Benvinguts/udes a una

BENVINGUTS/DES a una NOVA ERA

ui podem parlar de mons diferents, de costums diferents que res tenen a veure amb les d’abans. Que bonic és recordar quan vivíem en una època en la qual el contacte amb els altres, era necessari. Venien a casa a buscar-te per a eixir al carrer a jugar i ací comparties riures, abraçades i algun enuig, que s’oblidava als cinc minuts. I ací estava la teua mare, la que sabia tot el que feies, era un pur filtre d’informació, per la qual cosa tot estava més que controlat per ella. Els estius es feien curts perquè espremies el temps al màxim. Les cartes que et manaven les guardaves amb recel i una sensació estranya envaïa el teu cos (una gran emoció) quan manaves o rebies una de la teua millor amiga o amic. Fins i tot, sabies els dies en què tardaria a arribar la carta que t’havien manat, depenent de la situació en el mapa. Ens reuníem a les biblioteques i apreníem a estudiar en grup (el contacte era latent). Teníem una agenda que amb els anys anava creixent en volum de paper perquè en ella contàvem totes les anècdotes que

Hens succeïen tots els dies. També el nostre cor s’accelerava quan la cabina telefònica sentíem xiular perquè els diners s’acabaven i ja no podies escoltar més a l’altre interlocutor i amb rapidessa t’acomiadaves.

En l’anhelada primera comunió ens regalaven els cassets per a poder gravar la teua cançó preferida que sonava en la ràdio i en ser gravada, podies escoltar-la totes les vegades que volgueres. Amb els àlbums de fotografies féiem reunions familiars i ací es reflectia l’art que tenia cada persona amb la seua càmera fotogràfica, a més de convertir-se en un moment de compartir riures i emocions amb els teus éssers més estimats, i adonarte de com ha passat el temps (per la manera de vestir, el pèl…..)

Els dissabtes i diumenges a la vesprada, sempre hi havia el mateix pla, baixaves a llogar una pel·lícula al videoclub del teu barri i gaudíem d’una magnifica tard de cinema a casa amb roses i sense gastar-te diners. I sense donar-nos a penes compte, compartíem un temps molt valuós amb els nostres, que no tornaria mai.

Després miraves el moble del saló i tots tenien un gran atles o una enciclopèdia que ens ajudava a conéixer moltes coses del món que ens envolta, així com ens servia per a ajudar a estudiar, era la Wikipedia del moment perquè tot era ací. I això sí calia renovar-ho cada cert temps per a actualitzar la informació (encara record quan venia a casa el venedor i ens deixava veurela durant uns dies).

Era una gaudida escoltar els discos de vinil de diferents grandàries (eren una joia i estaven ben guardats en una caixa de fusta perquè no es deterioraren), passant hores i hores a casa amb els artistes favorits dels nostres pares. Quina meravella! Vam aprendre a viatjar amb els mapes de carreteres que una vegada els desdoblegaves, tornar-los a doblegar era tot un misteri, i quan no trobàvem el lloc anàvem preguntant a la gent perquè ens guiara fins a arribar a la nostra destinació (no es diu que preguntant es va a Roma, perquè això féiem).

El caràcter de les persones ha canviat una barbaritat, eren amables i pacients, en Eixa època daurada no hi havia pressa per arribar als llocs. Però a més, la puntualitat de la gent era primordial perquè no hi havia cap mitjà per a comunicar a l’altra persona, que arribaries tard, de manera que complies sí o sí amb l’hora establida.

BENVINGUTS/DES A UNA NOVA ERA La vida en el barri era fantàstica, cada barri de la ciutat semblava un gran poble on veïns i comerciants, tenien plena confiança per a fiar la venda del producte. Si algun veí o veïna no tenia diners per a pagar, ells l’anotaven en les seues llibretes i quan pogueren ho pagarien, clarament les persones eren fidels als comerços del seu barri, cosa que hui dia ja no ocorre.

Va arribar la gran revolució del segle passat, la qual cosa anava a trencar tots els esquemes, clarament anava a canviar el nostre estil de vida per sempre. Però va arribar l’any 1983, i li van donar per nom “Internet” que vindria per a canviar tot el nostre món i per a accelerar les comunicacions entre i més encara amb la introducció al mercat dels telèfons mòbils.

Mitjançant els anys 90, va començar l’era de les xarxes socials que amb el pas dels anys van anar augmentant. Es va començar amb els videojocs i fins a l’actualitat com és el wasap, twitter, Instagram, YouTube i destacant Facebook, que va ser creada l’any 2004, per un universitari anomenat Marck Zukenberg.

Sens dubte, internet ens aporta independència i rapidesa, tenint tot a l’abast per a treballar però també ens exposem al fet que tot el mon veja com som i es trenque la intimitat de les persones.

Els xicotets i xicotetes de hui dia, comencen a més primerenca edat la seua utilització amb tot just mesos, es queden embadalits mirant qualsevol pantalla ja siga d’ordinador, de mòbil o de la Tauleta. Però no sols això, el seu esperit d’explorador que la seua edat comporta, els fa investigar i dominar el tàctil amb total seguretat i vehemència (per això, en la nostra falla d’enguany, el bebé simbolitza el que les noves tecnologies han portat a la nostra societat, plançons ja naixen amb un portàtil sota del braç). Són vertaderes esponges del saber que tant per imitació com per exploració comencen a conéixer i a introduir-se l’era de la informació en el seu estil de vida.

La era de la informació ha portat avantatges i també inconvenients, que hem d’assumir per a avançar com a ciutadans de la nostra societat, això sí, podem marcar-nos unes pautes i uns límits perquè no hi haja una dependència cap a les tecnologies, i ho fem amb cautela.

Per tot això i per tot el que ens queda per avançar,