I al nostre casal al carrer Riu Nervión 3 València
Els comentaris de l’equip de col·laboradors són propietat d’ells mateixos, la falla, no es fa responsable de les seues opinions. Qualsevol forma de reproducció pública d’aquesta obra, o part d’ella, només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus creadors. Dirigisca’s a la delegació del llibret si estàs interessat en algun fragment d’aquest.
Demanem disculpes anticipades per qualsevol error comés en aquest llibret, a vegades no és or tot el que rellueix.
La portada és d’un negre profund. Voliem representar aixó, aquest símbol de forma elegant, i concisa, amb lletres daurades, usant una tipografa moderna però clàssica. La combinació de negre i daurat fa una impressió de luxe i sofsticació, que intenta captar l’atenció de manera immediata.
Tan sols aixó i...
Cacau! AU {
El símbol químic de l’or és AU, Aquest símbol prové del llatí “aurum”, que signifca “brillant començar el dia” i justament descriu l’aparença cridanera i daurada de l’or.
És un element molt valorat en la joieria i en moltes aplicacions industrials a causa de les seues propietats úniques, com la seua resistència a la corrosió i la seua excel·lent conductivitat elèctrica.
Aproftant la temàtica del llibre, i de la falla, per a la portada, fugim de l’us de fotografes, i vectors, donant importància a l’or i el mostrem com ho aprenem a l’escola al conéixer la taula periòdica
L’interior, combina el mateix estil de disseny, emprant la tipografa d’enguany, combinada amb una manuscrita. Dissenys nets, i els colors negre i daurat ens acompanyen en el disseny de 2025.
Gràcies per triar-nos de nou per al disseny del vostre llibret. Del qual enguany, seria un any redó, si aconseguiu l’anhelat metall. :)
Ens encanta treballar amb vosaltres, i ser una vegada més part del “equip”. Ens motiva la vostra passió i dedicació, i per això hem posat el nostre major esforç perquè el llibre refectisca tot el que fa tan especial a JAUcomart.
Esperem que estigueu tan orgullosos d’aquest llibret, com nosaltres hem acabat del resultat fnal Benvingut llibret.....2026, (sempre cal pensar en el futur).
Index } {
Pròleg. per Alicia Sáez i Cutanda.
L’origen de l’or.
Llegenda del Rei Mides,
Elon Musk. El visionari convertit en Rei Mides
Juan Roig. El Mides de la Terreta.
Els nous Mides. Infuencers.
Entrevista a MªEstela Arlandis. FMV 2024 i Infuencer.
Entrevista Infuencers Fallers. Luna Peréz i Fran de Maya.
Les Falles necessiten un bon màrqueting. per Iris Ruiz i Feo.
IA ha arribat a les Falles, per Carles Andreu Fernández i Piñero.
IA. per Pepi Tado’r R2P2.
Jubilarts, per Basilo Fuster.
Dedicar la vida, per Vicente Francisco Lorenzo i Albert.
Les Falles del fang, per Ferran Garrido.
Plou prou, per Katiuska DFang.
Boroig.
s’ofega, per Alicia Sáez i Cutanda.
L’or dels llibrets. per José Tena i Tejado / Panal Fallero.
GuiArte en Falles.
Entrevista a Quique Collado.
Un viatge espacial. Les dones a l’espai.
Falles al voltant del món. per Yaiza Dubón i Romero.
Un
Saluda del president. Daniel Dubón i Gimeno.
Saluda del president. Alberto Torres i Marqués.
Junta Directiva.
Comissió adulta
Saluda de la Fallera Major. Anaïs Puchades i Albert.
Falla Gran. Esbòs, versos i explicació.
Programa de festejos.
Normativa de la Carpa.
Recompenses adultes.
Recompenses infantils.
Falla Infantil. Esbòs i explicació.
Explicació del ninot de la Falla Infantil. Vaiana.
Explicació del ninot de la Falla Gran. Especulació.
Comissió Infantil.
Saluda del President Infantil. Óscar Sáez i Peñalver.
Saluda de la Fallera Major Infantil. Sofía Gómez i Mañas.
Poesies al nostre Quadre d’honor. Anaïs, Óscar i Sofía.
Entrevistes al nostre Quadre d’honor. Anaïs, Óscar i Sofía.
Delegació d’Infantils.
Grup de Betlem.
Delegació de Protocol i Cultura.
Premi Rafael Lizandra 2024. César Rivero i Muñoz.
Grup de Teatre.
Delegació de Festejos.
Concurs de microrelats i micropoesia.
Resum Falles 2024.
Crònica exercici 2024/2025.
Publicitat i grup de col.laboradors.
Col.laboradors/ { Grup de
Benvolgut equip de daurats col·laboradors,
Agraïment especial al nostre
La creació d’aquest luxós llibre de Falles, que resplendeix amb la lluentor de l’or, ha sigut un viatge fascinant ple de creativitat, passió i treball en equip. Res d’això hauria sigut possible sense la vostra inestimable col·laboració i constant suport. Cada aportació, des del més xicotet fns al més signifcatiu, ha sigut vital perquè aquest projecte cobrara vida d’una manera tan esplèndida.
Voldríem expressar el nostre més sincer i lluent agraïment a totes i tots vosaltres.
La vostra dedicació, esforç i entusiasme es refecteixen en cada pàgina d’aquest llibre, irradiant la mateixa calidesa i riquesa que caracteritza a l’or. Ens sentim immensament orgullosos d’haver treballat junts per a preservar i celebrar la nostra benvolguda tradició fallera en un format tan especial.
Artista Faller Pepe Sales i Marco per la seua
col·laboració e implicació en el projecte
A través d’aquest llibre, esperem que sentiu el mateix orgull i satisfacció que nosaltres en haver-lo creat. Gràcies per ser un a part indispensable d’aquest projecte i per ajudar-nos a mantindre viva la màgia daurada de les Falles!
Amb gratitud i estima lluenta, tanquem amb un gran fermall d’or, esperem que us agrade
Pròleglibret del )
A UAU, dos lletres que els valencians utilitzen per a tantes coses que és difícil d’explicar.
Pot ser la més utilitzada siga de forma d’acomiadament, forma retallada d’adeu.
O amb o sense el cognom del nostre llibret, Cacau!, per a fnalitzar, o sentenciar, millor dit una explicació, sentiment o alguna cosa que havien d’expressar de forma consistent.
La veritat que això podria ser una bona explicació del que el nostre llibret d’enguany vos pot fer sentir.
Alicia Sáez i Cutanda
Fa poc, la meua neboda em va dir que si un
Fent servir com a fl conductor algunes escenes de les Falles que el nostre artista Pepe Sales plantarà enguany a la nostra demarcació volem presentar-vos l’Or com a protagonista en nombroses circumstàncies.
Per això allò d’AU, signe de l’Or de la taula periòdica.
Hem tingut el plaer de rodejar-se de nombrosos col·laboradors que han plantejat les diferents situacions que el nostre artista ens planteja a la falla.
Infuencers, articles sobre els i les circumstàncies actualment vivim en la societat.
També en desenrotllat mes l’explicació de la mateixa falla, afegint un apartat extra per al ninot que presentem a l’Exposició del Ninot de JCF per aquest 2025.
Pepe Sales plasma de forma molt autèntica
Ha, Ha, Ha
l’enginy, la gràcia i la sàtira a les seues creacions i que millor forma que reproduir eixe esperit al nostre llibret.
De la mateixa forma hem cuidat el contingut de l’apartat infantil. Explicant als més xicotets de la nostra comissió allò que el nostre artista vol expressar.
Amb l’expressió d’
fent un recorregut per diferents formes de viatjar. Tant físicament com emocionalment.
Amb l’explicació de la falla més extensa i amb una compressió més lleugera per a ells.
Igual que amb el ninot de la Falla Gran, hem fet un apartat especial amb el tema del Ninot de l’exposició.
Com portem fent en els últims anys, hem donat el seu lloc a totes les delegacions que formen part de la nostra comissió, contant les activitats que es realitzen i els seus components.
Des de les festes temàtiques que organitzen la delegació de Festejos, el nostre meravellós grup de teatre i els nostres artistes del grup del Betlem.
La delegació d’Infantils que durant tot l’any es dediquen a que els més xicotets disfruten d’això de fer falla.
Com no la delegació de Cultura, que enguany s’ha unit a la de protocol per continuar lluitant per demostrar que la nostra falla és una associació cultural, portant a terme les jornades culturals, els concursos de microrelats i micropoesia, i el Premi Rafael Lizandra.
Des de Protocol sempre treballant perquè els nostres representants tinguen un any que mai obliden. Organitzen els actes més protocol·laris del nostre calendari Faller.
Venim del llibret que va ser el 5é Premi de GVA, a on vam quasi tocar l’or amb Els colors de l’humor 2024, aquest resultat és fruit de l’equip que, ja fa tres anys, formem amb els treballadors de Panal Fallero. Que ens donaran el seu punt de vista.
Començàrem amb Quadriculats 2023, el 11é Premi GVA, i desde eixe moment, hem treballat per donar el millor de nosaltres.
Consisteix en apostar per fer un bon llibret, on documentar tot allò que passa a la nostra ciutat, el nostre barri i la nostra Falla, i contar i escriure amb una temàtica anual, tot alló que ens abelleix.
JAUcomart 2O25!
En resum, aquest llibret és l’escaparat del que és la nostra comissió.
A continuació voràs la nostra essència, el que hem fet durant l’exercici 2024/2025, la proposta del nostre artista i tot allò que hem preparat per a que aquest llibret et convide a quedar-te amb nosaltres, Amb la Falla Jacomart.
Bones Falles 2025, millor llibret i a llegir-ho per favor.
L’origen or de l’ )
El seu nom prové del llatí aurum, que signifca «brillant, començar el dia» i, encara que se’n diguera així per la seua resplendor, la veritat és que no van poder encertar més, ja que prové de les estreles.
L’or és, almenys, tan antic com la Terra
L’or és, almenys, tan antic com la Terra i va arribar a ella en les albors de la creació. Els científcs creuen que l’or va ser produït per la nucleosíntesis de supernoves.
Estes grans estreles, amb una massa 8 vegades major que la del Sol, van explotar formant metalls pesants i estes partícules de pols van entrar en el nostre camp gravitacional.
Com la Terra encara estava en formació, el ferro colat es va afonar cap a l’interior, arrossegant els metalls preciosos com l’or i el platí, i va formar el que coneixem com el nucli.
vetes.
No obstant això, la gran quantitat d’este metall que hi ha repartida per tot el mantell terrestre ha portat als investigadors del Bristol Isotope Group a comprovar una altra teoria: la que sosté que l’or que trobem a nivell de sòl va arribar, en realitat, gràcies al bombardeig de meteorits.
Simbol de la divinitat a Egipte
Encara que s’han trobat evidències que ja en l’Edat del Bronze s’usava l’or amb fnalitats ornamentals, és en l’Antic Egipte on adquirix el seu alt estatus en vincular-lo directament amb la divinitat.
Per als egipcis, obsessionats amb la permanència, l’or va vindre a substituir altres senyals de riquesa (com els gots de pedra tallada) i imposar-se com el metall preciós per excel·lència. El fet que fora inalterable era una qualitat tinguda en compte, per descomptat. Però, a més, hi havia un que va encimbellar a este metall: l’or era la carn dels déus. La seua lluentor s’assemblava al del sol, evocant al déu Ra.
Tan sacralitzat estava l’or en l’Antic Egipte que únicament el faraó podia concedir-li’l a algú. El faraó, descendent directe dels déus, era el legítim propietari de tot l’or d’Egipte. Així doncs, només ell podia honrar amb la major recompensa als seus súbdits més destacats i entregar-ho com a regal a mandataris
¡
L’or era la carn dels déus ¡
Què és l’or?
L’or és un dels metalls preciosos coneguts, identifcat en la taula periòdica dels elements químics amb el símbol “Au”. És un element poc reactiu, classifcat químicament entre els ‘metalls de transició’.
Es tracta d’un element metàl·lic no ferromagnètic, les característiques de ductilitat del qual i mal·leabilitat el fan idoni per a la fabricació de diferents tipus d’objectes, ja que pot fondre’s i reprendre la seua duresa en refredar-se. Durant molt de temps es va usar per a produir monedes.
L’or normalment es troba baix terra, en depòsits al·luvials en forma de llavors o xicotetes acumulacions, ja siga en estat de puresa o al costat d’altres minerals en formacions al·luvials, que són buscades i explotades per la mineria.
El seu rol en la societat humana és important, ja que és símbol de riquesa, poder i vanitat, així com de glòria i triomf. Per això se li ha emprat per a trofeus, joies i emblemes patris, o per a donar suport a les diferents monedes dels països, el valor dels quals es mesurava inicialment conforme a les reserves d’or del Banc Central d’eixe país.
Es va dir la “febre de l’or” a les èpoques en què es va perseguir frenèticament aquest mineral en països com els Estats Units.
Propietats atòmiques de
l’or
L’or es representa amb el símbol “Au” en la taula periòdica dels elements. Es situa entre els metalls de transició, en el grup 11 de la taula, entre el platí i el mercuri.
L’or té nombre atòmic 79, un pes atòmic de 196.967 o i un pes específc d’aproximadament 19,3 gr/ cm³. Els seus nombres d’oxidació principals són +1 i +3 i té una electronegativitat de 2.54 en l’escala de Pauling.
) )
L òr és símbol de riquesa, poder i vanitat
L’or és el metall més dúctil i mal·leable que es coneix, per la qual cosa resulta idoni per a la joieria i el seu modelat en diverses formes ornamentals. El seu punt de fusió és als 1064 graus centígrads i és un bon conductor de la calor i de l’electricitat.
Aparença de l’or
En el seu estat pur, l’or és un metall groguenc i brillant, aparença que sosté fns i tot en ser aliat amb altres metalls. En presentar escassos estats d’oxidació, no sol perdre el seu llustre amb el temps.
D’altra banda, l’or en estat de puresa és summament bla, per la qual cosa sol alearse amb altres metalls per a endurir-ho i emprar-ho comercial, industrial o decorativament. Al mateix temps, és molt resistent a la corrosió i l’oxidació.
Reactivitat de l’or
L’or presenta molt baixa reactivitat química, excepte davant cianurs (CN-), clorurs (Cl-) i bromurs (Br-). Molts d’aquests compostos són emprats en la mineria per a identifcar la presència d’aquest metall, la qual cosa comporta un important impacte ambiental. També li ho pot dissoldre en unes certes mescles o compostos àcids i alcalins específcs, com a aigua règia (HNO3 i HCl) i alguns cianurs.
Llegenda Rei Mides del )
La història de Mides és un dels relats més famosos dins de la mitologia grega. Mides era un rei que governava en Frígia, una antiga regió d’Àsia Menor.
Mides era conegut per la seua gran riquesa i poder, però tenia un desig que el consumia: volia tindre el toc daurat, és a dir, convertir en or tot el que tocara. El seu desig es va fer realitat quan “Dionisio”, el déu del vi i la festa, va quedar impressionat per la seua generositat i va decidir concedir-li el seu anhelat dot.
Al principi, Mides es va sentir meravellat i emocionat amb la seua nova habilitat. Cada objecte que tocava es convertia instantàniament en or pur, la qual cosa li proporcionava encara més riqueses i poder. No obstant això, prompte es va adonar de les terribles conseqüències del seu desig.
Mides va descobrir que no sols els objectes inanimats es convertien en or, sinó també els aliments i les begudes. No podia gaudir de cap menjar ni assaciar la seua set, ja que es transformaven en elements inerts i sense sabor. A més, en intentar abraçar als seus sers estimats, va patir la tragèdia de convertir-los en estàtues d’or.
El rei, penedit i desesperat, va pregar a “Dionisio” que li alliberara de la seua maledicció. El déu, compadint-se d’ell, li va indicar que es dirigira al riu Pactolo i rentara les seues mans en l’aigua, retornant així el seu antic tacte.
L’or és, probablement, el metall noble més conegut
Mides va aprendre una valuosa lliçó amb esta experiència. Es va adonar que la riquesa i el poder no ho eren tot en la vida, i que hi havia coses més importants, com la felicitat, l’amor i les relacions humanes.
L’or és, probablement, el metall noble més conegut i un dels més benvolguts en totes les cultures. Este metall inoxidable i mal·leable ha sigut treballat pels orfebres des de la prehistòria, i és que les seues particulars qualitats conferien perdurabilitat i valor a allò a què es destinara: joies, monedes, ofrenes, corones, estàtues o objectes cerimonials.
L’or simbolitza el durador, l’inalterable, d’aquí ve que s’utilitze en els anells de matrimoni, per exemple, com a auguri d’una unió indestructible. Però estes característiques no són només un halo místic: la seua estabilitat, enfront dels vaivens de les monedes dels diferents països, va fer que s’establira el patró ore per a garantir la solvència de les nacions sobiranes en alguns moments històrics.
Elon Musk visionari el )
Rei Midesconvertit en
L’empresari més ric del món, convertit en l’home que murmura a Trump, gaudeix del seu recentment estrenat poder polític per a desenvolupar sense lligams la seua pròpia agenda. Quant durarà la seua lluna de mel amb el president electe?
Elon Reeve Musk (Pretòria, 28 de juny de 1971), conegut com Elon Musk, és un empresari, inversor, activista polític conservador i magnat sud-africà que també posseïx les nacionalitats canadenca i estatunidenca. És el fundador, conseller delegat i enginyer en cap de SpaceX; inversor àngel, director general i
arquitecte de productes de Tesla, Inc.; fundador de The Boring Company; cofundador de Neuralink i OpenAI, encara que ja no té més participació en esta última per desacords en el rumb de l’empresa. A més de ser el director de tecnologia de X Corp..
Amb un patrimoni net estimat en uns 252.4 mil milions de dòlars al juliol de 2024, arribant a ser la persona més rica del món segons l’índex de multimilionaris en temps real de Forbes.
És la persona més rica del món segons l’índex de multimilionaris en temps real de Forbes
Musk va nàixer i es va criar en una rica família de Pretòria (Sud-àfrica). La seua mare és canadenca i el seu pare un sud-africà blanc. Va estudiar breument en la Universitat de Pretòria abans de traslladar-se al Canadà als 17 anys. Es va matricular en la Universitat de Queen i es va traslladar a la Universitat de Pennsilvània dos anys després, on es va graduar en Economia i Física. En 1995 es va traslladar a Califòrnia per a assistir a la Universitat Stanford, però en el seu lloc va decidir seguir una carrera empresarial, cofundant l’empresa de programació web Zip2 amb el seu germà Kimbal. L’empresa
va ser adquirida per Compaq per 307 milions de dòlars en 1999. Eixe mateix any, Musk va cofundar el banc en línia X.com, que es va fusionar amb Confnity en 2000 per a formar PayPal. L’empresa va ser comprada per eBay en 2002 per 1500 milions de dòlars.
En 2002, Musk va fundar SpaceX, fabricant aeroespacial i empresa de servicis de transport espacial, de la qual és CEO i enginyer cap. En 2003, es va unir al fabricant de vehicles elèctrics Tesla Motors, Inc. (ara Tesla, Inc.) com a president i arquitecte de productes, convertint-se en el seu conseller delegat en 2008. En 2006, va ajudar a crear SolarCity, una empresa de servicis d’energia solar que posteriorment va ser adquirida per Tesla i es va convertir en Tesla Energy. En 2015, va cofundar OpenAI, una empresa d’investigació sense ànim de lucre que promou la intel·ligència artifcial amigable.
En 2016, va cofundar una empresa de neurotecnología centrada en el desenrotllament d’interfícies cervell-ordenador, i va fundar The Boring Company, una empresa de construcció de túnels. També va acordar la compra de la important xarxa social estatunidenca Twitter en 2022 per 44 000 milions de dòlars. Musk també ha proposat el hyperloop. Al novembre de 2021, el director general de Tesla va ser la primera persona de la història a acumular una fortuna de 300 000 milions de dòlars. Ha sigut criticat per fer declaracions poc científques i controvertides. En 2018, va ser demandat per la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units (SEC) per tuitar falsament que havia aconseguit fnançament per a una adquisició privada de Tesla. Va arribar a un acord amb la SEC però no va admetre la seua culpabilitat,
renunciant temporalment a la seua presidència i acceptant limitacions en el seu ús de Twitter. En 2019, va guanyar un juí per difamació presentat contra ell per un espeleòleg britànic que va assessorar en el rescat de la cova de Tham Luang. Musk també ha sigut criticat per difondre informació errònia sobre la pandèmia de COVID-19 i teories de conspiració; i per les seues altres opinions sobre assumptes com la intel·ligència artifcial, les criptomonedes i el transport públic.
$
En buscar en Internet informació biogràfca sobre Elon Musk, el primer que apareix es un capítol sencer dedicat al perfl psicològic del magnat. Amb tocs d’hagiografa i caràcter emprenedor, el responsable de Tesla és presentat com algú extremadament intel·ligent, infuenciable per les xarxes socials, controlador, amb un altíssim nivell d’exigència, capaç d’infondre temor entre els seus empleats i amb objectius poc realistes.
En aquest sentit, se’l descriu com algú capaç d’infondre por entre els seus empleats i també com una persona que posseïx alguns objectius poc realistes. No obstant això, gràcies al seu perfl visionari, Musk, es va convertir en una de les personalitats imbatibles a l’hora de parlar de negocis.
Musk, és extremadament intel·ligent, infuenciable per les xarxes socials, controlador, amb un altíssim nivell d’exigència
És la persona més rica del món, però emocionalment
inestable
Altres informes expliquen que Musk posseïx somnis de grandesa, que s’observa a si mateix com un inspirat renaixentista capaç de fer de tot, i tot bé. El paral·lelisme amb Mides no soles està al terme de la riquesa, l’estranya vida personal d’Elon Musk, amb tres divorcis, dos esposes, set flls, 154 coets a l’espai, 230.000 milions d’euros, una xarxa social i, segons ell, una gran dependència emocional que no li permet estar soles. Es podria dir, que la “moraleja”
de la llegenda es complix en part: multimilionari, la persona més rica del món, però emocionalment inestable.
Actualment, Elon Musk exerceix moltes funcions amb el president electe Donald Trump. És el donant més important de la seua campanya, el promotor més infuent en les xarxes socials i un assessor clau en política i personal.Durant la major part del temps transcorregut des del dia de les eleccions, també ha sigut inquilí de Trump.
Allotjar-se en el mateix terreny ha facilitat a Musk l’accés a Trump.
Musk, qui va gastar més de 250 milions de dòlars en els últims mesos del cicle electoral d’enguany per a ajudar a triar a Trump, ha assistit a reunions de personal
a la Casa del Te de Mar-a-Lago, ha participat en trucades telefòniques amb líders estrangers i ha passat hores amb Trump en el seu despatx. Els empleats de Musk de les seues diverses empreses també han participat de manera integral en la transició, examinant a possibles candidats a alts càrrecs del govern, en entrevistes en la seu de la transició de Trump en West Palm Beach.
Cacau!
Juan RoigMides el )
de la
terreta
Fa fxos a 17.000 treballadors, baixa els preus i no fa publicitat. Està boig? No, tan sols rima, ell és Juan Roig. És economista, amant del bàsquet, el futbol, la família i la seua ciutat... i especialista a nadar a contra corrent.
Des que el xicotet dels Roig es va fer amb el control de l’empresa familiar Mercadona, ha convertit la seua cadena de supermercats en la primera del país malgrat l’entrada dels grans grups de distribució francesos i de l’estrenyiment dels marges.
Juan Roig Alfonso, és un empresari espanyol,
conegut per ser el president executiu i màxim accionista de Mercadona, així com propietari del club de bàsquet València Basket i del Aspar Circuit. Els seus pares, Francisco Roig Ballester i Trinidad Alfonso Mocholí, van fundar Mercadona en 1977, dins del grup Cárnicas Roig; quatre anys més tard, en 1981, Juan Roig els va adquirir l’empresa. Entre els seus cinc germans es troben els també empresaris Francisco i Fernando Roig.
La primera botiga de Cárnicas Roig, l’actual Mercadona
Juan Roig va nàixer el 8 d’octubre de 1949 a València. Va estudiar en una escola jesuïta a València, després en un col·legi franciscà (la Concepció) a Ontinyent, i es va graduar en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València.
En 1981 també va obtindre un PDD pel IESE Business School (Universitat de Navarra). Els seus pares, Francisco Roig Ballester i Trinidad Alfonso Mocholí, portaven una cadena de huit carnisseries (Cárnicas Roig) a la Pobla de Farnals, més tard convertides en botigues d’ultramarins. Francisco i Trinidad van fundar
Mercadona en 1977, dins del grup Cárnicas Roig. Quatre anys més tard, en 1981, amb tres dels seus cinc germans, Juan Roig els va adquirir l’empresa. En 1991 va comprar la majoria de les accions de l’empresa als seus germans. Va ser guardonat amb el Premi Príncep Felip de l’Excel·lència Empresarial en 2010. A l’abril de 2018 el Babson College li va incorporar a la Academy of Distinguished Entrepreneurs (Acadèmia d’Emprenedors Distingits) sent el primer empresari espanyol present en esta entitat.
Façana d’una botiga actual, amb el nou disseny
Va conéixer a la seua dona, Hortensia Herrero, en la universitat i es van casar en 1973. Han tingut quatre flles: Amparo, les bessones Hortensia i Carolina, i Juana; i tenen set nets. La seua dona és ara vicepresidenta de Mercadona i junts posseïxen el 80% de les accions.
Es diu que està a favor de la propietat familiar dels negocis, sempre que els membres de la família contribuïsquen positivament.
Ha sigut descrit com un “tímid, però dur home de negocis” i com “un home pràctic, directe, auster, que es pren les coses de debò, i que els seus modals poden semblar freds si no confa en la persona amb la qual està parlant”. Se li adscriuen a ell molts aforismes, com “a Espanya hem d’imitar la cultura del treball dur dels basars xinesos” i “no has de fer un treball que t’agrade, sinó que has de fer del teu treball alguna cosa que t’agrade fer”.
Els nousMides )
El poder dels influencers: com aconseguir que un producte es convertisca en Or.
En l’era digital en la qual vivim, la infuència de les xarxes socials ha adquirit un paper fonamental en la presa de decisions de compra dels consumidors.
Per eixos motius, l’estratègia de l’ús de infuencers en màrqueting és cada vegada més popular.
Els infuencers, amb la seua capacitat per a arribar a audiències massives i generar confança, s’han convertit en una ferramenta poderosa per a les marques que busquen promocionar els seus productes i servicis de manera efectiva.
L’auge dels infuencers en l’era digital s’ha vist potenciat per l’accessibilitat i la interactivitat que brinden les xarxes socials. Estes plataformes permeten als infuencers compartir contingut de manera instantània i connectar-se amb una audiència global.
Els seguidors troben en ells a persones amb les quals poden relacionar-se i als qui perceben com a autèntiques. Esta autenticitat es traduïx en credibilitat i confança, dos factors essencials en la presa de decisions de compra.
Els infuencers, en ser considerats líders d’opinió en nínxols específcs, tenen el poder d’infuir en la percepció de marca i en la intenció de compra de la seua audiència. L’autenticitat que transmeten és un factor crucial; els seguidors valoren les opinions i recomanacions genuïnes dels infuencers, la qual cosa convertix a estes col·laboracions en una estratègia efectiva de màrqueting.
L’autenticitat i la connexió emocional entre els infuencers i els seus seguidors són pilars fonamentals en l’estratègia de màrqueting que utilitza a estos creadors de contingut com a aliats. L’autenticitat radica en la capacitat dels infuencers per a ser genuïns i transparents en la seua comunicació amb l’audiència.
Compartixen les seues experiències, opinions i perspectives de manera honesta i real, la qual cosa crea un llaç de confança amb els qui els seguixen. Esta autenticitat és especialment valuosa en un món on els consumidors estan cada vegada més escèptics davant les tàctiques tradicionals de màrqueting.
La connexió emocional és un altre element crucial I
IEls seguidors reconeixen quan un infuencer realment aprecia un producte o servici i quan està promocionant-lo només per motius comercials. L’autenticitat es traduïx en credibilitat, i esta credibilitat es traduïx al seu torn en confança.
La connexió emocional és un altre element crucial. Els infuencers aconseguixen connectar amb els seus seguidors a un nivell emocional, sovint compartint aspectes personals de les seues vides. Això crea un sentit de proximitat i simpatia entre el infuencer i la seua audiència. Els seguidors senten que coneixen al infuencer en un nivell més profund, la qual cosa els fa estar més disposats a seguir les seues recomanacions i consells. En termes de màrqueting, esta connexió emocional és or. Quan un infuencer parla sobre un producte o servici i el fa amb autenticitat i passió, els seus seguidors estan més inclinats a parar atenció i considerar provar-ho. L’empatia i la identifcació amb el infuencer els porten a percebre la recomanació com si vinguera d’un amic, la qual cosa infuïx en la seua presa de decisions de compra.
Una dels avantatges més rellevants de treballar amb infuencers és la possibilitat de segmentar de manera precisa l’audiència.
Cada infuencer té un públic específc amb interessos i característiques demogràfques particulars. Les marques poden triar col·laborar amb infuencers l’audiència de les quals s’alinee amb el seu mercat objectiu, garantint així que el missatge arribe a les persones adequades. Esta segmentació precisa permet que l’estratègia de màrqueting siga més efectiva i rendible. En lloc d’invertir recursos en campanyes massives que arriben a una audiència general, les marques poden enfocar-se en nínxols específcs a través de la col·laboració amb infuencers, maximitzant així l’efectivitat dels seus esforços de màrqueting.
Les col·laboracions entre les marques i els infuencers han de ser autèntiques i creatives per a obtindre el màxim impacte. Els infuencers són mestres en la creació de contingut atractiu i rellevant per als seus seguidors. Quan s’integra la marca de manera autèntica en este contingut, s’aconseguix un efecte molt més positiu que amb la publicitat tradicional.
La creativitat és clau per a captar l’atenció de l’audiència i fer que el missatge de la marca es destaque. Els infuencers tenen l’habilitat de presentar els productes o servicis d’una manera que resulte interessant i atractiva per als seus seguidors, la qual cosa augmenta la probabilitat que es produïsquen conversions i vendes.
El poder dels infuencers radica en la seua autenticitat
En conclusió, el poder dels infuencers en les estratègies de màrqueting radica en la seua autenticitat, la connexió emocional que establixen amb l’audiència, la possibilitat de segmentar de manera precisa i la creativitat que aporten a la col·laboració. Estos factors combinats permeten a les marques arribar de manera efectiva al seu públic objectiu i generar confança en relació amb els seus productes o servicis.
No obstant això, és important que les marques trien acuradament als infuencers amb els quals col·laboren i que mantinguen una comunicació transparent sobre les seues expectatives i objectius.
Així mateix, el mesurament del rendiment és essencial per a optimitzar futures col·laboracions i garantir que s’obtinga un retorn d’inversió satisfactori.
En última instància, el poder dels infuencers en el màrqueting modern continuarà creixent a mesura que les xarxes socials evolucionen i s’adapten a les tendències canviants del consumidor.
SEl marketing de Mercadona
El màrqueting viral de Mercadona: de la pinya per a lligar a l’avís de la pujada de l’IVA
La cadena de supermercats ha aconseguit convertir el comprar en les seues superfícies i la adquisició de productes quotidians en autèntics fenòmens virals. El secret? Els infuencers i el riure col·lectiu.
Un dels exemples més divertits va ser la famosa “pinya per a lligar”, on la simple fruita es va convertir en una ferramenta de seducció gràcies a una campanya en xarxes que va deslligar desenes de milers de memes i vídeos en TikTok. Sense gastar un euro en publicitat tradicional, la pinya de Mercadona va passar de ser una fruita comuna a un símbol de ganes de passar-lo bé en l’era digital.
Més recent ha sigut el fenomen de la pujada de l’IVA, on la resposta espontània dels consumidors en xarxes va acabar sent una impagable campanya de màrqueting. Infuencers i usuaris per igual van compartir bromes i crítiques humorístiques, creant un ramat virtual que va portar la conversa sobre els preus directament a les botigues.
i.V.A
El més curiós és que Mercadona no paga per publicitat en mitjans convencionals, com ha dit el seu president Juan Roig, però la marca aconseguix colar-se en les converses gràcies a la seua capacitat per a generar contingut viral.
El cas de l’oli d’oliva és un altre exemple de com, sense un sol anunci pagat, el producte es va convertir en tendència.
Mercadona ha aconseguit el que moltes marques somien: que siguen els propis consumidors els qui publiciten els seus productes. Ja siga per una pinya, una pujada de l’IVA o el preu de l’oli, la cadena ha entés que l’humor i les xarxes socials són els seus millors aliats.
Mª Estela Arlandis FMV24 e influencer )
Acontinuació. l’equip de redacció d’aquest llibret a tingut l’honor de parlar amb
la Fallera Major de València 2024, Maria Estela Arlandis Ferrando.
MªEstela Arlandis, al seu perfl de Tik-Tok.
En primer lloc, donar-te les gràcies per concedir-nos esta entrevista.
La teua experiència com a FMV 2024 i infuencer de segur que és molt interessant.
Maria Estela, conta’ns. Penses que les teues habilitats socials com a creadora de contingut t’han ajudat com la nostra màxima representant?
Tinc els meus dubtes. Abans de ser Fallera Major de València vaig treballar durant més de dos anys en una agència de màrqueting i publicitat,
on l’objectiu principal era aconseguir visualitzacions i engagement en comptes de marques molt grans. No obstant això, enguany el que he publicat en les meues xarxes estava fet amb el cor, amb l’objectiu senzill de transmetre-vos totes les coses boniques que passen durant l’any... tot allò que no es veu.
El públic i les intencions no són les mateixes, sí que és veritat que haver treballat prèviament amb les xarxes socials et dóna unes habilitats essencials, però simplement facilita el treball.
Hui dia, la majoria dels jóvens són consumidors de xarxes socials, sent estes les seues principals fonts d’informació.
Creus que la Festa de les Falles està prou representada en este àmbit?
Enguany he pogut viure en primera persona que cada vegada més gent s’interessa per la nostra festa i m’alegra haver pogut assentar un precedent en este sentit.
M’encanta vore com cada vegada som més els jóvens que omplim les xarxes socials de Falles; és un gran impuls perquè la gent conega la nostra festa, i perquè prenguen exemple del fet que a València SÍ vivim per i per a les nostres tradicions.
La veritat és que hi ha moltes peculiaritats de les Falles que no són molt conegudes. Penses que estaria bé promocionar-les més o que, al ser tradicions, és millor no convertir-les en un producte?
Jo no veig les Falles com un producte... igual que hi ha infuencers que mostren la seua vida, el seu dia a dia i les seues rutines, jo pense que si al fnal els valencians vivim els 365 dies en el casal o assistint a actes fallers, no veig per què hauríem d’ocultar-ho.
El que intente transmetre sempre és un contingut i una vida reals, i si la meua vida són les Falles... ací està la resposta.
Un dels temes que tractem enguany a la nostra Falla és l’ús fraudulent de les xarxes.
O dit d’una altra manera, que no és or tot allò que lluïx.
Penses que s’hauria de tindre un major control sobre què es publica?
Per descomptat, per les dues parts. Com a Fallera Major de València es porta un control del que s’ha de pujar, ja que estem parlant de la màxima representant del món faller. No obstant això, no veig cap control per part de les persones a l’hora de comentar i opinar, i això aplica per a totes les persones i tots els àmbits.
Aprofte l’ocasió per dir-vos que intentem evitar este tipus d’accions, i si sabeu d’algú que ho fa, feu-li-ho saber. Junts som molt més forts, i si ens donem suport entre tots, podrem fer una festa molt més tolerant i respectuosa.
VHas sigut la nostra ambaixadora per tot arreu. Penses que, en comparació amb altres festes, les Falles són tan conegudes a l’estranger?
La veritat és que sí que considere que les Falles estan molt presents, però sempre podem donar-les a conéixer un poc més.
Vosaltres, els fallers, també sou ambaixadors de la nostra festa! Podeu parlar de les Falles als vostres amics de fora de València, en els vostres viatges, en les xarxes socials...
Tenim un gran potencial! I vos anime a utilitzar-lo i a portar per bandera la nostra gran festa.
Junts som molt més forts, si ens donem suport entre tots, podrem fer una festa molt més tolerant i respectuosa
Moltes gràcies, Maria Estela, per participar en esta entrevista per al nostre llibret. A la Falla Jacomart sempre seràs benvinguda.
Cacau! AU {
Infuencers falers )
De segur que recordareu aquella iniciativa per part de la delegació de juvenils de JCF, va crear per l’any 2020.
portaveus a les xarxes socials de tot allò que envolta a les Falles de València.
Els triats van ser Luna Pérez i Fran de Maya, de les falles Gayano Lluch i Illes Canàries - Trafalgar respectivament. Aquestos dos fallers, amants de la nostra festa, van apropar el dia a dia d’allò que ocorre al calendari faller a la joventut.
Ja fa 4 anys d’aquest projecte, i per desgràcia, la delegació de joventut ja no existix. Però tenim moltes ganes de conèixer l’experiència de Luna i Fran com els primers “infuencers fallers”.
En primer lloc, gràcies Luna i Fran per acceptar la meua proposició d’entrevistar-vos.
Conteu-me, que us va motivar per participar en el concurs “d’infuencers” de JCF?
LUNA: em vaig adonar per casualitat i hem va agradar la idea. Hem motivava el fet que buscaven a jóvens per apropar la festa de les falles als usuaris de determinades xarxes socials, que justament solen ser persones de la nostra edat.
FRAN: a mi el que em va motivar a participar que de normal hi ha una gran falta d’activitats para juvenils, i el fet que ho van promocionar com si anaven a ser la representació dels jóvens a les falles.
Vàreu ser els primers a parlar de primera mà i per al públic més jove d’allò que passa al dia a dia de JCF…. Penseu que gràcies a la vostra tasca, es van conèixer actes o punts de mira diferents del món faller?
LUNA: en realitat soles podíem pujar el contingut que ells aprovaven, aleshores es pareixia prou al que pujava de forma ofcial JCF pel seu perfl. sí que vam poder promocionar la gala juvenil que va ser una gran novetat i fer alguna col·laboració amb entitats com el “Corte Ingles” i “Ecoembes”, habituals de les falles.
FRAN: per desgràcia, per diversos motius com qüestions d’organització, pressupost, etc.. Cobrien soles els actes que a ells l’interessaven.
van realitzar activitats determinades com la festa juvenil amb “holiparty” que van ser un èxit, però que no s’han tornat a fer.
FRAN: com no serem els grans oblidats, si actualment no tenim ni representació en JCF, i quan l’hem tinguda, les nostres propostes eren escoltades, però mai es duien a terme.
I que opineu que es pot fer al respecte mitjançant les de moment mentre la comunicació des del principal organisme siga tan escassa, xarxes és anodí, és necessari que hi haja un perfl ofcial més seriós més institucional, però sí que seria necessari un perfl més dinàmic, més pròxim com a vocabulari i perspectiva de la festa per a acostar-la a tots els públics.
FRAN: les falles al fnal no són només els actes, aparentment més destacats, hi ha molts actes, vivències i informació que en les xarxes es pot explotar i donar a conéixer.
Com a “infuencers”, que us pareix allò que s’ha de tindre cura del contingut que es publica?, ja que tot el que relluïx no és or…
LUNA: al fnal l’organització, tant d’una comissió com de junta, està feta de voluntaris, i mostrar eixa part en xarxes seria mostrar la realitat, no sols el que és bonico
FRAN: donar visibilitat als punts més vulnerables, més humans i reduir la visió d’eixa perfecció, en els playbacks, la cort, els artistes, la qual cosa hi ha darrere de cada acte
concurs.
(¨Les falles som un dels motors culturals més importants de València
(¨
Penseu que les falles podrien recórrer més a les xarxes socials per promocionar actes més desconeguts?, pel fet que els que no són fallers, això de què les falles són 365 dies a l’any no l’acaben d’entendre…
LUNA: com hem comentat abans, hi ha moltíssims actes que són poc coneguts, més a nivell d’agrupacions, etc. donar a conéixer tots els concursos que hi ha, que són molts.
FRAN: A la f les falles som un dels motors culturals més importants de València, i sembla que quasi sempre són els mateixos actes o activitats les que ixen en xarxes.
Que iniciatives proposaríeu a les vostres comissions, o inclòs a JCF, per promoure l’ús de les xarxes socials i motivar als jóvens fallers?
LUNA: retornar la delegació de juvenils, amb representants juvenils i que tornara el “infuencer faller”, amb les seues tasques reals.
FRAN: i que els plens tingueren veu esta delegació, a la f si és per qüestions pressupostàries, en el seu moment es van fer moltes activitats i reprendre-ho suposa poc. Les comissions sempre busquen seguir el camí de JCF, i a poc a poc incorporaren este canvi si ells ho feren.
particular? Quin és el vostre perfl?
LUNA: sí, el meu perfl és “@Luna de Valencia”, el meu contingut és variat però sobre tot natural, contant vivències, fent crítica de pel·lícules, de festes de la nostra ciutat.
FRAN: Jo tinc un Pòdcast, “SIENTATE CON CHIWI”. Parlem d’humor, de falles, de temes d’actualitat.
i tinc també Instagram que és “@frandemaya”
Ha sigut un plaer aquesta conversa en vosaltres, per donar visibilitat al punt de vista del col·lectiu més jove i per ensenyar-nos un ús responsable de les xarxes socials.
Gràcies per participar en el nostre llibret.
Falles )
bon màrqueting
El màrqueting és una ferramenta apassionant. Es podria defnir com una disciplina que engloba tot el relacionat amb la gestió d’un producte, des de la seua marca i la seua imatge, fns a les seues estratègies a curt i llarg termini.
Iris Ruiz Feo / Investigadora i Fallera
Darrere de molts casos d’èxit, com IKEA o Coca-Cola, es troben potents campanyes de màrqueting que han generat resultats espectaculars per a les companyies. Però no pensem que això del màrqueting està reservat a grans empreses amb enormes pressupostos, ni que el fet de fer màrqueting ja és una garantia d’èxit.
Com tot en la vida, hi ha màrqueting de tota mena, n’hi ha bo i no tan bo o, diguem, no tan encertat. D’altra banda, cal ser conscient que, d’una manera o una altra, totes les persones fem màrqueting. De fet, no voler fer-ho, és una estratègia en si mateixa. Com no podia ser d’una altra manera, les Falles també fan màrqueting.
L’última estratègia desenrotllada per l’òrgan gestor de la festa, la Junta Central Fallera, va ser la creació i posterior presentació de la marca “Falles de València”. Una marca molt potent, internacionalment coneguda, que es troba emparada per la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Esta declaració va ser una fta que, des de llavors, aporta diferenciació a esta festa i li genera una major promoció exterior.
La festa de les Falles està confgurada com un producte amb molt de potencial, coneguda mundialment i que conté elements que la diferencien de la resta. Sens dubte és un producte amb moltes opcions per a triomfar en el mercat. Sobre el paper tot sembla estar bé, però quina és la realitat a la qual ens enfrontem cada mes de març? Les comissions prenen l’espai públic per a plantar les seues falles, les seues immenses carpes i omplin els carrers de mercats ambulants i xurreries. El resultat són carrers saturats, revetles interminables i rius d’alcohol i d’altres líquids que entelen la imatge d’esta festivitat. Per què està passant això amb les Falles? Perquè les Falles no es gestionen com un producte i la seua estratègia de màrqueting no està
defnida. No hi ha uns objectius establits, no hi ha un full de ruta que aclarisca què volen ser i on volen arribar. Llevat que vulguen ser una festa molt coneguda perquè tothom vinga a València al març i es triplique la població, i amb això, els problemes que comporta, que això ja s’ha aconseguit i, si no, és a prop. Però no sembla ser eixe el sentir general i, per tant, resulta prioritari trobar una solució a esta circumstància.
Per a això, els agents de la festa han de defnir el que volen que siguen les Falles, quines parts potenciar, i trobar la millor manera de fer-ho a través d’estratègies que connecten amb el públic, amb aquell públic al qual interesse atraure. A partir de
ací, es tracta de crear un missatge clar i potent i treballar en el seu desenrotllament i comunicació. És difícil de comprendre que una festivitat com esta no compte amb un pla estratègic propi i tampoc aparega en els plans estratègics de Turisme de la Comunitat Valenciana. Malgrat això, este fet cal veureho com una cosa positiva ja que, al no estar contemplat, es pot desenrotllar amb major facilitat perquè no cal modifcar res, només cal treballar a defnir els objectius i l’estratègia. Per què s’haurien de defnir? Perquè si no ho fan els agents de la festa, uns altres ho faran per ells, o pitjor encara, la festa continuarà adaptant-se als desitjos de la demanda, sense tindre en compte la seua història, el seu signifcat, els seus valors, etc.
I els qui són els agents de la festa? No és només l’assemblea de presidents, ni la Junta Central Fallera, ni l’Ajuntament de València, és el conjunt de la ciutadania valenciana. Esta festa paralitza la ciutat durant una setmana i tots els habitants es veuen afectats per la situació. És per això que la comunicació amb veïns i comerciants es torna necessària. A més, resulta interessant escoltar a aquells que veuen les Falles des de fora, ja que poden aportar perspectives totalment distintes. Poden identifcar les fortaleses i
debilitats d’esta festivitat que, sens dubte, servirà d’ajuda perquè les Falles s’adapten a les necessitats i demandes de la societat actual.
I, com es fa això? A través del diàleg, però mantenint unes certes pautes bàsiques establides. No es tracta de debatre els dies que duraran les Falles o si es pot evitar tallar els carrers, hi ha coses que ja estan defnides, però hi ha moltes altres en les quals si que cap el col·loqui i el plantejament de possibles alternatives.
És per això que les Falles de València s’enfronten a un gran repte. Són internacionalment conegudes, són una experiència que convida a la gent a conéixer-les i gaudirles, són un poderós element d’atracció turística. Però on queda la tradició cultural? i la identitat? què passa amb l’eix central de la festa, que no és un altre que les falles que es planten cada 15 de març als nostres carrers i places? Este últim punt és de gran importància, de fet, podria ser una de les claus. Quin és l’eix central de la festa per a les comissions? Per a moltes d’elles, per descomptat que la falla que planta al seu carrer no ho és. Esta realitat, sens dubte, és un problema. Refexionem per un moment què succeiria si en cada plaça de València els visitants pogueren trobar falles diferents, amb crítica i
sàtira, amb missatges directes expressats a través de l’art. Aconseguir que, cada mes de març, la ciutat es convertira en un altaveu que s’escoltara en qualsevol part del món. Vindria el mateix tipus de visitant a la ciutat? Canviaria en algun sentit la confguració de la festa com està concebuda en l’actualitat? S’atrauria algun tipus de
fnançament més enllà de la indústria cervesera? Serien únicament les falles de major pressupost les que aconseguirien patrocinis?
Arribats a este punt, sorgix la pregunta essencial. Es pot arribar a un equilibri? Per descomptat que sí. No serà fàcil, però es pot aconseguir amb participació i consens. El primer que cal tindre clar és que el concepte ha de canviar, les Falles són una festa contemporània, viva, que s’ha d’adaptar a la societat i al moment present.
Les Falles han de tindre clar què volen ser, a on volen arribar, en defnitiva, quines són les seues aspiracions. Enfront d’això, el primer que cal assumir és la difcultat de plantejar estratègies si es vol continuar portant una gestió caduca i estàtica, ja que resulta incompatible. Tots els implicats han de posar de la seua part si es vol arribar a una solució. Una solució que, per descomptat, no agradarà a tots, però en este cas, no cal mirar el que preferix cadascun, cal treballar pel bé d’esta festa, perquè no
propis fallers. Cal treballar de manera unànime per continuar amb una tradició que compta amb 200 anys
Iris Ruiz autora de l’article
les Falles són una festa contemporània, viva, que s’ha d’adaptar a la societat i al moment present
Zd’antiguitat, que es transmet de generació en generació, que unix famílies, que forma part de la identitat de la ciutadania valenciana i genera orgull de pertinença a la ciutat.
Les Falles necessiten un bon màrqueting, una bona estratègia. Necessiten parar-se, observar la senda que estan seguint i valorar si convé un canvi de ruta, un gir de timó. Al cap i a la f, de què servix ser internacionalment conegut, comptar amb una declaració de salvaguarda del Patrimoni
Cultural Immaterial de la Humanitat i omplir els carrers de València el mes de març si el món faller està perdent el rumb i s’està deixant portar per la inèrcia sense adonar-se que la festa que forma part del seu ADN, eixa que tant mestressa, per la qual tant lluita i en la qual tant treballa, va a la deriva.
IA ha arribat a )
les Fales
Carles-Andreu Fernández Piñero
La revolució informàtica del moment és la intel·ligència artifcial, IA per als amics.
Per tot arreu es parla d’esta tecnologia com una revolució, i no perquè siga una novetat: ¡el primer treball considerat de IA data de 1943! Des d’aleshores s’utilitza en videojocs, software de fnances, autocorrectors ortogràfcs (en este cas, de vegades amb escassa “intel·ligència”) i molts altres àmbits informàtics, però en els últims anys ha evolucionat considerablement i la seua aplicació s’ha fet pràcticament universal i quotidiana. Tan universal que ha arribat a les Falles, naturalment.
I tenint tantes vessants diferents la festa fallera, la IA li arriba per diferents costats, clar. En els llibrets ja s’ha començat a notar, havent-hi casos com el de Castielfabib - Marqués de Sant Joan de 2024, on tots els articles els ha escrit una intel·ligència artifcial. I és que la producció literària és una de les aplicacions que més s’utilitza hui en dia, perquè només cal dir-li a l’ordinador que escriga sobre un determinat tema i, buscant en la base de dades, redacta un article en llenguatge natural. No obstant, cal anar en compte amb estos textos automàtics, doncs la IA té les seues limitacions: si la seua base de dades no té bastant informació sobre un tema (incloent temes fallers, ja que la informació que entrena les IA es majoritàriament anglosaxona, la cultura de les empreses que han creat este software), pot contenir errors.
Fins i tot podria escriure les poesies de les falleres majors, encara que altra cosa és que siga del gust del delegat o delegada de llibret. Per estes raons la revisió humana és
hui en dia imprescindible.
Altra qüestió és que els textos generats amb IA tenen un format de la informació impecable (sintaxi, composició del text, etc.), i el que diuen ser molt correcte, però els falta la creativitat i la subtilesa d’un escriptor humà. A més, cal tenir en compte que en realitat el que escriu una IA és un “refregit” d’altres textos que troba per Internet. Són factors a tenir en compte a l’hora d’enquadrar-los en l’estil del llibret.
Sense eixir del llibret, el seu disseny és altre camp on pot intervenir la IA. Els àlbums automàtics amb fotografes existeixen des de fa molts anys, però ara la maquetació realitzada per ordinador s’ha perfeccionat fns al punt de poder muntar completament una publicació amb textos i imatges. De nou, cal que comprove una persona que la IA no haja fet cap desastre col·locant els elements o excedintse amb els colors cridaners.
Tal i com evoluciona la intel·ligència artifcial, segurament en un futur un ordinador puga realitzar un llibret complet, tant continguts com maquetació. Actualment si ho fera només serviria per a falcar la pota d’una cadira, perquè el resultat pot ser lamentable en vista de les limitacions que encara té la tecnologia.
Interface de programa per a retoc fotogràfc en IA
I parlant de disseny, la IA podria dissenyar una falla? Sense dubte. De fet, molts il·lustradors i dissenyadors estan utilitzant ja esta ferramenta per a dibuixar esbossos de falles, encara que normalment per a tenir una imatge de partida que després modifquen al seu gust. La IA té tendències com mostrar persones somrient (ja que quan ens fem una foto, moltes vegades posem amb un somriure, i l’ordinador imita les imatges que troba), amb més o menys dits en les mans dels que toca, o a utilitzar colors cridaners que no sempre són adequats, i cal polir l’ordre que se li dona a l’ordinador per a generar la imatge, o bé rectifcar-la a mà.
També podríem plantejar: podria ser que la màquina dissenyara completament una falla? En teoria sí, però segurament el resultat no seria massa de l’estil d’un artista faller. El problema de la IA actualment és que no té bastants imatges de falles per a construir les seues imatges, pel que hem comentat adés, per l’origen anglosaxó de molta de la informació de la qual s’alimenta. Aleshores ixen esbossos que no tenen l’essència d’una falla; no obstant això, hi ha comissions de tots els gustos i a alguna li poden valdre també. Hui en dia, per a un cartell sense moltes pretensions pot servir una imatge generada completament per intel·ligència artifcial, però si es busquen resultats professionals no. Anem més enllà.
Com que ja existeix el modelatge 3D
Imatge generada per IA, amb les paraules: “Escultura de jove indígena amb corona assegut en un tron amb el fons blanc prim amb cap porc i guepard a dalt”, descrivint la falla gran de Camí de Montcada Pintor Jacomart, al costat l’esboss original de Pepe Sales.
de les falles, seria possible que algun dia un ordinador creara completament una falla, des del guió fns a la seua construcció fnal?
Segurament eixe dia arribarà, però està ben lluny. Sí, un ordinador podria escriure un guió en base d’una idea aportada per un humà, amb les limitacions en l’escriptura que he comentat. Passar-lo a esbós també seria possible, interpretant les paraules com imatge. Ara, d’ací a les tres dimensions ja es més difícil hui un dia, sobretot per la
pintura, perquè les màquines no tenen encara mà (ni braç mecànic) per a treballs artístics, ja que pintar un ninot no és pintar un cotxe. Aleshores, encara no són competència dels artistes fallers, i quan puguen fer-ho potser tampoc, perquè una màquina mai tindrà una ment humana ni el talent artístic d’una personal. Ni tan sols inventaran el refregit (que com sabem, és la seua manera de “crear”) ja que fa dècades que l’inventaren els artistes fallers.
la intel·ligència artifcial està començant a despegar en el món faller
la intel·ligència artifcial està començant a despegar en el món
faller
Pràcticament, la intel·ligència artifcial està començant a despegar en el món faller. Potser en un futur componga música festiva o dissenye espectacles pirotècnics, però els seus usos en llibrets i en els tallers fallers ja plantegen problemes ètics. Com afecta als concursos? S’accepten igual els llibrets fets amb IA que els fets només per persones? Entren en concurs les falles dissenyades per un ordinador, o millor desqualifcar-les? Ja és moment de pensar en estes situacions, perquè la “creativitat cibernètica” va a més.
Cohet espacial generat en 3D generat per IA.
Bibliografa:
SANZ, ELENA (2023): “La inteligencia artifcial puede ejecutar un texto, pero no ser artesana de la escritura”. Web The Conversation <https://theconversation.com/la-inteligenciaartifcial-puede-ejecutar-un-texto-pero-noser-artesana-de-la-escritura-210385> (última consulta: 28/10/2024).
LÓPEZ, DAVID: “¿Cómo detectar textos escritos con inteligencia artifcial?” Web Tekdi <https://tekdi.education/blog/como-detectartextos-inteligencia-artifcial/> (última consulta: 28/10/2024).
LÓPEZ, QUIQUE (2023): “La Inteligencia Artifcial no matará al diseño gráfco”. Web El Economista <https://www.eleconomista. es/opinion/noticias/12435650/09/23/lainteligencia-artifcial-no-matara-al-disenografco.html> (última consulta: 28/10/2024).
Qui té talent
no li fa falta intel·ligència artifcial Sols temps, diners i un projecte especial.
En aquestos temps ja no saps que és reial, Pots pensar que el que veus es Or i després no ser res original.
Pepi Tador R2P2
Jubilarts )
Basilo Fuster
Quan l’artista aplega a la seua època daurada tot són premis, reconeixement per tota banda els anys passen, i el sacrifci guanya la batalla però quan un es jubila, pocs s’enrecorden de la seua cara
Dedicar )
Els artistes fallers han treballat des de sempre amb el cor.
Vicente-Francisco Lorenzo i Albert
L’amor pel seu ofci els ha atrapat al taller, allunyant-los de la seua vida personal, familiar, d’amics, d’afcions, del “món exterior”. El taller, al 99,9 per cent dels casos, es convertix en una bambolla on l’artista queda aïllat, s’oblida de tot i de tots i estos s’obliden d’ell.
El seu món és irreal. El seu món és la història que vol contar en cada falla. Mitjançant uns cabirons de xopo, encolats i clavats, abans amb tatxes i hui atornillats. Fusta amagada per una pell en altre temps de cartó, hui de suro blanc, empaperat i banyat de gotelé esperant a ser escatat (la tasca més dura i fastigosa).
Mescles de color, proves fns a aconseguir el to buscat per a eixe remat. Pinzells que van reduïnt el seu protagonisme en benefci de pistoles i aerògrafs. Vernissos brillants. Plantilles d’ornaments.
Impressores 3D treballen en silenci dalt d’un banc al fons del taller, produïnt detalls, fns i tot ninots de xicotet tamany, mentre l’artista i el seu equip armen escàndol i polseguera per tot arreu: un núvol de pols de serradures per ací, un altre de pols blanca d’escatar a l’altra banda, boletes de suro blanc per tots els racons –fns i tot per dins dels calçotets, no sé com es colen!
El temps vola. Al mes de maig, al juny, no ho pareix tant. Però tan prompte com se’n va l’estiu, els fulls del calendari cauen a una velocitat poc assumible. Pareix que setembre i desembre vinguen de la mà.
Les peces, això sí, han anant envaïnt l’espai del taller, i creuar-lo ja és impossible sense fer un laberíntic passeig que sovint obliga a tornar enrere i canviar de camí per haver-ne trobat un tallat per un majestuós remat.
Vicente-Francisco Lorenzo autor de l’article
Es treballa a un ritme desconegut a qualsevol altre ofci del món
WDe gener a març, el temps no vola; directament no hi ha temps. És com un dia llarg. Es treballa a un ritme desconegut a qualsevol altre ofci del món. No hi ha dolor. No hi ha hores. Una bogeria infernal. No. No és èpic. És destructiu.
I quan, anys després, se n’adona de que ha comés un error molt greu; de que ni el treball ho és tot, ni les Falles tampoc ho són... de que hi ha tantissimes coses que s’ha
perdut, començant per vore créixer els seus flls, gaudir de la seua parella, els seus pares, viatjar, o, senzillament contemplar una eixida o posta de sol... Quan per f cau en el compte del que s’ha perdut, aleshores ja és massa tard.
Els flls ja no són xiquets. La parella potser no ha aguantat l’egoïsme de que només existisca el taller. Amics? Ja no en queden. El grapat de banderins de primers premis no dónen conversa, ni un abraç; ni es pot fer un putxero calent amb ells. Et miren des de l’aparador amb una mescla de compassió i tristesa. I la història? Si fns i tot molts fallers no saben el nom del seu artista ni estant en actiu... Cap artista faller passa a la història de les falles. Ningú se’n recorda d’ells. Per a què ha servit dedicar-les la Vida?
AU
Les del fang
Falles )
Ferran Garrido / Faller, escriptor i periodista (no necessàriament per eixe ordre)
La riuada, la barrancada, el desastre, ens ha canviat a tots. No dubte que això marcarà a diverses generacions de valencians durant molt de temps. Perque els valencians no oblidarem i una catàstrofe com esta passarà a formar part de la nostra memòria col·lectiva per sempre.
La riuada, la barrancada, el desastre, ens ha canviat a tots
Jo espere que siga així. És més, desitge que siga així perque no caiga en l’oblit. Per part meua faré tot el possible per a que la gota freda del 29 d’octubre de 2024 no s’oblide.
850.000 valencians, més o menys, s’han vist afectats. Són, som, damnifcats. Entre ells, milers de fallers. Moltes comissions han vist desaparèixer els seus casals. Molts artistes han perdut els seus tallers. Molta faena ha sigut arrossegada per l’aigua i ha sucumbit enterrat sota el fang.
Clar, totes eixes pèrdues comparades amb la desaparició de vides humanes, de milers de vivendes, de més de 120.000 cotxes, amb les pèrdues en la indústria i el comerç, amb els camps arrasats, poden semblar insignifcants. Però no ho són, perque són una més. I sumen. Sobretot, tenint en compte que molts d’eixos fallers afectats en el seu casal, en el taller del seu artista i en el seu monument, també han perdut la seua casa, el seu negoci, la seua collita, el seu cotxe i, en el pitjor dels casos, la vida d’algun familiar.
Recorde aquella nit, amb una pandèmia campant a plaer, en la qual vam haver de desmuntar les nostres falles.
Uns vam poder fer-ho. Amb sang a les mans, però ho vam fer. Uns altres van optar per cremar-les. Tots pensem que mai tornaríem a viure una cosa tan dura com allò. En eixe moment vam saber refer-nos. Vam poder tirar avant com a col·lectiu i com a societat. Encara que vam eixir més forts, no vam eixir més bons. Però vam eixir.
Ho tornarem a fer, perque en la nostra genètica fallera està el saber ressorgir del no-res. El traure d’on no hi ha. El crear vida de les cendres. Per això sé que eixirem.
Són moltes les comissions que, als pobles arrasats, ho han perdut tot. Vull creure que la porta dels casals que no van quedar anegats, que les juntes locals dels pobles que no es van veure afectats, que les comissions que no van ser damnifcades van estar obertes per a ells. I que València serà la seua casa en estes Falles de 2025.
Què ningú senta vergonya per desflar enguany amb les seues robes tacades de fang. No és una taca, és un blasó. És un orgull, testimoniatge de la nostra capacitat de supervivència.
Recorde també aquella nit, molt més pròxima, en la qual vam veure créixer l’aigua als
nostres carrers en molt pocs minuts. És més, ni vull, ni puc, ni he d’oblidar-ho. I recorde també als milers de voluntaris que es van organitzar per a tirar una mà, quasi com l’única ajuda que va ser capaç de mobilitzar-se amb rapidesa. I no puc oblidar que molts d’eixos voluntaris eren les nostres falleres i els nostres fallers que, acostumats a acostar el muscle, es van posar les botes d’aigua i van creuar el pont que els va portar fns a un infern de dolor, destrucció i fang. Mai oblidarem el que van fer.
En situacions d’emergència la gent que val és la que presta la seua ajuda sense que ningú li la demane. Han sigut milers els voluntaris que han vingut sense demanar res a canvi. Gràcies. També crec que, superada la primera fase del salve’s qui puga i del tots a l’una, cadascú ha d’ajudar en el que puga, en el que millor sàpia fer. Hi ha qui va decidir no fer-ho i pesarà per sempre en la seua consciència. Jo, per part meua, m’he proposat evitar l’oblit i mantindre el focus posat als nostres pobles i en la nostra gent. Per justícia. Per necessitat. Perquè tot això no s’oblide.
Els deia que esta inundació ens ha canviat a tots. Quan aquella nit l’aigua es va emportar per davant la nostra vida i la nostra realitat, cadascun de nosaltres ho va viure d’una manera i en unes circumstàncies diferents, però tots vam veure, viure, escoltar i sentir el mateix. I això no canviarà per molt de temps que passe o per molt que eixe temps vaja creant un mantell d’oblit. Hi ha una veritat indiscutible. Ací sabem el que va passar, com va passar i el que va succeir en els dies posteriors. Sabem que les alertes van arribar tard o no van arribar. Sabem que no és fàcil
distingir entre avisos i alertes, perquè eixes coses s’entenen molt bé en les altures, però al carrer el que importa és que arriben. Sabem que a L’Horta Sud i a la Ribera no plovia. Com a molt quatre gotes. També sabem que a dalt sí que plovia. Molts litres per metre quadrat. Els de les comarques de baix sabem que a dalt ho van passar fatal. Que hi ha pobles arrasats per l’aigua del Magre, i per barrancs com el del Poyo o el de Chiva. I també sabem que l’aigua va pujar de colp, en minuts, sense donar temps al fet que molta gent poguera reaccionar. I que per a eixa ona que va arrasar les nostres comarques no va haver-hi avís de cap manera.
Per damunt de tot hi ha una cosa que no oblidarem. Els morts. I són molts. Una sola vida perduda seria sufcient perquè estiguera per sempre en la nostra memòria. Però són moltes les persones que han mort. I no són simplement un número d’una llista de baixes. Tenen nom i cognoms. I famílies. I tenien una vida. Per això mereixen un respecte. Perquè el dolor mereix un respecte. Perquè l’absència no es pot habitar amb el menyspreu ni amb l’estultícia. Ni amb l’oblit.
Li he donat moltes voltes a tot això entre mals de panxa, atacs d’ansietat, nits sense dormir i taquicàrdies. I sé que estem tots igual, caminant entre l’horror, la sorpresa, el dolor i la indignació mentres guiem els nostres passos sobre el fang. Malgrat tot no puc evitar una viscosa sensació d’abandó. Per molt que ens vulguen convéncer en cas contrari, els valencians ens sentim sols. I és curiós saber que sentim eixa soledat abans, durant i després. De la d’abans ens vam adonar després, perque mentres tot és normal, les coses funcionen al “tran tran” i sembla com que van soles, però quan un està amb l’aigua al coll es troba a faltar que algú estiga al timó de la Generalitat. I ens vam sentir sols. De la de després ens adonem cada dia quan vam veure que falten mans, que falten màquines, que falten mitjans i que falta voluntat. I això ens espanta perque per molt que ens conten, per molt que ens donen xifres i informes i per molt que des del Govern d’Espanya intenten convéncer-nos, és impossible lluitar contra els sentiments. Encara que quan li ho diguem perden els papers i es posen nerviosos, els valencians ens sentim sols. I insistisc, no ho oblidarem. Som un poble noble, però també tossut. I sabem defendre la veritat amb tots els mitjans al nostre abast.
Cap relat s’imposarà a la veritat!
Molta didàctica hauran de fer els responsables polítics per a eixir del tarquim mentres nosaltres eixim del fang. No hi ha pitjor mentida que les veritats a mig fer i, ací, als pobles arrasats per la gota freda, la gent sap que està enmig d’una vergonyant lluita política que no conduïx a cap lloc més enllà de les moquetes netes dels salons del poder, mentres ací es camina sobre un fang molt esvarós i que olora fatal. Fa pudor.
Possats a recordar, que ningú oblide que milers de persones saben el que van veure, recorden el que va passar, veuen el que succeïx i saben perfectament el que hi ha. Cap relat s’imposarà a la veritat.
Així que ningú s’estranye que enguany, les falles, centenars de nitots, i els cartells dels nostres monuments diguen i compten coses que alçaran bambolles. Al cap i a la fí, som falla, som crítica i som sàtira. Encara que enguany, l’any de les falles del fang, la temàtica anirà carregada d’enginy, però no tindrà gens de gràcia.
Plou prou )
Katiuska DFang
Plou prou, pero per a lo poc que ploc...
Millor dit, no plovia res
I res va deixar
Tot per l’aire i el fang a la mar
Al ventorro ocupat i ningu al cap
I l’altre per prepotent una palá s’ha emportant.
En aquesta desgracia molts s’han coronat.
Pero ningu porta les botes tacades de fang.
Plou poc, i menys mal que va ser poc,
Especulació)
València s’ofega
El barri mor.
Ja no hi ha veïns, Soles turistes i prou
Les cases són negocis, Que conviuen en por.
L’especulació guanya, I el ciutadà ho perd tot.
Eurí Boroig
València ) Cacau! AU { s’ofega
Sáez i Cutanda
El dissabte 19 d’octubre va tindre lloc una manifestació als carrers de València..
Alicia
L’ objectiu defendre el dret de tots i totes a la vivenda, i en contra del model turístic actual, totalment insostenible i especulatiu, que ens està expulsant dels nostres barris.
“Per l’habitatge, el territori i contra la turistifcació”. Amb aquesta intenció, i sota el lema ‘València s’ofega’, va tindre lloc, la primera gran manifestació que se celebra a la ciutat de València.
Des de la plataforma ‘València no està en venda’, que agrup més d’un centenar de col·lectius, una dels seus portaveus, María Alandes, de ‘La Mataobra’, ha assenyalat que s’espera una “gran afuència” d’assistents, sobretot de joves, encara que ha destacat que el problema de l’habitatge “afecte a tots els estrats”: “Hi ha cada vegada més gent amb treball i estudis que comparteix pis perquè no pot accedir a ella”.
L’elecció de la imatge i de la data de la manifestació “no és casual”: “Octubre va ser el mes on es va produir la riuà’ que va arrasar la ciutat en 1957”. “La ciutat s’està desbordant. La gent està desbordada. Volem que els carrers s’òmpliguen amb una onada d’esperança”.
“Habitar València s’ha tornat quasi impossible. Cal regular de manera urgent els lloguers, paralitzar els desnonaments i crear més habitatge públic”, resa el comunicat de la plataforma convocant, que advoca també per la “prohibició dels apartaments turístics” i la declaració de València com a Zona Tensionada per a “frenar l’especulació immobiliària”. Es varen mobilitzar nombrosses associacions, davant una situació d’extrema emergència residencial que ens ha abocat a manifestar-se davant un
problema que venim denunciant des de fa anys i que seguix sense atallar-se de manera decidida i efectiva pels successius governs de les diferents Administracions públiques.
Per tot això, els convocants van cridar al conjunt de la ciutadania, veïns i veïnes, moviments socials, sindicals i polítics a participar en esta justa reivindicació, en defensa del dret a la vivenda i contra l’especulació i l’enriquiment d’uns pocs generat a partir d’un model turístic que està demostrant ser clarament insostenible i destructiu.
S’està provocant a la ciutat una autèntica bambolla immobiliària, amb un encariment anormal d’un bé de primera necessitat com és la vivenda. Amb contractes d’arrendament que no es renoven, pujades desorbitades dels lloguers –la ciutat de València és el lloc d’Espanya on més creix el preu del lloguer–, compra d’edifcis residencials per a ús hoteler, assetjament immobiliari, desnonaments, transformació de baixos comercials en infrahabitatges turístics, obres en elements comuns sense autorització de la comunitat, residències incrustades dins de patis de pomes, ciutadans de països més rics com a principals compradors de vivendes en subhastes… Tot això està passant a la ciutat i a una velocitat de vertigen a conseqüència d’una activitat turística desbocada.
S’està provocant a la ciutat una autèntica bambolla immobiliària
OÉs necessària una ordenança que regule l’activitat i pose límits a una activitat que majoritàriament és il·legal.
És necessària una regulació que incloga com es tramiten les llicències per a esta mena d’allotjament, com es regula la seua activitat i com se sancionen els abusos. I que esta regulació aborde els límits, la capacitat de càrrega turística. Saber quantes places caben en un barri o en una poma en funció del nombre de residents i de vivendes. També, que es fxe, entre altres coses, un període transitori d’un any perquè tots els apartaments compten amb el certifcat de compatibilitat urbanística per a poder continuar en el registre públic, especialment els anteriors a 2018.
Aquestes van ser majoritàriament les reivindicacions d’aquesta manifestació, que d’una forma o altra ens afecta a tots.
Al nostre barri de Torrefel s’han tancat negocis de tota la vida o per no continuació de l’activitat o per l’abús del lloguer i en el seu lloc s’han fet “minipisos” a preus d’or.
Sisi, un baix comercial.
Si ens parem a pensar tots coneixem a algú que té com a veí un pis turístic, legal o il·legal.
La majoria de voltes pisos no regulats que donen problemes de convivència i en algunes ocasions fnques senceres.
També, tenim la certesa de què la majoria dels “flls del barri” han hagut d’anar a buscar habitatge a municipis dormitori de la perifèria per ser impossible trobar alguna opció realista.
Estarem tots d’acord que aquest problema soles es farà més gran amb els anys, anem a aturar-lo, anem a fer tot el possible per salvar la nostra ciutat.
dels librets
Panal Fallero / José Tena i Tejado el C0L0R del ‘hUM0R
Or. El metall somiat, la gran victòria, pujar-se al mes alt del podi, coronar-se com un déu o una deessa davant de la resta dels mortals..
Aconseguir l’or, en defnitiva véncer, és allo que busca tota persona dins de les seues expectatives i somnis. No obstant això, per a aconseguir-ho, fa falta molt esforç i dedicació i una espurna de sort.
L’any passat la falla Jacomart va aconseguir una fet que mai había lograt : un quint premi en el concurs de llibrets de Conselleria a l’ús i promoció del valencià. D’entre totes les falles de València, els quints, des d’una comissió humil amb un llibre que no perd el diminutiu en el seu nom. Quint premi, l’equivalent a un diploma d’honor o un accèssit però que va fer gust de glòria, que va fer gust d’or. Perquè és clar que davant uns certs llibres, per grandària, pàgines i sí, pressupost, no es pot competir, d’igual forma que no pot competir una comissió novençana en la secció especial, però entre els llibres humils va ser quasi el millor, i això ens ompli d’orgull.
Una vegada obtingut eres més conscient si cap del gran esforç que s’ha fet al llarg dels últims anys per a aconseguir-lo, des d’una fèrria aposta per la temàtica i el seu apartat cultural, una renovació dràstica del disseny i la maquetació i també una aposta encara més arriscada, l’econòmica. Pel que fa a la nostra empresa, Panal Fallero, compartim el fervor per l’aconseguit, per molts motius. Sense nomenarlos tots, destacarem que ens encanta treballar per a comissions que veuen en el llibret una il·lusió, ja no sols pel premi, sinó també per tocar-lo, per innovar, per canviar l’immobilisme a vegades tan bèstia de les Falles. També, i per què no dir-ho, perquè Rascanya necessita una renovació en els seus llibrets, tant estètica com de mentalitat, i Jacomart és de les quals aposta sempre per nosaltres, la qual cosa és d’agrair.
València com a bressol de les Falles i centre neuràlgic de la festa peca de dolents llibrets. Es continua veient el llibret com un àlbum fotogràfc de la comissió festejant, cubata en mà, la setmana fallera passada. L’única aposta que fan és per al concurs de Lo Rat Penat i els seus poetes. Volem deixar clar des d’estes línies que no estem en contra d’este concurs, no sols per història i tradició, sinó perquè el llibret es basa d’origen en les falles plantades i les seues explicacions; però quedar-se a fer un llibret pagant a un bon poeta de renom, col·locar les fotos del quadre d’honor, i el rest sense f de fotogaleria fallera avalotadora, és conformar-se amb el mínim. Dit d’una altra manera, i que ens disculpen la resta de comissions, és veure el llibret com una publicació d’obligada i tediosa realització per a daurar-se la píndola, amb pràcticament nul treball (perquè l’únic
projecte creatiu és pel qual se li paga al poeta en qüestió) i l’única meta de la qual és el simple fet d’aconseguir una banderola, un premi, l’or somiat. La immensa majoria de falles de València fan el seu llibret només per arreplegar l’estendard en la plaça de l’Ajuntament els dies que s’atorguen els premis de falla. Quantes vegades hem escoltat això de “per si no hi ha premi de falla, poder així donar la volta”. Res més. Si després el llibre és lleig, té com a portada la foto de les representants amb les Torres de Serrans de fons i una Senyera onejant al vent, o ocupa més espai l’apartat anuncis que el faller, això ja els és igual. Perquè se’ns oblidava, eixe és un altre dels motius de la majoria de llibrets del cap i casal: l’or econòmic, “la pela”, aconseguir a base del llibret una remuneració econòmica satisfent el llibre de col·laboradors i fallers d’honor. Bastant trist.
Si fns ací algú no ens creu, n’hi ha prou amb veure el número de participació de les últimes convocatòries del concurs de llibrets de Lo Rat Penat. Més de tres-centes falles. Per al llistat de trenta-cinc premis de Conselleria, es van superar per molt poc les quaranta participacions. Tot això per l’estendard, perquè a més, pagar hui dia a un bon poeta suposa un desemborsament econòmic infat, quan precisament l’altre certamen és una dotació econòmica i no sols “un palet”. Quedar en el podium dels llibrets de Conselleria és guanyar més de quatre mil euros de premi per a la comissió, i quedar últim de la llista ja és guanyar tres-cents euros; només l’excel·lentíssim premi de Lo Rat Penat té dotació econòmica… i és per al poeta o la poetissa.
En el món dels llibrets, confonem la lluentor del llautó i ens creiem que és or. Relluïxen igual, però (com el famós anunci de Rocío Jurado), no és el mateix. És el mateix (en lluentor), però no és el mateix (en valor). El llautó no val res, especialment a nivell d’autoestima.
Considerar el llibret com un àlbum fotogràfc, un programa d’actes desactualitzat (sempre) i un estendard assegurat perquè s’ha pagat mil euros al seu poeta, és no tindre en consideració el màxim exponent de les publicacions culturals i festives de la ciutat de València. És maltractar el llibret, tirar diners al fem i tornar a veure un element faller tan sols com un premi (com els playbacks, les presentacions, les cavalcades i les pròpies falles en si). Premis, premis, premis… Estendards penjats de la paret que van teixint un tapís que, a vegades, esta buit d’amor propi. F E R U N B ON
El llibret és una peça fonamental en la festa, l’únic element que ens contarà la història del barri, de la ciutat i de la nostra falla quan passen molts anys. És història, però sobretot és cultura. El llibret ha d’explicar la falla però ha d’expandir la seua temàtica i el seu lema, ha de parlar de nosaltres, dir obertament el que pensa, criticar les injustícies, satiritzar el seriós, emfatitzar el bo. El llibret com la falla, és part de les nostres vides, i en lloc de pensar en ell amb el so de la caixa registradora de fons (anunciants, replegà…), hauria de ser treballat i conservat com una relíquia. Exactament de la mateixa forma que no ens hauria de ser igual el que plantem, per molt bonic que siga l’esbós, tampoc hauríem d’obviar el potencial cultural del llibret i la importància dins de l’exercici, per a present i futur de la comissió.
El llibret com la falla, és part de les nostres vides i hauria de ser treballat i conservat com una relíquia
Per això ens sentim tan orgullosos de Jacomart, del seu equip de llibret i d’eixe quint premi aconseguit l’any passat. Esta falla cuida el llibre, desenrotlla i treballa una temàtica expandint la seua publicació fora de l’encreuament del barri. Busca col·laboracions literàries (més enllà de les econòmiques), fomenta la diversitat, atorga llibertat d’expressió, convertix el llibre en un altaveu per a dir el que pensa en veu alta. Jacomart forma part des de fa molts anys de l’històric cultural faller de València, eixa biblioteca on hi ha una immensitat de llibrets però tan sols un xicotet tant per cent compten alguna cosa, diuen alguna cosa.
Esta falla i el seu equip, en el qual ens sentim inclosos, sabem distingir la lluentor del llautó, de la lluentor de l’or. Perquè realment aconseguir l’or en un llibret va més enllà de sostindre un estendard o donar la volta a la plaça de l’Ajuntament: pujar-se al podi dels llibrets com a vencedors i vencedores suposa subjectar a les mans un llibre ben confeccionat, molt treballat, i del qual tot aquell que ho òbriga i ho llija aprenga una cosa nova de la riquesa cultural i social d’esta meravellosa festa.
Guiarte )
en fales
Equip del llibret
Segurament, la majoria dels valencians, fallers o no, hem sigut amftrions de familiars i amics en les dates més destacades de les falles
La nostra ciutat a eixos dies és un formiguer de turistes, fallers, ciutadans i treballadors que conviuen com poden.
La veritat que a molts de nosaltres ens costa molt explicar que són les Falles, sense caure en tòpics, encara que portem tota la vida formant part d’elles.
Llibres sobre les Falles hi ha molts, però que conten tots els aspectes d’esta festa per a les persones que mai han sentit parlar d’ella, pràcticament cap.
El periodista Quique Collado ha coordinat i dirigit “GuiArte en Fallas”, una publicació
que ha elaborat al costat de Javier Mozas, Iván Esbrí, María Ródenas, Cipriano Fornas i David González.
L’objectiu d’este llibre és explicar des d’un nivell bàsic el que són les Falles de València, des d’un punt de vista didàctic perquè qualsevol que no conega esta tradició la puga entendre i gaudir de la manera més plena possible, i durant tot l’any. A més, també detalla les diverses festes que se celebren al cap i casal i altres poblacions.
Es tracten temes tant interessants com l’origen de les falles, els seus eixos principals, els artistes fallers, la pirotècnia, la gastronomia.
També, es proposen rutes falleres per a realitzar durant tot l’any, donant a conéixer per exemple els diferents museus fallers que existixen, i s’explica com trobar informació sobre les activitats de les comissions i del programa ofcial de festejos en els mitjans de comunicació.
La part fnal del llibre inclou, d’una banda, una relació de les dates més destacades de la història de les Falles, en concret aquelles on alguna cosa ha succeït per primera vegada, des del primer document ofcial que es coneix sobre elles, de 1784; per un altre, una taula que dona a coneixer al voltant de més 100 festes que se celebren a la ciutat de València, ressenyant-se les 20 més rellevants; i fnalment, un glossari on s’expliquen els termes més importants que s’usen en l’argot faller.
Just, en aquest llibret estem parlant del fet de promocionar més els aspectes menys coneguts de la nostra festa, xarxes socials i altres formes de difusió.
Per a les generacions que encara no se saben moure amb massa fuïdesa o per al col·leccionistes de material escrit de les falles, és imprescindible.
Entrevista a Quique
Colado, reconegut periodista festiu, coordinador i director d’aquest projecte:
Quique, en primer lloc, donar-te les gràcies per trobar lloc per aquesta entrevista.
Conta’ns, que et va motivar per començar aquest projecte?
El que em va motivar realment a començar este projecte va ser, d’una banda, la grandesa, riquesa i diversitat (història i falla, indumentària, pirotècnia, etc.)
que té la Festa de les Falles (i altres festes de la ciutat) i que manque d’una publicació guia que oriente al ciutadà en general a conéixer-la bé, amb un llenguatge popular i a la qual puga accedir el gran públic en general, tant la gent que la desconeix, com la gent fallera que vulga saber o aprofundir més sobre la seua pròpia festa i altres festes de la seua ciutat. Un tercer motiu i de molt de pes és que crec que és el menys que mereix una ciutat com València, amb el Patrimoni Cultural i Festiu que té i, sobretot, després que les Falles hagen sigut declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Et vas rodejar d’un equip de primera, que destacaries de l’aportació de cadascú d’ells?
Precisament això, que els conec a tots des de fa molt de temps i és que són gent de primera especial, coneixedors de la festa, molt de fallers i fallera (María) i tots la viuen des d’algun punt o un altre. A més, els seus perfls són molt complementaris i que poden aportar molt a la difusió de les nostres festes i de les Falles. Javi Mozas, faller i des dels seus inigualables coneixements d’arxiu, María Ródenas fallera i gran dissenyadora gràfca, Iván Esbrí estupend divulgador i investigador de l’art faller i del patrimoni festiu de València i de la CV, David Gónzalez, faller i mitja vida de president de falla o directiu, Cipriano Fornas , la qualitat feta fotografa i gran coneixedor de les festes valencianes. És com es diria en argot futbolístic, un equip per a guanyar la Champions.
Enguany estem parlant molt de la falta de projecció tant nacional com internacional de les falles, sobretot dels actes menys coneguts, que penses que hi hauria de canviar per millorar eixe aspecte?
D’una banda, una major implicació de l’administració i de tots els organismes ofcials (Ajuntament, Diputació, Generalitat). Per exemple, és trist arribar a l’aeroport de Manises o estació de Renfe i no veure cap promoció de publicitat estàtica de les Falles i les seues riqueses. És una cultura creativa sense comparació a cap part del món i no té suport promocional en punts clau. Un altre exemple en este sentit és que la mateixa administració està deixant morir (en Benicalap) des de fa anys el que podria ser el parc temàtic creatiu més important d’Europa, amb la ciutat del/l’artista faller/a. Caldria canviar la mentalitat al polític que les Falles no són només una festa, sinó part de la cultura i la vida dels valencians.
Caldria canviar la mentalitat al polític que les Falles no són només una festa
Per a nosaltres, GuiArte en Fallas, s’ha convertit en la guia per excel·lència de la nostra festa, penses que a banda d’escrita, una versió digital, o en anglés, atrauria a més públic?
Per descomptat, per les mateixes raons que vaig esgrimir anteriorment i moltes altres (turisme, economia, patrimoni, universalitat, etc.), tota difusió és poca perquè molt poques són les festes en el món que aglutinen tants valors en una sola. Si, a més afegim, la gran quantitat de festes que també podem compartir ací (Corpus, Sant Vicent, Fira de Juliol, 9 d’Octubre, etc.), la idea que València és única, no seria un somni, seria una realitat.
Un dels problemes que hem estat tractant és el fet de promocionar la festa però sense caure en el fet de ser un producte, de no vendre les nostres tradicions, tu creus que es pot arribar a un equilibri?
Per descomptat que es pot arribar a un equilibri, però per a això primer s’ha de valorar justament a la festa, és a dir, començar tots per apreciar el genuí, els orígens i el signifcat d’esta. Respectant la història, el sentit de cada acte i evolucionant amb els temps però sempre amb una base de l’essencial. Per exemple, la Crida és un pregó d’anomenada a tothom a gaudir de les falles, no és un “botelló”. L’art faller naix, amb una intencionalitat i l’escultura és la prioritat, no els complements, etc. A les falles els sobra caràcter mercantil de producte d’oci i els falta valor d’art i de patrimoni històric.
Un viatge espacial )
les dones a l’espai
Equip del llibret
Ld’enguany fa pensar tant als més xicotets com als majors.
En la majoria dels diferents moments de la vida hem tingut referents, persones que en el seu moment van ser pioneres i van trencar barreres.
Si preguntarem als xiquets i xiquetes que volen ser en un futur segur que molts contesten ser astronautes.
Doncs fa unes quantes dècades, per a les xiquetes era un somni més difícil d’imaginar.
Normalment, esta professió era més habitual d’hòmens, però moltes dones han lluitat amb el seu talent i dedicació perquè aquest somni siga realitat.
A continuació us anem a presentar a tres dones que van ser pioneres.
La primera dona a fer un viatge espacial, La primera dona afroamericana en tindre una missió espacial i la primera dona espanyola astronauta.
La vida de la primera dona que va viatjar a l’espai.
Valentina
Vladimirovna
Tereshkova. va nàixer en 1937 en Maslennikovo, un xicotet poble al nord de Moscou. En la seua infància, les condicions de vida eren extremadament precàries: la seua comunitat mancava d’electricitat i aigua corrent. Esta dura realitat va marcar els primers anys de vida de Tereshkova, qui va créixer en una Rússia assolada per la Segona Guerra Mundial i la pobresa.
Als dos anys d’edat, Valentina va patir una pèrdua devastadora. El seu pare, Vladimir, un conductor de tractors, va ser cridat a fles per a defendre a la Unió Soviètica de la invasió nazi. L’home va morir en un camp de batalla gelat i va deixar a la seua família en una situació encara més precària. La jove Valentina es descriuria més tard com una “xiqueta de la generació de la guerra, una xiqueta sense joguets”.
Les difcultats econòmiques i la fràgil salut de la seua mare van impedir que Valentina seguira el seu somni de convertir-se en enginyera ferroviària. En el seu lloc, va començar a treballar en una fàbrica de pneumàtics i més tard en la indústria tèxtil per a ajudar a sostindre a la seua família. No obstant això, el seu esperit resilient la va portar a estudiar a les nits, aconseguint graduar-se en 1960 de l’Institut Tècnic Tèxtil amb un títol en enginyeria.
Mentres treballava a la fàbrica tèxtil, Tereshkova va buscar escapar de la monotonia de la seua vida quotidiana. En 1958, es va unir a un club de paracaigudisme i va començar a entrenar. Esta nova passió li va proporcionar una via de fuita i una sensació de llibertat. “Sentia que volia ferho tots els dies”, va declarar Tereshkova després de realitzar 160 salts.
Va ser llavors quan la carrera espacial va captar la seua atenció. A l’abril de 1961, ella i els seus amics del club de paracaigudisme van observar amb sorpresa com Yuri Gagarin es va convertir en el primer ésser humà a viatjar a l’espai. Inspirada per este assoliment, la mare de Tereshkova va proclamar: “Ara que un home ha volat a l’espai, és el torn d’una dona”.
Determinada a seguir este somni, Valentina va escriure al govern soviètic oferint-se com a voluntària per a l’entrenament de cosmonautes femenines. Al desembre de 1961, va ser seleccionada entre cinc dones per a la missió. No obstant això, a causa de la paranoia soviètica sobre el secret, Tereshkova no podia revelar a la seua família la seua participació en el programa espacial; ells creien que estava en un equip especial de paracaigudisme.
El procés d’entrenament de Tereshkova va ser extremadament rigorós.
Després de la seua selecció al desembre de 1961, ella i les altres quatre dones cosmonautes van participar en un programa de 18 mesos. Això incloïa vols espacials simulats, entrenament en gimnàstica per a enfortir els seus cossos, i dies sencers en cambres d’aïllament per a preparar-les per a la soledat de l’espai.
Finalment, al juny de 1963, Valentina Tereshkova va ser triada per a pilotar el Vostok 6. El 16 de juny, després d’un lleuger desdejuni, es va preparar per al seu històric viatge. Amb l’indicatiu d’anomenada “Chaika” (gavina), Tereshkova va enlairar cap a l’espai, convertint-se en la primera dona a orbitar la Terra. Mentres la càpsula ascendia, Tereshkova va cridar: “Eh, cel, lleva’t el barret, que allà vaig!”.
Durant la seua missió, Valentina va orbitar la Terra 48 vegades, passant un total de 71 hores en l’espai. Va realitzar una sèrie d’experiments i va monitorar el funcionament de la càpsula. Quan el Vostok 6 va tornar a l’atmosfera terrestre, Tereshkova va haver d’ejectar-se de la càpsula a 7.000 metres d’altura i descendir en paracaigudes. Va aterrar a Sibèria. Des d’allí, va cridar al Premier soviètic per a anunciar l’èxit de la seua missió.
En l’espai, Tereshkova estava confnada en un xicotet espai. Allí, enfrontava la soledat i el silenci. Per a aclimatarse, havia passat dies en una cambra d’aïllament durant el seu entrenament per a preparar-se per a esta experiència, però la realitat de l’espai era una altra cosa. Cada òrbita li oferia una vista espectacular de la Terra, però també un recordatori constant del seu aïllament i la fragilitat del cos humà en l’espai.
Durant el vol, Valentina va realitzar una sèrie de comunicacions amb el centre de control en la Terra. Va informar sobre el seu estat i les condicions de la càpsula. El seu esperit indomable i la seua capacitat per a manejar la missió amb efcàcia van demostrar que les dones podien exercir-se en l’espai al mateix nivell que els homes.
Després del seu aterratge a Sibèria, Tereshkova es va convertir en la primera dona a rebre l’Orde de Lenin i el títol d’Heroi de la Unió Soviètica. Al novembre de 1963, les seues noces amb el també cosmonauta Andrian Mikolaiv es va convertir en un esdeveniment mediàtic de gran envergadura, i el naixement de la seua flla en 1964, la primera persona amb tots dos pares que havien viatjat a l’espai, va capturar l’atenció mundial.
La primera dona afroamericana a viatjar a l’espai.
Mae Jemison va nàixer en 1956 a Alabama i és la flla menor de Charlie i Dorothy Jemison. A l’edat de tres anys, la seua família es va mudar a Chicago, Illinois. Des de xicoteta, Mae va estar molt interessada en la ciència i la seua família la va secundar molt i va ajudar a fomentar els seus talents. Es va graduar de Morgan Park High School en 1973 i va passar a la Universitat de Stanford per a estudiar enginyeria biomèdica. Mentres va estar a Stanford, va ser la directora de la Unió d’Estudiants Negres. Es va graduar en 1977 amb la seua Llicenciatura en Ciències en Enginyeria Química.
Després de completar este títol, va passar a la Universitat de Cornell i va obtindre el seu doctorat en medicina en 1981. Mentres assistia a la Universitat de Cornell, també va poder estudiar a l’estranger. Va treballar a Cuba, Kenya i un camp de refugiats de Cambodja. Després d’obtindre el seu títol de metge, va treballar en el Centre Mèdic del Comtat de Los Angeles / Universitat del Sud de Califòrnia. També va ser membre del Cos de Pau i va treballar com a ofcial mèdica a Sierra Leone i Libèria.
Mae Jemison va tornar als Estats Units en 1985 i després va decidir canviar la seua trajectòria professional. Havia tingut èxit com a doctora en medicina, però va decidir perseguir un somni de llarga data: va postular al programa d’entrenament d’astronautes de la NASA. Dels 2.000 sol·licitants que es van
postular, només es van triar 15. Mae Jemison va ser una d’elles i es va convertir en la primera dona afroamericana a ingressar al programa en 1987.
En 1992, Mae va tindre l’oportunitat de viatjar a bord del transbordador espacial Endeavour amb altres sis astronautes. Després es va convertir en la primera dona afroamericana a viatjar a l’espai. El seu treball seria “especialista en missions científques” i va estar a càrrec dels experiments d’investigació de cèl·lules òssies mentres estava a bord. La missió va durar huit dies i Mae va passar un total de 190 hores, 30 minuts i 23 segons en l’espai exterior.
Mae Jemison va deixar la NASA en 1993 i es va convertir en defensora de promoure la participació de més dones i minories en la ciència i els viatges espacials, així com en la societat en el seu conjunt. A causa dels seus assoliments, va ser reconeguda per moltes organitzacions i va rebre diversos premis. Estos inclouen el premi Essence Science and Technology de 1988, Gamma Sigma Gamma Woman of the Year en 1989, Doctorat Honorari en Ciències de Lincoln College a Pennsylvania en 1991 i una Beca Montgomery de Dartmouth College en 1993.
A més, en 1992, una escola pública a Detroit va ser nomenada en el seu honor, anomenada Acadèmia Mae C. Jemison. Hui, Mae continua promovent oportunitats per a les dones i les minories en els camps de les ciències i les matemàtiques.
Aci al nostre barri, concretament la CEIP Torrefel tenim un mural en el seu honor, fruit del treball de la il.lustradora Galletamaria.
La primera dona espanyola astronauta.
Sara García Alonso va nàixer a Lleó, en el 1989. És una biòloga molecular i candidata a astronauta espanyola.
Al novembre de 2022 va ser seleccionada com a membre de la reserva de l’Agència Espacial Europea (EIXA), convertint-se en la primera dona espanyola a aconseguir-ho.
Sara García va acabar el batxillerat amb matrícula d’honor i va estudiar el grau i el màster de biotecnologia per la Universitat de Lleó. En 2018 es va doctorar cum laude en biologia molecular del càncer i va ser premi extraordinari de f de carrera.
Durant el seu doctorat, va treballar com a assistent d’investigació universitària per al Consell
Superior d’Investigacions
Científques (CSIC) realitzant investigacions sobre medicina del càncer. En 2019 va començar a treballar com a investigadora postdoctoral en el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), formant part de l’equip del bioquímic espanyol Mariano Barbacid. Des de 2022 és investigadora científca i lidera un projecte per a descobrir nous fàrmacs contra el càncer de pulmó i de pàncrees.
Al novembre de 2022, l’Agència Espacial Europea (EIXA) va seleccionar a García com a reserva per a la seua promoció d’astronautes de 2022. Al costat de Pablo Álvarez Fernández, tots dos lleonesos, oriünds de la ciutat de Lleó i formats en la Universitat de Lleó, van ser seleccionats entre més de 22 000 candidats de tota Europa.
Els dos candidats són els primers espanyols seleccionats per l’Agència Espacial Europea des de Pedro Duque, qui va ingressar al cos d’astronautes europeus en 1992.
Ha sigut guardonada amb diversos premis i distincions, com el Premi Ada Byron Jove 2023, la Medalla de Plata de la Comunitat de Madrid,Filla Predilecta de Lleó,entre altres.
Falles al )
voltant de món
QR de l’article
Yaiza Dubón Romero
ON ES PLANTA FALLA?
No només podem trobar falles a València.
Les falles s’han convertit en una festa internacional, per això podem trobar falles i cases de València al voltant del món.
Al segle XIX, gràcies a la construcció del ferrocarril, la festa es va extendre cap al sud-oest de la província (Xàtiva, Sueca, Gandia, Alzira, Torrent i Petrés), i inclús va arribar a la resta de províncies de la Comunitat Valenciana, concretament a Castelló, Gata de Gorgos, Onil i Oriola (Alacant).
A l’inici del segle XX, pels anys 20, altres poblacions es van unir, com són Sagunt, Cullera, Burjassot, Manises, Borriana o Elda. I als anys 40 es va extendre a la comarca dels Serrans i a la Plana d’Utiel.
Degut a l’exili que va dur la Guerra Civil, les falles es van extendre a alguns països d’America, destacant
Argentina, Mèxic, Costa Rica i Uruguay.
De forma més posterior, també s’ha extés la nostra festa a algunes províncies del nostre país gràcies a la fundació de cases regionals de València.
Getafe (Madrid)
Aquesta tradició començà pels anys 40 del passat segle.
La plantà coincideix amb l’inici de les festes patronals al mes de maig i passa quasi 10 dies plantada a la Plaza de España.
La tradicional cremà es diu “Chamà”, coincidint amb la fde les festes. L’Artista Faller actual es Antonio Sánchez(de carrosses Sánchez).
Villahermosa (Ciudad Real)
Aquesta població planta falla des de l’any 1974, fent aquest any el 50 aniversari. Cremen la “Falla Manchega” com la nomenen ells, amb motiu de la festivitat de San José.
Ho organitza la “Hermandad de San José Artesano” i la cremà la realitzen amb la gent portant vestimenta típica manxega.
La elaboració de la falla comença a principis d’any de la mà de la Hermandad, es fa al magatzem de l’ajuntament, es planta a l’inici de les festes de Sant Josep i es crema el dia 19 de març.
Mancha Real (Jaén)
Aquesta població planta falla des de l’any 1982, rendint homenatge al potent gremi de la fusta i la carpinteria que hi ha a Mancha Real, sent una de les potències fusteres.
Aquest any celebren 40 anys de tradició (ja que no celebraren els dos anys de pandèmia), junt a la plantà i la cremà de la falla, preparen un ampli programa d’actes i activitats.
A més la festa està declarada d’interés turístic Andalús.
La comissió encarregada de plantar rep el nom de “Falla de San José”.
Calvià (Mallorca)
Falla de El Toro
Aquesta població planta falla des de 1991, quan un grup de valencians residents a l’illa formaren la Falla El Toro, una de les més reconegudes fora de València.
Allí les falles es celebren durant un cap de setmana en Abril. Es representen tradicions com per exemple la plantà al tombe, com varen fer aquest any.
A més, durant l’any fan diferents actes i celebracions igual que a les falles de València, com es la exaltació de FFMM, la frma de contracte amb l’artista faller, etc., inclús entrega de recompenses.
Sant Antoni de Portmany (Eivissa)
Aquesta població planta falla des de fa 25 anys, han celebrat aquest any el 25 aniversari.
La comissió creada a aquesta illa rep el nom de “La nostra Falla de Sant Antoni”, els quals celebren les falles un cap de setmana d’abril, plantant divendres i cremant diumenge. Però durant el cap de setmana, fan també
cercaviles, diferents actes i festa similar a la que es fa a València.
A més, també compten amb un quadre d’honor, representants de la falla.
FALLES SENSE FRONTERES
Associació Cultural Fallers pel Món i el somni americà
Cada any, aquesta associació s’encarrega de dur les falles a una ciutat diferent d’Espanya durant un cap de setmana.
Ha visitat ciutats com Granada, Toledo o Saragossa. però, coincidint amb la declaració se les falles com a Patrimoni immaterial de la humanitat per l’UNESCO, han anat més enllà.
El 2016, David Moreno i Miguel Arraiz, s’encarregaren de plantar una falla al certamen de Burning Man, en Nevada (EEUU), un projecte en el que participaren més de 500 persones per dur una falla al nord d’Amèrica, en concret almateix desert. Falla sense fnal feliç, ja que no es va poder cremar i va quedar emmagatzemada a un
magatzem en Nevada, ja que ningú va fnanciar la cremà. Es va plantejar el trasllat a Torrent per ser cremada, però fnalment es va dur al Centre del Carme, on va ser exposada en 2017 i es podia visitar de forma gratuïta.
A la f, va aconseguir ser cremada el 9 d’Octubre de 2017 a Torrent, ciutat inversora en aquest projecte.
A més, coincidint amb la plantà en Nevada, a Texas també es podien viure unes jornades Falleres, al festival “Langdon Weekend of the arts”, ací no es va plantar falla, però es va presentar una exposició amb el nom de “The fallas from València in Texas”, on s’explicaven i es mostraven els diferents aspectes de la festa fallera.
Viatge a Regne Unit
Al mes de novembre de 2016, les falles van viatjar a Lancaster, de la mà de Mario Gual, qui va plantar una falla que representava les personalitats de la ciutat britànica, baix el lema de “D for Dinosaur”.
Açò va tindre lloc al festival “Light Up Lancaster”.
Les falles al cim de la Torre Eiffel
L’any 1987, es va inaugurar la casa regional de València aParís, prèviament havien tingut altres associacions però no ofcials. Aquesta casa regional celebra festejos amb visites a València. Són més de 300 socis els que reviveixen les festes valencianes a la capital francesa.
Aquesta casa regional, compta amb un calendari de dates importants a València i tindre Fallera Major, però no ha sigut fns aquest any que, per primera vegada, han cremat una falla. Acudeixen a València a tot esdeveniment important, a més estan agermanades amb la Falla Lepanto-Guillen de Castro.
FALLES AMERICANES
Falles a Mèxic
La casa regional Valenciana a Mèxic va ser fundada per republicans exiliats l’any 1942.
Des de 1961 van plantar falla fns el 1975, inclús crearen un equip de futbol baix el nom de “Valencia Club de Futbol de Mèxic”, així com la publicació de revistes com el Levante Mediterraneo i Senyera.
Actualment es coneix com “Casa de València José Iturbi” i creant la Comissió Fallera Azules, en 2014 celebraren les falles al mes de març, amb la plantà i cremà d’una falla.
Falles a Montevideo (Uruguay)
El “Centro Regional Valenciano” va permetre que a Montevideo, l’any 1959, un grup de valencians residents a aquesta ciutat pugueren plantar falla, tindre Fallera Major i celebrar les festes valencianes a Uruguay. Aquest esdeveniment ha tingut lloc en 9 ocasions, fns al 2022, que amb l’ajuda de l’Ajuntament de València s’han organitzat diferents esdeveniments, entre ells la plantà i cremà d’una falla al mes de Novembre, fns a aquest moment, l’última falla plantada va ser l’any 2010, falla que va ser elaborada per una “Maestra fallera” uruguaia, Cecília Matto, utilitzant l’antiga tècnica de cartró-pedra.
Falla Mar de Plata (Argentina)
Va ser un març de 1954, quan un grup de valencians residents a Argentina van sentir la necessitat de recordar la seua pàtria i honorar a Sant Josep. Així, Eixe mateix any, la tenda “Los Gallegos” va donar uns maniquís als que van vestir amb roba vella i cremar-los al “Club River”. Els pròxims anys es ca plantar a la Plaza España i a la Plaza San Martín, però ara, la Falla a Mar de Plata es símbol de la Plaza Colón, on també hi ha un punt de venda ambulant de bunyols.
La falla allí ha anat evolucionant, aconseguint en la seua 50 edició un monument de 31 metres, va estar a punt d’entrar al llibre de Records Guiness.
Adrián Mas és la tercera generació d’artistes fallers a Mar de Plata, actual artista faller.
La cremà es fa al mes de març, després de les Falles de València, i son festa d’Interés turístic a Argentina.
Aquest any han celebrat el seu 70 aniversari.
Un viatge ) Cacau! AU { al poble
Equip de llibret
Com bé transmet el nostre artista amb aquesta escena de la falla infantil, molts dels membres de la nostra comissió tenen les seues arrels en altres punts del nostre país.
A causa dels moviments migratoris de la postguerra, moltes famílies d’altres comunitats com Aragó, Castella la Manxa, i altres van arribar a València buscant un futur millor.
Entre les nostres fles tenim molts exemples, com els Piqueras, naturals de Pozo
Amargo, província de Cuenca, els Toboso - Jiménez, tots dos de Villalgordo del Júcar (Albacete), on viuen també els Risueño - Sáez.
Els Dubón - Romero tornen sempre que poden al seu poble, Alustante que pertany a Guadalajara, molt proper de Santa Eulalia, d’on és original la família de Toñi i Amparo Ferrandis.
Creuant plena muntanya ens trobem en Orea, que ja pertany a Guadalajara, on és natural la família de Marcos, qui hi ha transmès l’amor pel seu poble a la seua dona Clara i els seus flls.
La nostra fallera major infantil Sofa i la seua família, que són molts, també tenen les seues arrels a un poble de la província de Conca, Cassasimarro. On passa els festius i els estius més divertits.
La veritat que la nostra falla és una gran demostració de la riquesa cultural de l’Espanya més rural, i com encara que tots vivim en València, sempre que podem tornem al poble.
Anaïs,Sofía,Óscar Dani, Alberto
Part } Falera 2O25
Daniel Dubón Gimeno i
Fallers i falleres un any més tinc el plaer de poder dirigir-me a tots vosaltres com a un dels vostres presidents. El temps com les falles són efímers, i com a tal, cal viure’ls amb tota la intensitat que el nostre cos i la nostra ànima siguen capaços de soportar. Minut que passa no torna, per tant cada event del que no gaudim mai més tornarà. Per tot açò vos hem preparat en la mesura de les nostres possibilitats una setmana fallera per a que tots i totes, majors i xicotets pugau gaudir.Vull donar les gràcies
FALLA
Camí de MontcadaPintor Jacomart Riu Nervión
com no pot ser d’altra manera a la meua directiva, que son els vertaders artífecs de que tot este any s’haja pogut dur endavant. Agraïr-los l’esforç més enllà de les seues pròpies tasques per a que tot estiguera al gust de la majoria.
Donar també les gràcies a la comissió per la participació en tot el que hem fet durant l’any i per la comprensió que haveu tingut en aquelles errades que de segur hem comés.
Anaïs, la nostra Fallera Major 2025, te costà prendre la decissió, però en quan donares el pas, has sigut com un vendaval, ens has arrastrat a tots, les teues ganes d’aprendre del mòn de les falles, la devoció que has posat en cada acte, eixe saber estar en tot moment, sempre en el somriure….i sobre tot, que eres una fallera de casal i això, es nota.
Saluda presidents dels ) 2O25
Sofa, gràcies per la teua gràcia i eixe “desparpajo” que mostres allá on vas, la falla no ha pogut tindre millor representat i jo no he pogut tindre més sort que ser el president amb la teua germana que sempre duré al meu cor, i ara amb tu que també quedaras al meu cor.
Óscar eres la dolçor en persona, des del dia que te nomenarem president no t’he vist mai una mala cara o un gest de cansanci, se t’ha vist feliç i eixa felicitat has sabut trasmetre-la a tota la comissió.
Alberto, per a tú no tinc paraules, han sigut dos anys que mai podré oblidar, i sobre tot que tu ho saps, o era amb tú o no hi era. Gràcies per compartir-ho, amic.
Esperem que tot ixca com ho hem preparat i si en alguna cosa fallem, demane perdó d’avantmà; i ara no cal
més que gaudir de la festa i demanar al Sant Patró Sant Josep que tingam bon temps, i de pas si ens pot tirar una maneta en el jurat també li ho agraïrem.
Per fnalizar no vull oblidarme de totes eixes falles que s’han vist perjudicades per la DANA, i dir-los que molta força i “TORNAREM”.
Visca València, Visquen les falles, i visca la falla Camí de Montcada, Pintor Jacomart, Riu Nervión.
Alberto Torres Marqués i
Benvolguts fallers i falleres, un any més tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres com a president de la nostra comissió, càrrec que repetisc amb el meu company i amic Dani, del qual ha sigut una de les persones que he après tot el que puc saber d’aquest meravellós món de les falles, gràcies per permetre’m viure aquest moment.
Camí de MontcadaPintor Jacomart Riu Nervión FALLA
Saluda Presidents dels ) 2O25
Un any que hem tingut la desgràcia de viure una de les pitjors experiències en la nostra ciutat que es recorden, una cosa que ens ha tombat a tots en alguns moments, però que ha servit per veure de que estem fets els Valencians, recolzament, solidaritat, estima i actitud, orgull és el que sent al pensar en València, el poble sempre salva al poble.
Aquest any tenim el gran plaer de tindre a Anaïs com a Fallera Major, una fallera que ha canviat la possible falta d’experiència per Il•lusió, alegria, dedicació, saber estar i solidaritat.
Una fallera que ha apostat molt per viure aquest somni, i que estem tenint el plaer de viure junt a tu.
Els meus infantils, Sofía i Óscar, una parella plena d’alegria, de compromís, d’inocència, però amb molta personalitat, que estan representant d’una manera espectacular a la seua falla, que unit a les seues famílies, estan fent que siga un any màgic per tots, mil gràcies per ser com sou.
La meua directiva, sense la qual com dic sempre, res del que es fa seria possible, tant Dani com jo sols som el cap visible d’un equip espectacular que sempre es capaç de remar junts cap a l’objectiu de dur a Jacomart a allò més alt.
A la comissió sols puc donar-li les gràcies per sempre estar ahi, pel ben fer, per les ganes de que tot funcione, així dona gust estar al front d’una falla.
Agrair un any més als patrocinadors per recolzar sempre a la nostra falla i fer possible moltes de les coses que es fan.
I ara ens queda el millor, nostra gran setmana fallera, una setmana en la qual fallers i veïns esperem que gaudiu al màxim.
Gràcies i fns sempre.
Visca València, visquen les falles i visca la Falla Camí de Montcada-Pintor Jacomart-Riu Nervión.
Junta Directiva ) 2O25
Presidents:
Alberto Torres Marqués
Daniel Dubón Gimeno
Vicepresident 1.:
Miguel Angel Piqueras Jávega
Vicepresident 2.:
Marcos García Pascual
Vicepresident 3.:
Sento Gómez Alarcón
Vicepresident 4.:
Agustín Jordán Guerrero
Secretaria:
Clara Torrijos Martínez
Económiques:
Marcos García Pascual
Delegat de loteria:
Juanjo Monedero Pérez
Delegada de Llibret:
Alicia Sáez Cutanda
Delegats i delegades de Festejos:
Salvador Escudero Broseta
Toni López Marquez
Clara Torrijos Martínez
Aurelio Ruiz Calero
Óscar Gonzalez Merino
Raul Estrela Martínez
Antonio Romero Garrido
Delegats i delegades d’Infantils:
Palmi Martínez Fernández
Dani Dubón Romero
Alicia Matallín Cortés
Delegades de Protocol i Cultura:
Yaiza Dubón Romero
Ariadna Lorenzo Montoliu
Alicia Sáez Cutanda
Delegats i delegades de Activitats Diverses:
David Hernández Motes
Reme Toboso Jimenez
Delegats de Campionants:
Agustín Jordán Guerrero
Comissió Adulta 2O25 )
Aguilar Redondo Salvador
Albarracin Flores Pilar
Alcobenda Lopez Nardi
Aloy Arauz Joana
Andreu Alcobenda Carlos
Andreu Ballester Carlos
Blanco Escribano Nuria
Broseta Cerro Valeria
Broseta Juste Salvador
Broseta Vigara Marina
Cabanillas Oller Maria Consuelo
Cabanillas Oller Jesús
Campanals Subirats Didac
Canovas Sirvent José
Carbajosa Iranzo Emilia
Casañ San German Maria José
Castello Parra Francisco
Castillo Clemente Sofa
Castro Miquel Sara M
Cerro Sanchez Satur
Cerveró Montón María Sandra
Chacon Fernandez Kimberlain
Chacon Vara Claudia
Chapí Tolosa Isaac
Chisbert Soriano Susana
Clemente Molina Mayte
Clemente Molina Antonio
Clemente Sanchez Antonio
Climent Carbajosa Tania
Colomar Lopez Miquel
Coronado Cruz Manoli
Coronado Hernandez Adrian
Cortes Gimenez M.carmen
Cuenca Castro Francisco Javier
De Gracia Romero Maria Mercedes
Del Álamo Roca Carlos
Diaz Muñoz Francisco
Diaz Tarin Adrian
Dubon Gimeno J. Daniel
Dubon Romero Yaiza
Dubon Romero Daniel
Escudero Broseta Salvador
Escudero Broseta Vicente Paul
Estrela Huerta Jesus
Estrela Martinez Raul
Estrela Martinez Alicia
Fandos Marquina Adoracion
Fernandez Cerdan Palmira
Fernandez Cortes Santiago
Ferrandis Gracia Amparo
Ferrandis Gracia Toñi
Ferré Gil Francisco Miguel
Ferré Gil Margarita
Ferriol Garcia Pilar
Ferriol Molinos Angel
Flores Jaen Amador
Flores Jaen Jose Antonio
Fossati Medel Francisco José
Garces Broseta Victor
Garcia Fernandez Jose Maria
Garcia Iranzo Óscar
Garcia Moreno Carolina
Garcia Moreno Salma
Garcia Moreno Pedro Pablo
Garcia Morillas Alejandra
Garcia Morillas Julia
Garcia Pascual Marcos
García Yuste Amparo
)
Comissió
Adulta
Gil Ponce Toni
Gisbert Biosca Carmen
Gomez Alarcon Vicente
2O25
Gomez Alarcon Ana Isabel
Gomez Bernet Alberto
Gomez Cancio Victor
Gomez Latre Ainhoa
Gomez Mañas Angela
Gomez Muñoz Carlos
Gomez Muñoz Francisco
Gonzalez Madrid Alex
Gonzalez Melero Lucia
Gonzalez Merino Óscar
Gonzalez Molina Angel
Gonzalez Molina Pedro
Gonzalez Molina Juan Antonio
Gonzalez Pérez Álvaro
Grao Silvestre Adolfo
Hernandez Andres Aida
Hernandez Clemente Miguel Angel
Hernandez Cordoba Tania
Hernandez Godino Ricardo
Hernandez Gonzalez Gabriel
Hernandez Motes David
Hernández Pérez José Vicente
Hernandez Toboso Ruben
Hryhorenko Yuliya
Jarillo Galvez Cristina
Jimenez Almero Remedios
Jimenez Ballesteros Sonia
Jimenez Corredor Maria Angeles
Jordan Gomez Anabel
Jordan Guerrero Agustin
Juan Cerdan Joaquin
Juanes Martin Beatriz
Juanes Martin Raquel
Latre Checa Amparo
Latre Checa Silvia
Lizandra Cortes Paula Mª
Lluch Ferri José
López Bohigues Laura
Lopez Marquez Antonio
Lorente Gonzalvo Silvia
Lorenzo Albert Vicente Francisco
Lorenzo Montoliu Ariadna
Lozada Villegas Jennifer Lozano Garde Maria Teresa
Madrid Niza Virginia
Madrid Niza Estefania
Mañas De La Osa Noelia
Mañas De La Osa Lorena
Marques Montero M.amparo
Martinez Contreras Jesus
Martinez Cosin Roberto
Martinez Fernandez Palmira
Martinez Gisbert Amparo
Martínez Granell Aurora
Martinez Martin Alejandro Jose
Martinez Perez Zaida
Martinez Perez Aitor
Martínez Pérez Diana
Martínez Pérez Álvaro
Martinez Ponz Valeria
Martinez Rodriguez Vicente
Martinez Vozmediano Mar
Matallín Cortés Alicia
Minguez Alcañiz Rosa
Molina Martinez Maria Teresa
Mollar Fernandez Elena
Monedero Perez Juan Jose
Monedero Rodriguez Esther
Montealegre Bermejo Pilar
Montoya Jimenez Joana Maria
Moreno Casanova Carolina
Morilla Hervás Cristina
Mulero Jimenez Laura
Muñoz Alegre Raquel
Muñoz López Helena
Navarro Talaya Guillermo
Ordoñez Calero Encarna
Palmero Juanes Aitor
Panadero Poveda Marta
Pardo Coy Alicia
Perez Candil Juan Carlos
Pérez Clemente Juan
Perez Cuevas Maria
Perez Lozano Mar Leonor
Perez Montealegre Pilar
Perez Morena Jose
Perez Perez Fco.jesus
Perez Santacreu Ana Cristina
Perez Toran Alba
Pinto Garcia Miguel Angel
Piqueras De Gracia Andrea
Piqueras Javega Rafaela (Maria)
Piqueras Javega Miguel Angel
Piqueras Javega Francisco
Ponce Martin Inmaculada
Ponz Martinez Laura
Portillo Colombo Jazmin
Prats Pardo Alicia
Prats Pardo Esther
Puchades Albert Anaïs
Reyes Cañizares Veronica
Risueño Jimenez Francisco Jose
Camí de MontcadaPintor Jacomart Riu Nervión FALLA
Rodriguez Atienza Susana
Rodriguez Sierra Adrián
Romero Garrido Antonio
Romero Perez Alicia
Ruiz Calero Aurelio
Saéz Cubero Sergio
Saez Cutanda Alicia
Saez Esteban Miguel Angel
Saez Garcia Francisco
Sanchis Giner Isaac
Sanchis Montoya Lola
Santafe Miguel Carlos
Simon Rete Andres
Tamarit Zalbidea Altea
Toboso Jimenez Remedios
Toboso Jimenez Jesus
Toboso Olmos Jesus
Tomas Ferrandis Blanca
Tomas Ferrandis Elena
Tomas Galan Eduardo
Toran Ferrer Begoña
Torres Marques Alberto
Torres Mojica Rafael
Torres Piqueras Rocio
Torres Piqueras Sergio
Torrijo Bañuls Enrique
Torrijos Martinez Clara
Ulacia Lozano Carla
Valero Gayet Mª Carmen
Vidal Jorda Jose Vte.
Vidal Mari Mª Amparo
Vilches Crespo Sara
Vilches Crespo Sonia
Villegas Puebla Ana Isabel
Falera Major
Saluda de la ) 2O25
La meua benvolguda comissió.
Que gran honor és per a mi, poder dirigir-me a vosaltres, com la vostra fallera major, per a poder anunciar-vos, que JA ESTEM EN FALLES!!
Després de la llarga espera, ha arribat el moment de gaudir de la nostra terra en el seu moment cúspide, on l’olor, els colors i el so de València es tornen encara més especials.
I per si ja fora poc, on Jacomart s’unix a eixe gran sentiment, fer falla, riure, ballar i gaudir de la família que es tria.
Us done les gràcies, per compartir enguany amb mi, per l’enorme carinyo i suport que rep cada dia, en la meua volguda 295.
Espere i desitge que disfruteu tant com jo d’estes falles, ha arribat el moment, com en la Falla Jacomart sabem fer, la nostra germanor fallera, tots en companyia!!
VISCA VALÈNCIA, VISQUEN
LES FALLES, I VISCA LA FALLA CAMÍ DE MONTCADA PINTOR JACOMART RIU NERVIÓN
Anaïs Puchades
i
Gran
Falla) 2O25
Brillant i
valuosa, així lluirà la nostra plaça enguany. Amb el lema “AU” fem referència al símbol químic de l’or.
Així doncs, amb este anhelat metall com a protagonista, desenrotllarem la Falla d’este exercici.
Com a peça central, apareixerà la fgura del Rei Mides, assegut sobre un gran tro i amb un disseny i una aparença modernitzada.
La idea general és utilitzar l’or com a fl conductor de les diferents escenes que conformen el projecte, en les quals sempre serà protagonista i aportarà cohesió al conjunt.
Com és sabut, este rei convertia qualsevol objecte que tocara en or pur i, en este context, simularem que Mides ha tocat totes les escenes de la Falla i, en conseqüència, veurem com l’or inunda cadascuna d’elles.
Secció:
5A i
REi MIDES
És un don? O maledicció?
Convertir el que toques en or quan la més valuosa acció és actuar sempre amb el cor
NEFERTITI
De la història la més preciosa i amb l’or feu bona feina a l’Egipte forta i poderosa i la més reconeguda reina
Falla)
Versos Gran
GALL i CRAS
Amb ous d’or de l’especulació el dret a habitatge ens han fotut per no parlar de la degradació al nostre folklore, nostra virtut
I al comerç trobem la desolació d’un panorama d’allò més abatut ja que soles queda prendre acció pel futur de la nostra joventut
A Cras li passà factura ser un gran especulador i trobà la mort més dura amb el seu anhelat or
INFRAMON
Volen l’or, els premis primers deixen sang, suor i llàgrimes i a l’ocàs dels Artistes Fallers sol oblit de les seues ànimes
DANA
Dies sense llum, aigua i gas la nostra gent es sent ignorada només el poble tendeix mans i dels polítics la pluja daurada
XARXES SOCIALS
Tots volem que ens validen i darrere de les xarxes socials tots els problemes s’amaguen sobretot els de salut mental
Durant la catàstrofe no importa qui té o no té responsabilitat els polítics es passen la pilota i mentres el poble abandonat
Explicació de l’artista:
· Bellesa, feminisme i poder:
Nefertiti.
Coneguda per ser pionera en els inicis del comerç amb l’or, ens permet comptar amb la presència de la Reina més bella de l’Antic Egipte.
Així doncs , un gran bust de Nefertiti es farà protagonista a la primera ullada, a la qual representarem jugant amb l’or fos entre les seues mans, com a símbol de la bellesa i el poder que posseïa.
No sobra dir que esta peça, en particular, connecta molt profundament amb la nostra Fallera Major Anaïs.
Especulació:
Cras i “El Gall” dels ous d’or.
Trobarem ràpidament la crítica com una de les peces més cuidades d’este projecte. En ell, el nostre particular Gall dels Ous d’Or coronarà l’eclosió d’un dels seus ous més productius: els seus pisos turístics de lloguer.
Farem visible així, la xacra de l’especulació amb la vivenda i la complicada situació dels joves del nostre país.
El fet de ser un gall en lloc d’una gallina, representa el fet de no haver d’esforçar-se ni tan sols per a posar els ous.
Com a peça complementària a esta escena, trobarem la fgura de Cras, un dels majors especuladors de la història de l’Antiga Roma.
Per a qui no el coneixíeu es podria dir que Craso, va ser pioner en allò de fer fortuna amb la vivenda.
Ell va crear el primer cos de bombers de Roma, quan
hi havia un incendi anaven corregent, però no l’apagaven fns que no aconseguien que l’amo del lloc li venguera la propietat.
Amb aquest “modus operandi” Craso prompte es va convertir en una de les persones més riques de Roma.
Li van fer governador i tot, però després d’una batalla va ser capturat, torturat i va trobar la seua mort quan li van llançar or derretit pel cap, símbol de la seua avarícia desmesurada.
No és per donar idees, però si vols buscar alguna “moraleja” d’aquesta llegenda, no estaria mal recordar que dins de la Declaració Universal dels Drets Humans està allò de què TOTS tenim dret a una vivenda digna.
·El retir de l'Artista
Faller:
La Llacuna Prestigia i la porta a l’Inframon.
En la part posterior de la nostra Falla continuarem amb la mitologia. Convertirem perquè, la part posterior del tron del Rei Mides en una porta a l’Inframon, coronada pels tres caps del seu guardià: el gos de tres caps, Cèrber. A l’entrada de l’Inframon veurem al barquer Caront, encarregat de transportar les ànimes per la Llacuna Estiga camí a l’Inframon, a canvi d’una moneda d’or.
En el nostre cas particular, les ànimes que transporta Caront són les dels Artistes Fallers que, després d’una vida dedicada a la seua gran passió, les Falles, han de pagar amb els seus anhelats primers premis (als quals han dedicat el més valuós, el temps) al barquer, creuant nostra particular Laguna Prestigia, i tot per a acabar en el més absolut oblit o desconeixement, l’Inframon, per gran part de la societat.
·Xarxes
socials i
Salut Mental
“No és or tot el que relluïx”.
És ben sabut que “no és or tot el que relluïx”. Així doncs, en esta escena parlarem sobre les aparences en les xarxes socials i la seua relació amb la salut mental.
En ella podrem diferenciar dos mitats: En la mitat superior, veurem a una #xic emmarcada en una publicació en Instagram, pintada en vius colors i #esguitar pel daurat de l’èxit; mentrestant, en la mitat inferior, veurem a la mateixa #xic en escala de grises, patint els pensaments negatius que no es mostren en xarxes socials, com la soledat, la tristesa i, en defnitiva, la depressió.
·La riuada de 2024
“Pluja Daurada”
Així és, i així ens hem sentit molts valencians i, sobretot, els que han patit els brutals efectes de la DANA que va destrossar tantes vides en la nostra terra. Falta de previsió i un posterior abandó a la seua sort de tanta gent que ho ha perdut tot.
Partint doncs del fl conductor de la nostra Falla, l’or, hem reparat en què la millor expressió per a representar este abandó és la “Pluja Daurada”. I així ho veurem en la plaça, en la qual dos polítics orinen sobre el poble. Cadascun subjecta el seu membre amb una mà diferent, la dreta i l’esquerra, la qual cosa servix d’al·legoria per a criticar la nefasta gestió per part de totes les institucions, independentment del seu color polític.
En última estada farem un al·legat sobre el veritable or que tenim en la nostra terra: la nostra gent.
Programa Festejos ) 2O25 de
Tot horari está a disposició de canvis, disculpeu les molèsties.
Ací tens el programa de festejos per als dies previs a la setmana fallera,
i de la pròpia setmana fallera. Ajuda’ns a convertir-la en una setmana daurada.
febrer
Diumenge 23 Dissabte 1 Diumenge 2 Divendres 7
6ª Macro Despertà Agrupació Rascanya 08:00h
Muntatje de la carpa 09:00h
Replegà pels comerços
Muntatje de la carpa 10:00h Muntatje de la carpa 11:00h
Partit futbol dels nostres infantils i mixte Muntatje de la carpa 12:00h
15:30h Dinar al casal Muntatje de la carpa 14:00h
17:30h Crida Jacomarenya 16:00h
18:00h Eixida cap a la crida 18:00h 19:00h 20:00h 21:00h Sopar de “Pa i porta” 22:00h 23:00h 00:00h
setmana fallera març
Dissabte 8 Diumenge 9 Divendres 14 Dissabte 15
08:00h Plantà Infantil
09:00h
10:00h Xocolatà Infantil / esmozar a escot
11:00h Replegà Dibuixa la teua falla
12:00h Pot i tapa
14:00h Dinar de pa i porta
Dinars a càrrec Repres. Majors
18:00h
19:00h
16:00h 17:30h. Carpa, Anirem a veure al Grup de Teatre Jacomart amb l’obra “Una fallera como las demás. Los Adams”
17:30h. Activitats Infantils
Recollida Ninot Infantil Sant Mique Recollida Ninot Infantil Sant Mique
20:00h Esperem el veredicte de Premis
21:00h Al fnalitzar, inauguració Carpa
22:00h Sopar del actor
Sopar plantà Infantil (càrrec falla)
Sopar de pa i porta
Sopar Infantil de pa i porta
Sopar plantà Major (càrrec falla)
23:00h Entrega de recompenses Sessió “DJ”
00:00h Orquestra “MasterShow”
Ajudem a la plantà de la falla Infantil Ajudem a la plantà de la falla Major
setmana fallera març,
Diumenge 16 Diluns 17 Dimarts 18 Dimecres 19
Esperem al jurat major Despertà Despertà Despertà 08:00h
Unfables per als Infantils 09:00h
Esmorzar a escot
Recollida premi gran o cercavila
Xocolatà infantil / esmozar a escot
Xocolatà infantil / esmorzar a escot 10:00h 11:00h
Cercavila i missa de Sant Josep 12:00h
Dinar “Arrós amb fessols i naps” 14:00h
Recollida premi Infantil o cercavila 16:00h
Dinar a la carpa Dinar a la carpa 13:30h Concentració a la carpa per anar a l’Ofrena
Abans de cada dinar i sopar la carpa ha de quedar buida. S’entrarà amb el ticket corresponent a cada dinar o sopar, grup de fallers i no fallers.
Els tickets es vendran a la barra el mateix dia o la persona responsable.
Quan estiguem tots dins no es comença fns que el nostre Quadre d’Honor faça la seua entrada i es sega a la seua taula.
Tots i totes col·laborem per mantindre la carpa neta, no soles els fallers del torn.
Està prohibit fumar a la carpa, siga l’hora que siga.
A les 04:00h la carpa ha d’estar buida i tancada.
El casal romandrà tancat del 15 al 19 de març, per anar als banys estaran disponibles els banys químics.
Es compliran els horaris establits, per favor sigueu puntuals.
Només podran estar dins de la barra els fallers i falleres del torn i directius.
Recordeu apuntar-se als dinar amb sufcient antelació per una bona organització.
Els dinars o berenars dels representants sols podran vindre fallers/es i convidats i convidades per cadasqun.
Els xiquets i xiquetes són responsabilitat dels seus progenitors la falla no es fa responsable d’ells ni dels seus actes.
Intentem mantindre nets els voltants de la carpa, el carrer, el parc. Si es trau beguda o dinar de la carpa que es quede després recollit i net.
Junts es poden aconseguir unes Falles meravelloses!
Normativa)
Fales per a
Queda
prohibit, per recomanació, de Policía Local, possar música en horari de 15:00 a 17:00 hores. Respectem el descans veïnal.
La comissió no es farà responsable dels accidents que puguen ocorre per la manipulació dels focs artifcials, petards i coets que no s’utilitzen als actes fallers, o no estiguen subministrats per la comissió.
Qualsevol reclamació per desperfectes o danys ocasionats als actes ofcials dels nostres festejos, hauran de comunicar-se per escrit al secretari de la nostra comissió abans del 21 de març del 2025.
La comissió es reserva el dret de variar horaris o actes que fguren al present programa de festejos.
El grup d’ infantils que no vinga acompanyat dels seus progenitors a la “Despertà” no se’ls donaran petards.
Recompenses Adultes 2O25 )
Bunyol Argent ) d’
TOMAS FERRANDIS, ELENA
SIMON RETE, ANDRES
PORTILLO COLOMBO, JAZMIN
MUÑOZ ALEGRE, RAQUEL
MORILLA HERVÁS, CRISTINA
MINGUEZ ALCAÑIZ, ROSA
MARTINEZ PEREZ, ZAIDA
LOZANO GARDE, MARIA TERESA
JUAN CERDAN, JOAQUIN
HRYHORENKO, YULIYA
GIL PONCE, TONI
GARCIA MORENO, PEDRO PABLO
GARCIA IRANZO, ÓSCAR
ESTRELA MARTINEZ, RAUL
ESTRELA MARTINEZ, ALICIA
Bunyol Or )
VILCHES CRESPO, SONIA
VIDAL MARI, Mª AMPARO
TORRES MARQUES, ALBERTO
PARDO COY, ALICIA
HERNANDEZ CORDOBA, TANIA
GARCIA PASCUAL, MARCOS
CUENCA CASTRO, FRANCISCO JAVIER
CHAPÍ TOLOSA, ISAAC
Bunyol)
Or d’ ab Fules de llorer
TORAN FERRER, BEGOÑA
PEREZ CUEVAS, MARIA
MAÑAS DE LA OSA, NOELIA
GONZALEZ MOLINA, JUAN ANTONIO
FLORES JAEN, AMADOR
FANDOS MARQUINA, ADORACION
CORTES GIMENEZ, M.CARMEN
Bunyol)
Or d’ ab Fules de llorer i Brilants
LATRE CHECA, SILVIA
GOMEZ MUÑOZ, CARLOS DE GRACIA ROMERO, MARIA MERCEDES
)
Recompenses
INfanTils 2O25
MILARA JUANES, ADRIÁN CASTILLO CLEMENTE, DIANA Disntiu Or )
“Au cacau!” ens dona una pista de la temàtica de la nostra Falla Infantil: els viatges. Els viatges, com podrem veure, poden ser de molts tipus i sempre ens poden servir com a aprenentatge. En cadascuna de les diferents escenes anirem trobant diferents maneres en les quals els viatges són part fonamental de la nostra vida.
Falla) INfanTil
2O25
·Viatjar a altres llocs.
“Un viatge per tot arreu” Ací podrem veure el més literal dels viatges. En ell et transportes a un altre lloc del món i aprens sobre la seua cultura, gastronomia i costums. Este tipus de turisme ens acosta a persones diferents a nosaltres i ens acaba convertint en gent més tolerant. També, en moltes ocasions, ens fa valorar l’afortunats que som de viure en la nostra terra.
Així doncs, tot això ho representarem en una escena en la qual veiem a un xic a Itàlia, fent la seua excursió tradicional en Vespa i contemplant la Torre de Pisa.
Secció: 8ª
Lema: Cacau! AU {
una falleta per a viatjar
La germanor.
“Un viatge al poble”
Un dels viatges més importants serà el viatge al poble, on tant xiquets com majors esperen amb ànsies eixes escapades en les quals retrobar-se amb els seus amics i conviure en un mitjà més natural, rural i, en defnitiva, més lliure. En el cas de la nostra Falla farem especial menció a la “germanor” entre els pobles de La Manxa, Aragó i València, com així ho viuen molts fallers de la nostra comissió.
En l’escena que representarà el citat, veurem de fons un gran molí i, davant seu, veurem la comunió entre un xiquet de poble i una xiquet urbanita, on gaudiran dels seus contrastos i diferències envoltats d’animals i naturalesa.
·El futur.
“Un viatge espacial”
En este cas veurem la fgura d’una xiqueta obnubilada mirant l’enlairament d’un coet espacial. El veritable viatge representat no serà el de l’aparell, si no més bé el viatge que la xiqueta farà durant la seua vida per a convertir-se en el que vol ser: en astronauta.
Per a això posarem en valor la fgura d’altres dones que han iniciat camins per a facilitar a les xiquetes un camí per a perseguir els seus somnis, encara que tradicionalment estigueren associats a la fgura de l’home.
Del Revés.
“Un viatge interior”
Volem donar molta importància al viatge interior que vivim tots, el qual ens passa sense adonar-nos però, del qual, cal ser conscients i saber abraçar-ho.
Per a això, veurem com al cap d’un bust d’una xiqueta, brollen els personatges de la pel·lícula “Del Revés”, els quals simbolitzen perfectament els sentiments i emocions que transporten a un xiquet en eixe viatge des de la infància fns a la maduresa.
·Els Falles
·Vaiana.
“Un viatge necessari”
“Una festa de viatge”
La nostra festa, la que tant volem i adorem a la nostra ciutat, és poc sabut que se celebra també en diversos llocs del món.
Per això, dedicarem un racó de nostra falla infantil per a posar en valor a eixos valents que en altres llocs del món celebren la millor festa del món.
Per a acabar, trobarem a la famosa “Vaiana”, acompanyada de la seu porquet i el seu gall. En la seua bassa, intentaran travessar l’oceà cap a llocs desconeguts per a descobrir més sobre ella mateixa i superar pors i barreres imposades o fns i tot autoimposades.
Per això és potser el viatge més necessari, en el qual nosaltres mateixos ens posem en situacions en les quals no estem còmodes i fns i tot ens fan por, per a poder descobrir del que som capaces i conéixer més les nostres fortaleses i debilitats.
VAIANA
Enguany presentem l’escena de Vaiana. Com a missatge del viatge necessari.
Fala explicació del de la Pepe Sales Marco Artista:
Ninot) INfanTil
per a l’exposició del ninot
El llarg de la pel·lícula «Vaiana», es transmeten diversos missatges i valors profunds que poden ressonar amb el públic. Estos aspectes són els que fan que la història siga més que una simple aventura animada i contribuïxen al seu impacte tant en xiquets com en adults.
La importància de l’autoconeixement i la perseverança.
Un dels missatges centrals de «Vaiana» és la importància de connectar-se amb un mateix i tindre la valentia de seguir els teus somnis.
La protagonista, «Vaiana», s’enfronta a nombrosos desafaments al llarg del seu viatge, però sempre es manté fdel a si mateixa i al seu desig d’explorar l’oceà.
La seua determinació i perseverança per a superar obstacles demostren el valor de l’autoconeixement i la importància de mai renunciar al que realment vols.
El respecte i la connexió amb la naturalesa
Un altre valor fortament present en la pel·lícula és el respecte i la connexió amb la naturalesa. La trama es desenrotlla en un entorn marí ple de vida i misticisme, i a través de Vaiana, se’ns ensenya la importància de cuidar i preservar el medi ambient. La pel·lícula ens recorda que la naturalesa té el seu propi equilibri i que és la nostra responsabilitat protegir-la.
La importància de la col·laboració i la diversitat
“Enfrontar-se a nous reptes és molt paregut a un viatge la por i el perill els acceptes mes hi ha molt d’aprenentatge”.
«Vaiana» també ressalta la importància de la col·laboració i la diversitat en la resolució de problemes. Al llarg del seu viatge, Vaiana es troba amb Maui, un semideu arrogant i poderós. Encara que al principi no estan d’acord, aprenen a treballar junts, aproftant les seues habilitats i fortaleses individuals. Esta col·laboració i acceptació de la diversitat mostra com la unió pot superar els desafaments més difcultosos.
“
«Vaiana ens ensenya la importància de connectar-nos amb nosaltres mateixos, respectar i
Ecuidar el medi ambient, i treballar junts per a superar els obstacles de la vida»
Ninot) 2O25 explicació del de la Fala Gran
Artista:
Pepe
per a l’exposició del ninot i
Sales Marco
ESPECULACIÓ
“El Gall” dels ous d’or.
Aquesta es la nostra aposta d’enguany per a l’exposició del ninot.
En ell, el nostre particular Gall dels Ous d’Or coronarà l’eclosió d’un dels seus ous més productius: els seus pisos turístics de lloguer.
La creixent turistifcació transforma la nostra ciutat: una quantitat ingent de recursos, llars, baixos, espais urbans i ambientals destinats a atendre l’onada anual de turistes. Això, com no pot ser d’altra manera, genera un impacte devastador per a la població habitant: difculta l’accés a l’habitatge, degrada el teixit veïnal i pertorba la convivència.
Amb ous d’or de l’especulació el dret a habitatge ens han fotut per no parlar de la degradació al nostre folklore, nostra virtut.
I al comerç trobem la desolació d’un panorama de lo més abatut puix soles queda prendre acció pel futur de la nostra joventut.
Farem visible així, la xacra de l’especulació amb la vivenda i la complicada situació dels joves del nostre país.
El fet de ser un gall en lloc d’una gallina, representa el fet de no haver d’esforçar-se ni tan sols per a posar els ous.
Cal revertir de manera urgent la mercantilització de l’habitatge, entendre’l com un dret i no com una mercaderia.
Cal
revertir de manera
urgent la mercantilització de l’habitatge, entendre’l com un dret i no com una mercaderia
)
Comissió
2O25
INfanTil
Alfonso Castro Alexandra
Alfonso Castro Elsa
Berbesi Perez María Victoria
Broseta Cerro Samuel
Calzado Perez Sergio
Castillo Clemente Mayte
Castillo Clemente Diana
Chapi Castro Daniela
Coronado Hernandez Adriana
Coronado Hernandez Eira
Cuenca Martinez Joel
Diaz Albarracin Anna
Escudero Juanes Naia
Escudero Moragon Aitana
Ferré Aloy Cristian
Ferré Aloy Ainhoa
Flores Ordoñez Asier
Fossati Martínez Leo
Garayoa Blanco Marc
Garces Fandos Oliver
Garces Fandos Aimar
Garcia Mañas Pau
Garcia Mañas Alex
Garcia Torrijos Mateo
Garcia Torrijos Bruno
Gil Madrid Adrian
Gómez Cabanillas Nirvana
Gomez Mañas Sofa
Gomez Valero Lia
Gonzalez Melero Alvaro
Gonzalez Melero Pablo
Hernández Vilches Gisela
Hernández Vilches Erika
Juan Hryhorenko Ainhoa
Lluch Ferre Sira
Lopez Torres Rocio
Marin Broseta Laura
Martínez Ponz Andrea
Milara Juanes Adrián
Molero Muñoz Rocío
Parrilla Perez Alejandra
Perez Jimenez Ivan
Perez Martinez Pablo
Pintilie Duval Giovanni
Pinto Casañ Thiago
Risueño Saez Francisco
Risueño Saez Manuel
Romero Vidal Mateo
Romero Vidal Gael
Ruiz Pérez Hugo
Saez Peñalver Óscar
Saez Peñalver Miguel
Sanchis Montoya Maria
Santafe Ponce Carla
Torres Del Puerto Alma
Torres Martinez Eduardo
Torres Minda Malú
Vidal Moraleda Adrian
Villegas Lozada Isabel
Nou ) INfanTil Faleret
Thiago
Pinto Casañ i
Fallers, falleres, amics i amigues i gent veïna estic molt content i il·lusionat de poder representar aquest 2025 a la gran família de la Falla Jacomart, que ha aconseguit que any rere any m’il·lusione més en el món del foc, de la pólvora, de la llum i del color, en general, del món de les falles.
Estic segur que serà un any intens i bonic. Quina millor manera de complir aquest somni que amb la Fallera Major Infantil Sofía, a més tinc la sort de què siga la meua companya de col·legi i amiga.
Saluda del ) 2O25
President INfanTil i
I com no, de la nostra Fallera Major Anaïs, amable, simpàtica i molt consentidora amb nosaltres, els seus peques.
No vull oblidar-me dels capitans del vaixell, dels nostres presidents Dani i Alberto, que amb la seua tripulació, la incansable directiva, fan que cada setmana siga inoblidable.
Tots junts, representants, junta directiva, fallers i falleres, desitge que passem unes meravelloses i divertides falles 2025.
Visca València, visquen les falles i visca la Falla Camí de Montcada- Pintor JacomartRiu Nervión.
Óscar Sáez Peñalver
Falera Major INfanTil
Hola! Soc Sofía i enguany soc la vostra Fallera Major Infantil.
Per a qui no ho sàpiga, estic complint un somni que volia complir fa molt de temps i per f estic ací. Vull donar-li les gràcies a la meua família; a ma mare per fer que sempre anara bé i per estar ací quan et necessite
A mon pare per ensenyar-me des de xicoteta que les falles són tot l’any, i no només la setmana de falles
A la meua germana per corregir-me quan m’equivoque i per ajudar-me sempre que ho necessite
Saluda de la ) 2O25
Als meus iaios Mary i Sento per fer-me les enagües, els pololos i més.
Al meu quadre d’honor, començant per Óscar, totes eixes rialles en cadascú dels actes, sense tu no tindrien sentit.
Anaïs, ets la millor fallera major que podria tindre; simpàtica, alegre i més.
També als meus presidents Alberto i Dani, sou el millors presidents que hauria imaginat, gràcies.
Estem començant la setmana fallera i vull que arribe per a viure els meus actes com la plantà, per a vore la meua falla muntada, la macro despertà, la replegà del ninot, la cremà i tots els actes que composen aquesta setmana.
Volguda comissió, vull desitjar-vos una molt bona setmana fallera espere disfrutar-la molt en companyia de tots vosaltres.
Gràcies a tots i totes els que fan possible aquesta setmana fallera sou els millors.
Visquen les falles i visca Jacomart.
S
ofía Gómez Mañas i
al quadre d’
Honor
Poesies) 2O25
Dona Valenciana,
Amb bellessa i tendressa
Enguany eres el nostre estandart, com la nostra máxima representant.
Disfruta de tot allo que te está passant,
Les millors falles de la teua vida están al voltant.
Anaïs, el color, la pólvora i la llum de les Falles ja están açi.
naïs
Xiquet del somriure etern
Enguany eres el nostre president.
Viu aquesta experiencia i disfruta del present.
Aquestes falles les recordarás eternament.
Óscar, Guadix de cada moment,
Amb familia i amics será un plaer.
Xiqueta fallera, de casta i de cuna.
Eres la nostra Regina, amb estima cor i soltura.
Març ja está açi,
El millor mes d’aquesta aventura.
Sofía, bonica, disfruta de la setmana fallera.
La teua familia de Jacomart la viura con ninguna.
al quadre d’ Honor
Entrevista) 2O25
Anaïs, enguany eres la nostra màxima representant.
Encara que la majoria de nosaltres et coneixem, ens agradaria fer-te unes preguntes així tothom pot saber una miqueta més de tu. Conta’ns, a què et dediques professionalment?
Soc tatuadora, porte 8 anys dedicant-me a això, la veritat, em sent plena amb el meu treball i feliç de poder dedicarme a un ofci com este, ja que té a veure amb l’art, corporal en este cas, i des de xicoteta ha sigut una cosa que m’ha cridat l’atenció, dibuixar, pintar
a carbonet o qualsevol tipus de pintura. Opine que és una de les millors coses que tenim en este món i no hauria de perdre’s mai.
Quines afcions tens?
Pintar o dibuixar òbviament són unes d’elles, però també la musica, quasi de qualsevol tipus, des de clàssica fns al mes actual en este temps, fns i tot que he d’admetre que sent debilitat per la musica antiga i col·leccione vinils d’este tipus. Passar temps amb la meua família, amb els meus animals que són part d’ella, els meus amics i amigues , baixar a la falla tots els divendres, a gaudir de la meua comissió. Són algunes de les coses que em fan molt feliç.
Com vas arribar a formar part de la nostra falla?
Un dia tatuant a Raúl em comptava el volta que estaven les falles, i jo sempre vaig tindre la il·lusió de vestir-me de fallera, des de xicoteta, i passar una ofrena per davall de la verge, més encara! Així que l’i el seu pare em van animar que la passara amb ells en la seua Falla, desgraciadament, arribe pandèmia i vaig haver d’esperar un any mes per a poder complir eixa il·lusió, però en eixe transcurs, ja era part de Jacomart, una fallera més, on vaig encontrar una segona família, i vaig conèixer a molta gent que hui dia són part important de la meua vida, i en arribar Falles vaig viure la
Anaïs
meua primera ofrena, de la manera més emotiva i especial que va poder ser, davant de la meua amiga Palmi en el seu any com a Fallera Major.
Quin és l’acte que esperes amb més ganes?
La plantá! Potser per la meua devoció a l’artístic, per com l’estic vivint enguany, al meu entendre és de les coses més importants d’una falla i al costat del nostre artista faller, Pepe Sales, A més del gran detall que va tindre amb mi, afegint el bust de Nefertiti en referència del meu nom artístic, sens dubte és el moment que més espere, amb moltíssima il·lusió i emoció. Per no esmentar el moment d’escoltar els premis al costat de la meua comissió!
Alguna anècdota del que portes d’any com a fallera major?
Pense des del començament de l’exercici, la sort que he tingut enguany.
Has anat de visita sovint al taller del nostre artista, que et pareix el lema de la nostra falla d’enguany?
Si, un poc… fns a fer-me pesada. Pepe, m’ha sorprés moltíssim amb el lema ‘AU’ i la temàtica que tindrà, pel seu missatge subliminal, que dona importància a situacions que ocorren en el món diàriament i en la nostra societat. Es que li ha posat molta il·lusió, esforç,enginy i carinyo. M’ho han transmés des del principi ell i la seua germana Maria. Estic molt agraïda amb ells.
Com defniries a Sofa i Òscar?, els teus representants infantils.
Sens dubte, un dels millors descobriments enguany. Estos dos xicotets remolins m’han robat el cor.
Sofa és meravellosa, desperta, intel·ligent, divertida, a més de transmetre i refectir l’immens amor que sent pels seus pares i germana.
Óscar és increïble, molt afectuós, respectuós, sensible, tan alegre que el seu somriure es contagia a l’instant, i el que es nota que adora al seu pare i germà .
Els done les gràcies als dos, i a les seues famílies per acompanyar-me en este somni.
Gràcies per contestar-nos a aquesta xicoteta entrevista, esperem de tot cor que aquest any siga inoblidable i que junts passem unes meravelloses Falles 2025.
Sofa, enguany eres la nostra fallera major infantil.
Encara que la majoria de nosaltres et coneixem molt, ja que la teua família és una de les més antigues de la nostra comissió, ens agradaria fer-te unes preguntes així tothom pot saber una miqueta més de tu.
Conta’ns, quin curs estàs estudiant?
Sisé de primària.
Quines afcions tens?
M’agrada tocar la guitarra.
Algun consell que la teua germana i el teu pare, t’hagen donat?, ja que ells van ser representants de la nostra falla.
Que disfrute molt. La meua germana, que és molt protocol·lària, que porte bé el vestit, que camine bé i que somriga.
Quin és l’acte que esperes amb més ganes?
La presentació.
Alguna anècdota del que portes d’any com a fallera major infantil?
Quan vaig anar a elegir la meua tela per al vestit de la meua exaltació, vaig dir que m’agradava molt una tela, i a l’eixir de la tenda la meua mare i la meua germana hem van preguntar perquè no entenien com me podia agradar, aleshores els vaig
Sofía
confessar que en el fons no m’agradava i la meua mare va haver de tornar a la tenda per a dir que fnalment no la volíem.
Has anat a visitar el taller del nostre artista i coneixes de primera mà l’evolució de la nostra falla infantil, que et pareix?
Molt bonica i espectacular.
Com defniries al teu president infantil Òscar? I a la teua fallera major Anaís i els teus presidents?
Òscar és molt graciós, Anaïs amable i els meus presidents molt simpàtics.
Sofa, gràcies per contestar-nos a aquesta xicoteta entrevista, tots esperem que aquest any siga màgic i que junt passem una meravellosa setmana fallera 2025.
Óscar Entrevista)
al quadre d’ Honor
M’agrada molt l’escalada, la gimnàstica i les xarxes socials.
Quin és l’acte que esperes amb més ganes?
L’acte que estic esperant amb més il·lusió és la presentació.
Alguna anècdota del que portes d’any com a president infantil?
Com a anècdota destacaria la proclamació, en frmar el meu compromís tire les lletres de les inicials que hi havien en la taula.
Com defniries a la teua
Fallera Major Infantil Sofa? I a la teua fallera major Anaïs i els teus presidents?
Sofa és divertida, una bona amiga i sempre es preocupa pels altres.
Anaïs és molt bonica, divertida, amable i també és molt graciosa i
Alberto i Dani són molt amables i sempre estan molt pendents de nosaltres.
Has anat a visitar el taller del nostre artista i coneixes de primera mà l’evolució de la nostra falla infantil, que et pareix?
La falla em sembla molt divertida i original. Crec que agradarà molt a tots.
Òscar, gràcies per contestarnos a aquesta xicoteta entrevista, tots esperem que aquest any siga màgic i que junt passem una meravellosa setmana fallera 2025.
Delegació Infantils )
Des de la delegació d’infantils sabem la importància d’implicar els nostres xicotets fallers i falleres a l’hora de fer la falla, baixar al casal, jugar amb el grup d’amics i fer-los participar de la seua falla infantil.
Hem realitzat els berenars dels aniversaris, i festes molt divertides. Hem celebrat un Nadal ple de sorpreses i ara a esperar amb il·lusió la nostra setmana fallera.
Visca la comissió infantil de la falla Camí de Montcada - pintor Jacomart - Riu Nervión
Grup ) Betlem de
El nostre betlem d’enguany s’inspira en un bosc encantat, donant a entendre que el betlem arriba a tot arreu. Fa referències a la catàstrofe de la Dana, un xicotet homenatge a les poblacions afectades. També destaca l’escena que dedicada a la fundació Donald McDonald i la seua llar a la nostra ciutat.
Tematitzats tots els personatges en un món màgic de fades, gnoms i criatures fantàstiques podem trobar al nostre Quadre d’honor.
Després de moltes setmanes de treball el resultat ha sigut meravellós.
Tant ha sigut així que hem rebut el 1 premi en estil lliure de l’Agrupació Rascanya. Enhorabona!!
de Cultura i Protocol
DelegacióCultura )
Aquest
any, aquestes dues importantíssimes delegacions s’han unit, encapçalades per tres dones enamorades del món faller i de tot el que les envolta i, per suposat, de la seua comissió. D’aquest amor venen les ganes de promoure la cultura fallera i de fer als nostres representants un any únic i inoblidable.
Des de protocol, seguint les bases iniciades l’any anterior, volem fer més fàcil l’any de regnat als nostres representants, fent un seguiment setmanal, indicant quins actes corresponen i donant consells, ajudant en allò que demanen, a més
de continuar exaltant la fgura del President Infantil, el sempre gran oblidat i igual d’importants que qualsevol altre representant. S’ha preparat cada acte amb tota la estima possible, des de l’acomiadament dels representants del 2024, la proclamació dels representants 2025, i com no, de la nostra Exaltació de FFMM i PI per al 2025, el gran gros d’aquesta delegació i el moment més esperat per als nostres representants.
Volem agrair a tots els directius i fallers, que de forma desinteressada, han ajudat i col·laborat en que aquests actes foren perfectes. Als representants donar les gràcies per l’entrega, l’interès i l’il·lusió dipositada en cada acte, perquè vosaltres sou el motor que ens mou a continuar treballant.
Canviant de terç, en aquesta comissió, des de fa 5 anys estem lluitant per fer cultura, aquest any hem tingut l’honor de realitzar les V Jornades Culturals. Per a aquest any, hem preparat una exposició nomenada “Falles al voltant del món”, on es mostren els diferents països de tot el món on es planta falla, una exposició que posa en importància la nostra festa, i dona el valor que mereixen als artistes fallers. Sabies que dins d’Espanya hi ha 5 ciutats més de fora de la nostra comunitat que planten falles? Sabies que les nostres falles han anat més enllà d’Europa i han creuat fns Amèrica? Totes estes respostes es troben a l’exposició.
A més, es va fer la IV edició de premis Rafael Lizandra, aquest any atorgat a César
Rivero i Muñoz, expresident i faller de la Falla Gayano Lluch. Al
NANOFALLES d’enguany, tinguérem com a mestra a la nostra volguda Maria Sales, que ensenyà als més menuts de la falla el procés de creació de les falles a un taller faller. I, com no, coneguérem a la f els nostres esbossos per a les falles que Pepe Sales plantarà al març.
Sense oblidar el nostre concurs de Microrrelats i Micropoesia, tret aquesta no de les Jornades culturals per donar la importància que mereixen als seus participants. Esperem que siga un concurs que poc a poc vaja prenent força.
Tot açò acompanyat de sopars, dinars i pot i tapa, ja que la nostra gastronomia i la nostra tradició per fer germanor fallera també forma part de la cultura fallera.Volem agrair a tota la comissió per la vostra col·laboració, encara que la cultura sempre es de les assignatures pendents de moltes comissions, des d’aquesta delegació sempre lluitarem per fer-la visible, per fer-la créixer i per que es perpetue, perquè les falles són llum, són color, són música, són germanor i LES FALLES SÓN CULTURA.
Fent un punt i apart, les falles també són SOLIDARITAT, i no volem oblidar des d’aquesta delegació a totes les famílies i comissions afectades per la DANA que ens va desolar el passat octubre. Els enviem tot el nostre suport i força per eixir, perquè tots junts podem i els valencians ho podem tot. Només ens queda desitjar que passeu a gaudir de les falles junt als nostres representants i la comissió, que siga una setmana inoblidable, plena d’actes i activitats per a totes les edats.
Alicia, Ariadna i Yaiza.
Premi Rafael Lizandra 2O24
Aquest any, tenim l’honor de celebrar la quarta edició d’aquests premis, en la qual, s’ha decidit reconèixer la tasca de César Rivero i Muñoz, faller i ex-president de la Falla Gayano Lluch, falla veïna i pertanyent al nostre sector i Agrupació.
César, abans d’arribar a ser president de falla, va ser vicepresident d’infantils, de cultura, d’activitats diverses i de festejos, a més de secretari d’Infantils de l’Agrupació Rascanya fns que va arribar a ser President, i ha estat en aquest càrrec durant 14 anys consecutius.
A més, ha inculcat els valors de les falles en la seua família, de forma que les seues dues flles, Sara i Elena, van ser
Falleres Majors de la seua falla i posteriorment components de la Cort d’Honor de la Fallera Major de València en els anys 2015 i 2019, respectivament. Va tindre l’honor de ser jurat de Cort d’Honor i Fallera Major de València en l’any 2023, anys que va ser Laura Mengó Fallera Major de València. I, de les coses més importants que tenim tots aquells que fem falla, és la família, pilar imprescindible per poder dur endavant càrrecs com el de President, Fallera Major, etc.
I a César i la seua família, el seu pilar, la seua dona i mare, Mila, va faltar el passat 2022. Tots el que el coneixem i hem coincidit amb ell, sabem que la seua mà dreta al cap de la Falla Gayano Lluch era la seua dona Mila, ella estava sempre present en tot.
No obstant, César, amb el recolzament de les seues flles, la família i els amics, va tirar endavant amb el seu últim any com a president, deixant una impremta inborrable a la seua falla, ja que Gayano Lluch ha escrit moltíssima història des de que César va començar a portar el timó, arribant a ser la falla més gran, en nombre de fallers, de l’agrupació i de les més grans de tota València. Ha dut a concursar les seues falles a categories de primera línia, la gran concursa en segona B i la infantil en Especial, on l’any 2022 va guanyar el primer premi, passant a ser la millor falla infantil de València. A més, participen en nombrosos campionats i concursos on sempre queden en els primers llocs.
César Rivero Muñoz i
La forma de fer falla de César i la gent que va escollir per portar endavant el que hui en dia és la Falla Gayano Lluch, és tot un exemple de superació. A més, César va coincidir amb el nostre Rafa als seus anys de president i les seues famílies van coincidir en nombrosos actes, sumat a la connexió que tenim per ser falles veïnes.
Per tot açò, estem molt orgullosos d’entregar el guardó a César Rivero i Muñoz.
GrupTeatre )
Enguany, el grup de teatre el componen més de 25 fallers i falleres de totes les edats, infantils, juvenils, jóvens, madurets, majorets i d’altres sense especifcar...
La majoria apareixem a escena, i després uns pocs que són, tan o més importants que els primers, darrere del teló. Maquillatge, utillatge i decorats, càmeres, efectes especials, attrezzo... Una activitat que es desenvolupa pràcticament durant tot l‘exercici faller, assajant cada divendres, i este exercici, estrenem nostra obra el dia 8 de març de 2025.
“Una fallera como las demás” és una obra que tracta sobre la inclusió amb un marcat to còmic. Basada en una famosa família televisiva: “Els Adams”, i amb textos íntegrament creats per a esta representació, és la història de dos amigues que provenen de famílies molt dispars i que, Malgrat la gran distància a tots els nivells que les separen, assolixen unir-les gràcies a la seua determinació, amistat i a la falla. Una utopia en to sarcàstic i humorístic amb l’únic objectiu de divertir i passar una bona vesprada. En cada obra que hem estrenat fns ara, hem anat incorporant novetats a l’hora de posar-la
a escena i que s’han mantingut incorporades obra darrere obra. En una ha sigut el maquillatge, en altra cantar en directe, en altra la coreografa, en altra els efectes especials, i en esta hem volgut donar especial importància al vestuari.
Esperem prosseguir amb este creiximent i aportar a nostra falla una activitat setmanal que tant ens ompli a tots els que participem i on a més de passar una estona agradable i divertida, creem una miqueta de cultura.
) Festejos de Delegació
És un veritable plaer expressar la nostra gratitud a tota la comissió fallera per la seua inestimable dedicació en les festes temàtiques.
El vostre esforç i entusiasme han sigut fonamentals per a l’èxit de cada esdeveniment. Gràcies per crear moments inoblidables plens d’alegria i tradició. La passió que demostreu és contagiosa i inspiradora.
Ara, amb el cor ple d’il·lusió, us animem a gaudir plenament de la festa fallera. Que estos dies estiguen replets de felicitat i convivència. Visca les Falles!
concursMicrorelats )
concursMicropoesia de II
Enguany hem presentat la nostra III edició dels concursos de microrelats i II de micropoesia. Un concurs que plena de cultura la nostra comissió i que esperem que any rere any participen més persones.
Hem tingut el plaer de comptar amb aquestos professionals com jurats d’aquesta edició:
María Sales Marco
Diplomada en turisme. Artista fallera de vocació. Actualment treballant amb el meu germà; junts som la tercera generació d’artistes fallers de la família. La il·lusió per millorar, plasmar noves idees i el repte de reinventar-se cada any amb nous projectes són la millor part del treball. Fora del taller gaudisc acostant l’ofci als fallers -especialment als més joves- fentlos partícips de les tècniques i processos pels quals passem fns a arribar al resultat fnal que plantem cada mes de Març.
Antoni Josep Cano Sempere
Periodista, ha exercit com a redactor en diversos mitjans de comunicació. Està especialitzat en informació econòmica i ha sigut coordinador de l’àrea d’economia dels informatius d’À Punt, la radiotelevisió pública valenciana, on també ha editat i presentat els informatius de la ràdio. En l’àmbit literari, ha participat en diversos projectes, com el llibre col·lectiu 101 relatos del periodismo, Vinatea Editorial (2023). En l’àmbit de les falles, ha publicat en la Revista d’Estudis Fallers l’article de recerca El llibret de falla d’Alfafar del 1936 (2016) i ha sigut jurat de la sèptima edició del Premi Soler i Godes al millor article publicat en un llibret de falla (2011), convocat per l’Associació d’Estudis Faller
Fallera Major Infantil en l’any 2008 i Fallera Major l’any 2019 de la falla el Portal de Sueca. Actualment fallera d’Illes Canàries- Dama d’ Elx, i directiva d’esta comissió en la delegació de festejos i protocol. Jurat de la fallera major de Paterna.
Silvia Pedralva García
concursMicrorelats ) de III
Guanyadora
En un lloc del món hi havia una xicoteta falla, allunyada de la ciutat.
No era gran, ni a primera vista semblava impressionant, però al cor del poble, era estimada per tot el veïnat.
Cada any, la nit de la plantà, era prou especial ja que els veïns i fallers es reunien al seu voltant, per a vore la magnifca obra d’art, per observar la genialitat de l’artista que en uns dies s’aniria cremant.
Quan va començar a cremar, les fames començaren a consumir-la lentament, tot el mon observaba la meravella d’espectacle que estava ocorrent però al lloc on havia estat el remat, aparegueren milers de fors representant que aquella falla no es volia cremar. Deixant una empremta en el cor de tots els valencians.
Ariadna Lorenzo Montoliu
Accèsit
ETERNAMENT... FALLERA
En un lloc del món hi havia una xicoteta falla on un 19 de març, con en totes les altres comisions, els fallers celebraven la nit de la cremà, Mentres el foc devorava la falla amb fúria, Empar va llançar un paper amb el nom de la seua mare i unes poques cendres. La Vicenta havia sigut fallera ded del seu naixement, fns al últim dia de la seua vida, i volia deixar part de les seues cendres en la seua falla. El vent va bufar amb força i es va emportar les cendres al cel. “Mamà, hui com cada any tornes a ser part de la festa”, va murmurar, sentint la seua presència entre les espurnes del foc
María Jiménez Sanz
Finalista
En un lloc del món hi ha una xicoteta falla. Més que una comissió, són una família, unida per la festa i l’alegria, però des d’enguany, també, per l’aigua i pel fang, i per la tristesa compartida. Ja li ho advertia sa mare a Maria, una de les falleres, des de ben menudeta: “Des de la riuà del 57 li tinc més por a l’aigua que al foc. L’aigua arassa sense pietat. El foc crema, però anuncia un nou renàixer.” D’eixa noblesa del foc i les cendres saben molt els fallers de Jacomart. D’eixa promesa d’un fnal inevitable, però amb la promesa d’un nou començament, sap molt Maria, i tots els fallers d’un barri tan humil, com solidari. Enguany, tots a una veu, sabran renàixer de les cendres de la dana. I de cada dana particular amb què carrega cada u. Perquè, ara ho saben, sempre els quedarà el foc.
Clara Esteve
Finalista
Faller que viatges arreu del mon
Porta ben alt el nostre estandart
I sigues capaç d’engrandir el seu nom
Faller, allí estigues prop o lluny
Explica que les falles son art que es efímer? Però bè que bruny
José Daniel Dubón
concursMicropoesia ) de II Guanyador
Quaranta desdejunis, jornades de quinze hores, cent euros en cafés, mitjanit espavil·lat. És el viatge directe per arribar a mig març.
I un malson, el d’eixa nit: un cabdal d’aigua embogida marró, feroç i embravida, fa un tremolor en el pit.
A l’endemà, al sol, enfangats, brodats de fallera, sabates, tremolen pregant per no ser oblidats...
Accèsit
Vicente F. Lorenzo
VIATJANT PEL MÓN DE LES FALLES
Quina sensació volar pel cel de València un dèneu de març per la nit, Viatjar en tren directa a la Plaça de l’Ajuntament o arrivar en vaixell al Port i veure l’encesa de les llums de les falles del Marítim i que eixes imatges no s’en vagen mai del pensament.
En Shangai i en Turín es pot plantar monuments que es creme i no oblidar eixe moment però el que es respira a València el que es respira a València no es transmet.
Carolina María
Resum Falles 2024
Que millor
forma d’omplir-se d’energia fallera pel que està per vindre que recordar les passades falles.
Per desgràcia la cosa no va començar gens de bé.
La tragèdia de l’incendi de l’edifci de campanar va aturar tota celebració, València sencera tenia el cor en un puny.
El món faller, igual que la nostra comissió, vam deixar el nostre calendari a banda i férem pinya per ajudar a tots els afectats.
El nostre casal es va convertir en un magatzem d’aliments i éssers per donar suport a totes eixes famílies que van perdre la seua llar.
Després d’uns dies de dol, a poc a poc vam recuperar la normalitat. Els actes que es van ajornar els vam recuperar, un d’ells, la presentació del nostre llibret de les falles 2024.
El color de l’humor va ser premiat amb el 5 premi de la GVA, si com escolteu, i la gent va disfrutar molt de la nostra presentació.
Vam tindre com convidat especial un tal Eustaqui, cosí del famós Eugeni, qui va fer un monòleg en directe. Per a sorpresa de tots, va ser la primera volta que aquest acte tenia tant de públic, i per desgràcia això no és broma. Els nostres representants, Alicia, Rocio, Mateo, Alberto i Dani van tornar a la seua agenda fallera, l’homenatge a les FAS, la macro desperta de Rascanya, i altres actes que proclamaven que la setmana fallera estava a prop.
I vam continuar rebent premis. El nostre ninot infantil de l’exposició de l’Arena va rebre el 2 premi al ninot més votat, tota la comissió van anar amb orgull a arreplegar-lo.
La nit del dia 14 van celebrar l’acte de recompenses, enguany el bunyol de brillants li corresponia a una persona molt estimada en la nostra falla, Sento.
La nostra comissió també estava d’enhorabona, rebíem la màxima distinció com a col·lectiu, i per a celebrar-lo van preparar l’acte “El bunyol i els 14 brillants de Jacomart” pel nostre 45 aniversari. Una nit plena de sorpreses on vam fer un recorregut per la nostra història.
Es va fer la presentació del llibret digital commemoratiu, i per a sorpresa de tots, els nostres representants ens van regalar un llibret a cada família, perquè tots tinguérem eixe record a les nostres cases.
Ja en plena setmana fallera van a anar a per els nostres ninots de l’exposició de JCF a Sant Miquel dels Reis, i vam rebre les primeres peces per plantar les nostres falles.
La nostra falleta infantil, amb el lema “Açò és de risa” de Pepe Sales i Marco, ja estava preparada per a rebre el jurat. Mateo i Rocio van fer una explicació que va enamorar al jurat i a tots nosaltres, com es nota que aquestos dos xiquets són fallers de tot cor.
I tant els va agradar que vam rebre el 5 premi de la secció 9. Tot un orgull!!
Eixe mateix dia vam plantar la falla gran al tombe, amb més d’un sobresalt.
Va ser tota una experiència, encara que algun va haver-se de prendre després un respir.
Per f la nostra falla gran, “Per a gustos els humors” lluïa imponent a la nostra demarcació. Una falla que no deixava indiferent a ningú, on hi havia una escena interactiva on els fallers vam participar
amb les nostres frases i acudits verds…
Alicia, Dani i Alberto van rebre al jurat i van exposar la idea del nostre artista Pepe Sales, un projecte amb molta sàtira que refectia el seu estil personal.
I com no podia ser d’altra forma vam rebre el PRIMER PREMI D’ENGINY I GRÀCIA EN LA SECCIÓ 5C!!
Gràcies al nostre artista Pepe Sales i Marco per donar-mos tantes alegries.
Amb tanta energia al cos vam continuar amb els actes dels dies grans, vam entregar els premis de microrelats i micropoesia, també vam rebre la visita de la Falla Gayano Lluch, la nostra falla veïna.
Els nostres representants infantils van fer gaudir a tots amb un gran berenar, molt Stranger Things”. i els nostres patrocinadors “Clínica Dental y Salud Valencia” i “BoniKa Salón de belleza” van convidar als nostres infantils a un sopar amb sorpresa.
Alicia, Dani i Alberto ens van convidar a tots amb molta a estima a un gran dinar.
Arribava un dels actes més esperats, l’ofrena a la nostra geperudeta. Tota la comissió ens vam posar les nostres millors gales per a anar a vore a la nostra patrona. Una vesprada molt emocionant per als nostres representants i les seues famílies.
Aquestes falles hem tingut de tot, concurs de paelles, globotá, orquestres, discomòbils, els nostres infantil, i no tan infantils han gaudit però bé. El dia de Sant Josep vam posar punt fnal a la nostra festa amb la missa, el dinar d’Arròs amb fesols i nabs i amb la crema de les nostres falles.
Gràcies a Alicia, Rocio, Mateo i les seues famílies, al nostre artista faller, a la directiva, als nostres presidents, sempre pendents de tot i tota la comissió per fer possible unes meravelloses falles 2024!!!
Crònica Exercici 24/25
20
de març del 2024, encara amb la ressaca emocional de la setmana falla s’escomença a donar les primeres puntades del que serà el pròxim exercici.
Dani i Alberto continuen al càrrec de la nostra comissió com a presidents.
Després de presentar a la seua directiva se celebren els primers actes.
La delegació de festejos celebra la ja tradicional Fira d’abril, on la comissió va disfrutar de la tradicional música i gastronomia andalusa.
També vam acomiadar a Alicia, Mateo i Rocío com els nostres representants de les falles 2024, un acte molt emotiu.
Ells van donar el testic a Anaïs, Óscar i Sofía com a Fallera
Major, president Infantil i Fallera Major Infantil respectivament.
El seu nomenament va ser un dia especial tant per a ells com per a les seues famílies.
Ara ja amb el quadre d’honor complet, podem continuar amb el calendari Faller.
L’estiu va arribar, i la Festa de Sant Joan és un dels dies més esperats en Jacomart.
Un dia de convivència i diversió, tant per a xiquets com per als majors.
Eixe dia també van donar la benvinguda als nous membres de la nostra comissió.
Per fnalitzar van cremar la nostra foguereta.
Al mes de juliol es va celebrar la preselecció del sector
Rascanya on vam anar a donar suport a la nostra candidata infantil Rocío, la nostra fallera
Major Infantil 2024.
No va haver-hi sort, però tots van estar molt orgullosos d’ella.
Després de l’atur d’agost van començar setembre amb la proclamació dels nostres representants.
Óscar, Sofía, Anaïs, Dani i Alberto van lluir les seues millors gales i van penjar les seues fotos al nostre casal.
Festes, aniversaris, i la vida diària del casal ens va portar fns a la tardor.
La Festa de Halloween és de les més esperades, el grup de festejos ens va preparar una festa de categoria.
Per desgràcia, la tragèdia de la Dana va aturar el cor dels valencians, la nostra Falla com no podia ser d’altra forma, es va mobilitzar per ser punt de recollida d’aliments i éssers per als afectats.
Nombrosos membres de la nostra comissió van participar en aquesta tasca i netejant i repartint menjar en primera línia.Després d’uns dies de dol per les víctimes i encara que hui en dia falta molt per fer vam haver de continuar amb les activitats previstes.
Va arribar el torn de les V jornades culturals. Un cap de setmana ple d’activitats, AMB l’exposició de Falles pel Món presentada per Vicente Fco Lorenzo, el NanoFalles on Maria Sales va explicar als infantils de la nostra falla el procés de creació d’un ninot.
També vam presentar la nova edició dels concursos de microrelats i micropoesia.
La nit del dissabte va fnalitzar amb l’entrega del Premi Rafael Lizandra, enguany atorgat a César Rivero, Faller de la Falla
Gayano Lluch.
El diumenge vam disfrutar d’un menjar de germanor i a la vesprada el nostre artista Pepe Sales, acompanyat del nostre quadre d’honor va presentar els esbossos de les nostres falles per enguany.
AU, lema de la Falla gran i Au Cacau per a la falla infantil.
Estem desitjant vore-les plantades a la nostra demarcació.
Va arribar desembre, amb la presentació de projectes de tota l’agrupació en Sant Miquel Dels Reis.
També va arribar el moment de la presentació del Betlem de Jacomart.
Tant va ser així que vam guanyar el 1 premi d’estil lliure de l’Agrupació Rascanya.
Ja en dies de celebració de Nadal vam tindre sopars a la falla, a l’agrupació i els nostres representants ens van felicitar les festes a tota la comissió.
A Jacomart ens agrada acomiadar l’any junts, després de brindar pel 2024 i menjar-se el raïm, van començar el 2025 Amb l’alegria que ens caracteritza.
El grup de Betlem va crear una obra d’art, meravellant tant a xiquets com a majors.
Feliç any nou i a per les Falles del 2025.
)
Publicitat
2O25 i grup de
Col.laboradors
Moltes Gràcies per la vostra col.laboració desinteressada any rere any
