BENVINGUTS/DES a una NOVA ERA Hui
24
podem parlar de mons diferents, de costums diferents que res tenen a veure amb les d’abans. Que bonic és recordar quan vivíem en una època en la qual el contacte amb els altres, era necessari. Venien a casa a buscar-te per a eixir al carrer a jugar i ací comparties riures, abraçades i algun enuig, que s’oblidava als cinc minuts. I ací estava la teua mare, la que sabia tot el que feies, era un pur filtre d’informació, per la qual cosa tot estava més que controlat per ella. Els estius es feien curts perquè espremies el temps al màxim. Les cartes que et manaven les guardaves amb recel i una sensació estranya envaïa el teu cos (una gran emoció) quan manaves o rebies una de la teua millor amiga o amic. Fins i tot, sabies els dies en què tardaria a arribar la carta que t’havien manat, depenent de la situació en el mapa. Ens reuníem a les biblioteques i apreníem a estudiar en grup (el contacte era latent). Teníem una agenda que amb els anys anava creixent en volum de paper perquè en ella contàvem totes les anècdotes que
ens succeïen tots els dies. També el nostre cor s’accelerava quan la cabina telefònica sentíem xiular perquè els diners s’acabaven i ja no podies escoltar més a l’altre interlocutor i amb rapidessa t’acomiadaves. En l’anhelada primera comunió ens regalaven els cassets per a poder gravar la teua cançó preferida que sonava en la ràdio i en ser gravada, podies escoltar-la totes les vegades que volgueres. Amb els àlbums de fotografies féiem reunions familiars i ací es reflectia l’art que tenia cada persona amb la seua càmera fotogràfica, a més de convertir-se en un moment de compartir riures i emocions amb els teus éssers més estimats, i adonarte de com ha passat el temps (per la manera de vestir, el pèl…..) Els dissabtes i diumenges a la vesprada, sempre hi havia el mateix pla, baixaves a llogar una pel·lícula al videoclub del teu barri i gaudíem d’una magnifica tard de cinema a casa amb roses i sense gastar-te diners. I sense donar-nos a penes compte, compartíem un temps molt valuós amb els nostres, que no tornaria mai.
