Llibret Falla Alcàsser Iatova 2025

FALLA ALcASSER IATOVA 2025

CANçONS, mètode de vida

NOSTRAportada del llibret

Un bust en blanc de perfil i en 3 dimensions, d’un home jove, esculpit en blanc, porta posats uns cascos grans i moderns. La seua expressió és relaxada i serena, com si estiguera submergit en les melodies que escolta. Al voltant del seu cap, cintes de cassette suren en l’aire, girant i movent-se en un moviment suau i harmoniós. Les cintes semblen desenrotllarse, formant corbes elegants que envolten el bust.

Aquest disseny artístic pretén simbolitzar com la música influeix en les nostres vides, mostrant com les cançons ens emboliquen i ens transporten, connectant-nos amb les nostres emocions i records. Les cintes de cassette voladores representen la diversitat de cançons i la màgia de com una simple melodia pot tocar la nostra ànima i transformar el nostre estat d’ànim.

CANçONS, mètode de vida

002. Portada del Llibret

004. Junta Directiva Infantil.

Part Fallera Part Literària

005. Comissió Infantil.

006. Entrevista PI

007. Foto President Infantil

008. Saluda President Infantil

009. President Infantil

010. Entrevista FMI

011. Fallera Major Infantil

012. Saluda Fallera Major Infantil

013. Fallera Major Infantil

014. Explicació Falla Infantil

015. Esboss Falla Infantil

016. Recompenses JCF i Falla

017 Passatemps Infantils

018. Junta Directiva

019. Comissió Major /Juvenil

020. Saluda Presidenta

021. Presidenta

022. Discurs Presentació

023. A la Fallera Major 024. Saluda Fallera Major

025. Fallera Major

026. Explicació Falla

027. Esboss Falla Gran

028. Recompenses JCF i Falla

029. Amics i amigues fallers

030. Brillants JCF

032. Record de l’any

040. Programa de Festejos

0 50. Pròleg

0 52. Música i falles

0 60. Musicoteràpia i embarassades0

0 62. Musicoteràpiai asperger

0 64. Musicoteràpia i l’alzheimer

0 66. Música per a cecs.

0 68. Cançons amb llengua de signes

0 70. Cançons per a gossos

0 72. Cançons per a gats

0 74. Zoomusicologia

0 78. Carrers de València que respiren musica

0 80. Musica enPlay Radio

0 84. Cançons valències en Falles

0 88. Manual per a fer la cançó de l’estiu

0 92. Orquestra Summer

0 95. Cançons de musical

0 98. Cançons que hui estarien prohibides

100. Cançons per a la història

103. Plorar o ballar amb algunes cançons

106. Cançons per a qualsevol moment

110. IA i la música del futur

114. Staying Alive

116. Galeria Comercial

JUNTA Directiva

infantil

President:

Izhan Roger Gómez.

Vicepresident:

Adrián Martínez Picazo.

Secretaria:

Álvaro Martínez Picazo.

Tresorera:

Lucía Gómez García.

Comptadora:

Aroa Collado Morató.

Delegats:

Mía García-Robledo Herrero

Diego Martínez Martínez

Guillermo Martínez Martínez

Carles Gómez García

José Navalón Roussel

COMISSIÓ

Abarca Rocher Daniela

Calzado Cano Abril

Cano Martínez Emma

Castellanos García Celia

Chaves Claramunt Valeria

Civera Bendaña Lucia

Civera Bendaña Martin José

Collado Gómez Erik

Collado Morató Aroa

Collado Morató Judith

Duro López Ainhoa

Duro López Alejandro

Escobar Llopis David

Fernández Gómez Leire

Fernández Iyanga Eduardo

Fernández Iyanga Gael

García Martínez Sara

García-Robledo Herrero Mía

García-Robledo Herrero Sara

García Vilata Belén

Gil Padilla Irene

Gil Padilla Oliver

Gómez García Carles

Gómez García Lucia

Lázaro Martínez Rodrigo

infantil

López Alarcón Aitana

Llopis Britez Ainhoa

Llopis Britez Alba

Martín Alcaraz Alberto

Martínez Martínez Diego

Martínez Martínez Guillermo

Martínez Martínez Sofía

Martínez Picazo Adrián

Martínez Picazo Álvaro

Medina Navalón Ester

Moya Ibáñez Sergio

Nájera Martí Vera

Navalón Roussel José

Navarro Jiménez Adriana

Navarro Jiménez Miranda

Perea Fernández Lucas

Roda Juan Caetana

Roger Gómez Izhan

Romero Martínez Oscar

Rubio Lozano Leo

Rubio Lozano Zoe

Santamaría Civera Marta

Vilata Andrés Blanca

Vilata Andrés Hugo

CONEIXENT President Izhan al nostre infantil

Ja sabem que es diu Izhan Roger Gómez i que és faller d’aquesta comissió des que va nàixer. Però Li farem unes preguntes per conèixer-lo un poc millor.

Quants anys tens, Izhan?

10 anys

Quan és el teu aniversari?

El 16 de juny

A quina escola vas?

Vaig a Santamaria a Tres Creus, València.

En quin curs estàs?

Estic a 5è de primària.

Quina és la teua assignatura preferida? I la que menys t’agrada?

M’agraden les mates, perquè me’n he adonat que són molt importants, però no m’agrada gens

Coneixement del Medi, perquè s’ha d’estudiar molt, sobretot en història.

Practiques algun esport? Quin/s?

Sí, jugue a futbol i també practique Muay Thai, que és boxa tailandesa.

Parla’ns de les teues aficions/ hobbies:

M’agrada jugar al futbol, jugar amb la consola, escoltar música, viatjar, menjar i dormir.

Quin és el teu videojoc preferit?

Rocket League que és un joc de cotxes.

I la teua cançó preferida?

Tinc varies, m’agrada molt Believer d’Imagine Dragons, As It Was de Harry Styles, Beautiful Things de Benson Boone...

Quin és el teu plat preferit?

La pasta amb tomaquet fregit, espaguetis, macarrons, qualsevol tipus de pasta, això sí, sempre amb tomaquet fregit.

On t’agradaria viatjar?

On siga, amb tal d’anar a algun país o ciutat diferent, m’agrada conèixer llocs nous.

Com vas saber que series president este any 2025?

Perquè, quan em vaig presentar el 2024, vaig ser vicepresident i sabia que per al 2025 seria president. Em feia molta il.lusió.

Repetiries?

Sí, perquè m’ho estic passant genial, però no crec que convença els meus pares una altra vegada.

Qui te fa els trages?

Ma tía Paloma amb l’ajuda de la meua iaia MariCarmen.

Què és el que més t’agrada de les falles?

M’agrada tot, però el que més: Tirar coets, els monuments i sobretot l’ofrenda a la Verge.

Doncs després d’aquesta xicoteta entrevista ja sabem un poc més del nostre presi.

Izhan, segueix gaudint del teu any i passa-t’ho genial!

President Izhan Roger Gómez

infantil

Estimada comissió, amicsi amigues i familia,

Amb el cor ple d’emoció, em dirigeixc a tots vosaltres com a president infantil per aquest increïble any 2025. És un honor formar part d’esta gran família fallera, que des que era un bebé, m’ha acollit amb els braços oberts.

Vull començar donant les gràcies als meus pares i a tota la meua família, per fer possible este somni i per estar sempre al meu costat. I a la meua tía Pris, perque gràcies a ella sóc faller desde que vaig nàixer.

Estic molt agraït per tot el que he tingut la sort de viure fins hui i emocionat perquè el millor, està per arribar. Vull fer una menció molt especial a la meua Fallera Major Infantil, la meua estimada cosina Leire, no m’imagine a ningú millor per a compartir aquest any i encara que som un poc “trastos”, ens ho passem genial junts i ens vullguem moltíssim. A tu, María José, la nostra Fallera Major, que estas sempre present, pendent de nosaltres, cuidant-nos i traguentnos un somriure, sempre disposta per a Fer el que faça falta. I per

descomptat, a la nostra presidenta, Pili, el lideratge, la implicació i la passió que té, fa que la nostra falla creixca una miqueta mes cada any, a banda de mimar-nos un montó.

No vull oblidar-me de la meua comissió, perquè sense cadascú de vosaltres, aquest somni no seria possible. Junts, amb esforç, alegria i molta il·lusió, farem que aquest 2025 siga un any inoblidable, ple de somriures, tradicions i moments que quedaran gravats en els nostres cors per sempre.

Com ja sabeu, l’any 2024 la nostra terra va ser afectada per una terrible Dana, m’agradaria Fer menció a tots els damnificats i als familiars de les victimes, que es mereixen tot el nostre suport i recolçament i que no ens oblidem d’ells.

Per últim vull convidar-vos a tots i totes a vindre al nostre barracó estes falles i a gaudir junts de les nostres tradicions, la festa i la pólvora.

Visca la festa, visca la falla Alcàsser-Iàtova i visca la nostra terra “València”!

Un abraç, Izhan Roger i Gómez. President Infantil 2025.

CONEIXENT FALLERA MAJOR Leire a la nostra infantil

El seu nom es Leire Fernández

Gómez i aquest és el primer any que és fallera d’esta comissió. Hem parlat una miqueta amb ella i açò es el que ens ha contat:

Quants anys tens, Leire?

- 7 anys.

Quan és el teu aniversari?

- El 29 de març.

A quin col·legi vas?

- Vaig a la Puríssima

En quin curs estàs?

- Estic en 2n de primària.

Quina és la teua assignatura preferida? I la que menys t’agrada?

- La meua assignatura preferida és educació física, perquè m’agrada fer exercici. I l’assignatura que menys m’agrada és Coneixement del Medi, perquè cal estudiar molt.

Practiques algun esport?, quin/s?

- Sí, faig acrobàcia.

Parla’ns de les teues aficions/ hobbies:

- M’agrada la música, aquest any he començat a fer classes de piano, també faig classes de hip-hop i m’agrada anar a jugar amb els meus amics, ballar i practicar les acrobàcies a casa.

Quin és el teu videojoc preferit?

- Mario Kart.

I la teua cançó preferida?

- Tinc moltes, però la que més m’agrada és “La potra salvaje”.

Quin és el teu plat preferit?

- Tinc molts plats preferits, però diré la paella.

On t’agradaria viatjar?

- A Disneyland París.

Com vas saber que series Fallera Major Infantil aquest 2025?

- Vaig baixar un divendres a la falla i em van donar la sorpresa, ja que el meu cosí Izhan era el president i no tenia FMI. Quina millor manera de viure aquesta experiència junts.

Repetiries?

- Sí, perquè m’ho estic passant genial i he fet molts amics.

Qui te fa els trages?

- La meua iaia Paloma amb l’ajuda de ma tía Mari Carmen.

T’agrada pentinar-te de fallera?

- Sí, però de vegades els monyos fan mal i m’agradaria llevarme’ls.

Què és el que més t’agrada de les falles?

- Tirar coets , la festa i l’ofrena a la Mare de Déu.

Leire gaudeix molt del teu reinat, aprofita cada moment. Ara et queda el millor, que visques unes falles inolvidables!

FALLERA MAJOR Leire Fernández Gómez

”Valencians, valencianes, fallers, i falleres, gent de tot el món, des de les pàgines d’este llibret tinc el plaer de comunicar-vos que ja estem en falles!!”

Per un moment he sentit que era a les Torres de Serrans fent la meua particular Crida.

Però no, encara no és temps d’això i segurament mai estaré allí a dalt per a parlar-vos.

Però no és menys important, fer el meu saluda i la meua Crida, des d’este mig escrit.

És una gran alegria per a mi poder compartir els dies de falles al costat de tots vosaltres.

Estic desitjant que arribe tots i cadascun dels actes fallers: arreplegar el ninot, el sopar de planta, despertàs, mascletàs, cercaviles i berenars.

I molt emocionada de saber que m’acompanyareu en l’ofrena a la Verge dels desemparats.

Sentir-me abrigallada per tots en el moment de la cremà.

Estic segura que passarem uns dies molt feliços tots i totes junts.

Sempre de la mà del meu cosí Izhan, el meu president infantil i de María José i de Pilar la meua fallera major i la meua presidenta.

Els dies de falles és la culminació i la major esplendor dels 365 dies que com a fallers vivim intensament.

Per això promet estar al vostre costat i representar-vos com us mereixeu.

Viurem uns dies molt bonics i especials, i ho farem tots junts.

Des d’ací us anime a participar en tots eixos actes que ens queden per davant.

I demostrar que som de la millor falla del món la falla AlcàsserIàtova.

Us desitge unes molt bones festes falleres 2025

Leire Fernández Gómez. Fallera Major Infantil 2025.

FALLA

infantil

ARTISTA:

Art, Fusta i Foc

LEMA:

La cançó de l’estiu

Hi ha alguna cosa que ens agrade més als fallers que ballar en les nostres revetles les cançons de l’estiu? Crec que poques coses ens agraden més que escoltar el rei de l’estiu Georgie Dann amb la seua famosa barbacoa.

També van haver altres artistes que ens van regalar cançons que són part de la història dels estius...

Bat que bat el xocolate... Si diem això tots ens imaginem un pot de “Maionesa” movent el xocolate.

Eixe pobre bou que estava enamorat de la lluna i durant el dia.... Un raig de sol oh oh oh...

Però per a ball... El de Les Kètxup!!! No sabem què significa asereje ja de je però ens vam aprendre la lletra i el ball!!!

Això està molt bé però som xiquets i estes cançons, encara que ens agraden, ens enxampen un poc lluny... La nostra cançó de l’estiu per excel·lència és la del caragol... Dic... A poc a poquet que la vam aprendre poquet a poquet, suau suau.

La realitat és que més antigues o més actuals sempre les ballem en les nostres festes i això les fa eternes.

La cançó de l’estiu FALLA ALCÁ iCER Iàtova 2025

RECOMPENSES infantils

DE J.C.F.

DISTINTIU de Coure

Abarca Rocher Daniela

Lázaro Martínez Rodrigo

Martínez Martínez Sofía

DISTINTIU d’Argent

Martínez Martínez Guillermo

DISTINTIU d’Or

Castellanos García Celia

Escobar Llopis David

Gil Padilla Oliver

Gómez García Lucia

Martín Alcaraz Alberto

DE la Falla

DISTINTIU d’Argent

Duro López Ainhoa

Duro López Alejandro

Troba l’eixida:

PASSATEMPS

Troba les 7 diferències:

JUNTA Directiva

Presidenta:

Pilar Martínez Fernández

Vicepresidents: Lucas García i David Mocholí.

Secretaria:

Maria Martí, Fran Mocholí i Lucas García.

Tresoreria: Federico Martínez i Pilar Beleña.

Comptadores:

Pilar Beleña i Virginia Martínez.

Delegación de Festejos:

Víctor Martínez, Héctor Abarca, Nieves Gómez, Ximo Carrillo, Sara López, Candela Duro, Susana Maqueda, Jenny Picazo i Jonatan Escobar.

Delegació de Protocol, Playbacks i Actes Fallers: David Mocholí, Andrea Cebrián i Herminia Duch.

Delegació d’Infantils:

Ana García, Eva García, Virginia Martínez i Sara Lozano.

Delegació de Monuments Fallers: Miguel Martínez.

Delegació d’Esports: Marcos Rubio.

Delegades d’Agrupació: Pili Beleña i Nieves Gómez.

Fallers perpetus:

Manuel Lopez Iñiguez. Amparo Perez Carrascosa.

Marina Miralles Ruiz. Fco. Julián Martínez Miralles.

COMISSIÓ Major

Abarca Luján José Alfredo

Abarca Martínez Héctor

Alarcón Herrero Carmelo

Alcaraz Bertomeu Diana

Alonso Sanz Mª Soledad

Álvarez Álvarez Ascensión

Andrés Pardo Mª Amparo

Arenas Serra Marta

Arques Gómez Alejandro

Arquimbau Simón Ricardo

Avilés Barrera Mª Carmen

Beleña Briz Pilar

Bendaña López Ana María

Beltrán Gonzalvo Guillem

Blancart Campos Javier Bustos Álvarez Alejandro

Bustos Álvarez Andrea

Bustos Blanco Jesús

Caballero Sáez Beatriz

Calvo Valdés Rosario

Carrillo García Joaquín

Cebrián Pérez-Almazán Andrea

Civera García José Alberto

Civera Giménez Amparo

Civera Giménez Ana

Collado Barea Alberto

Comín Carracedo Conchin

Coy Fernández Luisa

Del pozo Navalon Marcos

Diana Fernández Raquel

Díaz García Felicidad

Duch Martínez Herminia

Duro Parra Manuel

Duro Tortosa Candela

Duro Tortosa Micaela

Enguídanos Verdejo José

Escobar Serrano Jonathan

Fernández Martínez Elena Fernández Seguí Vicente

Fiusa Sáez Claudia

Galera Santos Sandra

García Carrasco Jesús

García Carrasco José

García Fernández Juan

García Gabaldó Antonio Fco.

García Martínez Lucas

García Naharros Francisco

García Pérez Ana

García Pérez Eva

Gil Fernández Cristina

Gil Oñate José

Gómez Gómez Nieves

Gómez Gómez Pedro

Gómez Gómez Andrea

Gómez Sanchis Laura

Gómez Sanchis Priscila

Gómez Sanchis Sheila

González Soriano Mª Carmen

Granero Lomas Angustias

Herranz Blasco Laura

Herrero Ramo Noelia

Ibáñez Villanueva Consuelo

Lázaro Castaño Rubén

Llopis Martínez Ana Isabel

Llopis Martínez Vicente

López Alcaide Nadine

López Benito José

López Civera Sara

López Dacosta José Vicente

López Juan Gloria

López Rodríguez Manuela

López Vázquez Pilar

Lozano Jiménez Sara

Maqueda Sánchez Susana

Martí Puertes Maria

Martínez Cárcel Daniel

Martínez de Jesús Raúl

Martínez Delgado Ana María

Martínez Delgado Elvira

Martínez Díaz Víctor

Martínez Fernández Mª José

Martínez Fernández Pilar

Martínez García Federico

Martínez Granero Bárbara

Martínez Granero Virginia

Martínez Hernández Aitana

Martínez Martínez José

Martínez Miralles María del

MarMartínez Miralles Miguel

Martínez Torres Carolina

Medina Pelecha José Vicente

Mocholí Beleña David

Mocholi Beleña Francisco José

Mocholí Blat José Francisco

Morata Bolsico José Ramón

Moreno Castillo Mari Carmen

Moya Lledó Antonio José

Muñoz López Silvia

Nájera López Juan Francisco

Navalón Beneyto Alicia

Navalón Beneyto Miguel

Navarro Diana Mireia

Orti Arenas Jessica

Orti Arenas Paqui

Ortiz Tortosa Irene

Ortiz Tortosa Paula

Padilla Pardo Mónica

Perea García Antonio

Perea García Luis

Pérez Cabañero Ana

Picazo Ruiz Jenny

Pons Diez Maria Pilar

Rocher Ávila Marta

Roda Ramon Ramón

Roger Nicolas

Roussel Aurelie

Rubio Cortes Joaquín

Rubio Gómez Andrea

Rubio Gómez Marcos

Sanchís Rodríguez M Carmen

Sanchís Rodríguez Paloma

Segura Blanco Rosa María

Segura Navarro Patricia

Teruel Catalá Concha

Trujillo Martínez Sara

Vilaplana Hernández Cassandra

Vilata Ibáñez Antonio

Vilata Ibáñez Consuelo

Vilata Marco Antonio

Zaragoza Altalaguerri Vicente

Zaragoza Arboledas Yolanda

Zaragoza López Carles

Juvenil

Beneyto Tierraseca Lorena

Blasco Anguix Iván

Costa Zaragozá Francesc

Duro López Sergio

García Avilés Sara

García Maqueda Irene

García Martínez Lucía

García Martínez Sara

López García Enrique

Martínez Fernández Lucía

Monleón Gálvez Inés

Moya Ibáñez Elena

Navalón Roussel Julia

Santamaría Civera Elena

Valenzuela Fernández Clara

PresidentA Ma Pilar Martínez Fernández

Estimada comissió, gent amiga amics i grup de veïns, és un privilegi el dirigir-me a tots vosaltres per segona vegada com presidenta d’esta comissió,

Una comissió xicoteta que a poc a poc va creixent, sent este any especial perquè hem tingut diversos naixements, que ens fa pensar en un futur assegurat a llarg termini.

Enguany, tinc la sort de poder compartir-ho amb tres nous representants.

Izhan, un xiquet quasi desconegut per a mi; faller des del seu naixement i amb fam d’aprendre, perquè sempre esta preguntant sobretot, però això si, malgrat la seua curta edat, té les idees molt clares i li les rebat si fa falla. Leire, la princesa del brilli-brilli, tan xicoteta i tan tímida, record el teu primer dia en la falla que no et separaves de mama, però quan et vaig donar la meua mà i li vaig dir veuen amb mi, la vas estrényer forta ment, en eixe moment vaig saber que podries representar perfectament a esta comissió. En este any amb nosaltres, et puc dir que ens has robat el cor a tots.

Izhan i Leire, cosins inseparables, inquiets i entremaliats, que sàpies que ja formeu part de la història de mostra falla, i que per descomptat ja formais part de la meua vida i sempre estareu en el meu cor

I si l’any passat va ser especial per a mi, per ser el meu primer any com a presidenta, enguany ho és mes. Tinc la gran sort de compartir amb

una dona fallera per tots costats. Per les seues venes corre sang fallera des que va nàixer i que l’ha sabuda transmetre-li al seu fill.

Tinc l’honor de compartir el seu somni amb el meu . La meua Fallera Major 2025 la meia germana M’ José. Va costar molt però arriba. i que puc dir-los d’ella: Gran persona, gran fallera, gran mare. Sincera com ella sola, i es que esta vivint un any inoblidable.

Amiga dels seus amics i en este recorregut a pogut trobar a 16 noves amigues que ja formen part de la seua vida. Només puc dir-te que acabes de gaudir el que nos queda per davant, que cada acte és unic e irrepetible, i que sempre perdurarà en la teua memòria. Nosaltres la teua família estarem allí per a donar-te suport en el que faça falta, i fer que este final de recorregut siga fins i tot millor que tot l’any viscut. Et vull germana.

Donar les gràcies totes les persones que ens han ajudat durant este exercici i com no a la directiva per la seua gran faena.

Al grup d’anunciants i col·laboradors, pel seu granet d’arena, perquè esta muntanya continue creixent any rere any. A gent veïna i amiga per la seua paciència.

I dir-vos a tots que les nostres portes sempre estan obertes, els 365 dies de l’any.

Gràcies de cor. Visquen les falles ! Visca la falla Alcàsser Iàtova !

a la nostra FM Ma José

Ama mare, per ser un exemple a seguir de que els somnis se compleixen.

Bé, ja estem ací. Que fort, no? Tant de temps escoltant “vull ser FM, vull ser FM, quan seré FM? És que vull ser FM”, tantes nits parlant fins a les tantes de com seria la teua presentació, les coses que faríem al teu sopar, com el decoraríem, el vestit que portaries, les sorpreses que voldries emportar- te, i mira, ja estem en la setman gran del teu any com a FM. És que encara no m’ho crec, de veres. Me’n recorde d’aquell diumenge d’abril, dia 14 per a ser exactes, en què a la nit, després de l’apuntà, vaig agafar el papi per sorpresa i li vaig dir “aquest any és l’any per a que siga FM, va anima’t” i ell es va quedar uns segons pensatiu i em va dir “bé va, anem palante”; jo em vaig quedar mut. Tot seguit me’n vaig anar a la meua habitació i vaig cridar a la meua tia: “Què passa?” Em va contestar, “que tenim FM, tia, que mon pare ha dit que sí”; la seua contestació va ser un “Ufff que alegria” i al moment ens vam posar a plorar els dos per telèfon. Quines dues setmanes vaig passar guardant el secret fins el divendres 26 que et vam donar la sorpresa, per a mi es queden aquells dies d’escoltar- te a casa erre que erre.

Passem al dia 25 d’agost, dia en què comence a escriure aquest discurs per por a després escriure’l de pressa i deixar-me fora coses importants que vull dir i no deixar anar el típic de “que guapa estàs, passa-ho bé el que queda de regnat i gaudeix”. Avui vull dir coses que no et digui al dia a dia

i que, encara que crec que ho saps, necessite que sàpigues.

Estic orgullós de que sigues la meua mare, perquè per molt que puguen dir, t’estime més a tu que vas de front i parles “malament” a d’altres que només saben somriure; perquè ets un exemple de lluita, esforç i perseverança, perquè amb aquell accident en què quasi perds la vida no t’has achantat i vas aconseguir el repte de deixar de banda la crossa i ací estàs, vestida de fallera 15 anys després, encara sabent com et deixa el pes del vestit; perquè hem sabut portar situacions que altres famílies no haurien aguantat i ací seguim, els tres, uns dies barallats i altres dies de rialles, però no em cal ningú més, només tu i el papi. Perquè com diu aquesta cançó que tant t’agrada:

“Es mi madre

La mujer que dio por mí su propia sangre Y me parió sin miedo, eres tú, mi madre Esa mujer que me aceptó sin conocerme Y solo verme me adoró

Eso es mucho más que todo

Eso es mucho más que amor Eres tú mi madre”

I sé que l’any està incomplet perquè et falten, ens falten dues persones molt importants. Sé que els iaios estàn orgullosos de que sigues la seua filla i d’haver aconseguit estar al cap del que en la nostra família volem i estimem, les falles.

No sé si t’havies parat a pensar, que fa just 20 anys va ser la tia la Fallera Major de la comissió. Qui ens diria que 20 anys després estarieu juntes representant a la nostra benvolguda falla. Els somnis es compleixen i aquest és el nostre.

Acabe donant-vos les gràcies per haver-me llegit i per recolzar en aquest somni que semblava impossible a la meua mare.

Vixquen les falles 2025, Vixca la falla Alcàsser - Iàtova, Vixquen els representants de la nostra falla,

I sobre tot, Vixca la nostra FM, la mare que m’ha parit, María José Martínez Fernández. Moltes gràcies.

Lucas García Martínez, el teu fill.

FALLERA MAJOR Ma José Martínez Fernández

Fallers i falleres, veïns i veïnes, amics i amigues de la comissió, aquest any m’ha tocat a mi ser la màxima representant de la nostra Falla Alcàsser - Iàtova.

Abans de donar les gràcies a les persones que han conformat el meu any, no puc començar a parlar sense recordar el fatídic esdeveniment que ens va assolar a València en el passat mes d’Octubre, la Dana, i que tants casals ha destrossat. Sé de primera mà, ja que dos de les meues amigues del sector son afectades per la inundació, que seràn unes falles agredolces per a les Falleres Majors que ho han perdut tot en els seus pobles. Des d’ací molts ànims per a totes elles, intenteu gaudir al màxim de la nostra setmana gran. Porte anys perseguint aquest somni i aquest any ho he complert per fi gràcies als dos amors de la meua vida, el meu home, Vicente, i el meu fill, Lucas. Sense ells aquest somni no haguera sigut possible. I gràcies també a la meua germana, Pilar, qui és també la Presidenta de la nostra comissió, i al meu cunyat, Alfredo, perque any rere any ens obrin la seua casa en la setmana fallera, encara que aquest any serà un caos amb l’arribada de la neta de la presi, Daniela.

No vuic oblidar-me de dos pilars fonamentals d’aquest any, les meues amigues Hermi i Yoli. Com ja vaig dir en la Proclamació, són les amigues que tota persona voldría tindre en la seua vida. Simplement, gràcies.

Menció especial a la Delegació de Protocol, perquè cada acte que han real·litzat s’han superat. Gràcies a Lucas, Hermi, David i Andrea, vos estime.

Ara toca donar les gràcies als quatre grans artistes fallers que tenim. Els seus monuments van a ser impressionants, segur. També a Pulido Peluqueros, La Joia Indumentària i “Centro de Estética Alicia Galán”, tots ells de Xirivella, per deixar-me guapa i espectacular en cada acte al que he anat aquest any. Gràcies per la professionalitat i amabilitat que han tingut amb mi i sé que seguiràn tenint.

I no penseu que m’he oblidat de vosaltres, els meus xiquets, Izhan i Leire, dos personetes molt importants per a mi aquest any, que junt a la nostra presi, Pili, formem l’Equip “Brilli Brilli”.

Espere de tot cor que esta amistat dure per a tota la vida. Gràcies també a les seus families, sobre tot a les mamis i a les iaies. 2025 FOREVER.

Per a acabar, sols em queda dir que esteu tots convidats, veïns, amics i fallers, al nostre barracó en la setmana fallera per a gaudir de les que seràn, sens dubte, les falles més especials de la meua vida.

Amb molta estima i tot el meu cor, MarÍa José Martínez Fernández, Fallera Major 2025.

FALLA

Manuel Soriano con el taller El Fénix Gran

LEMA:

ARTISTA: Alegria

Benvinguts a l’Alegria.

Enguany ens visita Mariela, que amb la seua música, ens ompli de vida i felicitat. Alegria és l’estiu, les celebracions i també les vacances.

I com no les mascotes de la casa, regalant-nos la seua tendresa i les seues malifetes.

La Falla Alcàsser-Iàtova us convida a tot el barri, a compartir l’Alegria en estes falles 2025.

Alegria FALLA ALCÁ iCER Iàtova 2025

RECOMPENSES majors

DE J.C.F.

BUNYOL de Coure

Gómez Sanchis Laura

Roger Nicolas

BUNYOL d’Argent

Duro Tortosa Candela

Gil Oñate José

Moreno Castillo Mari Carmen

Trujllo Martínez Sara

BUNYOL d’Or

Alonso Sanz Mª Soledad

Duro Tortosa Micaela

García Martínez Lucas

Orti Arenas Paqui

BUNYOL d’Or amb Fulles de Llorer

Martínez Cárcel Daniel

Pérez Cabañero Ana

BUNYOL d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer

Martínez Fernández Pilar

DE la Falla

DISTINTIU d’Or

Duch Martínez Herminia

Zaragoza Altalaguerri Vicente

AMICS Fallers

i AMIGUES

Alarcón Molina María

Arquimbau Simón Ricardo

Camps Seguí Jorge

Carrascosa Civera Miguel

Castello Añon Ramon M.

Chaves Rubio Guillermo

Civera Giménez José Antonio

Doñate Civera José Gabriel

Gil del Cerro José Antonio

Llopis Hidalgo Vicente

López Simón Pedro Antonio

Peinado Pérez Mario

Peralta Sánchez Alfredo

Rodríguez Berbegal Marisa

Romero Lázaro Oscar

Sanmiguel Giner Pedro

Sarrión Ernesto

Simón Calvo Alejandro

Tejedor Verano Miryam

García Carrasco José

BUNYOL d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer

Fa uns pocs anys ja em vaig dirigir a la meua mare en una ocasió com aquesta i ara torne amb la mateixa il·lusió a dirigir-me a la meua tia en aquest any tan especial, però ara, no soc l’únic que li vol dedicar unes paraules.

El destí és capritxós i ha volgut que et donen el distintiu més important que tenim en la nostra festa complint els nostres somnis juntes, sent Presidenta i Fallera Major de la comissió.

Però, mami, parlant de destí capritxós, hauríem de parlar que, a part de ser juntes la Fallera Major i la Presidenta i que rep el màxim reconeixement de la festa, ara la tia és àvia de nostra “chiquitina”.

Es nota que vius per i per a la festa, has sigut Fallera Major, has ostentat diversos càrrecs en les comissions a les quals has pertangut, també els has ostentats en l’Agrupació Jesús i ara és el segon any que continues complint el teu somni de ser la Presidenta de la nostra falla.

A la fi ha arribat el reconeixement que tant estaves esperant, el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants.

Només volem que sàpies que nosaltres dos, juntament amb l’oncle Alfredo i el cosí Héctor, estem orgullosos del teu treball per la festa. Et volem.

Assegut en la butaca de la meua casa i mirant a l’infinit tanque els ulls i escolte el fons una melodia interpretada per quatre interpretes, els quals no pararen fins a març de tocar-la i cada vegada ho faran mes fort.

Tot começa amb la primavera una nit va sonar fort els tambors i les cornetes per a anunciar que ja teníem als nostres màxims representants, els quals ens anaven

a interpretar la cançó mes somiada i desitjada per qualsevol faller. Ells són: M.Pilar, M.JoséM, Leire i Izahn.

Però abans toque acomiadar als representants de l’any anterior

Arribe un dia d’eixos especials els quals mai oblidaren i on sonen cançons especials per als representants arribe el dia de la seua proclamació on el van veure amb molta il·lusió i van gaudir de valent amb els seus familiars i amics

Començava els preparatius perquè fora un any inovidable i per a ells havien de triar la banda que els acompanyaria tot l’any.

Enguany vam tindre la sort que la nostra fallera major del 2024 fora preseleccionada i allí van estar els nostres representants en l’acte de la punta.

Arribe setembre i començava a sonar amb mes força els tambors i cornetes indicant que estàvem mes

prop de la setmana mes desitjada per qualsevol faller i sobretot per als nostres representants.

Els nostres representants van acudir a veure les nostres falles , cor de la nostra festa.

Tambe van començar a gaudir dels actes que organitzava l’agrupació com la jornada de convivència, la mostra de balls regionals , concurs de dibuix , la nostra gala solidària i la nostra visita al circ.

I van començar a assistir a infinitat d’actes de les nostres falles veïnes com: visita de la nostra mare de Déu al nostre barri, presentacions, vins d’honor i actes de “JCF”.

Per fi arribà el dia on els nostres representants tenien la seua banda esperada, on la musica sonava fins i tot mes fort, per a anunciar a les nostres falleres majors.

Arriba el nadal i en la falla gaudim de la visita de papa Noel i els reis mags i un simulacre de les campanades.

Cada velada sonaba mes fort la musica perque quedaba només que 60 dies per a falles la nostra Agrupació va presentar els essbosos i la comissió va anar a veure les seus falles 2025.

Això no acaba, sinó que ara queda el mes mes bonic del món on els nostres representants gaudiren al màxim de tots els dies d’eixe mes tan bonic.

PROGRAMA Festejosde

Gener

Diumenge

19

10:30h. Concentració en el casal per a visitar els monuments.

11:00h. Visita Monument Infantil.

12:00h. Visita Monument Major. 14:00h. Menjar

Febrer

Diumenge 9

14:00h. Menjar.

16:30h. Concentració falla per a visitar l’Exposició del ninot.

Diumenge 23

07:15h. Macrodespertà J.C.F.

14:00h. Menjar.

16:30h. Concentració en el casal, per a acompanyar als nostres representants a la CRIDA.

Març Dissabte

1

11:00h. Replegà pel barri, comerços i veïns.

Diumenge

2

07:30h. Concentració en el casal, per a acudir a la macrodesperta de la Agrupacio falles Olivereta.

14:00h. Menjar.

16:30h. Manualitats per a decorar el nostre barracó.

Divendres

7

18:00h. Decoració de la nostra carpa.

21:00h. Inauguració de la carpa pels nostres representants.

21:30h. Concurs de Truites.

22:00h. Concurs de Postres.

23:00h. Inici Campionats Pre-falles de Truc, Parxís i Dòmino

FALLA ALCÁ iCER Iàtova 2025

Dissabte

8

10:00h. Esmorzar Popular.

11:00h. Unflables per als nostres infantils.

12:00h. Continuarem amb els campionats.

14:30h. Menjar.

16:00h. Seguim amb els campionats.

18:00h. Xocolate per als nostres infantils pagada per la falla.

20:30h. Repartiment de llenya per a la nit de les brases. “CONCURS D’OUS TRENCATS AMB CREÏLLES”

23:30h. Discomòbil amb el DJ JAVI MARTINEZ.

00:30h. Lliurament de premis i Bingo.

Diumenge

9

12:00h. Final dels Campionats ( si quedara algun per finalitzar).

12:30h. Taller de Crespin.

14:00h. Menjar.

16:00h. Entrega premis dels diferents campionats i concursos realitzats. I continuació lliurament de les recompenses de JCF i de la falla.

Dijous

13

20:00h. Ruta per a visitar falles.

Divendres

14

17:30h. Concentració en la carpa per a acompanyar als nostres representants infantils a arreplegar el seu ninot.

21:00h. Sopar Oferit per la F.M.I Leire i el P.I. Izhan a tota la comissió infantil. A continuació espectacle de màgia.

00:00h. Plantà Infantil.

00:30h. Discomòbil.

Dissabte 15

10:30h. Comencem el dia amb esmorzar per als infantils oferit per Izhan i Leire.

10:30h. Esforzar popular para la comissió major

11:00h. Mentres esperem al jurat, començarem amb “PINTA LA TEUA FALLETA”. A continuació realitzarem el nostre tradicional bingo infantil.

14:00h. Menjar Infantil “MACARRONADA” oferida per Izan i Leire

14:30h. Menjar per a la comissió major.

17:30h. Concentració en la carpa per a acompanyar a la nostra fallera major MªJosé a arreplegar el seu ninot.

22:00h. Sopar de la Plantà, oferida per la falla

00:00h. Discomòbil amb el DJ JAVI MARTINEZ.

01:00h. Bingo 01:30h. Plantà Falla

Diumenge 16

11:00h. Comencem el dia amb esmorzar per als infantils oferit per la comissió. A continuació jocs per als nostres infantils.

12:00h. Exhibició balls regionals.

14:00h. Mascletà infantil.

14:30h. Menjar

16:30h. Concentració en la carpa per a arreplegar premi de la falla infantil en cas de tindre-ho.

17:00h. Jocs populars per a la comissió major.

21:30h. Sopar oferit per la nostra Fallera Major MªJosé

00:00h. Discomòbil.

Dilluns 17

10:00h. Concentració en la carpa per a arreplegar premi de la falla gran en cas de tindre-ho.

12:00h. Cercaviles per la nostra demarcació.

13:00h. Aperitiu oferit pels nostres representants Mªjose, Izhan i Leire.

14:00h. Menjar rapidita i tots a preparar-se per a l’ofrena

18:30h. Concentració en la carpa per al repartiment de rams de l’ofrena. ( uns aniran en bus i uns altres caminant) A la volta, el que tinga ganes i força, sopar de entrepà tradicional de pernil i tancarem amb una DISCOMÒBIL.

Dimarts 18

12:00h. Cercaviles per la nostra demarcació amb la companyia de la nostra falla veïna i amiga Sainetero Arniches- Arquitecte Ribes. A continuació aperitiu oferit pels nostres representants MªJosé, Izhan i Leire.

14:30h. Menjar

16:00h. Jocs populars per a la comissió major.

17:30h. Gran tast de Vermouth.

20:00h. Lliurament d’ingredients per al nostre concurs de paelles.

00:00h. Orquestra Pompeia, ens farà moure l’esquelet.

01:30h. Lliurament de premis i Bingo.

Dimecres 19

11:30h. Concentració en la nostra carpa per a arreplegar als nostres representants.

13:00h. Missa en la nostra parròquia “ SAN MIGUEL DE SOTERNES”. A continuació últim aperitiu oferit pels representants del 2025.

15:00h. Menjar tradicional este dia “ARRÒS AMB FESSOLS I NAPS”

17:00h. Vesprada de disfresses per a tota la comissió ( infantils i majors) amb cercaviles pel nostre barri.

18:00h. Berenar per a tota la comissió oferida per Leire, Izhan i Mª José.

20:00h. Cremà de la falla infantil.

21:00h. Sopar per a tota la comissió 22:00h. Cremà de la falla gran.

CANçONS, mètode de vida

Diuen que la música és màgica, que converteix als moments tristos en alegres o, almenys, ens ajuda a seguir avant, que fins i tot ha salvat vides amb els seus sons enfilats.

Què hi ha de cert en tot això?

Parlarem de la música, una vegada més, com no, però en esta ocasió ens enfocarem en les múltiples opcions que tenim per a relacionar-nos amb ella en la nostra vida quotidiana i els variats beneficis que podem obtindre d’escoltar, cantar, interpretar o fins i tot compondre melodies, obres instrumentals o cançons.

La música és un fenomen omnipresent i multifacètic que toca tots els aspectes de les nostres vides. Des dels primers batecs que escoltem en l’úter matern fins a les cançons que acompanyen els nostres moments més significatius, la música actua com un fil conductor que connecta les nostres experiències, emocions i records.

En una societat cada vegada més accelerada i tecnològica, la música ens oferix un refugi on podem trobar consol, inspiració i comunitat. Ens pot recordar la importància de detindre’ns, d’escoltar i de sentir. A través de la música, podem explorar les nostres emocions més profundes, connectar amb els altres a un nivell més íntim i celebrar la diversitat de l’experiència humana.

A més, la música és una poderosa ferramenta d’apoderament personal. Ens dona l’oportunitat d’expressar-nos i de ser escoltats, de transformar les nostres emocions en art i de compartir les nostres històries amb el món. Ja siga tocant un instrument, cantant a la dutxa o component una simfonia, la música ens convida a ser creatius, a sentirnos inspirats i a ser autèntics.

En última instància, la música ens demostra que, malgrat les nostres diferències, compartim una connexió comuna a través de les seues melodies i ritmes. Ens unix en moments

d’alegria i ens consola en temps de tristesa. Ens desafia a pensar, a sentir i a ser millors.

Per tot això, val la pena fer un esforç conscient per a integrar més música en les nostres vides. No sols com una forma d’entreteniment, sinó com una ferramenta per al creixement personal, el benestar emocional i la construcció de comunitats més fortes i connectades. En ferho, no sols enriquim les nostres pròpies vides, sinó també les d’aquells que ens envolten.

Així que, la pròxima vegada que et trobes en silenci i eixe silenci no t’aporte una cosa positiva o t’atabale d’alguna manera, considera posar una cançó

Deixa que la música t’acompanye en el teu viatge, t’inspire a somiar, te de una ocasió per a la calma o per a l’energia i et recorde que, en cada nota, en cada concorde, hi ha una història esperant a ser contada que pots fer teua o recrear de mil formes. Converteix a les cançons en el teu mètode de vida

David Buedo Salas Musicocoterapeuta i psicòleg en “SOMArmonia Musicoteràpia”

MÚSICA, FALLES,salut i musicoteràpia

mètode de vida

Ens trobem de nou en Falles, una de les festivitats més populars del món i amb una simbologia tan bonica com important: l’arribada de la primavera marca l’inici d’un nou cicle vital i les Falles i el seu foc, ens ajuden a cremar i deixar arrere tan vell com ja no ens servix per a deixar espai al nou. La Comissió Fallera d’Alcàsser Iàtova dedica les seues falles d’enguany a la música i per això m’han demanat que escriga un article sobre el tema. Quina importància té la música en estes festes, en les nostres vides, la nostra salut i el nostre benestar?

Com a amant de la música i musicoterapeuta que porta quasi quinze anys usant la musicoteràpia per a millorar la qualitat de vida de les persones tractaré de donar resposta a estes apassionants preguntes.

La música és essencial per a l’ésser humà. El nostre cervell ha evolucionat per a processar elements musicals, per la qual cosa hi ha teories que secunden que la música ha sigut un element important en la nostra evolució. Les primeres produccions sonores podrien haver sigut fruit de l’emulació de l’ésser humà primitiu del so d’animals o de fenòmens meteorològics, com la pluja o el vent. Això podia tindre una funció ritual mística, en un procés en el qual estos éssers primitius creien poder controlar, comunicar-se o fins i tot adquirir el poder d’estos fenòmens o animals, o de les deïtats associades a estos. Això dona suport a la teoria que els orígens de la música serien místics. Altres teories lliguen els inicis de la música als del llenguatge (que en estos moments seria no-verbal), indicant que unes certes expressions vocals (d’alegria, por, tristesa, dolor...) van poder anar modulant-se a poc a poc, musicalizándose, per a acompanyar determinats esdeveniments rituals com a celebracions, dols, batalles o rituals de sanació.

Els primers instruments musicals després de la veu humana no van ser uns altres que els ornaments que servien per a indicar el rang social i que, en les danses rituals, produïen sons. També es van començar a fer sons sons entrexocant pedres entre si per a crear les primeres ferramentes o moldre gra... Més avant, segurament este ésser humà

primitiu va començar a realitzar sons rítmics voluntàriament, amb petxines, peülles d’animals... i a construir instruments musicals pròpiament dit. Molts arqueòlegs mantenen que el més antic conservat és una flauta de l’era Neandhertal (fa uns 40000 anys) feta amb un fèmur d’os que es va trobar al parc arqueològic Divje Babe, a Eslovènia, en 1995.

En qualsevol cas, el que sembla clar és que la música en els seus orígens era social, ritual i tenia un marcat caràcter místic. Això continua ocorrent hui dia. La música ens acompanya en tota mena de ritus socials, dels més sacres als més profans. S’usa la música religiosa per a elevar el nostre esperit, els himnes per a potenciar el nostre sentiment d’unió i pertinença, existixen cançons per a donar la benvinguda i cançons per a acomiadar-se, nanas per a relaxar i dormir a xiquets i música per a motivar-nos o animar al nostre equip esportiu, cançons infantils per a educar i jugar i cançons adultes per a fer-nos transcendir del mundà i sentir l’indescriptible. La música ha usada fins i tot per a torturar (com va ocórrer en les presons de Guantánamo).

Vivim en una terra d’una tradició musical molt arrelada i com no podia ser d’una altra forma, en les Falles, la música i el so tenen també una gran importància social i ritual. S’usa en les “despertàs” per a marcar l’inici

d’un nou dia, en els actes i festejos fallers per a amenitzar i entretindre i, per descomptat, el so s’usa en les mascletás en un meravellós ritual catàrtic. Alguns poden pensar que això és soroll, però el soroll segons la psicoacústica és una sensació sonora no desitjada (una bella i suau melodia que ens molesta de matinada seria considerada soroll), i les “mascletás”, amb el seu maneig de la intensitat sonora, el tempo i el clímax, no són sinó un meravellós espectacle sensorial que representa i enaltix el significat de purificació que tenen les Falles del qual parlàvem al principi.

La música des dels seus orígens ha tingut també un ús curatiu. En la prehistòria, a través de la figura del xaman (el primer mèdic, músic i líder espiritual, tot en un) i hui dia, per part de nosaltres, els musicoterapeutas. Si bé la música quasi sempre és terapèutica (no sempre, perquè pot produir reaccions emocionals o records no desitjats), no és per si mateixa teràpia, de la mateixa manera que una bona conversa pot ser terapèutica però no és psicoteràpia, o fer uns estiraments pot ser terapèutic però no és fisioteràpia. La teràpia implica una relació i vincle terapèutic estés en el temps d’una persona amb una/a terapeuta qualificat/a, la qual cosa marca

l’enquadrament del procés en el qual la persona beneficiària millorarà la seua salut i la seua qualitat de vida amb el suport de l’o de la terapeuta.

A pesar que la Comunitat Valenciana va ser pionera a aprovar en Les Corts una Proposta no de Llei en 2018 que seria replicada en diferents comunitats autònomes darrere de regular professionalment la musicoteràpia per a evitar l’intrusisme i d’implementar-la en els servicis de salut, en la nostra comunitat i en tot el país continua existint molt desconeixement sobre el que és la musicoteràpia, arribant a considerar-se fins i tot per algunes persones pseudoteràpia.

La musicoteràpia no són classes de música, no és un mer entreteniment ni concerts en ambients sanitaris, ni posar música de Mozart als bebés amb l’esperança que es facen més intel·ligents, ni tampoc escoltar sons amb determinades freqüències que suposadament produiran tal o tal altre efecte en nosaltres... I per descomptat no és una pseudoteràpia. El que sí que és la musicoteràpia és una disciplina terapèutica amb més de 80 anys de desenrotllament acadèmic i científic a l’esquena, que es basa en l’evidència empírica i que està regulada professionalment i implementada en els sistemes sanitaris i educatius de molts

països en el món, i que ha de ser aplicada per el/la musicoterapeuta, un/a professional amb les habilitats musicals i terapèutiques apropiades adquirides en un procés formatiu regulat que a Espanya consistix en un màster o postgrau que complisca els requisits marcats per les associacions de musicoteràpia nacionals i europees. És una teràpia complementària que aporta una visió pròpia i única des del creatiu en un procés personalitzat amb cada pacient o grup de pacients basat en els seus gustos musicals i necessitats, avaluant contínuament els avanços terapèutics. És una pràctica metodològica amb diferents models teoricopràctics, amb molts anys de desenrotllament i que no sols usa la relaxació amb música (típica idea que ens ve al capdavant quan pensem en musicoteràpia) sinó que també utilitza altres tècniques receptives com els “banys sonors” o l’escolta i comentari de cançons, i altres tècniques actives com la improvisació amb instruments o veu, el cant, el ball o la composició de cançons.

La musicoteràpia s’aplica en totes les etapes de la vida, des d’abans del naixement (assistint per exemple a la futura mare a superar les pors pròpies de l’embaràs i a establir un vincle sa amb el seu bebé a través de la música) fins a la mort (ajudant

a aquells que s’aniran d’este món a fer-lo de la forma més feliç i plena possible, o a aquells que han perdut a un ser estimat a superar el dol de forma sana), passant per la infantesa, l’adolescència, l’adultesa i la tercera edat. La musicoteràpia s’inclou en els àmbits soci-comunitari (centres de majors, persones amb malaltia mental o risc d’exclusió social...), hospitalari (pediatria, cures pal·liatives, àrea neo-natal...), clínic (persones amb diversitat funcional com l’autisme o discapacitat intel·lectual, amb problemes de salut mental com a ansietat, amb demències com l’Alzheimer...), educatiu (com a extraescolar de promoció de la salut, en aules específiques...) i associatiuempresarial (prevenció del “burnout”, team-building”, millora de la comunicació i els vincles grupals...) i s’aplica a nivell individual, en parella, familiar i grupal. La musicoteràpia és una teràpia holista que abasta a la persona íntegrament i per tant permet treballar objectius cognitius (memòria, atenció...) físics (mobilitat, coordinació...), comunicatius (comprensió, comunicació verbal i no verbal, expressivitat...), socials (respecte, presa de torns, col·laboració...) i emocionals (reconeixement i expressió sana i creativa d’emocions, gestió de l’estrés i l’ansietat...). Qualsevol persona pot beneficiar-se

d’un tractament de musicoteràpia, encara que no sàpia gens de música, perquè tots tenim una veu pròpia i única com una empremta dactilar i un sentit del ritme implícit, i perquè en musicoteràpia no es busca fer música per l’estètic sinó pel terapèutic: que la persona que abans no era capaç de tocar un ritme ara el faça és important no pel musical, sinó per la millora a nivell d’atenció, memòria, coordinació i autoestima que ha tingut eixa persona per a arribar a tocar eixe ritme. Durant la meua carrera com musicoterapeuta he vist a xiquets amb autisme dir algunes de les seues primeres paraules cantant amb mi en sessió o demanant-me algun instrument, he escoltat persones majors amb Alzheimer avançat gaudir cantant quan a penes ja poden parlar, he presenciat a adults integrar i superar dols, a persones amb malaltia mental crònica començar una sessió

amb pensaments suïcides i acabarla rient... Però també he vist com una cançó concreta en un moment concret pot desencadenar un atac d’ansietat... Per això és meravellós que la música s’introduïsca en tots els àmbits de la societat pel gran poder que té, i molt important que en l’àmbit de la salut ho siga per musicoterapeutes qualificats, que saben com aplicar amb manyaga, cura i la major professionalitat, eixe gran poder de la música amb finalitats terapèutics.

En la informació sobre la musicoteràpia, com en les falles, hi ha molt de soroll. Tal vegada per això al nostre país encara no s’ha reconegut com a professió (esperem que prompte s’aconseguisca, com en el seu moment va passar amb teràpies com l’ocupacional, la logopèdia o la pròpia psicologia). Parlant de soroll, aprofite per a demanar que siguem responsables i conscients, perquè el que per a nosaltres és so, música i celebració, per a persones amb diversitat funcional, majors o malaltes, el soroll dels petards o la música a hores inapropiades pot ser molt molest. Gaudim estos dies, sempre amb respecte a els/les altres, de la música, del foc, del ritual catàrtic de deixar arrere l’hivern i tan dolent com va tindre, de deixar espai al nou, perquè és necessari i terapèutic fer-ho cada any. Abraços harmònics i que la música us acompanye!

Quirón Salut

MUSICOTERÀpIA en l’embaràs

Beneficis de l’ús de la música abans del naixement del bebé

mètode de vida

Quan escoltem la nostra cançó favorita ens produeix efectes molt agradables, i fins i tot ens porta records. Per què no beneficiar-nos d’això també durant l’embaràs, que es beneficie també el nostre futur bebé?

Amb la idea d’afermar el vincle familiar durant l’embaràs, sorgeix el projecte de Musicoteràpia focal obstètrica. Es basa en la metodologia de Mami Sounds, que és una tècnica creada per Gabriel Federico en la qual han participat diversos musicoterapeutes de tot el món, i que compta amb l’aval d’especialistes d’Obstetrícia i Infermeria.

Musicoteràpia en l’embaràs: en què consisteix

Es tracta d’una teràpia que usa la música com a ferramenta principal per a unir als pares amb el seu bebé, abans que nasca. D’aquesta manera es reforça el llaç familiar des dels primers moments de la gestació. Però els seus efectes van més enllà, ja que permet que les mares gaudisquen d’aquesta etapa i, al mateix temps, ofereix la possibilitat de treballar els aspectes que poden influir en la gestació.

Efectes de la musicoteràpia en l’embaràs

Esta teràpia que utilitza la música com a via principal es marca diversos objectius terapèutics, dirigits tant a l’embarassada i al bebé, com al seu entorn. Embaràs: una experiència positiva. No hi ha dubte que la dona afronta molts canvis en el seu cos i, sovint, també en el seu entorn durant la gestació. S’ha comprovat que mitjançant la musicoteràpia es fa més fàcil este trànsit, permetent que puga viure’s amb la naturalitat més gran possible.

A més, amb l’aprenentatge de tècniques de relaxació i descans mental i corporal, s’afavoreix la capacitat de controlar per ella mateixa la sensació de dolor i ansietat.

Família i el seu vincle amb el bebé

En aquest sentit, la musicoteràpia tracta de:

Establir un vincle entre pares i fill, abans del seu naixement. Motivar, de manera precoç, la unió

familiar: involucrar no sols a la mamà, la seua parella i el fill que encara no ha nascut, sinó també als germans, si n’hi ha. Promoure que la parella també s’implique en l’embaràs.

Bebé: estímuls i emocions

La musicoteràpia no s’oblida d’un dels grans protagonistes de l’embaràs: el bebé, qui se sent estimulat amb la música aplicada en la teràpia. Això s’aconsegueix amb l’ús d’instruments musicals, cançons gravades o cantant. A través d’estes pràctiques, també es pretén oferir un clima agradable i adequat que siga positiu per al bebé i la seua qualitat de vida.

Finalment, cal destacar que la musicoteràpia tracta de reduir l’estrés perinatal, ja que serveix de connexió al bebé que escolta un àmbit auditiu conegut.

A qui es recomana la musicoteràpia?

Aquesta teràpia està orientada tant a les dones com a les seues parelles i, en principi, no existeixen restriccions.

Per tant, es pot aplicar en:

-Embarassos que transcorren sense dificultats ni necessitat de cures addicionals.

-Embarassos d’alt risc, que necessiten mesures específiques per risc a avortament o precisen descanse total o medicaments.

-Altres: embarassos múltiples, gestants amb sobrepés o ceguesa, avortaments produïts anteriorment, defunció d’un fill abans de l’actual gestació, entre altres situacions.

MUSICOTERÀPIA i asperger

David Buedo Salas Musicocoterapeuta i psicòleg en “SOMArmonia Musicoteràpia” CANçONS, mètode de vida

Les dificultats que tenen les persones amb S. de Ásperger se centren en aspectes (la famosa “Tríada de Wing”, és a dir, socialització, comunicació i finalment flexibilitat i imaginació). Si pensem en la música, veurem que té qualitats que són perfectes per a treballar estos aspectes: és un acte social (pensem en un concert o en les cançons d’un estadi de futbol o un autobús escolar), comunicatiu (com qualsevol tipus de comunicació requerix d’un codi, el llenguatge musical, així com d’un emissor i un receptor, i transmet un missatge) i és també creatiu (per la qual cosa, i llevat que parlem de la mera execució musical, requerix d’imaginació i flexibilitat: pensem en una “jam session” i en com els músics van imaginant el que tocaran a continuació d’una forma flexible en funció del que toquen els seus companys de grup i de com reaccione el públic).

Si la música té totes estes característiques que la fan tan apropiada per a treballar les dificultats de les persones amb Síndrome d’Asperger, imagina el que un musicoterapeuta pot fer amb una gran varietat d’activitats musicals adaptades a una persona particular o grup de persones després d’una avaluació prèvia i en un procés terapèutic amb uns objectius útils i realistes.

Activitats com la improvisació instrumental fan que la persona haja de posar en funcionament i treballar les seues habilitats socials (presa de torns, capacitat d’espera, capacitat de compartir…). Unes altres com comentar lletres de cançons permeten treballar habilitats comunicatives (assertivitat, capacitat d’escolta, acceptació de les opinions dels altres…). Tècniques com com els viatges musicals (visualitzacions sota estat de relaxació amb música) permeten treballar la imaginació a més d’altres aspectes com la capacitat de relaxació.

La modificació acurada per part del musicoterapeuta d’estes activitats i la forma en la qual intervé en elles permet treballar la flexibilitat cognitiva i molts altres aspectes.

la Musicoteràpia és una teràpia holista que abasta a la persona a nivell cognitiu, emocional, soci-comunicatiu i físic (a més d’espiritual), per la qual cosa una mateixa activitat pot estar abastant diverses àrees i per tant treballant molts aspectes terapèutics distints. Per exemple, una activitat més

complexa com pot ser la composició conjunta de cançons potenciarà habilitats comunicatives i socials, estimularà la creativitat i la imaginació a més d’altres aspectes com l’autoestima i la motivació d’assoliment; a més, si parlem d’un grup terapèutic, millorarà els vincles grupals incentivant el coneixement dels companys, la confiança i la col·laboració.

Recordem que la música i qualsevol activitat musical pot ser terapèutica igual que ho pot ser explicar-li els problemes a un amic prenent un café. Però igual que explicar-li els problemes a un amic no és ni des de lluny el mateix que acudir a psicoteràpia, escoltar música, tocar un instrument o cantar en un cor no és el mateix que anar a musicoteràpia.

Ara saps per què la Musicoteràpia és tan eficaç en la Síndrome d’Asperger i els Trastorns de l’Espectre Autista en general, i és perquè requerix d’una posada en pràctica de les habilitats que més afectades estan en estes formes de diversitat funcional, però ho fa d’una manera altament motivadora, amb la qual cosa les persones (tant xiquets com adults) que seguixen un procés de Musicoteràpia estan treballant en la seua millora personal i l’adquisició de recursos i habilitats útils per a la seua vida diària sense adonar-se, perquè en el fons la música, a més d’un art i un llenguatge, és un joc.

David Buedo Salas Musicocoterapeuta i psicòleg en “SOMArmonia Musicoteràpia”

MÚSICOTERÀpIA i alzheimer

Teràpia complementària no farmacològica de millora de la salut i la qualitat de vida

La musicoteràpia com una teràpia no farmacològica complementària es posiciona com una poderosa ferramenta tant de prevenció i promoció de la salut en la tercera edat, com d’intervenció en persones amb Alzheimer en diferents fases i les seues cuidadores i cuidadors. Tots sabem que la música ens activa o ens relaxa, ens evoca records i ens provoca emocions. La música per si mateixa pot tindre efectes terapèutics (encara que molta cura, perquè també pot evocar mals records), però no és el mateix l’ús de la música que es fa en contextos quotidians o sanitaris que la musicoteràpia, en un procés adaptat a cada persona i dut a terme per un professional qualificat.

Existix evidència científica que la musicoteràpia ajuda en persones amb Alzheimer a potenciar la interacció social, la comunicació i l’expressió d’emocions, a disminuir l’agitació, l’ansietat i la depressió i a millorar i mantindre l’atenció, la memòria i el llenguatge. La memòria musical és l’última que es perd i si bé, en fases avançades una persona amb Alzheimer pot oblidar les cares i els noms dels seus familiars, no oblida la nana que li cantava al seu fill, o la primera cançó que va ballar amb el seu marit, i a través d’eixos records pot arribar a re-connectar amb eixes persones i amb el seu entorn.

La musicoteràpia cobrix tres dels pilars de l’envelliment actiu: el de participació (en una activitat i procés altament terapèutic alhora que divertit), el d’aprenentatge durant tota la vida (perquè si bé en musicoteràpia no es busca “ensenyar” música i els objectius no són educatius sinó terapèutics, a través de l’aprenentatge de lletres de cançons o de patrons rítmics per exemple, es poden estar treballant aspectes com la memòria biogràfica,

la motivació d’assoliment, la comunicació o l’atenció sostinguda), i finalment el de salut, entesa tal com ho fa l’Organització Mundial de la Salut com «un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties» sent la musicoteràpia una teràpia holista que abasta a tota la persona en els seus aspectes físic-motriu, psico-cognitiu, social, comunicatiu, emocional i espiritual (aspecte este últim importantíssim en la tercera edat, època de canvis, de dols, de donar sentit a la vida i de preparar-se per a la mort).

Esperem que iniciatives com la que ens ocupa criden l’atenció no sols d’organismes públics que puguen canviar polítiques globals de salut, sinó també de familiars, amics i amigues, professionals i persones del carrer compromeses amb un món millor per a totes i tots, incloses les persones amb Alzheimer, i que propostes avalades científicament com la musicoteràpia vagen instaurant-se en el dia a dia de les persones majors per a millorar la seua qualitat de vida fins al final d’esta.

MÚSICA per a cecs

Educació Musical

en un Món sense

Barrere

CANçONS, mètode de vida

L’Educació Musical per a Cecs: Un Camí d’Inclusió

L’educació musical és un camp en constant creixement, amb avanços tecnològics i pedagògics que permeten a les persones cegues explorar el seu potencial musical. L’accés a la música per a persones amb discapacitat visual no es limita únicament a l’audició, sinó que també involucra un enfocament més ampli que inclou el tacte i la memòria.

A nivell educatiu, un dels majors desafiaments és garantir que els estudiants cecs tinguen accés als mateixos recursos que els seus companys vidents. Per a molts, la música pot ser tant una forma d’art com una carrera, cosa que significa que l’educació musical ha d’oferir ferramentes completes d’aprenentatge. En este sentit, les escoles especialitzades en l’ensenyança musical per a cecs juguen un paper fonamental. Estos centres brinden un ambient inclusiu

on els estudiants poden aprendre a tocar instruments, compondre música, cantar i llegir partitures a través de mètodes alternatius, com l’ús del sistema Braille.

El Braille, desenrotllat en el segle XIX per Louis Braille, ha sigut adaptat per a la música, permetent a les persones cegues llegir i escriure partitures musicals de manera eficient. A més, tecnologies modernes com els dispositius de lectura de pantalla i programes de programari especialitzat han fet possible que les persones amb discapacitat visual accedisquen a biblioteques digitals de partitures i ferramentes de composició musical.

La Lectura de Música per a Cecs: El Sistema Braille i Noves Tecnologies

Un dels aspectes més fascinants de l’educació musical per a cecs és la capacitat de llegir partitures a través del sistema Braille. El Braille musical és una adaptació del sistema original que utilitza combinacions de punts per a representar notes, duracions, silencis i altres elements musicals. Encara que pot semblar complex per als no iniciats, el Braille musical és una ferramenta poderosa que obri el món de la lectura i escriptura musical per a les persones amb discapacitat visual.

El Braille musical té una estructura lògica i accessible que permet als músics cecs seguir partitures de manera molt similar a com ho fan els músics vidents amb partitures convencionals. A mesura que els estudiants adquirixen experiència,

són capaces de llegir i comprendre partitures completes, la qual cosa els permet participar en acobles musicals, tocar instruments en orquestres i seguir els seus somnis com a músics professionals.

A més del Braille musical, les noves tecnologies han ampliat les oportunitats per als músics cecs. Existixen programes de programari que permeten convertir partitures convencionals en Braille, la qual cosa facilita l’accés a un repertori més ampli. També hi ha aplicacions que ajuden els músics a memoritzar partitures a través de dispositius d’àudio que guien a l’estudiant en la pràctica musical. La tecnologia s’ha convertit en una aliada indispensable en l’educació musical, permetent una major personalització i accessibilitat en l’aprenentatge.

Conclusió: Un Món Musical

Sense Barreres.

La música per a cecs no és només un camp en creixement, sinó una mostra del poder transformador de l’art i l’educació. Amb l’accés a l’educació musical adaptada, els estudiants cecs poden desenrotllar el seu talent, explorar la seua creativitat i, el més important, derrocar les barreres que puguen haver enfrontat en el passat.

En resum, l’educació musical per a cecs és una via poderosa per a la inclusió, l’expressió i la igualtat d’oportunitats, i continua sent un camp ple de potencial per als qui busquen explorar el món de la música sense límits.

CANçONS DEllengua de signes

mètode de vida Equip de redacció del

Cada vegada més artistes descobrixen i incorporen la llengua de signes a les seues cançons, ajudant a la inclusió social de les persones amb sordesa i ensenyant la bellesa i sensibilitat que es pot transmetre amb ella.

Alguna vegada has pensat que si fores sord no podries gaudir de la música? Perquè cada dia s’està normalitzant més una tendència molt bonica, que és la interpretació de cançons populars en llengua de signes. No té res a veure amb el llegir la lletra, que es convertisca en poc més que la lectura d’un poema. La interpretació en llengua de signes porta amb si una expressió corporal i emocional molt potent, que et contagia, i no ens estranya que les persones sense dificultats auditives gaudim d’això com el que més.

Molts artistes rellevants, nacionals i internacionals, estan comptant amb intèrprets de llengua de signes per a gravar els seus videoclips o acompanyar-los en els concerts. Altres persones i associacions han pres la iniciativa de pujar a Youtube les seues pròpies versions, perquè tots i totes puguem gaudir de les cançons sense importar que siga per la via auditiva o visual. El resultat és meravellós, i segur que després de veure estos exemples que us hem seleccionat, buscareu més temes interpretats en eixa llengua.

Esperem que siga una manera de motivar a tothom a interessar-se per la llengua de signes, i animarse a aprendre el bàsic per a poder comunicar-se amb aquelles persones que la necessiten per a dirigir-se als altres. Estes iniciatives inclusives ajuden, també, a donar visibilitat a les persones amb hipoacúsia.

1.

Rozalén - ‘80 vegades’

La cantant Rozalén és una persona molt conscienciada amb les persones més vulnerables de la nostra societat, alguna cosa que combinava amb la seua actual professió a través de la musicoteràpia. Este interés per la inclusió social es veu materialitzat en la incorporació de la llengua de signes en els seus temes gràcies a la intèrpret Beatriz Romero. A més de co-protagonitzar diversos videoclips, també actua en els concerts, i per primera vegada a Espanya hem gaudit d’un DVD d’un concert interpretat en llengua de signes espanyola (LSE) gràcies a Rozalén. En el videoclip de ‘80 vegades’, el tema que la va llançar a les llistes d’èxits, la LSE és protagonista.

seus fans han comptat amb una intèrpret de llengua de signes. A més, en els seus concerts també es poden veure alguns temes així transmesos.

La intèrpret pertany a una associació anomenada Ilsevin, que utilitzen la LSE per a traduir cançons, contar contes a xiquets o fins i tot portar un missatge de canvi social a tothom. No és la primera vegada que interpreta temes de Extremoduro, potser per això es feia la candidata ideal, perquè a més la sensibilitat que transmet en les cançons et fa gaudir d’elles com mai havies imaginat. No fa falta més que veure el vídeoclip de ‘Experiències d’un batracio’ o ‘Quart moviment: La realitat’.

2.

Extremoduro - ‘Experencias d’un batracio’

El grup de rock extremeny també decidia fer les seues cançons més accessibles a tot el públic, i en l’últim tema inèdit que gravaven per als

3.

Toni Mejías, Pablo e Ilsevin - ‘Mi patria digna’

De nou ens topem amb les associació Ilsevin, en esta ocasió els seus tres components, que van fer un videoclip per a la Tuerka, germen del rap revolucionari que està pegant fort a Espanya, amb un tema d’hip hop col·laboratiu entre Toni Mejías, dels Xics de la Dacsa, i Pablo, de L’Arrel. La cançons d’este gènere

porten un ritme vertiginós, i sembla impossible poder traduir-les en llengua de signes, no obstant això, el resultat és immillorable: el rap i la LSE combinen a la perfecció. A més, l’expressió facial i corporal que acompanya a la llengua de signes permet transmetre la ràbia del que cantes, igual que amb la veu ho fem mitjançant l’entonació, i esta cançó és una prova d’això.

4.

Ren and Keely - ‘Let it Go’

Estes dos xiques han fet un videoclip no oficial que tot xiquet xicotet hauria de veure, perquè la màgia de la pel·lícula es manté intacta, encara que no hi haja castells ni tiaras. El que ens recorda que els xiquets sords també necessiten tindre dibuixos adaptats a ells i elles, no sols posar els subtítols, sinó que els ajuden a aprendre la llengua de signes, o a veure este tipus de comunicació més normalitzat, que en comptes de sentir-se com els xiquets que necessiten ajuda, es mostren com els que parlen un idioma específic.

5.

Manuel Carrasco - ‘Ja no’ Manuel Carrasco també va decidir aprofitar els coneixements d’una dels seus fans per a interpretar la seua cançó ‘Ja no’ en directe en llengua de signes. La xica, Raquel Sempere, s’havia fet popular en Youtube amb un vídeo en el qual feia la seua versió de l’èxit de Manuel, així que el de Huelva, després de mostrar per Twitter el meravellat que estava per la bellesa dels seus moviments, va contactar amb ella per a cantar junts ‘Ja no’ en un concert.

Carlos Míllara Educador caní especialista en ansietat per separació i creador de CANMIGOS

MÚSICA i gossos

una simfonia per al benestar caní

mètode de vida

La música ha sigut utilitzada durantegles per a calmar emocions i establir connexions profundes. Este impacte no és exclusiu dels humans: els gossos també poden beneficiarse enormement de la seua màgia. Estudis recents i l’experiència professional d’especialistes confirmen que la música adequada no sols relaxa, sinó que també facilita l’aprenentatge i el benestar emocional dels nostres companys de quatre potes.

Per què funciona la música amb els gossos?

Els gossos tenen un rang auditiu més ampli que els humans, podent escoltar freqüències fins als 60,000 hertzs, en comparació amb els 20,000 de les persones. Això significa que unes certes tonalitats i freqüències poden afectar-los de manera més significativa. Quan es trien peces musicals amb ritmes pausats i harmonies suaus, com la música clàssica, els efectes calmants són evidents: reducció del ritme cardíac, menor ansietat i una disposició més tranquil·la.

La música en l’educació canina

La musicoteràpia és una ferramenta complementària eficaç en processos d’aprenentatge i modificació conductual. Per exemple, per a crear un ambient seré que facilita l’entrenament i reduïx l’estrés, especialment en gossos amb problemes com l’ansietat per separació. Este enfocament s’alinea amb mètodes de dessensibilització sistemàtica, on l’objectiu és associar estímuls relaxants amb situacions que normalment generen ansietat .

Cançons recomanades i com aplicar-les

Música clàssica: composicions tranquil·les de música clàssica han demostrat ser especialment relaxants per als gossos.

Música dissenyada per a gossos: hui dia, existixen playlists i àlbums específics que ajusten tons i ritmes pensant en les necessitats auditives canines.

Duració i volum: Es recomana reproduir la música entre 30 i 45 minuts al dia en moments de tranquil·litat, amb un volum que no supere els 70 decibels, comparable al so d’un rentavaixella. Cures en triar la música

No tota música és adequada. Gèneres com el heavy metall poden augmentar la freqüència cardíaca i generar estrés en els gossos . A més, és important observar les reaccions individuals de cada gos: alguns podrien associar unes certes cançons amb experiències negatives passades, la qual cosa afectaria la seua efectivitat com a ferramenta relaxant.

Conclusió

La música és un pont poderós entre els humans i els gossos, unint mons a través de sons que calmen, eduquen i transformen. En “CANMIGOS”, hem vist com el seu ús estratègic contribuïx no sols a la relaxació, sinó també a l’èxit en programes d’educació canina. En triar les melodies adequades, podem convertir qualsevol llar en un espai harmoniós per als nostres peluts.

Vanesa Rodríguez Herranz Veterinari

MÚSICA per a gats

mètode de vida

És possible que determinada música relaxe als gats? La resposta és sí, i no és una resposta llançada a l’atzar, sinó que està contrastada per diversos estudis científics de reconeguts experts en etologia animal, que determinen que els gats gaudixen escoltant determinat tipus de música i fins i tot han demostrat una relació directa entre el tipus de música i l’estat de salut general de l’animal.

La ciència confirma que la música és bona per als gats

En concret, existixen dos investigacions que han obtingut resultats en eixa línia.

L’estudi d’Hermann BubnaLittitz: música relaxant per a gats amb estrés.

La primera investigació que es va dur a terme sobre l’efecte de la música en els gats és la que va realitzar Hermann Bubna-Littitz, catedràtic de la Universitat de Veterinària de Viena, expert en etologia animal (conducta animal).

Hermann Bubna-Littitz es va dedicar a gravar a un conjunt de gats que patien estrés en un refugi, amb l’objectiu de demostrar que la música relaxant podia substituir als fàrmacs a l’hora de millorar el seu estat de salut. I va comprovar que quan a un gat li agrada la música s’assega més relaxat. I si no li agrada, es va. És a dir, va demostrar que hi ha una relació entre la música i el comportament dels gats.

Però l’estudi va ser encara més enllà. Va concloure que existix una correlació positiva entre l’estat anímic d’una persona que escolta música i el seu gat. És a dir, que si una persona es troba relaxada escoltant música clàssica, el seu gat també se sentirà relaxat.

Després de l’experiment de BubnaLitz, altres estudis han confirmat les hipòtesis plantejades per ell i han mostrat com la música clàssica ajuda a disminuir els estats d’ansietat i incrementa el temps de descans dels gats.

La investigació de Charles Snowdon: cançons compostes per a gats

Este catedràtic de Psicologia i Zoologia de la Universitat de Wisconsin va dur a terme un estudi al costat de Megan Savarage i el violoncel·lista i compositor estatunidenc David Teie (membre de l’Orquestra Simfònica Nacional dels EUA) per a conéixer l’efecte de la música clàssica en els gats. També volia comprovar si les reaccions dels gats variaven en funció del tipus de música que escoltaven.

Les Cançons per a Gats, de David Teie

David Teie va compondre una sèrie de cançons especialment creades per a gats, que inclouen seqüències que imiten el soroll que fa el gat quan mama o quan ronca. El 77% dels gats van reaccionar positivament a la música composta especialment per Teie per a ells, la qual cosa va permetre corroborar que cada espècie de mamífers té respostes biològiques intuïtives davant sons que formen part de les primeres etapes del seu desenrotllament.

Les composicions per a gats de Teie es van recopilar en un disc de música clàssica titulat Music for Cats, que porta el segell de la discogràfica Universal Music.

Tomás Marco Veterinari

ZOOMÚSICoLOGIA

mètode de vida

La relació que els animals puguen tindre amb la música ha sigut comentada des de molt antic, especialment pel que fa als ocells, que són els que més han cridat l’atenció dels humans i al so dels quals se li sol dir ‘cant’. L’estudi de la música en la zoologia ha donat fins i tot peu al que hui es diu zoomusicología, a la qual ja li han sorgit fins a alguns especialistes. El terme té ja els seus anys perquè va ser encunyat pel compositor i investigador francés FrançoisBernard Mâche cap a 1983 i ha fet fortuna.

De qualsevol manera, en parlar de música i animals se solen ajuntar tres coses que tendim a mesclar encara que siguen molt diferents. La primera seria si els animals aprecien la música humana, la segona si els animals fan verdaderament música i la tercera si es pot fer música a partir del so animal. Es podrien donar altres aproximacions complementàries però estes són les tres principals.

Sobre si els animals aprecien la música humana hi ha creences molt tòpiques que, no obstant això, no són tan veritables. Fins i tot són creences arrelades des de l’Antiguitat com el mite d’Orfeu amansint a les feres amb la música. Per a la majoria dels quals posseïxen gossos o gats hui dia no hi ha cap mena de dubte que sí i, curiosament, el que els agrada als seus gossos o gats és el que els agrada a ells. Un amant del rock afirmarà que al seu gos li agrada això i un altre de l’òpera que el seu gos gaudix amb les àries verdianas o els cors wagnerians. En realitat, és una projecció sonora d’una cosa molt comuna en la nostra societat on a les mascotes no li les tracta com a gossos o gats sinó com si foren xiquets.

Perquè els animals pogueren gaudir de la música humana haurien de posseir tant el sentit humà del temps, ja que la música és temps en la mateixa mesura que so, com el seu sistema auditiu. Temps i memòria, pilars de la música, funcionen en els animals diferentment que en l’home i fins i tot diversament segons les espècies. La música que podrien apreciar els animals és la feta per a les seues oïdes no per als humans. Segons l’especialista Charles Snowdon només podrien apreciar la música de la seua espècie. O feta per a la seua espècie, ja que el propi Snowdon, conjuntament amb Teie, ha fabricat, pel que sembla tenint en compte

la seua morfologia acústica, una música per a gats que embenen per Internet. També van intentar fer música apreciable per a micos i, malgrat la seua proximitat amb els humans, van haver de pujar-la tres octaves amb el que era impossible de ser apreciada per humans perquè la part que podien escoltar era d’allò més desagradable. Poc té a veure amb la música que habitualment se’ns diu que és ‘natural’ i per als animals que sospitosament sona quasi sempre a new age.

La música humana no sembla així que siga un art per a animals, ni tan sols si fora veritat que les vaques donen més llet amb Mozart, cosa menys provada del que s’afirma, perquè donar llet no és un desitjable efecte estètic. Què seria així de Salzburg i del seu festival! Tampoc és vàlida l’anècdota que es conta -segurament falsa- del criador de canaris que els entrenava fent-los escoltar àries de Lucia di Lammermoor. La funció de l’òpera no és sens dubte eixa.

La segona qüestió és si els animals fan verdaderament música. Hi ha molta gent que ho cree així, especialment amb els ocells i els seus anomenats cants. O amb uns certs ocells, perquè no he vist que ningú defenga la música de les graules o voltors, ni tan sols de les gallines encara que es parle del ‘cant del gall’. Per molt pròxim que els gorjeos del rossinyol o el canari ens semblen amb el nostre cant, no hi ha molta base per a afirmar que

els ocells facen música. Els ocells, com altres animals, empren senyals acústics per a comunicar-se i això és el que és el seu cant, que té la mateixa funció que el brame en els ases. Pretendre que l’ocell canta i el ruc només brama és francament discriminatori. Per a ser música, no basta que el cant de l’ocell es puga aprendre, desenrotllar o variar, ni tan sols que els done plaer fer-ho, perquè la funció estètica no existix des del moment en què el senyal és sempre utilitària. Un dels misteris i de les grandeses de la música humana considerada com a art és la seua absoluta inutilitat en el sentit funcional. Això no està a l’abast dels animals.

En temps més recents, la qüestió dels cants d’ocells s’ha estés a altres animals. La investigadora de la Universitat de Washington Krystin Laidre, que va tindre àmplies discussions amb la compositora Emily Doolittle, qui aparentment i segons ella mateixa fa música des d’i per als ocells, va negar la condició de músics a estos, però es va convertir a una altra espècie després d’un viatge a l’Àrtic en el qual va escoltar els sons dels catxalots en els quals va acabar creient intuir un sentit estètic. Això no era tan nou. Des de fa anys es ve insistint en

la singularitat del ‘cant’ dels grans cetacis i la música de les balenes ha tingut una certa popularitat. De qualsevol manera, no pot veure’s en ella un mecanisme que diferisca ni essencial ni mínimament del que ocorre amb el cant dels ocells. Potser el que ocorre és que potser nosaltres creiem apreciar la música d’ocells o balenes com creiem que els animals aprecien la nostra però finalment cada espècie té la seua amb uns pressupostos que no compartixen les altres. Tal vegada perquè en l’ésser humà la música està íntimament lligada, des del seu naixement, a alguna cosa que no tenen els animals: el llenguatge articulat. La gran barrera, més encara que el raciocini entre humà i animal és el llenguatge i eixa és igualment la barrera musical.

La tercera qüestió seria si es pot fer música amb el so animal, siga considerat o no com a cant. La resposta és evidentment sí perquè hui dia qualsevol font sonora de qualsevol tipus pot servir de base a una obra musical. Ja els grecs van intentar fer música imitant el cant de les aus i un de les seues més antics i il·lustres exemples és el cor d’ocells cantaires que Aristòfanes introduïx en L’Aus, més que res per a mofarse de Sòcrates.

La imitació de fenòmens de la Naturalesa, no sols d’ocells, és present en molta música del passat. Des de les ocelleria d’un Clément Jannequin a la presència d’ocells (i de moltes altres coses) en els concerts vivaldianos. També Beethoven introduïx ocells en la seua Simfonia Pastoral, però no sols a ells sinó també als rierols i a les tempestes. La impressió que es té és que esta és una manera fàcil d’acostar-se a una descripció sonora de la Naturalesa.

Entre els moderns, sens dubte el compositor que més ha utilitzat musicalment als ocells és el francés Olivier Messiaen.

Obres com a Ocells exòtics, La merla negra o l’ampli i exhaustiu Catàleg dels ocells, per no parlar d’una àmplia escena del Sant Francesc d’Assís, revelen el seu acurat estudi de la matèria i el seriosament que s’ho pren. Però no es va limitar a fer un tractat d’ornitologia sonora, sinó que, a partir d’eixes dades, va compondre i va sorgir la seua música pròpia. També amb les balenes i altres grans cetacis, compositors diversos han fet el mateix. Ja en 1966 el britànic John Tavener oferia la cantata The Wahle (La balena), que en realitat tractava la història bíblica de Jonás, i altres han usat posteriorment els cants gravats de les balenes igual que Rautavaara ho fera amb els ocells boreals en el seu Cantus Arcticus.

En fi, que este és un ús en el qual el so dels animals si pot finalment convertir-se en música però no amb major o menor legitimitat que qualsevol altre so

Tots els

CARRERS DE VLC que respiren música

València transpira passió per la música. Des de la tradició secular per les bandes, esta és una ciutat que ha fet de les harmonies, moviments i concordes el seu leitmotiv particular. Per què, si no, coronarien uns àngels instrumentistes del “quattrocento” la volta principal de la Catedral? Com, si no és així, hauria arribat la ciutat a acollir l’única escola fora dels Estats Units de Berklee College of Music, la universitat musical privada més gran del món? Res d’això és fruit de la casualitat.Els relats dels homes i dones que, al llarg dels temps, s’han inspirat o han desenrotllat als carrers de la mil·lenària urbs les seues carreres en la composició o en l’adreça, com a concertistes o cantants, però sempre sentint-se músics, conten una història que mereix ser escoltada. Per a conéixer-la, recorreguem algunes de les places, vies i avingudes que han sigut dedicades a estos artistes, en una declaració de l’amor melòman més pur. Valguen uns pocs, però significatius, exemples.

Carrer de Conchita Piquer

Va portar la cobla a conquistar el món. Als 11 anys esta veu portentosa ja es va donar a conéixer en el Teatre Sogueros de València. Amb 16 va creuar el toll, per a sacsejar els fonaments de Broadway. Va participar en una de les primeres pel·lícules sonores de l’època i va marcar tendència. Això sí, sempre carregada amb un bagul replet de robes, estris i fins a viandes de la terra, el famós “bagul de la Piquer” de centenars d’anades i voltes pel món. Hui, la seua casa natal s’ha convertit en museu que recorda la trajectòria d’esta autèntica filla pròdiga.

Carrer del Mestre José Serrano A este compositor de més de cinquanta sarsueles se li recorda, fonamentalment, per les seues creacions més populars. És autor de l’himne de l’Exposició Regional Valenciana de 1909, adoptat oficialment més tard com el de la Comunitat Valenciana. A ell també es deu el pasdoble “El faller”, tot un clàssic de les cercaviles i actes oficials durant les festes en honor a Sant Josep.

Carrer de Francesc Tàrrega Gran músic i virtuós de la guitarra que va arribar a actuar a París i Londres. La seua labor creativa és important i inclou peces tan coneguda com Records de l’Alhambra. Encara que segurament mai va imaginar que la melodia que li faria etern és la que va inspirar el politono més famós de quants hagen sonat alguna vegada: el clàssic de Nokia. Qui pot predir allò per què se li recordarà? Tretze notes del seu Gran Vals van aconseguir, gràcies a un mòbil, l’eternitat.

Carrers de la pianista Amparo Iturbi i de José Iturbi Els germans Iturbi, Amparo i José, van ser uns precoços i molt talentosos pianistes. La seua depurada tècnica els va fer aconseguir molt primerencament la fama internacional. José va ser concertista, compositor i director. La seua fama internacional va aconseguir el seu zenit quan va debutar als Estats Units i es va consagrar a la direcció de la seua pròpia orquestra i altres famoses agrupacions, sempre actuant en companyia de la seua germana. Va ser reclamat per Hollywood com a pianista de comèdies musicals per a la Metre Goldwyn Mayer, la qual cosa li va suposar obtindre una estrela en el mític Passeig de la Fama. Empara, encara que una miqueta aombrada per la figura de José, va destacar com a gran virtuosa. Des de 2021, diferents espais de la ciutat acullen el Festival Internacional de Piano València Iturbi, on es donen cita músics de referència del panorama nacional i internacional. La sala principal del Palau de la Música porta el nom de José.

Avinguda del Mestre Rodrigo (músic) i carrer Joaquín Rodrigo Vidre

Este famós creador, nascut en la veïna localitat de Sagunt, va aconseguir l’olimp de la música gràcies a una magnífica composició per a guitarra i orquestra, el Concert d’Aranjuez. Rodrigo, profeta en la seua terra, compta amb dos vies urbanes consagrades a recordar-li. A més, el Palau de la Música li va dedicar la seua sala de cambra i el conservatori superior de música de València també porta el seu nom.

Carrer de Nino Bravo

València no oblida la veu més potent i inconfusible que ha donat la terreta, la de Luis Manuel Ferri Llopis, conegut artísticament com Nino Bravo. Posseïdor d’unes qualitats vocals excepcionals, este valencià és recordat per cançons tan inoblidables com “Amèrica, Amèrica”, “Noelia” o “Lliure”, que es va convertir en un himne. La seua mort primerenca en accident de trànsit va iniciar la seua llegenda. Un bust rememora la seua història al parc on es trobava l’antic cinema d’estiu on va començar la seua carrera com a cantant (carrer Lleida).

La ciutat també ha dedicat carrers a Vicent Martín i Soler, el Mozart valencià, a la compositora i folklorista María Teresa Oller i Benlloch, a la soprano Lucrecia Bori o al tenor Antonio Cortis, conegut com el Caruso espanyol.

Vicente Alventosa

Director de Play Radio València 107.7 FM

MÚSICA Play-Radio

mètode de vida

Salutacions, del vostre abans de res amic, Vicente Alventosa.

Així és com em presente cada dia a les 13h, en el meu programa radiofònic “Discomovida”, programa musical que succeïx al mític Discomoder d’Enrique Ginés, fet i fet, programa degà de la ràdio a Espanya, que va estar en antena des de l’1 d’octubre de 1961 en l’emissora parroquial de Ràdio Castellar fins a l’1 d’octubre de 2011, en la també emissora desapareguda i molt recordada a València, 97.7 Ràdio.

Des d’aquell octubre de 2011 vaig tindre el privilegi d’ocupar eixe lloc radiofònic, sens dubte referent per a generacions de valencians, un altaveu per a enaltir als nostres artistes espanyoles i en el qual comptem amb especial manyaga als nostres artistes valencians, de tots els estils i èpoques.

A més, expressant-me en el Llibret de la Falla Alcacer-Iàtova, Com no anava a començar este escrit referint-me als seus lectors com a amics? Sempre serà un plaer compartir moments amb esta benvolguda Falla del Sector Olivereta Per molts més!

Feta la presentació, vull afanyar-me a mostrar la meua emoció al saber que podia participar en el vostre Llibret dedicat a la músca i a les cançons, no pot haver-hi temàtica més al·lucinant i apropiada per a la nostra benvolguda terra, la Comunitat Valenciana, no sé si la dada és oficial, però estaria disposat a defendre’l aferrissadament enfront de tot i a tots, el lloc del planeta terra, amb major i millor nombre de músics per metre quadrat.

Em plantegen que oferisca la meua opinió com a locutor de ràdio sobre la música i les cançons i per a això compartiré la metàfora que va emprar Manolo de la Calba, el 50 per cent del famós i recordat, Duo Dinàmic (per al qual us escriu, el millor conjunt pop de la història musical d’Espanya) en l’última entrevista que vaig tindre el plaer de realitzar-li, en les acaballes del Covid 19, amb motiu de la revitalització, quin himne de lluita davant l’adversitat, de la seua cançó: “Resistiré”.

Manolo va dir en aquella entrevista: “Vicente, no oblides que les cançons són com a cotxes, vehicles... que utilitzem per a desplaçar-nos als nostres destins. Les cançons ens poden traslladar a un lloc, a una època passada de la nostra vida, fins i tot a una olor, un sabor i el més important, ens poden portar fins a la persona desitjada o recordada, fins i tot encara que ja no estiga entre nosaltres. Per això són tan importants les cançons.”

Els cotxes poden tindre diferents característiques, potència, anar equipats amb múltiples extres... però al final, l’important és que arriben al seu destí. I ací, és on entra l’altra part fonamental en la màgia de la música, el conductor del cotxe, l’intèrpret de la cançó, el cantant.

Hi ha cotxes millors que uns altres igual que també hi ha millors conductors que uns altres. Quan coincidix una bona cançó, amb un bon cantant, un bon cotxe amb un bon conductor, estem davant assegurança una d’eixes cançons que trencaran la barrera del temps i passaran de generació de generació.

Sense oblidar, com sempre esmentava el meu mestre radiofónic, Enrique Ginés, que: “En la música, dos i dos, no sumen quatre” i el que per a alguns pot no ser una gran cançó, per a uns altres pot ser la cançó de la seua vida, i això té una explicació, que no és una altra que, la MÀGIA de la MÚSICA.

Per a acabar este article/programa radiofònic, m’agradaria convidar-vos al fet que mai deixeu d’escoltar la RÀDIO.

“La probrecita RADI”, més que un mitjà de comunicació, concebo que és un mitjà d’EMOCIÓ.

La probrecita radi, tan fràgil enfront dels actuals “streamings” i les poderoses xarxes socials, es manté intacta, practicamente igual a com es va inventar, resistix fidel al seu idil·li amb l’oient.

I amb la ràdio, la passió de l’esport, la cultura de les nostres festes i tradicions, les confessions i alleujaments a través de les seues cançons i per favor, un prec més…

No deixeu de demanar cançons dels nostres artistes valencians, la història de la música a Espanya no es podria concebre si l’orgull de les nostres veus.

Des de la compla i cançó espanyola de la nostra valenciana més internacional, Concha Piquer, fins als catedràtics de la reconeguda com a “Escola valenciana de veus”: Us heu parat a pensar en el capritx de la naturalesa de fer nàixer a tan preuades veus en tan pocs kilométros de distància: Nino Bravo a Aielo de Malferit, Bruno Lomas (opinió personal, el millor rocker d’Europa) a Xàtiva, Camilo Sesto a Alcoi... Este triangle hauria de ser més conegut que el de les “Bermudes” No esteu d’acord?

Per autèntica debilitat, els meravellosos grups de rock sorgits a València en l’època daurada de la música, els anys 60, grups com: Els Milos, Els Pantalons Blaus, Els Genis, Els Top Son, Els Huracans, Els 5 xics…

No oblidem a Juan Camacho, Juan Bau, Dova, Francisco, Juan Ramón, Jaime Morey...veus increïbles de reconeixement internacional, i als nostres grups “ochenteros” per a no deixar de reivindicar a nostra tombe imporant “Moguda Valenciana” amb grups com: Comité Cigne, Orfeó Brutal, Glamur, Inhumans, Vídeo, Seguretat Social…

I nostra actual primera línia de combat amb veus com la de Aisha Bordes, Ángel Bellido, Fran Vianna, Manu Rodríguez... i nostres més fermes promeses que ja són tota una realitat que garantixen el futur de les nostres veus valencians en el panorama musical, les “eurovoces” de Carlos Higes, Melani i Sandra Valero. Bravo

Ups... les meues disculpes, he comés una fallada clamorosa, nomenar artistes, estant a València, la llista d’artistes que tendriamos que nomenar en este article és, afortunadament, interminable.

Per això les nostres veus i músics sempre seran el nostre orgull.

S’acomiada de vosaltres este humil locutor de ràdio, desitjant presentarvos quantes vegades puga, a la millor “màquina del temps”, el millor “DeLorean”, la vostra cançó favorita. Eixe serà el meu millor premi, i si és d’un cantant valencià, millor.

Gràcies amics i sempre els meus millors desitjos per a la meua benvolguda Falla Alcàsser-iátova !Felices Falles!

LES CANçONS valencianes que escoltaràs en Falles

mètode de vida

Al’estiu la Comunitat Valenciana s’ompli de revetles en les festes als  pobles de València a l’estiu, amb orquestres i discomóviles que allarguen la festa fins a la matinada i amb ella la diversió dels veïns. En estes orquestres hi ha moltes cançons mítiques de revetles que pares i fills han ballat perquè són atemporals.

Molts artistes i grups valencians han creat autèntics temas que amb el temps s’han convertit en cançons típiques de revetles dels pobles, les que tothom canta a crits siga el que siga l’hora. Des de Ximo Bayo fins a Francisco, el repertori de cançons populars de València no té límits.

La falla Alcàsser Iàtova et presentem un Top 10 de cançons valencianes que escoltaràs en les revetles del teu poble.

tOP#10

Ximo Baio – Així m’agrada a mi

Ximo Baio va ser un dels artistes valencians més internacionals. Amb Així m’agrada a mi va arribar a ser número 1 de vendes al Japó i Israel, i és que esta cançó per a ballar en revetles no pot faltar en les últimes hores d’una orquestra.

Seguretat Social – Xiqueta

A Benetússer es van conéixer José Manuel Casany i Santiago Serrano, els fundadors de Seguretat Social. Una banda que amb el hit que va suposar Xiqueta van arribar a fer gira a Nova York. No és per a menys.

Nino Bravo – Lliure

Des d’Aielo de Malferit, Nino Bravo va conquistar a una generació amb cançons com Et vull, Et vull; Un bes i una flor, Noelia o Lliure, un cant a la llibertat que no falla en les millors revetles de València.

Camilo Sesto – Viure així és morir d’amor

L’alcoià Camilo Sesto ha emocionat a generacions de valencians amb les seues balades romàntiques, entre les quals destaca Viure així és morir d’amor, que tots hem cantat en les revetles de la Comunitat Valenciana.

Presumptes Implicats – Com hem canviat

Encara que nascut a Iecla (Múrcia), Presumptes Implicats es va establir a València, des d’on ens han conquistat amb moltes de les seues cançons. Com hem canviat és la més recognoscible, segur que la cantes este estiu.

Els Inhumans – Em fa mal la cara de ser tan bonic

Els Inhumans va ser uns dels grups més destacats de la Moguda Valenciana dels 80. Van deixar per a la posteritat cançons tan divertides com Em fa mal la cara de ser tan bonic, de tornada molt peculiar i perfecta per a ser una cançó de revetla popular.

Bruno Lomas – Vine sense temor

Tot un rocker de Xàtiva, Bruno Lomas ha contribuït a la llista de cançons de revetles de pobles amb les seues versions de Tom Jones, les seues col·laboracions amb el Duo

Dinàmic i temes tan coneguts com

Ven sense temor. Bruno Lomas, o Bruno El Més?

Concha Piquer – Jo soc eixa

La Gran Senyora de la Cobla, Concha Piquer va ser una cantant i actriu valenciana molt rellevant en eixe gènere. L’esquinçament de Jo soc eixa no es pot ignorar, i segur que les nostres àvies han agitat el ventall més d’una vegada al ritme d’esta cançó en les revetles de València.

Revòlver – Odi

Des d’Alacant, Carlos Goñi (el músic que s’amaga darrere de Revòlver) porta més de trenta anys de carrera amb cançons tan famoses com Odi, una cançó valenciana de revetles d’allò més popular i crítica.

Francisco – Latino

I per a acabar amb este Top 10 de Cançons valencianes que escoltaràs en revetles no podia faltar Francisco, un dels artistes valencians més carismàtics i populars. Alcoià com Camilo Sexto, el seu Llatí no pot faltar en les millors revetles de la Comunitat Valenciana.

MANUAL BÀSIC per a la cancó de lèstiu

mètode de vida Equip de redacció del llibret

Amigues i amics, «l’estiu ja va arribar, ja va arribar, ja va arribar» i amb ell, el millor d’eixos mesos: gent que fuig com si li anara la vida a la platja, famílies que ploren perquè no saben què fer amb els xiquets, el regnat de les xancletes i les sandàlies (sense calcetins, que encara no som guiris del tot)… i, per descomptat, la cançó de l’estiu, que arriba per a torturar-nos, picar-nos, delectar-nos durant els pròxims mesos. Però, què tenen les cançons de l’estiu per a instal·lar-se en el nostre subconscient? Perquè moltes són les que aspiren a este tron, però molt poques les que aconseguixen coronar-se.

Si eres músic, cantant o simplement tens un organiet, una guitarra i molt morro el talent pot disfressar-se a la sala de mescles atent a la guia definitiva per a aconseguir la cançó de l’estiu:

1. Busca un nom “molón”

Tens diverses opcions: pots triar un nom que faça por (Pitbull o Don Omar ja estan agafats), traduir el teu nom a l’anglés (Enrique Martín embene menys que Ricky Martin, on pararà!) o posar-te molt creatiu (Efecte Passadís, La Mosca Tsé Tsé, Sabata Veloç o The Refrescos també estan registrats). Si et dius José Luis, Paco o Mari Carmen en principi ho tens un poc cru (llevat que et dediques a la cançó lleugera) però tampoc impossible perquè ací tens el record de Conchita o Merche.

2. Tria company

Ací triomfa un, triomfa l’equip. Fa anys el normal era o anar per lliure (al David Civera) o muntar-te un grup (seguint el gran exemple de Les Quètxup). I ja està. Els únics innovadors eren Ana Belén, Víctor Manuel, Serrat i Miguel Ríos que s’anaven plegats els quatre i quedava perfecte per a les partides de mus.

Però hui això està completament de moda. Ara el seu és unir forces amb algun col·lega del gremi i muntar una cançó a miges: la teua cançó no és res si no porta un feat. Mark Anthony ft Gent de Zona en La Gozadera (2015). Gent de zona ft Enrique Iglesias en Ballant (2014). Enrique Iglesias ft Nicky Jam en El Perdó (2015). Wisin ft Ricky Martin i Jennifer López en Adrenalina (2014)… Anem, com una orgia de tots amb tots però sense la part sexual.

3. L’únic gènere possible La xica ieié (Concha Velasco, 1965), Vacacions d’estiu (Fórmula V, 1972) o Aire (Pedro Marín, 1980) van partir la pana fa unes dècades, però si pretenem menjar-nos el mercat amb este tipus de música el portem clar. Que sí, que arriba les noces de la teua amiga Lucía i ho dones tot en la pista amb el pèl esvalotat i les mitjanes de color com està manat perquè este tipus de cançons viejunas han passat a ser vintage que és quan el vell deixa de ser un pingo i puja de caixet, però cal saber escoltar què és el que s’emporta i això… serà que no.

Per a triomfar hui dia toca posar-se llatí. I que ningú es queixe que pitjor seria (almenys lingüísticament) si ens donara pel romanés, com aquell any boig del Dragostea  din tei (O-Zone, 2004).

4. La composició

És estiu i les nostres aspiracions vitals solen ser limitades: aconseguir un mojito, donar-nos la volta perquè el bru ens quede més o menys igualat, que no es fique arena en l’entrepà a la platja, no asseure’s en el seient del cotxe amb el biquini mullat… Anem, que l’activitat cerebral es manté sota mínims i agrairà qualsevol música poc treballada: estrofa, tornada (pesat, per favor) i volta a començar. Així fins que es grave en el subconscient.

Les cançons de l’estiu són, per se, músiques simples i pegadizas que

ens enxampen amb les defenses baixes. No podrem desembarassarnos d’elles fins a setembre (amb un poc de sort) però no és necessari que ens agraden. És més, tendixen a horroritzar-nos (anem, La Tortura). El seu avantatge? No fa falta ser Shakespeare per a compondre una cançó de reguetón, la qual cosa li lleva molta pressió a l’assumpte.

No hi ha opció no creïble: «Mami t’encendrem lent fins demà contra la paret». «Gossa jo vull castigar-te dur tota la nit sense anestèsia» quina por. «Chica jo vinc a assotar-te suau fins que isca el sol sense por». I així fins a l’infinit masclista, perquè el gènere ens donaria per a un ampli estudi sobre com incita la violència contra les dones.

5. La inspiració

Les cançons de l’estiu tracten temes diversos, sempre tenint en compte que són la versió moderna de la cançó lleugera, és a dir, poca política, religió i coses amb cari i també poca poesia. Llavors, d’on traiem inspiració?

Del món animal. Hem tingut dos taurons, el d’Henry Méndez en 2013 i el de Projecte Un en 1993, un Cérvol (Els cantants, 1995), Els Ocellets (María Jesús i el seu acordió, 1981) i en 2006 el Coala

es va vindre a dalt amb la seua Opa, jo viazé un corral. Encara ens queda molt regne animal així que jo estic veient la cançó del flamenc, que està molt de moda com estampat o la del polp, que també hi ha uns quants. De res per la idea.

De l’alimentació. Sens dubte el que més s’ha preocupat pel que menjem és l’incombustible Georgie Dann i els xoriços parrilleros de la seua Barbacoa (1994). Si fa falta, s’unten bé en Maionesa (Xocolate, 2000), no vaja a ser que ens haja quedat poc calòric. Després del festival del colesterol, una Sopa de caragol (Banda blanca, 1991) per a rebaixar i l’amic Juan Luis Guerra que ve al lleve per a demanar que Tant de bo que ploga café (1990). A poder ser un cremaet, si no és molta molèstia.

De les dones. No eres ningú si no tens una cançó amb el teu nom. Es podria fer una sociologia dels noms de moda estudiant-les. Els clàssics: María, la que feia passets d´avant i arrere (Ricky Martin, 1996) i la de Blondie (1999). Els bíblics: Salomé (Chayanne, 1999). Els racials: Macarena (Els del Riu, 1996). Els de tota la vida: María Isabel (Els Paios, 1969) i Eva María (Fórmula V, 1973). I per descomptat, noms que van quedar marcats per a tota la vida: encara que Maggie Gyllenhaal li

pose a la seua filla Ramona perquè als Estats Units siga super femení a Espanya sempre ho escoltarem amb la veu de Fernando Esteso gloriando als seus pits de pollastre.

Dels mitjans de transport. Des del més sofisticat pel cap alt rural. Es pot fer una cançó ambientada en un taxi (Osmani García i Pitbull, 2015), voler portar-te-la en un veler (Luis Vázquez i Kato López, 2012) o simplement abraçar la teua ruralitat i demanar com un desesperat un Tractor groc (Sabata Veloç, 1991).

De les veritats de calaix. L’exaltació de l’amistat: Amics per sempre (Els Manolos, 1992). Per a fer bé l’amor cal vindre al sud (Raffaella Carrá, 1979). I per descomptat que vaja vaja, a Madrid no hi ha platja (The Refrescos, 1989)

De l’amor. Perquè en la cançó de l’estiu sempre es tracta d’això: o estem super enamorats o no ens fan ni cas, però en tot cas hem de cridar-ho al món perquè és un tema que, pel que sembla, li interessa molt. Estan els que s’esperen, com Cali i el Dandee (Jo t’esperaré, 2011) i Juan Magán (T’esperaré, 2012), els que no tenen les coses clares com David Civera que primer et demana Dis-li que la vull (2001) i un any més tard demana Que la detinguen (2002) Aclareix-te! Dinio en canvi no

es complicava i es passava tota la nit Fent l’amor (2003).

6. El ball

Totes les cançons de l’estiu han de ser ballables i com més xorra siga la coreografia, millor. I si no, que li ho diguen a Clinton, que va ballar com un campió la Macarena dels del Riu (1996) enmig del furor  que els va donar als americans amb esta cançó.

A principi de segle triomfaven les cançons amb balls super organitzats. Ballem la Bomba amb King Africa en el 2000, en 2001 el No trenques més el meu pobre cor de Coyote Dax i en el 2002 ens vam aprendre el Aserejé de les Quètxup com si ens anara la vida en això. Vam creure que després d’aquells  anys en què TOT tenia un ball la nostra capacitat d’aprendre’ns més coses havia arribat al seu límit, però no: encara ens faltaven el Waka Waka (Shakira, 2010), la Dansa Kuduro (Don Omar, 2011) i el “Ai seu tu pegue” (Michel Teló, 2013). I el que et rondaré bruna.

I quan tens tot això que et queda? Esperar que alguna marca es fixe en la teua cançó… i a triomfar!

Vanessa Corbí Soriano i Julio

Javier Lucia Gómez Espectacles Elit València

Orquestra

SUMMER la música: la nostra vida, la nostra passió

mètode de vida

la música ho és tot per a nosaltres. Per a la meua esposa i per a mi, no és només un treball, és la nostra forma de vida, una passió que ens ha acompanyat des de fa més de dotze anys. Tot va començar com un somni, alguna cosa que ens feia feliços en les estones lliures, però a poc a poc, entre assajos, viatges i escenaris, eixa passió va anar creixent fins a convertir-se en la nostra professió.

Recorde com va començar tot: primer va ser ella qui es va atrevir a fer el pas, cantant en xicotets grups i omplint de música qualsevol racó on hi haguera algú disposat a escoltar. Poc després em vaig animar jo, i així, quasi sense adonar-nos, estàvem cantant junts, formant duos i sumant-nos a orquestres més grans.

D’ací van nàixer els nostres dos grans projectes: primer, l’Orquestra Summer, i, més recentment, l’Orquestra Enjoy. Dos noms que porten no sols música, sinó també un pedacito de la nostra ànima en cada cançó.

El que més ens ha ensenyat este camí és que la música no són només notes o lletres. És connexió. És sentir l’energia del públic, veure com una cançó pot fer que algú oblide els seus problemes, encara que siga per una estona. És eixa màgia de veure a la gent ballar, cantar a crits una tornada o emocionar-se amb una balada. Sobre l’escenari, el que donem no són només concordes, és la nostra història, la nostra alegria i tot el que som. Però no ha sigut un camí fàcil. Hem hagut d’aprendre a base d’errors, a fer un pas arrere per a després avançar amb més força. Han sigut anys de moltes hores d’assaig, d’invertir en equips, de preparar repertoris que no sols agraden, sinó que emocionen.

I per descomptat, de milers de quilòmetres de carretera, carregant instruments i, a vegades, lluitant contra el cansament. Però sempre amb il·lusió, perquè sabem que tot eixe esforç val la pena quan pugem a l’escenari i veiem els somriures del públic.

Per a nosaltres, la música en directe és molt més que un treball. És una responsabilitat, un privilegi i, sobretot, un regal. Poder compartirla amb les persones, ser part de les seues celebracions i moments

especials, és una cosa que mai donem per descomptat. Perquè al final, si alguna cosa hem aprés en estos anys, és que la música té un poder únic: unix a les persones, desperta emocions i fa que la vida siga un poc més especial.

Volem aportar el que nosaltres considerem una medalla d’or a la música de revetla hui dia sota la nostra humil interpretació. Un amic, també del sector, em va dir una vegada: “No hi ha males cançons ni mal repertori si fas que sone molt bé”. Bé, jo no pense tan radical, però és veritat que cada orquestra li posa la seua personalitat i el seu esperit a unes certes cançons que ens arriben més. D’alguna manera, estes són les que nosaltres considerem el TOP 10 de les cançons d’orquestra a València:

El nostre Top 10: Les Cançons Que No Poden Faltar en l’Orquestra “M’ho passaré bé” - Homes G Així comencem la part més rockera de la nit, amb un tema atemporal que no sols alça a tothom dels seus seients, sinó que transmet just el missatge que volem: passar-ho bé i gaudir al màxim.

“No dubtaria” - Rosario Flores Un himne a la pau i a la reflexió. Este és el moment en el qual el públic es posa enfront de l’escenari amb els mòbils o encenedors enlaire, creant una atmosfera màgica i emocionant que sempre recordem.

“A qui li importa” - Alaska

Un tema icònic que s’ha guanyat el seu lloc entre els favorits del públic, especialment entre les dones, per la força i el missatge de llibertat que transmet. És impossible no corejarho a crits!

“La fi del món” - La La Love You

Un tema fresc i desenfadat que mai falla per a mantindre el ritme de la nit. La seua melodia enganxosa i l’energia que genera entre el públic fan que siga un imprescindible en la nostra llista.

“Clavat en un bar” - Mannà

Esta cançó sempre és un èxit. És perfecta perquè la gent deixe la veu intentant cantar la tornada per damunt dels altres. Musicalment, és un tema meravellós que adorem portar al directe.

“La dona de verd” - Izal

Un tema amb una energia que es va construint a poc a poc, atrapant a tots. A més, el indie és una tendència que ens encanta. Este tipus de música està deixant una marca important en les noves generacions, i és un plaer incloure-la en el nostre repertori.

“Pots comptar amb mi” - L’Orella de Van Gogh Una altra cançó que comença tranquil·la però va pujant fins a arribar a una tornada que posa a tots a saltar i cantar. A més, gràcies a una versió recent en techno, este tema ha tornat amb força i és un èxit assegurat.

“Mediterrània” - La Fúmiga

Este gènere, el rock en valencià, està creixent amb força entre els joves en la nostra terra. Encara que algunes cançons tenen tints polítics, esta és completament apolítica i està sonant a tot arreu, connectant amb el nostre públic de manera única.

“El vals de l’obrer” - Ska-P És un dels nostres favorits per a tancar i presentar a l’orquestra abans d’acomiadar-nos. És un tema de rock reivindicatiu, directe i ple d’energia. Més enllà del seu missatge, el públic l’adora i sempre es ve a dalt amb ell.

“Eixir beure” - Extremoduro Clàssic del rock que no pot faltar en el tancament d’una gran nit. Este tema d’esperit rebel és tradició en les festes, especialment per a aquells que es queden fins al final. Sempre ens ho demanen i, la veritat, ens encanta tocar-ho!

Estes cançons no sols són part del nostre repertori, sinó també de la nostra història musical i la de moltes persones que les han fetes seues en festes, revetles i celebracions. Perquè, al final, la música és això: crear records inoblidables. T’animes a viure alguna d’estes cançons en directe amb nosaltres?

Lucas García Martínez Alumne de Teatre Musical.

CANçONS de musical

Els musicals han sigut una de les formes d’expressió artística més populars i perdurables en la història de l’entreteniment. Des dels grans escenaris de Broadway fins a les produccions cinematogràfiques, les cançons són l’ànima dels musicals. En aquest tipus d’obres, la música no només acompanya l’acció, sinó que juga un paper essencial en la narració i el desenvolupament dels personatges i la trama. Les cançons no només serveixen per emocionar el públic, sinó que també funcionen com a eines narratives que enriqueixen i aprofundeixen l’experiència teatral.

mètode de vida

1. Les cançons com a eines narratives

Una de les característiques més distintives dels musicals és que, en certs moments, els personatges no poden expressar-se de manera suficient només a través del diàleg. És en aquest moment quan entren les cançons, que permeten transmetre emocions i pensaments profunds d’una manera més intensa i directa. Sovint, les cançons són la clau per entendre les motivacions internes dels personatges o per revelar aspectes de la trama que, d’altra manera, quedarien amagats.

Per exemple, en Les Misérables, la cançó “I Dreamed a Dream” de Fantine transmet la desesperança de la protagonista d’una manera molt més commovedora que qualsevol diàleg. A través de la melodia i la lletra, el públic pot captar el dolor i les aspiracions trencades de Fantine, la qual cosa aprofundeix la connexió emocional amb ella.

2. La funció de les cançons en el desenvolupament dels personatges

Cada cançó en un musical té el poder de desenvolupar la psicologia d’un personatge. Les cançons solen ser moments d’introspecció on els personatges revelen els seus desitjos, pors i conflictes interns. En Hamilton, per exemple, el tema principal d’Alexander Hamilton, “My Shot”, es converteix en una declaració de la seua ambició i el seu desig de no deixar que el seu origen humil determine el seu destí. Al mateix temps, les seues cançons evolucionen al llarg de l’obra, reflectint les seues lluites internes i els seus canvis com a individu.

A més, les cançons són essencials per a l’evolució de les relacions entre personatges. En The Phantom of the Opera, les cançons d’amor entre el Fantasma i Christine, com “The Music of the Night” i “All I Ask of You”, són moments clau que mostren tant la seducció del Fantasma com la tensió entre els personatges. Cada nota i cada paraula d’aquestes cançons aporten noves capes a les seues interaccions i als seus avanços en la trama.

3. Cançons Com a Vehicles de Temes i Context

En molts musicals, les cançons serveixen per explorar temes socials, polítics o històrics d’una manera accessible i poderosa. Un exemple destacat d’això és West Side Story, on la música de Leonard Bernstein, juntament amb les lletres de Stephen Sondheim, transmet les tensions racials i socials entre els Jets i els Sharks, reflectint les tensions de la Nova York dels anys 50. Les cançons no només narren una història d’amor prohibit, sinó que també permeten al públic reflexionar sobre el racisme, la violència i la lluita per la identitat.

Un altre exemple és Rent, que, a través de cançons com “Seasons of Love”, aborda temes de la vida a la ciutat de Nova York, la lluita contra el VIH/SIDA i la importància de la comunitat. Les cançons de Rent no només són enganxoses, sinó que també porten un missatge d’esperança i resistència.

4. L’Impacte Emocional de la Música

Les cançons en els musicals no només compleixen una funció narrativa o contextual; tenen un impacte emocional profund en el públic. El poder de la música per evocar emocions és incomparable. Des de l’eufonia triomfal de “Defying Gravity” en Wicked, fins a la tristesa esquinçadora de “On My Own” en Les Misérables, la música té la

capacitat de connectar amb els espectadors a un nivell visceral, portant els personatges i les seues històries a un lloc molt més profund.

A més, les cançons en els musicals sovint romanen a la memòria del públic molt després que l’obra haja acabat. La música té un poder únic per capturar l’essència d’una història, fent-la memorable i transcendental. Això és el que converteix els musicals en una experiència immersiva, on la música i la narració es fonen en un sol llenguatge emocional.

5. Conclusió

Les cançons en els musicals no són només una forma d’entreteniment, sinó que són el vehicle principal per expressar emocions, desenvolupar personatges i aprofundir en els temes de l’obra. A través de les seues lletres i melodies, els musicals tenen la capacitat de connectar amb el públic d’una manera única, creant una experiència on la música i la narració es converteixen en un sol llenguatge emocional. L’impacte d’aquestes cançons va més enllà del teatre, ja que continuen ressonant en la memòria col·lectiva de qui les escolta.

CANçONS que hui problemestendrien

La correcció política i l’autocensura han portat al fet que molts artistes hagen bandejat del seu repertori alguns dels seus temes antics la lletra dels quals podria implicar-los campanyes de boicot o crítiques. Els Rolling Stones van deixar de tocar ‘Brown Sugar’ i a moltes de les nostres bandes segurament els passaria el mateix

‘El dia que no puga més’ - Peresa (2009)

La cançó inclou al principi els següents versos: El dia que no puga més / Et mataré / Encara que em mate la pena / Et tindré una estona davant / Asseguda en les escales / Boig per reanimar-te. La cançó, inclosa dins del disc ‘Avions’, no va ser single ni va tindre una repercussió especial (dins d’este àlbum estava la conguda‘Lady Madrid’). Encara que Leiva és un ferm defensor de la igualtat entre homes i dones, més d’un li hauria enlletgit la lletra malgrat la bellesa incontrovertible de la cançó.

‘La vaig matar perquè era meua’Platero i la teua (1991) Fito Cabrales relatava en esta cançó com el protagonista de la mateixa mata a una prostituta i, damunt, defén els seus actes amb l’argument «perquè era meua». Assassinat i justificació. Solament el títol de la cançó ja alçaria una fumera de polèmica, no cal dir que cap discogràfica s’atreviria a publicar un tema amb una lletra que fa honor al seu títol.

‘Queda’t a Madrid’ - Mecano (1988) Esta cançó va ser protagonista, recentment, d’una polèmica per incloure la paraula «mariconez» en la seua lletra. Ana Torroja cantava: «Sempre els carinyitos m’han semblat una mariconez». Esta frase va provocar un renou mediàtic considerable en el programa Operació Triomf, en el qual van arribar a canviar la paraula per «estupidesa». Alguna cosa que va ser durament criticat per la vocalista de Mecano, que va assenyalar que «ningú té el dret a canviar les lletres de les cançons sense permís dels seus autors».

‘El negre no pot’ - Georgie Dann (1987)

Pocs anys després d’instal·lar-se la democràcia a Espanya, Georgie Dann començava la seua campanya per a convertir-se en el rei de la cançó de l’estiu. Ho feia en gran amb esta cançó dedicada a un home de color. Li faltarien encara alguns anys per a idear el ‘hit’ dels quiosquets de platja: la seua arxiconeguda ‘La barbacoa’. Però, amb la lletra de la cançó ‘El negre no pot’, Dann ironitzava amb una lletra en la qual s’atribuïen als negres algunes ‘virtuts’ com la virilitat hipertrofiada, entre altres.

‘Si, si’ - Els Ronaldos (1987)

La lletra de la cançó ‘Si, si’ dels Ronaldos és, potser, la més explícita de la llista. Un dels seus versos diu literalment: «Hauria de besar-te, despullar-te, pegar-te i després violar-te». L’afirmació és tan dura que fins va provocar una onada de denúncies quan va començar a sonar a la fi dels 80. No hi ha dubte que en l’actualitat esta cançó no hauria arribat ni a la discogràfica.

‘La mataré’ - Loquillo i els troglodites (1987)

El títol de la cançó –tota una declaració d’intencions– de Loquillo i els troglodites és un acompte del contingut de la seua lletra. En ella, el cantant amenaçava amb matar a una xica perquè no correspon el seu amor: «Que no la trobe mai o sé que la mataré», resa la cançó en un dels seus versos.

‘Indiana’ - Homes G (1986)

Esta cançó del grup de moda en els 80 comença explicant com la seua núvia enganya el vocalista «amb el bateria de Sinistre Total».zΩA

més, la lletra inclou una amenaça explícita a la jove en qüestió: «Com jo et veja una altra vegada amb ell, t’assabentaràs». Un comentari que, hui dia, seria constitutiu d’un delicte d’amenaces si arribara a un jutjat.

‘Retorna’m a la meua xica’ - Homes G (1985)

Els Homes G cantaven a les dissorts que implica una ruptura sentimental en esta cançó. Però ho feien amb un llenguatge propi de l’època dient «marieta» al nou nuvi i oblidant que les dones tenen dret a abandonar una relació i començar una altra.

‘Hui t’assassinaré’ - Sinistre Total (1982)

Els gallecs de Sinistre Total cantaven obertament i sense cap subterfugi sobre assassinar a la seua núvia per la gelosia. A la llum de la política feminista de hui dia, esta lletra hauria alimentat durant diversos dies a l’ocellet de Twitter i Sinistre Total hauria engreixat la seua llista d’enemics.

‘Quinze anys té el meu amor’ - El duo dinàmic (1962)

Este grup portava boges a les xiquetes i les no tan xiquetes. Franco estava viu i la minifaldilla i el bikini arribaven per a escandalitzar a la societat. En este context, Manuel de la Calba i Ramón Arcusa, cantaven les ‘meravelles’ de tindre una núvia menor d’edat. Eren uns altres temps i, per la qual cosa se sap, ningú es va emportar les mans al capdavant. Almenys de manera pública perquè la cançó va ser tot un èxit. Hui dia, este duo musical podria ser acusat de fomentar la pedofília o, fins i tot, de corrupció de menors.

CANçONS que canviaren el ritme de la història musical

mètode de vida

Al llarg dels segles, la música ha evolucionat de formes sorprenents, i algunes cançons han marcat un abans i un després en la història. Estes peces no sols van definir gèneres, van trencar barreres culturals o van impulsar moviments socials, sinó que també van influenciar profundament el panorama musical global. En esta entrada, explorem cançons icòniques que van transformar la música per sempre, recordant com i per què van deixar la seua petjada.

1. “Strange Fruit” – Billie Holiday (1939)

Coneguda com una de les cançons més esquinçadores de la història, “Strange Fruit” va denunciar el linxament racial als Estats Units. Interpretada per Billie Holiday, esta peça va ser un himne en la lluita pels

drets civils. La seua lletra poètica i crua, escrita per Abel Meeropol, es va enfrontar al racisme de front, una cosa inusual per a la seua època. La valentia de Holiday en interpretar esta cançó en un context de segregació va marcar un precedent en com la música podia ser una ferramenta per a la protesta social.

2. “Rock Around the Clock” – Bill Haley and His Comets (1954)

Encara que el rock and roll va tindre pioners com Chuck Berry i Little Richard, “Rock Around the Clock” va ser l’espurna que va encendre la febra mundial del gènere. Esta cançó, considerada el primer gran èxit del rock, va travessar fronteres geogràfiques i culturals, popularitzant el gènere en una era en la qual la música començava a transcendir les divisions racials. Va ser també una de les primeres peces a associar-se amb el cinema juvenil, apareixent en la pel·lícula Blackboard Jungle (1955).

3. “Like a Rolling Stone” – Bob Dylan (1965)

Amb “Like a Rolling Stone,” Bob Dylan va redefinir el que podia ser una cançó popular. De més de sis minuts de duració i amb una lírica carregada d’imatges poètiques i existencials, va trencar amb el motle de la música pop convencional. Va ser un crit d’independència artística

que va inspirar a una generació de músics, demostrant que les cançons podien ser tant entreteniment com una forma d’art elevada.

4. “Respect” – Aretha Franklin (1967)

Encara que originalment va ser escrita i gravada per Otis Redding, Aretha Franklin va transformar “Respect” en un himne d’apoderament, tant per al moviment feminista com per als drets civils. La seua poderosa interpretació, recolzada per un esperit d’exigència d’igualtat, va convertir la cançó en una declaració universal. Franklin no sols es va consolidar com la “Reina del Soul,” sinó que també va donar una nova dimensió al paper de les dones en la indústria musical.

5. “Bohemian Rhapsody” – Queen (1975)

Quan Queen va llançar “Bohemian Rhapsody,” ningú havia escoltat una cosa similar. La cançó va trencar totes les regles, mesclant balades, òpera, rock i un format no convencional sense tornades repetitives. Encara que inicialment va ser rebuda amb escepticisme, el temps la va convertir en una de les peces més icòniques de la història. El seu èxit va demostrar que la innovació musical podia ser tan exitosa com les fórmules tradicionals, inspirant a generacions de músics a pensar fora del que s’establix.

6. “Anarchy in the O.K.” – Sex Pistols (1976)

El punk rock va nàixer com una rebel·lió contra la música mainstream, i “Anarchy in the O.K.” va ser el seu manifest. Amb una actitud desafiadora i lletres incendiàries, la cançó va capturar l’esperit del descontentament juvenil a l’Anglaterra dels anys 70. Els Sex Pistols no sols van redefinir el so punk, sinó que van establir un moviment cultural que celebrava la independència i el rebuig de les normes socials.

7. “Thriller” – Michael Jackson (1982)

L’àlbum Thriller va canviar les regles del joc, i la cançó del mateix nom, acompanyada pel seu icònic vídeo musical, va marcar una fita en la història de la música. “Thriller” va trencar barreres racials en MTV i va establir nous estàndards per als vídeos musicals com una forma d’art. A més, la seua fusió de gèneres, des del pop fins al funk i el rock, el va convertir en un fenomen global.

8. “Smells Like Teen Spirit” –Nirvana (1991)

Quan Nirvana va llançar “Smells Like Teen Spirit,” el grunge va passar de ser una subcultura de Seattle a un fenomen mundial. La cançó va

encapsular el desencantament i l’apatia de la Generació X, portant el rock alternatiu al mainstream. Amb el seu explosiu èxit, va desbancar la pompositat del glam rock i l’excés del pop dels anys 80, redefinint el so dels 90.

9. “Formation” – Beyoncé (2016) Més que una cançó, “Formation” és un manifest polític i cultural. Beyoncé no sols va celebrar les seues arrels afroamericanes i meridionals, sinó que també va abordar temes com la brutalitat policial i l’apoderament femení. Acompanyada d’un vídeo carregat de simbolisme, la cançó va consolidar a Beyoncé com una de les artistes més influents de la seua generació, demostrant com el pop pot ser una plataforma per a l’activisme

Estes cançons van canviar el ritme de la història musical perquè van trencar motles, van desafiar expectatives i van representar una cosa molt més gran que les seues notes i lletres. Ja siga com a catalitzadors de moviments socials o com a pioneres en estils innovadors, van deixar un impacte durador en la música i en la societat.

PLORAR O BALLAR

amb algunes cançons

La música és un llenguatge universal que té la capacitat d’evocar emocions profundes, transportarnos a moments específics de les nostres vides i, a vegades, fer-nos plorar o ballar sense previ avís. Però, per què succeïx això? Què té una cançó que pot desencadenar llàgrimes, mentres que una altra ens impulsa a moure’ns al ritme? La resposta radica en una combinació fascinant de psicologia, biologia, cultura i memòria personal.

CANçONS, mètode de vida

L’impacte emocional de la música

La música té un poder únic per a connectar-se directament amb les nostres emocions. Això es deu, en part, a la forma en què el nostre cervell processa els sons. Quan escoltem una cançó, diferents àrees del cervell s’activen, com l’amígdala (relacionada amb les emocions), l’hipocamp (que maneja la memòria) i el sistema de recompensa (que allibera dopamina, el químic del plaer).

Les cançons que ens fan plorar solen tindre uns certs elements musicals que apel·len directament a les nostres emocions. Entre estos es troben:

• Melodies lentes i melancòliques: Les melodies en tons menors o amb progressions harmòniques lentes poden generar una sensació de tristesa o nostàlgia.

• Canvis dinàmics: Un crescendo sobtat o un moment de calma seguit d’un clímax musical pot provocar una resposta emocional intensa.

• Lletres commovedores: Les paraules que narren una pèrdua, un amor no correspost o una experiència universalment dolorosa solen ressonar profundament en els oients.

• Tècniques com el “appoggiatura”: Este terme musical

es referix a una nota dissonant que resol en una consonant, creant una sensació de tensió seguida d’alleujament. Este contrast pot ser particularment emotiu.

La connexió amb la memòria

Les cançons també estan fortament lligades a les nostres memòries. Un tema que vas escoltar durant un moment important de la teua vida, com una ruptura amorosa, la defunció d’un ser estimat o fins i tot una celebració, pot evocar eixes mateixes emocions cada vegada que l’escoltes. És per això que una balada trista pot transportar-te instantàniament a un moment de vulnerabilitat, arrancant-te llàgrimes en segons.

Per quines altres cançons ens fan ballar?

D’altra banda, les cançons que ens fan ballar tenen una estructura completament diferent i apel·len a altres àrees del nostre cervell i cos. Ací, el ritme i l’energia juguen un paper crucial.

• Ritme enganxós: Les cançons amb un ritme constant i repetitiu, com el que trobem en el reguetón, el house o la música disco, són irresistibles per al nostre cervell. Este ritme activa el sistema motor, la qual cosa ens impulsa a moure’ns.

• Tempo ràpid: Les cançons amb un tempo més

accelerat generen una sensació d’energia i urgència, convidant-nos a ballar.

• Percussió forta: Els beats contundents o les línies de baix potents són essencials en gèneres com el hip-hop o el EDM, ja que generen una resposta física instintiva.

• Eufòria musical: Els drops o moments d’alta intensitat en una cançó poden alliberar grans quantitats de dopamina, associada amb el plaer i la recompensa, la qual cosa ens motiva a moure’ns al ritme.

La influència de la cultura i el context

La forma en què reaccionem a una cançó també està modelada per la cultura i l’entorn. Algunes cultures tenen gèneres específics dissenyats per al ball, com la samba al Brasil o el afrobeat a Àfrica Occidental, mentres que unes altres poden prioritzar la introspecció i l’emoció en els seus estils musicals, com el fado portugués o el tango argentí.

A més, el context en el qual escoltem música importa. En una discoteca, és més probable que et sentes impulsat a ballar per l’atmosfera energètica, mentres que a casa, escoltant una balada en soledat, podries connectar-te més amb les emocions de la cançó.

La química darrere de la resposta

Els efectes de la música en el nostre cos no són només emocionals; també són biològics. Les cançons tristes poden augmentar els nivells

de prolactina, una hormona que ajuda a calmar i consolar, mentres que les cançons alegres i animades solen augmentar l’alliberament de endorfinas, que generen sensació de felicitat i energia.

Este contrast en la resposta química explica per què una cançó pot fernos plorar en un moment i fer-nos ballar en un altre, depenent del nostre estat d’ànim i les nostres circumstàncies.

La màgia de la música

Al final, la música té el poder de connectar amb la nostra humanitat de formes úniques i profundes. Una mateixa cançó pot ser una banda sonora per a les nostres llàgrimes en un moment i un motiu per a celebrar en un altre. Esta dualitat és el que la fa tan especial i tan essencial en les nostres vides.

Ja siga que una cançó et faça plorar o ballar, l’important és permetre’t sentir i gaudir eixa connexió. Perquè en eixa vulnerabilitat, en eixe alliberament, residix la màgia de la música.

Amb això en ment, la pròxima vegada que escoltes una cançó que t’estarrufe la pell, posseïsca un moment i deixa que et porte on vulga que la teua ment i el teu cos necessiten anar. Potser et sorprens en descobrir noves capes d’emoció i significat amagades entre les notes i els ritmes.

CANçONS per a qualsevol moment

mètode de vida

La música té el poder de connectarnos amb les nostres emocions de manera única. Pot amplificar la nostra felicitat, acompanyar la nostra tristesa o donar-nos l’espenta necessària quan necessitem motivació. Continua llegint i descobrix les cançons ideals per a cada moment emocional!

1. Cançons perå a Quan Estàs Feliç: Ritmes que Eleven l’Esperit

La felicitat té moltes formes, des d’un somriure tranquil fins a una explosió d’alegria. Per a eixos moments de plenitud, el millor és una bona dosi d’energia positiva que et faça ballar o cantar.

“Happy” – Pharrell Williams: Esta cançó és un himne a la felicitat. El seu ritme enganxós i el seu missatge simple però poderós (“Because I’m happy”) és tot el que necessites per a sentir-te bé.

“Good as Hell” – Lizzo: Perfecta per a quan et sents en el cim del món o necessites un recordatori que tu pots amb tot. Lizzo és una mestra a transmetre confiança i alegria.

“Ca’t Stop the Feeling!” – Justin Timberlake: Esta cançó és com una glopada d’aire fresc. Amb un ritme ballable, és perfecta per a acompanyar eixos moments de felicitat que no pots contindre.

Quan la felicitat s’apodera de tu, estes cançons t’ajudaran a celebrarla al màxim, omplint el teu dia d’energia positiva.

2. Cançons per a Quan Estàs Trista: Sons que Acompanyen i Sanen Tots tenim eixos dies en què la tristesa sembla més forta. La música pot ser un refugi, un espai on sentirse comprés o on canalitzar les nostres emocions.

“Someone Like You” – Adele: Si estàs bregant amb una ruptura o simplement amb la nostàlgia, esta balada esquinçadora de Adele és l’acompanyament perfecte per a deixar eixir les llàgrimes.

“Fix You” – Coldplay: Esta cançó té una melodia que reconforta. Parla de l’esperança i de ser ací per als que estimem, ideal per a eixos moments on necessites un xicotet raig de llum.

“All I Want” – Kodaline: Amb el seu to melancòlic, esta cançó és perfecta per a quan vols abraçar els teus sentiments i deixar-los fluir.

A vegades, el que més necessitem és permetre’ns sentir tristesa per a després trobar consol. Estes cançons t’ajudaran a connectar amb les teues emocions i, a poc a poc, sanar-les.

3. Cançons per a Quan Necessites Motivació: L’Espenta que Estaves Buscant

Tens un repte per davant o simplement necessites un poc de força extra per a començar el dia?

La música pot ser eixa espurna que encén el teu motor intern.

“Eye of the Tiger” – Survivor: Esta és la cançó definitiva de superació personal. Amb la seua energia inconfusible, és perfecta per a

moments on necessites mantindre’t enfocat i persistent.

“Don’t Stop Em Now” – Queen: Si busques una cançó per a carregar-te d’energia positiva i sentir que res et pot detindre, este clàssic de Queen és la teua millor opció.

“Lose Yourself” – Eminem: Si el que necessites és un impuls mental per a prendre riscos o llançarte a una cosa nova, esta cançó él’empenyiment necessari. Eminem ens recorda que cal aprofitar les oportunitats quan es presenten.

Ja siga per a una rutina d’exercici, preparar-te per a una presentació important o simplement per a superar un desafiament personal, estes cançons t’ajudaran a despertar eixa força interior.

4. Cançons per a Quan Necessites Relaxar-te: Un Respir per a l’Ànima Quan la vida va massa ràpid, és fonamental trobar moments per a relaxar-se i reconnectar amb nosaltres mateixos. La música pot ser el pont cap a eixa calma que tant necessitem.

“Weightless” – Marconi Union: Considerada científicament com una de les cançons més relaxants del món, la seua suau melodia i ritmes lents són ideals per a reduir l’estrés.

“Sunset Lover” – Petit Biscuit: Amb les seues vibracions tranquil·les i electròniques suaus, esta cançó et

transporta a un estat de pau mental i calma profunda.

“River” – Leon Bridges: Si preferixes una cosa més acústica i soulful, esta cançó és perfecta per a desconnectar i deixar que la suavitat de la música t’embolique.

Prendre un moment per a respirar profundament, acompanyat d’estes cançons, pot ser just el que necessites per a trobar la calma enmig de la rutina.

5. Cançons per a Quan Et Sents

Nostàlgic: Viatjant al Passat La nostàlgia té una màgia especial. Ens connecta amb records i sentiments del passat, fent-nos reviure moments que van deixar empremta. La música és un excel·lent catalitzador per a eixos viatges en el temps.

“Yesterday” – The Beatles: Esta balada icònica és una oda als records, evocant eixe sentiment d’enyorança per temps passats.

“Fast Car” – Tracy Chapman: Amb una narrativa poderosa, esta cançó et transporta a moments de reflexió sobre el passat i les decisions que ens van portar fins ací.

“Landslide” – Fleetwood Mac: Melancòlica i commovedora, esta cançó captura perfectament eixe sentiment de canvi i el pas del temps.

Quan la nostàlgia toca a la teua porta, estes cançons t’acompanyaran en eixe viatge als records, permetent-te reflexionar i reconnectar amb eixos moments que han marcat la teua vida.

6. Cançons per a Quan Estàs

Enamorat: Sons per al Cor L’amor, en totes les seues formes, és una de les emocions més poderoses que podem sentir. Ja siga que estigues gaudint d’un nou romanç o estigues en una relació llarga i estable, hi ha cançons que capturen eixa emoció millor que res.

“Perfect” – Ed Sheeran: Amb una lletra romàntica i una melodia suau, esta és la banda sonora ideal per a eixos moments tendres i plens d’amor.

“Just the Way You Llaure” – Bruno Mars: Esta cançó celebra la bellesa i l’autenticitat del ser estimat, perfecta per a dedicar o simplement gaudir junts.

“At Last” – Etta James: Un clàssic del jazz que encapsula la sensació d’haver trobat l’amor veritable després de tant de temps.

L’amor mereix la seua pròpia banda sonora, i estes cançons t’ajudaran a expressar i celebrar el que templa

La música és una ferramenta poderosa per a connectar-nos amb les nostres emocions, amplificar els nostres estats d’ànim i acompanyarnos a cada moment de la vida. Ja siga que estigues buscant animar-te, relaxar-te o simplement gaudir d’una bona melodia, esta llista curada t’ajudarà a trobar la cançó perfecta per a cada estat d’ànim.

IA I LA mUSICA del futur

mètode de vida

La música, eixe art universal que ha acompanyat a la humanitat des dels seus primers dies, es troba en constant evolució. Amb cada avanç tecnològic, des dels instruments elèctrics fins a la producció digital, la música ha absorbit i transformat noves ferramentes per a crear sons innovadors. Ara, en ple segle XXI, la intel·ligència artificial (IA) està emergint com el pròxim gran canvi. Però, com està revolucionant este camp i què implica per als músics, compositors i oients? Descobreix-ho en esta exploració sobre com la IA està component la música del futur.

IA i Música: Una Trobada

Inesperada

El concepte de IA en la música pot sonar futurista, però no és completament nou. Des de la dècada de 1950, els compositors han experimentat amb algorismes per a crear melodies. No obstant això, els avanços recents en aprenentatge automàtic i xarxes neuronals han portat estes possibilitats a un nivell completament nou. Ara, les IA no sols ajuden a crear música, sinó que poden fer-ho amb una sensibilitat que emula les emocions humanes i estils complexos.

Empreses com OpenAI, Google i Sony han desenrotllat models capaços de compondre cançons completes, des de melodies bàsiques fins a simfonies complexes. Per exemple, OpenAI va crear MuseNet, un model que pot generar composicions en diferents estils, des de Mozart fins als Beatles, mesclant gèneres i estils amb sorprenent fluïdesa.

Com Funciona la IA Component Música?

Per a entendre com la IA crea música, és important conéixer les bases del seu funcionament:

Entrenament amb Dades: Els models de IA s’alimenten amb grans conjunts de dades, com a gravacions de música, partitures i gèneres específics. Estes dades permeten a la IA identificar patrons, com les progressions de concordes, ritmes i estructures melòdiques.

Algorismes Generatius: Una vegada entrenats, els algorismes poden generar música original seguint els patrons apresos.

Ferramentes com GANs (Generative Adversarial Networks) i RNNs (Xarxes Neuronals Recurrents) són comunament utilitzades en este procés.

Adaptació a l’Estil: Les IA més avançades poden crear música personalitzada en estils específics, ja siga jazz, rock, música clàssica o experimental. Fins i tot poden integrar influències de múltiples gèneres en una sola composició.

Interacció Humana: Molts sistemes de IA treballen com a assistents creatius. En lloc de reemplaçar al compositor, col·laboren amb ell per a generar idees, arranjaments o parts específiques d’una peça.

L’Impacte en la Producció Musical

Facilitant la Creació per a Nous Músics

La IA ha democratitzat la composició musical. Gràcies a ferramentes accessibles com

Amper Music o AIVA (Artificial Intelligence Virtual Artist), fins i tot persones sense experiència musical poden crear composicions. Estes ferramentes permeten triar el gènere, els instruments i l’estat d’ànim, generant peces llestes per a usar-se en projectes audiovisuals, videojocs o simplement per a explorar la creativitat personal.

Velocitat i Eficiència

En el món professional, la IA està optimitzant la producció musical. Els productors poden generar arranjaments preliminars en minuts, estalviant hores de treball. Això és especialment valuós en la indústria del cinema i la televisió, on la demanda de música personalitzada és constant.

Innovació Creativa

La IA no sols replica estils; també impulsa l’experimentació. Per exemple, artistes com Holly Herndon han col·laborat amb models de IA per a crear música que combina elements humans i computacionals, donant lloc a sons completament nous.

És Això la Fi de la Creativitat Humana?

Una de les preguntes més freqüents sobre la música creada per IA és si esta tecnologia amenaça amb reemplaçar als compositors humans. No obstant això, la majoria dels experts coincidixen que la IA no busca suplantar, sinó complementar la creativitat humana.

La IA com a Ferramenta, No Com a Substitut: La IA encara manca de la capacitat de comprendre l’emoció o la intenció darrere de la música. Els compositors humans aporten una profunditat emocional i un context cultural que les màquines simplement no poden replicar.

Col·laboració, No Competència: En lloc de reemplaçar als músics, la IA està facilitant col·laboracions úniques. Artistes poden treballar amb IA per a explorar noves direccions creatives que serien difícils d’imaginar pel seu compte.

Música Personalitzada: Un Futur

Prometedor

Una de les aplicacions més emocionants de la IA en la música és la seua capacitat per a personalitzar l’experiència de l’oient. Imagina’t una banda sonora que s’adapte en temps real al teu estat d’ànim, els teus moviments o l’entorn en el qual et trobes. Això ja és una realitat amb plataformes com Endel, que utilitzen IA per a crear paisatges sonors personalitzats.

A més, la IA està obrint possibilitats per a composicions interactives en videojocs i aplicacions de realitat virtual, on la música es genera en funció de les accions de l’usuari.

Reptes Ètics i Creatius

Malgrat el seu potencial, l’ús de IA en la música planteja varis

La intel·ligència artificial està cambiant manera en què fem i consumim música, obrint un ventall de possibilitats creatives i pràctiques. Encara que planteja reptes, també oferix ferramentes per a enriquir l’experiència musical i ampliar els límits de la creativitat.

En lloc de témer a la IA, és moment d’abraçar-la com una aliada. La música del futur no serà només el producte de màquines o d’humans, sinó el resultat d’una col·laboració única entre tots dos, portant l’art sonor a llocs on mai abans havíem somiat.

El futur de la música ja és ací, i sona com mai abans!

David Buedo Salas Musicocoterapeuta i psicòleg en “SOMArmonia Musicoteràpia”

Stayin’ Alive una cancó que pot salvar una vida

Qmètode de vida

uan una persona patix uåna parada cardíaca el primer que cal fer per a ajudar-la és telefonar a una ambulància. I mentres arriba l’ambulància, realitzar un massatge cardíac correctament augmenta les possibilitats que la persona sobrevisca. Un estudi va revelar que al voltant de la mitat de la població britànica no sap com reanimar a una persona amb parada cardiovascular. L’estiu passat, la American Heart Association va llançar una divertida campanya publicitària amb la intenció que els ciutadans conegueren com actuar en una situació d’emergència com esta sense perdre el control. El curiós és que en la campanya es recomana taral·larejar la cançó «Stayin’ Alive» de Bee Gees mentres es realitza el massatge cardíac per a mantindre la velocitat adequada: esta ha de ser d’unes 100 compressions per minut per a mantindre bombant la suficient quantitat de sang; la cançó dels Bee Gees es troba molt prop d’este tempo, amb 104 beats per minut.

Curiosament, ja s’han realitzat estudis sobre com escoltar música pot ajudar a realitzar millor un massatge cardíac. En este estudi de l’any 2009 es va provar si la cançó «Nellie the Elephant» era apropiada perquè persones sense entrenament mèdic realitzaren correctament la reanimació. Els resultats mostren que, si bé la cançó ajudava a mantindre el tempo adequat en les compressions, també augmentava la probabilitat que estes es realitzaren amb una profunditat inadequada. L’estudi conclou que «és necessària més investigació per a identificar música que, quan sone durant l’entrenament de la reanimació cardio-pulmonar, augmente la proporció de socorristes proporcionant compressions de pit a la velocitat i la profunditat correctes«.

Doncs bé, sembla que David Matlock, de la universitat d’Illinois, sembla haver donat amb la cançó adequada: «Stayin’ Alive» de Bee Gees. En esta carta a l’editor de «Emergències» (penúltima pàgina, en anglés) un equip del SAMUR de Madrid corrobora les troballes de Matlock, i recomanen l’ús de cançons amb un tempo d’al voltant dels 100 beats per minut en l’entrenament del massatge cardiopulmonar. Si s’ha de jutjar per este vídeo molts són els que han seguit el consell i practiquen al ritme de la música disco dels Bee Gees. La doctora Alson S. Inaba va arribar, de

manera independent, als mateixos resultats que Matlock.Què fa que eixa cançó siga tan apropiada per a realitzar un massatge cardíac? Òbviament, hi ha alguna cosa més a part del ritme.

D’una banda, la melodia és simpàtica, té un caràcter alegre i la cançó té connotacions bailongues i festives. En definitiva: és una cançó positiva. En una situació d’extrem estrés, com és la d’haver de realitzar un massatge cardíac, el tindre una cançó positiva en la ment pot ajudar-nos a controlar l’ansietat.

I d’altra banda, està la lletra. «Stayin’ Alive» (que significa Mantenintse Viu) transmet un missatge clar, tant al qual realitza el massatge cardíac com al que el rep, encara que este es trobe inconscient (els musicoterapeutas sabem bé que fins a les persones en coma escolten i senten els estímuls sonors i reaccionen a ells).

Per als quals preferisquen el rock al disc, la cançó de Queen «Another one bites the dust»  (Un altre mossega la pols) té un tempo similar, però tal vegada no transmet el missatge adequat…

D DISVAJET

Encuentra La Piedra Filosofal y descubre los secretos mágicos que guarda. ¡Rápido, antes que el mago oscuro os capture!

La Academia de Houdini abre sus puertas para descubrir quién es el mejor escapista de Valencia. Entrar es fácil... la cuestión es SALIR!

En Gulliver y los Gigantes ingresas en la casa de un gigante! ¡Prepárate para sentirte más pequeño que nunca!

En Casa de los Fantasmas te sumerges en un thriller de misterio gótico, donde lo paranormal es muy recurrente.

¡VALENCIA EN FALLAS!

Petit Violet Floristas te desean unas felices fiestas

Tienda/Atelier C/ Cieza 2 Bajo 96 330 78 15 / 618 635 231