Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla
Artista Faller:
Alvaro Guija
Fotos:
Delegació de Xarxes Socials Falla Reis Catòlics
Alfonso Zaragozà
Disseny i maquetació:
Col·laboren:
Cases comercials
Dipòsit Legal
V-530-2011
L’Associació Cultural Falla Reis Catòlics dóna suport al llenguatge inclusiu als llibrets de falla. Als casos que, al llarg de la lectura d’aquest llibret, no s’han utilitzat fórmules inclusives, tenen com a motiu no dificultar la lectura d’aquest.
Des de l’equip de redacció del llibret ens comprometem a seguir treballant per millorar el llenguatge inclusiu a futurs llibrets per tal que els nostres articles no deixen exclòs ningú.
dita
EL’A.C. Falla Reis Catòlics no es fa responsable de les idees i opinions de les col·laboracions.
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025.
Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.
El nostre llibret d’enguany es titula “Què pinte jo ací?”, però aquesta idea és ampliable, a què pinten estes persones ací, o què pinta un objecte o persona en un lloc, moment o situació concreta.
Què pinte jo ací? O què pinten ací? És el que ens preguntem quan ens veiem immersos nosaltres mateixa o altres persones, en una situació en la qual et trobes fora de lloc, descol·locat, o quan passen situacions que no haurien de passar en un moment determinat.
Eixes situacions poden suposar moments incòmodes, moments no comuns o no habituals, moments en què et planteges els cànons establerts fins ara, o moment inclús on pots replantejar-te totalment la teua vida, o la teua forma de pensar.
En el nostre llibret veurem de primera mà, persones que s’han plantejat aquesta pregunta més d’una vegada, en àmbits relacionats en les nostres festes, les nostres tradicions, i en la nostra societat.
Què pinte jo ací?
Tindrem dues seccions: pintant les falles i pintant la societat. En la secció “pintant les falles”, veurem què pinten els fallers i falleres fora de València, les falles lluny de la nostra terra, artistes fallers autodidactes que no treballen ni són de la nostra comunitat, falles en ubicacions singulars, i articles d’opinió sobre com deuria ser el cicle faller per als representants en Silla, i com poder aprofitar la IA per a aplicar-la en les falles, entre altres temes.
En la part de pintant la societat, coneixerem experiències de dues exfalleres de la nostra comissió per a treballar i formar-se als Estats Units, parlarem sobre art, música, igualtat, turisme, coneixerem de primera mà com és anar a Eurovisió, i com és enfrontar-se dia a dia a situacions de perill.
Aquesta que vos hem explicat és la idea que teníem per al nostre llibret 2025, una idea que hem tractat de mantindre, a pesar dels fets ocorreguts el passat 29 d’octubre. La DANA ens ha pillat ben prop, afectant-nos a molts de nosaltres, i d’això, per descomptat, també hem de parlar.
Enguany fem quaranta-cinc anys de falla, encara que, a causa de la Covid, no hem plantat quaranta-cinc falles, però el que si tenim, i de la qual cosa ens sentim molt orgullosos i orgulloses son quaranta-cinc llibrets, que han contat any rere any, el nostre sentir, el nostre treball, com hem gaudit i com hem vist el món que ens envolta, i que enguany una vegada mes ens ha recordat com de fràgils som.
Així que, lector o lectora, prepara’t per a conéixer nostra visió actual del món que ens envolta, i que pugues veure, el que pintem en la nostra falla. Esperem que lliges el llibret amb curiositat i que el pugues gaudir tant com nosaltres hem gaudir fent-lo.
María Escribà Satorres:
Amant de les falles i Fallera Major any 2016.
Begonya Garrido Picher: Graduada en Comunicació Audiovisual. Community manager (i) fallera.
Tomàs Palomares López: Diplomat en Empresarials i Tècnic Informàtic. Fent llibret des del 1996.
Mónica Rubio Monfort: Apassionada per les falles i el ball.
Lázaro San Miguel Bravo: Llicenciat en Filologia Francesa i Hispànica.
Tamara Parra Guillem:
Mestra d’Educació Primària. Ángela Sevilla Gutiérrez: Estudiant de Tècnic de farmàcia i parafarmàcia.
Equip de redacció *
Aviva Silla.
Estefania Gómez Fuentes. Panal Fallero
Sílvia Esquivel Murillo, Fallera Major 2024.
Claudia Monge De La Encarnación. Fallera Major Infantil 2024.
Martín Romeral Chamorro, President Infantil 2024.
Saül Molina, col·laborador en l’ombra.
Maria Amparo Pina Alcañiz, la poetessa dels nostres representants.
José Tena, soci de Panal Fallero.
José Enrique Amores Núñez, President A. C. Fallers Pel Món.
Juan S. Ortiz, President de la Falla Av. Tarongers-Politècnic-Camí de Vera.
Jordi Rodrigo i Pascual, President de la Falla Portal de ValldignaSalines i adjacents.
Toni Galmes Bennassar, artista faller.
Rubén Colubi Osa, membre de la Falla Raval de Sant Agustí.
Laura Peirats Gilbert. Fallera de la falla l’Arrabal de Sollana i Presidenta l’any 2024.
Manuel Candau López, President de la Falla La Ravalera de Borriana.
Sílvia Borràs Chofre, coordinadora del llibret A.C. Falla Portal de Valldigna.
Albert Llueca, faller i tecnòleg.
Vicente García, President junt amb tres persones mes de la Falla Puerta del Sol d’Utiel.
Diana Martí, Presidenta de la Falla Tres Moreres d’Algemesí.
Vicente Sanz, Vicepresident Falla Sant Vicent d’Aldaia.
Manolo Bayona, President de la Falla Gloria-Felicidad-Tremolar d’Oliveral, València.
falla Reis Catòlics SILLA 2025
Mari Paz Paes i Noelia Reolid, Presidentes Falla Barri del Carme de Picanya.
Verònica March, delegada de Llibret de la Falla Plaça de Cervantes de Paiporta
Nuria Diaz, Presidenta de la Falla Nou Sedaví.
Joan Martín, President de la Falla Estació de Benetússer.
Jose Simon, President de la Falla Pensat i Fet d’Alfafar.
Mari Carmen Belmonte, Presidenta de la Falla El Divendres de Massanassa.
Javier Pérez, President de la Falla L’Albufera de Catarroja.
Elena Puchalt, Delegada de Protocol de la Falla San Carlos Borromeo d’Albal.
Fernado López, artista faller.
Miriam García Sandemetrio, artista fallera.
Jose Moreno, Cullerenc de naixement, catarrogí d’estima i faller de l’AC Falla El Canet de Cullera.
Joshua Cabrera, comunicador i aficionat a l’art urbà.
Rubén Sabater, músic i rocker.
Candela Sevilla Gutiérrez, estudiant als Estats Units.
Aitana Gómez, professora valenciana d’espanyol i literatura als Estats Units.
Lidia González Núñez, educadora Social.
Mark Dasousa, productor musical i membre de Nebuslossa.
Virgínia Costa Pina, Vicepresidència d’Igualtat Falla Reis Catòlics.
Vladimir Murria Montalbán, caporal del Parc Municipal de Bombers de València i artista local.
* Llibret accesi-
Des de l’equip de redacció del nostre llibret, intentem que la nostra feina cada any arribe a més persones, i enguany volem que en el nostre llibret arribe a les persones amb diversitat funcional, els que fins ara no podien per si mateixos poder llegir-lo o ho feien amb moltes dificultats.
Per tal d’aconseguir el nostre objectiu hem de recórrer a la tecnologia, ja que arribar a les persones amb algun tipus de diversitat funcional sols des del paper és molt complicat.
Hem aconseguit un acord amb l’empresa valenciana
Every Code, per poder fer ús de la seua ferramenta d’accessibilitat Insuit que ens ha permés agregar una capa amb ferramentes d’accessibilitat a l’arxiu en format PDF del nostre llibret i a l’arxiu en format PDF del nostre llibret infantil, que faciliten l’accés als continguts del nostre llibret a les persones amb diversitat funcional.
Aquestes ferramentes ajudaran molt a les persones que ho necessiten, amb funcionalitats com:
Ajuda tècnica Adreçada a:
NAVEGACIÓ
AMB TECLAT
NAVEGACIÓ
PER A VISIÓ
REDUÏDA
COMANDAMENTS
DE VEU
NAVEGACIÓ
AMB SONS
NAVEGACIÓ
AMB POLSADOR
NAVEGACIÓ
SENZILLA AMB
BOTONS
NAVEGACIÓ
SENZILLA AMB
TEXT GRAN
Persones invidents. Permet escoltar una locució del contingut de la pàgina i navegar amb el teclat utilitzant balises numèriques.
Persones amb visió reduïda. Permet magnificar el contingut de les pàgines, ajustar contrastos i facilitar la lectura a persones amb dislèxia.
Persones amb discapacitat motriu. Accés a tot el contingut de la pàgina a través de senzills comandaments de veu simples.
Persones amb discapacitat motriu que tenen afectada la parla. Permet la navegació emetent qualsevol tipus de sons, per mitjà d’un escombratge de les opcions disponibles.
Persones amb discapacitat motriu severa. Navegació utilitzant qualsevol tecla del teclat com un únic polsador, per mitjà d’un escombratge de les opcions disponibles.
Persones amb discapacitat cognitiva i persones majors. Navegació senzilla per mitjà del ratolí amb elements visuals destacats i botons virtuals.
Persones majors o amb poques competències digitals. Navegació utilitzant el ratolí que permet augmentar la grandària del punter, ressaltar enllaços, canviar el contrast del color, fer zoom sobre el contingut i l’estructura, canviar a una tipografia més llegible o especial per a dislèxia, i botons de conversió de text a veu en el contingut textual.
Volem agrair l’empresa Every Code, empresa capdavantera en el sector de l’accessibilitat, la seua gran col·laboració en el nostre llibret, ja que gràcies a ella podrem arribar a molta més gent.
Llibret Major Llibret Infantil
* Pintant les falles
* Pintant les falles
* Pintant les falles
* Pintant les falles
Pàg, 10
* Pintant la societat
* Pintant la societat
* Pintant la societat
* Pintant la societat
Pàg, 102
Pàg, 188
* Pintar la nostra FRC
* Pintar la nostra FRC
* Pintar la nostra FRC
* Pintar la nostra FRC
* Sumari del nostre llibret
Pàg, 241
* Galeria comercial
* Galeria comercial
* Galeria comercial
* Galeria comercial
Pintant les falles
P tantinles fa- lles * P tantinles fa- lles * P tantinles fa- lles
Com pinten les Falles de lluny de València?, Maria Escriba i Saül Molina. pàg 12
Què pinten els fallers fora de Valencia? Fallers pel mon, José Enrique Amores. pàg 20
Què pinta una falla ací?, Saül Molina, Juan S. Ortiz i Jordi Rodrigo, pàg 24
Pintant les falles insulars. Toni Galmes Bennassar, un artista autodidacta, Toni Galmes. pàg 32
Pintant la germanor fallera. Trobades de Falles Raval/ Rabal: Una Festa de Germanor i Tradició, Rubén Colubi, Laura Peirats i Manuel Candau. pàg 38
Pintar fora de casa. Falles i Fogueres: Una innegable influència, Sílvia Borràs. pàg 44
Què pot pintar la IA a les falles? L’ús dels algoritmes de la IA dins del món de les Falles, Albert Llueca. pàg 50
Pintar massa temps, Maria Escriba. pàg 58
Càlcul del perímetre d’una circumferència, José Tena.
Com pintes les falles 2025?, Tomàs Palomares. pàg 68 pàg 62
P tantinla societat
Què pinte jo a Cullera? El problema de ser natiu a una ciutat turística, José Moreno. pàg 104
Pintant al carrer, L’art urbà: un museu a l’abast de tothom, Joshua Cabrera. pàg 108
Què pinta un rocker a la societat del reggaetón?, Rubén Sabater. pàg 114
Pintant el futur. Una experiència d’estudis als Estats Units, Candela Sevilla. pàg 118
Què pinte jo als Estats Units?, Aitana Gómez. pàg 122
Anem a pintar una societat inclusiva, una societat sana,Lidia González. pàg 126
Què es pinta a Eurovisió?, Mark Dasousa. pàg 130
El pintors de la música valenciana: Mark Dasousa i Atomic Studio, Mark Dasousa. pàg 136
Què pinta el masclisme en la societat actual?, Virgínia Costa. pàg 140
I en el món faller? Què pinta el masclisme?, Virgínia Costa. pàg 156
Què pinte jo ací? La sensació d’impotència després de la DANA, Begonya Garrido. pàg 166
Què pinte jo ací? La pintura com a teràpia desestressant, Vladimir Murria. pàg 172
* Pintant les falles * Pintant les falles * Pintant les falles * Pintant les falles
* Com pinten les Falles
lluny de Valèn cia?
uan parlem de falles sempre pensem en València capital o en els pobles dels voltants. També tot el món coneix poblacions importants de la Ribera com Alzira o de la Costera com Xàtiva on hi ha molta tradició fallera. Com no, també viuen amb intensitat la festa fallera a algunes localitats de la provincia de Castelló com Borriana i Benicarló i a Alacant tenim a Dènia com el principal exponent de pobles on es planten falles, junt amb alguns altres, principalment a la Marina.
Maria Escriba
i Saül Molina
Però en aquest article volem centrarnos en poblacions més llunyanes on impulsades majoritariament per valencians que viuen allà, també planten falles i organitzen tota una serie d’actes que els acosten a la seua terra encara que siga per uns dies. Demanem disculpes per avançat si ens hem deixat alguna localitat on es planten falles, però aquest article no pretén ser un directori exhastiu de totes les falles que es planten lluny de València sinó contar unes quantes experiències que ens han paregut molt interessants.
La nostra Falla –
Sant Antoni de Portmany –Eivissa.
A la localitat eivissenca de Sant Antoni de Portmany planten falla des de l’any 2000. La idea va sorgir d’un grup de valencians i valencianes residents allà, que formaven part de la penya valencianista de la localitat.
A febrer del 2002 el grup es va formalitzar com a associació amb el nom de “Associació Cultural Comunitat Valenciana de Sant Antoni de Portmany” que va incloure les seccions: ´La Nostra Falla´ i la ´Peña Valencianista Ibiza 99´, cadascuna de les quals celebra els seus respectius actes festius i col·laboracions, sempre amb el patrocini de l’associació.
La falla de Sant Antoni de Portmany es planta en l’actualitat dos caps de setmana després del 19 de març, ja que durant la setmana de Sant Josep, molts dels integrants de la falla es desplacen a València per a viure la setmana gran. Formen part dels centres valencians
a l’exterior i durant les falles de València participen a una recepció oficial al Palau de la Generalitat.
Entre novembre i gener té lloc l’exaltació de les seues màximes representants i ja durant la setmana fallera preparen una programació ben completa que inclou mascletaes, ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, paella popular i molta festa.
Per als monuments, aquests últims anys han comptat amb l’artista balear Toni Galmés (@toni_gcreacio) però com a curiositat cal comentar que durant molts anys han contractat artistes valencians i la falla es transportava en vaixell fins a Eivissa.
També en moltes ocasions han transportat des de València la pirotècnia necessària per a les mascletaes o la nit del Foc.
Enguany “La nostra falla” ha viscut dos moments molt especials, un va ser la visita de Junta Central Fallera, Fallera Major de València i la seua cort a Eivissa, amb motiu de la convivència en alta mar organitzada per a les candidates a fallera major 2025.
Un altre moment, menys alegre, però també molt destacable va ser l’allau de solidaritat que la comissió de la falla va mostrar amb els afectat per la DANA, organitzant recollida d’aliments i materials necessaris i desplaçant-se a la zona afectada per a col·laborar.
Amb una comissió, que creix cada any i un vincle molt fort amb la festa fallera, Eivissa té falles per a molt de temps.
A la localitat eivissenca de Sant Antoni de Portmany planten falla des de l’any 2000
Falla del Toro – Calvià –
Mallorca.
Sense deixar les Balears, canviem d’illa per a desplaçar-nos a Mallorca, allà, en la localitat de el Toro, que pertany al municipi de Calvià porten plantant falla des de l’any 1994.
Un grup de valencians i valencianes van fer la primera falla amb les seues pròpies mans, però des d’aquell moment la festa ha anat creixent i ara hi ha una comissió fallera arrelada en la localitat, que organitza molts actes durant l’any, com l’exaltació en gener o febrer i l’especial celebració del 9 d’octubre, però que sobretot, viu amb molta intensitat un cap de setmana faller durant el mes d’abril.
Entre els actes destaquen un multitudinari concurs de paelles, l’ofrena que és compartida, tant a la Verge dels Desemparats com a la Mare de Déu del Toro, despertaes, música en directe…
A aquesta comissió, tot és molt valencià, per això per a la Pirotècnia contracten a “Pirotècnia Valenciana” de
Llanera de Ranes, que porta tot el material en vaixell i ofereix una gran disparà nocturna la nit del dissabte i una mascletá el diumenge a migdia.
Per als monuments fallers els últims anys han comptat amb l’artista valencià Jordi Palanca. La falla també es transporta en vaixell i com a curiositat, aquestes últimes edicions han fet la plantà “al tombe”, de forma tradicional.
I fins i tot, en els últims anys la xaranga que posa música als passacarrers del cap de setmana faller és valenciana i s’ha desplaçat fins a Mallorca amb tots els instruments.
Tal com hem comentat amb la falla d’Eivissa, també la falla del Toro es va volcar amb les persones afectades per la DANA, fent del seu casal un centre de recollida d’aliments i altres productes necessaris i organitzant una paella solidària el passat 1 de desembre.
en la localitat de el Toro, que pertany al municipi de Calvià porten plantant falla des de l’any 1994
Casa de València en Gavà
Seguim el nostre recorregut a Catalunya on tenim l’associació “Casa de València” en Gavà, que també planta les seues falles al mes d’abril.
La “Casa de València” de Gavà es va fundar a l’any 1881 per joves valencians
que vivien a la zona. A partir d’aquell any es van iniciar els festejos fallers al municipi que s’han mantingut fins l’actualitat degut a la gran quantitat de valencians i valencianes que viuen a la zona. L’event està plenament consolidat a la localitat i atrau cada any a un bon nombre de visitants que el gaudeixen intensament.
Tot ocorre durant un cap de setmana. El divendres es planta la falla i es fa la presentació de les falleres majors. El dissabte sol haver mascletà i festa popular al carrer. Una de les peculiaritats de les falles de Gavà és que el dissabte per la vesprada s’organitza una entrada de Moros i Cristians de la que ja
s’han celebrat 25 edicions. Així es junten en un cap de setmana dos de les festes més grans que tenim els valencians i valencianes.
Quan finalitza l’entrada de Moros i Cristians hi ha mascletà nocturna i per al diumenge es deixa la misa en honor a la Verge dels Desemparats i també una altra mascletà i la cremà dels monuments.
Enguany el monument major l’ha fet l’artesà valencià Paco Vizcaíno, mentre que l’infantil ha sigut obra de Guillem Martí, un escenògraf local.
La “Casa de València” en Gavà es desplaça tots els anys a València durant la setmana fallera convidats per la Generalitat i participen en la recepción amb les falleres majors de València i com no, també en l’ofrena junt a la resta de cases regionals. A més tenen l’ocasió de viure una de les mascletaes des d’el balcó de l’Ajuntament.
Com en la resta de casos, l’associació es va volcar amb els les persones afectades per la DANA, més encara pel vincle especial que els uneix amb l’associació musical “Horta Sud” de Paiporta, ja que ha sigut la banda
encarregada de posar música als seus passacarrers i desfilades durant els últims anys.
Així, van obrir també el seu local com a centre de recollida de material i a més han organitzat diversos actes per a recaptar fons. Inclús s’han agermanat en la falla Tres Moreres d’Algemesí, que va perdre tot el que hi havia al seu casal i ha rebut l’ajuda de la “Casa de València” de Gavà en forma de taules, cadires i tot el necessari per a que puguen celebrar les falles 2025.
La “Casa de València” de Gavà es va fundar a l’any 1881 per joves valencians que vivien a la zona
Unió Regional Valenciana –Mar de Plata – Argentina.
Fundada al 1954 per un grup d’emigrants valencians, des del principi l’associació es trova estretament vinculada a la tradició fallera i és que en 2024 ha sigut el 70 aniversari de la primera falla plantada al municipi
Anem ara al cas més especial, segurament la falla que es planta més lluny de València, que es la de la Unió Regional Valenciana de la ciutat argentina de Mar de Plata.
Fundada al 1954 per un grup d’emigrants valencians, des del principi l’associació es trova estretament vinculada a la tradició fallera i és que en 2024 ha sigut el 70 aniversari de la primera falla plantada al municipi. A més dels 150 anys de la fundació de la ciutat de Mar de Plata, per tant, l’any passat va ser molt especial per a l’associació.
La falla es planta al març en dates similars a les de la setmana gran valenciana però aprofitant per a fer la cremà sempre en diumenge. Des de setmanes abans es munta amb gran èxit la tradicional paradeta de bunyols i xocolate a la Plaça Colom, el mateix emplaçament de la falla.
Hi ha tres representants majors i tres infantils, que ostenten els càrrecs de fallera major, reina del foc i musa de la poesia. A aquestos càrrecs es poden presentar totes les joves d’entre 16 i 30 anys o xiquetes entre 6 i 10 anys. A més de valorar-se la presència de les candidates, es té molt en compte l’interés de conèixer i apropar-se a la cultura valenciana.
La setmana fallera s’inicia amb la presentació d’aquestes representants i inclou altres actes tradicionals com l’ofrena a la Verge dels Desemparats, una paella gegant oberta a tot el públic, un festival de danses, una gran cavalcada, focs d’artifici i com no, la plantà i la cremà de la falla.
L’artista que planta la falla del Mar de Plata és Adrian Mas, i sí, és familiar d’un dels artistes fallers més importants de la història, el gran Regino Mas. Concretament és net de José Maria Mas, germà de Regino que va emigrar a l’Argentina als anys 50 i es va encarregar de plantar la falla durant 36 anys. L’autoria del monument faller ha passat de generació en generació i ara és Adrián l’artista faller.
La Unió Regional Valenciana es l’única associació fora d’Europa que ha mantingut la tradició de forma ininterrompuda i això és degut al gran arrelament que té la celebració de les falles en la societat de Mar de Plata, tant és així que al 1994 la setmana fallera marplatense va ser declarada Festa d’Interés Turístic Nacional per resolució del Govern de la República Argentina.
L’artista que planta la falla del Mar de Plata és Adrian Mas, i sí, és familiar d’un dels artistes fallers més importants de la història, el gran Regino Mas
* Què pinten els fallers i falleres fora de València? Fallers pel món
JOSÉ ENRIQUE
AMORES
nuñez
PRESIDENT
A. C. Fallers
Pel Món
uè pinten milers de fallers i falleres desplaçant-se a ciutats com Cartegena, Àvila, Andorra… i plantant una falla allà? La veritat és que no és fàcil comprendre-ho, així que hem contactat amb l’associació cultural Fallers pel Món per a que ens explique com ho han aconseguit:
TRADICIÓ I CULTURA VALENCIANA SENSE FRONTERES
L'Associació Cultural Fallers Pel Món va nàixer d'un somni compartit per un grup d'apassionats fallers: portar les tradicions, la cultura i l'essència de les Falles més enllà de les fronteres de la Comunitat Valenciana. Nascuda a la Ribera Alta, bressol de grans celebracions falleres, l'Associació va sorgir amb un objectiu clar: donar a conéixer esta festa declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en llocs on mai abans havien viscut la seua màgia o a penes la coneixen.
Qui som?
Som una associació composta per fallers i falleres de diverses comissions de la Comunitat Valenciana, units per l'amor a la nostra cultura. Ens mou la passió per les tradicions i el ferm desig de compartir-les amb el món. La nostra organització no sols aglutina a persones valencianes, sinó també a persones d'altres regions que es senten captivades per la riquesa cultural i artística de les Falles.
El nostre objectiu
El propòsit principal de Fallers Pel Món és ser ambaixadors de la cultura valenciana. Volem portar l'experiència de les Falles a llocs on estes festes no són conegudes, promovent valors com la unitat, el treball en equip i la transmissió de tradicions. Amb cada esdeveniment que organitzem, busquem generar intercanvis culturals i mostrar l'esplendor de la nostra llengua, gastronomia, indumentària, música i, per descomptat, els monuments fallers.
Les nostres activitats
Entre els actes que realitzem en cada desplaçament que realitzem podem destacar els següents:
Plantà i Cremà de falles: Alcem autèntics monuments fallers en diferents ciutats perquè els i les visitants puguen apreciar la seua bellesa i posteriorment experimentar l'emoció de la seua cremà.
Ofrena floral: Organitzem l'Ofrena a la Verge dels Desemparats, nostra “geperudeta”, mostrant el fervor que el poble valencià sentim per la nostra patrona.
Cercaviles: Mostrem la riquesa de la indumentària valenciana amb les nostres tradicionals cercaviles i com no ens acompanya la música de les nostres xarangues.
Mascletaes i castells de focs artificials: imprescindibles per a poder entendre la nostra festa, per la qual cosa no poden faltar. Este pròxim any es té previst disparar una mascletà amb més de 300 kg. de pólvora.
Promoció cultural: Acompanyem les nostres activitats amb concurs de paelles, degustacions d'aigua de valència, campionats de truc…
Ciutats que hem visitat
Des dels nostres inicis, hem portat les Falles a diverses ciutats d'Espanya i de l'estranger:
2013 – Àvila
2014 – Granada
2015 – Toledo
2016 – Còrdova
2017 – Saragossa
2018 – Salamanca
2019 – Andorra la Vella
2021 – Àvila
2022 – Ciudad Real
2023 – Andorra la Vella
2024 – Almeria
i este pròxim 2025 a Cartagena.
Cadascuna d'estes visites ha deixat empremta, no sols per l'espectacularitat dels esdeveniments, sinó també pels llaços creats amb les comunitats locals. Especialment
Àvila, Andorra La Vella i Ciudad Real s'han convertit en un dels nostres destins més importants, on hem sigut acollits i acollides amb els braços oberts i hem consolidat una relació cultural molt especial.
Els nostres iniciS
L'Associació Cultural Fallers Pel Món va nàixer amb el propòsit de portar la màgia i la tradició de les Falles de València més enllà dels límits de la nostra Comunitat. Va ser l'any 2013 quan un grup d'apassionats fallers va decidir promoure la cultura valenciana i compartir la nostra festa més emblemàtica a Àvila. El nostre naixement va estar motivat per la necessitat de donar a conéixer les nostres tradicions, llengua i valors en llocs on les Falles no eren conegudes, i, al mateix temps, generar un intercanvi cultural enriquidor.
En la nostra primera eixida, aconseguirem reunir uns 600 valencians i valencianes que es van desplaçar per a mostrar l'essència de les Falles. Va ser una fita que va marcar l'inici d'una trajectòria plena d'èxits. Aquella experiència va
ser el motor que va impulsar a l'Associació a créixer i a consolidar-se com un referent en la difusió de la cultura valenciana.
Som una entitat formada per persones compromeses amb les nostres tradicions, que treballen incansablement per a organitzar esdeveniments que reflectisquen la grandesa de les Falles. El nostre equip està compost per fallers i falleres de diverses comissions i col·laboradors que compartixen l'amor per la nostra terra i la nostra cultura. A més, comptem amb el suport d'institucions i patrocinadors que creuen en el nostre projecte i que ens ajuden a fer-ho possible.
El nostre principal objectiu és clar: preservar i divulgar les tradicions valencianes, especialment les Falles, que han sigut declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. A través dels nostres esdeveniments, busquem connectar a les persones amb les nostres arrels, fomentant el respecte i l'admiració per la nostra cultura. A més, pretenem enfortir els llaços entre comunitats, promovent
un intercanvi cultural que enriquisca a tots els participants.
Cadascun dels nostres actes està acuradament planificat per a garantir una experiència inoblidable. Des de la plantà i cremà de les falles, fins a les mascletàes, cercaviles, ofrenes florals i revetles, cada detall està pensat per a transmetre l'autèntica essència de les Falles. El nostre esforç no sols es centra en mostrar l'espectacularitat de la nostra festa, sinó també en compartir els valors que esta representa: treball en equip, creativitat, devoció i alegria.
Un futur ple de projectes
Mirant cap al futur, ens ompli d'orgull i emoció veure com la nostra Associació continua creixent. Si bé començàrem amb 600 persones en la nostra primera eixida, enguany ens preparem per a un esdeveniment històric a la ciutat de Cartagena, on s'espera la participació de més de 3500 persones.
Entre els assistents s'inclouen diversos ajuntaments, més de 15 Juntes Locals i més de 200 comissions falleres, la qual cosa demostra l'abast i la rellevància que Fallers Pel Món ha aconseguit al llarg dels anys. Este creixement també reflectix el compromís i la passió de tots els que formen part de la nostra Associació.
El futur de Fallers Pel Món està ple de projectes ambiciosos.
Volem continuar portant la nostra cultura a nous destins, enfortint les nostres aliances amb institucions i comunitats, i, sobretot, mantenint viu l'esperit de les Falles en cada racó que visitem. El nostre somni és que les generacions futures continuen sentint-se orgulloses de ser valencianes i de formar part d'esta gran família que és Fallers Pel Món.
Fallers Pel Món és molt més que una associació; és una família que porta el foc, l'art i el cor de les Falles més enllà de les fronteres. Una flama que mai s'apaga i que continua il·luminant el camí de la cultura valenciana en el món.
pinta una falla ací?
Avoltes passa, te’n vas de viatge a l’altra punta del món i sense haver-ho parlat et trobes per allí a un veí del teu carrer. O vas a un concert del teu grup preferit i sense saber que també li agradava et trobes allá a una amiga que feia temps que no veies.
Saül Molina.
Juan S. Ortiz
PRESIDENT DE LA FALLA AV. TARONGERS-POLITÈCNIC-CAMÍ DE VERA.
Jordi Rodrigo i Pascual
PRESIDENT DE LA FALLA PORTAL DE VALLDIGNA-SALINES I ADJACENTS.
Amb les falles, a voltes passa el mateix. Hi ha falles amb emplaçaments singulars, que planten en llocs on segurament la gent no s’espera trobar una falla.
A aquest article analitzarem alguns casos de falles que planten el seu monument en llocs sorprenents, de falles plantades fòra de temporada i en pobles on normalment no hi ha falles, ens desplacem a Alacant per a parlar del cas d’una foguera també amb un emplaçament molt especial i també parlem de la controvertida ubicació d’una de les falles de la nostra ciutat.
Falla Av. Tarongers-PolitÈcnic
Camí de Vera
Imagina que eres un estudiant d’Erasmus que ha vingut, possem-li de Finlàndia, i t’han anat contant que a València quan aplega el mes de març es lia una grossa. De repent un dia veus que no es poden aparcar els cotxes al parking de la teua facultat i uns dies més tard, on solía haver cotxes aparats hi ha un monument faller.
Això és el que ocorre cada any la Falla Av. TarongersPolitècnic-Camí de Vera coneguda popularment com “La Falla del Poli” i que com ells mateixa diuen a la seua web són l’única falla del
món que planta dins d’una Comunitat Universitaria.
La falla es va fundar oficialment al 1998, però tot va naixer uns anys abans quan un grup d’alumnes de l’Escola d’Arquitectura Tècnica van decidir plantar una falla a l’aparcament de la facultat de forma extraoficial. Això va anar creixen fins convertirse en una comissió fallera més, no sense abans haver de solventar problemes amb l’expedient per la peculiar ubicación, demarcació i nomenclatura.
La comunitat universitària sempre ha secundat a la falla i els ha anat facilitant espais que al principi estaven dispersos per tot el campus,
però ja des de fa anys estan molt propers a l’ubicació de la falla.
Totes les activitats que fa la falla durant l’any es realitzen dins de la Universitat, així, per exemple una de les cafeteries que donen servici a la Universitat és el lloc on es realitzen les assemblees, sopars, berenars, proclamacions…
Fins i tot, la misa del dia de Sant Josep, es celebra a l’Ermita de Vera que la pròpia Universitat es va encarregar de mantindre.
En algunes ocasions han sigut alumnes de la Facultat de Belles Arts els encarregats del disseny dels monuments.
Així que si voleu visitar l’única falla del món dins d’una universitat no dubteu en apropar-vos a la Falla Av. Tarongers-Politècnic-Camí de Vera.
Falla Portal de Valldigna Salines i adjacents.
Una altra falla que té una ubicación molt particular es la Falla Portal de ValldignaSalines i adjacents. Aquesta falla tot i ser d’una de les seccions més baixes rep tots els anys moltíssimes visites, ja que es planta just enfront del Portal de la Valldigna, declarat monument històricartístic l’any 1944, al cor del barri del Carme.
Hem parlat amb Jordi el president de la falla, que ens ha contat la història de la comissió i com és plantar en un lloc tan emblemàtic de la ciutat.
La primera falla plantada va ser en 1922 i va ser una falla infantil plantada en el Carrer Salines.
L’any seguent sols es va plantar una falla gran. En els dos casos van ser els propis veins qui ens varem juntar per a plantar falla, i ja a partir d’aquest moment es forma la comissió i es comença a plantar davant del Portal de Valldigna, en el encreuament amb els carrers Salines i Landerer
De moment no tenim cap resticció pel fet de treballar just davant d’un monument protegit, però sempre pensem i treballem amb l’artista faller per a vore l’ubicació i com encarar la falla per a poder separar-la del monument i assegurar que no es danye. Amb qui tots el anys tenim problemes es amb els veins de la finca del costat de la falla, pero és un tema comú en tot el barri del Carme.
No sol ser una plantà complicada, já que no plantem grans monuments perqué l’ubicacio no ens deixa . No fa molt, l’any 2015 vam plantar al tombe un Au Fénix, ja que feia uns quants anys que erem molt pocs fallers i quasi es desfa la comissió. Va ser un moment molt emotiu, la veritat. Desde aquell any la falla va resorgir i es va a començar a apuntar gent i pasarem de 35 fallers a mes de 100 en els ultims anys.
Hem plantat falles molt
emblemàtiques, con la falla gran més xicoteta plantada en l’història de les falles, media 15 cm. Un altre any es van plantar uns pardals que penjaven d’ uns cables i podies passar tranquilament per baix, de fet la gent aquell any es pensava que no havíem plantat falla.
Hem plantat amb grans artistes fallers com per exemple: Armando Serra, Ignacio Ferrando, Vicente Almela, Juanjo García, Vicente Espelta, Hermanos JJ, Álvaro Guija.... Entre altres.
Som una falla humil i ens plena d’orgull que siga una de les falles més visitades pel públic en general i per els entessos en el món de les falles, tots els any rebem moltissimes visites i eixim en guíes y periódics com una de les falles de parada
Foguera Port d’Alacant
Sabem que no és una falla, però fins fa ben poc, un dels emplaçaments més espectaculars per a un monument el trobavem a la ciutat d’Alacant.
La Foguera Port d’Alacant plantava els seus monuments directament sobre l’aigua del port i havíem de fer menció.
La Foguera del port es va crear a l’any 1987 amb la
idea d’un grup de 5 bojos que volien que la seua foguera tinguera un emplaçament singular per a seguir engrandint la festa. Per a ferho utilitzava una plataforma flotant sobre l’aigua creant una imatge icònica d’una foguera envoltada de vaixells, grues i dins de la mar que era d’obligada visita per a tots els que visitaven Alacant durant la setmana gran.
Aquesta ubicació tot i ser molt bonica era problemàtica ja que la Foguera del Port d’Alacant apostava per monuments de grans dimensions, sempre en
primera categoría o en categoría especial, i al 2019 va tindre un fatal desenllaç já que la plataforma flotant no va suportar el pes de la foguera i va cedir, fent caure el monument dins l’aigua. Des d’aquell any la foguera es continua plantant a la zona portuaria, no sempre al mateix lloc ja que hi ha hagut obres de remodelació de la zona, però ja mai dins de l’aigua. Es perd l’espectucularitat i molts trobem a faltar eixa ubicación tan singular, però es guanya en seguretat, i així i tot, el marc del port d’Alacant continua sent incomparable.
Falles on no hi ha falles.
Tampoc és molt normal trobarte una falla al mes d’octubre a un poble d’una comarca sense tradición fallera com, per exemple, els Serrans. Però això és possible gracies a una iniciativa de La Diputació de València i el Gremi d’Artistes Fallers, que en 2021 van crear un projecte, de plantar una trentena de monuments, en uns municipis de la província sense tradició o amb escassa activitat fallera.
La subvenció aplega als 300.000 euros i es traduïx en la iniciativa del Gremi de plantar falles en pobles d’11 comarques valencianes, la major part durant el pont del 9 d’Octubre, encara que hi ha alguns que ho fan al noviembre o al desembre.
Este projecte es va iniciar amb dos objectius principals: d’una banda, continuar contribuint a la reactivació dels tallers fallers després de la pandèmia, quan l’activitat es va veure molt condicionada per l’alerta sanitària i els professionals d’estos col·lectius pitjor ho van passar, i per un altre, acostar la cultura i festa de les Falles a localitats valencianes que no han viscut el que és una plantà.
Els pobles on s’han plantat aquestes falles han variat durant els anys que porta aquesta convocatòria vigent, però l’objectiu és sempre el mateix, aplegar a totes les comarques sense tradició fallera i involucrar al major nombre d’artistes fallers possible.
La iniciativa és sense dubte interessant, però potser hi hauria que donar-li una nova empenta, ja que en la majoria de casos, la plantà d’aquesta falla no s’acompanya de cap altre acte més enllà de la cremà i no se li dona tampoc promoció, així que en ocasions els propis veins del poble es sorprenen de trobar-se una falla plantada a les seues places.
Però moltes voltes l’espectacularitat de la falla queda empanyada per un emplaçament que no li fa justicia.
La Falla Port es planta a l’Avinguda d’Alacant, més coneguda per tots els silleros com “la Pista”. I és que per molt que ara l’autovia haja sigut desviada, aquest vial no deixa de ser una carretera que suporta molt de tràfic en el dia a dia i té una amplaria considerable.
carretera:
Una falla enmig d’una
Falla Port de Silla
La Falla Port de Silla és una de les més grans de la nostra ciutat i té una clara vocació monumentalista, donantli sempre al monument la importància que es mereix.
Fa anys que compta amb l’artista faller de Borriana, Vicent Martínez, plenament consolidat a la secció especial de València que porta a Silla unes falles dignes d’admirar, amb grans volums, molt colorides i amb un estil molt particular.
Per això dòna un poc de llàstima veure com falles d’aquesta qualitat no llueixen tant com podrien per un emplaçament que no és l’adequat per una falla així. Podem enumerar moltes raons que desllueixen el monument degut a l’emplaçament, una d’elles és que quan t’apropes al monument, sempre la primera vista és lateral. La gent passeja per l’avinguda d’Alacant i es troba a la falla sempre de costat. De tots és sabut que una de les coses més boniques de les falles és veure-la de cara i anar apropant-te poc a poc, uns exemples d’emplaçaments que potencien açò podrien ser el de la Falla l’Antiga, a
Campanar, on només gires
General Avilés ja et trobes la falla de cara amb tot el seu esplendor i potser, el més popular de tots el de la Falla del Pilar, on quan gires la cantonada i aplegues a la plaça et trobes la falla de front amb tota la seua majestuositat.
Un altre dels problemes de la Falla Port, és el vent. Ací a Silla sempre es diu el mateix: “És que a la pista sempre fa vent”. És cert, no sé ben be perquè, però inclús en dies no molt ventosos, a la pista sempre bufa el vent, i ja si el dia és ventós a tot arreu, a l’Avinguda d’Alacant hi ha un vendaval que pareix que t’has de posar pedres a les butxaques. Això ha sigut en no poques ocasions un problema per a la falla. Recorde fa uns pocs anys en una falles molt plujoses i ventoses que la falla va haver d’estar anclada amb una grua durant tota la setmana pel perill de caiguda que tenia.
I l’últim inconvenient pel que fa a l’ubicació és el del volum. Passa sovint amb aquestes falles plantades al mig del no res que encara que tinguen un gran tamany sempre acaben pareixen més menudes del que són, mentre que altres més menudes en un emplaçament més “amable” pareixen més grans.
Tots els inconvenients anteriors tenen a veure amb el monument, però hi ha un altre problema afegit que patim tots els ciutadans de Silla. I és que durant aproximadament 10 dies es desvia tot el tràfic de l’Avinguda d’Alacant per un camí rural que no está preparat per a eixa densitat de tràfic, incloent transports urgents, ambulàncies o autobusos. En eixos dies és un perill simplement passejar o fer esport per aquesta zona, i és una de les àrees on més gent del poble practica aquestes activitats.
I si no es planta ahí, on s’hauria de plantar la Falla Port? Lamentablement, no tenim una resposta a aquesta pregunta. No és fácil fer un canvi així, i segur que si amb tots els inconvenients que hem comentat i que segur que tots els fallers de la falla també coneixen, continuen plantant al mig de la pista, deu ser perquè ara mateix no tenen una possible ubicación millor.
* Pintant les falles insulars.
Toni Galmes, un artista autodidacta
Toni Galmes Bennassar és un cas únic en el món dels artistes fallers. No és el primer artista faller que no és valencià, però potser siga l’únic que s’ha desenvolupat com a artista sense estar en la nostra terra. La seua passió per les falles, li ha nascut en el seu Manacor natal, i a poc a poc ha anat fent de la seua passió, la seua professió. Parlem amb ell, perquè ens conte com ha sigut tot eixe procés.
Tot comença ací en Manacor, ja que cada any per Sant Antoni, es fan uns tipus de fogueres que anomenem foguerons, que es fan en una base de llenya, que s’utilitza per a torrar després, i damunt hi ha figures.
Toni Galmes Bennassar, ARTISTA FALLER
Recorde perfectament com vaig descobrir-les, com una fascinació que va nàixer sense adonar-me’n. Quan era un xiquet, em cridaven molt l’atenció aquelles figures enormes que es plantaven als carrers, algunes vestides amb tela, d’altres semblaven ninots de maniquí però més elaborats, i n’hi havia algunes que estaven molt ben treballades. A casa de xicotet, ja intentava fer les meues pròpies versions amb materials senzills: paper, cinta adhesiva i algunes coses que trobava per casa.
Vaig créixer envoltat d’aquesta il·lusió, però sabia que allò que feia no era més que un entreteniment. Per a molts, els foguerons eren això, una activitat entre amics per passar el temps. Però jo ho vivia diferent, a mi realment m’agradava molt el que feia i somniava en poder dedicarme professionalment. Després, gràcies a internet, i sobretot gràcies a Malalt de falles, que era la pàgina d’internet que més seguia, vaig començar a descobrir les falles en tota la seua esplendor, i l’ofici d’artista faller. Recorde com vaig quedar impressionat amb la falla “Pantomima” de Pere Baenas plantada a la plaça del Pilar. Aquella obra em va captivar tant que em vaig dir: “Això ho he de fer jo.”
Recorde com vaig quedar impressionat amb la falla “Pantomima” de Pere Baenas
plantada a la plaça
del Pilar. Aquella obra em va captivar tant que em vaig dir:
“Això ho he de fer jo.”
Amb la innocència i les ganes d’un adolescent, vaig decidir posar-me. Vaig començar sense cap objectiu concret, només amb la motivació d’aprendre i experimentar. Els inicis van ser rudimentaris: paper de diari, cinta d’embalar i estructures senzilles. Amb el temps, vaig anar evolucionant. Vaig descobrir nous materials, com el suro, i vaig perfeccionar les meues tècniques de fusteria. El procés va durar anys, però l’any 2019 vaig tindre la meua primera falla acabada.
Vaig demanar permís a l’ajuntament del meu poble, per plantar-la i cremar-la. Recorde perfectament com la vaig plantar en un carrer proper a casa meua, i va ser molt complicat, perquè hi hagué vent i pluja i jo pensava que no acabaria de plantar-la. Encara que semblava que no aguantaria, al final el temps ens va donar una treva, vam acabar de muntar les dues o tres peces que faltaven i vam poder fer la cremà. Va ser tota una autèntica bogeria, aquell moment no l’oblidaré mai. Els meus pares sempre m’han
Els meus pares sempre m’han donat suport en aquest camí, i això ha estat fonamental per arribar fins ací
donat suport en aquest camí, i això ha estat fonamental per arribar fins ací. Gràcies a ells i a la meua determinació, vaig continuar explorant aquest món. Fins i tot vaig tindre l’oportunitat, gràcies a aquest projecte, d’aprendre en el taller de Pere Baenas. Tenia uns 16 o 17 anys quan ell va descobrir el que jo estava fent i em va convidar a passar unes setmanes al seu
taller. Aquella experiència em va obrir els ulls. Vaig veure com treballaven els professionals i em vaig adonar de tot el que em quedava per aprendre. Com curiositat, et puc dir que quan em va convidar jo tenia a mitges el projecte de “Pantomima”, encara no l’havia acabat, i quan vaig estar al seu taller, vaig estar treballant en la mateixa falla,
“Pantomima”, que estava fent-la per a plantar-la en la falla Centro de Dénia. Per a mi açò va ser una passada. A partir de la cremà de la falla que vaig fer “Pantomima” en Manacor, la meua passió pel món de les falles no va fer més que créixer. Vaig començar a rebre xicotets encàrrecs: decoracions, carrosses i projectes més grans a poc a poc. Vaig llogar un tros de pàrquing per a anar treballant, i ahí anava fent. No obstant això, la pandèmia va frenar molt aquest impuls. Amb tot aturat, vaig decidir iniciar un nou projecte personal, una altra falla, per continuar millorant les meues habilitats, i vaig començar
“Per Naturalea” de Pere Baenas. Vaig estar un any treballant en el projecte, però a partir de 2021, l’Ajuntament de Manacor em va demanar unes decoracions per a una campanya pel comerç local, i després vingueren altres projectes, que em permeteren traslladar-me a una nau més gran, i vaig haver de deixar la falla apartada, ja que era un projecte personal, però no era un treball remunerat, com sí ho eren els altres encàrrecs.
Finalment, aquesta falla “Per Naturalea” , l’acabaré enguany i es plantarà en 2025 en la falla del Toro de Calvià. Enguany també plantaré les falles d’Eivissa que és el quart any que plantaré falla allí. Enguany també plantaré la falla gran de Formentera que després d’uns anys parada han tornat a recuperar la plantà d’una falla. Enguany plantaré 5 falles insulars, 3 grans i dos infantils, l’altra infantil que falta, la fa un artista de València.
El meu camí en aquest món ha estat un constant aprenentatge. Tot el que sé ho he aprés observant, investigant i experimentant. Per a mi, cada projecte és una oportunitat per créixer i mostrar el que puc fer.
És cert que el meu somni seria plantar una falla a València, o a algun poble de la Comunitat, no pels diners, sinó per la il·lusió de viure l’ambient allí, envoltat d’artistes i falles per tot arreu. Ací les falles ho treballen molt i fan moltes activitats, però sols es planta una falla al mateix temps, l’ambient és molt diferent. L’any passat vaig estar parlant en alguna comissió de Valencià, però no arribàrem a cap acord, segurament per la por de les comissions en fer la falla en Manacor, i no poder anar a veure-la en regularitat, perquè al final, el transport no és problema, perquè jo duc una falla prou gran a Eivissa, però la distància és un problema gran per a les comissions.Avui en dia no em plantege anar a viure a València, per a anar a fer falles
Avui en dia no em plantege anar a viure a València, per a anar a fer falles, ho he pensat, però mai seriosament, estic segur que feina en algun taller tindria perquè el sector requereix mà d’obra especialitzada, però ara mateix, estic establert a Mallorca. Ací tinc la meua família, la meua gent i els meus projectes, i la meua marxa, i no tinc la necessitat d’anar. El que no descarte és passar una temporada curta a València, quinze
dies, un més, en algun taller per viure de prop l’experiència i aprendre encara més. De moment, continue treballant amb les mateixes ganes amb què vaig començar, convençut que sempre hi ha més per descobrir i crear.
Toni Galmes
* Pintant la germanor fallera. Trobades de falles Raval/ Rabal: una festa de germanor i tradició
Rubén Colubi Osa.
FALLA RAVAL DE SANT AGUSTÍ
Laura Peirats
Gilbert FALLA L’ARRABAL DE SOLLANA
Manuel Can dau López
FALLA LA RAVALERA DE BORRIANA
Quan parlem de germanor fallera, moltes voltes sona a tòpic i no és fàcil posar exemples concrets, però en aquest article anem a explicar un gran exemple de festa i germanor, un d’aquells que vertebra la Comunitat Valenciana i ho fa de la millor forma possible, amb les falles com a motor.
Què pinten 8 falles de poblacions tan llunyanes i diferents com Borriana, Massamagrell, Catarroja, Alcàsser, Sollana, Cullera, Gandia i Xàtiva compartint un dia de festa i germanor? Hem contactat amb fallers i falleres de 3 d’aquestes falles per a que ens ho expliquen.
Rubén Colubí, membre de la Falla Raval de Sant Agustí de Cullera ens posa en antecedents.
Pràcticament a cada ciutat o poble de la Comunitat
Valenciana existeix un barri denominat Raval, Rabal o Arrabal. Aquests barris, que antigament es trobaven fora dels límits de les muralles d’una ciutat, han prosperat convertint-se en barris populars amb una riquesa cultural enorme. I, com no podia ser d’altra manera, sent a la regió valenciana, en molts d’aquests barris han sorgit falles que porten amb orgull aquesta denominació.
En el nostre cas, la Falla Raval de Sant Agustí de Cullera va celebrar el seu 50 aniversari fa un parell d’anys i, a dia de hui, sent una falla de barri, continuem creixent i fent del Raval de Cullera un lloc molt especial. Així mateix, són moltes les comissions Raval/Rabal repartides per tota la Comunitat que, amb entusiasme, duen el nom del seu barri i la tradició fallera per bandera.
Amb aquesta il·lusió, fa uns anys, els nostres amics de la Falla Rabal de Catarroja van tindre la magnífica idea d’organitzar unes trobades de falles Raval/Rabal. Aquestes trobades no només són una mostra del sentiment faller, sinó també una oportunitat de germanor, convivència i intercanvi d’idees i tradicions entre comissions que comparteixen un mateix nom i esperit.
La primera trobada es va celebrar a Catarroja, marcant l’inici d’una nova tradició que ha anat guanyant força amb el temps. Aquella jornada va ser especial: els carrers de Catarroja es van omplir de gent, música i alegria, i va donar inici a uns llaços molt especials.
A aquesta primera trobada no va a aplegar a participar la Falla de l’Arrabal de Sollana, però ens conta Laura Peirats que es van unir en la segona convocatòria i que no dubten en que van a seguir acudint, ja que és un dia de festa i convivència molt bonic.
Actualment són aquestes huit falles les que participen en la convocatoria:
Falla El Rabal Catarroja.
Falla La Ravaler Borriana.
Falla La Raval Massamagrell.
Falla L’ArrabaL Sollana.
Falla Raval de Sant Agustí Cullera.
Falla Raval Alcasser.
Falla Plaça
Sant Josep–Raval Gandia.
Falla del Raval Xàtiva.
Laura ens explica també en què consisteix la quedada: el dia comença amb un passacarrer que passa pel barri de la comissió organitzadora i també pel centre de la localitat. En aquest passacarrer cada falla porta el seu estendard i com no, els acompanya una xaranga.
Després del passacarrer cal repondre forces, així que la falla amfitriona s’encarrega de que no falte el menjar i la beguda. Després d’omplir l’estòmac hi ha un acte un poc més oficial on els representants de cada falla pugen a l’escenari i se’ls fa entrega d’un obsequi conmemoratiu de l’acte on apareixen el nombre de l’encontre i els escuts de totes les falles participants.
Finalment la festa dura fins que el cos aguante amb una discomòbil.
Rubén ens conta també que la segona trobada es va dur a terme a Cullera, on la nostra comissió, la Falla Raval de Sant Agustí, va ser l’amfitriona. Amb la nostra muntanya com a teló de fons i la fàbrica de Cassalla Cerveró a l’altra banda, vam rebre les comissions germanes amb els braços oberts. Recordem amb estima aquell dia, ple de germanor i orgull faller, en el qual vam compartir la nostra història i tradicions amb els nostres companys i també vam tindre una vesprada i nit plena de festa.
La tercera trobada es va celebrar a Massamagrell, on la calidesa de la seua gent i l’entusiasme dels fallers locals van fer que l’esdeveniment fos inoblidable. Cada comissió va portar la seua personalitat única, demostrant que, tot i les diferències geogràfiques, les falles Raval/Rabal comparteixen un esperit comú d’amor per la cultura, la festa i la germanor.
Manuel Candau, president de la falla la Ravalera de Borriana, ens conta que per a ells també és un dels dies més esperats de l’any i que tot i juntar-se sols una volta a l’any es creen vincles molt bonics. Ens diu que encara que és gent que sols veus una volta a l’any és com si els conegueres de tota la vida i sempre sorgeixen converses molt interessants amb la falla i les falles com el vincle d’unió.
A més el grup de Whatsapp on s’organitza la quedada està molt actiu durant tot l’any i unes falles i altres es donen suport mutuament.
Aquest suport mutu va tindre tot el sentit amb els moments més negres que hem viscut al 2024, ja que degut a la DANA, els nostres amics de la falla Rabal de Catarroja van perdre el seu casal faller, però, malgrat les circumstàncies tan negatives, molts fallers d’altres falles Raval/Rabal d’altres pobles vam acudir sense pensar-ho a ajudar-los i a netejar en eixos moments tan durs i inclús els vam proveïr de mobiliari per a que puguen tornar a obrir el seu casal i celebrar les properes falles.
Ara, a les portes del 2025, tots tres fallers/es esperen amb impaciència la quarta edició d’aquestes trobades. Quina serà la propera localitat amfitriona? Encara no ho sabem, però estem segurs que serà un èxit. Aquest esdeveniment s’ha convertit en una tradició en sòlides arrels i en un moment esperat per totes les comissions participants.
Les trobades de falles Raval/Rabal són més que una reunió de fallers i falleres. Són una oportunitat per recordar d’on venim, per reafirmar qui som i per construir ponts cap al futur. Cada trobada reforça els llaços d’amistat entre les comissions, celebrant allò que ens fa especials i, alhora, allò que ens uneix: el nostre amor per les falles, pel nostre barri i per la tradició valenciana.
Mentre esperem l’anunci oficial de la localitat que acollirà la quarta trobada, convidem a totes les persones falleres i amants de la festa a seguir promovent aquesta iniciativa i crear germanor amb altres falles. Les trobades de falles Raval/Rabal són una mostra de com la germanor i l’esforç compartit poden donar lloc a esdeveniments memorables que ens enriqueixen a tots. Junts i juntes, seguirem mantenint viva la nostra tradició i fent que la veu dels Ravals/Rabals es continue escoltant amb força a tota la Comunitat Valenciana.
Potser nosaltres tingam eixe toc del destí de tindre el nom d’un barri relativament conegut, però sempre és molt bonic fer amistat amb falles de fora.
Ens veiem en la propera trobada! Fins aleshores, que visquen les falles i que visquen els Ravals!
Estendards a l’escenari en la trobada de falles realitzada a Cullera, foto Joan Castelló Lli.
* Pintar fora de casa.
Falles
i fogueres: una innegable influència
FALLES FOGUERES
Sílvia Borràs
Chofre
COORDINADORA
DEL LLIBRET A.C FALLA PORTAL DE VALLDIGNA
Les falles i les fogueres són dues festes tradicionals molt arrelades a la cultura valenciana, però tot i que tenen algunes diferències, també comparteixen diversos punts de connexió: el ritual del foc, la creació de figures i origens pagans, la convivència de tradició i modernitat, i que són festes populars de gran impacte social.
A ningú li crida l’atenció que existeix una innegable influència entre les Falles de València i les Fogueres d’Alacant. Tot i que des dels inicis de les Fogueres, José María Py i Ramírez de Cartagena, figura clau per a la consolidació de les festes alacantines, va voler dotar a la Festa Oficial d’Alacant del mateix caràcter festiu que se li havia donat a les Falles. Així, heretant una certa influència d’aquestes, els monuments de les Fogueres d’Alacant comparteixen certs trets amb els ninots de les Falles de València.
Aquesta afirmació és certa en el context de la similitud entre les dues festes, però amb matisos importants. El que implica és una certa connexió entre els “artistes” i els “monuments” que es planten en cada festa i per això trobem:
- Artistes fallers que planten fogueres: Això fa referència a la creació d’artefactes de gran qualitat artística, un fenòmen que ha anat creixent en els últims anys. Molts artistes fallers, els quals tradicionalment es dediquen a la creació de falles (grans figures satíriques i de cartó-pedra), també participen en la creació de les fogueres d’Alacant. Aquesta pràctica s’ha anat intensificant, especialment en les últimes dècades, on molts artistes fallers han portat el seu treball a les Fogueres per aportar un component més artístic i innovador a les fogueres d’Alacant.
- Artistes foguerers que planten falles: De manera similar, alguns artistes que es dediquen a la creació de fogueres d’Alacant (que són monuments més estructurals, fets de fusta) també participen en la creació de les Falles de València. Aquest intercanvi entre els dos tipus d’artistes és cada vegada més comú, ja que ambdues festes tenen molta visibilitat mediàtica i són un gran repte creatiu i artístic. Per tant, hi ha una influència creuada entre els artistes de les dues festes, tot i que, de manera tradicional, els “artistes fallers” i els “artistes foguerers” mantenen els seus propis estils i tècniques distintives. Així, és possible que els mateixos professionals treballen en ambdues festes, fusionant l’estètica i les tècniques pròpies de cada una d’elles.
Els darrers anys la tendència que tenen a Alacant és fer unes fogueres que s’allunyen de l’esperit alacantí que hi havia anys enrere, en la dècada dels 80, i s’han acostat en concepte a què són les falles», explica Joaquín Rubio, president del Gremi de fogueres, a la revista Información.
Encara que l’ofici d’artista faller i artista foguerer siguen el mateix, i que cada vegada hi haja un major acostament entre el concepte d’ambdós monuments, les fogueres tenen certes característiques que les diferencien i les
fan úniques. «La crítica, els elements reiteratius decoratius, les rematades en punta, les formes abstractes jugant amb la simetria o l’espectacularitat són alguns dels elements que doten les fogueres d’una essència única, alhora que les diferencia amb les falles», subratlla Joaquín Rubio. i afegeix: «Per això, encara que l’augment de la presència d’artistes valencians fomenta que els estils confluesquen, les Fogueres continuen mantenint la seua personalitat diferenciadora». (referència que trobem a la revista Información)
Jo mateix ho vaig poder comprovar aquest juny passat per Sant Joan, quan la meua comissió va estar guardonada i convidada per una de les Fogueres de la Secció Especial per participar de les seues festes alacantines, el temps que hi vaig estar vaig poder comprovar la similitud entre els monuments i també perquè no, les diferències. Sense considerar-me una gran entesa, tinc prou anys com a membre d’una comissió fallera com per saber sota el meu humil criteri quin monument em crida més l’atenció i per què, he de reconéixer que no en podia evitar fer alguna comparança, no m’equivocava quan alguna foguera semblava més una falla, l’explicació la trobava després en comprovar que l’artista que l’havia plantada era i és un artista faller.
Tampoc no veig malament que l’art siga compartit sempre que mantinguen l’essència i l’estil diferenciador, però no deixa de ser curiós que l’artista faller haja estat guanyant terreny a les terres alacantines relegant als propis artistes foguerers. No debades he sabut que tan
sols un artista alacantí plantarà a 2025 en la categoria d’especial a Alacant, Fran Santonja es manté com l’únic alacantí que integra la llista dels encarregats de realitzar els monuments que compondran la màxima categoria, la resta de les comissions han confiat en artistes valencians i castellonencs.
Les relacions entre artistes i comissions solen ser sòlides i duradores, cosa que pot dificultar l’entrada de nous noms. “Aquestes relacions no solen ser flor d’un any. Tant els artistes com les comissions s’esforcen per mantenir el treball conjunt de cada exercici. En Especial, això és encara més evident, perquè els artistes, independentment dels premis,
FOGUERA
Carolines Altes
Diputació-Renfe
Florida-Plaça de la Viña
Florida Portazgo
La Ceràmica
Polígon de San Blai
treballen intensament per repetir, però entrar en categoria especial és complicat ”com indica Rubio.
El tercer premi aconseguit per Fran Santoja no ha fet que les comissions vulguen apostar per artistes alacantins. Això si, la decisió que prenen les comissions és una cosa respectable totalment. Cada any compten amb artistes al gremi alacantí, amb prou talent per a plantar en Especial, però ha d’existir una voluntat, tant per part de l’artista com de les comissions, perquè això puga dur-se a terme. No es tracta només de tenir artistes i tallers preparats, que n’hi ha, sinó que les comissions vulguen contractar-los. Mireu-ne la mostra:
Paco Giner Benifaió Repeteix en 2025
David Sánchez Llongo València Repeteix en 2025
Juan Carlos Moles Burriana Novetat
Carlos Carsí Alboraia Novetat
Palacio i Serra Artesans Daimús Repeteix en 2025
Fran Santonja Alacant Repeteix en 2025
Port d'Alacant Salva Banyuls i Néstor Ruiz València Repeteix en 2025
Sagrada Família
Pere Baenas Gandia Novetat
Sèneca-Autobusos José Gallego i Toni Pérez València Repeteix en 2025
Baver-Els Antigons
Paco Torres
València Repeteix en 2025
FALLES
Tot i que m’he centrat en les fogueres de categoria especial, he pogut esbrinar informació sobre altres categories, i tant monuments grans com infantils, podem assegurar que la similitud és la mateixa.
tal com hem anomenat de la mateixa manera des de fa alguns anys trobem artistes alacantins plantant a València, entre altres reconeguem noms com: Alejandro Cano, Roberto Chorro, Juanma Varó, federico Molinero, Carlos SanPedro, Sergio Gómez, Antonio Ruano, Raül Garcia Pertusa entre altres destaquen en la construcció de monuments infantils i el mateix Fran Santoja en monument gran.
Cal assenyalar que mai els artistes del Gremi d’Artistes de fogueres d’Alacant havien recollit tants premis en les falles, tant en el Cap i Casal com en les diferents localitats en les quals es planten falles al març. Més de 75 premis entre majors i infantils arreplegaren en 2024 els artistes de la terreta alacantina aconseguint d’aquesta manera un èxit sense precedents.
FOGueres
FALLES
FALLES FOGueres
FO GUE RES
En resum, tot i que els artistes fallers i els foguerers tenen tasques diferenciades, la interacció entre els dos grups pot donar com a resultat avantatges mútuament beneficiosos, com l’ampliació de les seues habilitats, l’accés a una major audiència i la millora de les seues obres a través de l’ús de tècniques innovadores i creatives. Amb tot que pintar fora de casa potser és en aquest cas més positiu que perjudicial.
tot i que els artistes fallers i els foguerers tenen tasques diferenciades, la interacció entre els dos grups pot donar com a resultat avantatges mútuament beneficiosos
Què pot pintar la IA a les falles?
L’ús dels algoritmes de la IA dins del món de les Falles
Albert Llueca FALLER I TECNÒLEG
Les Falles són una de les festes més emblemàtiques i tradicionals d’Espanya, conegudes per les seues espectaculars escultures de cartó pedra, focs artificials i una rica cultura popular. En els darrers anys, la tecnologia ha començat a jugar un paper cada vegada més important en aquesta celebració, especialment amb l’ús d’algoritmes d’intel·ligència artificial (IA) per a resoldre concursos i millorar l’experiència global de les Falles.
Un dels principals usos dels algoritmes de la IA en les Falles podria ser l’optimització de la logística i la planificació. Les Falles impliquen la coordinació de nombrosos esdeveniments, des de la construcció i instal·lació de les falles fins a la gestió de les multituds durant les celebracions. Els algoritmes poden analitzar grans quantitats de dades per a preveure fluxos de visitants, optimitzar rutes de transport i assegurar que els recursos es distribuïsquen de manera eficient.
Els concursos de disseny de falles són una part essencial de la festa, on artistes competeixen per crear les millors escultures.
La IA pot ajudar en aquest procés mitjançant l’anàlisi de tendències artístiques i la generació de noves idees.
Algoritmes de machine learning poden ser entrenats amb dades de dissenys anteriors per a suggerir innovacions i millores, ajudant els artistes a crear falles més impactants i originals.
La IA també pot ser utilitzada per a l’avaluació i puntuació dels concursos de falles
La IA també pot ser utilitzada per a l’avaluació i puntuació dels concursos de falles.
Tradicionalment, aquest procés ha estat subjectiu i depén del criteri dels jutges. Amb l’ús d’algoritmes, es poden establir criteris objectius basats en diversos factors com la complexitat del disseny, la qualitat de la construcció i l’impacte visual.
Això pot ajudar a garantir una avaluació més justa i transparent.
Els algoritmes de la IA poden millorar la interacció amb el públic durant les Falles. Aplicacions mòbils i plataformes en línia poden utilitzar IA per a oferir recomanacions personalitzades sobre
esdeveniments, rutes i activitats basades en les preferències dels usuaris.
Això no només millora l’experiència dels visitants, sinó que també ajuda a distribuir millor les multituds i evitar aglomeracions.
Una altra aplicació interessant dels algoritmes de la IA és la creació de llibrets per a les Falles
Una altra aplicació interessant dels algoritmes de la IA és la creació de llibrets per a les Falles. Els llibrets són publicacions que expliquen la temàtica i el significat de cada falla, i també participen en concursos. Amb l’ajuda de la IA, es poden analitzar llibrets guanyadors d’anys anteriors per identificar els elements clau que els van fer destacar. Això permet generar continguts que tinguin més possibilitats d’obtenir el primer premi, combinant creativitat i estratègia basada en dades.
Amb l’avenç de la IA, una reflexió important és la possibilitat que els jurats humans deixen de ser necessaris per als concursos de falles. Els algoritmes poden ser programats per avaluar les falles de manera objectiva, basant-se en criteris establerts i dades històriques. Això podria eliminar el biaix subjectiu que sovint acompanya les decisions humanes i garantir una avaluació més justa i consistent.
No obstant això, aquesta transició també planteja qüestions ètiques i culturals. Les Falles són una celebració profundament arrelada en la tradició i la societat, i els jurats humans aporten una perspectiva cultural i emocional que pot ser difícil de replicar amb la IA. A més, la interacció humana i el debat entre els membres del jurat són parts integrals del procés de valoració, aportant una riquesa que va més enllà de la mera puntuació tècnica.
Tot i que els algoritmes poden ser dissenyats per a ser imparcials, és important recordar que estan creats per humans i poden reflectir els biaixos dels seus creadors. Això significa que, si no es dissenyen i entrenen correctament, els algoritmes podrien perpetuar o fins i tot amplificar biaixos existents. Per tant, és crucial que els desenvolupadors d’aquests sistemes siguen conscients d’aquestes limitacions i treballen per a minimitzar-les.
A més, la transparència en el funcionament dels algoritmes és essencial per a garantir la confiança del públic. Els participants i el públic han de poder entendre com es prenen les decisions i tenir la possibilitat de revisar i qüestionar els resultats. Això pot ajudar a assegurar que els concursos de falles seguisquen sent justos i respecten els valors de les falles, de sàtira i crítica.
La creació de llibrets per a les Falles amb l’ajuda de la IA també planteja una reflexió interessant sobre la puntuació màxima que es pot obtenir. Els algoritmes poden analitzar els criteris de puntuació establerts i optimitzar els continguts dels llibrets per a maximitzar els punts. Això significa que, una vegada creats els llibrets, es podria predir amb gran precisió la puntuació que obtindran segons el barem establert.
Aquesta capacitat de predicció pot transformar la manera com es conceben i es presenten els llibrets, ja que els creadors podrien ajustar els seus treballs per a complir exactament amb els criteris de puntuació òptims. Tot i que això pot portar a una major eficiència i a la creació de llibrets de gran qualitat, també podria reduir la diversitat i la creativitat, perquè els
participants podrien centrar-se més a complir amb els criteris establerts que en innovar i expressar la seua originalitat.
Una altra aplicació potencial dels algoritmes de la IA és la selecció de la Fallera Major, una figura central en les Falles. Tradicionalment, la selecció de la Fallera Major pot estar influenciada per factors com la falla a la qual pertany, la seua família o altres consideracions polítiques i socials. Amb l’ús de la IA, es podria garantir una selecció més imparcial i objectiva.
Els algoritmes podrien avaluar les candidates basant-se en criteris establerts com la seua implicació en les activitats falleres, les seues habilitats de comunicació, el seu coneixement de la cultura fallera i altres mèrits rellevants. Això podria ajudar a assegurar que la selecció es faça de
manera justa, sense influències externes.
A més, aquesta metodologia podria augmentar la transparència del procés de selecció, ja que els criteris i els resultats podrien ser revisats i verificats per qualsevol persona interessada. Això podria contribuir a una major acceptació i confiança en el procés de selecció de la Fallera Major.
No obstant això, és important considerar que la figura de la Fallera Major no només es basa en mèrits objectius, sinó també en la seua capacitat per a representar i inspirar la comunitat fallera. Per tant, encara que els algoritmes poden ajudar a fer el procés més just, és crucial mantenir un equilibri que respecte els valors humans i culturals que defineixen aquesta figura tan emblemàtica.
L’elecció del president d’una falla, així com dels membres de la junta i de les directives, és un procés crucial que determina la direcció i l’èxit de la comissió fallera. Tradicionalment, aquest procés ha estat basat en votacions internes i decisions col·lectives, sovint influenciades per factors personals i socials. Amb l’avenç de la intel·ligència artificial (IA), sorgeix la possibilitat d’utilitzar algoritmes per a fer aquestes eleccions de manera més objectiva i eficient.
Amb l’avenç de la intel·ligència artificial (IA), sorgeix la possibilitat d’utilitzar algoritmes per a fer aquestes eleccions de manera més objectiva i eficient
Un dels principals avantatges d’usar algoritmes per a l’elecció dels càrrecs directius d’una falla és la possibilitat d’aconseguir una major objectivitat i imparcialitat. Els algoritmes poden ser dissenyats per a avaluar els candidats basant-se en criteris establerts com l’experiència, les habilitats de lideratge, la implicació en les activitats falleres i altres mèrits rellevants. Això podria eliminar els biaixos subjectius i les influències personals que sovint afecten les decisions humanes, assegurant que els càrrecs siguen ocupats per les persones més qualificades.
La transparència és un altre benefici important de l’ús d’algoritmes en l’elecció dels càrrecs directius. Els criteris de selecció i els resultats poden ser clarament definits i accessibles per a tots els membres de la comissió fallera. Això pot augmentar la confiança en el procés de selecció i assegurar que tothom entenga com es prenen les decisions. La transparència també pot fomentar una major participació i implicació dels membres, ja que poden veure que el procés és just i equitatiu.
Els algoritmes poden processar grans quantitats de dades de manera ràpida i eficient, cosa que pot agilitzar el procés de selecció. En lloc de passar setmanes o mesos debatent i votant, els resultats es poden obtenir en qüestió de minuts. Això pot alliberar temps i recursos que es poden dedicar a altres aspectes importants de l’organització i la planificació de les activitats falleres.
Els algoritmes també poden ser adaptables i millorar amb el temps. A mesura que es recopilen més dades i es refinen els criteris de selecció, els algoritmes poden aprendre i ajustar-se per a fer seleccions encara més precises i justes. Això pot assegurar que el procés de selecció evolucione amb les necessitats i les expectatives de la comissió fallera, mantenint-se rellevant i efectiu.
No obstant això, l’ús d’algoritmes per a l’elecció dels càrrecs directius també planteja qüestions ètiques i culturals. Les Falles són una celebració profundament arrelada en la tradició i la comunitat, i les decisions humanes aporten una perspectiva cultural i emocional que pot ser difícil de replicar amb la IA. A més, la interacció humana i el debat entre els membres de la comissió són parts integrals del procés de selecció, aportant una riquesa que va més enllà de la mera puntuació tècnica.
Imatge creada per IA de l’aparença del escriptor de l’article.
També és important destacar que la transparència en l’ús dels algoritmes mateixos és fonamental. Els desenvolupadors han de garantir que els algoritmes siguen comprensibles i que els seus processos de decisió siguen clars per a tots els implicats. Això inclou la documentació detallada dels criteris utilitzats, els pesos assignats a cada criteri i com es processen les dades. Aquesta transparència pot ajudar a construir confiança en la tecnologia i assegurar que els resultats siguen acceptats per la comunitat fallera.
A més, la transparència pot fomentar una major participació i implicació de la comunitat. Quan els participants i el públic entenen com es prenen les decisions, poden sentir-se més motivats a involucrar-se en el procés i a contribuir amb les seues idees i suggeriments. Això pot portar a una celebració més inclusiva i participativa, on tothom se senta part del procés.
La transparència també pot ajudar a identificar i corregir possibles problemes o biaixos en els algoritmes. Si els resultats són revisables i verificables, qualsevol anomalia o injustícia pot ser detectada i corregida ràpidament.
Això pot assegurar que els concursos de falles siguen justos i equitatius per a tots els participants.
Finalment, la transparència pot contribuir a la sostenibilitat a llarg termini de les Falles. Quan els processos són clars i justos, es crea una base sòlida de confiança i respecte que pot perdurar al llarg del temps. Això pot ajudar a preservar la riquesa cultural de les Falles i assegurar que continuen sent una celebració vibrant i significativa per a les futures generacions.
L’ús adequat dels algoritmes de la IA pot portar a unes Falles més transparents, justes i inclusives. A mesura que la tecnologia continua avançant, és crucial que es mantinga un enfocament ètic i transparent per a assegurar que els beneficis de la IA es maximitzen i que es respecten els valors humans i culturals que fan de les Falles una festa única i estimada.
L’ús dels algoritmes de la IA en les Falles representa una fusió interessant entre tradició i tecnologia
L’ús dels algoritmes de la IA en les Falles representa una fusió interessant entre tradició i tecnologia. A mesura que la tecnologia continua avançant, és probable que vegem encara més aplicacions innovadores que ajuden a millorar i enriquir aquesta celebració cultural tan estimada. Els algoritmes poden aportar una major eficiència i objectivitat en la selecció de les falles guanyadores, la creació de llibrets i la selecció de la Fallera Major, eliminant biaixos subjectius i influències externes.
No obstant això, és essencial que els desenvolupadors i organitzadors treballen per a garantir la transparència i la comprensibilitat dels processos algorítmics. Això inclou la documentació detallada dels criteris utilitzats i la possibilitat de revisar i verificar els resultats. La transparència pot fomentar una major participació i implicació de la comunitat, assegurant que tothom se senta part del procés i confiat en la justícia dels resultats.
Els algoritmes poden aportar una major eficiència i objectivitat en la selecció de les falles guanyadores, la creació de llibrets i la selecció de la Fallera Major, eliminant biaixos subjectius i influències externe
A més, la transparència pot ajudar a identificar i corregir possibles problemes o biaixos en els algoritmes, assegurant que els concursos de falles siguen justos i equitatius per a tots els participants. Això pot contribuir a la sostenibilitat a llarg termini de les Falles, preservant la seua riquesa cultural i assegurant que continuen sent una celebració vibrant i significativa per a les futures generacions. La
implementació d’algoritmes
de la IA en les Falles també planteja qüestions ètiques i culturals que han de ser abordades amb cura. És important trobar un equilibri que respecte i preserve els elements humans i culturals que defineixen aquesta festa única. La interacció humana i el debat entre els membres del jurat, així com la capacitat de la Fallera Major per a inspirar als fallers i falleres, són aspectes que no poden ser completament replicats per la tecnologia.
En última instància, l’ús dels algoritmes de la IA pot portar a unes Falles més transparents, justes i inclusives, però només si es fa amb un enfocament ètic i transparent. La pregunta que ens hem de fer és: estem preparats en les Falles per a aquest canvi?
Maria Escriba
Satorres
El cicle faller de Silla és un poc característic, és com si anara mig any endarrerit, amb relació a les falles de València, i fa que els i les representants de les set falles de Silla estiguen vora dos anys amb molts caps de setmana ocupats, el que ocasiona moltes vegades, l’absència d’alguns d’ells i elles als actes que es realitzen una vegada passades les falles.
Aquesta diferència de cicle respecte a les falles de València, es va fer més notòria des de la implantació de les figures de les Falleres Majors de Silla, en les falles de 2018, ja que aquestes figures, sí que tenen un cicle faller com les Falleres Majors en València. A continuació vos expliquem les diferències en el cicle faller de ser Falleres Majors de Silla o d’una falla en Silla.
Presentació de l’any 2025 on la Fallera Major de 2025, com encara no s’ha fet la seua presentació va acompanyant a la Fallera Major de 2024.
Estem parlant de 8 caps de setmana de proclamacions i 8 caps de setmana de presentacions
Les proclamacions de les falles es fan relativament prompte, entre juliol i setembre, però les proclamacions no marquen una data perquè la Fallera Major proclamada vaja als actes representant a la falla, sinó que és la Fallera Major de l’any anterior qui representarà a la falla fins a la presentació. Això suposa que s’allargue el cicle faller, fins a quasi dos anys, perquè les Falleres Majors que entraran, solen
anar a totes les proclamacions i presentacions, per veure com proclamen i exalten a les que seran les seues companyes. Estem parlant de 8 caps de setmana de proclamacions i 8 caps de setmana de presentacions, però és que a l’any següent, s’ha d’anar també com a Fallera Major eixint a altres 8 proclamacions i presentacions, és a dir 16 caps de setmana per any, vora quatre mesos, tindràs ocupats, durant dos anys.
I què és el que passa? Que el primer any que vas amb tota la il·lusió d’entrar, resulta que vas, però no participes en els actes, i el segon any que moltes persones ja estan fartes d’actes i no els abelleix massa anar, doncs ha d’anar perquè eres qui tens l’obligació de representar a la teua falla. I si alguna de les Falleres Majors de falla, vol optar quan acabe a ser Fallera Major de Silla i ix escollida, són tres anys seguits de saraus fallers als quals has d’anar. Ja t’ha d’agradar, però a base de bé!
En canvi, la Fallera Major de Silla té un cicle faller com a València. La nomenen a finals de maig, o principi de juny, i a partir d’ací ja va a tots els actes, si és de fallera, va sense banda, fins que fan la seua presentació. El seu cicle faller, acaba passades falles, després d’anar al besamans i d’un sopar d’acomiadament. Per tant, les Falleres Majors de Silla, sols van a una roda de proclamacions i presentacions i no fan dos com la resta de Falleres Majors de les comissions.
Presentació de l’any 2025 on la Fallera Major de 2025, com encara no s’ha fet la seua presentació va acompanyant a la Fallera Major de 2024.
Què seria l’ideal?
En la meua opinió, que s’equiparen els dos cicles fallers, i que el de les Falleres Majors de les falles, siga com el de les Falleres Majors de Silla, un any natural i amb l’obligació d’anar sols a les presentacions i proclamacions del seu any. Crec que seria el més lògic, perquè hi ha regnats que es fan vertaderament pessats per als representants, i problemàtics per a les falles, que acaben enviant a actes a les Falleres Majors de 2016, o més enrere, perquè cap de les posteriors, vol o pot anar a l’acte en qüestió.
Però ara bé la bona qüestió… Podem canviar-ho? Doncs ací és on vindria l’embolic, tot és un tema de voluntat, i el primer que caldria és un consens. És clar que cada falla és independent per a decidir si canvia el cicle de les seues Falleres Majors, però si s’acordara entre totes les falles, doncs segur que eixiria millor. Caldria consensuar un any del canvi, i fer un any de transició. En eixe any de transició a tots els actes, proclamacions, presentacions,
Presentació de l’any 2023 on la Fallera Major de 2023, com encara no s’ha fet la seua presentació va acompanyant a la Fallera Major de 2016, que és la que representa a la falla, al no poder les de l’any 2020-2022, 2019, 2018 i 2017 anar a la presentació.
processó del Crist, nit del món faller haurien d’anar les dues Falleres l’entrant i l’eixint en igualtat de condicions, representant les dues a la falla (encara que sols una podria dur la banda), i sent nomenades les dues, ja que ambues tenen el dret de gaudir dels actes que no han viscut, i a partir d’eixe any de transició, ja tindríem els dos cicles igualats.
Podem canviarho? Doncs ací és on vindria l’embolic, tot és un tema de voluntat, i el primer que caldria és un consens
El problema, ara bé, en quin any ho fas? Això és el més complicat, però algun any caldrà fer-ho, perquè vos puc assegurar, ja que ho he parlat amb moltes Falleres Majors, que a una gran majoria, se’ls fa llarga aquesta voràgine d’actes que tenim a Silla.
* Càlcul del perímetre d’una circumferència
EJOSÉ TENA
m vaig reservar la falla guanyadora per al final. Després d’un parell de dies donant voltes per la ciutat, era hora d’admirar el projecte vencedor, la Jurado entre les especials, “la més gran”. I vaig prendre la decisió de ferho a l’hora de la sobretaula, quan la gent siga a les seues cases reposant la fartà de paella i bunyols de carabassa, i els milers de fallers i falleres busquen una cadira lliure enfront del casal per a morir una estona al sol. Qual va ser la meua sorpresa quan, pensant que no anava a haver-hi quasi ningú, em vaig trobar una marabunta de gent circumdant la falla de l’Antiga. Giraven, anaven tan a poc a poc que semblava que no, però giraven, es movien, amb la parsimònia de qui emprén un camí amb absoluta desgana. Desgana em va entrar també en veure tal formiguer, però no podia quedar-me sense rematar la llista de falles obligades, com a bon friki faller que soc, així que engolint saliva, recordant-me del santíssim mantell de la “Chepe” i clamant al cel perquè eixe forat no m’engolira, allà que em vaig ficar. I vaig girar, no sé durant quant temps, em vaig veure arrossegat per aquell remolí que em va engolir sense que res poguera fer.
donada la distància imposada pel mercantilisme firal, s’ha aconseguit deslligar la falla del barri
Diversos minuts després només havia recorregut un cinc per cent del perímetre de la circumferència. A la dreta, la fogonada de llums i sorolls d’atraccions de fira, parades de bunyols i mojitos i foodtrucks d’hamburgueses; a la meua esquerra, després de diversos caps de senyores més llestes que jo que s’agarraven a les tanques com si els fora la vida en això - arrapant a qui s’atrevira a robar-los la primera fila - un gegantesc passadís. Al fons, allà lluny, la falla. En eixe passadís es podia haver jugat fins a un partit de futbol. El ninot d’exposició, a més l’indultat, a la meitat del no-res com un photocall per a delícia dels amants de la selfie. La distància que ens separava als espectadors de l’obra guanyadora era
tan vasta i desoladora que et costava diferenciar les figures, desentranyar de què anava la falla enguany. Veure hui dia una falla d’especial s’ha convertit en un festival, com els de música que se celebren a l’estiu: tens llocs de menjar ràpid, atraccions, mercats ambulants i un cercle de ferro que la voreja per a aconseguir que pagues i consumisques dins, i t’oblides d’eixa marea de persones que t’impedeixen la visió. El contrari al que hauria de ser una falla. La falla naix del barri i l’exhibeix perquè puguem contemplar-la, no deixa de ser part de nosaltres, en una certa manera parla del que ens passa sota una metàfora de sàtira i bonicor. En una simbiosi perfecta, en una ajuda mútua, el barri li deixa a la falla que plante i la falla escenifica la veritat dels seus veïns i veïnes. Però a poc a poc l’hem allunyada de nosaltres, l’hem bloquejada, art blindat encara que en pocs dies vaja a desaparéixer, com les grans obres d’art de museus, alienes al nostre
dia a dia, que no les vam veure nàixer, que no van eixir dels nostres caps, que han de conservar-se tota la vida. Se sobreentén que tot art haja de ser preservat d’actes vandàlics, però donada la distància imposada pel mercantilisme firal, s’ha aconseguit deslligar la falla del barri fins al punt en què ni la comissió sap de què es parla aquest exercici ni el barri entén què pinta un parc d’atraccions entre els seus carrers. Després arriben, per tant, les disputes, per la
música a altes hores, perquè no es pot aparcar, la brutícia i l’algaravia… És que no hem entés que el veïnat gaudiria de la festa si se sentira part d’aquesta, i aquest canvi – que pot ser que mai es done, vist el vist – comença per tornar a portar la falla al si del carrer, acostar-la a la gent, llevar tots els embolcalls que no aporten res i estrényer el cercle perquè el missatge, eixe lema del remat i la seua explicació en les escenes, ens arribe sense soroll.
Vaig continuar girant. De sobte, un escaló. Altre. Una xicoteta rampa, en compte senyor no es vaja a entropessar. Em vaig sentir com un principiant de parkour. La demarcació de la falla plantada no està pensada perquè la falla siga visitada, i menys per a persones amb unes certes dificultats motrius – ni dificultats econòmiques… tampoc per a baixets -. No llegia els cartells, el conglomerat de ninots i colors em va saturar. De fet, cada vegada que vaig poder avançava a un parell de persones encara que això provocara saltar-me una escena. Què més donava, si no s’entenia res. Hauria sigut de gran ajuda un cartell imprés a l’inici amb una breu explicació, o un QR per a accedir al llibret en línia, almenys així buscar el lema. Si n’hi havia o no, Conselleria ho sabria, perquè sembla que és a l’únic lloc on els arriba les direccions on-line perquè hi ha punts en joc, només pel simple fet de competir. De la
mateixa manera que s’ha engrandit el cercle de la festa l’epicentre de la qual és la falla, també s’ha allunyat de nosaltres al llibret. Quan és la comissió qui es posa a donar voltes i més voltes al barri en l’arreplegà per a aconseguir vendre algun – amb el dolç i sofisticat premi d’un parell de banderetes de plàstic -, tornen amb les mans igual de plenes de llibres i les butxaques igual de buides. Per si mateix, la publicació anual sempre ha sigut maltractada, llibres horribles amb vida i miracles – i àmplia fototeca – de la falla i les representants majors en portada amb les Torres de Serrano de fons i la Senyera ondejant. Les que cuiden els seus llibrets, ho fan únicament pel premi, ja siga de textos, disseny i portada o llibre en conjunt. El llibret ja no és un instrument per a acostar al veïnat a la festa, no és un mètode de transmissió del missatge. És senzillament un tràmit d’obligat compliment que ningú pretén llegir. És una pena que la peça més valuosa de la cultura festiva hui dia siga, per contra, tan llunyana a nosaltres. Encara que els concursos hagen fomentat el que escriguem i parlem de falla i cultura, deixant la petjada de les nostres vides entre les seues pàgines, l’obsessió pels premis – i en el Cap i Casal, més concretament, per aquells que permeten, en absència de premi de falla, donar la volteta a l’Ajuntament – ens han marejat fins no saber distingir si girem en el bon sentit.
Va haver-hi moltes ocasions en què el gir es va parar. Segurament per les fotos o perquè es va fer tap en alguna cantonada amb persones que s’afegien noves al cercle de visitants. Sentir-me incapaç de moure’m entre tanta gent amb la falla al costat em va fer pensar en l’immobilisme de la festa. Als fallers i falleres ens costen molt els canvis, ens aterreixen. No puc determinar en quin moment començàrem a fer el cercle més gran i ens vam allunyar de la falla, però degué ocórrer que, de sobte, el món faller va trobar un raïl invisible el qual seguir, i del qual en cap concepte vol eixir.
Excés protocol·lari, actes anuals de postureig i exhibició, un anar i vindre d’esdeveniments religiosos. Exemples podria citar uns quants, però parlant de girs, em ve al cap el més ostentós de tots: la Fonteta. Quan aquest país fa anys que entén l’horror dels concursos de bellesa, quan sembla que ha aprés que en els programes de la televisió és masclista imposar hostesses, quan el terme Miss ens recorda als anys huitanta i noranta i presentadores de programes de varietats, ací a València, en la festa regional pagana que segurament més nombre de persones involucra, continuem delectant-nos
amb la passarel·la de setantatres candidates dones i altres tantes xiquetes. Eixe fervor de les comissions per les seues representants, eixes mares i pares pegant crits quan salen les seues xiquetes… Eliminar això hui dia en les Falles de València és impossible, mou molt, hi ha molt darrere, i dècades d’odes a una falsa tradició no es poden esborrar d’una plomada. Hi haurà qui pense que cal continuar mantenint la il·lusió d’eixe més d’un centenar de dones i xiquetes per pertànyer a la Cort d’Honor o fins i tot arribar al tron; jo, no obstant això, em retorce en sentir el terme Cort – i “senyoreta” i “doneta”- i mai entendré com es continua permetent que les xicotetes passen per eixe glop. Quan es viu des de dins, quan tens amigues que han participat, o filles d’amics, o alguna fallera major infantil de la teua falla, veus la pressió injustificada que s’exerceix pel simple fet de ser un acte on donen diverse
voltes en públic i, mudes, desfilen. Veuràs com t’agafen, tu tranquil·la i somriu, que se’t veja feliç, vinga carinyet que estàs molt guapa. Aquestes voltes i voltes que done a uns certs temes fallers escabrosos, a vegades me’ls reserve per a mi perquè, en explicar-los, la gent no acaba d’entendre’m, però el món faller hauria de fer una aturada important en la seua marxa i reflexionar per on va marxant, la qual cosa és falla i el que no, d’on va nàixer la festa i en el que ha derivat. Hui dia, que afortunadament cada dia se sent més el terme salut mental, quan tots i totes intentem lluitar contra el masclisme i els rols de gènere, quan procurem que els drets de la infància estiguen per damunt
de qualsevol cosa, sotmetre a setanta-tres xiquetes – i les que ja “van caure” en les semifinals de les preseleccions – a un certamen de bellesa, sota el nom d’una festa que mai ha tingut res a veure amb això, és com per a parar-se i girar en sentit contrari. I no, no es tracta d’eliminar la Cort ni el terme Fallera Major: es tracta de fer xicotets canvis per a que cap d’eixes xiquetes se senta perdedora, incapaç o menys que les altres.
Els únics canvis als quals sí que estem disposats són als quals, amb aquests, s’aconseguiran nous assoliments i premis. Eixa volta de rosca, el gir inesperat d’última hora… Com canviar la proposta de ninot d’exposició per a tractar el tema de
la Dana i portar-lo no a un aspecte crític – per la gestió d’abans, durant i després -, sinó amb la motivació d’arribar als cors dels visitants i guanyar un parell de vots. De veres, encara que previsible, m’ha impactat la quantitat de ninots de l’Exposició que tracten de la Dana, representant a fallers i falleres – vestits i vestides de gala, per descomptat! - tacats de fang. La vida dona moltes voltes i mai desgraciadament la podem frenar, i l’ocorregut ha sigut tan devastador que entra en la lògica la creació d’escenes que parlen de la tragèdia. Perquè ha sigut ací, perquè ens ha passat a nosaltres, i la falla conta les nostres vides, com per a no comptar la catàstrofe més gran
que ha patit aquesta terra en la seua història. Però a vegades hauríem de reflexionar en com transmetem el missatge fora, la qual cosa estem expressant. La Dana ha sigut una realitat tan aclaparadora que eixos ninots i eixes escenes haurien d’haver-se deixat la fantasia, la coentor i la consecució dels premis a un costat. Per dret, cada falla hauria de portar una escena que represente el viscut a l’octubre, però mai oblidant la crítica per la soledat i l’abandó rebut d’una terra afonada sota metres de fang. La critica, ja…, a eixa ja fa molt que la vam traure del cercle.
Vaig acabar de recórrer la falla i vaig eixir com Dorothy després de l’huracà que la va traure de Kansas. No sé quants passos he donat ni els metres que mesura la circumferència abismal que he recorregut. Només veig llums de fira, fum de fritanga i xurros, gent intentant fer-se buit per a la foto. A vegades no sé com continue obstinant-me a donar-li la volta a les falles i a aquesta ciutat en plena festa, si em deixa marejat i amb el rumb un poc confús. Serà la passió, serà que m’agrada veure falles, eixir-me del cercle, acostar-me al centre. Sí, m’agrada veure falles en Falles, girar entorn d’elles.
Donar-li la volta a les falles i donar-li voltes a les Falles.
I, sempre que puc, plasmar-les en el llibret.
pinten les falles 2025?
TOMÀS PALO MARES LÓPEZ
Aquest article és la nostra manera de donar visibilitat i recolzar a les falles dels pobles afectats per la DANA que s’han vist en una situació que no es podien imaginar, i en una gran dificultat que encara que costarà temps, de segur que també se superarà i com a fallers i falleres que són, ressorgiran, en aquest cas del fang, com fem cada any quan cremem les nostres falles. * Com
Aquest article mai ens haguera agradat escriure’l, perquè haguera significat que haguérem tingut un any normal, amb les dificultats habituals que apareixen en qualsevol exercici faller, però res que no haguérem vist amb anterioritat i que tindríem la seguretat de saber com poder fer-li front. Però lamentablement la DANA va aparéixer en les nostres vides i també en la nostra vida fallera.
SEDAVÍ, Benetússer, ALFAFAR,
CATARROJA,MASSANASA, ALBAL
Aquest article és la nostra manera de donar visibilitat i recolzar a les falles dels pobles afectats per la DANA
Hem contact amb una falla de moltes de les poblacions més afectades perquè ens conten com els ha afectat la DANA, com han començat a alçar-se després del colp, i com pinten les falles 2025 en la seua població.
Primer parlarem amb falles d’Utiel i Algemesí, afectades pel desbordament del Riu Magre, i després parlarem amb falles afectades pel desbordament del Barranc de Poio, des dels pobles a més distància de Silla, fins a les falles de les poblacions més properes. També parlarem amb dos artistes que tenien el seu taller a les zones afectades i que ens contaran la seua experiència i com veuen la propera plantà de les seues falles.
Llegiu els seus testimonis amb atenció, perquè ens parlen de solidaritat, voluntariat, treball en equip, esforç i sacrifici en defensa de la seua activitat fallera. Són moments durs i difícils però el seu treball perquè tot torne a la normalitat el més prompte possible és digne d’admirar. Des d’ací tot el nostre suport, solidaritat, i admiració.
Utiel
VICENTE GARCÍA. PRESIDENT JUNT A TRES PERSONES MÉS DE LA FALLA PUERTA DEL SOL D’UTIEL.
A Utiel només ha afectat una zona del poble, no ha sigut com a Paiporta o Catarroja que ha sigut el poble sencer, ací ha sigut la part més pròxima al Riu Magre, i just nosaltres tenim el casal al costat del riu. En aquest casal estem només des de fa dos anys, encara que la nostra trajectòria fallera és de vuitanta-dos anys. El casal era una antiga discoteca, per tant, és molt gran, amb pista de ball, cuina, terrassa, banys, etc.
A Utiel només ha afectat una zona del poble, ha sigut la part més pròxima al Riu Magre, i just nosaltres tenim el casal al costat del riu.
Eixe dia el riu es va començar a eixir a les 14.30h. Ací al casal hi havia un President tractant de posar un xicotet mur de contenció perquè no entrara
l’aigua, però en veure que l’aigua li arribava pels turmells, es va haver d’anar. Teníem una porta gran de cinc metres que va desaparéixer portada pel corrent, i l’aigua va entrar fins a 3 metres d’altura.
Ho hem perdut tot: mobiliari, electrodomèstics, equip de música i altaveus, estris de cuina, l’arxiu, censos… l’única cosa que s’ha salvat és la part d’arxiu més antiga, que per seguretat tenia jo a ma casa, però tot això dels últims vint anys s’ha perdut. També hem pogut recuperar, perquè afortunadament no s’ho va emporta el corrent d’aigua, un ninot de Llongo amb el qual guanyàrem el ninot indultat fa tres anys, i al qual li teníem molt d’afecte. Es va quedar surant dins del casal, i el restaurarem, ja que ha sigut una sort poder recuperar-ho.
Ha costat molt netejar el casal, en ser tan gran hi havia molt de fang per a llevar, hi havia dos pams per tot el casal, però rebérem molta
ajuda, dels nostres fallers i falleres, de fallers i falleres de les altres dues falles d’Utiel, de gent coneguda, de l’UME, van vindre serveis de neteja de Madrid, de la nostra falla amiga Pare Méndez de Torrent, que també ens van portar material de neteja. I sobretot dels agricultors, que ací són els que han salvat al poble, ja que quan l’aigua va començar a baixar a la nit, van ser els primers a eixir amb els seus tractors a rescatar a les persones, perquè l’ajuda en eixe moment no podia arribar a causa del desbordament del riu.
Hem fet una valoració de danys per a l’assegurança, i supera els 40.000 euros que teníem assegurat de contingut, com segurament ha passat a molts llocs, només en teles i material per a la presentació hi havia més de 5.000 euros. També hem de fer molta obra, restaurar la cuina, tornar a equipar-la, els desguassos també cal reparar-los, hi ha un mur al pati que ha caigut, cal tornar a fer el torrador que teníem fora… En fi, queda molt a fer.
D’ajudes com a falla no hem rebut res, ni del Govern,
ni de la Generalitat, ni de l’Ajuntament. Encara que entenc que l’Ajuntament tinga altres prioritats abans que les falles, perquè hi ha molta gent afectada a Utiel. En ser falles no podem optar de moment a cap de les ajudes que han tret, ja que no hi ha una específica per a nosaltres.
D’ajudes com a falla no hem rebut res, ni del Govern, ni de la Generalitat, ni de l’Ajuntament
A Utiel som tres falles i som l’única que estem en aquesta zona, així que som l’única que ha perdut el casal i la que més fallers i falleres afectats té.
Ara ja han passat quasi tres mesos i hem tornat a la normalitat entre cometes.
Ja tenim una porta, s’ha pintat el casal, s’ha posat de taulells el sòcol que teníem, i ja estem fent coses. Nosaltres som una falla molt activa tot l’any, fem presentació amb decorats, musicals, obres de teatre i fins fa poc no hem pogut reprendreho. La nostra presentació serà el 8 de febrer, que era
la data prevista, només hem modificat un acte d’imposició de bandes, que vam haver de celebrar-lo de manera més íntima, perquè no hi havia dates ni lloc per a fer-ho com tots els anys.
La previsió per a enguany és celebrar les falles, com cada any, amb tots els actes previstos, farem un llibret més xicotet en una impremta local que també ha sigut afectada, per a col·laborar amb les empreses locals afectades.
Afortunadament, la nostra falla no ha sigut afectada, està en el taller de David Sánchez Llongo, el nostre artista. Fins ara, les reparacions fetes, a falta de saber el que ens cobreix l’assegurança, les estem podent pagar amb el pressupost de la falla, no hem necessitat demanar més diners al faller. A més, l’amo del local s’ha portat molt bé i ens ha perdonat un parell de mesos de lloguer, i amb eixos diners i l’esforç de molts fallers, estem reparant el casal en un temps rècord. Així que malgrat l’ocorregut, tindrem unes falles com qualsevol altre any.
Per a finalitzar només em queda agrair a tothom que ha ajudat a les persones
afectades, ja no sols a nosaltres com a entitat festiva d’Utiel, sinó a qualsevol persona, entitat o comerç i que aprenguem perquè no es torne a repetir, que intentem no instal·lar-nos en les zones pantanoses o inundables i que la classe política cree plans contra inundacions, que es duguen a terme i que siguen efectius.
Algemesí
DIANA MARTÍ.
PRESIDENTA DE LA FALLA TRES MORERES D’ALGEMESÍ.
A Algemesí hi ha onze comissions falleres i només tres han estat fortament afectades perquè hi ha casals que estan a la part alta. Al nostre casal faller entrà més d’un metre d’aigua. Un veí que viu dalt del casal intentà tancar les portes però era impossible per la corrent. Eixa setmana estàvem preparant la festa de Halloween i quan uns dies després vam obrir les portes del casal començà a eixir tota la decoració que havíem preparat. La gent jove de la falla i del poble foren els primers en vindre amb una pala per ajudar a netejar el casal. També vingueren els músics i tota la gent jove d’Agullent! Són els nostres músics des de fa molt de temps. Ens portaren també tot tipus de material per poder netejar, i això que hagueren de caminar més de cinc quilòmetres perquè tots els accessos al poble estaven tancats. Dins del casal l’hem perdut tot, les cambres i els congeladors estaven voltats del revés, la barra es va partir,
l’equip de música estava tot amuntonat... ens ha fet molt més mal que la riuada del huitanta-dos! Estava tot ple de fang, i tot i que érem més de quaranta persones treballant per llevar-lo, a hores d’ara encara queda fang dins del casal. Gràcies a la solidaritat de la gent hem pogut reposar molt del material perdut. Inclús es va ficar en contacte amb nosaltres la Casa Regional Valenciana de Gavà, amb qui ens hem agermanat. Vingueren un matí i ens portaren un fum de material, encara m’emocione quan ho recorde perquè era gent que no coneixíem de res i que ens contactà a través d’Instagram. La Muixeranga d’Algemesí també ha col·laborat, al igual que moltíssima gent que ha fet la seua aportació per poder reposar el material perdut. Hem tingut la iniciativa de posar una etiqueta amb el nom dels col·laboradors ens el material nou que hem comprat. Manuel Santos, un
instagramer que té més de quatre-cents mil seguidors, em va cridar un dissabte de vesprada i em va proposar netejar i desinfectar el casal i poder fer una paella el diumenge per a tot el veïnat de la falla, pareixia increïble com va ser capaç de comboiar tantíssima gent per netejar el casal i preparar huit-centes racions de paella. També va recaptar diners mitjançant les xarxes socials per comprar nou material, no ens ho podíem creure. Ara bé, de moment no hem rebut cap ajuda oficial, ni local, ni autonòmica, ni estatal.
“Un
instagramer em va cridar un dissabte de vesprada i em va proposar netejar i desinfectar el casal i poder fer una paella el diumenge per a tot el veïnat de la falla”
No obstant això, les comissions falleres d’Algemesí hem decidit tirar cap endavant amb les festes del 2025, no podem parar tota l’economia
que gira al voltant de les Falles. Afortunadament els monuments de les comissions d’Algemesí no han estat afectats. Hem reorganitzat el calendari d’actes i ens hem adaptat a la situació el millor que hem pogut. Necessitem la festa de les Falles per poder eixir, per poder remuntar l’ànim dels fallers i les falleres. De fet, no volem dedicar el nostre llibret a la Dana, però sí que volem agrair a tots i totes aquells que ens han ajudat durant els últims mesos.
“Necessitem la festa de les Falles per poder remuntar l’ànim dels fallers i les falleres”
Aldaia
VICENTE SANZ. VICEPRESIDENT DE LA FALLA SANT VICENT D’ALDAIA.
Al nostre casal l’aigua va entrar fins a una altura de 80 centímetres. Ha afectat pràcticament a tot el que és el sòcol que tenim de taulell, amb el que comporta, ja que a poc a poc va eixint la humitat i haurem de fer reforma i pintar-ho bé.
Teníem també un armari amb els estendards i corbatins de cinquanta anys que també han sigut bastant afectats. I el que més ens ha fet mal sentimentalment és un ventall que mesura uns 2 metres amb l’envergadura d’1.50, que el teníem en una vidriera al fons del casal en l’escenari, i era una joia que teníem guardada, ja que pertanyia a la falla amb la qual guanyàrem per primera vegada el premi a l’any 82, ha sigut afectada la zona de les varilles i intentarem restaurarlo en la mesura que siga possible.
La neteja del casal la deixàrem per a la setmana de després de la DANA, quan ja havíem pogut, en gran
mesura, solucionar-se les cases de cadascú i havíem ajudat ja amics i familiars. Netejàrem el casal juntament amb les persones voluntàries i l’UME i vam ser un punt de recollida i repartiment d’ajuda humanitària. Un cap de setmana vam donar menjar a totes les persones voluntàries que passaven per ací, vam fer unes 450 racions de menjar i hem estat ajudant en allò que podíem. La veritat és que hem sentit molt de recolzament en tot moment.
La neteja del casal la deixàrem per a la setmana de després de la DANA, quan ja havíem pogut, en gran mesura, solucionarse les cases de cadascú i havíem ajudat ja amics i familiars
Hem fet una valoració de danys d’uns 40.000 euros. Només hem rebut una ajuda de la fundació Horta Sud, i estem esperant cobrar del consorci d’assegurances.
La veritat és que a data de hui el poble està molt recuperat, hem sigut, segons les estadístiques de persones afectades, el quart poble més afectat. Però no sé per què motiu, es veu el poble molt més avançat en labors de neteja de carrers, de residus, etc. Igual s’ha gestionat d’una altra manera, però fins i tot quedant molt a fer, la sensació ací és una altra.
A Aldaia som nou falles, i som set les falles afectades, però la idea és fer unes falles 2025 com les de tots els anys, ningú fins ara ha dit el contrari, ni s’ha plantejat cap qüestió sobre aquest tema. Es comprimirà el calendari de les presentacions per poder ferles totes abans de març, i així tractar de gaudir de les millors falles possibles.
Per a finalitzar, agrair l’ajuda que hem tingut i pensar que, al cap i a la fi, les persones que no hem patit danys
personals, som afortunades. No sé si això ens “passarà factura” més endavant o no, però el que sí és clar és que intentarem eixir tan bé com siga possible, que no se’ns quede per ací res sense gaudir, i tot el que puguem, gaudir-ho hui i no ho deixem per a demà. En la meua falla tinc moltes amistats i aquests dies ho hem passat prou malament, la sort que hem tingut és que estem tothom, no ha faltat ningú, alguns han perdut més que uns altres, però tothom tenim ganes que tot això es quede ja aparcat i continuar amb eixe bon sabor de boca que teníem i que hem perdut des del 29 d’octubre.
Aquests dies ho hem passat prou malament, la sort que hem tingut és que estem tothom, no ha faltat ningú
L’Oliveral, València
MANOLO BAYONA. PRESIDENT DE LA FALLA GLORIA-FELICITATTREMOLAR D’OLIVERAL, VALÈNCIA.
Nosaltres obrírem el casal i vam veure els danys quatre o cinc dies després de la DANA, ja que abans vam estar netejant les nostres cases i ajudant al veïnat afectat.
El casal l’havíem deixat eixe mateix dia preparat per a la festa de Halloween amb les taules muntades i l’aigua va entrar fins a una altura de 70 centímetres.
Tenim el casal insonoritzat. Parets, sòl, i tot això s’ha perdut, han hagut de tallar 60 centímetres de pladur, llevar tot el parquet, i reparar-lo. El casal l’havíem deixat eixe mateix dia preparat per a la festa de Halloween amb les taules muntades i l’aigua va entrar fins a una altura de 70 centímetres
Sorprenentment, i no sabem per què, una vegada després de netejar les neveres i congeladors, ens han funcionat. Hem perdut alguna taula i algun tauler, però afortunadament els altaveus, equips de música i ordinadors, els tenim més alts i s’han salvat. De les falles de València, La torre i Forn Alcedo, segurament som la menys afectada, elles han tingut aigua quasi fins al sostre. Però, així i tot, reparar la insonorització que tenim en el casal serà molt car, el pressupost que ens han donat és de 52.000 euros.
La falla no s’ha vist afectada, el nostre artista Álvaro Guija té el taller a Silla, i allí a penes va ploure, i no va arribar el desbordament de cap barranc. D’aquesta manera podrem plantar-la al març, ja que en pertànyer a Junta Central Fallera de València, i fer actes com els premis, ofrena, etc., en València,
està clar que falles tindrem. A més, tenim més ganes si cap de celebrar, perquè els fallers i falleres d’aquesta gran comissió (som la comissió més gran Junta Central amb 1.200 persones censades) i el personal de la pedania, necessita festa i oblidar, perquè ací ni en la riuada del 57 hi havia hagut aigua, això ha sigut nou per a nosaltres.
Hem tingut molta sort amb les ajudes, donat que Junta Central Fallera ens han donat 5.000 euros a cada falla afectada; la Falla Antic Regne ens ha donat un premi de 3.000 euros a repartir entre les falles afectades, i la Marató de València, la qual organitza un concurs perquè les falles de València animen durant la carrera, ens donarà a les falles afectades l’import dels premis. Tota pedra fa paret, i a poc a poc anem remuntant.
Hem tingut molta sort amb les ajudes
Per a finalitzar, vull agrair a totes les entitats i persones que ens han ajudat: La Falla Antic Regne, Junta Central Fallera, la Marató de València i a tota la gent del poble. Ací estem i ressorgirem com sempre fem cada 19 de març de les cendres, enguany ho farem del fang, i farem la festa com toca per a gaudir-la més que mai.
Picanya
MARI PAZ PAES I NOELIA
REOLID. PRESIDENTES FALLA
BARRI DEL CARME DE PICANYA.
A Picanya hi ha quatre comissions falleres i la més afectada ha sigut la nostra. El casal de la Falla Barri del Carmen de Picanya es troba a l’avinguda paral·lela al barranc. Durant les inundacions del passat dimarts 29 d’octubre entrà vora un metre d’aigua dins del nostre casal. A més, a uns cent metres del casal tenim un altre local que nosaltres anomenem el parador, que serveix de magatzem durant tot l’any i que habilitem durant les falles per fer festa, i que també està bastant afectat.
Tot el que hi havia tant en un local com en l’altre s’ha fet malbé, però la pitjor cosa que ens ha passat és que teníem el monument faller guardat al magatzem. Per fortuna, l’artista faller, Eric Martínez, va vindre amb el seu equip i el va poder recuperar. També hem perdut els decorats dels playbacks i tot allò que hi havia al magatzem. Miraculosament una mare de Déu dels Desemparats que teníem dalt d’un moble
s’ha pogut salvar, l’aigua arribà fins als seus peus. Entre els dos casals, calculem que hem perdut al voltant de vint mil euros entre mobiliari, equips de música, cambres frigorífiques, etc. Al igual que altres comissions falleres afectades, hem rebut una xicoteta ajuda de la Fundació Horta Sud. També estem molt agraïts a tots els veïns i veïnes que de manera voluntària vingueren per ajudar-nos a netejar i poder obrir de nou els casals.
“Miraculosament una mare de Déu dels Desemparats que teníem dalt d’un moble s’ha pogut salvar, l’aigua arribà fins als seus peus”
Pel que fa a la possibilitat de poder celebrar les Falles en març, les quatre comissions de Picanya ens vam reunir amb junta local i amb l’alcalde
i prenguérem la decisió de celebrar les Falles. Els actes que hi havia programats per a novembre i desembre, o bé s’han cancel·lat o bé s’han ajornat per a després de Falles. No obstant això, anem a reprendre les activitats a partir del mes de gener dins de les nostres possibilitats, per exemple, anem a ajuntar les dues exaltacions en un únic dia perquè el local on les fem, que és el centre cultural de Picanya, està molt sol·licitat després de les inundacions. Ara mateixa, com l’església de Montserrat de Picanya està tancada per culpa de la Dana, el centre cultural s’utilitza també per fer missa. Sí que volem fer un llibret de la nostra falla, encara que els comerços col·laboradors enguany no puguen participar, perquè creiem que la nostra comissió i els nostres representants s’ho mereixen. Ja ens vam alçar després de la Covid i ara ho tornarem a fer.
“Anem a reprendre les activitats a partir del mes de gener dins de les nostres possibilitats”
Paiporta
VERÒNICA MARCH, DELEGADA DE LLIBRET DE LA FALLA PLAÇA DE CERVANTES DE PAIPORTA.
En Paiporta hi ha sis comissions falleres. Hi ha comissions que estan més afectades que altres, segons on estiguen ubicades. L’aigua entrà fins a un metre dins del nostre casal, però va arribar fins als dos metres en altres casals. Nosaltres hem tingut moltes pèrdues materials al nostre casal, però des d’un principi molts fallers i falleres baixàrem i netejàrem el nostre casal perquè fora un punt de distribució de l’ajuda humanitària. A través de les xarxes socials, comunicàrem al veïnat que el casal estava obert perquè vingueren a per productes bàsics de primera necessitat. Els fallers i les falleres ens organitzàrem en torns per poder recollir tota l’ajuda que ens anava arribant i atendre a les necessitats de la gent. Al final arribàrem a ser un punt de coordinació entre les necessitats de la gent, els voluntaris i el material que ens anava arribant. Hi ha molta faena d’obra que encara hem d’escometre:
canviar el paviment, sanejar i pintar les parets, etc. hem fet una valoració de danys d’aproximadament 200.000 euros. Tanmateix, el nostre casal no ha estat el més afectat, hi ha altres casals que han de canviar fins i tot els banys perquè la destrossa ha sigut major.
“Des d’un principi molts fallers i falleres baixàrem i netejàrem el nostre casal perquè fora un punt de distribució de l’ajuda humanitària”
Afortunadament, els nostres monuments fallers no s’han vist afectats. Férem una votació per veure si plantàvem falla o no, i vàrem decidir no plantar els monuments fallers. La idea és guardar els nostres monuments fallers per plantarlos a les properes Falles i si de cas, plantar enguany alguna cosa simbòlica en referència a les inundacions. De la mateixa manera, els representants d’enguany passaran a l’any que ve. Queda per veure si anem a fer algun tipus de festa durant la setmana fallera, si per exemple anem a fer ofrena, però dependrà de les circumstàncies d’eixe moment i dels ànims de la gent. Cal considerar que a la nostra comissió, al igual que en tota Paiporta, hi ha famílies que han perdut tot: casa, cotxe, treball... En eixe sentit, nosaltres hem decidit no carregar cap quota des de les inundacions. Hem rebut una ajuda econòmica de la Fundació Horta Sud però a hores d’ara és difícil de valorar perquè Paiporta està més centrada en recuperarse com a poble que no en pensar què anem a fer en Falles.
“Paiporta està més centrada en recuperar-se com a poble que no en pensar què anem a fer en Falles”
Sedaví
NURIA DIAZ. PRESIDENTA DE LA FALLA NOU SEDAVI DE SEDAVÍ.
En la nostra falla la DANA ens ha afectat moltíssim, tant al casal com a les falles, perquè ja teníem les dues falles al casal i ens hem quedat sense res. El nostre casal és molt gran, és una nau i ens va eixir tot per la porta. De la falla infantil no ens ha quedat res i de la gran ens ha quedat el ninot central destrossat.
Eixa nit van eixir taules, cadires,neveres… Va eixir tot excepte dos paellers que es van quedar penjats. L’aigua arribaria al metre setanta dins del casal. El problema és que la nau de darrere es va trencar, llavors ens entrava aigua per darrere i per davant. La porta que és de ferro gran, l’aigua la va alçar cap amunt i ací entraven i eixien cotxes. Fins a aquesta setmana no ens han arreglat la porta.
De la falla infantil no ens ha quedat res i de la gran ens ha quedat el ninot central destrossat
El material s’ha perdut tot, altaveus, neveres, projector, microòfons… Fins a l’escenari que tenim fix, i és prou pesat, hem de revisar-ho perquè han botat peces. També el banc de treball, la cuina… En definitiva, tot.
No hem fet estimació de danys, però sols en material segur que hi ha més de 20.000 euros, més l’obra que hem de fer, més les falles. Just havíem acabat de fer la presentació la setmana d’abans i teníem el celler fins dalt de beguda.
La neteja del casal la vam fer els fallers i falleres i les persones voluntàries . Gràcies a elles, bombers i la gent que ens ha tirat una mà, hem pogut netejar-lo, perquè realment el casal el comencem a netejar per a quan ja els fallers havien pogut arreglar les seues cases, i ajudar a familiars i amistats.
D’ajudes hem rebut la de la fundació Horta Sud, i des d’una agrupació de falles de València ens han donat cadires. Pelmoment no hem rebut res més.
A Sedaví som quatre falles, i la més afectada és Isabel de Villena, i nosaltres, les altres dues tenen prou menys danys. Per a les falles 2025 tenim clar que falles hi haurà, premis en principi no hi haurà, perquè evidentment jo no sé què plantaré. Sí que plantarem falla, alguna cosa muntarem, això segur. Però premis no es donaran, es donarà un banderí, com un homenatge solidari o una cosa així. Però es faran tots els actes i totes les coses, perquè és que al final ressorgim així a poc a poc. I a més nosaltres ens ho hem plantejat d’aquesta
Quan s’acostaven persones voluntàries a ajudar, nosaltres els informàvem que estaven en un casal, per si veien més important anar a ajudar a cases, però moltes d’elles eren falleres i es quedaven. Aquestes persones voluntàries han sigut molt importants, hi havia de tot arreu d’Espanya, de Barcelona, d’Alcalà de Guadaira, de Sevilla… venien preparadess amb els seus EPIS, amb pales, amb graneres, i portaven material i tot allò que podien.
manera. Què necessitem?
Que no tenim cadires, doncs ens emportarem les cadires, superàrem els problemes per a poder tindre falles. M’ho estic plantejant com si arriba el dia 14 de març i l’artista faller t’ha deixat plantat. No tenim falla, però tota la resta, ofrena i resta d’actes s’intentaran fer de la manera més normal possible. Ens faltaran coses, segurament, perquè per exemple estendard no tenim i estem esperant a recollir diners per a poder comprarho, però bé, a poquet a poquet.
M’ho estic plantejant com si arriba el dia 14 de març i l’artista faller t’ha deixat plantat
La presentació ja la teníem feta, s’havien fet les de dues falles i faltaven les d’altres dues, que es faran ara abans de falles, la idea és tindre tots els actes.
Llibret està previst fer, i tractarem de buscar anunciants que no estiguen
afectats i posar de manera gratuïta als comerços que s’han anunciat sempre. També farem arreplegaes simbòliques, perquè no arreplegarem diners i els portarem als comerços el seu llibret i la seua invitació, ells sempre ens han donat suport i ara ens toca a nosaltres secundar-los a ells.
Hem de fer-ho tot tan bé com siga possible pels fallers i falleres i per la gent, per donar un poc d’alegria, i perquè al final la millor manera d’ajudar és moure l’economia.
Per a acabar, vull donar les gràcies a tots els voluntaris, a la gent jove que és la que més s’ha implicat, gent de tots els costats. I a les falles vull dirlos que hem de recolzar-nos les unes a les altres i intentar tindre una festa tranquil·la i el que necessitem és ajuntar-nos i passar-ho bé entre tots, jo crec que enguany es notarà més que mai la germanor fallera.
Benetússer
JOAN MARTÍN. PRESIDENT DE LA FALLA ESTACIÓ DE BENETÚSSER.
En el nostre casal va entrar un poc més d’un metre d’aigua, la força d’aquesta ens va doblegar un parell de persianes i això va fer que entrara molta més de la que podia haver entrat si no s’hagueren trencat. Ens va destrossar part de la insonorització que teníem, material, cadires, taules, neveres, congeladors, l’oficina, tot el que estava arran de sòl, tot ho va destrossar.
Tenim un local prou gran i hi havia molt de material, decorats de playbacks, presentacions, etc. Hi ha altres falles ací a Benetússer que els va entrar dos metres d’aigua, i ho han perdut absolutament tot, nosaltres el que és de metre i mig per a dalt ho hem pogut salvar, encara que no és molt. La valoració del contingut és d’uns 13.000 euros, però hi ha molta obra per fer: la insonorització, pintura, persianes, banys… eixa part no l’hem valorada, ho ha fet directament el perit, però pujarà prou.
A més, nosaltres ens estàvem insonoritzant nosaltres mateix el casal, perquè hi ha un parell de fallers que treballen en el sector, i comprem el material i anem fent, i en eixe moment acabàvem de comprar material i això no ho vol cobrir l’assegurança.
A Benetússer som sis falles i hi ha tres molt afectades i tres afectades, però no tant. Però de segur que en obres, reparacions i material cadascuna té un mínim de 50.000 euros de danys, ja que quasi totes tenen insonoritzats els casals i reparar-ho serà molt car.
A Benetússer som sis falles i hi ha tres molt afectades i tres afectades, però no tant
La neteja del casal, la vam fer els fallers i falleres, ajudats per persones voluntàries, l’UME i fallers i falleres d’una falla de València, amb la qual té
relació un faller de la nostra falla. Gràcies a tots i totes hem pogut tirar endavant.
Hem demanat una ajuda a la fundació Horta Sud, que sabem que està ajudant a les associacions de les poblacions afectades, i estem a l’espera que publiquen alguna ajuda de la qual puguem beneficiarnos les falles, perquè de moment no ens podem acollir a cap.
L’única falla de Benetússer que la seua falla també ha sigut afectada és la nostra, ja que ens la fa Fernando López i el seu taller està a Benetússer, a prop del casal, i també ha sigut afectat. Moltes peces i ninots de les falles van eixir surant del seu taller, de fet, s’han recuperat peces que la gent havia trobat i ho anunciava en xarxes socials, i d’eixe mode les localitzaven. Ara totes eixes peces i ninots recuperats cal retocar-los d’escata i pintura per a poder
restaurar-los. Hi ha centres de falles, que s’han partit i trencat i eixos costaran més de reparar perquè com haja unflat la fusta estarà més complicat. El problema és que veurem el temps que tenen d’ací a falles. Amb Fernando hi ha molt bona relació perquè va començar amb nosaltres, la primera falla infantil que va fer, va ser ací. Li estem ajudant en tot allò que podem, parlà amb els presidents de les falles que fa i ens ha demanat ajuda perquè li tirem una mà, encara que siga per a empaperar, tirar colar, etc. i de moment cada dia va una falla i l’ajuda.
L’única falla de Benetússer que la seua falla també ha sigut afectada és la nostra, ja que ens la fa Fernando López i el seu taller està a Benetússer, a prop del casal, i també ha sigut afectat
Estem tractant de tornar a poc a poc a la normalitat, les presentacions estaven previstes per a gener, però es retardaren, la de la Fallera Major de Benetússer era al novembre, però evidentment es va ajornar, es farà a la fi de gener i després d’aquesta presentació aniran les de les falles.
Intentarem fer unes falles el més normals possibles, perquè pense que si ens quedem estancats serà pitjor i hem de tornar a la normalitat com més prompte millor. És clar que costarà, però cal ressorgir del fang, i renàixer com fem cada any fem en cremar la falla.
El que sí que s’ha pensat és llevar els concursos de presentació i de falles, ja que hi ha un premi econòmic, que enguany s’ha decidit repartirlo entre les sis comissions. En compte de competir, repartirem i ajudarem a fer que cada falla puga alçar un poc el cap amb eixos diners.
Cal tractar de fer-ho el més normal tot, perquè els i les representants es mereixen gaudir d’unes falles el més normals possibles i fins ara tampoc s’han perdut a
penes actes, així que tindran pràcticament el mateix que qualsevol altre any. Hi ha falles que s’han plantejat que els representants puguen repetir l’any pròxim, però això ja dependrà de cada falla, en Junta Local s’ha decidit que les Falleres Majors de Benetússer no repetiran.
Per a finalitzar, vull agrair a totes les persones que ens han ajudat a netejar-ho tot, fallers, falleres, voluntaris, exercit, etc. També vull animar a tots els fallers i falleres de les poblacions afectades al fet que visquen les falles, que les falles estan per a ajudar.
I aquest any més que mai, intentarem unir a la gent perquè gaudim junts.
Alfafar
JOSE SIMÓN. PRESIDENT DE LA FALLA PENSAT I FET D’ALFAFAR.
Jo vaig entrar al nostre casal el divendres després de la DANA, havia entrat un poc més de metre i mig d’aigua, i quan vaig entrar hi havia tres dits de fang, els estendards tenien aigua fins a la meitat, les senyeres també estaven bastant mullades, i tota la part electrònica: neveres, congeladors, els altaveus, l’ordinador, la taula de so, tota la il·luminació que teníem de focus d’escenari, els focus de la falla, tot, s’ha perdut. També prou mobiliari i armaris de fusta.
Les portes no tanquen bé, haurem de canviarles. Una vidriera, les dues persianes, en fi, quasi tots menys uns quadres, uns paellers i ,afortunadament, la instal·lació elèctrica de la carpa que la teníem en un entresolat i s’ha salvat, junt el que hi havia allà dalt del tot, que és el que menys utilitzem, o utilitzem una vegada a l’any: vestits de Rei Mag de la cavalcada, premis antics, etc.
Ha vingut ja el pèrit per a fer una valoració dels danys per a l’assegurança, i li hem
passat la llista de tot allò perdut, perquè hi havia prou material, el que no sabem és el que val tot. A poc a poc estem rebent donacions per a poder reprendre l’activitat, ens han donat una nevera, taules i se’ns han oferit per a fer-nos reparacions.
A poc a poc estem rebent donacions per a poder reprendre l’activitat, ens han donat una nevera, taules
i
se’ns han oferit per a fer-nos reparacions
Per a la neteja del casal vam tindre sort perquè als fallers i falleres, se’ns va unir un grup gran de persones voluntàries que va enviar l’ajuntament, ja que, en ser l’única associació del barri de Sant Jordi, es necessitava el casal per a ser punt de repartiment i feia falta netejar-lo. De fet, jo vaig obrir al matí i al migdia ja estava net.
Encara faltava molt a fer, però la prioritat en eixe moment era ajudar i repartir aliments a les persones afectades i en això ens centrem durant les següents setmanes fins que l’ajuntament va aconseguir una planta baixa d’un veí que era prou gran i ja es va passar tot allí i nosaltres ja comencem a organitzar el nostre, i veure que necessitàvem.
A Alfafar som set falles i totes en un grau o un altre hem sigut afectades, ja que, com a mínim, va entrar un metre d’aigua en tots els casals.
Ajudes de moment només hem tingut oferiments de l’agrupació de Falleres Majors de València que ens han demanat un llistat de coses que necessitem per a passarlo a les Falles de València per a veure en què ens poden ajudar. Cap administració, ni estatal ni autonòmica, han oferit ajudes directes a les falles i de l’Ajuntament entenc que d’ací a poc s’aprovaran els pressupostos, però no sé si hi haurà la mateixa ajuda de cada any a les falles o igual ens l’augmenten un poc més. Però fins ara no ens han dit res.
A Alfafar som set falles i totes en un grau o un altre hem sigut afectades, ja que, com a mínim, va entrar un metre d’aigua en tots els casals
Per a les falles del 2025 l’objectiu inicial és intentar continuar amb la major normalitat possible. Sí que s’ha cancel·lat el concurs de presentacions i es va cancel·lar en el seu moment, evidentment, el concurs de Betlems, però de moment no hem cancel·lat ni tenim intenció de cancel·lar cap concurs més.
Hi ha alguna comissió que la seua falla s’ha vist afectada, però els artistes les han estat reparant, així que la idea és plantar falles, posar les carpes, demanar els permisos com sempre, els concursos, tots els mateixos, cavalcada del ninot, el llibret, etc.
Segons es vagen acostant les dates anirem veient en quines condicions. Per exemple, del llibret ja s’ha dit que ara no
estem per a imprimir 200 o 300 llibrets, així que el més segur és que ho fem digital, i s’imprimeix com a molt, un per al concurs, perquè a més el llibret es paga dels anuncis del comerç local i ara no estan els comerços en situació de col·laborar. La idea va sorgir per part del president del Parc Alcosa, i ens va agradar a tothom, fer-ho digital mantenint els patrocinis de l’any passat, de manera gratuïta. Per als fallers i falleres, farem un pamflet amb els actes i horaris i es repartirà.
Nosaltres enguany no tenim representants així que no ens afecta, però moltes falles els estan donant l’opció als seus representants que repetisquen l’any que ve. Les presentacions també les hem replantejades algunes falles per a fer-les en el saló de dalt dels jubilats. És una cosa més informal, però ens estalviem el que val llogar la sala Canal, ja que els diners ens faran falta. Cal dir que la Sala Canal s’ha portat bé amb nosaltres i ens ha retornat la fiança que havíem donat.
Per a acabar, volia agrair l’ajuda de totes les persones voluntàries i de la resta de
persones que ens han ajudat i fet donacions, perquè si no fora per elles seguiríem enfangats. I també agrair a l’Ajuntament d’Alfafar, perquè, encara que molta gent diga que els ajuntaments no s’estan portant bé, el nostre ben mirat, i tan difícil que ha sigut la situació, no va reaccionar malament, igual no va reaccionar de la millor manera possible, però bé, tampoc se li pot demanar miracles a la gent quan el que ha passat no ho esperava ningú.
Massanassa
MARI CARMEN BELMONTE. PRESIDENTA DE LA FALLA EL DIVENDRES DE MASSANASSA
El panorama és terrible. Ha sigut un tsunami que ha arrasat amb tot! En Massanassa hi ha quatre comissions falleres: el Poble, l’Alqueria, el Jaume i nosaltres. Les inundacions han afectat a tots els que tenen un baix comercial, i per suposat, a totes les falles. La majoria dels fallers de la nostra comissió són de Massanassa i a tots i totes ens ha afectat d’una manera o d’altra. Els que pitjor estan són aquells que tenen la vivenda malmesa. Dins del nostre casal, tinguérem un metre huitanta d’aigua. Tardàrem quasi una setmana en poder obrir el casal. La persiana elèctrica no funcionava perquè s’havia anat la llum i haguérem de rebentar-la per poder entrar. Férem fotografies per a l’assegurança. Vingueren molts voluntaris ha ajudar-nos a netejar. També, clar, tots els fallers que pogueren, inclús els músics que contractem tots els anys, que són de Montaverner vingueren a ajudar-nos. Ara bé, ha quedat
tot inservible, no ens aprofita res. Ara hem de fer obra: llevar el pladur insonoritzat, ficar portes i prestatgeries noves... A més, totes les neveres i congeladors estan inservibles, al igual que totes les taules i cadires, la cafetera, l’equip de música... calculem que les pèrdues poden ser superiors a cinquanta mil euros! Absolutament tot està per a tirar al fem. Hem pogut netejar i llevar el més gros, però encara queda fang perquè costa moltíssim de llevar. A més, la pudor a fang no se’n va, està tot fet una bleda i fa oix entrar al casal. Els estandards i els corbatins els hem portat a la tintoreria per poder salvar-los. De moment ho veiem tot molt negre i no sabem en quin moment podrem reviscolar.
“La pudor a fang no se’n va, està tot fet una bleda i fa oix entrar al casal”
Les quatre comissions falleres férem una reunió amb junta local de Massanassa i els representants de l’ajuntament per veure si anàvem a fer Falles. Hi ha comissions que no tenen cap monument, ni el major ni l’infantil. Nosaltres hem pogut salvar els nostres monuments. La nostra intenció és poder gaudir de les Falles dins de les nostres possibilitats, perquè el pressupost, després d’arreglar tot el que puguem, va a ser molt inferior. Tampoc hem carregat les quotes de novembre ni de desembre a les famílies, ni hem pogut cobrar cap ajuda de totes les que hem sol·licitat de moment, excepte una ajuda de la fundació l’Horta Sud. Cal també tindre en compte que molts fallers i moltes falleres han perdut la seua indumentària fallera, però, així i tot, no descartem anar vestits de particular per poder fer festa, siga com
siga. Afortunadament, hi ha moltes comissions d’altres pobles, inclús de València, que ens estan oferint material de tot tipus per poder anar tirant: neveres, taules, cadires, etc. Les Falles també donen treball a molta gent: artistes fallers, indumentaristes, músics, floristes... Parar-ho tot en sec afectaria negativament a tot el teixit econòmic que gira al voltant de les Falles. Estem també donant la possibilitat als representants de repetir l’any que ve perquè puguen gaudir d’unes Falles més normals. Per exemple, enguany no crec que pugam fer presentacions perquè l’auditori on les féiem normalment està inservible, no té ni butaques! Un altre tema que queda encara pendent és saber si anem a cremar els monuments o no, i què anem a fer si no els cremem. El problema és que no tenim cap espai municipal on puguem guardar-los fins l’any que ve.
“l’auditori on féiem normalment les presentacions està inservible, no té ni butaques!”
Catarroja
JAVIER PEREZ. PRESIDENT DE LA FALLA L’ALBUFERA DE CATARROJA.
En Catarroja hi ha deu comissions falleres i totes han estat afectades, encara que les falles dels barris del raval i de la rambleta s’endugueren la pitjor part. L’aigua entrà amb moltíssima força a Catarroja. Al casal de la Falla la Albufera de Catarroja l’aigua trencà la persiana i la porta i entrà un metre i mig. L’aigua, a més de fer malbé tot allò que hi ha normalment dins d’un casal, cambres, cadires, taules, equip de música, s’endugué també tot el decorat que teníem preparat per a la nostra presentació, que era el dèsset de novembre. Les pèrdues també han sigut sentimentals, perquè l’aigua s’emportà totes les fotos dels representants que hi havia penjades a les parets del casal. Només es lliurà el televisor que estava penjat. El nostre monument faller estava surant en un magatzem del raval, però l’hem pogut recuperar parcialment.
Calculem que hem perdut al voltant de 60.000€. Tan
prompte com ens fou possible, entre els fallers que pogueren, els veïns i tots els voluntaris ho traguérem tot i netejàrem tot el fang que hi havia, ja que l’ajuntament de Catarroja havia contactat amb totes les falles per organitzar els primers punts de distribució de l’ajuda humanitària. L’exèrcit també es ficà en contacte amb nosaltres per demanarnos si necessitàvem qualsevol cosa i ajudar-nos. Estem molt agraïts a tots i totes aquells que han vingut a ajudar. Moltes comissions falleres de fora també ens han ajudat dins de les seues possibilitats. Respecte a les ajudes oficials, de moment no n’hem rebut cap, perquè ni som vivenda ni som un comerç, entenem que una falla de moment no és una prioritat en Catarroja. De l’assegurança tampoc sabem res, va vindre el pèrit però després no hem rebut cap resposta.
“Les pèrdues també han sigut sentimentals”
No obstant això, totes les falles de Catarroja estem d’acord en que cal celebrar les Falles. Ens hem organitzat per fer les presentacions en els pobles del voltant, inclús anem a continuar amb el concurs de presentacions. Algunes comissions han acordat la possibilitat de que els seus representants puguen repetir l’any següent. Nosaltres estem refent el decorat per poder fer la nostra presentació de la millor manera possible. El llibret el farem conforme pugam, perquè tots els comerços col·laboradors estan directament afectats i no és moment per demanar-los finançament. És una situació difícil i complicada, però de segur que anem a eixir més forts.
“El llibret el farem conforme pugam, perquè tots els comerços col·laboradors estan directament afectats”
Albal
ELENA PUCHALT. DELEGADA DE PROTOCOL
DE LA FALLA SAN
CARLOS BORROMEO D’ALBAL.
A Albal és complicat perquè hi ha falles que no han estat gens afectades, algunes, un poc, i nosaltres, per exemple, de ple. Els fallers entenen la situació, perquè hi ha fallers afectats. A Albal som set comissions i, de les set, n’hem sigut tres afectades; la nostra ha estat al 100% afectada per la ubicació en què estem. L’aigua va baixar per la rambla de Catarroja i va fer estampida contra el nostre casal, va trencar les persianes i hi va entrar tota l’aigua (sort que en eixe moment ningú estava allí perquè, si haguérem estat, no ho haguérem contat), l’aigua ho va arrasar tot, no ens queda absolutament res, va rebentar fins i tot la barra del bar. L’aigua va aplegar fins a un metre en noranta-cinc centímetres.
Nosaltres vàrem tindre sort perquè hem sigut l’única falla de la població que ha fet la presentació de la falla, va ser eixe mateix dissabte i la barrancada no ens trobà en el casal de miracle,
perquè dilluns hi vàrem estar deixant les coses. Eixe dia volíem anar a preparar tot el de Halloween, ja que tan sols teníem dos dies per a preparar-ho tot, i fórem els mateixos fallers els que diguérem que, com que feia mal dia, millor deixar-ho per a l’endemà, i encara sort!!!
Hem netejat el casal un poc entre totes i tots, perquè era tant el col·lapse... A banda, el 95% dels fallers i falleres hem estat també afectades personalment... Que, al cap i a la fi, la falla ha estat l’últim (primer, les cases, els negocis, els vehicles que ens porten a treballar), vàrem tardar quasi una setmana a poder anar al casal i vàrem al·lucinar, perquè l’aigua ha alçat fins i tot el mateix ciment que hi ha en terra, baix dels taulells. Jo, personalment, vaig ser la primera persona que va entrar al casal i, a mesura que anava entrant, m’anava quedant més al·lucinada de tot el que m’anava trobant. Era increïble tot, les parets, la terra, és que no hi quedava res.
Enguany, fem trenta-sis anys de falla i ho teníem tot en el magatzem, inclús l’escenari, que el muntem nosaltres, els ferros... tot va eixir per la porta. Ens vàrem canviar de casal fa quatre anys, amb molt d’esforç, perquè som una falla xicoteta i, al final, després de trenta-dos anys, vàrem poder canviar-nos per a tindre un casal en condicions. Després de fer tota la reforma i tot (va ser molt d’esforç, vàrem acabar l’any passat de pagar el préstec), hui en dia estem de braços plegats perquè no podem fer res si el consorci no ens paga... A més a més, tampoc sabem la quantitat que ens donarà, així que no podem fer res. Hem fet una valoració de danys tant materials com de cost d’obra del casal i els danys estan valorats en 84.000 euros, més, a part, tot el material que teníem dins, que té un valor de 46.000 euros. Sabem que tot això no ho aconseguirem, però bé... No hem rebut cap ajuda, zero, n’hem demanat moltes, però no n’hem rebut cap.
S’han reunit els presidents de les set comissions i s’ha decidit que sí que es faran
Falles, Falles normals, però també s’ha dit que es faran coses excepcionals tenint en compte que tres falles estan afectades. Nosaltres no tenim ni casal, no podem fer disfresses ni fer tallers ni organitzar cavalcades, i en eixe aspecte, per exemple, s’ha dit que no hi haurà concurs. La cavalcada anirà en honor i homenatge als voluntaris i voluntàries, militars, UME, policia... sense concurs.
El llibret n’és un exemple més, una altra cosa que no anirà a concurs, un dels motius és que la impremta a la qual solem imprimir també ha estat afectada.
S’han
reunit els presidents de les set comissions i s’ha decidit que sí que es faran Fa lles, Falles nor mals, però també s’ha dit que es faran coses ex cepcionals tenint en compte que tres falles estan afectades
El monument faller nostre, l’infantil, està a la Pobla Llarga i s’ha lliurat, sort; el major està a Xirivella i allí sí que va entrar l’aigua, a més, dos vegades (la del 29 d’octubre i la de la setmana després), però bé, l’artista ens ha dit que no ens preocupem, que la falla estarà tal com la vàrem contractar, que va avant! L’artista és Àlex Martínez, és un artista que hem contractat enguany de nou i, a mesura que es va assabentar de tot i va poder, va vindre a parlar amb nosaltres i a donar-nos suport.
Ací a Albal, en la reunió de presidents, es va dir que es donarà l’opció de repetir els actes a l’any que ve perquè siguen tal com es mereixen, ja que, per exemple, per a les presentacions, per ara, s’han acordat dos dies per a poder presentar les comissions infantils juntes un dia i les comissions majors, un altre dia, perquè almenys tinguen això.
No seran en la casa la cultura com sempre, perquè també està devastada, es canviarà de lloc, però bé... almenys hi ha alguna cosa.
L’Ajuntament d’Albal ens ha dit que no tindrem cap ajuda econòmica, però que tindrem tota l’ajuda que faça falta amb qüestions materials, un lloc per a reunirnos, un local perquè puguem emmagatzemar tot el que anem recollint... Volem agrair, sobretot, a les persones voluntàries que pogueren estar des del minut u, que en vingueren moltes i des de molt lluny, Sevilla, Osca, Zamora, Palma (Mallorca), amb els seus propis vehicles. L’exèrcit de Cadis, que ens va ajudar també moltíssim. I també als llauradors, a nosaltres, també ens han tirat moltes mans i han estat des del primer minut ajudant a tot el poble, van ser els primers a eixir al carrer!
Volem agrair, sobretot, a les persones voluntàries que pogueren estar des del minut u, que en vingueren moltes i des de molt lluny
FernaNdo LÓpez
CABAÑERO
ARTISTA FALLER
A mi la DANA em va sorprendre al taller treballant, jo tinc el taller a Benetússer, en les vies, a tres carrers del casal de la falla l’Estació. Estàvem tan tranquils treballant, ens telefonaven, però clar, ja no hi havia línia, i quan aconseguisc parlar amb la meua germana, em diu que no anara a Massanassa que s’estava inundant.
Ens quedem sorpresos perquè no plovia i, segons obrim les portes de darrere per a eixir de la nau, veiem un munt de cotxes arribar. Els preguntem i ens diuen que Massanassa està inundada, així anem a l’avinguda principal a veure i veiem que ve l’aigua, però res, venia com un toll gran i dos policies, un a cada costat, ens diuen que ens n’anàrem a casa.
Nosaltres pensàvem que vindria poca aigua, així que vam tornar al taller a posar dos taulons, però va ser posar-los, i començar-nos a entrar aigua per davant i per darrere, perquè la nau dona a dos carrers. L’aigua entrava
com si fora una dutxa que s’ompli de seguida i quan ens vam voler adonar portàvem l’aigua pels genolls i vam haver d’eixir a l’edifici de davant i allí vam estar fins a les 3 del matí que va baixar l’aigua.
En el taller ens va entrar dos metres d’aigua. Quan va baixar l’aigua vaig anar al taller, vaig obrir, vaig mirar i vaig pensar “ja vindré un altre dia”.
Tot el treball estava rebentat. Tenim tres naus, i una la tenim de magatzem de peces acabades, doncs en eixa nau l’aigua va entrar per una porta i va eixir per l’altra. Era com un riu, l’aigua entrava i es portava surant les peces. Fins i tot van aparéixer peces en l’Ikea a Alfafar, i tenia les portes a la meitat de les vies. Una bogeria!
En el taller ens va entrar dos metres d’aigua. Quan va baixar l’aigua vaig anar al taller, vaig obrir, vaig mirar i vaig pensar “ja vindré un altre dia”
L’endemà anàrem, vam veure el taller destrossat i que no podíem fer res, així que tancàrem i ens en vam anar. Perquè jo visc a Massanassa i també he sigut afectat personalment, i això l’havíem de solucionar primer.
Els meus pares, actualment, els tinc desallotjats i els tinc vivint a ma casa, ja que ells viuen al costat del barranc i ha sigut la zona més afectada de Massanassa.
Al cap de cinc dies ja vam tornar, el dilluns, només els treballadors del taller. I començàrem a netejar per una zona i pensàvem que ens anava a costar més, però el divendres ja ho deixarem tot arreglat, mig net, i després va vindre el cap de setmana, i els fallers i falleres de les falles que fem que no estaven afectades, van vindre a tirar-nos una mà a netejar, juntament amb persones voluntàries i l’UME que ens van ajudar a col·locar les portes que havíem recollit de les vies i les soldàrem i arreglàrem.
També hi havia voluntaris que eren bombers fora de servei que, per temes polítics, no els deixaven vindre a treballar ací i venien ells pel seu compte en les seues hores lliures. Entre tots ens apanyàrem i vam poder netejar-ho tot.
Hem perdut molta maquinària, instal·lació elèctrica, comptador de llum, compressor i eines. Però ho hem anat reposant, hem estat un mes treballant com a bojos per a poder posar-se de nou en marxa. Jo compartisc taller amb Josué Beitia, i entre els dos equips, persones voluntàries i persones de les falles, hem pogut restablir l’activitat i ara ja estem funcionant a ple rendiment.
El mes de novembre que vam perdre netejant l’hem duplicat en hores al desembre, i hem arreglat les peces que hem anat recuperant, de manera que ara ja està tot arreglat.
A la fi, tots els pobles afectats on jo tinc falles contractades plantaran i per tant jo el treball he d’acabar-lo.
M’estan ajudant els fallers i falleres d’eixes comissions, que venen a empaperar i fer coses que poden fer. Hem fet un grup de WhatsApp i, quan tinc treball per a ells, els avise i venen. Hem fet un gran equip i m’estan ajudant molt, ja que enguany estem redoblant esforços.
La valoració de danys d’eines, llum, maquinària, etc. Passa dels 10.000 euros i, pel moment, només ens han donat una ajuda de 5.000 euros i una altra més xicoteta, així que hem pogut començar. També estem pendents del pagament de les assegurances, però clar, per molt que els expliques que necessites els diners abans de falles, perquè el teu treball depén d’això, elles no entenen l’any faller, i no crec que ens paguen abans de falles.
Per a les meues falles, és que no tinc paraules, estic agraït cent per cent
Afortunadament, i a pesar del que ha passat, el meu treball de l’any està prou avançat i crec que vaig bé per a arribar a falles. Ha sigut un any que portava el treball molt avançat i això m’ha vingut molt bé. He hagut de retocar un poc alguns projectes, perquè encara que s’han reparat peces és impossible tindre el mateix que si no haguera passat res, però estic segur que quedarà tot bé, i que arribarem a falles sense cap problema.
Per a finalitzar, vull agrair eternament a totes les persones voluntàries que, si no haguera sigut per elles, ja no sols el meu taller, sinó tot Benetússer, Massanassa o Paiporta, no hauríem eixit d’aquesta, així que moltes gràcies.
Per a les meues falles, és que no tinc paraules, estic agraït cent per cent, per estar des del minut un que va passar, em van cridar i es van preocupar de mi i els va donar igual la falla. El primer era que jo estiguera bé i que la meua família estiguera bé i després, per la falla, ja miraríem. I això és d’agrair, la veritat, perquè et lleva un pes de damunt.
Miriam GarcÍa Sandemetrio, ARTISTA FALLERA.
Jo estava al taller amb la meua parella fent feina (estructures, empaperant) com totes les vesprades
Després va entrar la meua cunyada i sentíem moltes sirenes però no sabíem què passava, perquè eixíem a la porta i encara no veiem res.
En un grup de WhatsApp que tinc amb unes amigues es va començar a dir que se’n havia eixit el barranc i que s’havia emportat un pont (la passarel·la, com li diguem allí) i decidirem anar a veure què passava.
Em vaig canviar de roba i no em va donar temps ni a eixir per la porta, ells dos entraren cap a dins i vaig preguntar: “Però què passa? No anàvem a veure què passava?” I em digueren no, “és que ja ve l’aigua cap ací, està en el cantó d’aquest carrer”. Corrent vam agafar taulers que teníem ací en el taller, els vam ficar en la porta , els vam pegar amb l’espuma que utilitzem per a pegar suro, per a evitar que entrara l’aigua pensant que ho evitaríem així,
pensant que serien cinquanta o seixanta centímetres, però... Començà a pujar més.
Protecció civil ens va entrar a una xica, després a un home, la dona que viu en la casa de darrere per la teulada demanava ajuda... i va aconseguir passar també ací amb nosaltres amb la seua cuidadora… I ja quan vam veure que l’aigua pujava més que les fuertes que havíem ficat i que els cotxes flotaven i es pegaven colps contra la porta del taller, nosaltres tenim un piset dalt i diguérem “se n’anem tots dal”. I cinc minuts després de pujar, vam sentir un fort soroll i era la casa del costat que va caure.
Vaig dir que se n’anaren tothom fora, perquè si eixa havia caigut no sabia si la nostra també podria caure, perquè l’aigua venia amb molta força. I vam eixir tothom i passàrem la nit en el terrat de la veïna que feia res havia vingut amb nosaltres, perquè, com a més, feia aire, doncs allí asseguts en terra estàvem més resguardats i amb llençols i plàstics que jo tenia pel taller ens vam poder tapar un poc fins que l’aigua va començar a baixar i es va posar a ploure
i decidirem entrar dins de la casa.
El taller és un baix que abans era una fàbrica - tenda de mobles i tinc el taller ací des de fa nou anys, que va ser quan jo vaig començar.
En caure la casa del costat a mi em va tirar una paret del taller, i les portes d’eixa casa van caure dins del taller també.
Quan va anar baixant l’aigua vam veure tota la destrossa que teníem ací dins. No podíem eixir per la nostra porta, perquè tot el que teníem en el taller (prestatgeries, neveres…), tot estava contra les portes. A més s’obrin cap a dins, i clar, no les podíem obrir si,almenys, no llevàvem un metre vint de coses perquè es pogueren obrir...
En caure la casa del costat a mi em va tirar una paret del taller, i les portes d’eixa casa van caure dins del taller també
Així que vam passar tota la nit ací i l’endemà vam eixir per casa de la veïna de darrere. Vam botar per la teulada i vam eixir per allí.
Vam estar tres o quatre dies entrant i eixint al taller per aquesta casa, fins que vàrem poder buidar el necessari per a poder entrar per les portes.
La neteja l’hem fet nosaltres i persones voluntàries que passaven per ací i es ficaven a ajudar, gent de les falles que plante (la nova d’Orriols i Aras d’Alpuente). Però sobretot persones voluntàries, i menys mal! Perquè si ho haguera d’haver fet jo sola.. igual encara estava netejant, perquè açò estava tot tombat i flotant.
L’aigua va arribar a passar els dos metres d’altura, dos vint vam mesurar.
Els ninots els havíem deixat dalt de les taules i de les prestatgeries que estan a un metro vuitanta, així que s’havien banyat tots i estaven plens de fang.
Després d’unes quantes setmanes de neteja vaig trobar uns obrers que em feren la paret, que era el més urgent, perquè si no tenia
paret no podia anar omplint el taller. També un xic de Bunyol em va arreglar la llum, que tampoc teníem perquè els comptadors també es van cobrir d’aigua. I gràcies a aquest xic poguérem començar a ficar calefactors i deshumidificadors per a poder secar els ninots.
Els
ninots els havíem deixat dalt de les taules i de les prestatgeries que estan a un metro vuitanta, així que s’havien banyat tots i estaven plens de fang
I ara mateix hem arreglat el mínim per a poder treballar fins a falles i, després de falles, doncs ja vindran els obrers arreglar les parets i un tros de sostre on també es va afectar l’escaiola.
Jo tenia una falla ací, que és la que anava a plantar en Catarroja, i eixa falla s’anava a acabar eixa mateixa setmana. Tenia molts ninots per ací baix, però molts els tenia dalt “en el piset” que he
comentat abans, i eixos sí que s’han pogut salvar. La resta de falles venien a les següents setmanes.
El problema ara està, en que més que pedre coses que tinguérem fetes, és el perdre tota la maquinària, el haver de refer el taller de nou i el temps que hem perdut. Perquè han sigut vora dos mesos entre netejar, tornar a comprar (tampoc podíem anar perquè no teníem cotxes, perque també se’ls va emportar), havíem d’esperar a que vingueren a repartir i, a més, moltes empreses ens deien que anàrem nosaltres a recollir-ho a altre lloc, perquè a Paiporta no oferien servei de repartiment, aleshores han sigut els dos mesos de retard. Enguany plante tres falles, dos a València capital i una a Catarroja. Tinc alguna falla menys que l’any passat i menys volum, però més pressupost en les falles. Ara hauré d’invertir diners en gent que puga vindre a ajudar-me o portar peces a altres tallers perquè me les puguen treballar, perquè ara tinc el problema de l’humitat, Donat que no és l’humitat
d’un hivern normal, toques les parets i encara estan totes humides. Hem fet una espècie de secader, però és que tot tarda el doble que abans a secar-se, així que no en va a quedar altra opció que invertir diners.
La falla de Catarroja l’hem canviat per un altre disseny i serà sobre el tema de la DANA, en agraïment a totes les persones voluntàries que han vingut ajudar.
Des de la cooperativa d’artistes fallers tenim una ajuda, hi han algunes empreses que han cedit material i quan hem anat a comprar material nou ens ha eixit més barat. I des del Gremi d’Artistes estem fent un documental en el qual participem i també ens van ajudar a demanar ajudes i també a l’hora d’anar a comprar.
Els i les artistes afectats som entre 12 i 15. A alguns ens ha afectat perquè se’ns ha inundat el taller i a altres se’ls ha afectat la falla perquè ja estava en el municipi on s’anava a plantar i aquest ha estat afectat.
Jo vull agrair a totes les persones que han passat per ací i ens han tirat una mà ja siga treballant o dugent-nos menjar. A altres artistes fallers de diferents poblacions, la gent de les falles i la gent que no era ni d’ací de València, perquè si no haguera estat per ells i elles, jo no estaria ara ací treballant en el taller.
* Què pinte jo a Cullera? El problema de ser natiu a una ciutat turística.
Jose
Moreno
CULLERENC DE NAIXEMENT, CATARROGÍ
D’ESTIMA I FALLER DE L’AC FALLA EL CANET DE CULLERA
No ho negarem, Cullera, bonica, bonica és. Una ciutat costanera amb història, tradicions i molt de patrimoni cultural, però també natural. Un destí turístic per excel·lència des de la dècada dels seixanta i que, any rere any, ha anat veient una transformació constant de les seues infraestructures davant la massificaciåó en certes èpoques de l’any (pàrquings, blocs massissos d’edificis, noves carreteres, etc.). Un fenomen que obri un debat sobre què significa per als seus ciutadans conviure amb l’onada de visitants durant els mesos d’estiu.
I què pinte jo a Cullera? Eixa és la pregunta que ens faem molts cullerencs i cullerenques que no podem fer front als lloguers desorbitats a aquesta ciutat costanera, o que no podem accedir a la platja perquè està atipà de gent o que no podem arribar amb cotxe fins al bar on durant tot l’any ens fem el café matiner. Per què, llavors, ens sentim desubicats en els moments més bulliciosos de l’any? Què implica ser un cullerenc en un lloc on la identitat local sembla difusa per l’arribada massiva de turistes? Turismofòbia, diuen que és.
Amb certa tendència racista cap als madrilenys/ es, no ho negarem (que són principalment la majoria dels turistes de Cullera). És difícil. És molt difícil no trobar-te al teu lloc, quan aquest lloc t’ha vist nàixer i créixer.
I què pinte jo a Cullera? Eixa és la pregunta que ens fem molts cullerencs i cullerenques que no podem fer front als lloguers desorbitats a aquesta ciutat costanera
Cullera, sol i platja. Les pipes les canviem per colpets de cassalla als barets de vora mar o al Medusa. Un dels efectes més complexos de la massificació turística és la percepció errònia que molts turistes tenen del lloc on estan. Poden arribar a pensar que són els amos de la ciutat, especialment quan es percep que els cullerencs viuen en bona part gràcies al turisme. Però això no és del tot cert. Cullera viu d’altres coses.
I no parlem sols d’economia (que pareix que és l’únic que importa en aquest maleït món capitalista), parlem d’altres coses, com de les falles. Perquè si d’una cosa es caracteritza Cullera és per les seues falles potents artísticament i diverses culturalment: que si activitats recurrents de promoció al valencià, que si llibrets entre els millors de València, que si teatres d’una qualitat quasi professional, que si esports durant tot l’any...
Un dels efectes més complexos de la massificació turística és la percepció errònia que molts turistes tenen del lloc on estan.
Poden arribar a pensar que són els amos de la ciutat
Les falles a Cullera mobilitzen a la gent, creen germanor i un sentiment de pertinença a una terra i a una festa que (tant al meu cas com en molts que conec) es veu tensionat cada vegada més per la dificultat de viure allí. Perquè ser faller/a o, encara més, fer falla no és una tasca de tres dies, és un treball anual: cercar artista només acabar l’exercici, preparar les activitats de promoció de la llengua a partir de juny, que si iniciem confecció de llibret en juliol, que si en estiu encetem actes protocol·laris, que si en setembre assagem teatre... Una tasca continua
que, no vivint allí, es fa molt més que complicada. Un cercle incomplet, perquè el turisme degrada el poble, els lloguers pugen, has d’anarte’n fora, ja no pots baixar al casal cada setmana (la gasolina està cara), comences a desenganxar-te involuntàriament del tràfec constant de la falla, inicies un procés d’allunyament de les activitats, acabes deixant de formar part d’aquell món i... finalment deixes de ser tu. Acabes sentint-te un estrany. I més si perds el cotxe en la DANA per viure a Catarroja i ja sols et queda connectar-te en línia a les reunions de casal. Experiència de real, vos ho assegure.
Apa, amb compte! No estic dient que el turisme siga roín. És innegable que el turisme proporciona un impuls econòmic vital per a les ciutats com Cullera, que depenen dels ingressos que genera l’afluència de visitants. Però també són evidents la saturació dels serveis públics, la pujada dels preus en llocs claus com
restaurants i comerços o la pèrdua d’espais exclusius per a residents. El turisme creix i la ciutat perd la seua autenticitat local, convertintse en un lloc només orientat a la demanda turística, on els cullerencs/ques deixen de ser protagonistes per donar pas a una economia en què el turisme es converteix en el centre de tot.
Perd l’autenticitat local... Això també passa amb les falles de Cullera? Realment no. O, millor dit, encara no.
Si d’alguna cosa em sent orgullós és que quan a les meues visites guiades o als meus free tours faig menció de les falles, als meus clients els recomane sempre que, per a gaudir de les falles de manera plena i amb una experiència no sols festiva, sinó també cultural, que s’apropen a localitats més xicotetes com Dénia, Cullera, Silla o Catarroja, així evitaran la massificació i podran gaudir de l’experiència artística. Però des que es va convertir en Patrimoni i el màrqueting
faller és cada vegada més potent, el nombre de visites creix. I no és mala aquesta idea: de fet, els experts de la matèria (obviem empresaris i gent de capital) afirma que una bona solució a la massificació turística estival estaria a incentivar el turisme de baixa temporada i en promoure altres activitats culturals i festives que no es concentren només al voltant de l’estiu, contribuint així a una diversificació de l’oferta turística.
Hui en dia sentirte un estrany durant l’estiu a Cullera és una realitat. Però sentir-te un estrany durant les falles, seria una atrocitaT
Hui en dia sentir-te un estrany durant l’estiu a Cullera és una realitat. Però sentir-te un estrany durant les falles, seria una atrocitat. Perquè platges n’hi han moltes, però el sentiment faller arrelat a una falla sols n’hi ha una. I el faller o fallera de cor, que no de tratge, sap de què estic parlant. Per tant, fique l’exemple de Cullera, que és d’on vinc, però aquesta reflexió pot ser extensible a qualsevol altra localitat. Si es vol mantenir l’essència i la qualitat de vida dels veïns, cal trobar un equilibri entre la festa, l’oci i la convivència on els ciutadans locals no siguen relegats a un segon pla. Només així, qualsevol destinació turística i fallera podrà continuar creixent, mantenint les seues arrels i oferint alhora una acollida respectuosa als turistes. Tal vegada per a la ciutat de València ja és massa tard, i més en les polítiques actuals. Però Cullera, esperem, encara és a temps de maniobrar el destí turístic que està portant.
* Pintant al carrer. L’art urbà: un museu a l’abast de tothom.
L’art sempre ha sigut motiu de converses, interpretacions diverses i, sobre tot, de debats, en tots els seus formats, des del més clàssic fins al més modern. Ha evolucionat, i s’ha reinventat en moltíssimes ocasions.
Hui, com a aficionat que soc, parlaré d’una de les versions de l’art que, segurament més d’un lector i lectora, ja ha viscut en primera personÅa: l’art urbà.
Com el seu nom indica, podríem definir l’art urbà com un tipus d’art que naix als carrers, però el podem trobar també en altres espais menys esperats.
Joshua Cabrera COMUNICADOR I
AFICIONAT A L’ART
URBÀ
Malgrat la ubicació d’aquestes obres, totes tenen una cosa en comú: el món és el seu museu, i el que més åm’enamora de l’art urbà és que totes i tots teniåm accés a ell. Tothom, en igualtat de condicions, pot gaudir de les creativitats que s’han pÅlasmat en eixa superfície.
Des de finals del segle XX, el terme d’art urbà, també conegut comunament com a Street Art o post-grafiti, s’ha caracteritzat per la voluntat de l’artista de transmetre (mitjançant dibuixos, adhesius, pòsters, etc.) un missatge polític, social i/o cultural. A nivell personal, una de les versions que més m’aågraden és el desenvolupament de la perspectiva 3D, o també coneguda com a artifici, on
la nostra percepció del mural canvia en funció de en quin element o punt ens enfoquem.
On podem trobar-lo? El lloc més comú normalment són els carrers, negocis, i fins i tot, als edificis públics. Les façanes, portes, finestres, el sòl… Qualsevol poble o ciutat, independentment de la seua importància o tamany, pot ser el llenç en blanc perfecte per a transmetre un missatge. No
obstant això, i com havia dit abans, es pot trobar també en llocs més apartats de nuclis urbans, com edificis abandonats, parets derruïdes, polígons industrials… En el món de l’art no hi ha regles, com és ben sabut per tothom, i l’art urbà no és la excepció.
Murals Algemesí Festes Mare de Déu Artista Gemalpu (Gemma Alpuente Adam). Font: Joshua Cabreåra
Qualsevol poble o ciutat, independentment de la seua importància o tamany, pot ser el llenç en blanc perfecte per a transmetre un missatge
Malgrat que m’agradaria fer-li justícia a totes les creativitats que m’he trobat durant aquestos anys, em centraré principalment en els pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana, on no són poques les obres que artistes arribats de llocs molt diferents han deixat la seua essència creativa. En primer lloc parlaré de la meua llar: Gandia, on és cada vegada més freqüent (gràcies també a projectes com el Serpis Urban Art Project) trobar murals dedicats a Gandia, la diversitat, el comerç local i a una de les figures més importants de la nostra ciutat: Sant Francesc de Borja, patró de la ciutat (del qual podem trobar un mural pintat pel famós muralista Diego As en el mural
Mural Cheste festival GraffiteaCheste Autors Xolaka i De tripas Aerosol. Font: Joshua Cabrera
lateral de l’hotel Borgia). Al costat de Gandia podem trobar Beniopa, que també ha vist els seus carrers plens de color gràcies al projecte ‘Encuentro Paredes’, que ens ha deixat magnífiques obres, com la de La Peixa, Allan Halley o Roseta FS amb estils molt diferents. Allunyant-nos un poc, tenim altres pobles com Bellreguard, Ròtova, La Font D’en Carròs o Oliva, que ens sorprenen amb més d’un missatge en forma de mural. Saltem directament a La Ribera Alta, amb pobles com Alberic, Guadassuar i, no podia faltar, Algemesí, amb tot tipus de murals plens de color i dedicats a les seues emblemàtiques festes i una de les seves senyes més identitàries: les muixerangues. D’altra banda, el poble de Xest és una de les parades més recomanables per als aficionats a l’art urbà gràcies al festival Graffitea, dedicat a l’art urbà. La quantitat de murals que estan accessibles és immensa, i d’eixos carrers han sorgit fotografies molt icòniques, com el famós mural de Alessiainart, el de Xolaka i De Tripas aerosol o el de Medianeras Murales (un duo format per l’arquitecta
Vanessa Galdeano i Analí Chanquía, llicenciada en belles arts). Per descomptat, he de nomenar la capital de la Comunitat Valenciana: València. En la ciutat es poden trobar moltíssims murals repartits pels diferents barris, i fins i tot hi ha un carrer famós pels seus murals, popularment conegut com a ‘el carrer de colors’. Es tracta del Carrer de Moret, situat al barri ‘El Carme’, que, gràcies a la presència dels murals, va passar de ser un carrer només transitat pels veïns i veïnes a ser un dels carrers més visitats pels amants de l‘art urbà que visiten València. No puc tancar este paràgraf sense nomenar dos pobles més, que em van sorprendre molt gratament: Fanzara (un poble de muntanya situat en Castelló) i Petrer (en Alacant). Les dues poblacions són l’escenari protagonista de festivals dedicats a l’art urbà: el festival M.I.A.U. (Museu Inacabat d’Art Urbà) en Fanzara i el festival ARTenBITRIR en Petrer.
Hi ha moltes persones que ens han regalat obres meravelloses, i, tot i que m’agradaria nomenar a
Mural Encuentro Paredes Beniopa Alessiainart i Gonzalo.Rojas7. Font: Joshua Cabrera
Mural Fanzara Autora Julietaxlf. Font: Joshua Cabrera
totes les que han aportat molt al món de l’art urbà, aquestes són algunes que sempre han aconseguit que m’ature a observar el seu treball: Okudart, un dels artistes a nivell internacional
que, sota el meu punt de vista, millor representen la diversitat. Ha treballat en diversos països i, fins i tot, el seu treball va ser protagonista en 2018 en la falla de l’Ajuntament de València, junt amb els artistes fallers Latorre i Sanz. Alessiainart també sorprén pel seu estil tan diferenciat i remarcat, amb patrons normalment circulars i colorits. Julieta XLF aconsegueix combinar a la perfecció un estil més proper a la innocència infantil (amb dibuixos molt identificatius) i, al mateix temps, carregarlo de la profunditat d’un missatge per a adults. Roseta FS, Aleixa La Peixa i Toni Espinar, artistes locals que han omplit de colors carrers de municipis com Gandia, Bellreguard, Ròtova… Donant també visibilitat al talent valencià. De tripas aerosol, que ens sorprén no sols pel seu estil tan únic i abstracte sinó per les seues iniciatives de murals on tothom pot participar en el mural i sentirse part del projecte.
Mural Fanzara Zorro. Font: Joshua Cabrera
Mural Gandia Carrer de San Ramón. Font: Joshua Cabrera
Mural Gandia 2 Carrer de San Ramón. Font: Joshua Cabrera
De vegades només
cal donar una ullada, potser trobes una sor presa plena de color, il·lusió i amb un missatge que contar-te
Gràcies per haver-me acompanyat en aquest breu recorregut sobre l’art urbà, i recorda: no cal acudir a llocs tancats per a conéixer el treball d’artistes. De vegades només cal donar una ullada, potser trobes una sorpresa plena de color, il·lusió i amb un missatge que contar-te. L’art urbà és, sota el meu punt de vista, una de les maneres més eficaces de donar l’oportunitat a artistes de tot el món de mostrar el seu talent, omplir de color i bellesa un carrer vell i fer servir un espai com és el carrer, que és de totes i tots, com a mitjà de comunicació per a expressar un missatge que siga visible per a totes les persones disposades a conéixer-lo.
Mural Valencia Okudart En front de l’Estació de Joaquim Sorolla. Font: Joshua Cabrera
*
Què pinta un rocker a la socie tat del reggae ton?
Vivim en una època on la societat està molt globalitzada i molt connectada tecnològicament, on els corrents i els gustos es transmiteixen de forma molt generalitzada.
Dintre d’aquesta homogeneïtat hi ha moltes subcultures i dues d’elles són el rock, un corrent molt arrelat durant els anys 70 i 80, i el reggaeton, corrent que des de fa uns anys està sent el “boom” de les noves generacions.
Rubén Sabater MÚSIC I ROCKER
El rock, a banda de ser un corrent musical, sempre ha sigut una forma de vida, la rebel·lia contra el sistema. Sempre ha estat marcat per la tendència de fugir de la rutina i trencar amb les normes de comportament, la seua música es caracteritza per les guitarres distorsionades i les seues lletres carregades de disconformitat amb el món actual.
El rock sempre ha sigut una
forma de vida, la rebel·lia contra el sistema
D’altra banda, tenim el reggaeton, que en els últims temps s’ha convertit en la música de les masses on, hui dia, és el so dominant a les ràdios, discoteques i a la vida en general. Ritmes bàsics i molt enganxosos amb lletres explícites i una estètica molt homogènia que, sumat a la globalització de la societat, ha fet que es torne un fenomen predominant a la societa
I encara que no ho parega, el rock i el reggaeton naixen d’una forma molt semblant, per una banda el rock es caracteritza per trencar en el sistema i una lluita contra una societat que es percebia com injusta i opressiva, i el reggaeton naix també com un corrent vinculat molt a la cultura urbana i a la forma de ser i expressar-se de la joventut enfront de la societat que viuen. En l’apartat més personal recorde en la meua joventut que, al meu poble, hi havia molts grups de
rock, a molts adolescents ens agradava algun instrument i ens ajuntàvem i muntàvem un grup. I açò també era possible perquè sabíem que podríem compartir açò en molta gent, ja que teníem molts llocs on anar a tocar la nostra música en directe. Hi havia molts llocs on s’apostava per la
música en directe i es feien concerts, llocs on, quan no hi havia concerts, sempre sonava la música rock de fons. Eren llocs on anar amb la teua colla a gaudir.
Encara que no ho parega, el rock i el reggaeton naixen d’una forma molt semblant.
Hui dia no queda cap lloc dels que comentava. Potser això siga conseqüència del canvi de corrent musical o del canvi cultural de la gent, perquè com dic, ja no queden “garitos” de rock, però tampoc conec cap grup d’adolescents que munten cap grup i abans es contaven pràcticament per desenes el nombre de persones joves que érem músics i formàvem part d’un grup.
que fem és adaptar-se, i en el meu cas sempre renegar un poc de la música i els ambients als quals anem habitualment. Però eixim igualment a gaudir de la companyia de les nostres amistats i familiars.
Això sí, en el moment de pujar al cotxe o estar a casa, sempre sonarà música de rock&roll.
Hui dia als qui ens agrada el
Llarga vida al rock&roll!
* Pintant el futur. Una ex periència d’es tudis als Estats
Units
Candela Sevi lla Gutiérrez
ESTUDIANT ALS ESTATS UNITS
Des de xicoteta, vaig sentir una gran passió pel tenis i somiava amb continuar jugant sense renunciar als meus estudis. Ací a Espanya, compaginar una carrera esportiva amb els estudis universitaris és complicat, però als Estats Units ofereixen moltes facilitats perquè els esportistes puguen aconseguir assoliments tant acadèmics com esportius. Quan em van oferir l’oportunitat d’anar becada a jugar tenis allí, no ho vaig dubtar ni un segon. Sabia que seria un procés difícil, però estava disposada a fer el que fora necessari per a aconseguir eixa beca. Després de molt d’esforç, la vaig aconseguir.
El procés des que vaig decidir anar-me’n fins que vaig viatjar per primera vegada va ser bastant complicat. Vaig haver de fer molts sacrificis: deixar arrere distraccions, trobades amb amics... Però des del primer moment vaig comptar amb el suport de la meua família. El més dur abans d’anar-me’n va ser la por de perdre el contacte amb les persones que vull, sobretot per la distància i el canvi horari. Tanmateix, gràcies a les facilitats de comunicació que existeixen hui dia, això mai ha sigut un problema. Els qui han volgut estar al meu costat, continuen estant
Els meus amics i la meua família sempre van pensar que vaig prendre una decisió molt valenta per a l’edat que tenia. No tothom deixa tot amb 17 anys per a mudar-se a un altre continent, amb una cultura i idioma completament diferents.
Preparar-me tant a nivell esportiu com acadèmic va ser molt dur. Este tipus de beques no les aconsegueix qualsevol. Necessitava una nota mitjana molt alta tant en l’ESO com en Batxillerat, a més de bons resultats en els tornejos de tenis.
Compaginar tot això durant els dos últims anys d’institut va suposar dormir poc i un sobreesforç constant per a arribar a tot.
L’arribada als Estats Units va ser molt acollidora, encara que no va estar exempta de contratemps: vaig haver de passar una nit en l’aeroport JFK perquè vaig perdre un vol i em van cancel·lar el següent. Malgrat això, des del primer moment em van ajudar molt. Em van facilitar tot per a instal·lar-me en la residència, i les meues companyes d’equip em van acceptar sense problemes. Tothom va ser molt amable des de la meua arribada a la universitat.
Mai em vaig penedir de la meua decisió, ni tan sols en els moments més difícils. Adaptar-me va ser un poc complicat al principi per l’idioma, però una vegada que vaig començar a parlar, assistir a classes i entrenar en anglés, em vaig acostumar molt ràpid. En la resta d’aspectes no vaig tindre problemes, sempre he sigut prou flexible i vaig saber valorar la seua cultura per a integrar-me millor.
Mai em vaig penedir de la meua decisió, ni tan sols en els moments més difícilS
Allò era tot el que havia somiat i per això mai vaig pensar en tornar. Des del primer dia vaig sentir que el meu esforç havia valgut la pena. El que més trobe a faltar d’Espanya és el menjar. La dieta mediterrània no es troba en qualsevol lloc. I el que més em costa entendre de la vida als Estats Units és que allí les persones són menys afectuoses físicament. A Espanya és comú donar abraçades o besos, però allí solen mantenir més distància física, llevat que tinguen molta confiança amb tu.
Pense que en gran part he aconseguit mèrits per a estar on estic. He treballat molt dur i m’he sacrificat molt per a defendre els colors de la meua universitat jugant a tenis, donar classes en la universitat i, al mateix temps, traure’m un màster. Crec que tot això són assoliments importants tant a nivell personal com acadèmic i esportiu.
Què pinte jo als Estats Units?
LAitana Gómez
PROFESSORA VALENCIANA D’ESPANYOL I LITERATURA ALS ESTATS UNITS
a migració és una constant a la natura, els nostres animals segueixen rutes ancestrals per a buscar recursos, fugir de condicions adverses o trobar el millor lloc per reproduir-se i continuar la vida. Ocells i peixos creen camins que responen a un instint de supervivència. Les persones, com imagines, no som diferents (encara que alguns s’aferren al pensament contrari!). Des de temps immemorials, les persones hem migrat per raons ambientals, personals, econòmiques o polítiques, buscant seguretat, oportunitats o una millor qualitat de vida. Així que, el que per a altres espècies és considerat un procés natural, per a nosaltres s’ha convertit en un tema carregat de prejudicis, i més per a qui migra per necessitat.
“Paella” a la secció de congelats del supermercat. Aitana al ball de final de curs.
La manera com abordem la migració humana està profundament influenciada per les nostres estructures culturals, econòmiques i socials. No tots els moviments humans són valorats igual, i les narratives sobre qui migra i cap a on, generalement determinen si la migració és una amenaça o una aportació positiva. Fixa’t que la controvèrsia és evident ara mateix als Estats Units, on migrar de manera legal és un procés complexe i d’allò més burocràtic. Obtindre un visat H-1B és una de les maneres de fer-ho de manera indefinida. Aquest visat permet a les empreses nord-americanes contractar persones qualificades de
l’estranger per ocupar llocs en sectors específics, com ara la tecnologia o l’educació. Els defensors del programa H-1B expliquen que és essencial per atraure el millor talent global i mantenir la competitivitat dels Estats Units en àrees clau. Fins i tot figures com Donald Trump, que en el passat van criticar el sistema, i Elon Musk, han reconegut la importància d’aquesta immigració altament qualificada.
Les narratives sobre qui migra i cap
a on,
determinen si la migració és una amenaça o una aportació positiva
Així que jo soc una d’aquestes persones que amb una titulació puc viure legalment als Estats Units (encara que el meu visat és temporal). Gràcies a la meua titulació, que em permet ensenyar a l’escola pública i amb la capacitat de parlar els dos idiomes més parlats als Estats Units (anglès i espanyol), m’he trobat en una posició privilegiada per entendre les dificultats que viuen molts immigrants i les seues famílies. A les meues aules, la majoria dels i les estudiants són de primera generació als Estats Units, fills i filles de famílies mexicanes que han migrat amb l’esperança de millorar les seues vides. Aquesta realitat és tan
meravellosa com complexa, i es manifesta en detalls quotidians, especialment en la relació que tenen amb els seus orígens. Alguns abracen amb orgull la seua identitat, mantenint viva la llengua i la cultura de les seues famílies. Mentre que altres tendeixen a rebutjar-les, potser per una necessitat d’integrar-se en una societat que penalitza a la persona diferent. La manera més fàcil en vore en quin punt està cadascú és
Aitana a un event esportiu local.
el seu ús de la llengua que acaba per ser un dels reflexos més evidents d’aquest procés d’acceptació o distància.
I és que el procés d’acceptació a una nova cultura no és fàcil, quan vam decidir anar-se’n als Estats Units, jo pensava, de manera ingènua, que tot seria semblant a casa. Però la realitat és que a una maleta facturada sols carregues quatre coses materials que no et van a ajudar quan trobes a faltar la llar. De repent arribàrem a un país on, tot i que algunes persones parlen el nostre idioma i nosaltres el d’elles, segueixes sent diferent. Els costums, els horaris, i fins i tot la manera de comunicarse són diferents. Detalls simples com que ningú utilitza WhatsApp són exemples mínims d’aquesta adaptació constant. I mentre intentes endinsar-te en la vida del teu
nou entorn, carregues amb la culpa de saber que la teua migració és voluntària. Ningú m’ha obligat a tancar la porta de casa, a posar distància amb la meua família i amistats, però he volgut creixer i descobrir el món.
Però, viure fora del teu país no té res a veure amb el turisme. Al principi, tot és nostàlgia i les coses negatives semblen molt més grans del que són. Trobes a faltar casa, la teua gent, el menjar, i et preguntes si has fet bé en anar-te’n. Amb el temps, i gràcies a les relacions que vas construint, comences a veure el món amb uns altres ulls. És com si haguérem de reaprendre-ho tot, com un bebé que descobreix el món per primera vegada. És una sensació que et desborda i et transforma, perquè tot el que creies segur, tot el que sabies, ho has d’adaptar a un nou context.
La realitat és que a una maleta facturada sols carregues quatre coses materials que no et van a ajudar quan trobes a faltar la llar
El més curiós és que quan tornes a casa, també trobes a faltar l’altra vida que has creat a l’altra banda de l’oceà. Al final, et sents afortunada perquè, com deia Hanna Montana, tens ‘el millor dels dos mons’. Però no sols això, la distància et permet viure noves aventures. Com que ja no passes les vacances amb familiars i amistats, tens l’oportunitat de viatjar a altres països, conèixer noves cultures i enriquir-te amb totes eixes experiències.
Al cap i a la fi, viure fora és aprendre, créixer i veure el món amb una ment més oberta i un cor més gran, però sentir-te estrangera és preguntar-te constantment: ‘què pinte jo ací?’. Aquesta experiència, amb totes les seues contradiccions i moments d’incertesa, m’ha ensenyat que eixir de la zona de confort no sols és un acte de valentia, sinó també una porta oberta a entendre millor el món. Viure en un altre país no sols m’ha fet comprendre altres cultures, a altres immigrants, i també
Aitana i el seu marit Lucas tornant a Espanya el passat estiu.
m’ha reafirmat l’amor per la meua gent, els meus arrels, la meua llengua i tot allò que em defineix, per això ara em trobe sentada escrivint aquest article, després d’haver sopat a les 7 de la vesprada. Així que, encara que la distància puga pesar, migrar ens recorda que la realitat és molt més rica del que ens havien contat i que al final som nosaltres qui la construim amb les nostres vivències.
* Anem a pintar una so cietat inclusiva, una societat sana
ALidia González Núñez
EDUCADORA SOCIAL
aquesta societat hi ha persones de tota classe. Hi ha persones benvolents i persones no tan benvolents. Jo sempre dic que els col·legis, instituts i altres centres educatius són xicotetes societats on els xiquets i xiquetes aprenen a relacionar-se i a conviure amb les persones. I sobretot, aprenen a estimar, a estimar bé. És veritat que el primer agent socialitzador que té una persona quan naix és la família i que les dinàmiques familiars que se’ns inculquen des del primer moment afecten a la nostra vida de manera directa, afecten a la manera de com ens relacionem, afecta a la manera d’expressar les nostres emocions, afecta a la nostra autoestima i autoconcepte, però l’escola també és un agent socialitzador molt potent… Des dels 4 mesos on la infància ja comença a interactuar amb l’agent socialitzador de l’escola mitjançant l’escola infantil aquesta ja fa que la socialització del xiquet o xiqueta siga d’una manera o altra segons les experiències i oportunitats que li brindem dins del context educatiu.
Dels 0 als 2 anys es forma la nostra personalitat, les experiències que vivim i com les gestionem i com ens ensenyen a gestionar-nos serà determinant per a la nostra vida adulta.
I és que aprendre a gestionar-nos emocionalment a nosaltres mateixa des de ben xicotets i xicotetes pot fer que tota la nostra vida siga diferent. Aprendre a ficar límits. Aprendre a dir “no”. Aprendre a dir “fins ací, no vull açò i no permetré que la teua opinió sobre mi m’afecte perquè jo valc molt més que tot açò que tu penses de mi”.
El que passa és que açò ha de començar a treballar-se des de la primera infància. Donant-li al xiquet o xiqueta des de ben menut o menuda oportunitats i reptes perquè ell o ella es puga desenvolupar i puga descobrir per ell o ella mateixa que pot aconseguir molt més del que pensava.
Amb molta probabilitat la xiqueta de 2 anys a la que la seua família ha deixat que puje a uns
quants escalons i comprove per ella mateixa que pot superar aquest repte i és capaç de saltar els tres escalons que li facen por siga l’adolescent que quan tinga 12 anys i les seues amistats li oferisquen donar-li una calada a un cigarret per fumar tinga la suficient autoestima i un autoconcepte positiu per a dir que no vol fumar en volta de donar-li eixa calada al cigarret per intentar agradar o encaixar a algun lloc.
Aprendre a gestionar-nos emocionalment a nosaltres mateixa des de ben xico tets i xicotetes pot fer que tota la nostra vida siga diferent
I és que algunes persones adolescents sí que tenen eixa capacitat de dir “què pinte jo ací?”
Que pinte jo en un lloc on per poder encaixar i no semblar una persona rara o avorrida segons criteris externs he de fer una cosa que no vull fer? Però altres persones adolescents, desgraciadament no ho fan.
Encara que he de dir que les persones que no pinten res són aquelles que es dediquen a dir a altres persones: “ai, per què no proves aquest cubata? Mare meua, que avorrida…”. Se sent molt a algunes persones jutjar els comportaments dels seus iguals… Per exemple: “heu escoltat el que ha dit Júlia? Menuda ximpleria…” Desgraciadament, hi ha persones ja adultes dient aquests comentaris i tenint aquests comportaments i com sabem els xiquets i xiquetes imiten tot el que veuen i és així, mitjançant l’observació i la imitació dels xiquets i xiquetes veient a les persones adultes desplaçant i menyspreant als i les altres on comença l’assetjament escolar. És així com comença l’exclusió social dins de l’escola i posteriorment
s’extrapola a la vida adulta. Si ensenyem als xiquets i xiquetes a integrar a totes les persones i els fem comprendre que la diversitat enriquix el món els ells i elles assimilaran aquestes idees, però si pel contrari se li inculca a la infància que no tots i totes som iguals, que si tens més diners eres millor, que si fumes eres més “guai”, aleshores, estem fomentant la segregació, l’exclusió social i la violència. Aquestes actituds negatives cap a les persones poder fer sentir a aquestes molt malament perquè se senten desplaçades de la societat i no els fa sentir segurs i segures; els i les fa sentir, a voltes, fora de lloc.
Com pot ser el sentiment d’eixes persones que pensen que el problema són ells i elles i no la societat? Es deuen sentir desplaçades, desvinculades del món, expulsats i expulsades de la societat…
El sentiment de pertinença a un grup social és fonamental per poder desenvolupar-nos com a persones. El grup de la nostra família, el grup dels nostres amics i amigues, el vincle amb la parella, les amigues del gimnàs, els companys i companyes de treball, altres grups socials… Tots estos vincles socials i les experiències que vivim amb ells ens defineixen com a persones i ens fan ser qui som.
Per això, si ho pensem bé, totes les persones som diferents entre nosaltres, ningú és igual a ningú; cadascú de nosaltres som éssers humans
excepcionals. Per això, intentem jutjar menys a les persones, dur a terme l’empatia i la comprensió pels i les altres. Mai sabem la motxilla emocional que porten damunt les persones. Anem a fer que ningú se senta fora de lloc perquè el més bonic és trobar un lloc on et sentes segur i segura, en calma i en pau dins d’aquest món caòtic.
El sentiment de pertinença a un grup social és fonamental per poder desenvolu par-nos com a persones
* Què es pinta a Eurovisó?
Mark Dasousa
PRODUCTOR MUSI-
CAL I MEMBRE DE NEBULOSSA
Eurovisió és el festival de la cançó per excel·lència, un dels majors espectacles anuals, on està present l’última tecnologia en audiovisuals, i que es vist per milions de persones per tot el món. Per saber com és aquesta experiència, hem parlat en Mark Dasousa, productor valencià que junt amb Mary Bas formen Nebulossa, el duo d’electropop d’Ondara que ens ha representat en l’última edició.
La idea d’anar a Eurovisió partix de Mery, perquè ella veu en el Benidorm Fest que participa gent com Rigoberta o Barri Brava, i s’anima a presentar el projecte de Nebulossa al Benidorm Fest. I ho fa pel seu compte sense comentar-me res a mi, perquè ella sap que jo no estava molt a favor dels concursos, perquè sentia que per edat segurament anaven a no considerar-nos.
No era la primera vegada, que intentàvem participar en Eurovisió perquè Mary ja s’havia presentat per al Festival de Sant Marino en Itàlia, i l’any anterior, en el 2023, vam estar participant en un càsting.
L’experiència al Benidorm Fest va ser molt bona. La cançó “Zorra” va guanyar amb unanimitat per part del públic i per part del jurat, però la polèmica vingué després, en la paraula “Zorra” i en si era una cançó que debia representar a Espanya en Eurovisió. L’audiència en televisió espanyola va ser molt elevada durant tot el concurs, perquè al públic objectiu del Benidorm Fest, es va sumar més gent, que se sentia representada per nosaltres, que amb 50 anys podíem
participar i guanyar un festival així, va generar molta expectació. Òbviament, les crítiques van ser dures en alguns casos, nosaltres ho vam portar tot el millor que vam saber, Mary sí que es va veure afectada en alguns casos, perquè la gent no té cap mena de pietat i compassió quan opina lliurement. Però bo, per això vam fer després la cançó de “Cotilleo” per a dir el que pensàvem al respecte totes eixes crítiques.
L’experiència al Benidorm Fest va ser molt bona. La cançó “Zorra” va guanyar amb unanimitat per part del públic i per part del jurat
Realment, nosaltres ens vàrem prendre la nostra participació en el Benidorm Fest, com el que era, un espai on poder donar visibilitat al nostre projecte, a les nostres cançons. I no preteniem guanyar-lo, no ho teníem en el cap. Vam anar a divertir-nos, a passar-ho bé, tota l’exposició que anàvem a tindre, era una cosa que no podíem disposar pel nostre compte, era una gran ajuda per al projecte.
L’exposició mediàtica va ser molt forta, molt heavy, perquè va opinar moltíssima gent sobre la cançó, sobre nosaltres. Va arribar fins a la Moncloa la cançó i es va pronunciar gent de l’àmbit polític a favor i en contra. Però nosaltres teníem molt clar que anàvem allà a participar, a divertir-nos i que no anava a afectar-nos el que opinava la gent. Sempre que no entraren en atacs personals, que alguns va haver-hi. Pense que ho hem portat molt bé, tot el tema de l’exposició. Òbviament, ens ha canviat la vida, la perspectiva en el tema musical, com a grup. I estem molt orgullosos d’això i molt contents.
Òbviament, ens ha canviat la vida, la perspectiva en el tema musical, com a grup. I estem molt orgullosos d’això i molt contents
Hi ha una gran diferència entre el Benidorm Fest i Eurovisió, òbviament.
Bàsicament el Benidorm Fest és molt més familiar. L’idioma és important perquè el fet d’haver de parlar en anglés en els companys és una barrera, perquè nosaltres no controlem l’anglés a la perfecció. Podíem expressarnos en termes molt bàsics i això et separava un poc dels companys. Però a banda d’això en el Benidorm Fest, no sentíem que estàvem en una carrera per guanyar, estàvem rodejats de companys que també exposaven els seus treballs. Teníem una gran estima i és cert encara que sone tòpic, tot el món estava content d’estar allí, més enllà de la posició en què quedara. I en Eurovisió es viu d’una altra manera. És una competència molt gran, tot el món vol
guanyar, quedar en una mala posició afecta anímicament, no és el nostre cas, perquè nosaltres teníem molt clar al que anàvem allí. I també com estaven rebent la cançó allà en Eurovisió. I nosaltres el que preteníem era que la cançó arribara, i la cançó va quedar demostrat va arribar a tot un estadi que la cantava des de la primera frase de la cançó, no sols la tornada. I en això nosaltres ja teníem més que suficient. A vore, haguera estat molt bé quedar en una millor posició perquè el públic estava amb nosaltres i es va sentir molta decepció en vore que ens votaven tan poquet i quedàvem en la posició 22. Però la gent ho va gaudir i ho vam viure allà nosaltres en una magnitud molt gran perquè eren quasi 18.000 persones cantant la
cançó. Era una cosa molt bèstia. Si he de posar en la balança, el Benidorm Fest per a mi va tindre una ànima, un cor, una espurna que tot i que... en aquesta edició, en Suècia, i els suecs volien demostrar que han guanyat 7 vegades Eurovisió, i van treure pit, i van fer una producció espectacular inigualable. Jo trobe que enguany, Eurovisió, no va competir a aquest nivell del qual nosaltres vam veure allí, perquè va ser una bestialitat. Per a Suècia, que són creadors d’Eurovisió, estan al mil per mil en aquest concurs, i així ho van demostrar, 50 anys d’aniversari d’Abba, per a ells era demostrar-li al món que són els grans guanyadors de tota la història d’Eurovisió, i llavors li van posar un pressupost descomunal.
Nosaltres el que preteníem era que la cançó arribara, i la cançó va quedar demostrat va arribar a tot un estadi que la cantava des de la primera frase de la cançó, no sols la tornada
La polèmica amb el tema d’Israel i Palestina va ser molt dura. Va afectar molt internament, perquè n’hi havia gent molt posicionada en contra que Israel participara, i Israel estava allà perquè entre altres coses, un dels patrocinadors són d’Israel, vull dir, que això era un tema molt delicat. Nosaltres ho vam viure en primera persona perquè, a més, quan mos col·locaven per sortir a l’escenari, nosaltres anàvem en mig, davant de nosaltres estava la representant d’Israel i després de nosaltres estava la d’Islàndia. I allà votaven espurnes tot el temps, a més, va haver-hi una seguretat molt extrema, gent armada dins del recinte que acompanyàvem a la xica d’Israel, i jo fins a aquest moment, més o menys, estava tranquil, però ja sí que quan vaig adonar-me que hi havia persones en armes acompanyantla i que estaven tota l’estona mirant de reüll i estaven molt pendents de tot el que passava. A mi sí que em va generar certa sensació d’inseguretat, jo podia comprendre que aquesta persona anara escoltada, però el fet que anara en persones armades al costat d’ella, no en generava cap tranquil·litat. Ni a mi, ni a Mery, ni a molta gent de la que estava allà, que també ho van patir tot: els franctiradors, els controls, policia tot el temps... L’eslògan d’Eurovisió dia units per la música, però allí, votaven espurnes.
Per a Suècia el festival era demostrarli al món que són els grans guanyadors de tota la història d’Eurovisió, i llavors li van posar un pressupost descomunal
Els projectes de futur de Nebulossa, doncs, estem ara traient singles, vingué “Cotilleo” que va ser el primer després de “Zorra”, més tard “Por ti, por mi”. Ara traurem un altre tema més, i un altre més de cara a Pasqua, i conformarem un LP que, en principi, anava a ser un EP, després de “Polièdria Acadèmica”, que va ser el nostre primer àlbum, venia un EP que és deia “Virturosismo” de 5, 6 cançons i això s’ha convertit en un altre disc, finalment. I continuarem la gira, perquè la veritat és que tenim propostes per a 2025 i estem en moltes ganes de continuar tocant, perquè sols hem parat aquest mes de gener i part de febrer, i després ja reprenem en l’Orteràlia el dia 22, que arranquem en Madrid, de nou. I, bé, en moltes ganes de continuar fent cançons, i d’editar-les, i de mostrar-les a la gent.
* El pintor de la música valenciana: Mark Da sousa i Atòmic Studio.
Mark
Dasousa
PRODUCTOR MUSICAL
Estic completament segur que el món de la música en valencià no estaria en el moment dolç que està sense el treball en la producció musical de Mark Dasousa i Atòmic Studio. Per les seues mans han passat els grups musicals de més èxit del panorama musical valencià, i enguany en el nostre llibret estem molt contents i contentes d’haver parlat amb ell i de què ens conte com ha sigut eixa exitosa trajectòria.
El món de la música en valencià no estaria en el moment dolç que està sense el treball en la producció musical de Mark Dasousa i Atòmic Studio
Atòmic Estudio comença en l’any 2000, aproximadament, quan decidixc muntar-me un estudi de gravació per a la meua composició, per a poder tindré ferraments per a poder compondre, en el projecte que en aquell moment jo tenia, que es deia Àtom, que d’aquí ve també el nom d’Atòmic, i una cosa va portar a l’altra, gent que coneixia del món de la música, em preguntava: no podries gravar-me alguna cosa? i així va començar la gent a preguntar-me si podia fer unes gravacions, i, bé, arran d’això vaig començar a treballar, no sols en Atòmic les meues cançons, sinó també cançons de gent que venia de fora amb els seus temes.
Jo entre en la música en valencià de rebot, vaig gravar a Atòmic La Gossa Sorda a través de Jaume Farag, que era el meu soci en aquell moment, que ell era de Pego, i conec a Edu, que era el
percussionista de La Gossa, que també té un altre grup que és deia Diàsi Psicopàtic, que també van gravar en Atòmic. I quan La Gossa va començar a tocar en directe, i a tindre bolos, Edu em va cridar, per veure si podia fer de tècnic de so d’ells. I ahí és quan vaig començar a anar amb ells en directe. I a partir d’ací és quan vaig començar a introduir-me dins del que era el circuit de la música en valencià, que en aquell moment començava a créixer, en grups com Obrint Pas, que ja començaven a tindre seguidors. La Gossa que va vindre després, més tard va vindre Aspencat, que va ser també el grup amb el qual vaig treballar tots els seus discs i si no m’equivoque, varen ser 5 o 6. En el 2007 és quan jo comence realment a introduir-me dins del circuit de la música en València i a fer-me un lloc a poquet a poquet a través dels grups que venien a gravar i els grups
a través dels meus productes començaven també a créixer. Va ser un win-win, no?
Per
fer la nostra
tasca
de producció, els grups han vingut ací a treballar amb nosaltres i hem treballat amb qui ha volgut treballar amb nosaltres
Per fer la nostra tasca de producció, els grups han vingut ací a treballar amb nosaltres i hem treballat amb qui ha volgut treballar amb nosaltres. No ens hem dedicat a buscar grups i a intentar potenciar-los. Vull dir, els grups han anat apareixent, i unes coses portaven a altres, de manera natural. Vam treballar així amb Smoking Souls, per exemple, el primer single amb Feliu Ventura, ja havia treballat també amb Feliu i amb Borja Penalba, gravant-
los un directe, va ser una gran experiència. També va vindre Vertigen en l’impàs de Josep Nadal en La Gossa Sorda, Aspencat, després Smoking, de Smoking a Zoo. En Zoo vaig estar en directe molt poc de temps, perquè va nàixer el meu fill Neo, i vaig decidir que no volia estar tants dies fora. A més, lo de Zoo era molt boig ja en la primera gira, ja que tenia un munto de bolos fora. Tres o quatre dies fora en Catalunya. I jo estava disposat a anar a Catalunya i tornar l’endemà a casa. I això em permetia poder conciliar, la vida familiar. Després va vindre La Fumiga, fins el dia d’avui que encara treballem. La composició és diferent en cada grup
La composició és diferent en cada grup. Per exemple, en Aspencat creixia molt en
l’estudi. Venia Pascu amb una idea que havia treballat en la casa, però ens clavàvem a l’estudi i féiem més hores que un rellotge. Després, en Smoking Souls, ells treballaven molt en el seu local, i la veritat és que era una banda molt treballadora ja en el local, ells feien moltes hores allí. Per a ells el local era més enllà d’existir, perquè traus un disc, va gent a veure’t als concerts, per a ells el local d’assaig tenia un sentit, i ells treballaven molt.
Després, en Zoo també hi ha un híbrid, en el primer disc, que el vàrem fer també en Atòmic, ell tenia lletres, algunes bases de gent que ens enviava, altres les vàrem fer ací. Van comptar amb amics que teníem al voltant, des del germà de Panxo, tocant el baix, a Marcos, que en aquell moment estava en La Gossa Sorda, o Arnau, que després acabaran sent de
Zoo. La Fumiga ho fem tot ací, la composició naix entre Artur i jo. Artur és un tio molt creatiu, en unes idees també molt clares i ens posem i hala, fins que ix.
De tots els grups en els quals he treballat, en el que tornaria a treballar és en Aspencat, per si haguera de seleccionar algun, perquè realment he fet grans amics dins de la música. Però en Aspencat, és la banda en què més discos he treballat, i també en la que més he connectat a nivell de producció en Pascu, que és el teclista d’Aspencat i compositor, i amb Kiko, i la veritat és que he passat grans moments amb ells.
De tots els grups en els quals he treballat, en el que tornaria a treballar és en Aspencat, per si haguera de seleccionar algun, perquè realment he fet grans amics dins de la música
En el moment actual de la música valenciana, jo crec que hem tocat sostre amb Zoo, ara que ho ha deixat, La Fumiga ha continuat encara tirant amunt la música en
valencià, perquè tenen un directe molt poderós i són un grup molt volgut, en el País Valencià i en Catalunya també. Si ho pense, des que vaig començar, que Obrint Pas era com el grup que ens representava a tots i que representava tot el País Valencià en Catalunya, semblava que això no podria mai igualar-se o superar-se. I després, han aparegut grups que han lluitat i que tenien a Obrint Pas com a referent, perquè això va ser molt important, que un grup com Obrint Pas existira i arribarà a tindre un directe tan poderós com el que tenien i que reunia
a tantíssima gent. I això va ser una font d’inspiració per a grups que ha vingut després com Aspencat a Smoking, a Zoo, La Gossa, Orxata, no vull deixar-me a Orxata de costat, que també va ser una banda que vaig produir i que vaig gaudir molt. I, bo, esta és la nostra història, avui en dia això va continuar i continuaran eixint nous talents, perquè Valencià és una terra de músics.
* Què pinta el masclisme en la societat actual? Hi ha masclisme en el segle XXI?
Virginia CostA VICEPRESIDENTA
D’IGUALTAT DE LA FALLA REIS
CATÒLICS
Encara que s’han aconseguit importants canvis en la consciència social i en la legislació, malgrat els avanços en drets humans i en la igualtat de gènere, el masclisme continua present en la societat del segle XXI, manifestant-se de diverses formes, tant en actituds i comportaments individuals, com en estructures socials, econòmiques i polítiques.
La desigualtat salarial, la violència de gènere, l’objectificació o cosificació de la dona als mitjans de comunicació, la subrepresentació en càrrecs de lideratge o les pressions socials per mantindre certs rols de gènere establerts com a normes socials, són només algunes de les formes en què el masclisme es manifesta hui en dia.
Però, què pinta el masclisme? Com és què està present en la societat del segle XXI? Per a entendre com ha arribat fins als nostres dies, cal conèixer la història per a adonar-se que no portem tant de temps reivindicant els drets de les dones.
És a finals del segle XVIII quan apareixen els primers moviments per la igualtat de drets de dones i hòmens, i no és fins al segle XX quan donen els seus primers fruits. Gràcies a aquesta lluita del feminisme s’aconseguiren el dret al vot, a l’educació, a la igualtat d’oportunitats... Però encara hui, en ple segle XXI, hi ha una resistència al canvi que fa molt difícil, que el masclisme passe a la història, continuant vigent i, el que és pitjor, s’està disparant en els joves.
Cal conèixer la història per a adonar-se que no portem tant de temps reivindicant els drets de les dones
La dona en la societat
Al llarg de la història de la humanitat, des de que va aparéixer el sedentarisme, l’agricultura i la ramaderia, al neolític, la dona va quedar relegada a la llar i al servei de la família (excepte alguna excepció, que n’hi ha).
L’Antiga Grècia, bressol de la democràcia i de la civilització occidental: de l’art, la filosofia,
Els #CentresDona24H són un servei d’acompanyament i suport de GVA Igualtat i Polítiques Inclusives per a víctimes de violència masclista, de gènere i sexual, on es presta una atenció psicològica, social i jurídica | Twitter: GVA Serveis Socials, Igualtat i Habitatge.
l’arquitectura, els sistemes educatius, la política..., va continuar mantenint la dona al marge. Durant milers d’anys les dones no tingueren cap mena de vida pública ni social, no pogueren votar, ni tindre accés a les mateixes oportunitats educatives ni laborals que l’home.
Res d’aquest ordre establit va ser qüestionat, fins fa relativament molt poc: a la fi del segle XVIII amb la Il·lustració i la Revolució Francesa. És quan varen aparéixer les primeres veus femenines denunciant que la lluita pels valors il·lustrats
(igualtat, llibertat i fraternitat) només es reclamava per als hòmens. Així ho va deixar constar l’escriptora i activista política francesa Olympe de Gouges, autora de la «Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana» (1791), en la qual afirmava la igualtat dels drets de tots dos sexes. Paral·lelament, a Gran Bretanya, l’escriptora i filòsofa Mary Wollstonecraft publicava «Vindicació dels Drets de la Dona» (1792). Però, cap dels seus esforços va servir de molt.
Des de llavors, i al llarg del segle XIX, varen sorgir a Europa moviments que
demanaven la llibertat, els drets per a les dones, el sufragi universal... A Gran Bretanya, el filòsof, polític i economista
John Stuart Mill va ser el primer en la història del Parlament a demanar, entre altres propostes, que s’atorgara a les dones el dret al vot i que es canviara la paraula «home» per «persona» en la segona Llei de Reforma de 1867. Però, aquestes propostes es varen rebre amb riures en la Cambra dels Comuns i varen ser rebutjades. Aquest panorama tan desolador era el que es trobaven les dones que lluitaven per la seua dignitat: es reien dels seus drets.
Fins al segle XX, ni més ni menys, no va començar a permetre’s votar a les dones a Europa, sent les primeres a exercir el seu dret les finlandeses, en 1907. A Espanya es va reconéixer per primera vegada en la Constitució de 1931, encara que va haver-hi diverses reculades fins que anys després es va establir definitivament aquest dret.
A aquest període que va des de finals del segle XVIII fins al principi del segle XX, se li ha denominat la primera onada del feminisme.
Centres Dona 24h | Twitter: GVA Serveis Socials, Igualtat i Habitatge.
ONADES DEL FEMINISME
El feminisme és un moviment social i polític que busca la igualtat de drets entre dones i hòmens, lluitant contra la discriminació per raó de gènere.
Des de finals dels anys 60 s’ha dividit la història del feminisme en onades fent referència a les diferents etapes que l’han conformat, cadascuna amb característiques pròpies, però totes amb elements comuns. Amb la metàfora de les onades es fa referència a la seua continuïtat i connexió, però marcant les particularitats pròpies de cada període. Les diferents etapes del feminisme no són independents entre si. Han seguit un procés històric d’avanços i reculades, transformant la lluita per la igualtat en diferents moments clau de la societat.
A continuació s’expliquen les diferents onades del feminisme a Espanya, l’impacte que han tingut en la nostra societat, els moments històrics que han definit les onades, com aquestes han aconseguit avanços importants en la igualtat de gènere i s’entendrà com, malgrat tot això, encara continua havent-hi masclisme en la nostra societat.
PRIMERA ONADA: L’ETAPA DEL SUFRAGISME (FINALS DEL SEGLE XIX I PRINCIPIS DEL XX)
A Espanya la primera onada del feminisme començà més tard que en la resta d’Europa, a la fi del segle XIX o fins i tot a principis del XX, degut a la feble industrialització, a l’escassa força de la Il·lustració, al conservadorisme catòlic i a l’estructura i els interessos sociopolítics, que condicionaren no sols el retard del reconeixement dels drets de les dones, sinó també l’establiment de les més elementals llibertats d’amplis sectors de la població.
Context històric: En la primera meitat del segle XX, Espanya vivia en un context conservador, influenciat per l’Església i una estructura patriarcal forta.
Les opinions de l’època es dividien entre els que consideraven la inferioritat biològica de les dones en relació als hòmens i aquells que creien que no era convenient que les dones desenvoluparen tasques que exigiren “profunditat i constància”, ja que això entraria en contradicció amb l’únic ofici per al qual, al seu judici, estaven realment preparades, el d’esposes i mares. En aquest període, a les dones, recloses en l’espai domèstic, se’ls enaltia i definia en funció de la capacitat per a consolidar els valors de la domesticitat i la família.
Es considerava al feminisme com a factor oposat a la tradició, arribant a ser considerat com una heretgia, deslligada pels enemics de la fe i d’Espanya, amb l’objectiu de destruir la vida familiar i social.
Demandes del moviment feminista: La primera onada es va centrar en aconseguir drets bàsics per a les dones, com l’educació, la possibilitat d’accedir a professions i el dret al vot.
Espanya vivia en un context conservador, influenciat per l’Església i una estructura patriarcal forta
Encara que el moviment feminista en aquesta època va aconseguir avanços importants, com que les dones espanyoles aconseguiran votar per primera vegada en les eleccions generals de novembre de 1933, la Guerra Civil (1936-1939) i la posterior dictadura de Franco varen suposar un fre en la lluita feminista.
SEGONA ONADA: EL RESSORGIR DEL FEMINISME (DÈCADES DELS 60 ALS 80)
La postguerra i la dictadura franquista varen produir una important reculada en relació amb els avanços aconseguits per les dones en la primera onada. La legislació civil les va convertir en eix de la moralitat social i les va negar qualsevol tipus d’autonomia individual. Les dones casades havien de sol·licitar autorització marital per a la realització de tasques quotidianes com ara l’obertura d’un compte bancari, la sol·licitud d’un passaport o la validació de qualsevol tipus de contracte.
La legislació laboral va tindre un marcat caràcter discriminatori cap a les dones, amb mesures restrictives, com la necessitat del permís marital per a les dones casades, o mesures desincentivadores com retirar el plus familiar al marit si la seua dona romania en el seu lloc de treball després del matrimoni. L’educació es va separar per sexes, en defensar que cada sexe realitzaria millor els seus respectius aprenentatges per separat, amb una formació diferenciada de les
dones, “feminitzant” el seu ensenyament. A partir dels anys 60, amb l’arribada de nous corrents de pensament i la influència de la revolució sexual, el feminisme renaix a Espanya.
Context històric: És un període que va girar entorn de la lluita pels drets de dones en el final de la dictadura, en la transició després de la mort de Franco en 1975 fins a la promulgació l’any 1978 de la Constitució Espanyola i la consolidació de la democràcia.
Principals reivindicacions: Les dones començaren a lluitar pel dret al treball i a l’educació, pel control sobre el seu cos (avortament, anticoncepció) i per la igualtat legal.
Organitzacions clau: Es destaquen col·lectius com el Moviment Feminista, que varen agrupar dones de diferents ideologies i contextos, i que varen organitzar manifestacions i protestes.
Resultats: Amb els primers governs democràtics es començaren a materialitzar les primeres conquestes a nivell institucional, com la
creació de l’Institut de la Dona. En 1985, es va aprovar una llei de despenalització parcial de l’avortament, i en els anys següents, es varen aconseguir avanços en drets laborals i familiars. Encara que la igualtat legal encara era llunyana, les dones espanyoles varen començar a tindre una major presència política i social.
Amb l’arribada de nous corrents de pensament i la influència de la revolució sexual, el feminisme renaix a Espanya
TERCERA ONADA: DIVERSITAT
DEL FEMINISME (ANYS 90PRINCIPIS DELS 2000)
Context històric: La tercera onada del feminisme a Espanya arriba en un context d’avanços democràtics i d’obertura social, si bé encara persisteixen moltes desigualtats.
Noves perspectives: A partir dels anys 90, el feminisme a Espanya incorpora visions de gènere més inclusives,
Cartell amb Gisèle Pélicot escrit en francés que diu ‘La vergonya canvia de bàndol. No a la cultura de la violació’, dissenyat per l’artista gràfica belga Aline Dessine, en un acte de suport a Marsella el 14 de setembre de 2024.
reconeixent la diversitat dins del moviment i lluitant també pels drets LGTBI.
Reivindicacions i visibilitat: La lluita feminista es diversifica, incloent-hi qüestions com la violència de gènere, l’assetjament sexual, la discriminació laboral i la visibilitat de les dones en els mitjans de comunicació.
Casos com el de “les xiquetes d’Alcàsser” en 1995 o el d’Ana Orantes en 1997 (atroçment assassinada després d’eixir en la televisió per a parlar dels
40 anys de maltractament físics i psicològics que havia patit), encara que no varen estar exempts de polèmica per la falta de rigor, varen ser crucials per a elevar l’interés informatiu pels casos de violència de gènere. Aquestos casos passaren de tractar-se com fets aïllats de l’Espanya negra i profunda, a convertir-se en un problema social, amb un canvi en el tractament d’aquestes notícies en els mitjans de comunicació. La violència contra les dones va passar a
ocupar espais més rellevants tant quant a la seua presència i ubicació en els mitjans de comunicació com en les agendes de la classe política del nostre país.
Alhora, va començar a haverhi un canvi en la percepció social del maltractament per violència masclista, que anà gradualment assentantse en la societat espanyola, passant de considerar-se un mer assumpte conjugal que havia de relegar-se a la més estricta privacitat, a situar-ho fora de l’àmbit privat. La commemoració a partir de l’any 2000 del “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona”, el 25 de novembre, va
contribuir a la sensibilització social sobre l’existència i la magnitud d’aquest problema.
Casos com el de “les xiquetes d’Alcàsser” en 1995 varen ser crucials per a elevar l’interés informatiu pels casos de violència de gènere
Cartell campanya de Dénia amb motiu del 25-N (2022)
Assoliments: En 2004, el govern espanyol va aprovar la Llei Orgànica de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, que en aquell moment va ser considerada una de les més avançades a Europa i un pas fonamental per a erradicar aquest tipus de violència al endurir les sentències contra els agressors, al mateix temps que els dificultava que contactaren amb les seues víctimes. A més, es va lluitar per polítiques públiques més inclusives i pel reconeixement dels drets sexuals i reproductius.
Cartell de #HermanaYoTeCreo | Twitter: @paulaboneti
QUARTA ONADA: LA GLOBALITZACIÓ DEL FEMINISME (ANYS 2010 FINS A L’ACTUALITAT)
Malgrat tot l’aconseguit en matèria de drets civils, laborals i educatius, i en igualtat, la quarta onada feminista va esclatar per la magnitud dels delictes de violència sexual, i les xarxes socials varen ser claus.
Context actual: La quarta onada està marcada per la globalització i les xarxes socials.
Característiques fonamentals: El seu caràcter global, la seua conversió en un moviment de masses que utilitza la força col·lectiva per a generar el canvi, la utilització de les xarxes socials per a organitzarse i la seua composició intergeneracional.
Reivindicacions més àmplies: Els moviments feministes actuals se centren en
l’erradicació de la violència contra les dones, la lluita per la igualtat salarial, els drets reproductius, el consentiment sexual, i té en compte la diversitat d’experiències de les dones (per raça, classe social, orientació sexual, etc.). Es tracta d’aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i hòmens.
La quarta onada feminista va esclatar per la magnitud dels delictes de violència sexual, i les xarxes socials varen ser claus
Moviment #MeToo (2017): moviment iniciat de manera viral com a hashtag en les xarxes socials que va córrer com la pólvora a nivell global per a denunciar l’agressió
sexual i l’assetjament sexual. L’aparició d’aquest moviment va influir fortament en la presa de consciència a nivell mundial. A Espanya es varen fer virals els #HermanaYoTeCreo o #EstaEsNuestraManada, com a resposta a la sentència judicial a la violació grupal de la manada per a mostrar la solidaritat amb la jove (2018) i el #SeAcabó després del bes no consentit de Luis Rubiales a la guanyadora del Mundial Jenni Hermoso (2023).
Assoliments recents: En 2022, es va aprovar la Llei Orgànica de garantia integral de la Llibertat Sexual, més coneguda com a la “Ley del sólo sí es sí”. A més, es va declarar la violència sexual com un problema estructural i ha augmentat la consciència social i política sobre els drets de les dones.
Quant ha avançat Espanya, doncs, en matèria d’igualtat?
Com és l’Espanya de hui venint d’on ve? D’una dictadura de 40 anys on les dones eren considerades menors i propietat dels pares o dels marits. D’un país en el qual el divorci es va aprovar en 1981. On la primera reforma de la Llei de l’avortament de 1985 es va produir en 2010. D’un país on la majoria de les interrupcions voluntàries de l’embaràs es continuen realitzant, en 2024, en la sanitat privada. Amb persones i partits que parlen de violència intrafamiliar o que directament neguen la violència masclista.
Radiografia de la violència masclista a Espanya en 2024
Al menys 47 dones han sigut assassinades per violència de gènere i 9 menors han sigut assassinats per violència vicaria a Espanya en 2024,
segons dades del Ministeri d’Igualtat recollits per Europa Press. Han hagut 11 feminicidis menys que en 2023. No obstant això, 2024 ens deixa una xifra rècord quant a les víctimes per violència vicària des que hi ha registres, igualant al pitjor any, el de 2015. A més, 36 menors han quedat orfes en 2024 després dels assassinats de les seues mares (els majors d’edat no es comptabilitzen).
Al menys 47 dones han sigut assassinades per violència de gènere i 9 menors han sigut assassinats per violència vicaria a Espanya en 2024
Set de les dones víctimes s’han registrat en la Comunitat Valenciana, que és la tercera autonomia amb més casos. Els mesos d’estiu són els que
més víctimes varen deixar en el conjunt del país, per la qual cosa es torna a confirmar que el factor estacional incrementa el risc.
Anàlisi de les dades acumulades
Des que es varen començar a recopilar en 2003, la xifra d’assassinades per violència de gènere ascendeix a 1.292 dones. La trentena és el grup d’edat en el qual es concentra un major nombre d’assassinades. Per darrere, encara que no a molta distància, estan la
Campanya de Dénia amb motiu del 25-N (2022)
quarantena i la vintena. Per nacionalitats, el 65% de les dones eren espanyoles. Quant als agressors, el 67% eren espanyols. El 21% dels hòmens es varen suïcidar després de perpetrar el crim, per la qual cosa no varen poder ser jutjats pels seus fets i un 13% ho va intentar.
D’altra banda, la xifra dels menors assassinats suma 62 des de 2013 que és quan començaren a recopilarse aquestes dades, sent la immensa majoria dels assassinats perpetrats pels seus pares, el 88,5%, enfront de
l’11,5% que són comesos per la parella o l’exparella de la mare. Després de perpetrar el crim, el 56% dels agressors es varen suïcidar i el 12% ho va intentar. A més, 469 menors han quedat orfes des de 2013 després dels assassinats de les seues mares (els majors d’edat no es comptabilitzen).
Des de l’any 2022, la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere també elabora una estadística de feminicidis perpetrats fora de l’àmbit de la parella o l’exparella, i fins al primer semestre de 2024 han sigut
62 les assassinades pel fet de ser dones. En el 58% dels casos l’agressor va ser un familiar, en el 27% un conegut i el 15% restant va tindre una motivació sexual.
La magnitud de la violència contra les dones és inassumible i és fa necessari aquest anàlisi de les dades dels crims masclistes, per, a més, combatre els corrents negacionistes que repeteixen en xarxes socials i diferents fòrums que l’agressor no sol tindre nacionalitat espanyola, o que la víctima sabia on es ficava.
Denúncies per violència de gènere
A Espanya, des de 2009, s’han interposat més de 2,34 milions de denúncies per violència de gènere. En 2024, s’han presentat més de 560 denúncies diàries per violència de gènere, el que fa una mitjana de 23 denúncies cada hora. No obstant això, en més del 70% dels casos de violència de gènere de 2024 no constaven denúncies per maltractament contra el presumpte agressor. Precisament, es tracta d’una qüestió sobre la qual el Ministeri d’Igualtat tracta de conscienciar a la societat per a aconseguir salvar vides amb campanyes de sensibilització interpel·lant a l’entorn de les víctimes, perquè siga aquest el que denuncie si és coneixedor d’algun cas de violència masclista.
La magnitud de la violència contra les dones és inassumible
El telèfon 016, les consultes en línia a través del correu electrònic 016-online@ igualdad.gob.es, el canal del WhatsApp en el número 600 000 016 i el xat en línia, accessible des de la pàgina web violenciagenero. igualdad.gob.es, funcionen les 24 hores, tots els dies de la setmana. En el 016 es pot demanar assessorament sobre els recursos disponibles i els drets de les víctimes de totes les formes de violència contra la dona, així com assessorament jurídic de 8.00 hores a 22.00 hores tots els dies de la setmana, amb atenció en 53 idiomes i un servei adaptat a possibles situacions de discapacitat. És gratuït i no deixa rastre en la factura
telefònica.
A més, els #CentresDona24H són un servei d’acompanyament i suport de GVA Igualtat i Polítiques Inclusives, per a víctimes de violència masclista, de gènere i sexual, on es presta una atenció psicològica, social i jurídica. Si ho necessites, crida al 900 580 888 o al 016. Si penses que ella ho necessita, crida.
Violència sexual
En 2024, a Espanya s’han denunciat 14 violacions al dia, és de dir, una cada dues hores; i 55 agressions sexuals al dia (sense penetració), és a dir, més de dues cada hora. Unes agressions que no deixen d’augmentar, segons
el Balanç de Criminalitat d’Interior, que assenyala un augment d’un 4,8% respecte a 2023.
Any rere any continuen creixent les denúncies per violència sexual, gràcies a una major consciència social, però aquest tipus de violència masclista encara registra baixos nivells de denúncia. Segons l’última macroenquesta de “Violència contra la Dona” (2019), a Espanya només es denuncien l’11% de la violència sexual, a pesar que el 2,2% de la població femenina major de 16 anys reconeix haver sigut víctima d’aquesta violència sexual (més de 450.000 dones).
Els motius que exposen les dones per a no denunciar són la vergonya (40,3%), haver sigut menor quan va tindre lloc (40,2%), el temor a no ser creguda (36,5%), la por a l’agressor (23,5%), i en menor percentatge: el ser qüestionades, restarli importància a l’agressió, no voler passar per un procediment judicial revictimitzant i, fins i tot, la culpa. Tot açò sumat al fet que la violència sexual és un atac a la dignitat de la persona en un dels àmbits més íntims, han perpetuat el silenci entorn d’aquests delictes. Encara hi ha una labor molt important per fer, que ha de veure amb la necessitat d’eliminar estereotips i
prejudicis de gènere que encara existeixen quan estem parlant de delictes contra la llibertat sexual, com qüestionar aspectes de la víctima, relacionats amb la seua roba o el seu estil de vida, per exemple. Unes idees preconcebudes que seria absurd plantejar-les en una altra mena de delictes, com pot ser un robatori. Any rere any continuen creixent
les denúncies per violència sexual, gràcies a una major consciència social.
A més, en el marc de la violència sexual, Espanya té un deute pendent a l’hora de
donar resposta a les víctimes de tràfic i d’explotació sexual, sobre les quals a penes existeixen dades i per a les quals no es disposa d’una llei integral.
Es calcula que a Espanya hi ha més de 114.000 dones en situació de prostitució i almenys un 24% d’elles, més de 27.000, es troben en risc d’explotació sexual, i entre un 8,5% i un 15,4%, en risc d’haver sigut captada per una xarxa de tràfic.
En 2023, 652 dones i 12 xiquetes víctimes d’explotació sexual varen ser alliberades per les forces i cossos de seguretat de l’Estat. D’elles, 294 varen ser identificades a més com a víctimes de tràfic.
2024: l’any en què la vergonya va canviar de bàndol
En 2024 s’ha produït la condemna d’un cantant que va dir que “les dones volen diners”. No sap que no volen diners, el que busquen és justícia. Hem vist a altre cantant parlant de les dones com si només foren un forat, a un crític de cinema definir una sèrie de violència de gènere com a “ideologia”, a un alcalde dient que un gest romàntic és recollir la roba de l’estenedor i a un referent en xarxes sostindre que a les dones d’esquerres no les vol ningú i són millors les dones llatines perquè la seua cultura és una altra i acaronen més a l’home. No s’assabenten de res, o sí, que encara és pitjor.
Ara bé, 2024 ha sigut l’any de Gisèle Pélicot. La seua dignitat en encarar als seus agressors i demanar que la vergonya de la violència masclista canvie de bàndol ha estremit al món, que ha aplaudit la seua resposta i la seua contundència i fortalesa.
Però quants més d’aquestos hi haurà pel món? Sabem que hi ha desenes de
milers d’hòmens en un xat d’Alemanya on venen imatges sexuals fins de les seues mares o filles. O uns 70.000 a Portugal disposats a drogar a dones per violarles. Però també a Espanya tenim els nostres, i encara més fastigós, amb una víctima menor. No sols pel cas de Múrcia i els empresaris que varen quedar lliures. Va haver-hi més. Com els 11 hòmens detinguts en diverses províncies espanyoles per agredir sexualment a una xiqueta de 13 anys a la qual varen manipular en aplicacions de cites per a tindre trobades i demanar-li material sexual.
2024 ha sigut l’any de Gisèle Pélicot
Enguany les denúncies de violència sexual han implicat grans noms de la política, de la cultura, de la música o de l’ecologisme. El mantell del silenci comença a deixar d’encobrir la violència sexual exercida fins i tot pels més poderosos. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació
han sigut els canals triats per algunes víctimes per a denunciar comportaments violents d’hòmens poderosos. El que evidencia que les víctimes encara afronten enormes dificultats per a demanar ajuda i reparació a la justícia i posa de manifest la necessitat que institucions i organitzacions comptenamb protocols per a detectar aquestes conductes. Cal analitzar què ha de millorar en la justícia perquè més dones i més xiquets i xiquetes accedisquen als jutjats i puguen denunciar el que els ocorre.
Reculades
En matèria feminista, s’han fet passos cap arrere entre la joventut, que es creu més el que diu un influencer, sobre que es necessita un contracte per a poder tindre relacions sexuals per exemple, que el que diuen en les notícies sobre la violència que s’exerceix contra les dones.
A més, en les xarxes socials que ocupen especialment les persones joves, com Instagram o TikTok, s’està donant un moviment de tradwifes (abreviatura de «Traditional wife» és a dir, esposa tradicional). Aquestes són mestresses de casa que volen viure sotmeses als seus marits i que rebutgen la igualtat de drets entre hòmens i dones, reivindicant els valors de les
Cartell “Trenca el pacte”
esposes més tradicionals. El moviment no és nou, però l’era de les xarxes socials ho està fent famós i s’està “sotmetent” a la població més jove, amb missatges per a les xiques de “com han de ser perfectes cuineres, fer totes les labors de la casa de manera impecable, anar maquillades, en talons de tres centímetres (ni més, ni menys) i amb vestits elegants tot el dia i, a més, a «fer feliços als seus marits» perquè d’aquesta manera seran les dones ideals”; i per als xics missatges que parlen de “com és la dona ideal” i de “com cal tractar a les dones perquè les dones siguen plenament submises”.
D’altra banda, segons una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques, un 44% dels
hòmens creu que s’ha arribat tan lluny en la promoció de la igualtat de les dones que ara se’ls discrimina a ells. Davant el creixent corrent del negacionisme, al País Basc varen fer una campanya que animava a la ciutadania a unir-se per a frenar la violència masclista. El lema de la campanya «Negar la violència masclista és una manera de secundar-la. Unimnos per a parar-la» interpel·la a fer front a un avanç de discursos que banalitzen la violència contra les dones. L’espot de la campanya mostra algunes frases negacionistes de la violència que es poden trobar en les xarxes com: “La violència contra les dones és un invent”, “La violència no té gènere” o “En altres països sí que hi ha masclisme, no ací”.
En Dénia es va fer una campanya en 2022 que per primera vegada es
dirigia als hòmens perquè es comprometeren a ser la solució, a acabar amb la violència masclista. Va estar acompanyada d’il·lustracions en les quals els protagonistes eren també perfils masculins. I tot això englobat en un lema general ben eloqüent: «Si eres home, acaba amb la violència masclista». Alguns dels contundents missatges de la campanya de Dénia eren: «No humilies», «No assetges», «No compres cossos» o «Assenyala el masclista». I aquest 2024 el cartell de Dénia, fet per la il·lustradora i dissenyadora gràfica Eva Cortés (@EvaCortesIlustra), ens mostra una il·lustració amb multitud de rostres, quasi tots mirant cap avall o a un costat, aliens al que succeeix, envoltats de micromasclismes socialment acceptats, de missatges de menyspreu cap a les dones o de connivència cap als qui exerceixen violència contra elles. Ací és on incideix el missatge de la campanya, a “trencar el pacte” de complicitat (especialment en la masculinitat) i deixar de mirar cap a un altre costat. «Trenca el pacte. No sigues còmplice de la violència contra les dones»
Un 44% dels hòmens creu que s’ha arribat tan lluny en la promoció de la
igualtat de les dones que ara
se’ls discrimina a ells
I 2025 arrancarà amb la declaració del que parlava de drets laborals i de salut mental, que ha permès que la seu defensa assenyalara que la baixa de l’advocada era una “maniobra dilatòria”, quan anava a parir; i amb el primer president condemnat dels Estats Units. Un home acusat de 34 delictes relacionats amb la falsificació de registres comercials per a comprar el silenci de l’actriu porno Stormy Daniels i protegir així la seua campanya en les eleccions de novembre de 2016. Un home amb polèmiques conductes i comentaris sexuals, que s’està muntat un gabinet amb acusats d’assetjament i abusos sexuals.
Aquest panorama ens demostra, no sols que el masclisme continua estant present, sinó que encara
està ben arrelat en la nostra societat malgrat els avanços en termes d’igualtat de gènere. Una societat que creiem molt avançada, en la qual no deuria haver lloc per al masclisme, perquè no pinta res, però que és una herència que arrosseguem des de fa milers d’anys i, encara que duguem un segle reivindicant la igualtat, continua limitant les oportunitats i drets de les dones, perpetuant estereotips nocius i una cultura de violència i discriminació. El repte del feminisme contemporani està en fer front a desafiaments com la bretxa salarial, la violència de gènere, les actituds masclistes, la invisibilitat de les dones en posicions de poder i la lluita per una vertadera igualtat social i política, utilitzant les eines digitals per a organitzarse i portar la lluita a nous espais.
És imperatiu continuar promovent l’educació, la consciència i l’empatia per a erradicar aquestes creences i pràctiques masclistes, fomentant una societat més equitativa i respectuosa. Perquè la igualtat real encara és un repte a aconseguir.
* I en el
món
faller? Què pinta el masclisme?
Les Falles són la festa més universal de València, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2016. El seu nom al·ludeix als espectaculars monuments escultòrics de fusta i cartó pedra, que es col·loquen en els carrers i les places de la ciutat i de molts pobles valencians, per a ser admirats abans de sucumbir a les flames. A més de les falles grans, hi ha també falles infantils, de grandària molt més reduïda, dissenyades per als més xicotets. És una festa popular en honor a Sant Josep, originària de la ciutat de València que combina tradició, sàtira i art. Una festa que celebra la cultura i la identitat valenciana.
Virginia Costa VICEPRESIDENTA
D’IGUALTAT DE LA FALLA REIS CATÒLICS.
I, sent com són unes festes populars que han passat a formar part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, hi ha masclisme en les Falles? Doncs, encara que no hauria d’haver-hi, perquè el masclisme no pinta res en el segle XXI, les festes populars, no només són un reflex de les tradicions, sinó també un espill de les dinàmiques socials i les seues contradiccions. Per tant, el món faller malauradament tampoc se’n lliura.
Campanya de Dénia amb motiu del 25-N (2022)
A l’article anterior ja s’ha demostrat que el masclisme encara continua arrelat en la nostra societat, manifestantse en diverses formes de comportament, d’una manera subtil o molt més explícita, en tots els àmbits, tant en la nostra vida quotidiana com
Les festes populars, no només són un reflex de les tradicions, sinó també un espill de les dinàmiques socials
en les institucions, des de l’esfera laboral i política fins a la cultural. I, a més, si a la societat ja hi ha una gran resistència al canvi, quan es volen modificar les tradicions encara és major, el que fa més difícil que el masclisme passe a ser cosa del passat.
Història i evolució de les Falles
L’origen de la festa es remunta a la tradició d’improvisar fogueres amb mobles vells per a celebrar l’arribada de la primavera i que es va fer coincidir amb la celebració del dia de Sant Josep, patró dels fusters. Cap a mitjan segle XVIII es varen començar a alçar els populars cadafals satírics. Les Falles, després de ser inicialment perseguides per les autoritats burgeses, quan aquestes varen descobrir que les podien instrumentalitzar al seu favor, es varen convertir en la màxima expressió sentimental de València, a manera de nova religió civil que generava una identitat local i fixava un rol a la dona i a l’home, desiguals i segregats, reflex de la societat.
Les Falles es varen constituir marcades per la forta tradició patriarcal que imperava a l’època, amb una estructura jeràrquica en la qual els hòmens ocupaven els rols principals de poder, com la presidència de les comissions falleres i les seues directives; mentre que les dones sovint es veien relegades a rols més secundaris o decoratius.
Les Falles
han seguit la seua expansió imparable tant per la ciutat de València com pels pobles
Al arribar la dictadura franquista, el nou règim va intensificar el control de la festa fallera mitjançant una xarxa de disposicions, reglamentacions i institucions específiques, les quals varen acabar amb l’anterior pluralisme polític i ideològic de la festa i la varen convertir en una expressió propagandística de les directrius del nou règim.
Amb això es va inaugurar un llarg període en el qual la festa es va convertir en una
eina d’hegemonia en la vida política i social de la ciutat, el dictador va ser homenatjat per la Junta Central Fallera i es va crear la tradició de l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, conforme amb la ideologia nacional-catòlica legitimadora del règim i amb la seua definició del rol de la dona en termes subordinats i que permetia professar una energia emocional a través del ritual centrat en aquesta idea del rol de la dona.
En aquest acte, inexistent en la tradició anterior de les Falles, les dones desfilaven en formació, amb uns vestits rígidament codificats, de forma segregada respecte als hòmens i conforme a una reglamentació establida per
Junta Central Fallera, formada en la seua gran majoria per hòmens. Poca cosa ha canviat des de llavors.
Durant els últims 30 o 40 anys, les Falles han seguit la seua expansió imparable tant per la ciutat de València com pels pobles. Així doncs, es pot afirmar que les Falles han experimentat en els últims temps un acusat procés de patrimonialització institucional, ja que s’han convertit en un esdeveniment central en la vida local sota el discurs legitimador que les qualifica com un atractiu turístic i un instrument de participació social.
La dona en les Falles
Històricament, els valors i les normes de gènere existents a la societat, imposaren rols rígids per a hòmens i dones, i aquesta desigualtat continua reflectint-se en les Falles, on la figura de la dona, malgrat els canvis socials, segueix sent objecte de molts debats sobre la seua participació activa en la festa.
Rols de gènere en les comissions
Tradicionalment, el rol de la dona dins de les comissions falleres ha estat relacionat principalment amb la bellesa (sent la fallera major) o amb les tasques d’organització o de cura dels menors (protocol o infantils), però amb una representació limitada en els àmbits de presa de decisions o lideratge dins de la comissió. Aquests càrrecs els han ocupat els hòmens: el president, el secretari, el tresorer, el vicepresident de festejos, el de casal...
Açò es coneix com el principi de la barrufeta. Pren el nom del personatge de dibuixos animats Barrufeta (de la sèrie d’historietes Els Barrufets) i és
un fenomen que es produeix en alguns universos culturals de ficció (com en sèries de televisió, pel·lícules de cine, videojocs, còmics o literatura), especialment d’àmbit infantil, que consisteix en el fet que en el grup de persones que hi apareix, els membres masculins solen tindre alguna característica que els defineix (com en els barrufets, per exemple, el filòsof, el que canta malament, el bromista, el que té mala sort, el jardiner, el forçut, el poeta, etc.) mentre que només hi ha un membre femení, la particularitat del qual és ser dona i que no té cap altra característica especial (en la comunitat dels barrufets és Barrufeta). A més, aquest personatge té el seu nom en diminutiu, al contrari dels noms dels seus companys, i de fet és habitual en aquest fenomen que el membre femení siga una xica jove, mentre que els masculins poden tindre diferents edats. No sempre té nom, i és habitualment “la xica”. Aquest principi es relaciona amb els terres enganxosos, sostres de vidre i les expectatives de les xiquetes i les xiques, a més de fomentar la cosificació de
Campanya de Dénia amb motiu del 25-N (2022)
la dona, ja que és tractada com a ornament i l’únic rol i funció es procurar ser bella i atractiva per a un mascle, en general, o per al protagonista, en particular; i pot crear angoixa a les xiques pel que fa a l’aspecte físic del seu cos.
Tradicionalment, el rol de la dona dins de les comissions falleres ha estat relacionat principalment amb la bellesa (sent la fallera major) o amb les tasques d’organització o de cura dels menors
El principi s’utilitza com a eina per a mesurar el grau de sexisme a la ficció, però també serveix com a eina o indicador per a evidenciar aquesta estructura en altres àmbits socials i, en el cas que ens ocupa, en el món faller.
En la nostra comissió, fins fa ben poc, la directiva, formada majoritàriament per hòmens, desfilava en l’Ofrena o en
les cercaviles darrere de la Fallera Major i després la resta de comissió masculina; el que donava una visió del món androcentrista, en què la norma és allò masculí mentre la dona n’és una excepció. Però, quan les dones ja començaren a formar part de la secretaria i de més vicepresidències, que no només de les de protocol i d’infantils, va caldre situar-les en l’Ofrena i es va haver
de debatre on anaven a desfilar: si darrere de la Fallera
Major junt als hòmens, al lloc on sempre havia anat la directiva; si es creava un nova zona per a elles desfilant darrere de la comissió femenina i davant les Falleres Majors d’altres anys: o si desapareixia la zona de directiva masculina junt a la presidència.
Però, a l’Ofrena encara n’hi ha que pegar-li més voltes, tant per la segregació (comissió infantil, comissió femenina i comissió masculina) com per la indumentària.
Ja n’hi han veus, pràcticament en totes les Falles, que demanen desfilar per famílies o per grups d’amics i no separar per sexes. Açò no és tan estrany. Ja es veu en algunes comissions en l’Ofrena de València. A més, al fer la
segregació, s’està discriminant a un sector de la població que no es representa amb el sexe registrat al nàixer o que
correspon.
són de gènere no definit o que són no binaris o inclús a les persones trans, i se’ls obliga a desfilar en un lloc que no les
També pot anar unit a tindre que portar una indumentària que no les representa. Perquè en el món de les Falles la indumentària fallera juga un paper fonamental en la definició dels rols de gènere. Però ja han hagut persones que han demanat poder desfilar amb un trage que, tradicionalment, “no és el del seu sexe”, tant a la nostra comissió com a València. El plantejament d’aquestes persones només era qüestió de temps que es posara sobre la taula, ja que la societat sol anar per davant de les institucions i abans o després se’ls ha de donar una resposta. Però, de moment la contestació tant de Junta Local Fallera de Silla com
de Junta Central Fallera ha sigut: «Respecte a la indumentària, tots els fallers i falleres que participen en l’Ofrena hauran de vestir la indumentària tradicional valenciana aprovada i contemplada en l’article 64 del vigent reglament faller», que és de 2002. Un reglament que té més de 20 anys. I aquest article diu: “Art. 64.- Uso de indumentaria tradicional
1. Con el fin de dar el mayor realce y esplendor a los actos y desfiles falleros, las Comisiones velarán porque en la fiesta de las Fallas se utilice la indumentaria fallera y valenciana tradicional, diferenciando la utilizada por el hombre de la usada por la mujer valenciana y fallera:
a) El fallero utilizará el traje instituido en el IV Congreso
General Fallero o cualquier traje tradicional valenciano.
b) La Fallera deberá lucir el tradicional traje de Valenciana.
2.Queda terminantemente prohibida la utilización de prendas que no sean acordes a la indumentaria tradicional fallera expresada anteriormente, asimismo no se permitirá la utilización de prendas masculinas por falleras, en actos oficiales, con independencia del cargo que ocupen. A estos efectos, se considera el blusón o blusa prenda masculina.”
Ja n’hi
han veus, pràcticament en totes les Falles, que demanen desfilar per famílies o per grups d’amics i no separar per sexes
Imatge de la dona en els monuments fallers
La representació de les dones en els ninots també ha evolucionat amb els diferents períodes històrics i conforme s’ha desenvolupat l’estil faller. D’aquesta manera, en els seus inicis, les falles tenien una orientació popular i satírica, i es podien trobar ninots amb la representació d’una dona idealitzada (la bellesa de la fallera major o de la figura materna). Durant el franquisme, les referències a la sexualitat i el cos de la dona en els ninots desapareixen per a concentrar-se en la codificació normativa de la dona fallera, amb els seus vestits, el seu pentinat i el seu comportament redactat conforme a una visió subalterna i alhora idealitzada de la bellesa fallera.
poder i, quan se li ridiculitza, se li endossa un paper tradicionalment femení.
A partir de la transició i la democràcia, per a marcar un canvi respecte a la dictadura, en el marc de la desaparició de la censura i amb la «cultura del destape», es desenvolupa una creixent hipersexualització de la dona, però a través de la burla i la caricaturització, ignorant les seues qualitats i habilitats; mentre a l’home se
Hui en dia, es confeccionen uns ninots més continguts en l’aspecte sexual, en contrast amb l’època de l’anomenat «destape», però any rere any es pot comprovar que la sexualització de la dona i la cosificació del cos de la dona en els ninots encara és molt prevalent. També n’hi ha un altre tipus de masclisme. Els ninots que representen els docents són dones: una mestra, una professora. Si hi ha alguna persona que cuida és una dona. El ninot que apaga el foc és un bomber, o siga, un home. I el policia també és un home... Aquestos són uns exemples que reflecteixen que continua havent estereotips de gènere als monuments, el que fa que es perpetuen els rols tradicionalment assignats a cada sexe.
En el marc de la desaparició de la censura i amb la “cultura del destape”, es desenvolupa una creixent hipersexualització de la dona
Les Falles no són només figures escultòriques, sinó també una forma d’art amb un fort component visual i simbòlic. Al segle XXI no poden haverhi representacions satíriques o de crítica social que perpetuen visions sexistes de la dona, mostrant cossos nus o situacions d’opressió. Els monuments són una imatge pública i per tant “no tot val” i cal establir límits. Aquestes crítiques des del moviment feminista són enteses erròniament com a censura a l’esperit satíric de les Falles i creuen que poden frenar el treball dels artistes fallers
FRC 2024: L’any del premi en Igualtat
Aquest any estem d’enhorabona perquè hem guanyat un dels dos premis atorgats per la Casa de la Dona en matèria d’igualtat: “Menció pel seu treball educatiu en favor de la Igualtat” reconeixent la labor educativa que es du a terme des de la Vicepresidència d’Igualtat de la Falla Reis Catòlics.
És importantíssim continuar promovent l’educació, la consciència i l’empatia per a erradicar el masclisme, tant al casal com al carrer, fomentant una societat més equitativa i respectuosa.
De cara a les Falles de 2025 continuem treballant per la igualtat, mantenint els avanços aconseguits, sense recular i continuant avançant. L’evolució és gradual, però lenta. Ja es sap que qualsevol xicotet canvi en matèria d’igualtat es veu com una amenaça a la tradició.Aquest any, per tal de crear
referents en les xiques i les xiquetes, s’ha decidit posar al finalitzar una de les dues presentacions falleres, l’himne de València però cantat per una dona, per la soprano gandienca Montse Bermúdez.
La agressiva reacció d’una xicoteta part dels assistents no mereix comentari.
Si continuem transmetent els estereotips de gènere, on el món masculí esdevé la norma i la dona és vista com a excepció o desviació d’aquesta regla (el principi de la barrufeta), estarem contribuint a reforçar la desigualtat en no tindre en compte el punt de vista de les dones ni haver-hi referents. Si volem frenar aquesta cadena de transmissió i aconseguir que la infància cresca amb
referents diversos fent tot tipus d’activitats, sense cap limitació per raons de gènere, és important saber identificar el sexisme per a erradicar-lo.
És importantíssim continuar promovent l’educació, la consciència i l’empatia per a erradicar el masclisme
Encara que les Falles tenen una tradició molt arrelada, es pot mantindre l’essència cultural de la festivitat però adaptant-la als nous temps sense perpetuar desigualtats.
El repte radica en com adaptar les tradicions perquè siguen inclusives i reflectisquen un respecte cap a tots els gèneres.
Campanya de Dénia amb motiu del 25-N (2022)
Què pinte jo ací? La sensació d’impotència després de la DANA.
Crec que, molt possiblement, quasi totes les persones que esteu llegint aquest article recordeu perfectament què fèieu el dia 29 d’octubre del 2024 per la vesprada. Sí, la vesprada de la maleïda DANA.
De segur que ho recordeu. Algunes i alguns perquè ho estàveu veient amb por a la televisió , altres perquè encara no vos havien deixat eixir del treball, altres perquè tractàveu de tornar a casa i altres, per a major desgracia, per què teníeu, com a mínim, l’aigua pel genoll.
Begonya Garri do Picher
De segur que també recordeu el moment de micro infart quan va sonar l’alarma. Com oblidar-ho! I és que cadascú tenim la nostra experiència personal d’aquella vesprada – nit i no l’oblidarem, perquè és difícil oblidar els moments d’angoixa i incertesa.
Algunes persones vam tindre més sort que altres, bé perquè no vivim als pobles directament afectats, bé perquè no tenim cap familiar o amistat entre les persones que han mort, o bé perquè no vam viure l’experiència traumàtica (m’atrevisc a definir-ho així) de veure com l’aigua anava pujant i pujant en qüestió de minuts i no hi havia forma d’escapar.
És per això, que les meues paraules a aquest article, de segur que no representen a molta gent (ni pretenc que ho facen), donat que la meua experiència, de segur, no té res a veure amb la de moltes persones, però pot ser sí amb la de moltes altres.
Cadascú tenim la nostra ex periència perso nal d’aquella vesprada – nit i no l’oblidarem, perquè és difícil oblidar els mo ments d’angoixa i incertesA
Per resumir la meua experiència d’aquella vesprada: vaig eixir de treballar, com cada dia, a les 18:00h de Manises. Com que estava treballant, no havia estat veient ni llegint les noticies, sols sabia que pel matí s’havia inundat la zona d’Utiel – Requena. Però la meua sorpresa va ser, que als pocs quilòmetres de circular per la carretera A-7, em vaig quedar aturada sobre el pont que passa per damunt de la carretera A-3. Al principi pensava que seria el típic embussament amb el qual em trobe totes les setmanes, però al poc de temps em van cridar
per telèfon per dir-me que l’A7 a poc més d’un quilòmetre d’on jo em trobava, estava inundada (de fet, el pont següent al qual em vaig quedar jo, es va vindre avall al cap d’unes hores).
Font: elperiodic.com
dos de la matinada que vaig engegar la radio del cotxe, però sense que m’arribara l’aigua en cap moment, va aparèixer la policia i cotxes de bombers (els quals vaig llegir després que havien vingut voluntàriament a ajudar a l’A-7), van trencar la mitjana de la carretera i ens van deixar tornar en direcció Castelló. Però clar, jo necessitava anar a Silla... i no, no vaig poder ferho, donat que l’A-7 quedava descartada, i la carretera V-30, persupost, també. Així que vaig haver d’anar a Bétera en companyia de ma mare, que també havia hagut de tornar allí en no poder arribar fins a Silla.
Prop de les cinc de la matinada, en arribar a la casa de Bétera, tindre bona cobertura i veure les imatges que la televisió d’À Punt encara estava emetent, vaig entendre la magnitud del que estava passant i em vaig adonar de la sort que vaig tindre aquella vesprada quedant-me aturada sobre el pont.
Al dia següent va vindre la crua realitat. La televisió no parava de mostrar tot allò que havia passat i les xarxes socials eren un cúmul de vídeos i fotos de la catàstrofe. Familiars i amistats d’altres parts d’Espanya em parlaven per preguntar-me com estàvem perquè tothom, estiguera on estiguera, estava assabentat d’allò que ocorria a València.
Parlava també amb les meues amigues, algunes d’elles havien viscut una nit autènticament terrorífica, i d’altres no en vaig saber res fins prop del migdia perquè continuaven incomunicades. Autèntics moments d’angoixa, la veritat.
I ja dos dies després, en poder tornar a casa, vaig començar a sentir la sensació que dona títol a aquest article: ‘’Què pinte jo ací?’’. Una sensació d’impotència molt gran.
Vaig poder tornar a casa per la carretera CV400 i, per poder accedir a ella, havia d’arribar pel barri de Sant Marcel·lí de València. Ja allí em van caure les primeres llàgrimes en veure persones que tornaven de l’altra banda del ja popular ‘’Pont de la Solidaritat’’ plenes de fang
Font: laccent.cat
i d’altres persones que es dirigien cap enllà amb pales, graneres, motxilles amb menjar i aigua...
Creuar per damunt del riu Túria, amb la quantitat d’aigua que hi portava, ficava els pèls de punta. Però més impressió donava veure la gran quantitat de gent de creuava pel pont paral·lel, el de la Solidaritat. Era sols el preludi d’allò que veuria en creuar el riu... I així va ser, les primeres estampes que vaig contemplar en baixar el pont ja van fer que les llàgrimes caigueren sense voler-ho. Per un moment, a mesura que avançava molt lentament per la CV-400, vaig
mirar a la gent dels cotxes del meu voltant. I sí, tothom es trobava igual que jo, plorant mentre veien la destrucció i el caos que va deixar l’aigua al seu pas.
En arribar per fi a casa, em trobava físicament i mentalment esgotada, però sentia que havia de fer alguna cosa per ajudar. Perquè a mi, realment, no m’havia passat res i no tenia motius per queixar-me. Així que el primer que se’ns va ocórrer al meu novio i a mi, va ser comprar la major quantitat de menjar i utensilis necessaris que feren falta per poder donar-los a l’Ajuntament de Silla, qui cada dia s’encarregava
de dur-los als pobles afectats de la contornada. Però era dia 1 de novembre i tots els supermercats es trobaven tancats, pel que no podíem anar a comprar a cap lloc. I el meu primer pensament va ser ‘’Demà farà 4 dies del desastre, serà massa tard per a ajudar’’. Però no va ser així, es necessitava molta ajuda de tot tipus, així que vaig tractar d’ajudar en allò que vaig poder donant menjar, medicines i altres articles de primera necessitat, ajudant als centres logístics muntats de forma improvisada a Silla, donant roba i tovalles... però mai vaig anar ‘al fang’. I això era una cosa que em feia sentir culpable.
Ninot de la falla Montortal Torrefiel presentant a l’Exposició del Ninot 2025 en la ciutat de València.
Artista: Toni Fornés
Vaig mirar a la gent dels cotxes del meu voltant. I sí, tothom es trobava igual que jo, plorant mentre veien la destrucció i el caos que va deixar l’aigua al seu pas
Culpable perquè sabia perfectament que feien falta mans, que feia falta molta ajuda als pobles afectats. La televisió, les xarxes socials, el WhatsApp... tot era un bombardeig constant les 24 hores del dia mostrant allò que estava ocorrent i l’ajuda que feia falta. Però jo no estava allà per a ajudar.
Fins i tot familiars i amistats que sí que estaven anant a ajudar als pobles de voltant em deien que també tenien aquesta sensació d’impotència, perquè feia falta molta més ajuda que la de la gent del poble podia oferir. ‘’El poble salva al poble’’, sí, però tampoc era suficient.
Uns dies després vaig veure un vídeo a Instagram on la psicòloga sillera Mireya Guirao explicava a la perfecció allò que m’estava passant. Resul-
tava que jo no era l’única persona que es sentia així i que, allò que sentia, tenia un nom: trauma vicari.
El trauma vicari (també conegut com ‘’tensió empàtica’’, ‘’trauma secundari’’ o fatiga per compassió’’) és aquell que es produeix en veure que altres persones pateixen. Aleshores, en empatitzar amb aquestes persones i amb el seu patiment pel que estan vivint, s’experimenten símptomes de trauma. No calia estar físicament als llocs afectats per patir-ho, sinó que amb la gran quantitat d’imatges que estàvem veient i la gran quantitat d’històries que estàvem escoltant, era més que suficient per poder patir-ho.
Descobrir açò no em va fer sentir millor, però sí em va ajudar a comprendre allò que em passava, i seguir els xico
tets consells que donava la psicòloga al seu vídeo em va ajudar a millorar aquesta sensació.
Pot ser, després de llegir aquest article, moltes persones creieu que soc un tant exagerada, que he tingut sort perquè no m’ha passat res, que soc dèbil o que no tinc els suficients motius com per exposar la meua historia i els meus sentiments. I pot ser tingueu raó.
En empatitzar amb aques tes persones i amb el seu patiment pel que estan vi vint, s’experimenten símpto mes de trauma
Però també espere que aquest article siga llegit per algú que haja tingut les mateixes sensacions que jo i que l’ajude a entendre què és un sentiment totalment vàlid, com tots. Que no és sinònim de debilitat ni de sensibilitat extrema, sinó d’empatia front a la resta de persones. I que el trauma vicari, en aquest cas ha sigut causa de la DANA, però es pot experimentar en molts aspectes de la vida diària.
Font: elpoblesalvalalpoble.com
Què pin te jo ací La pintu ra com a teràpia desestressant
Entrevista
a Vladimir Murria Montalbán, Caporal del Parc Municipal de Bombers de València i artista local
El protagonista de la següent entrevista és Vladimir Murria Montalbán, veí nostre de Silla des de l’any 2003. Vladi, així el coneixem tots al barri, combina la seua professió amb la seua passió: la pintura. Vladi és caporal al Parc Municipal de Boåmbers de València i actualment està destinat al Parc de Campanar. I no una, ni dues, fins a tres vegades s’ha qüestionat al llarg de la seua carrera professional “què pinte jo ací?”. I és que malauradament Vladi ha viscut, estant de servici, tres dels esdeveniments més tràgics que totes i tots recordem a la ciutat de València: l’accident de MetroValencia de 2006, l’incendi de Campanar de 2024 i les barrancades i inundacions del passat dimarts 29 d’octubre del mateix any. Tanmateix, contràriament a allò que s’esperaria, l’obra pictòrica de Vladi, que gira entorn als paisatges de l’Albufera, els edificis del nostre municipi i els retrats, sap recollir la llum de la nostra terra i transmetre-la a les seues pintures. Seiem a la terrassa del TerraNostra, un conegut bar del barri, encara que per ací tots el coneixem com el bar de la russa, pel marcat accent de l’est de la gerent. Sense preguntar-li què vol prendre, demane dues cerveses al cambrer que ens atén.
Conta’ns perquè decidires ser bomber? Jo vaig fer el servici militar en la Marina, a l’arsenal de Cartagena. El quarter estava al costat del Parc de Bombers de l’Armada i jo cada dia els veia entrenar i fer les pràctiques. Vaig fer amistat amb un bomber de l’armada i jo entrava per veure els entrenaments que feien. A mi em flipava molt tot eixe món i quan vaig acabar el servici militar em vaig informar per preparar-me les oposicions a bomber. En aquell moment, hi havia una sèrie de proves físiques eliminatòries i després una prova teòrica. Així és com vaig entrar al Parc Municipal
de Bombers de València. Ara estic destinat al Parc de Campanar, però a diferència dels companys que treballen per al consorci provincial de bombers, nosaltres podem anar canviant de parc en parc segons les circumstàncies.
“A mi em flipava molt tot eixe món”
Com és el dia a dia d’un bomber?
En primer lloc, cal estar sempre en una bona condició física, mai saps quan et veuràs en una situació crítica. Tenim una programació de pràctiques molt completa amb una planificació mensual
de formació tècnica i teòrica que anem seguint. Fem torns de 24 hores i cada dia revisem el material d’actuació i comprovem que tot està correcte. De vegades ens porten cotxes dels centres de desballestament de vehicles per poder provar les noves ferramentes de treball. Tot açò si no tenim cap servici d’actuació a través del CECOM (Centre de Comunicacions), en coordinació amb el 112.
“Cal estar sempre en una bona condició física, mai saps quan et veuràs en una situació crítica”
A més a més, un bomber fa moltes més coses a banda d’apagar els incendis...
Sí, clar. Per exemple, tenim un grup d’instructors de serralleria que ens aprenen a obrir portes amb rossinyols i ganxets. També treballem molt amb el halligan, una palanca americana que utilitzem juntament amb la maça i la serra mecànica per rebentar portes. Però també passem molt de temps cavil·lant sobre els “mitjans de fortuna” que fem usar en situacions d’emergència: són recursos que provenen de l’ingeni i de la imaginació de cadascú. Allò que la gent anomena tindre idees de bomber. Per exemple, una vegada vaig taponar una escletxa en el
dipòsit de gasoil d’un camió accidentat amb un tros de paper d’alumini de l’esmorzar que duia a la butxaca. Una altra vegada se’ns va ocórrer penjar un cotxe del més alt de la torre d’entrenament per poder practicar l’excarceració de persones fent ràpel amb cordes, perquè són circumstàncies que després et pots trobar. “Passem molt de temps cavil·lant sobre els “mitjans de fortuna” que fem usar en situacions d’emergència: són allò que la gent anomena idees de bomber”
Quins record tens dels teus primers anys de servici?
Per desgràcia, no massa bons... Al poc d’entrar al cos de bombers del parc municipal de València, va tindre lloc l’accident a la línia del Metro 1 de València, en el 2006. En eixe moment havíem fet en poc de temps dues d’allò que nomenen “pràctiques sorpresa”: els bombers treballem amb un cos de teatralització que ens prepara simulacres per poder entrenar en situacions el més reals possibles. Havíem fet un simulacre a la Fira de Mostres i un altre en una gasolinera. La qüestió és que ningú sap que es tracta un simulacre ja que l’alerta arriba pel CECOM
com qualsevol altra i quan arribes al lloc, han preparat un escenari amb foc i fum, inclús amb actors que semblen ferits de veres.
“treballem amb un cos de teatralització que ens prepara simulacres per poder entrenar en situacions el més reals possibles”
Quan el 3 de juliol de 2006 ens arriba l’avís d’un accident de metro de la línia 1 de València pensàvem que era també un simulacre. Era ja passada la una i estàvem comprant aliments per preparar el dinar. Ho deixarem tot i anàrem ràpidament a l’estació de Jesús. En arribar, preguntàrem als companys si també es tractava d’un simulacre, però de seguida ens adonàrem que la sang que portava la gent que podia eixir a peu per les escales del metro era de veres. Quan baixàrem a les vies del metro i vérem l’escenari no ens ho podíem creure: era completament dantesc. Els dos primers vagons
del comboi s’havien eixit dels carrils per on circulaven i havien bolcat. Començàrem a buscar els supervivents de la catàstrofe entre les víctimes i posteriorment ajudàrem als equips forenses a agrupar els cadàvers. Tinc un record molt dur d’aquella actuació. Encara que la meua integritat física no corria perill i que estem entrenats per afrontar eixes situacions, eixe tipus d’actuacions ens afecten molt mentalment.
“Eixe tipus d’actuacions ens afecten molt mentalment”
Més recentment també et va agafar de servici, és a dir, estant treballant, l’incendi de Campanar. Com vos va arribar l’avís de l’incendi?
Va ser una casualitat. Estàvem apagant un contenidor del fem i per l’emissora escoltem que hi ha un incendi en un edifici a prop d’on estàvem nosaltres. Així que decidim anar de suport, perquè ja s’havia avançat un altre camió i normalment amb un camió hi ha prou per extingir un incendi en una vivenda. Quan ens presentàrem, vérem que un balcó d’un
apartament de la huitena planta de la cara oest de l’edifici de Campanar estava en flames. Feia molt poc que havia arribat l’altre camió del Parc de Bombers de l’Oest. Els companys d’aquest camió ja havien començat la instal·lació dels equips d’extinció i nosaltres ens sumem als treballs.
“Tot passà molt a pressa. Des de dins, no sabíem que el foc, espentat pel vent de ponent que feia eixe dia, corria per la façana de l’edifici com la pólvora”
Però hi ha vídeos a Internet on se’t veu botar a la cistella dels bombers des d’una terrassa que està just dalt del Teddy. Perquè decideixes pujar?
Jo decidisc pujar perquè una companya, que baixava exhausta, em diu que queda un altre company al tercer pis que no pot baixar, que no es pot quasi menejar per la fatiga i que dalt, a la huitena planta, encara estan els companys que estan atacant el foc. Quan puge a per ell, me’l trobe en estat de xoc. Tot passà molt a pressa. Des de dins, no sabíem que el foc, espentat
pel vent de ponent que feia eixe dia, corria per la façana de l’edifici com la pólvora, trencava per les finestres i accedia a l’interior de l’edifici. Estàvem acorralats! El foc prenia ràpidament el material aïllant i s’estenia per dins de les plaques que cobrien la façana de l’edifici. L’edifici s’havia convertit en una ratera, amb un company completament exhaust, el foc que se’ns apropava a tota metxa i sense la possibilitat ni de pujar ni de baixar. “ L’edifici s’havia convertit en una ratera”
No enteníem res, perquè l’incendi s’havia produït en una huitena planta i ara pujava des de baix. Poguérem eixir al balcó d’una vivenda i vérem tot l’exterior de l’edifici en flames, però el vent de ponent arrossegava el foc cap al balcó on estàvem. Així que lligàrem els caps d’ancoratge que portem normalment i començàrem a despenjar-nos per la façana de l’edifici per poder accedir a les terrasses exteriors que hi ha dalt de la planta baixa de l’edifici, just damunt del Teddy. Mentre ens despengem, una pluja de material aïllant en
flames queia des de dalt sobre nosaltres, provocant nous incendis en les terrasses on havíem de baixar. Una vegada baix, anàvem botant de terrassa en terrassa, esquivant el foc i envoltats pel fum. Completament acorralats pel foc, des del carrer, un company va aconseguir llançar-nos una corda in extremis per poder despenjar-nos. Jo, recolzat contra una caseta de plàstic, vaig fer de punt d’ancoratge i el meu company començà a baixar per la corda. Quan arribà el meu torn, em vaig donar compte de que la caseta de plàstic estava també en flames i no hi havia cap punt on nugar la corda. En això, veig que m’estan apropant la cistella de rescat i completament envoltat pel foc vaig fer un bot i vaig poder eixir de l’edifici. Ja baix, veig que els altres dos companys aconsegueixen botar a un matalaf unflable. De pel·lícula!
Ostres! Però encara quedaven els companys que estaven dalt, en la huitena planta, els primers que havien pujat per atacar l’incendi…
En eixe moment creia que havien mort asfixiats però no sé com els vérem arribar al punt mèdic on ens estaven atenent completament esgotats i consumits pel foc...
A més, eixe dia recorde que feia molt de vent de ponent...
Sí, la única circumstància que hi havia al nostre favor era l’hora. Eren passades les cinc i mitja i no hi havia molta gent a l’interior de l’edifici. Si haguera passat de nit, haguera estat una catàstrofe major. Així i tot hi hagué deu víctimes de gent que va morir asfixiada.
T’ha pillat estant de servici l’accident de MetroValència i l’incendi de Campanar, i per acabar-ho de rematar, les barrancades i inundacions del passat 29 d’octubre...
“El meu company i jo creiem que possiblement s’havia trencat una canonada general d’aigua”
Eixe dia també estava de servici! Eixe dia feia molt de vent de llevant i no havíem parat de fer actuacions menors ocasionades per les fortes ratxes de vent: arbres que cauen, persianes que es despengen, tendals i veles que ixen volant... Els dies que bufa molt de vent no pots parar ni a dinar! Eixe dia havíem agafat els furgons de servici per poder fer grups de bombers més xicotets i poder realitzar més actuacions.
Passades les set i mitja de la vesprada ens dirigíem cap al carrer de Sagunt per tallar i netejar unes branques d’arbre que havien caigut quan de sobte ens arribà un avís per l’emissora: aneu el més ràpid possible al barri de
la Torre perquè hi ha una farmàcia que s’està omplint d’aigua i no poden eixir. En València no havia plogut quasi que res en tot el dia i ens va estranyar l’avís. El meu company i jo creiem que possiblement s’havia trencat una canonada general d’aigua. Vora les huit de la vesprada arribàrem al pont de la CV-400 que creua el llit nou del Túria i és en eixe precís moment quan ens adonem de tot el que estava passant: hi havia tot un mar d’aigua i de cotxes que venia des de l’interior cap a la desembocadura del riu! El pont estava tallat. Començaren a arribar a eixe punt bombers, policia municipal i guàrdia civil. Les emissores no paraven d’anunciar noves alertes per tot arreu i nosaltres estàvem bloquejats al pont, sense poder accedir al barri de la Torre ni als municipis del sud de València. Un camió de bombers dels grans que intentà passar per poder auxiliar a la gent hagué de tornar enrere perquè la corrent se l’enduia. Poc després la guàrdia civil va portar Zodiacs però també se les enduia la corrent. Impossible. L’única manera que teníem en eixe moment per poder ajudar a la gent fou llançar unes cordes des de dalt del pont i gràcies a un camió que es quedà bloquejat baix del pont poguérem nugar a la gent que anava arribant i pujar-los
dalt. D’eixa manera traguérem de la V-30 a tots aquells que poguérem. Molts no s’atrevien a eixir del seu cotxe. Més tard, quan l’aigua començà a baixar, ja poguérem accedir per socórrer als demés afectats. Nosaltres ens dirigírem cap a la zona de la Torre i de Castellar. El caos era total. Nosaltres anàvem socorrent a la gent a mesura que ens els anàvem creuant, però era impossible donar l’abast. L’endemà, mentre tornava a casa caminant per la pista de Silla per poder descansar, em vaig creuar amb tota una caterva de delinqüents que estaven saquejant dins de l’amalgama de cotxes que estaven amuntonats a la carretera. M’arribaren fins i tot a amenaçar!
Com varen reaccionar els companys que eixe dia no estaven de servici?
Com acostumem a reaccionar normalment: quan hi ha una catàstrofe d’aquesta magnitud, la majoria ens presentem de forma voluntària per poder col·laborar de la millor manera que pugam.
“En un primer moment fou molt important l’ajuda que vingué dels voluntaris” I després?
Doncs la història que malauradament tots i totes coneguem. És increïble l’enorme quantitat de voluntaris que varen vindre de tot arreu, d’altres províncies d’Espanya, per socórrer i ajudar a la gent afectada. Encara que la majoria eren i són gent que no està preparada per afrontar aquestes situacions, ni tenen els mitjans materials per poder dur a terme aquesta tasca d’auxili. En un primer moment fou molt important l’ajuda que vingué dels voluntaris, que de manera altruista i amb els seus mitjans particulars, tractors, cotxes 4x4, furgonetes, inclús en
bicicletes, vingueren per socórrer a les persones afectades. Les primeres setmanes, faltà un poc de coordinació entre l’exercit, la guàrdia civil, la policia local i els bombers. Ara ja hi ha diferents postos de comandament per coordinar les actuacions, però continua fent falta més gent professional i més recursos per escometre tota la faena que encara queda per davant.
Quan una persona comparteix aquestes experiències, que desafortunadament has hagut de viure per la teua professió de bomber, allibera en certa mesura les seues emocions. L’expressió dels sentiments pot tindre eixa funció d’amollar les càrregues que pesen sobre la nostra consciència. És ahí on entra en joc la pintura?
Sí, de fet quan la gent va al psicòleg et fan parlar i parlar... podríem dir que jo pinte i pinte per tal d’evadir-me i d’aïllarme de l’estrés que la meua professió ens genera dia a dia. Normalment, els bombers fem torns seguits de 24 hores i això ens permet tindre, entre torn i torn, bastant temps lliure. A mi des de sempre m’ha agradat pintar, però mai m’ho havia agafat seriosament. Va ser,
com tantes altres coses de la vida, una casualitat. Quan en l’any 2003 Raquel i jo ens fiquem a viure a Silla, ella volia decorar la casa amb uns quadres de flors en relleu que en eixe moment estaven molt de moda. Jo li vaig dir: “això puc fer-ho jo!”. I dit i fet, em vaig inscriure en l’escola d’adults de Silla per rebre classes de pintura. Jo abans de ser bomber havia treballat de pintor, però de brotxa grossa. La primera professora de pintura que vaig tindre a l’escola d’adults de Silla va ser Rosi. I ara està Carles. Jo
des d’un principi m’ho vaig agafar seriosament, perquè del contrari no pots quasi que avançar en l’art de la pintura. El que faig per avançar és ficar-me xicotets reptes que em motiven a seguir cap endavant.
“El que faig per avançar és ficar-me xicotets reptes que em motiven a seguir cap endavant”
La teua obra pictòrica es centra en paisatges de la marjal de Silla, edificis urbans del nostre municipi i retrats. Comencem pels paisatges de l’Albufera.
Pintar és captar la llum. I a la marjal de Silla, als camps d’arròs, als paisatges de l’Albufera, llum no ens falta. Els grans pintors són mestres de captar la llum. A mi personalment m’agrada captar la llum del matí, entre les deu i la una, que és quan el sol pega des de llevant. Això crea uns reflexes sobre l’aigua dels arrossars que intente
després captar als meus quadres. Moltes vegades vaig a propòsit al mateix lloc però a diferents moments del dia per analitzar la llum i quedar-me amb eixe moment que més m’agrada. També acostume a passejar molt pel terme de Silla i ara, gràcies a la càmera del telèfon mòbil, prenc fotografies dels indrets que trobe més motivadors. Sobretot dels motors, no sabria explicar ben bé perquè, però em fascina pintar els motors. Crec que els he pintat quasi que tots.
“Em fascina pintar els motors”
Amb els edificis urbans et passa el mateix?
Sí. Quan vaig pel poble i veig un edifici que m’agrada, després torne repetidament per saber quin és el moment on la llum està en el punt que m’interessa. Pareix una contradicció, però quant més destaquen les ombres, més il·luminats estan els quadres. També és cert que preferisc els paisatges d’Albufera als edificis urbans. Els primers són una pintura més artística, més emocional, mentre que els edificis són més tècnics.
És una faena més tediosa d’arquitecte, de traçar línies constantment.
“Al igual que en la fotografia, en la pintura busquem les llums i les ombres per donar profunditat a la nostra obra”
Què et resulta més difícil a l’hora de fer un retrat?
Primer, que es parega i que la persona retratada s’identifique. Després buscar quins són els trets facials que fan que eixa persona siga única. És per això que resulta més difícil retratar els xiquets, perquè encara no tenen les faccions tan marcades.
Jo prenc vàries fotos de la persona que vaig a retratar i després em quede amb la que més m’interessa, normalment aquella on hi ha un major contrast entre les llums. Al igual que en la fotografia, en la pintura busquem les llums i les ombres per donar profunditat a la nostra obra.
“Mai s’ha enutjat ningú per pintar-lo més guapo o més guapa”
Els pintors també utilitzeu el Photoshop?
(Riures) Sí, clar. Quan pintem un retrat, normalment els pintem amb un aspecte més bell i agradable del que són realment. Moltes vegades hem de falsejar la realitat perquè si fem el retrat i traguem totes les imperfeccions fil per randa, algú es podria enutjar. Mai s’ha enutjat ningú per pintar-lo més guapo o més guapa. De vegades m’envien fotos de comandes per fer retrats que dius: “Déu n’hi do!”. I clar, he de demanar educadament que m’envien altra fotografia on aparega “millor”.
Moltíssimes gràcies per tot el temps que ens has dedicat i per compartir amb nosaltres les teues experiències professionals. Esperem que aquest llibret puga donar visibilitat a l’inesgotable treball dels bombers i a la teua obra pictòrica.
CAFÉ MÀGIC
microrelat
ÁngelA Sevilla Gutiérrez
groc, -oga n. m./adj. Color com el de l’or, la llimonada, el plàtan o el Sol: és de color groc pàl·lid; el groc és un color primari. adj.
gROc
Cada matí, prenia el mateix camí cap al café. M’agradava arribar d’hora, quan la ciutat encara despertava i el sol començava a colar-se pels finestrals. Demanava un cappuccino i obria el meu quadern, deixant que les línies fluïren quasi sense pensar. Sempre ho veia darrere de la barra, movent-se amb una destresa que semblava coreografiada. Hi havia una cosa hipnòtica en la forma en què les seues mans manejaven les tasses, com si transformara el quotidià en art. A vegades, les nostres mirades es creuaven, i jo baixava la vista a l’instant, fingint concentrar-me en el meu dibuix.
Un dia, vaig trobar una cosa diferent al costat de la meua tassa: era una flor, senzilla però acuradament traçada. El meu pit es va omplir d’una calor inesperada, una mescla de sorpresa i timidesa. Vaig guardar el tovalló en el meu quadern, com si fora un tresor.
Eixa nit, a casa, vaig dibuixar el seu rostre. No podia evitar-ho. Els seus trets estaven gravats en la meua memòria, des de la corba del seu somriure fins a la manera en què el seu cabell queia sobre el seu front. Quan vaig acabar, vaig saber que eixe dibuix no era per a mi.
Al matí següent, amb el cor bategant desbocat, vaig deixar el quadern obert en la barra. Ell ho va prendre, ho va mirar i va somriure. Jo em vaig quedar quieta, observant com passava les pàgines fins a detindre’s en l’última. Després va alçar la mirada, i en els seus ulls vaig veure alguna cosa que no necessitava paraules.
En eixir del café, el meu món ja no era el mateix. La rutina havia desaparegut; ara només quedava el començament d’una cosa nova.
ANA
ÁngelA Sevilla Gutiérrez
roig, roja adj. Que és d’un color vermell tirant a groc: té els cabells llargs i rojos. n. m.; Color com el del sol quan es pon o com el del ferro roent.
Dana va arribar a València sense avís, la ciutat va despertar baix fang i tristor. Els veïns de la ciutat, alarmats, van mirar les aigües que pujaven als seus portals, mentre les sirenes cridaven l’alerta.
Els carrers que eren plens d’alegria, ara eren de pena i plors, arrassegaven alborotats els cotxes, records i vida.
Els valencians acostumats a calor, no sabien enfrontar aquesta tempesta terrorífica. Famílies desolades, buscant refugi en la proximitat dels altres, dels pobles veÏns.
Els telèfons deixaren de sonar, els carrers estaven buits, sense llum, menjar i sense tan sols un llit on poder dormir.
Una dona major, amb fills, nets i marit, es va quedar asseguda a la cadira del menjador mentre l’aigua pujava
de manera imparable al seu voltant. Tot i que sabia que el perill creixia, no volia abandonar la seua llar, el lloc on havia creat la seua família i on conservava els records més feliços. La casa, plena de moments compartits, es convertia en el seu refugi, i el pensament de deixar-la era desgarrador i impensable. Ella es negava a marxar, aferrant-se als records que la vinculaven a aquell espai tan estimat.
Quan les primeres llums del dia van començar a brillar entre les boires, València va mostrar la seua cara més resilient. Els carrers inundats van cedir el pas a la solidaritat. A cada cantonada, veïns que no es coneixien abans es trobaven per ajudar-se, rescatant objectes i traguent mobles. Els veïns van sortir de casa amb una esperança renovada. Els danys eren importants, però València sempre es reconstruïa.
* ENTRE VIES I RECORDS
Ángela Sevilla Gutiérrez
BLaU
blau, blava n. m./adj. Color com el del cel o el del mar quan es veu de lluny: en l’espectre solar, el blau es troba entre el verd i el violeta.
Com tarda el tren, estic jo assegut en un banc a l’estació. Vaig a Cullera, de festa, amb uns amics. Mire el rellotge, amb ganes d’eixir de la rutina, quan de sobte veig un xic al mig de la via. El cor em comença a bategar més ràpid.
“No sé què fer. Cride a la policia? I si em fa alguna cosa? I si el tren...?” Estic indecís. Finalment, decidisc aproparme a la via del tren. Ell no em fa cas, sembla com si jo no existira. Parle, però els meues paraules es perden en el fum que l’envolta.
El tren s’anuncia amb un xiulet llunyà. Cada vegada és més a prop, i ell continua quiet, balancejant-és lleument al ritme d’un món que només ell pot veure. Estic nerviós. Li faig un crit, però no reacciona. M’aprope més, però les cames em tremolen.
El tren avança amb una velocitat que em fa tancar els ulls. No vull mirar. Però just abans de sentir el fre, torne a obrir-los: algú més l’ha apartat. Un home desconegut ha fet el que jo no vaig poder. Respire profundament, però em senc petit, insignificant, carregat de dubtes.
Recorde aquell moment com quan quasi vaig perdre la vida. Un dia, en una carretera solitària, un camió se m’apropava més i més, a una velocitat aterridora. Jo estava en “xoc”, incapaç de moure’m, paralitzat davant la força imparable que venia cap a mi. Aquella sensació... aquell terror...
Potser, vaig veure en aquell xic una ombra del meu propi passat, del meu propi moment de vulnerabilitat. I em vaig adonar que la por no només paralitza; també pot ser el límit entre actuar o deixar que tot seguisca el seu curs.
* Pintant la falla FRC * Pintant la falla FRC
* Pintant la falla FRC * Pintant la falla FRC
1. Enhorabona als nostres fallers Jesús i Maca, que es van cassar el passat 6 de’abril.
2.Els nostres fallers Paco i Mari Carmen es varen casar el passat 18 de maig. Enhorabona!!!
3.També el 18 de maig es casaren els nostres fallers Estefania i Enric. Rebeu les nostres felicitacions!!
4.El nostre faller Eloy i la seua dona Cristina es van cassar el passat 14 de setembre. Que sigueu molt feliços!!!
Quan vaig acceptar ser Fallera Major, mai haguera imaginat la intensitat d’emocions i records que m’esperaven. Aquest any ha sigut un somni fet realitat i, mentre em prepare per a acomiadar-me d’aquest paper que m’ha omplit d’orgull, no puc evitar reviure els moments més especials del meu regnat.
L’inici d’un somni
Un dels dies més especials va ser la meua presentació com a Fallera Major. Mai oblidaré el moment de pujar a l’escenari, amb el meu vestit perfectament col·locat, la calor dels focus i el murmuri expectant del públic. En
SILVIA ESQUIVEL MURILLO FALLERA MAJOR 2024
escoltar el meu nom, vaig sentir
com el cor em bategava amb força. Vaig caminar cap al centre, sabent que totes les mirades estaven posades en mi, però també sentint l’estima de la meua família, els meus amics i amigues i la meua gran comissió.
Va ser un dia ple d’emocions: els discursos, les paraules de la meua mantenidora, els aplaudiments... Tot em feia sentir que vivia un somni. Aquell dia vaig entendre la responsabilitat que portava sobre les meues espatlles, però també la gran alegria de representar a la comissió que tant estime.
Un desig de color rosa
El 16 de març quedarà per sempre gravat en la meua memòria com un dels dies més bonics del meu somni. Recorde amb emoció el moment en què vingueren a buscarme a casa tota la comissió, envoltant-me d’estima i il·lusió.
Tenia un desig i era que el meu sopar fora màgic i ho va ser. La temàtica era de Barbie, omplint-ho tot de color i fantasia.
Tothom va col·laborar amb entusiasme, anaven disfressats i la decoració estava cuidada fins a l’últim detall creant un ambient perfecte. Veure tota la gent unida i formant part d’aquest moment tan especial em va fer sentir immensament feliç i agraïda. Sens dubte, va ser una nit inoblidable.
El dia dels premis: la recompensa a l’esforç col·lectiu
El dia dels premis serà sempre un dels records més vibrants. Recorde com, des de bon matí, l’emoció omplia el casal, amb tots preparats per a desfilar cap a la plaça del Poble. Amb cada pas, sentia l’orgull de la meua comissió, l’esforç de tantes mans que, durant mesos, havien treballat perquè les nostres falles brillaren. Quan vam sentir el nostre nom en tots els premis, la plaça s’omplia de crits, abraçades, llàgrimes d’alegria... Tots i totes compartíem aquell instant com una gran família unida. Alçar el banderí amb les mans tremoloses va ser un moment que mai oblidaré.
L’ofrena: un homenatge des de l’ànima
Sense dubte, l’ofrena és l’acte que més va marcar el meu cor. Caminar pels carrers de Silla, envoltada de l’aroma de les flors i del so de les bandes, és una experiència inoblidable. Amb cada pas, notava l’emoció a flor de pell, sabent que el destí final era la Mare de Déu dels Desemparats. Quan vaig arribar als peus de la Geperudeta, amb el ram a les mans, no podia contindre les llàgrimes. Era un moment de connexió, d’agraïment i de fe. Allí estava tot el que sentia: gratitud per aquest any irrepetible, per la meua família, per la meua comissió i l’esperança que la Mare de Déu continuara protegint-nos a tots i totes.
L’última flama del meu regnat
El dia de la cremà va ser un dia ple d’emocions, un comiat intens i inoblidable al meu any com a Fallera Major. Des de primera hora, l’aire es respirava diferent, amb una barreja de tristesa i orgull. Recorde cada abraçada, cada somriure i cada llàgrima compartida amb la meua comissió. Quan arribà el moment de veure com el foc consumia la nostra falla, vaig sentir una mescla de nostàlgia i gratitud. Era el final d’un somni fet realitat, però també el principi d’uns records que em quedaran per sempre al cor. Aquella última flama no només cremava la falla, sinó que simbolitzava l’amor i la passió que he viscut com a Fallera Major.
Gràcies per una experiència
inoblidable
Vull expressar el meu més sincer agraïment per haver tingut l’honor de ser Fallera Major acompanyada dels meus representants: Tomàs, Claudia i Martín. Ha estat una experiència única que sempre guardaré en el meu cor. Cada moment viscut al seu costat ha estat especial i inoblidable. Gràcies per la vostra confiança, el vostre suport constant i, sobretot, per l’alegria que hem compartit durant tot el període faller.
A cadascun de vosaltres, Tomàs, Claudia i Martín, gràcies per ser part de la meua aventura fallera. M’heu fet sentir molt afortunada de poder representar la nostra festa al vostre costat. El nostre camí junts ha estat ple de somriures, emocions i vivències que m’emportaré per a sempre. Sense vosaltres, aquest any no haguera estat el mateix. Gràcies per tot el que hem viscut i per ser part d’aquest meravellós somni compartit.
Un agraïment etern
Hui, mirant enrere, sé que cada somriure, cada llàgrima i cada sacrifici han valgut la pena. Ser Fallera Major ha sigut molt més que portar un títol; ha sigut l’oportunitat de viure la meua passió per les Falles en la seua màxima expressió. Agraïsc, a la meua família, el seu suport incondicional, a la meua comissió, per confiar en mi, i a cada persona que ha fet del meu regnat una experiència inoblidable.
Mentre tanque aquest capítol, ho faig amb el cor ple d’amor i
records que m’acompanyaran sempre. I encara que deixe aquest càrrec, mai deixaré de ser fallera. Perquè les Falles són part de mi i sempre ho seran. Gràcies per aquest any màgic!
Amb tot el meu afecte, Silvia.
* Saluda DEL PRESIDENT
Estimats fallers i falleres, veïnat i amistats,
Un any més, tinc l’honor de dirigir-me a vostés com a president de la Falla Reis Catòlics, en aquesta ocasió, en un any molt especial, ja que fem quaranta-cinc anys. Quaranta-cinc anys donant vida a la nostra barriada i tractant de fer valdre la nostra llengua, la nostra festa i les nostres tradicions. Enguany, rebrem el bunyol i el distintiu d’or amb fulles de llorer i diamants col·lectiu que atorga la Junta Central Fallera, un fet que consolida la nostra trajectòria fallera i que ens ompli d’alegria.
En poc més d’un mes, finalitzarà un any de treball per a les diferents delegacions de la comissió, les quals han sacrificat moltes hores de temps lliure i familiar a fi de fer presentacions, llibret, organitzar festes durant tot l’any, preparar la setmana fallera i cadascun dels diferents actes perquè tot estiga a punt fins a l’últim detall. És per això que, des d’ací, vull agrair a la comissió i a la junta directiva l’esforç, la dedicació,
la il·lusió i les ganes que han demostrat en la realització d’aquestos projectes.
Una altra ajuda molt important que tenim en la falla és la dels nostres col·laboradors i patrocinadors. Persones i cases comercials que sempre estan quan els demanem ajuda a pesar de les dificultats i que, amb les seues aportacions, fan possible que aquest llibret estiga en les vostres mans. Moltes gràcies per confiar en nosaltres un any més!
Enguany serà molt especial per a les persones que ens representaran durant les Falles 2025. Sara, Roser i Diego, comença un nou capítol en les vostres vides, un any que, de segur, serà inoblidable. La responsabilitat i l’honor que comporta ser representant de la nostra falla és una cosa que es porta amb molta il·lusió i orgull, sé que ho fareu de manera exemplar. Compteu amb tot el suport d’aquesta gran família fallera que mai us deixarà de costat! Enguany serà, sens dubte, una experiència que recordareu sempre amb un somriure!
falles2025
Ja estan ací les Falles, una festa que és patrimoni de la humanitat gràcies al treball altruista de fallers i falleres que mantenen la nostra cultura i les nostres tradicions, motiu pel qual hem d’esforçar-nos per a donar-les a conéixer en l’entorn més proper. Estic segur que, si les persones que ens critiquen saberen només la meitat del que fem, l’opinió sobre nosaltres canviaria a millor. Nosaltres tan sols tractem de fer festa i gaudir-ne amb responsabilitat, intentem no molestar molt a qui no vol integrar-s’hi i aportem el nostre granet d’arena perquè les Falles siguen les millors festes del món.
Per acabar, des d’ací voldria convidar a tot el veïnat i a tot el poble a gaudir d’aquestes Falles. Les portes del nostre casal estaran obertes per a tots aquells que vulguen compartir i viure la festa amb nosaltres!
Espere que passem unes bones Festes Falleres! S’acomiada el vostre amic,
falla Reis Catòlics SILLA 2025
Tomàs PALOMARES
Des de xiqueta, formares part de la comissió juntament amb els teus pares, motiu de celebració.
Molt integrats a la falla, participant en les festes d’infantil, de jovenalla, de majors, sense protestes.
Juan, ton pare, el comodí, Ana, ta mare, cosidora de vestits i jupetí, i tu, de presentadora.
Amb ton pare, vàreu ser parella de presentadors; enguany, canvià de paper, amb ta cosina, mantenidors.
La mare, indumentarista, què no farà a la princesa!
Els vestits de gran modista en passarel·la francesa.
A LA FALLERA MAJOR falles2025
Vius la música en passió, gaudixes en festivals ballant pop i reggaeton, fins i tot, si cal, un vals.
Estudiant molt responsable en segon d’Infermeria, qualitat indispensable quan la salut és la guia.
Els millors records fallers són quan hi havia capea, participant en tallers els jóvens i la xiquea.
També t’agraden els premis quan, de gom a gom, la plaça està aguaitant en apremi la falla que el primer caça.
Enguany, anar a l’Ofrena serà el màxim honor, donar-li el teu ram d’estrena com a la Fallera Major.
Reis Catòlics SILLA 2025
* Versos AL PRESIDENT Infantil
Mai havia imaginat, perquè encara és xicotet, que, en ser entrevistat, semblara ja un jovenet.
Té idees molt clares i sap ben bé allò que vol, respon les preguntes rares i, damunt, et marca un gol.
Esportista practicant, en especial, triatló, i, dels tres, més important per a ell, la natació.
Aprofita tot moment per a córrer la cinta a casa, el xiquet és un portent, però que no s’ho crega massa.
La seua afició, les motos, deixeu-lo que es faça gran i li farà selfies i fotos tota la colla de fans.
falles2025
Perquè serà un campió siga quin siga l’esport que practique en afició; haurà d’usar passaport.
Com a faller, ja té experiència, al seu poble, de primer, ara, ací, en l’eficiència d’un alcasser i siller.
Aconsellat per sa tia que ja fou representant, sempre va bé una guia si hi ha un problema entrant.
De segur que ho faràs molt rebé com el que més i sempre recordaràs el vint-i-cinc com al teu.
Acompanyat de Roser, sereu els representants que us fareu de benvoler perquè sou apassionants.
Alcañiz
Vet aquí que una vegada hi havia una xiqueta a la finestra abocada quan oia musiqueta per veure els passacarrers de la falla més propera; pensava en molt de plaer apuntar-se com a fallera.
En poc temps, arribà el dia d’entrar en la comissió, amb ella, també venia el Llàtzer en l’admissió.
Aquest era el seu germà, uns quants anys major, i el portaren de la mà els pares, plens de dolçor.
L’any divuit fou important a casa, perquè el germà fou el màxim representant; d’infantils, el capità.
Per fi aplega aquest any, i el somni tan repetit es complix ja sense afany, el tenen ben assumit.
A LA FALLERA MAJOR Infantil
falles2025
Així, la proclamació, a l’estiu, és la primera; després, la presentació, ja eres la reina fallera!
Assistiràs a tants actes que tu ja perdràs el compte, hauràs de fer un extracte per a afegir-los al conte.
És el patinatge artístic l’esport que tu bé practiques de mode virtuosístic, et fiques on et fiques.
Premiada autonòmicament perquè eres una figura, així com nacionalment, internacional futura.
Encara que el patinatge hages de deixar-lo a banda, gaudix del teu falleratge amb música de la banda.
Així faràs molt d’esport ballant en passacarrers, que serà un bonic record en ton diari faller.
Reis Catòlics SILLA 2025
ROSER
* La nostra FALLA GRAN
Reis Catòlics SILLA 2025
que enguany estic “criticó”.
DE LA FALLA GRAN
que porta per lema: Què pinte jo ací?
* Autor:
* Artista: Tomàs
ÁLVARO GUIJA
PALOMARES
“Què pinte jo ací? Quin món dibuixar? Un paisatge, o tal vegada un rostre? Però el dimoni, amb la seva mirada, em fa sentir com un simple impostor”.
Els somnis ballen, però s’escapen, com ocells de colors en el vent, la inspiració s’amaga, s’escapa, i el dimoni, en la penombra, riu lent.
Un retrat d’ella, un paisatge marí, un bosc encantat, un crit de passió, cada pensament, un petit laberint, que el dimoni desvia en la seva acció.
Amb cada pinzellada, una batalla, la lluita entre ombres i llum, el dimoni observa, la seva estella, mentre ella busca una nova bruma.
A l’horitzó, un espai en blanc, una idea brota com un riu, «Si el dimoni furta, jo seré el banc, d’on naixeran colors, un nou viure.»
Amb coratge, decideix fer front, a la figura que l’angoixa, l’ofega, agafant el pinzell com un trident, com un guerrer, la por es nega.
«Dimoni, allunya de mi el teu joc, no em robaràs el que em fa sentir! He de lluitar, no sóc un tros de fusta, la meva ànima brilla, el món ha de viure.»
El dimoni, sorprès, recula un moment, davant la força d’una artista viva, la inspiració torna, un regal present, un univers nou, una nova deriva.
Amb cada traç, el món es transforma, colors que ballen, formes que riuen, el dimoni, impotent, ja no informa, ella és la creadora, ara tot flueix.
Al final del dia, el sol es pon, la pintora somriu, el dimoni ha marxat, amb un cor ple d’idees, un nou horitzó, la seva ànima lliure, el món l’ha abraçat.
Pintant les falles, pintant la societat
Un pintor està preparat per a un quadre meravellós pintar immers en un món de colors i formes, deixant la seua imaginació volar.
Però és difícil centrar-se i trobar la inspiració quan el món que et rodeja s’ha tornat de sobte, marró.
Comença en el llenç blanc com sabata de Rovira el Conseller, que cap escola va xafar i no es va tacar de fang.
En blanc, com passaran el curs moltíssims estudiants que han sigut afectats i per ells no s’han preocupat.
Anava agarrant forma, anava agafant color, i les línies intuïen una figura amb primor.
La figura d’una fallera que mostra amb rotunditat la taca que el fang en el seu tratge ha deixat
Doncs han sigut moltes les falles, que han vist amb gran tristor,
Però hi ha un raig d’esperança que apareix en aquest quadre, és la solidaritat de molts, que han sigut molt més que quatre.
I segueix pintant l’entorn i pintant la societat, el pintor vol reflectir tota la seua realitat.
I dibuixar la societat amb tota la gamma de colors, captant la diversitat i totes les opinions.
Vol fugir del color negre i de l’únic pensament que s’espanta i rebutja al que veuen diferent.
Així que serà un quadre vistós, colorit i harmoniós, qui no li agrade que no el veja, que per a gustos, colors.
Mazón i la DANA
“Al meu país la pluja no sap ploure o plou poc o plou massa si plou poc és la sequera si plou massa és un desastre”.
La pitjor catàstrofe natural l’han gestionat les pitjor possibles mans, de qui quan no mana, demana responsabilitat, i quan mana, no sap què s’ha trobat.
Mazón “xulo” i valent a l’AEMET no va fer cas, perquè alertes roges diu en la nostra terra hi ha un cabàs!
I el molt negligent la seua agenda mantingué, criticant a la UV que sí que va tindre mirament.
Venia un pont suculent i aquest no era el moment de trencar-li el negoci als seus amos d’HOSBEC.
I quan Utiel ja s’ofegava el paio en dos collons al Ventorro se n’anava a vore el que pillava i pegar-se una fartà.
Què menjaren i qui ho paga és misteri misteriós, duen ja sis versions, ens prenen per trompellots!
Mazón de primer menjà clòtxina, després ostres i conill i un postre ben dolcet una crep de figues ben senzill.
I Maribel, caragolets, per a xuplar-los la caboteta, en acabant una llonganissa i una fruita prou maureta.
El que tots tenim ben clar, és que ha sigut el menú més car en la història de la nostra terra des de temps immemorials.
Ell deia que estava comunicat, Maribel que no semblava preocupat, si de veres sabia la realitat, és un gran destarifat còmplice d’assassinat.
En l’incendi del tren, sí que sabies de qui era la responsabilitat i ara pel Cecopi ni t’has arrimat o has arribat tard i bufat. Si hagueres espavilat, moltes vides s’hagueren salvat.
El següents dies eixies en cara d’atormentat, en el jupetí roig d’emergències, com si t’hagueres preocupat.
Ara molts s’adonen de què mal varen votar, hem tingut la pitjor desgràcia gestionada per les pitjors mans.
Menys mal que en la Covid no teníem a esta tropa, sinó haguérem sigut rècord de morts en tota Europa.
Com se’n va a anar ara que és quan ha de repartir els diners entre els col·legues que es beneficiaran de reconstruir.
Mentre va xafant tots els xarcos, a vore a qui pot esguitar i repartir les culpes, i a altres responsabilitzar.
Però la responsabilitat és clara, no la podran amagar, i els valencians sabem que eres tu Mazón, qui havies d’estar.
Sols espere que no oblidem a l’hora de votar i fem fora estos inútils que no saben gestionar.
Al final s’ha demostrat que Eurovisió haguera salvat vides, si s’hagueren triat en trellat i Marengo haguera triomfat, hi hauria un mal cantat més i no estaria al davant de la generalitat.
I ara li toca a Pedro, no s’anava a escapar
Per una vegada en la vida a Feijóo havia d’haver fet cas i apartar a l’inútil que Mazón ser ha demostrat.
Que Feijóo ben bé ho sabia: “El meu xic no està pa’ això, que és massa babau el paio i no sap gestionar la qüestió”.
En eixe moment Pedro Sánchez l’havia d’haver apartat i haver-se ell ficat per fer una gestió en trellat.
Perquè faça el que faça igual el criticaran, si el lleva és un dictador i si no ens deixa abandonats.
Així que amolla la pasta Pedro en ajudes als afectats, però que vagen directes, que sí passen per la Generalitat arribaran la meitat.
En aquest estat espanyol autonòmic, en realitat, hi ha unes competències per a saber a qui li ha tocat gestionar l’adversitat.
I el que tenim clar és una cosa, el responsable de l’assassinat per no avisar al veïnat és de la Generalitat.
I és responsabilitat del Govern no haver actuat després, apartant a l’inútil que ens deixa a tots ofegats.
Una frase inoportuna el seguirà sense pietat encara que es malinterprete en mala intencionalitat.
“Si necessiten més recursos que els demanen, que ara no cal prioritzar i qui ha de demanar-ho es qui gestiona la Generalitat”.
Ràpid, Pedro, espavila, i que arriben els diners i que el poble vega que fiqueu interés.
Deixeu-vos de batalles i jugar al “i tu més”, perquè la gent d’això es cansa, si veu que no solucioneu res.
No pintar res
El que alguns tenim molt clar i altres no volen saber, és que el rei no pinta fava en tot aquest merder.
Que per vindre a passejar, l’UME deixa de netejar, perquè ell eixos dies poguera el sou justificar.
“Que està molt preocupat!” i a tota la família els ha afectat, i no com a l’altre “perro” que ha mogut espantatat.
Aquest és l’argument que molts han citat, perquè s’han sentit reconfortats perquè el Rei els ha saludat.
Aquest és el pensar de vassalls cortesans, que el tenen admirat per la seua “suposada” superioritat.
Pensen que és millor que ells sols perquè va eixir de la figa indicada quan el varen parir.
Adoren als Borbons, família hemofílica reial, que són un niu de lladres i cap d’ells està cabal.
“L’emèrit, que “campexà”!”. “Sofia, quin saber estar!”. Quan ell ha sigut un “putero” i ella de les banyes el cap no pot alçar.
I ara tenim el fill “És que està molt preparat”. Òstia, com per no estar-ho, si li hem pagat tot el que ha estudiat i ben car ens ha costat.
Capità del tres exercits, el primer dels militars, aixi el veu la “fatxoesfera” que es pensa que pot manar.
Estos són els constitucionalistes, que d’això sols tenen el nom, llegiu-la bé i voreu que el Rei sols és un ninot.
Pensaven que podia anar a Bétera i ficar-se a manar i organitzar qui anava el de la DANA a netejar.
Si el Rei de la DANA realment estiguera preocupat li diria a l’Estat: “Del que tens per a mi pressupostat, dona’m la meitat, i la resta li ho done als afectats”.
La veritat és que res d’això, fotos es fa les que vullgues, cafenets i dinarots, perquè damunt va de gorra perquè el conviden en tots llocs.
Son pare dos dies de festa, pel “cumple” celebrar, vuitanta-set anys té el paio va fer-ho en gran.
Ja va amb el piu fora, a ell mai li diu ningú res, fent el que li dona la gana, ho fa fet tota la vida, ara que està en Abu Dhabi doncs encara ho fa més.
A tu també t’emociona veure a aquest privilegiat i sentir la seua superiorat.
O eres una persona amb trellat?
Voluntaris
Que el poble salva al poble s’ha fet realitat, però arriba un moment que ha d’intervindre l’estat.
Els voluntaris han sigut un exemple de dignitat voluntat i sacrifici treballant des de l’anonimat.
No com altres influmerders
Ikers Jiménez i Gaitans, que gestionen la solidaritat per la seua empresa facturant, dubtant de la faena que fan des de molts anys, ONGs molt veteranes que sempre han ajudat.
I en els centres logístics, muntats en tot l’estat s’ha vist en les donacions fetes una allau de solidaritat.
Milers de persones recorrien el pont de la solidaritat, sense oblidar-nos tampoc dels que venien de l’altra part.
Que ací en Silla els véiem eixir prompte i tornar tard, anant plens d’energia i tornat plens de fang.
Caminant molts quilòmetres per a portar material, aigua i menjar per als damnificats.
I en les pales i graneres anaven llevant el fang de cases i garatges allá on anaven passant.
Que ningú en torne a parlar mal de la generació de cristall, que han sigut qui ha estat ahí donant-ho tot, sense dir ni “ay”.
I què dir dels voluntaris que venien de tot l’estat, és la primera vegada en la vida que m’he sentit espanyol de veritat.
Veient gent d’Espanya unida sense estereotips ni rivalitats, treballant braç a braç ajudant en l’adversitat
falles2025
Q uè pinte jo ací ?
Q uè pinte jo ací ?
Q uè pinte jo ací ?
Q uè pinte jo ací ?
* Entrevista a... Sara LA NOSTRA FALLERA MAJOR 2025
Conta’ns un poc de tu.
Tinc 21 anys, visc a Silla, estudie infermeria en la universitat de valència i estic en segon. Tinc una gossa que es diu Sira, és un bull dog francés i té dos anys.
Com et consideres?
Soc una persona simpàtica, alegre, un poc cabuda, responsable i sincera.
Practiques algun esport? No.
Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
M’agrada quedar amb els meus amics i amigues, anar a passejar amb la meua gossa i passar temps amb la família.
Quin tipus de música t’agrada escoltar?
Escolte un poc de tot, el que més escolte és reggaeton, però també escolte pop espanyol, com per exemple a Dani Martin (El canto del loco), La oreja de van gogh i, de reggaeton, Mike Towers o Eladio Carrión. M’agrada també anar a festivals de música com el medusa o el big sound.
Quin és el teu color preferit?
El blau.
Alguna sèrie, pel·li, llibre, joc que t’agrade molt?
M’agrada molt la sèrie de “Aquí no hay quien viva”, l’hauré vista vint vegades. M’agrada llegir llibres científics com els de la hiperactina.
Segueixes alguna o algun influencer per tiktok o instagram que t’agrade molt?
No seguisc com a tal cap tiktoker, però sí que em solen aparéixer molts vídeos de Lola Lolita i Elena Gortari, per exemple…
Des de quan eres fallera?
Des dels 2 anys, que és quan em van apuntar els meus pares i després es van apuntar ells.
Tens algun record de quan eres menuda en la falla?
La veritat és que tinc molts records, com estar sempre a la porta del casal tirant coets, botant en els inflables, també recorde quan féiem les capees... Ah i de tindre al casal matalassos i dormir ací a les nits.
De tots els actes fallers, quin és el que més t’agrada? I el que menys?
El que més m’agrada jo crec que la presentació, perquè és l’acte que més esperes, i el que menys, jo diria que la missa de sant josep i la cremà perquè acaba tot.
Què diries respecte a la teua presentació?
Que va ser increïble, a mi, personalment em va agradar molt, es va notar l’esforç de tots i de totes, i es nota que cada any ens superem un poc més.
Quin acte de tots és el que més esperaves o esperes que aplegue?
L’ofrena, tinc moltes ganes de fer-la com a Fallera Major. I de la setmana fallera, el meu sopar i els premis.
Parlem dels teus vestits. Els colors que has elegit són els que tenies en el cap o vas anar canviant d’opinió?
Jo diria que meitat sí i meitat no. El color del meu primer vestit, el color petroli, el vaig veure a una Fallera Major de València
i em va agradar, però no tenia pensat comprar-me’l; me l’ensenyaren i vaig saber que eixe seria el meu color. Després, en un principi, no en volia cap blau perquè tots els meus vestits de fallera sempre han sigut blaus, però, al final, sí que me n’he fet un. El tercer vestit jo sí que sabia que volia que fora marró, és a dir, tenia en el cap els colors i tot. I finalment, el verd, no tenia pensat comprarme’l, però el vaig veure i em va enamorar. Així que jo diria que va anar sorgint tot sobre la marxa.
Què diries a la teua comissió?Que espere que estiguen al meu costat, que vinguen a tots els actes possibles, que sé que ho faran, i que tots i totes juntes ens ho passem molt bé.
Què diries a la gent que no és fallera perquè s’apunte a la falla?
Que és la millor comissió a què es poden apuntar perquè som més una família que una falla, que proven, que de segur que no s’avorreixen!
vista a... Sara Per sempre Paco
Franciso Javier Nieto Sánchez, Paco Meló per a tots els amics i amigues, i també per a tot el poble, va arribar a la nostra falla quasi de casualitat. La seua dona fallera de la falla Poble i les filles de la falla Port, Paco es juntava amb els amics durant les falles, i d’ací li van sugerir que s’apuntara a la falla, que així no s’avorriria en falles. I així va ser, es va apuntar, i ja vos dic jo que ni es va avorrir ell més en falles, ni ens va deixar a la resta avorrir-nos.
Ràpidament es va fer amb tota la comissió, tant majors com xiquets. La seua alegria, la seua simpatia, el seu bon rotllo… Sempre tenia un acudit que contar, un somriure, un comentari positiu que et feia alegrar-te i riure. Perquè Paco era una persona molt positiva, de les que sempre sumen, i que quan la veies i et paraves a xarrar amb ell, o simplement saludaves, sempre t’alegrava i te treia un somriure.
Te trobarem a faltar a la falla, als porrots i al poble. Però sempre estaras als nostres cors i sempre te recordarem, amic. * Entre-
Molt poques persones tenen la capacitat que tenia Paco per fer alçar a trescentes persones en una carpa per a fer una ona mexicana, fer-les cantar l’himne de la falla, o qualsevol altra cançó, i que tots i totes acabàrem cantant-li a ell el ja mític, “Paco Meló, Paco Meló, Paco Meló, Paco Melóóó…”. Els sopars a la carpa no tornaran a ser el mateix sense ell. Enguany les nits seran més estranyes i el seu record estarà en l’ambient.
Recorde l’apuntà al mes d’abril, on em vaig assabentar de la seua malaltia, la qual va enfrontar tractant que la resta no ens preocupàrem. Sempre generós. Tot i estar malament, si el veies sempre tenia eixe somriure i eixa positivat.
Paco, què pronte ens deixares, quina pressa tenien perque anares a dur la teua alegria allà on estigues.
Presidència
Tomàs Palomares López
Vicepresidència Protocol
Mónica Rubio Monfort
Vicepresidència Infantils
Raquel Esteban Cabello
Vicepresidència d’Igualtat
Virginia Costa Pina
Vicepresidència de Cavalcada
María Amparo Navarro Bello
Vicepresidència Falles
Francisco Ruiz Soriano
Vicepresidència Organització
José Rafael Peris Marco
Jaime Gil Navarro
Vicepresidència Festejos
Christian Miguel Alonso Mallou
Vicepresidència Casal
Eduardo Ferri Marín
Vicepresidència Pólvora
Juan Francisco Talavera
Martínez
Vicepresidència Activitats
Diverses
Salvador Romero Escandell
Secretaria
Begonya Garrido Picher
Vicesecretaria
Tamara Parra Guillem
Tresoreria
Juan José Ballester Tamarit
Lidia Garrido Tinajo
Delegació de Festejos
Adrián Alonso Mallou
Alejandro Alonso Mallou
Sandra Martínez DíazVerónica
Pérez Martínez
Borja Serra Briz
Tomàs Palomares Rubio
Delegació d’Infantils
Candela Domínguez Rodríguez
Iraia Jiménez Esteban
Cristina Martínez Contreras
Sandra Martínez Díaz
Maite Martínez Martin
Sarah Navarro Forner
Leti Navarro Garcia
Alba Ortega Martínez
Lara Sahuquillo Huerta
Ángela Sevilla Gutiérrez
Delegació de Protocol
José Ignacio Alfaro Torrillas
Jorge Arcis Burgos
Andrea Arcís Ruiz
Yolanda Garrido Cifuentes
Maite Martínez Martin
Valeria Molina Rosales
Àgueda Oltra Bou
Clara Peris Rubio
Neus Peris Rubio
Noelia Redondo Vaquerizo
Carolina Romero Martínez
Amparo Ruiz Soriano
Delegació d’Organització
Alejandro Alonso Mallou
Adrian Alonso Mallou
José Ramón Antón Gilabert
David García Muñoz
Rubén Reviejo Herreros
Delegació de Quotes i Loteries
Miriam Garrido Tinajo
Alejandro Sellés Vila
Delegació de Llibret
María Escriba Satorres
Tamara Parra Guillem
Lázaro San Miguel Bravo
Ángela Sevilla Gutiérrez
Delegació de Xarxes socials
Ainhoa Carrasco Cerda
Andrea Gutiérrez Alfaro
Ángela Sevilla Gutiérrez
Lucia Trenado López
Delegació de Cadets
Alexia Francés Olmo
Estela Llácer Francés
Delegació de Dansa
M.Carmen Francés Montagud
Delegació d’Activitats Diverses
Carlos Baviera Rodrigo
José Luis Ortega López
Sergio Puerto Da Silva
Delegació de Play-Backs
María Buges Serrador
Arantxa Carbonell Guerrero
Delegació de Casal
José Ignacio Alfaro Torrillas
David García Muñoz
Julio Martínez Sánchez
Delegació de Junta Local
FalleraGabriel Costa Pina
Sílvia Iborra Romeu
Alejandro Sellés Vila
Volem destacar també la faena de totes aquelles persones que sense estar en la Junta Directiva, sempre estan dispostes a ajudar i col·laborar en tot el que fa falta.
Comissió major
German Aguilar Fresneda
Paula Aguilar Fresneda
German Aguilar Pacheco
Ariadna Albert Puchalt
José Albert Rosello
David Alfaro Martínez
Eva María Alfaro Torrillas
José Ignacio Alfaro Torrillas
Adrián Alonso Mallou
Alejandro Alonso Mallou
Christian Miguel Alonso Mallou
Vicente Manuel Álvarez Huerta
Daniel Álvarez Vergara
Vicente Álvarez Vergara
José Ramón Antón Gilabert
Juan Arcas Hernández
Jorge Arcis Burgos
Andrea Arcís Ruiz
Miguel Ángel Arias Blanco
Eva Ballester Donet
Salvador Ballester Soriano
Juan José Ballester Tamarit
Adrián Bataller Cifuentes
Carlos Baviera Rodrigo
Juan José Benaches Zapata
María Amparo Benaches Zapata
Sergio Botella Villalba
Verónica Dolores Bou Cervera
María Buges Serrador
Arantxa Cabañas Martínez
Arturo Calaforra Palop
Lucia Cano Zurita
Arantxa Carbonell Guerrero
Ainhoa Carrasco Cerda
Enric Cerda Moreno
Eli Cerda Sendra
Roció Chamorro Ardila
Carlos Miguel Chulvi Cuenca
Trinidad Contreras Peña
Ángel Contreras Vergara
Estefanía Cordellat Martin
Andrés Cortes Rodríguez
Gabriel Costa Pina
Virginia Costa Pina
Carolina Cuenca Lence
Estefanía De La Encarnación Jiménez
Vanessa De La Encarnación Jiménez
José Luis De La Encarnación Villodre
Fernando Domínguez Montero
Candela Domínguez Rodríguez
María Dupuis Piera
María Escriba Satorres
Silvia Esquivel Murillo
Ana María Esteban Cabello
Raquel Esteban Cabello
Diego Ferri Marín
Eduardo Ferri Marín
José Forner Navarro
Mari Carmen Francés Montagud
Alexia Francés Olmo
Yolanda Fresneda Castillo
Leire Gago Calle
Ana Galera Lozano
Nuria Galera Lozano
Victoria E. García Alcázar
María Pilar García Álvarez
Rafael García Álvarez
Antonio García Armero
Álvaro García Collado
falles2025
Carmen García Guillem
David García Hernández
David García Muñoz
Yolanda Garrido Cifuentes
Begonya Garrido Picher
Lidia Garrido Tinajo
Miriam Garrido Tinajo
Pablo Garrido Tinajo
Ruth Gastaldo Aznar
Miguel Gertrudix Cañadas
Roberto Gil Cifuentes
Jaime Gil Navarro
Nieves Gil Navarro
Agustin Gómez Hidalgo
Gemma Gómez Rubio
Enrique González García
Aliena González Hernández
Cristina González Jiménez
Lidia González Núñez
Javier González Sánchez
Ana Guillem Magalló
Andrea Gutiérrez Alfaro
Noemí Gutiérrez Gallardo
María Dolores Gutiérrez Marchal
Rafael Gutiérrez Marchal
Hugo Hernández Martínez
Nieves Herrera Martínez
Virginia Herrero Costa
Estela Hurtado Ortega
Silvia Iborra Romeu
Coral Iborra Sáez
Cati Jiménez Aguayo
Teresa Jiménez Aguayo
Aaron Jiménez Esteban
Iraia Jiménez Esteban
Juan Elio Jimenez Lamas
Denislav Karastan Ivanovich
Inés Liñana Alcaide
Mario Llácer Esteban
Estela Llácer Francés
Francisco Llácer Llácer
José Ángel Llácer Pineda
Isabel López González
Amparo López Taroncher
Lola Magallo Correoso
Raúl Marcilla Andrade
Amparo Marco Marco
Jaime Maroto Pérez
Miguel Ángel Martí Baviera
María Teresa Martin Clemente
Cristina Martínez Contreras
Míriam Martínez Díaz
Sandra Martínez Díaz
María Cortes Martínez García
Antonio Martínez Jiménez
Trini Martínez Jiménez
Maite Martínez Martin
Macarena Martínez Martínez
Vicente Martínez Martínez
Julio Martínez Sánchez
Azahar Merino Fluixa
Nakary Molina Figueroa
Yuramai Molina Figueroa
Valeria Molina Rosales
David Monge Malave
Mireia Monteagudo Muñoz
Ana Montoya Sanavia
Cristina Moreno Rodenas
Milagros Moya Jiménez
Luisa Navarrete Ibáñez
María Amparo Navarro Bello
Sarah Navarro Forner
Leti Navarro Garcia
Francisco Javier Nieto Sánchez
Abel Olea De La Cruz
Ascensión Oliva Abarca
Carmen Olmo Rubio
Àgueda Oltra Bou
Alfredo Oltra Radal
José Luis Ortega López
Alba Ortega Martínez
María Luisa Ortiz Santos
Tomàs Palomares Gastaldo
Tomàs Palomares López
Tomàs Palomares Rubio
Tamara Parra Guillem
Joaquín Pavón Castro
Eloy Peralta Cuesta
José Pérez Costa
José Antonio Pérez Domínguez
Maria Jose Perez Hurtado
Verónica Pérez Martínez
Julio Miguel Pérez Pérez
José Rafael Peris Marco
José Vicente Peris Martínez
Clara Peris Rubio
Neus Peris Rubio
María Del Carmen Piera Martínez
Lorena Puchalt Forner
Sergio Puerto Da Silva
Davinia Pujalte López
María José Redondo Pereira
Noelia Redondo Vaquerizo
María Pilar Revert García
Rubén Reviejo Herreros
Lucia Reviejo Robles-Santacruz
Javier Reyes Balaguer
Álvaro Rodrigo Satorres
Sara Rodríguez Antón
Alba Rodríguez Lara
Fina Román Montilla
Gregorio Romeral Palacios
Salvador Romero Escandell
Carolina Romero Martínez
Lola Rosales Gutiérrez
Jessica Rubert Rodríguez
Andrea Rubio Mínguez
Noelia Rubio Mínguez
Tania Esperanza Rubio Molina
Mónica Rubio Monfort
Francisco Ruiz Llamas
Esther Ruiz Navarro
Julio Alberto Ruiz Navarro
Amparo Ruiz Soriano
Francisco Ruiz Soriano
Lara Sahuquillo Huerta
Lázaro San Miguel Bravo
Llatzer San Miguel Zaragoåza
Ana Isabel Sánchez Bosquet
Concepción Sánchez Bosquet
Cristina Sánchez Bueno
Arianna Sánchez Castillo
Laura Sánchez Fernández
Claudia Sánchez Hernández
Miriam Sánchez Lara
Juan Ramón Sánchez Molina
Antonio Sánchez Pastor
Aránzazu Sánchez Piera
Daniel Sánchez Rubert
Rubén Sánchez Zalvez
José Manuel Selles De La Iglesia
Alejandro Sellés Vila
Borja Serra Briz
Antonio Jesús Serrano Moreno
Ángela Sevilla Gutiérrez
Rober Simeón García
Amparo Soriano Soler
Mercedes Soriano Soler
Teresa Soriano Soler
Sara Talavera Guillem
Juan Francisco Talavera Martínez
Alba Tomàs Domingo
Lucia Trenado López
Ana Sofía Useche González
Ricardo Valero Casas
Cristina Valle López
Miriam Valle López
Alejandra Vasquez Jiménez
Mari Carmen Vera Cuartiella
Ascensión Vergara Oliva
Laura Vergara Oliva
Vidal Vergara Robledo
Sergi Vila Belda
Francisco Javier Villena López
Rosa Zaragoza Gradolí
Maria Zornoza Jiménez
Encarni Zurita Gómez
* Grup de playback
falles2025
Andrea Arcís Ruiz
María Buges Serrador
Arantxa Carbonell Guerrero
Ainhoa Carrasco Cerda
Estefanía De La Encarnación Jiménez
Candela Domínguez Rodríguez
Lidia Garrido Tinajo
Valeria Molina Rosales
Águeda Oltra Bou
Maia Palomares Rubio
Clara Peris Rubio
Neus Peris Rubio
Noelia Redondo Vaquerizo
Carolina Romero Martínez
Mónica Rubio Monfort
Lucia Trenado López
* Grup de danses
María Amparo Benaches Zapata
Vanessa De La Encarnación Jiménez
Verónica Dolores Bou Cervera
Mari Carmen Francés Montagud
Alexia Francés Olmo
Leyre Francés Olmo
Amparo José Gimeno Moret
Ines Hernández Lladró
Sílvia Iborra Romeu
Jaqueline Iborra Sáez
Estela Llácer Francés
María José Lladró Pérez
Mari Carmen Martí Flores
Sergi Martí Hurtado
María Amparo Navarro Bello
Águeda Oltra Bou
Tomàs Palomares López
Maia Palomares Rubio
Verónica Pérez Martínez
Julio Miguel Pérez Pérez
Clara Peris Rubio
Neus Peris Rubio
Vera Reviejo Sánchez
Carolina Romero Martínez
Sandra Rubio Molina
Esther Ruiz Navarro
Antonio Sánchez Pastor
Aránzazu Sánchez Piera
Noelia Santonja Simeón
María José Simeón Ventura
Noelia Vaquerizo Benítez
* Fallers d’honor
2024
falles2025
Abel Olea
Javier Villalba
Alvaro Garcia
Julián Monge Martín
Fina Malave Ruiz
Alejandra Vásquez Jiménez
Maria Garcia Cortelles
Héctor Garrido Belenguer
Salvador Gutiérrez Igual
Encarni Murillo Montes
Fernando Esquivel Barragán
Diego Pernas García
Marisa Martínez Rubio
Rubén Sabater Pedrós
Sandra Fernández Fernández
Daniel López Moreno
Paqui Sánchez Chamorro
Juan Rodríguez Fernández
Fefi Lara Poza
Claudia Sanchez Hernandez
Ander Cortes Rodriguez
Maria Belmar
Alejandro Carreton Riquelme
Maria Jose Gomez Moreno
Andrés Pájara Vizcaino
Victoria Jiménez Sánchez
Alejandro Llorca Espinosa
Victor Alamar Breso
Bea Navarro Ruiz
Carlos Chulvi Iborra
Jessica Mulet Mola
Yolanda Monge Malave
Ani Domingo
Gil Tomas
Ani Saez
Jose Manuel Selles
Eva Maria Olmos
Lola Marangoni
PP Silla
PSOE Silla
atorgats per Junta Central
Fallera a la nostra comissió * Guardons majors
* Bunyol d’Argent
Christian Miguel Alonso Mallou
Alejandro Alonso Mallou
David García Hernández
Aliena González Hernández
Aaron Jiménez Esteban
Sandra Martínez Díaz
Azahar Merino Fluixa
Rubén Reviejo Herreros
Sara Talavera Guillem
* Bunyol d’Or
Carlos Baviera Rodrigo
María Pilar García Álvarez
Javier González Sánchez
Cati Jiménez Aguayo
Antonio Martínez Jiménez
David Monge Malave
Luisa Navarrete Ibáñez
Francisco Javier Nieto Sánchez
Encarni Zurita Gómez
* Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer
Verónica Dolores Bou Cervera
* Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants Col.lectiva
A.C. Falla Reis Catòlics
Els presents guardons deuran ser confirmats per Junta Central Fallera.
La Junta Local Fallera notificarà per carta si l’han concedit
D’Un ANY * Resum
Nomenament i elecció del president
Al primer acte de l’exercici 2025, els i les noves representants van ser nomenats i, com no, es va fer l’elecció del president, en la qual va ser reelegit Tomàs Palomares.
Apuntà
Per donar el tro d’eixida a les Falles 2025, preparàrem el casal per a viure un dia complet. Al llarg del matí, vam poder gaudir de quint i tapa i de campionats de futbolí infantil. A la vesprada, vam tindre tardeo amb el DJ Eric Glint i vam completar la jornada amb un sopar al carrer i festa.
1 de maig
Com tots els anys, l’1 de maig plantàrem una creu floral a la plaça de l’Alteró, amb motiu de la festivitat de Sant Josep Obrer. Pel matí, vam assistir a la missa on, a més, va ballar el nostre grup de dansa, i a la nit, processó pels carrers del barri. Per descomptat, la processó
va passar pel carrer del casal i el rector va beneir la creu que havíem plantat al matí.
Mostra de Llibrets de Gandia
El dia 4 de maig, l’equip de llibret va assistir durant el matí al Museu Faller de Gandia, on es tornava a realitzar la Mostra de Llibrets i vam poder compartir taula i experiència amb altres comissions del nostre poble. A més, el nostre coordinador de llibret i President, Tomàs, va presentar la plataforma llibretsdefalla.org. 2024-2025
Festa de les Lletres Falleres
Per continuar amb els events llibreters, els i les nostres representants van assistir a la Festa de les Lletres Falleres celebrada a Cullera acompanyant a la nostra fallera, i membre de l’equip de llibret, Àngela Sevilla, nominada al premi Murta pel seu microrelat.
Besamans a la Mare de Déu dels
Desemparats
El 25 de maig,i per a mantindre la tradició, els i les nostres representants assistiren al besamans a la Mare de Déu dels Desemparats, junt amb la resta de comissions falleres del poble i la JLF.
Gala d’acomiadament de les Falleres
Majors de Silla i Corpus de Catarroja
El primer cap de setmana de juny va arribar carregat d’actes. El dissabte a la nit, els i les nostres representants van assistir a la Gala d’Acomiadament de les Virginia i Noelia, les Falleres Majors de Silla de l’any 2024. D’altra banda, el diumenge el nostre grup de dansa va participar a la festivitat del Corpus de Catarroja amb els tradiconals balls de les vetes i la magrana.
Festa de Sant Joan
Enguany, vam tornar a realitzar la celebració de la festa de Sant Joan, el dia 22 de juny. Vam gaudir d’una meravellosa vesprada amb parc aquàtic per a la comissió infantil i festa de l’espuma amb el Dj Reyes Music per a la comissió major. A la nit vam gaudir d’un gran sopar a la fresa i discomòbil.
Proclamació
El 20 de juliol, el Centre
Multifuncional Carmen
Valero va ser testimoni de la proclamació dels i de les nostres representants per a les Falles 2025. Va ser una nit molt emocionant per a tots, però en especial per a Sara, Tomàs,Roser i Diego.
Gran nit de playbackS
Per finalitzar el mes de juliol, com cada any, els nostres grups de play-back participaren en la Gran Nit de Falles de les festes patronals que organitzava la JLF. Els fallers i les falleres passàrem una nit meravellosa sopant a la plaça del Poble, amb actuacions de les set comissions falleres
i especialment amb les dels nostres grups de play-back, que ens van delectar amb les actacions de Rio i Queen.
Dia del Crist
El 6 d’agost sempre és especial per al poble de Silla, ja que va ser tot un plaer participar en la processó en honor al Santíssim Crist al costat dels Gegants i dels balls dels Cabuts, dels Arquets, de la Magrana i dels Bastonets.
Festa de cadets i Festa del Mig any
El dia 20 de setembre tornava la festa al casal després de les vacances estiuenques. Vam celebrar la Festa de Cadets per a la comissió de 12 a 17 anys amb cocktails i begudes sense alcohol, amenitzada per Dj Deivid.
l dia següent des de bon matí, vam gaudir d’un esmorzar al casal i, a continuació ens vam desplaçar a la Nau Jove per a eixir en passacarrer amb la nostra xaranga i vam gaudir d’un gran dinar. Després de dinar, la comissió infantil va gaudir del berenar i pintant i plantant la falleta del mig any, i vam continuar a la nit amb la cremà, sopar i festa.
Visita al taller de l’artesà faller
Amb moltes ganes de conèixer com seran les nostres falles dels 2025, vam visitar el taller del nostre artesà faller Àlvaro Guija per veure-les en persona i poder començar a imaginar com quedaran plantades front al nostre casal.
9 d’octubre
Si hi ha un dia important per als valencians i les valencianes és aquest. I com no, vam voler celebrar-lo junt amb la resta del poble a l’avinguda de Gandia. Dos paelles i una taula ben llarga plena de fallers i falleres foren el preludi del remat festiu amb els DJs.
Dansà a Sant Miquel
Enguany el nostre grup de danses va tindre el plaer de paticipar a la Dansà en honor a Sant Miquel organitzada pel Grup de Danses la Xicalla de Catarroja, a qui agraïm que ens convidara a participar. Va ser una gran experiència!
Lliurament de faixins i bandes
Aquest acte va nàixer al febrer del 2022, a fi de nomenar els i les representants que, durant dos anys, no van poder gaudir de cap acte oficial. Així que l’hem mantingut des d’aleshores per a fer entrega als i les noves representants de dos coses necessàries per a les seues presentacions: les bandes i els faixins.
Nit del Món Faller
Un any mes, vam assistir a la nit del Món Faller a la Nau Jove, organitzada per la Junta Local Fallera.
En aquest acte vam recollir els premis dels campionats de parxís i truc de JLF, on la nostra comissió va quedar en 5é lloc al campionat de parxís i en 3er lloc al campionat de truc. A més, els nostres fallers Abel i Pablo van recollir el premi a la millor parella de truc.
Presentacions
El cap de setmana del 7 i 8 de desembre visquérem, a la Nau Jove, uns dels moments més emocionants de l’any. Fallers i falleres amb molta emoció i ganes de desfilar després de mesos de treball que van fer encaixar a la perfecció tots els engranatges del temps
Presentacions internes i baixada de quadres
Sols una setmana després de totes les emocions que vam viure a la Nau Jove, va arribar el moment de presentar al casal els i les representants d’enguany, i com no, que tots els fallers i falleres que no es van vestir la setmana anterior, pogueren desfilar pel passadís del nostre casal. A més, vam realitzar l’acte de la baixada de quadres. Un moment amb una simbologia molt especial, en què l’intercanvi de llocs dels quadres dels i de les representants marca l’inici de les pròximes Falles.
Berenar de Nadal
El dia 21 de desembre, la comissió infantil va gaudir del tradicional berenar de Nadal, en el qual vam decorar l’arbre de nadal del casal i on, com no, vam rebre la visita del Pare Noel i els xiquets i xiquetes de la comissió van poder dipositar les seues cartes a la bustia dels desitjos.
Presentació d’esbossos
El primer acte de l’any 2025, va tindre lloc al casal. La presentació d’esbossos de les que seran les nostres falles per al 2023. El nostre artista faller, Álvaro Guija, ens va mostrar i explicar els esbossos de la nostra falla gran i infantil.
* Programa de Festejos
CAP DE SETMANA
DEL 24, 25 I 26 DE GENER
Durant el dia 24 de vesprada, tot el dissabte 25 i el diumenge 26 de gener, tindrem una caseta a la Fira de Sant Sebastià, on podreu vindre a fer-vos una tapa i a passar una bona estona.
Dissabte,
25 Gener
12:00 – Tindrà lloc la primera arreplegà pel barri i per la Fira de Sant Sebastià.
DiUMENGE, 26 Gener
18:00 – Tindrà lloc la segona arreplegà pel barri i per la Fira de Sant Sebastià.
DIUMENGE, 2 DE FEBRER
12:00 –Tindrà lloc la tercera arreplegà pel barri i, en finalitzar, dinar al casal.
DISSABTE, 8 DE FEBRER
22:00 – Sopar dels nostres fallers d’honor al saló Quiquet de Beniparell.
DIVENDRES, 14 DE FEBRER
20:00 – Presentació del llibret que ara lliges al Carmen Valero de Silla. Comptarem amb la presència dels nostres col·laboradors i col·laboradores.
DISSABTE, 15 DE FEBRER
17:00 – Anirem a pintar l’escut a casa de nostra Fallera Major Infantil.
22:00 – Sopar d’entrepà al casal
falla Reis Catòlics SILLA
DIUMENGE, 16 DE FEBRER
14:00 – Dinar al casal.
DISSABTE, 22 FEBRER
17:00 – Anirem a pintar l’escut a casa de nostre President Infantil.
22:00 – Sopar d’entrepà al casal i, en finalitzar, anirem a casa de la nostra Fallera Major per a pintar l’escut de la falla en el carrer.
DIUMENGE, 23 DE FEBRER
14:00 – Dinar al casal.
DISSABTE, 1 DE MARÇ
18:00 – Ens prepararem per a la concentració amb la resta de comissions falleres i gaudirem de la cavalcada de disfresses. En acabar, veurem el pregó de les Falleres Majors de Silla.
DIUMENGE,
2 DE MARÇ
14:00 – Dinar al casal.
17:30 – Inauguració de l’Exposició del Ninot Indultat. En finalitzar, anirem a l’acte de lliurament de les recompenses falleres que atorga Junta Central Fallera.
22:00 – Sopar d’entrepà i, a continuació, anirem a penjar banderes.
DIVENDRES,
7 DE MARÇ
17:30 – Berenar infantil.
22:00 – Soparem i ens prepararem per a les hores que ens esperen...
00:00 – Concurs de 12 hores de Parxís i Truc. Enguany tindrem més jocs en què participar. Fallers i no fallers competiran pels premis durant dotze, tretze, catorze... O les hores que el cos aguante.
DISSABTE, 8 DE MARÇ
16:00 – Fira infantil.
22:00 – Sopar i, a continuació, seguirem amb festa a la carpa, amb DJ Ulisses.
DIUMENGE, 9 DE MARÇ
14:00 – Dinarem al casal.
16:00 – Fira infantil.
17:30 – Berenar infantil. A continuació, es farà l’entrega de recompenses de Junta Central Fallera per als fallers i falleres que no s’hagen pogut vestir en l’acte oficial de JLF.
22:00 – Sopar i, a continuació, festa a la carpa, amb DJ Ulisses.
SETMANA DEL 10 AL 13 DE MARÇ
17:30 – Berenar infantil.
22:00 – Sopar i, a continuació, anirem a penjar banderes.
DIVENDRES, 14 DE MARÇ
17:30 – Berenar infantil. A Continuació festa Cadet, per als xiquets i xiquetes de 12 a 16 anys.
22:00 – Sopar i, a continuació, anirem a penjar banderes.
DISSABTE, 15 DE MARÇ
Durant tot el dia, plantarem els monuments al carrer i els decorarem com cal.
14:00 – Dinar oferit per la Delegació Culinària.
16:00 – Fira infantil.
17:30 – Berenar per als xiquets i xiquetes.
falles2025
20:30 – Esperarem el torn perquè canten les albades als nostres representants al casal.
22:00 – Soparem a la carpa i, seguidament, ens prepararem junt amb la xaranga per anar a les albades.
23:45 – Anirem a escoltar com ens canten les albades a la plaça del Carmen Valero. En tornar al casal, festa Neó a la carpa.
DIUMENGE, 16 DE MARÇ
14:00 – Dinar oferit per la Delegació Culinària.
16:00 – Fira infantil.
17:30 – Berenar per als xiquets i xiquetes, amb jocs i activitats, tot oferit pels nostres representants infantils.
22:00 – Sopar pagat per la nostra fallera major Sara. Una nit plena de sorpreses i festa.
DILLUNS, 17 DE MARÇ
8:00 – Primera despertà pel veïnat, on hi haurà un desdejuni pagat per la nostra Fallera Major Infantil. Recordeu que enguany no podran participar en les despertades les persones que no tinguen el carnet CRE.
11:00 – Concentració al casal per a acudir tots i totes a la plaça dels Germans Iborra i, després, a la plaça del Poble per a recollir els premis.
14:00 – Dinarem i comentarem la jugada dels premis.
18:00 – Ensenyarem, amb cercavila per tot el poble, els premis que el jurat ens haja donat.
22:00 – Sopar on tindrem el gust de rebre els i les nostres fallers d’honor. Després, a la carpa, hi haurà festa de disfresses amb moltes sorpreses, i gaudirem amb l’orquestra Fibra.
DIMARTS, 18 DE MARÇ
8:00 – Segona despertà pel veïnat, on hi haurà un desdejuni pagat pel nostre President Infantil. Recordeu que enguany no podran participar en les despertades les persones que no tinguen el carnet CRE.
15:30 – Concentració al casal per a recollir els nostres representants i acudir a l’ofrena a la Mare de Déu. Sabem que portareu cansament acumulat, però demanem màxima puntualitat.
22:00 – Soparem a la carpa i aprofitarem al màxim l’última nit de festa amb l’orquestra Stigma.
DIMECRES, 19 DE MARÇ: FESTIVITAT
DE SANT JOSEP
8:00 – Tercera i última despertà pel veïnat, on hi haurà un desdejuni pagat per la nostra Fallera Major. Recordeu que enguany no podran participar en les despertades les persones que no tinguen el carnet CRE. ngels.
11:00 – Anirem a la missa de Sant Josep que se celebrarà a la parròquia de Nostra Senyora dels Àngels.
15:00 – El president ens convida a dinar una deliciosa paella.
17:30 – Berenar infantil. Després farem un passacarrer boig per acabar d’esgotar les forces que ens queden.
21:00 – Últim sopar infantil.
21:30 – Cremà del monument infantil (si guanyàrem el 1er premi, el cremaríem a les 22:00). Esperem que la comissió infantil haja gaudit les Falles com es mereix!
22:00 – Últim sopar de la comissió major.
A partir de les 24:00, segons el premi que ens donen, dispararem un castell de color i, seguidament, les flames encendran el monument faller major i les Falles del 2025 quedaran reduïdes a cendra. Però un nou any faller comença i serà moment de brindar per les Falles del 2026 i donar l’enhorabona als futurs representants.
falles2025
Estigueu atents al web per a qualsevol canvi en el programa de festejos.
Moltes gràcies per fer possible, any rere any, la publicació d’aquest llibret, sense la vostra ajuda, no seria viable
* Galeria comercial
* Galeria comercial
* Galeria comercial * Galeria comercial
IMPRENTA / ROTULACIÓN / MERCHAN DISING / SE RIGRAFíA / B ORDADO
Fer més visible la teua marca és el nostre principal objectiu
Tallers propis de: - imprenta - rotulació - serigrafia i dtf - brodat - maquetació ventas@graficasvapa.com telf. 961 200 441 - 691 432 422 carrer. Bonaire, 38 baix - 46460 SILLA (València) www.graficasvapa.com
• Estancia lingüística en Hastings, Inglaterra: Dirigido a jóvenes estudiantes entre 12 y 17 años: 3 semanas completas en Julio 2025.
• Campamento multiaventura en inglés en Centro de vacaciones Embalse de Benagéber
Cursos de inglés para niños y adolescentes
Cursos de inglés para adultos
Preparación de exámenes Cambridge
Estancia lingüística de verano en Inglaterra
• Clases muy amenas y divertidas para niños
• Cursos para adultos enfocados a desarrollar su expresión y comprensión oral en inglés
• Ambiente agradable y acogedor
oltes gràcies per fer possible, any rere any, la publicació d’aquest llibret, sense la vostra ajuda, no
