc a la seua suspensió per part del govern d’Itàlia (un dels països més assotats per aquest virus, en comparació amb altres països del món). Véiem molt lluny el virus i no ens estàvem donant compte, que ja estava a Europa i en breu, arribaria fins al nostre país, a causa de la gran connexió territorial dels ciutadans europeus així com la resta de països del món. Fins i tot, ens ho preníem de broma i ens disfressem de “coronavirus” perquè era el tema més sonat del moment. Ens continuaven atipant a notícies negatives sobre el virus i cada vegada s’estava acostant més a la nostra ciutat, amb la preocupació que les nostres festes començaven, ja teníem tot preparat, i ja se

Asentia dir per part de molta gent: enguany us quedeu sense falles, no hi haurà falles, suspendran les falles…. així successivament. Les falleres i fallers no ens féiem a la idea de quedar-nos un any sense les nostres benvolgudes Falles, després d’haver estat tot un any esperant el mes de març, el véiem molt llunyà i fins i tot, impossible. Estàvem immersos en una mar de dubtes, sobre si les celebraríem o no. Però va arribar Eixa vesprada fatídica per a tot el món faller, no sols de València sinó també per a totes les poblacions que celebren falles com a la nostra ciutat, Eixa vesprada del 10 de març del 2020 en la qual el nostre president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig, anunciava en el nostre canal autonòmic de televisió, la suspensió de la nostra festa germana la Magdalena Vitol i a continuació, anunciava que la nostra festa fallera quedava suspesa el mes de març i per a acontentar-nos, ens comunicaven que eren ajornades

per al mes de juliol, perquè així fa més calor i el virus no afectaria tant les persones.

Sense paraules ens quedàrem tot

el col·lectiu faller, no ens el podíem creure. Tots ens vam quedar, durant uns dies, en estat de xoc ja que això no havia ocorregut mai (la suspensió de les Falles només havien sigut suspeses 2 anys en la Guerra Civil Espanyola) però per desgràcia, ens tocava viureho una altra vegada. Atònits al que estàvem vivint, els casals replets de calaixos de begudes, de llenya per a les paelles i torrades, menjades per als fallers i falleres, els carrers senyalitzats per al seu tancament, les garlandes lluint ja a les nits, cossos centrals de les falles grans en els racons de les diferents demarcacions (com és el cas de la nostra, el bebé i la bústia embolicats en plàstics) i tot això, per a res. Tot es va esvair en un segon i la tristesa ens va embargar des d’aqueix precís moment. Molts dubtes ens sorgien en la nostra ment, al març no anàvem a tindre falles? Què faríem eixos dies, sense estar en el casal? Sense anar a l’ofrena? Sense plantar les nostres falles? Sense ballar en les discomobils? Sense anar pels nostres premis del llibret i dels ninots de l’exposició? A vegades, pensàvem si el que ens estava succeint era un malsomni o una realitat. Tot se’ns ensorrava perquè anàvem a estar confinats, és a dir, tancats a les nostres cases sense poder ajuntar-nos ni celebrar les nostres festes. De sobte, ens trobem amb un estat d’alarma imposat pel govern que ens prohibeix eixir de les nostres cases, excepte per a anar al metge, comprar o treballar, això sí, sempre amb un justificant pel mig ja que en cas contrari podien multar-te. Un estat que mai havia viscut en tota la meua vida, amb moltíssima por i amb la incertesa del que passaria a partir d’ara. Des d’aquest precís moment, ens comencem a donar compte, que el problema es posava molt seriós i havíem de complir la normativa amb solidesa i amb responsabilitat. El meu primer pensament va ser per a ells, quantes il·lusions truncades per als nostres representants de l’any 2020. Ainara, Yeray i Bea, els seus noms seran recordats sempre en la nostra memòria, perquè van viure com es quedaven sense les seues anhelades falles. Les seues il·lusions es van esvair en un obrir i tancar d’ulls (tant a ells, com a la resta de representants de totes les comissions de la nostra ciutat i resta de poblacions). No anaven a poder gaudir d’aqueix somni que ja tenien molt prop de complir, no van poder estar amb la seua comissió en tots els actes, no van poder lluir els seus preciosos vestits que amb tant d’amor i delicadesa els havien cosit les seues indumentaristes, perquè fins a aqueix mateix moment, estava sent un any espectacular i inoblidable. Tots pensem en ells i se’ns va ennuvolar la vista plena de llàgrimes, llàgrimes d’impotència perquè es quedaven amb la mel en els llavis, sense poder assaborir la setmana que es quedaria en el record, per a la resta de les seues vides.

En un trosset del meu cor estaven ells i elles, tota la meua comissió que amb tant d’esforç i sacrifici havíem aconseguit tirar cap avant, un altre exercici faller més a la nostra esquena. Ja tenien els penja-robes preparats amb les disfresses i roba de valencians per a lluir els dies de falles. Res ni ningú s’imaginava, la qual cosa aquest brutal virus era capaç de fer i trencar la il·lusió de tantes i tantes persones com som tot el col·lectiu faller. Mentrestant, milers de wasaps m’arribaven al mòbil amb mostres de suport, perquè el que se’ns venia damunt anava a ser molt dur i el millor en aquests casos, és unir-se i intentar remar el vaixell tots alhora i a l’uníson. I això vam fer tots junts. Per a sentir-nos que estàvem units, creguem un grup de wasap de la falla per a fer activitats i estar “més connectats” que mai, durant el confinament. Qui ho diria que un grup de wasap anava a ser fonamental durant aquesta etapa de la nostra vida? Gràcies a aqueix grup, tota la comissió va estar connectada, va estar informada, va estar entretinguda, va estar ocupada i sobretot, va fer que molts fallers i falleres no s’enfrontaren a la soledat de les seues cases.

Infinitat de pensaments venien a la meua ment, un 15 de març no anava a poder baixar al casal bé prompte, per a ajudar a plantar la meua falleta infantil ni anava a recollir els meus ninots de l’exposició (justament enguany, els dos havien sigut premiats com els millors de la seua secció), no anava a poder ofrenar a la Mare de Deu amb els meus fills i la meua dona, Eixa il·lusió es va apagar com a una altra molta gent se’ls va apagar també. I ací estava la nostra falla d’enguany, al final del carrer Calataiud es va quedar la bústia de correus i el bebé amb el seu ordinador i és que el també va necessitar avisar perquè el retiraren i tornar a la seua casa, al taller de Campanar. Molt tristos també perquè enguany, la tradició no es compliria amb ells, no anaven a rebre la visita del jurat i no anaven a ser observats per fallers i falleres i com no, no anaven a ser cremats com la tradició mana en la nit de

Sant Josep.

Eixa nit, la nostra València va emmudir, una enorme tristesa va inundar els cors de totes les falleres i fallers que componen cadascuna de les comissions de la nostra ciutat i altres poblacions. La il·luminació que decorava la nostra demarcació va ser apagada i un grup de fallers i falleres, quedàrem en el casal per a deixar el carrer sense els sacs d’arena per a la plantà, recollir tota la cartelleria necessària per al tancament del carrer, les tanques apilar-les totes perquè se les emportaren i tancar el casal fins a una altra ordre. I és que d’un dia per a un altre, es va acabar la normalitat que estàvem vivint. Tot va passar a ser una mar d’incertesa, mil preguntes ens féiem i no trobàvem resposta i alguns mitjans de comunicació només feien que soltar i soltar informació sense base informativa, simplement havíem de fer cas a

les fonts oficials amb els seus respectius comunicats, res més. En la plaça de l’Ajuntament, havien trossos de la falla municipal major, el bust de la meditadora es va convertir en la icona del Covid-19 per al món faller. Li van col·locar una mascareta realitzada amb tela, en senyal de duel i lluita per totes les vides que el virus s’estava portant. Peró no podia quedar-se molt temps allí perquè amb la pluja i el vent el cap es desgastaria moltíssim. Per això, la nit del 16 de març, els bombers van calar foc al cos de la meditadora i van salvar el seu cap (guardada en els espais habilitats per l’Ajuntament, en La Marina, per a guardar diferents falles). Però va ser una nit molt freda, encara la recorde i se’m posa la pell de gallina perquè no hi havia absolutament ningú al carrer, solament els bombers i les autoritats de l’ajuntament que era d’obligat compliment la seua assistència a Eixa cremá improvisada i sense avisar (per a evitar l’aglomeració de gent). I és que mai havia vist com es cremava una falla amb unes pistoles en flames, que accionaven el cos de bombers. Em va faltar sentir el castell, em va faltar veure’l, em va faltar fer-lo olor i sentir-lo amb la traca prèvia que sempre sona quan s’encén la metxa i que embolica la falla de fum i flames de foc. Va ser una situació molt escruixidora.

I és que la força extrema dels fallers i falleres va donar resultat, es va realitzar una campanya en els mitjans de comunicació per a no cremar la icona de la meditadora i va donar els seus resultats. La unió va fer la força i aconseguim que només cremaren el bust i no tota la meditadora.

Seguint amb el tema de la falla, a més de la nostra que ja es trobava al carrer, com hem esmentat amb anterioritat, moltes altres estaven en procés de muntatge o ja estaven quasi acabades. Va ser el cas de diverses falles de la secció especial com Na Jordana, Cuba o la del Regne (va ser cremada per uns vàndals) que van haver de cremar-se aqueix dia 16 ja que va ser impossible el seu desmuntatge degut a la complexitat del muntatge d’aquestes.. Unes altres si van poder desmuntar-se i ser emmagatzemades per a les falles del 2021, unes altres no.

Per primera vegada, en la història de les falles, anàvem a viure un fet històric, “les falles anaven a ser “desplantades per a ser guardades”, qui ho diria? En quin cap cap, que una falla es poguera desmuntar per a emmagatzemarla per a l’any següent? Aquesta situació estava trencant totes les meues estructures mentals que es van anar forjant al llarg de la meua existència. I és que al meu pare sempre, m’havia ensenyat que una falla com a art efímer que és, es construïa per a cremar-se en la nit de Sant Josep. En el nostre cas, el nostre artista faller Vicent Albert es va posar a la feina i amb el seu equip de treball va recollir al més prompte possible, les nostres peces per a retornar-les al

seu taller ja que va considerar que anaven a estar millor guardades i cuidades que en altres naus que va proporcionar l’ajuntament de València. Així que allí aquesta la nostra falla gran, esperant eixir com més prompte millor per a lluir en la nostra demarcació.

Amb respecte, a la nostra falla infantil es va quedar a la porta del taller a Aldaia. A Santi Muñoz no li va donar temps a portar-la al casal ja que esperava al muntatge de la carpa i una vegada repartides totes les falles, començaria amb la plantà de “Quan Plou”, una falla plena de sorpresas, però la gran sorpresa la vàrem tindre nosaltres.

El govern va decretar l’estat d’alarma el 16 de març del 2020 perquè la situació sanitària així ho requeria, el gran augment de casos positius amb covid va fer que ens confinaren a totes les persones en les nostres respectives cases. D’ací, naix al que anomenem “confinament”, on totes les famílies anaven a haver de romandre en els seus domicilis sense poder eixir al carrer, excepte per a anar a comprar als supermercats, passejar a les mascotes o anar al metge (si la saturació t’ho permetia). Tota València immobilitzada, tota Espanya, tot es va parar. Sense voler-ho, estàvem immersos en una greu pandèmia que mai haguérem pensat, en ple segle XXI. Pel que va desencadenar que les noves tecnologies impregnaren les nostres vides amb més importància que mai. No només podíem parlar amb els nostres familiars i amics, sinó també molta gent anava a poder “teletreballar” des de les seues cases, ací naix l’anomenat “teletreball”. Com combinarem la vida familiar amb la vida laboral, des dels nostres domicilis? Donem les gràcies a l’existència del mateix perquè si no s’hagueren perdut més llocs de treball, si no hagueren existit les tecnologies i internet, beneïda internet.

Però tornant al tema del confinament, realitzem la setmana fallera confinats, en la qual celebrem els diferents actes a les nostres cases. Comencem amb la plantà, en la qual majors i infantils amb diversos materials, joguets i peluixos van construir la seua falla en un lloc visible de la casa i estarien present tots els dies de falles. Als membres de la nostra comissió ens encanta menjar i menjar, i per això no van faltar els concursos de tapes i menjars casolans com a arrossos al forn i paelles, a cadascú més rica i amb millor pinta i en les quals el jurat va tindre molt difícil la seua decisió ja que van haver una gran quantitat de participants. Tampoc ens podem oblidar del concurs de postres casolanes en els quals la presentació va ser clau per a decidir el guanyador (amb tot el temps del món que vam tindre, ens tirem hores i hores en la cuina, de manera que les postres van ser molt elaborats i decorats). No va faltar en la discomóbil, el ball caracteristic de la nostra comissió, “Salomé” de Chayanne amb una alta participació de les nostres falleres i fallers de totes dues comissions. En les bases del concurs, es va