Llibret Falla Campaments Dénia 2025

CRASH BUMM

2 0 2 5 llibret

Xarxes socials

IG: @fallacampaments

FB: @FallaCampaments

Títol: Arrels en peu de guerra

Edita: Falla Campaments

Coordinació: Delegació de llibret de la falla Campaments

Maquetació i impressió: Panal Fallero

Col.laboradors: La relació completa en el sumari de col.laboracions literàries

Correcció lingüística: Departament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Dénia

Depòsit legal: A 15-2023

Llibret digital i audiollibre:

Edita Escolta’m Ací

La falla Campaments no es responsabilitza de les opinions escrites en els articles dels col.laboradors

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia per a la promoció de la cultura popular als llibrets de falles 2025

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres

Aquest llibre ha estat revisat pel Departament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Dénia

Per a la portada d’enguany ens hem basat en l’estil de còmic de tot el llibre. Els productes tradicionals d’aquesta terra i de la dieta mediterrània estan en peu de guerra davant l’atac d’altres aliments i dietes de fora. Tota cultura enriqueix, sempre s’aprén, però hem d’estar receptius a les novetats sabent, abans de res, valorar el nostre. Per això una tomaca, una taronja i una gamba roja de Dénia barallen, al més pur estil superherois contra una pizza, una hamburguesa i una peça de sushi, pel skyline d’aquesta localitat.

Gràcies a la falla Campaments per la confiança un altre any més. A poc a poc us veiem créixer, i sempre veiem il·lusió en com feu el llibret. Bones Falles.

CRASH BUMM

ZAP

Campaments Campaments FaLLa pròleg

benvinguts i benvingudes pow

KAPOW

BeeNG

pròleg

Mmmm... Recordes l’olor inconfusible dels putxeros del dia de Nadal? Sí, exacte!

A que, si et concentres, et ve de cop aquella mena de temptació feta olor?

I que dir d’aquell beuratge calent que feia la iaia cada any i que era tan, però “taaaan” espés que es podia tallar amb ganivet?

I les coques ben plenes de mullador, de pésols, de tonyina i ou... que duia la iaia del despatx de pa del poble on li les fornejaven?

I els “pepitos” plens de carn amb tomaca fregidets amb bona cosa d’oli?

I, i, i els bunyols de carabassa per celebrar el dia de Tots Sants?

Són infinits casos en els quals les olors, els sabors i la tradició s’han perdut amb la generació dels nostres iaios i que malauradament, les nostres generacions del futur no arribaran a provar mai. Hui en dia, qualsevol supermercat et pot abastir d’algun dels productes anteriors, però, tot i la facilitat que suposa aquest fet, els sabors i les olors no s’apropen a allò que nosaltres coneixem. No mantenen cap ressemblança amb allò que nosaltres hem pogut gaudir en les visites a casa la iaia.

Vivim en l’eterna dicotomia entre la felicitat que suposa poder comprar tomàquets tot l’any i queixar-nos perquè no saben a res i la pell pareix plàstic. Però, els nostres avantpassats, com s’ho feien per a tindre productes de tanta qualitat? Doncs, ací tenim el problema. Ho volem tot i ho volem ja, però en cap moment ens plantegem la possibilitat que allò que volem potser va contra natura.

Actualment, el rebombori vital ha fet que les noves generacions perdem aquell toc màgic que li donaven els nostres avantpassats a tot allò que se servia un bon diumenge a la taula familiar. Si bé molta d’aquesta saviesa que tenien els nostres avis s’ha perdut, encara som a temps de recuperar un trosset de la nostra història.

T’atreveixes a acompanyar-nos? Avant! Passeu cap a dins! Que el túnel al passat ens espera! Hem de recuperar la nostra història! A per ella!

saluda president

Estimada comissió, amics, amigues, gent de tot arreu... ja tenim ací la festa més esperada per a tota persona fallera.

Comissió, desempolseu les vostres indumentàries, prepareu els vostres peus per a ballar, agafeu la caixa dels coets, escalfeu els muscles per alçar el monument i comenceu a atresorar cada moment i emoció. La festa per la qual hem treballat dia a dia durant tot un any ja ha arribat. És l’hora de gaudir tots junts! Voldria, a més, aprofitar aquestes línies per a agrair tot l’esforç, estima i suport. Sense vosaltres tot açò no seria possible. GRÀCIES a totes les persones per continuar sumant història.

Gràcies també a les persones col·laboradores i patrocinadores que amb el seu suport han ajudat a fer que arribem fins aquest moment i ens han ajudat a portar endavant moltes tasques de l’any. Les portes del nostre casal estan obertes, vingueu a gaudir amb nosaltres d’aquests dies.

A tot el món faller, veïnat i visitants, vull convidar-vos a gaudir al costat de la comissió de la Falla Campaments de com s’ompli el barri de llum, color, música i art. Vos esperem a l’encreuament del carrer Mallorca amb l’avinguda de València per viure les falles amb nosaltres.

Vos desitge unes falles 2025 inoblidables!

Visca Dénia, visquen les falles i VISCA LA FALLA CAMPAMENTS.

Juan Manuel Moreno García

ExaltacióFallera

MAjor

Bona nit a tots i a totes, però especialment a tu, a la meua germana Laia.

Estic orgullosa d’estar ací dalt dient-te aquestes paraules en aquest dia tan especial per a tu.

En el moment que ens va parlar Juanma, a la mami, al nostre germà Joel i a mi, no vam dubtar ni un segon a saber que representaries de meravella aquest càrrec.

La teua vida fallera va començar en el moment que vas nàixer, i en el 2006, vas representar el mateix càrrec sent fallera major infantil d’aquesta falla, la nostra Falla Campaments.

Aquell any, encara que jo no existia, estic segura que el vas gaudir molt amb Jorge, com ara sé que ho faràs amb les 3 personetes que t’acompanyen aquest any, Vega, Asier i Juanma. Aquestes persones que ja formen part de la teua vida i estic segura que mai deixaran d’estar per a tu.

Ara vull parlar de les persones que no poden estar amb nosaltres ací presents, però que ho fan igualment en els nostres cors, com són: el nostre papi José, sí, eixe que no li agradaven molt les falles, però sé que li encantaria estar ací mirant-te, sols vull que sàpigues que aquesta nit quan mires les estreles ell serà la que més brillarà, igual que el teu somriure vestint eixe vestit de valenciana.

També els iaios i la iaia Carmen, que encara que tampoc estaven molt involucrats en aquest món, sé que també voldrien vore a la seua neta ací dalt.

Ara vull parlar un poc de tu, la dona que veieu ací dalt és una dona del cap als peus, és un poc pudenta, però és una dona de 10, a Laia li encanta tot el que envolta el món de les falles, i sí, ens porta de cap a tota la família (que si detallets, que si fotos aquí, que si t’agrada el vestit així, etc.) Encara que clar, ella ve de família, fallera, fallera... Sempre està disposta a ajudar, comparsa, presentacions, ofrena... Li encanta organitzar i la gent que no la coneixia ja ho ha pogut comprovar.

Laia, eres la perfecta descripció de la paraula idíl·lica una concepció idealitzada de la realitat, on tot és perfecte com tu, una dona riallera, bondadosa, intel·ligent i sobretot forta.

Eres el reflex de dona i fallera on mirar-se.

Per acabar, Laia, gaudeix del teu any com mereixes.

Saps que ací estaré per a tot el que tu necessites, com tu sempre has estat i estàs per a mi.

Senyors i senyores ací, ací dalt vestida de valenciana en el seu color blau tenim a la nostra fallera major.

Laia Vinaroz Giménez

comissió 2 0 2 5

President

Juan Manuel Moreno García

Vicepresidència

Alberto García Ferrándiz

Carlos Ballester Moreno

Miguel Peiró García de la Reina

Marisa Rodriguez Aldeguer

Secretaria

Maria Jiménez Vinaroz

Vicesecretaria

Aina Garcia Giménez

Tresorer

Angel Serrat Zapata

Vicetresorer

Miguel Peiró García de la Reina

Comptadora

Gal.la Gallo Giménez

Delegació Censos i Recompenses

Gal.la Gallo Giménez

Delegació Quotes

Aina Garcia Giménez

Cesar Alonso Calaforra

Delegació Infantil

Sandra Moll Vargas

Ester Lahiguera Orra

Delegació Loteries

Salva Berruti Ronda

Delegació Artística

Jose Luis Gallo Sánchez

Cesar Alonso Calaforra

Delegació de Comunicació

Nerea Pastor Crespo

Mar Abad Tent

Alba Soler Cardona

Delegació Femenina

Gal.la Gallo Giménez

Delegació de Bar i Casal

Pedro Suárez Espasa

Jose Antonio Argilés Vicente

Delegats d’Assemblea JLF

Pedro Suárez Espasa

Salvador Berruti Ronda

Delegació de Pergamins

Patricia Cardona Lorente

Yolanda Lopez Peidro

Cristina Moll Vargas

Delegació d’Igualtat I Diversitat

Nerea Pastor Crespo

Alba Soler Cardona

Carlos Ballester Moreno

Alba Pérez Serra

Israel Ortuño Balaguer

Mar Abad Tent

Delegació de Llibret

Nerea Pastor Crespo

Maria Jiménez Vinaroz

Miguel Peiró García de la Reina

Angel Serrat Zapata

Aina Garcia Giménez

Alba Pérez Serra

Carlos Ballester Moreno

Amanda Giménez Moncho

Delegació de Protocol

Alba Pérez Serra

Delegació d’Esport

Marcos García Ferrándiz

Izan Gallo Giménez

Óscar Sánchez Ródenas

Delegació de Festes

Soraya Moreno García

Carlos Ballester Moreno

Gema Donderis Pachés

Lorena Serrat Zapara

Izan Gallo Giménez

Óscar Sánchez Ródenas

Ruben Puigcerver Crespo

Alba Soler Cardona

Marcos García Ferréndiz

Amanda Giménez Moncho

Delegació de Pirotècnia

Daniel García Molina

Sergio Argiles Sepúlveda

Alberto García Ferrándiz

Delegació de Publicitats

Vicente Gómez Rodríguez

Delegació de Júniors

Alba Soler Cardona

Carlos Piñero Flores

Vocals

Moisés Alcalde Moreno

Roberto Alfaro Delgado

Christian Alonso Lahiguera

Samuel Buigues Luque

Jose María Carrillo López

Miguel Ángel Durá Cárdenas

Pablo Garcia De La Reina Pinedo

Borja Giménez De La Asunción

Saúl Giménez Parra

Javier Gómez Melendez

Jose Gonzalez Piernas

Rafa Jiménez Alvarez

Diego Márquez Jareño

Camilo Mejía Ríos

Antonio Miguel Miñana Femenía

Jorge Luis Montoro Torres

Aaron Dario Morales Litardo

Alfonso Peiró Català

Álvaro Pérez Carrasco

Pablo Pérez Carrasco

Ivan Pérez Jiménez

Carlos Piñero Flores

Joaquin Polvoreda Sala

Juan Poveda Morote

Jorge Rodríguez Guerrero

Francisco Soler Escobar

Joel Vinaroz Giménez

Antonio Vivanco Ruiz

Eric Gómez Flors

Fallera Major

Laia Vinaroz Giménez

Cort d’Honor

Lucía Ahuir Delgado

Claudia Alcalde Márquez

Sara Alcalde Márquez

Beatriz Berruti Molinillo

Lucia Berruti Molinillo

Leila Campos Martínez

Emi Cardona Lorente

Ana Carrasco Jareño

Mª Angeles Carrasco Jareño

Sonia Castells Martínez

Laura Coloma Ortigosa

Sara Coloma Ortigosa

Jessica Escrich López

Cristina Ferrándiz López

Sara Fornas Martínez

Isabel Fuster Duran

Jazmin Camila Garbolino Galoni

Miguela García de la Reina Jareño

Vicen García Herreros

Jovi García Molina

Shaila Azucena Gavilánez Guaman

Carmen Giménez De La Asunción

Cristina Giménez De La Asunción

Rosana Giménez De La Asunción

Lluna Giménez Parra

Ana Ivars Roselló

Daina Jiménez Rodríguez

Teresa Genoveva López Peret

Lucía Márquez Castells

Victoria Márquez Jareño

Isabel Martínez Merino

Maribel Medina Blázquez

Mariola Miralles Lillo

Andrea Moll Vilchez

Mª Jesus Molla Semper

Maria Paula Morales Litardo

Irene Morales Serrano

Letizia Ortiz Minarovicova

Carolina Ortuño Navarro

Maido Parra Mena

Carla Poveda Coloma

Paula Pobeda Coloma

Carmen Poveda Morote

Africa Rincón Jiménez

Joaqui Ripoll Fons

Mari Carmen Ripoll Fons

Maria Robles Carneiro

Leyre Rodriguez Medina

Yolanda Romero Llull

Mabel Roselló García

Noa Sanchis Cardona

Cynthia Sendra Martínez

Elena Sepúlveda López

Maria Dolores Soria Busse

Neus Suárez Femenia

Rebeca Valverde Signes

Carla Vinaroz Giménez

Rosario Zapata Sánchez

Col·laboradors

Ángeles Aguilar Bascón

Raúl Bertomeu Catalán

Vicent Bertomeu Pastor

Josefa Cortés Linero

Alejandro Fuster Balbastre

Laura Gallego García

José Giménez de la Asunción

Francisco Javier Jiménez Cano

María López López

Eduardo López Vidal

Marián Martín Ballester

Silvia Moncho Carrascosa

Juan Manuel Moreno Ronda

Teresa Pachés Sirera

Ysabel Pérez Conejero

Campaments Campaments

Dénia

Lucía Rubio Vargas

Maria Isabel Vinaroz Conejero

Falla 2 0 2 5 Gran

Conten les llegendes que en un regne on els sabors eren tan antics com les muntanyes i tan profunds com la mar, regnava la gran Dama de la Cuina. La seua corona no brillava amb or, sinó amb la calidesa del foc lent i l’aroma de receptes transmeses de generació en generació. A les seues mans portava una forqueta i un ganivet, no com a armes, sinó com a símbols de saviesa i tradició.

Durant segles, la seua taula va desbordar de plats humils i sincers, on cada mos era un viatge al passat. Però un dia, de terres llunyanes, van començar a arribar estranys viatgers. No portaven armes ni exèrcits, sinó espècies exòtiques, ingredients desconeguts i receptes que parlaven de mars llunyanes i terres misterioses. Venien de tots els racons del món, amb els seus fogons encesos i les seues olles curulles d’històries i sabors.

Al principi, la Dama va observar amb curiositat. Aquells aromes nous dansaven en l’aire, mesclant-se amb els perfums de la seua cuina ancestral. Els mercats es van omplir de colors intensos i textures mai vistes. Plats elaborats amb precisió mil·limètrica, salses de sabors complexos i tècniques que desafiaven el que era conegut van començar a ocupar les taules del regne.

No obstant això, amb el pas del temps, la fascinació es va tornar preocupació. Els comensals del seu regne, embadalits per la novetat, van començar a oblidar les receptes dels seus avis. Els guisats de cocció lenta van ser desplaçats per preparacions vistoses, i els ingredients humils van quedar relegats per aquells que travessaven oceans. L’essència de la seua cuina, forjada en la calor de la llar, semblava esvair-se entre sabors importats.

La Dama va comprendre llavors que no es tractava de rebutjar el que era estranger, sinó de trobar l’equilibri. Va decidir convidar els cuiners forans a la seua taula, no per a competir, sinó per a compartir. Els va mostrar com l’oli d’oliva podia ballar amb espècies orientals, com el pa acabat de coure podia abraçar salses picants de terres distants. Van crear junts fusions on cada ingredient contava la seua pròpia història, sense eclipsar els altres.

La història de la “Cuina Invasora” és, al final, un relat sobre la convivència de cultures. Ens mostra que la gastronomia és un llenguatge universal, on cada sabor té un origen i cada plat pot ser un pont, un recordatori que, en obrir les nostres cuines al món, no hem d’oblidar les arrels que ens sostenen.

Artista:

saluda president

infantil

Hola falleres i fallers!

Soc Asier, el representant infantil, junt amb Vega, de la meua falla Campaments.

Estic molt content de ser el president infantil de la meua comissió.

Gràcies als meus pares i a la meua germana per estar en tot moment al meu costat i fer-ho fàcil per a mi.

Als meus càrrecs grans Juanma i Laia, gràcies per no soltar-nos de la mà a Vega i a mi, i fer que aquesta aventura siga un somni fet realitat.

Als xiquets i xiquetes vos esperem al barri de Campaments per a jugar, ballar i sobretot llançar coets, que és el que més ens agrada.

Anem a gaudir tots junts!

Visca la millor festa del món!

Visca Dénia, visquen les falles i visca la Falla Campaments!

Per sempre, Asier!

Asier Rodríguez Medina

ExaltacióFallera

MAjor infantil

Autoritats, falleres majors, públic en general, bon dia a tots i totes.

Vega, estimada, no sé ni per on començar, per fi ha arribat el dia que tant anhelaves. Des del primer moment que et vaig tindre als braços, vaig saber que eres especial. Tens una llum, una energia que no es pot descriure amb paraules, una força que només tu tens.

És cert, ho reconec, tens un punt salvatge, d’aquell que a voltes fa que et coste seguir les regles o que la calma et resulte avorrida. Però, saps què? Això és el que més ens agrada de tu. Eixes ganes de córrer lliure, de descobrir el món sense límits, són part del que et fa ser tan especial i única. La teua ànima rebel, la teua curiositat sense fi, són un regal que cal cuidar.

I encara que de vegades sembla difícil seguir-te el ritme, no hi ha res que em faça sentir més orgullosa que veure’t créixer, veure’t explorar i crear el teu camí.

Vega, des de ben menudeta sempre has destacat pel teu esperit alegre i una energia que no s’acaba mai. Eres com una flama viva, intensa i vibrant, una xiqueta amb caràcter, capaç de menjar-se el món si t’ho proposes.

Sempre estàs plena de vida, amb aquell somriure que contagies a tot el món, fent-nos recordar com és d’important viure cada moment amb passió i entusiasme. Des del primer dia que vas començar a somiar amb aquest moment, hem

pogut veure en tu una il·lusió imparable, i ara, ací estàs, en el lloc que tant t’has merescut, amb el cor ple de felicitat.

La teua il·lusió ens recorda que la festa fallera no seria el mateix sense l’alegria dels més xicotets, sense eixa espontaneïtat que tant et caracteritza. Com a Fallera Major Infantil, seràs l’exemple de tots aquells xiquets i xiquetes que també somien a viure aquest gran moment, portant el nom de la teua falla amb orgull i emoció.

Amb els teus ulls plens de llum, ets l’essència de la festa fallera, la representació de tot el que és bell i genuí en les nostres tradicions. No estàs sola en aquest camí. Tens a la teua Laia, la calma que t’acompanya, la serenor que et recorda que tot té el seu moment, que la paciència també és força. Tens a Asier, l’artista que troba bellesa en tot allò que toca, esperant sempre el dia de la cremà, i a Juanma, el teu company en les aventures, el teu còmplice de bogeries sense fi, que mai en teniu prou. Junts formeu una família on cadascú de vosaltres aporta una peça essencial en aquest mosaic tan bonic que sou.

Gràcies a totes les persones que han fet possible que hui estigues tu ací, i això que em van fer patir un any de negociacions, sobretot amb la meua Jer. Espere que guardes en el teu cor cadascun dels moments que estàs vivint, cada un d’ells formarà part de la història que vas escrivint durant tota la teua vida. T’estime.

Vega Sanchis Cardona

comissió 2 0 2 5 infantil

President Infantil

Asier Rodríguez Medina

Vocals

Roberto Alfaro Soria

Carlos Ferrer París

Dylan Gómez Arjona

Ekaitz Herrero Roselló

Álex Leal Martín

Hugo Leal Martín

Enzo José Montoro Valverde

Martín Ridau Aguilar

Hugo Romeu Moll

Marcos Romeu Moll

Alex Sendín Carrasco

Pepe Simó Ivars

Nahuel Tesei Miralles

Bruno Vasile Cubiles

Fallera Major Infantil

Vega Sanchis Cardona

Cort d’Honor

Aroa Buigues Luque

Olivia Escobar Escrich

Alejandra Giménez Escrich

Naiara Gómez Martínez

Sofia Márquez Castells

Martina Moreno Berruti

Carmen Pastor Serrat

Marta Pastor Serrat

Aisha Sánchez Varela

Elsa Sendín Carrasco

Ona Serrat Jiménez

Ainhoa Sola Martínez

Laura Vallés Fuster

Dénia Campaments Campaments FaLLa

Falla

infantil

2 0 2 5

Una vegada hi havia una orquestra molt peculiar que es preparava per al gran concert. Cada instrument tenia una personalitat pròpia, i junts formaven una melodia plena de color i diversió.

La Clau de Sol, elegant i amb molta presència, guiava les notes al pentagrama. Sense ella, l’harmonia s’esfumava i el concert podia convertir-se en un autèntic caos.

DO, el gran helicó, dominava amb autoritat el seu instrument, encara que de vegades un pet inesperat feia riure a tothom. RE, el violoncel remugador, preferia amagar-se abans que assajar, creient-se la reina de la música amb poc esforç. MI, amb el seu clarinet, era el primer a desfilar, però sovint li queien els fulls i començava una aventura per recuperar-los.

FA, amb el seu saxòfon, feia tremolar tot el barri amb sons potents, fins que va decidir crear la seua pròpia xaranga: La Cafranga! SOL s’encarregava del gong, emocionat per fer-lo sonar ben fort, encara que algun cop se li escapava i es feia un bony. LA, la cantant somiadora, assajava per guanyar Eurovisió, tot i que encara desafinava una mica. SI, amb el

seu violí caríssim, es creia el més expert, però també era una mica estirat.

Entre ells hi havia també instruments més discrets com l’arpa, daurada i delicada, que esperava ser tocada amb suavitat. I per fer-ho tot més emocionant, grans llegendes de la música apareixien al concert!

Vivaldi, preocupat pel canvi climàtic, dirigia les estacions amb un toc de geni. Amy Winehouse amb el seu pentinat inconfusible, Michael Jackson assajant el moonwalk, Elvis Presley amb el seu tupé brillant, Lady Gaga amb vestits cridaners, i els Kiss amb el seu maquillatge estrambòtic animaven encara més l’escena. També hi havia Karol G amb els seus ritmes llatins, John Lennon predicant pau, Nino Bravo amb les seues cançons immortals, i Freddy Mercury liderant la festa amb la seua veu poderosa.

Quan el concert va acabar, tot el públic, encantat amb aquell espectacle musical tan divertit, es va posar dret per aplaudir amb entusiasme.

I així, amb molta emoció i rialles, es va tancar una altra meravellosa història musical.

Artista:

Lema: Jorge Gil Sapiña

Carrossa 2 0 2 4

Els

habitants del pantà

En un racó oblidat del món, trobem un refugi de murmuris, un pantà màgic.

Aquest lloc, embolicat en boires suaus i aromes de flors silvestres, era llar de criatures extraordinàries.

Els arbres, alts i savis, es bressolaven al compàs del vent, les seues branques adornades amb acolorides papallones blaves que dansaven en l’aire. Aquestes papallones no sols eren belles; portaven amb si fragments dels somnis dels habitants del pantà.

Els follets, entremaliats i alegres, habitaven entre les arrels dels arbres, creant xicotetes llars en les cavitats de la fusta. Cada nit, organitzaven festins sota la llum de la lluna, per compartir històries i rialles.

En el cor del pantà, els ocells eren els veritables guardians de l’harmonia. Aquest lloc, cobert de joncs i adornat amb flors resplendents, reflectia el cel en les seues aigües tranquil·les, creant un espectacle de colors que canviaven amb els primers rajos de sol. A l’alba, es pintava el pantà de tons daurats i taronges, mentre els ocells es despertaven.

La reina de les Flors amb la seua bellesa inigualable tenia pètals de colors intensos que canviaven amb les estacions i una aura que irradiava pau i harmonia coneguda pel seu riure contagiós, que ressonava com el cant d’un rierol bombollant, portant alegria a tots els que l’escoltaven.

Els habitants del pantà l’admiraven, perquè sabien que la seua màgia mantindria l’equilibri en aquell lloc encantat.

Els ritmes del pantà

En aquest racó del màgic món entre els arbres, uns xicotets habitants feien sonar marxoses melodies.

Amb cada nota que tocaven, els animals del pantà s’unien a la festa. Les granotes raucaven amb alegria, els peixos saltaven en l’aigua al ritme de la música, i fins a les cuques de llum dansaven en l’aire, il·luminant l’escena amb els seus suaus centellejos.

La crida de la natura

Els habitants del pantà, éssers meitat humans i meitat naturalesa, tenien les pells cobertes de líquens i enfiladisses, els ulls brillaven amb el reflex de les estreles.

No eren malvats ni cruels, els seus cors bategaven al mateix ritme que la terra. Eren guardians del pantà i executors de la voluntat de la naturalesa. Es deia que ells eren els que feien la Crida de la Natura.

pergamí

2 0 2 5

romaní

Un any més tornem a estudiar la nostra cultura, la senya d’identitat de la nostra ciutat, per a dissenyar el pergamí de la nostra falla. Este any faller ens hem endinsat en la flora del nostre entorn, concretament del Montgó, una de les muntanyes més emblemàtiques de la Comunitat Valenciana. Este parc natural, amb els seus paisatges àrids i penya-segats imponents, és llar d’una rica biodiversitat, en la qual destaca una àmplia varietat de plantes autòctones. Entre aquestes, el romaní (Rosmarinus officinalis) ocupa un lloc especial, tant per la seua presència abundant com pel seu valor ecològic i cultural.

El romer és una planta perenne que creix en els sòls pedregosos i calcaris del Montgó, I s’adapta perfectament a les condicions àrides i solejades de la regió. El seu arbust llenyós, de fulles estretes i allargades, és fàcilment recognoscible pel seu aroma intens, que es percep en l’aire quan es passeja per les senderes que serpentegen per la muntanya.

El romaní no sols és una planta representativa de la flora mediterrània, sinó que també compleix un paper fonamental en els ecosistemes de la muntanya. Les seues fulles, cobertes de glàndules aromàtiques, protegeixen la planta de la deshidratació, i el seu dens arbust proporciona refugi a diverses espècies d’insectes, aus i xicotets mamífers. A més, la seua resistència a les altes temperatures i la seua capacitat per a prosperar en sòls pobres el converteix en una espècie clau per a la regeneració de les zones més àrides i erosionades del parc natural.

Històricament, el romer ha sigut utilitzat en la medicina tradicional per a tractar diverses afeccions, com dolors musculars o problemes digestius, perquè ajuda a reduir la inflamació i el dolor en músculs i articulacions, alleuja el malestar i les molèsties físiques.

Fins i tot se li atribueixen efectes antioxidants. Les seues fulles també s’han utilitzat com a condiment en la gastronomia local, especialment en els plats de carn. A més, qui no ha afegit una xicoteta branca de romer a la nostra volguda paella?

Al Montgó, on la tradició agrícola i el coneixement de les plantes autòctones s’ha transmés de generació en generació, el romaní continua sent una planta de gran importància.

Així, el romer no sols és una de les espècies més emblemàtiques del Montgó, sinó que també és testimoni de la relació entre la naturalesa i la cultura humana en este singular racó del Mediterrani. La seua presència, al costat d’altres espècies com el timó, la lavanda i el llentiscle, conforma el característic matoll mediterrani que cobreix els vessants de la muntanya, i crea un paisatge únic i ple de vida.

Per això, no hem dubtat a triar esta planta per a elaborar el nostre propi alcohol de romer.

L’alcohol de romer és un preparat que s’elabora a partir de les fulles i flors de la planta de romer macerades en alcohol. Este producte és conegut per les seues propietats aromàtiques i medicinals, i es fa servir en diverses aplicacions. S’aplica comunament en massatges per a alleujar la tensió i millorar la circulació sanguínia.

A més dels seus usos terapèutics, l’alcohol de romer també s’utilitza en l’elaboració de productes cosmètics i de cura personal, gràcies a la seua fragància fresca i estimulant.

Pot ser un excel·lent tònic per al cuir cabellut, ajudant a enfortir el cabell i a combatre la caspa.

Per a preparar alcohol de romer a casa, simplement necessites fulles fresques de romer i alcohol etílic. Es recomana deixar macerar la mescla en un flascó fosc durant almenys dues setmanes, i agitar-la ocasionalment. Una vegada transcorregut este temps, el líquid es filtra i es pot emmagatzemar en un recipient net.

Recorda que, encara que l’alcohol de romer té molts beneficis, sempre és important realitzar una prova de sensibilitat en la pell abans d’usar-lo i consultar a un professional de la salut si tens alguna malaltia o estàs embarassada.

En resum, l’alcohol de romer és un producte natural versàtil que pot ser utilitzat tant en l’àmbit terapèutic com en la cura personal. El seu aroma i propietats fan que siga un excel·lent complement en la nostra vida diària.

Cort d’Honor

de la Fallera Major Infantil de Dénia 2025

Alejandra Giménez Escrich

Falleres Majors de Dénia 2025

Laura Ramón Candel Carla Puerto Pla

Recompenses 2 0 2 5 JLF i JCF

DISTINTIU D’ARGENT

Alejandra Giménez Escrich

Vega Sanchis Cardona

Asier Rodríguez Medina

DISTINTIR D’OR

Christian Alonso Lahiguera

BUNYOL D’ARGENT

Amanda Giménez Moncho

Sandra Moll Vargas

Israel Ortuño Balaguer

BUNYOL D’OR

Moisés Alcalde Moreno

Patricia Cardona Lorente

Laura Coloma Ortigosa

Alberto Garcia Ferrándiz

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER

Aina Garcia Giménez

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Salvador Berruti Ronda

Pregonera

2025

Maria Jiménez Vinaroz

DéNIA Campaments Campaments FaLLa

menútemàtic

40 Entrant: El figatell

42 Angel Serrat Zapata - Invasió de sabors

46 Marián Martín Ballester - La dieta mediterrània i la influència per la invasió d’aliments d’origen estranger

50 Cristina Vives Moreno i Juan Antonio Vives Fontanet del restaurant Tasca Eulalia - Un viatge Gastronòmic de Generacions que ensenya el costat bonic de l’hostaleria

54 Carlos Ballester Moreno - Anem a menjar males herbes traralà

58 Primer plat: Blat picat

60 Patrizia Crespi - En defensa de la millor terreta

64 Miguel Peiró García de la Reina - Matinar és espectacular quan saps que vas d’esmorzar

68 Raquel López Van Beek - Un obrador con alma local y con su “crick-crack” de la Marina

72 Aina Garcia Giménez - De fora vindran i de la cuina fora ens faran

76 Segon plat: Llandeta

78 Projecte gastronòmic Inclou-me

82 Vicent Grimalt Boronat - Com la Ciutat Creativa ens va retrobar amb la terra

84 Entrevista a Terra Blanca: De la parra a la taula

88 Riurau de la Seniola: Del bancal al plat

92 Dolç: Panou

BUMM

ARReLS Arrels en peu

De guerra

2 0 2 5 apartat temàtic

La carnisseria Remigio va lligada a la història del mercat i és que el pare de Jaume, del qual la carnisseria pren el nom, a l’acabar la mili l’any 1955, agafà un dels locals del mercat i inicià l’activitat de venda de pollastres i conills. Els més majors de la nostra ciutat el recordaran com “El Gallinero”. Anys després introduïren també porc i corder per adaptar-se als clients del moment, ja que les necessitats, els gustos i el nivell adquisitiu de la ciutat evolucionava. Jaume acompanya a son pare des de ben menut en tot allò que podia. Complits ja els 16 anys, allà pel 78, començà a treballar junt amb son pare darrere del mostrador. És per ell, que s’introdueix la vedella a la carnisseria Remigio i es van provant coses noves. Al llarg d’aquests anys el figatell arribà a la vida de Remigio i de Jaume de mà d’un home de Ròtova que treballava en un escorxador que els proveïa els productes. Aquest treballador arreplegava la carn sobrant del porc i les mantellines, sé les emportava a casa i muntaven una espècie de bola amb uns fils al votant. T’imagines un poc la forma, a que si? I és que aquest producte naix en la Safor, a Oliva, i comença a expandir-se. Com tot, cadascú va adaptant la recepta del figatell al seu gust i segons les peticions dels seus clients. Tot i això, Jaume recorda que aquells primers que provà portaven soles fetge i el sabor era molt fort. Remigio va ser un dels primers carnissers que va descobrir als deniers el figatell. Però, com feia Remigio el figatell i com Jaume continuà en l’elaboració cuidada d’este producte?

El figatell és tot de porc, concretament, de les parts que els carnissers anomenen menys nobles, però que en els últims anys els consumidors han començat a valorar.

Ingredients:

• Papada de porc, el que denominem cansalada

• Una miqueta de magre

• Una miqueta de fetge

• Pebre

• Sal

• Julivert

Preparació:

Es pica tot ben picadet i se li afegeix el mesclat d’espècies. Una volta tot ben compactat s’enrotlla en la mantellina, eixos fils blancs que veiem per fora. Després d’això es posa a la paella i que quede ben torradet i a gaudir! I si l’acompanyes amb un vi de raïm monastrell, el teu paladar gaudirà molt.

Si en vols saber més, al mercat pots trobar a Jaume i Tere que te’n diran de molt més i sempre pots tastar de cuinar el figatell i, tenint un d’ells al costat, anar provant si el sabor se li aproxima.

Anècdota: Si vas al mercat descobriràs com fan l’ullet al passat i és que durant la reforma que es va dur a terme, els antics mostradors de marbre no es van voler llençar a perdre i ara si mires el terra dels taulells actuals descobriràs els mostradors de marbre del 1955.

Invasió

de sabors CRASH

Ángel Serrat Zapata Faller de Campaments

En els últims anys, les fronteres culturals s’han difuminat gràcies a la globalització, i un dels àmbits en el qual esta influència és més evident és el gastronòmic. Cada vegada és més comú trobar restaurants de cuina estrangera en qualsevol racó del territori, i els plats d’altres països ja no són una curiositat o una excentricitat, sinó que formen part del nostre dia a dia.

La cuina estrangera ens ha obert les portes a una gran varietat de sabors que, fins fa poc eren desconeguts per a la majoria de la població. Sushi japonés, tacos mexicans, curri hindú o pasta italiana són alguns exemples de plats que han conquistat els nostres paladars. L’accés a ingredients internacionals ha sigut facilitat gràcies a supermercats especialitzats, que han permés que puguem reproduir receptes a casa amb relativa facilitat.

Però, què significa realment esta invasió de sabors per a la nostra identitat gastronòmica?

Alguns experts afirmen que estem vivint un enriquiment culinari, i que la cuina és una forma d’intercanvi cultural que permet conéixer formes de viure i entendre el món. Al mateix temps, hi ha veus crítiques que adverteixen sobre el perill de perdre les arrels i veure com la cuina local queda relegada a un segon pla.

La gastronomia de Dénia, és coneguda per la seua tradició culinària basada en els productes de la mar i la terra. Però també ha experimentat una notable influència de les tendències gastronòmiques estrangeres en les últimes dècades. Este fenomen no només ha canviat els hàbits de consum de la població local, sinó que també ha transformat el paisatge culinari de la ciutat.

Els establiments de menjar ràpid, especialment aquells que ofereixen plats com el kebab o la cuina xinesa, han guanyat popularitat entre els residents i els visitants de Dénia.

L’expansió de la gastronomia estrangera a Dénia s’ha produït en gran manera gràcies a la globalització i l’augment del turisme. Amb l’increment de visitants internacionals, la ciutat va començar a veure una major demanda de varietats culinàries, que van portar a l’obertura de restaurants de cuina internacional. Així, en poc temps, es van establir locals que oferien cuina xinesa, kebabs i altres opcions que abans eren desconegudes o poc comunes. Arrels en peu De guerra

Esta irrupció de la gastronomia estrangera ha tingut un efecte ambivalent sobre la cuina autòctona de Dénia. D’una banda, ha ampliat l’oferta gastronòmica de la ciutat, proporcionant als consumidors una major varietat d’opcions, d’altra banda, hi ha qui veu en esta influència una amenaça per a la preservació de la tradició culinària local. Els plats tradicionals de la Marina Alta, com els arrossos, les gambes roges de Dénia o el suquet de peix, poden estar perdent protagonisme davant de la creixent popularitat d’este menjar estranger, especialment entre les noves generacions, que opten per un menjar més ràpid o internacional, en lloc de mantindre les tradicions culinàries.

Tot i els canvis, la cuina tradicional de Dénia no ha desaparegut. De fet, molts cuiners locals han vist en la fusió de sabors una oportunitat per innovar i donar nova vida a les receptes de tota la vida. Esta combinació de la cuina local amb influències estrangeres ha donat lloc a noves propostes gastronòmiques que respecten la tradició, però s’adapten als gustos contemporanis.

Un exemple d’esta adaptació és la incorporació d’elements de la cuina asiàtica o mediterrània en plats tradicionals, creant així una nova identitat gastronòmica que combina el millor de les dues cultures. Restaurants que abans es dedicaven exclusivament a la cuina local ara ofereixen també plats amb tocs d’altres regions, enriquint així la seua carta i atraient un públic més divers.

La gastronomia estrangera ha deixat una empremta significativa a Dénia, però esta influència no ha eliminat la riquesa culinària local. Al contrari, ha creat un nou escenari on la cuina tradicional i la globalitzada poden conviure i complementar-se. La clau està a trobar l’equilibri entre preservar la identitat gastronòmica local i abraçar les noves tendències que arriben d’arreu del món. D’esta manera, Dénia continua sent un referent gastronòmic, tant per als amants de la seua cuina autòctona com per als que busquen noves experiències culinàries.

la dietamediterrània

i la influència per la invasió d’aliments d’origen estranger

És ben segur i no hi ha cap dubte que hui dia tots som coneixedors dels grans beneficis que ens aporta la nostra estimada Dieta Mediterrània per les característiques que esta posseeix, que passe a recordar a continuació:

1. Utilitzar l’oli d’oliva com a principal greix d’addició

2. Consumir aliments d’origen vegetal en abundància

3. El pa i els aliments procedents de cereals (pasta, arròs i especialment els seus productes integrals) haurien de formar part de l’alimentació diària

4. Els aliments poc processats, frescos i de temporada són els més adequats

5. Consumir diàriament productes lactis, principalment iogurt i formatges

6. La carn roja s’hauria de consumir amb moderació

7. Consumir peix en abundància i ous amb moderació

Marián Martín Ballester

Dietista

nutricionista

especialitzada en nutrició clínica.

Nutricionista maternoinfantil en la plataforma

Nutribabymami i professora en el

Centro Terapéutico Espiral a Dénia.

8. La fruita fresca hauria de ser les postres habituals

9. L’aigua és la beguda per excel·lència en el Mediterrani

10. Realitzar activitat física tots els dies, ja que és tan important com menjar adequadament

Aquestes característiques fan de la nostra dieta un factor protector davant de nombroses malalties, sobretot d’origen vascular però també malalties com el càncer, la diabetis o l’obesitat, tan presents en la societat actual.

I és que no es tracta únicament d’una dieta saludable sinó més aviat de l’estil de vida que implica i és que el seu propi nom ho indica, ja que etimològicament la paraula «dieta» prové del grec dayta, que significa ‘règim de vida’. La Dieta Mediterrània no es basa únicament en el consum d’aliments frescos i de temporada, la compra de productes de proximitat, cuinar a foc lent i recuperar les receptes més tradicionals, sinó que també forma part d’aquesta el fet de compartir el menjar, seguit de la tertúlia de sobretaula i un bon descans. Sense oblidar l’activitat física diària i una bona hidratació. Menjar és un plaer i també és una ferramenta fonamental en la cura de la salut.

Arrels en peu De guerra

Molts coneixen aquestes característiques, però estic segura que pocs coneixen l’origen d’aquest estil de vida. L’origen de la dieta mediterrània se situa en les dècades 50-60, a partir de l’observació del Dr. Keys sobre el tipus d’alimentació que es feia a Creta i al sud d’Itàlia. A partir d’ací, apareix el primer estudi “L’estudi dels set països” que demostra que les poblacions amb un elevat consum de greixos monoinsaturats, com el que conté l’oli d’oliva, tenien una menor incidència de malaltia i també una menor mortalitat per malalties cardiovasculars.

A partir d’aquest moment, van començar a aparéixer nombrosos estudis sobre la dieta mediterrània, passant a ocupar un paper tan rellevant en la nostra societat que un 16 de novembre de 2010, a Nairobi (Kenya), el Comité Intergovernamental de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

va acordar inscriure la Dieta Mediterrània en la llista representativa del patrimoni cultural de la humanitat, i va ser presentada conjuntament per Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc.

No obstant això, aquests últims anys ens hem vist envaïts per centenars de productes arribats d’altres països que han fet que la nostra alimentació i per tant la nostra salut s’haja vist perjudicada.

D’una banda, les fruites han sigut substituïdes per postres lactis ensucrats, el consum de verdures s’ha vist minvat en els últims 40 anys al nostre país. Han proliferat aliments processats com els derivats carnis (hamburgueses, salsitxes, companatge…), menjars precuinats, arrebossats, brioixeria, pa fet amb farines refinades, begudes ensucrades. Un altre aliment el consum del qual s’ha vist reduït són els llegums, en un principi, aliments

amb un preu molt assequible i amb un cuinat molt senzill per a incorporar-los al nostre dia a dia.

Tot això, unit a les baixes taxes d’exercici físic en la població, està contribuint a unes ingestes calòriques molt elevades amb baixa o nul·la despesa energètica, la qual cosa comporta novament un augment del risc de patir les malalties de les quals la dieta mediterrània ens protegia.

A les nostres mans i en les del govern està el poder conservar i fomentar de nou un estil de vida basat en la dieta mediterrània d’origen, adoptant polítiques d’educació nutricional, adequació dels preus de la cistella de la compra i ajudes a la investigació.

Si m’ho pregunteu, per a mi, la dieta mediterrània és anar amb bicicleta pel passeig de les Rotes sense ser atropellat pels nombrosos cotxes que transiten ara, el “tomacat de la iaia Pepita”, el “putxero de la tia Conchita” i les “coquetes de bleda de la tia Vicenta”.

un viatge

gastronòmic

de Generacions que ensenya el costat bonic de l’hostaleria.

Cristina Vives Moreno i Juan Antonio Vives Fontanet del restaurant Tasca Eulalia.

Enginyera i pertanyentseconomista a la tercera generació d’un negoci familiar que els va fer tornar a casa per redescobrir el costat bonic de treballar en el restaurant familiar i on hui porten endavant la gerència, buscant la millora contínua i l’estima pel que fan i per les persones que formen el seu equip.

“Tasca Eulalia” va nàixer a Dénia l’any 1982, sota la direcció del nostre iaio, Jaime Vives Masó. Després de gestionar prèviament altres restaurants, va triar aquest per la seua ubicació i el seu potencial. Des del principi, com era habitual en aquella època, els seus dos fills majors, Jaime i Juan Antonio, es van unir a ell en aquesta aventura, i van continuar així la tradició familiar.

Entorn de 2020/2021, la tercera generació que escriu aquestes línies, Juan Antonio i Cristina, fills de cadascun dels germans, decidim deixar arrere les nostres vides a Madrid i València. Després d’haver estudiat Economia i Enginyeria i d’haver treballat en les nostres respectives àrees, decidim tornar al negoci familiar. I ens seguix de prop Jaime, un altre dels fills, que aporta la seua experiència després d’haver estat vivint a Austràlia diversos anys. Però, com va ser possible este retorn? Quins desafiaments enfrontem a nivell social?

És ben sabut que el sector hostaler és difícil. Les llargues hores de treball, l’exigència física (que, en el cas dels gerents, sovint és més mental) i els torns i festius que toquen treballar són part del dia a dia. No obstant això, en lloc de centrar-nos en aquestes dificultats, volem donar la volta a la truita i ressaltar els aspectes positius de la nostra professió.

Al llarg de més de 40 anys, el nostre restaurant ha evolucionat gràcies a dos pilars fonamentals. En primer lloc, la contínua recerca de millorar tant el servici com l’oferta gastronòmica als nostres clients. La “Tasca” va començar sent un bar d’entrepans i plats combinats, però els nostres pares, en viatjar i formar-se (com a sommeliers i talladors de pernil), van elevar la qualitat del producte i el celler, i ens vam convertir en un referent local. Ara, nosaltres seguim amb la formació com a sommelier i cap de sala per a actualitzar-nos i estar al dia de les novetats i maneres de treballar.

El segon pilar és el nostre equip. Ens sentim afortunats de comptar amb membres que porten més de 20 anys amb nosaltres. Al costat de les noves incorporacions, hem format un equip multidisciplinari que combina experiència i frescor. Això és molt recomanable, encara que al principi pot ser un poc complicat, a la llarga s’estableixen bons llaços i maneres de gestionar-se. Arrels en peu De guerra

Què hem fet per a aconseguir això? Al llarg de la història del restaurant, hi ha hagut una forta unió familiar entre els gerents, que s’ha reflectit en l’equip. Prioritzem valors com l’acompanyament en situacions personals, l’empatia i l’adaptabilitat en el dia a dia. Tots som persones que busquem una vida agradable i desitgem compartir-la amb els nostres éssers estimats. Per això, des de la direcció, ens esforcem per facilitar aquest camí.

Hui dia, el sector hostaler necessita professionalització i persones compromeses. Encara que les condicions estan millorant, som conscients que encara queda molt per fer.

Així que ací compartim algunes de les nostres raons per a treballar en aquest sector tan bonic i gratificant:

Versatilitat personal: treballar de cara al públic en situacions tan diverses enriqueix les nostres vides i ens aporta habilitats com l’empatia i la resolució àgil de problemes.

Connexions humanes: la possibilitat de conéixer a tantes persones i fidelitzar els nostres clients obri portes en la nostra vida personal. Aprenem de diferents estils de vida i professions, i mantenim la nostra ment sempre activa.

Satisfacció personal: l’oportunitat de crear moments memorables per als nostres clients i veure els seus somriures en gaudir dels nostres plats ens ompli de satisfacció en acabar un torn.

Formació contínua: treballar en el sector també ens permet compaginar la nostra labor diària amb la possibilitat de formarnos en especialitats que ens apassionen i que beneficien al restaurant. Aquesta formació no sols enriqueix la nostra experiència, sinó que també millora la qualitat del servei que oferim.

Com veieu, el sector i l’enfocament que se li done pot ser molt diferent. Per això, des de les associacions, escoles i gerències, treballem dia a dia per a fer del sector una mica més atractiu, ensenyar “el costat bonic” i continuar regalant moments inoblidables als nostres clients.

T’animes a donar-li la volta a la truita? Valorem a les persones que treballen en el sector i tot serà molt més senzill.

anem amenjar

males herbes tralarà!

ZAP

Les males herbes són conegudes per la societat com aquelles plantes molestes, que envaeixen els nostres horts i jardins, i són difícils d’erradicar, que naixen i creixen en els racons més recòndits possibles com voreres o façanes o que “embruten” el nostre entorn donant aspecte d’abandonament. En definitiva, sembla ser han guanyat el nom a pols, però propose que rebobinem i viatgem en el temps per a conéixer aquests enutjosos vegetals i la seua història.

En el primer lloc on s’han guanyat aquesta mala fama és en els camps de cultiu, on creixen en major proporció i facilitat. Aquestes herbes competeixen pels nutrients i la disponibilitat d’aigua amb els conreus de la nostra regió com cítrics, oliveres, vinyes o hortalisses, entre molts altres. En el cas concret dels camps en els quals es regaven per inundació o a manta a través de séquies, com succeïa en gran part del regadiu de la Marina Alta, dificultaven el moviment de l’aigua de reg a través de les parcel·les, i provocaven un greu perjuí en

Carlos Ballester Moreno Enginyer Tècnic Agrícola especialitzat en producció vegetal i aigües de reg a l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA).

aquells cultius als quals no arribava l’aigua. Òbviament això va suposar un problema i es va solucionar amb la utilització de multitud d’herbicides i reduint la seua presència dràsticament.

Però si mirem encara més arrere, la història d’aquestes herbes és completament diferent. En aquells anys en què els supermercats i les grans superfícies eren impensables, i que per desgràcia els períodes d’escassetat d’aliments i fam eren freqüents, els nostres avantpassats van aprendre a diferenciar entre la flora autòctona aquelles plantes espontànies que eren comestibles i beneficioses. No és molt difícil escoltar entre els nostres majors històries com “Rosendo, ves a fer herbes al camp” i Rosendo agafava el cabàs i la navalla i se n’anava al camp a collir herbes, o el cas de la gran varietat de plantes medicinals que tenim en el nostre entorn, que permetia als nostres avantpassats tindre multitud d’espècies o remeis naturals per a la salut a l’abast de la mà.

Doncs... sembla ser que tenim un problema. Hem passat de tota aquella cultura botànica que va donar menjar als nostres avantpassats a l’oblit, i considerar allò que és bo com a dolent.

Cal destacar que no totes les plantes han sigut oblidades, i es consumeixen i es mantenen en els nostres mercats i en els nostres plats, cuinades en fritades o guisats, com el cas dels espàrrecs bladers (Asparagus acutifolius), les penques o cards (Cynara cardunculusus), bledes (Beta vulgaris), fenoll (Foeniculum vulgare) o borratges (Borago officinalis); adobades, com és el cas de les tàperes (Capparis sicula); o com a espècies o plantes medicinals, romer

Arrels en peu De guerra

(Sàlvia rosmarinus), timó comú (Thymus vulgaris), la pebrella (Thymus piperella) o llorer (Laurus nobilis), entre altres. Ara bé, moltes altres espècies han sigut oblidades, són desconegudes i irreconeixibles per gran part de la població, desplaçades per un altre tipus de verdures més accessibles en els supermercats, com és el cas dels espinacs (Spinacia oleracea), ruca (Eruca vesicaria subsp. sativa) o el kale (Brassica oleracea var. sabellica), i capaços de transformar i adaptar les nostres receptes tradicionals locals als nous temps. Entre les espècies més representatives es troben llicsons (Sonchus tenerrimus), alls silvestres (Allium roseum), ravenissa (Diplotaxis erucoides), ortigues (Urtica dioica), cama-roja (Cichorium intybus), rosella (Papaver rhoeas), encisamet (Lactuca serriola) o caps blancs (Lobularia marítima), totes aquestes utilitzades per a l’elaboració de les herbes de les coques, pastissets o els pastissets d’herbes tradicionals a la Marina Alta i, per separat, en ensalades, en saltats o en sopes. Altres herbes comestibles importants de la nostra gastronomia són els conillets (Silene vulgaris), utilitzades en remenats d’ou i saltats; el raïmet de pastor (Sedum sediforme), consumit com adobat; la malva (Malva sylvestris), aprofitable com a medicinal per les propietats dels seus pètals i com a aliment els seus xicotets fruits; rave (Amaranthus retroflexus) en guisats i fritades; o la verdolaga (Portulaca Oloracea) en ensalades estiuenques.

Potser aquella expressió tan espanyola de “m’importa un rave!” que sovint escoltem no anava tan desencaminada, fent referència a una herba comestible amb alt contingut en vitamines, però que en una altra època va ajudar a remeiar la fam i arrelada a la gent humil i pobra. Tots els exemples de plantes comestibles, i la resta que s’han quedat per esmentar, són d’alt valor i interés agronòmic, gastronòmic i cultural: agronòmic, perquè són plantes amb baixes exigències hídriques i nutricionals comparades amb les seues homòlogues disponibles en les prestatgeries dels supermercats i el seu consum provocaria possiblement la reducció d’herbicides; gastronòmic, perquè amb els coneixements i receptes rescatades del passat i les noves

tècniques culinàries que tenim en el present, es poden crear noves receptes vinculades amb el nostre territori; i cultural, perquè conservem i protegim el nostre patrimoni gastronòmic heretat dels nostres avantpassats.

Tal vegada, quan parlem de males herbes, ens acostem, metafòricament, a aquella cançó infantil que cantava “Anem a contar mentides traralà”, advertint de la maldat que suposa mentir. Però en aquest cas, hem de plantar cara a la mala fama que tenen aquestes herbes i rescatar-les de l’oblit, fomentar la seua recol·lecció com succeeix a les muntanyes productores de bolets, incentivar el seu consum en la nostra reconeguda gastronomia i donar-les a conéixer entre la societat. Anem a menjar males herbes traralà!

de la terreta

blat picat,

el plat de l’oblit de les valls de la Marina

Quan encara no existien molins, els ibers cuinaven en gra, sense més transformació que l’eliminació de la seua corfa, en la qual utilitzaven morters de pedra amb una maça de fusta. Continuant aquest ús, i per a arribar a l’origen del blat picat, cal girar la vista arrere, a l’època romana, quan a cada soldat se li facilitava una mesura de blat per a la seua alimentació en campanya i que bullien amb verdures i carn que tingueren sobre la marxa.

Quan parlem de blat picat, parlem d’arqueologia culinària, d’un plat que ha sobreviscut durant segles el pas del temps i que ha alimentat a infinitat de famílies amb la variació cultural que anava patint el nostre territori.

Conegut també com el plat dels músics, que en tractar-se d’un plat dens i que en fer-se en una olla durava molt de temps calent, per la qual cosa els músics podien tocar durant hores i en arribar a l’hora de menjar tindre un plat calent per menjar.

És un plat que va caient en l’oblit, que sobreviu gràcies als pobles que formen part de les comarques de la muntanya d’Alacant i que està molt arrelat a la nostra cultura. Pobles que amb el pas del temps veuen reduïdes les famílies que habiten les seues cases i, com succeeix amb el blat picat, corren el perill de desaparéixer. Perill de convertir-se en pobles fantasma i caure en l’oblit la seua cultura, les seues tradicions i la seua gastronomia amb receptes com aquesta que durant tants anys han romàs entre les seues gents i alimentat a les seues famílies.

• Mig quilogram de blat

• Quart de quilogram de cigrons

• Verdures (creïlla a trossos, penques, nap, xirivia, carlota, moniato, carabassa, bledes o espinacs)

• Porc (manetes, costella, orella o morro de porc) i corder (garreta o coll)

• Tomaca ratllada

• Oli d’oliva, safrà i sal

Preparació:

Es posa el blat en remulla, escorrent posteriorment l’aigua. Seguidament, s’aboca en un morter, picant-lo lleugerament amb una maça perquè es desprenga el segó. Una vegada feta aquesta operació, es posa el blat, juntament amb els cigrons i la carn, en una olla, preferentment de fang, si no de metall.

En comprovar que els cigrons estan cuits s’afegeix la verdura trossejada i les creïlles, se li afig el safrà i s’assaona.

En una paella es sofrig un poc de tomaca, i s’aboca el seu contingut en l’olla. Es deixa bullir un poc i ja està llest per a servir. És un plat únic que sol servirse al migdia.

en defensa

de la millor terreta

Patrizia Lingüista,Crespicervesera, italiana en la Marina Alta

A deu mil quilòmetres de distància de la Terreta, una personeta d’aspecte curiós, amb tupé ataronjat i grans mans, acaba de decidir que taxarà fins fora mida les importacions de productes estrangers, amb la finalitat de protegir la producció interna del seu país. Si, a nivell de geopolítica, la decisió pot ser objecte de fortes discussions, en un pla genèric i ideal se m’ocorre que en el fons no està tan malament.

En el costat oposat, hi ha supermercats per ací que han fet fortuna a força de comercialitzar en la seua marca blanca molts productes que de local no tenen més que el nom.

Quina seria l’actitud correcta? Probablement, com quasi sempre, la virtut està en el mig: ni tot de fora, ni només el nostre. No obstant això, en este moment històric en què la globalització és un fet social arrelat i quasi irreversible, potser és més útil, per a la nostra supervivència, redescobrir el valor del que produïm en el nostre entorn més pròxim. Entenguen-me, no és que això de fora siga dolent, que els kiwis Gold de Sud-àfrica tenen un sabor inimitable i - deixen-me traure la vena patriòtica - no hi ha millor formatge en el món que el meu adorat parmesà, capaç fins i tot d’erradicar la seua lactosa sense intervenció externa.

La qüestió és que, sovint, la promoció dels productes aliens està molt millor organitzada i és més efectiva que la publicitat del nostre, així ens anem convencent que també és millor el producte. Amb una bona campanya de màrqueting, fins acabes per creure’t que papà Noel s’ha canviat de vestit quan ha començat a beure un beuratge fosc i amb molt de gas…

És la lluita sempiterna del sector primari, i em referisc sobretot als qui no gestionen grans extensions de terreny, ni macro granges amb milers d’animals: com presentar el seu producte de manera prou atractiva per a aconseguir erradicar intermediaris i arribar directament a la clientela. En este sentit, el moviment no-global va sorgir en els inicis mateixos de la globalització, a la fi dels anys noranta del passat segle, en protesta contra certes decisions econòmiques d’òrgans administratius i de les multinacionals.

Després de la seua evolució, s’entén hui dia també com una filosofia de vida que busca una resposta alternativa a eixa tendència d’uniformar-ho tot que pesa com una espasa de Dàmocles sobre el cap de la producció local, de l’artesania, de les tradicions i costums locals. No per res, el primer eslògan que van proposar els no-global va ser: un altre món és possible. En el sector alimentari, aquesta tendència es mostra per exemple amb la venda de productes fora de temporada o importats d’àrees geogràfiques el clima de les quals res té a veure amb el de la zona d’arribada. Qui no ha consumit nabius al gener? Quantes vegades acompanyem la torrada del desdejuni amb un suc de taronja recentment espremudes, en ple juliol? Potser un poc ingènuament, sempre he pensat que la naturalesa és sàvia i si els cítrics, plens de vitamines, maduren a l’hivern, serà perquè és quan més els necessitem. I un bon meló d’alger sucós i ensucrat ens ofereix l’aportació de líquids que ens ajuda a aguantar els estius calorosos.

El consum local és sostenible i responsable: a més de revitalitzar l’economia, els beneficis que comporta en termes d’estalvi energètic i de reducció d’emissions nocives són enormes. Al mateix temps, crea comunitat, perquè naix d’un esforç col·laboratiu amb la finalitat de donar suport al nostre entorn, de valorar els recursos disponibles de primera mà i de rescatar la cultura que ens pertany.

En la Cerveseria de la Marina Alta hem intentat traduir aquesta idea a través de la recuperació dels recursos agroalimentaris dels quals disposem més fàcilment. En la seua elaboració, la cervesa permet jugar amb diferents ingredients, així que ens divertim buscant plantes, fruites o fins i tot herbes de la nostra zona que aporten a les nostres receptes uns sabors molt peculiars i per descomptat molt típics, com el ram de bruc (conegut com petorret) i timó que decora el Montgó, les taronges, les figues i, per descomptat, les panses acabades d’escaldar al setembre a l’interior de la Marina Alta. La cocció es converteix llavors en una delícia, amb eixos aromes frescs i intensos que omplin l’obrador d’història i de tradició.

Revolució cervesera KM0 va ser la divisa que adoptàrem al començar i que segueix sent el criteri que guia la nostra producció, perquè encara que en realitat els dos som estrangers, hem aprés a estimar i a defendre la millor Terreta del món!

matinar és espectacular

quan saps que vas d’esmorzar

BUMM

A la nostra terreta hi ha una cosa que es respecta més que la migdiada i s’espera amb més ànsies: l’esmorzar. Eixe gloriós moment a mitjan matí, entre les deu i les dotze, on el món es paralitza perquè els valencians rendisquen homenatge al seu entrepà. No importa si estàs en una obra, en una oficina o en una terrassa enfront de la mar; l’esmorzar és sagrat, és un acte sòcio-cultural-gastronòmic.

La combinació d’ingredients és infinita. Pot variar des d’un entrepà de tonyina amb olives a un de figatells, ceba caramel·litzada, formatge i tomaca, passant pel tradicional blanc i negre de llonganissa i botifarra. I per això mateix, en tot esmorzar et trobaràs a alguna persona que no sap quin entrepà triar i espera que la resta parle i en el moment apropiat diu “jo un altre com eixe!”. Si no el trobes a taula, potser sigues tu. Una tendència que està creixent a la ciutat del cap i casal i contornà

Miguel

Peiró García de la Reina

Enginyer informàtic i practicant de l’esmorzaret

són els entrepans gegants. Entrepans que mesuren fins a 50 cm i que no hi ha paper d’alumini que el puga empaquetar. Per dir-ho suau, una porcada de campionat. No som capaços de deixar tranquils aquesta cultura de l’esmorzar que està bé com està, hem de portar costums i excentricitats de fora per a desvirtuar una cosa tan senzilla com un entrepà.

Però abans que l’entrepà faça la seua entrada triomfal, l’esmorzar sol començar amb un preàmbul deliciós, la qüestió és no deixar de moure el “bigotet” i tindre la “goleta” ben hidratada. Es tracta dels xicotets acompanyants que ajuden a obrir l’apetit, com la clàssica ensalada de tomaca valenciana, regada amb un bon oli d’oliva i sal, o una font de cacauets i olives, tot això maridat amb un bon vi amb llimonada. Aquests “aperitius” senzills, però saborosos, compleixen la seua funció a la perfecció: preparen al comensal per al que ve, mentre les primeres converses comencen a fluir.

Mentre els entrepans marxen, comencen a fluir uns temes de conversa variats. Tal vegada és per la beguda que va soltant la llengua, però les xarrades poden anar des de temes seriosos fins a les més hilarants anècdotes o ronda d’acudits repetits per enèsima volta. I en aquest punt no falta el típic comensal que està callat en el seu món preguntant-se si ha fet bé de demanar-ne “mig”.

Arrels en peu De guerra

Van arribant els entrepans. “Ací”, “eixe és el meu”, “gràcies”. Quan tots els entrepans estan en la taula per allí no se sent ni l’aire, sembla que ha passat un àngel. Comença el moment de gaudir mos a mos de la teua elecció. En moltes ocasions també és vàlid partir el teu entrepà amb algú per a poder provar més varietat. Així podràs identificar quin està més bo i guardar-te’l per al final. I és en aquest moment on el comensal que ha demanat mig entrepà arriba a la conclusió (en veure que la resta segueix amb el seu entrepà quan ell ja no en té) que no ha sigut bona elecció.

L’esmorzar no estaria complet sense el “cremaet”, el café cremat amb un toc de rom que se serveix després de l’entrepà. Aquest xicotet glop és molt més que un café: és la injecció d’energia que permet continuar amb el dia després del festí. Preparar-lo bé és un art en si mateix. Els més experimentats saben exactament quina proporció de rom i sucre ha de tindre perquè el primer “glopet” siga quasi celestial. A més, eixe dolç toc final és el tancament perfecte per a aquest ritual gastronòmic.

Així que, si alguna vegada tens l’oportunitat d’esmorzar per la terreta, no ho dubtes. Acosta’t al bar més pròxim, demana un entrepà contundent, asseu-te i gaudeix. L’esmorzar és molt més que un menjar: és una celebració diària de la vida, amb el seu bon humor, els seus entrepans generosos i eixe caràcter festiu que fa d’aquest ritual una cosa inoblidable. És aleshores quan arribes a la conclusió que matinar és espectacular sempre que hi haja a l’horitzó un bon esmorzar!

un obrador amb ànima local

i amb un “crick-crack” de la Marina

Fa cinc anys va nàixer Beekery, un jove obrador que combina l’elaboració de productes tradicionals amb el coneixement i la tecnologia actuals. Sorgim amb una idea senzilla però poderosa: oferir allò que a nosaltres mateixos ens agradaria rebre. Per això treballem amb el que ens envolta, abraçant la filosofia del quilòmetre zero en la mesura de les nostres possibilitats. Utilitzem farines nacionals, productes agrícoles 100% locals, carns de la carnisseria del barri, envasos de la comarca i tècniques d’elaboració tradicionals. Fins i tot estem recuperant un blat antic, autòcton de la nostra zona, perquè la nostra essència siga present des de l’origen.

No obstant això, hem arribat a un punt en el qual sembla que tothom practica el quilòmetre zero i ofereix productes frescos tot l’any. Això ens porta a una pregunta inevitable: fins a quin punt és veritat tot el que ens venen?

Raquel López Van Beek

Ceo en obrador Beekery, pastissera per a fer la vida més dolça, cuinera perquè tota dona hauria de tindre un bufador, i campiona europea de panaderia.

Permeteu-nos explicar-ho amb una analogia: en Zara no trobaràs jerseis de coll alt els dotze mesos de l’any. Llavors, com és possible que els qui asseguren practicar el quilòmetre zero usen sempre els mateixos ingredients, independentment de l’estació?

La resposta és clara: no és possible. Per exemple, no podem gaudir de pésols frescos al setembre, perquè la planta ni tan sols ha germinat per a llavors. Si en ple agost algú t’ofereix un pastisset de pésols i ceba fresca, probablement els pésols no són tan frescos. De fet, és rellevant saber que dos terços de la producció mundial de pésols acaba ultracongelada.

És cert que hui dia sembla que tot està disponible en qualsevol moment de l’any, però no hem d’oblidar que la naturalesa té cicles, igual que nosaltres mateixos. En el nostre obrador volem honrar eixos cicles i valorar el que la terra ens dona en cada temporada.

Enguany, el nostre projecte de recol·lecció de blat autòcton no ha tingut els resultats esperats a causa de la sequera que afecta la nostra regió. Després d’un any d’esforç, la collita no va reflectir tot el treball invertit. A vegades, per molt que vulguem, la terra simplement no dona. Així i tot, hem aconseguit llavor suficient per a ressembrar, i les pluges recents, encara que difícils per a molts, han preparat el terreny per a tornar a començar. Arrels en peu De guerra

Aquesta connexió amb la terra ens ha portat a col·laborar amb altres projectes locals similars. Per això, enguany el nostre pa de “Blat de la Marina” ha passat a dir-se “Blat de la terreta,” en reconeixement al treball d’un altre projecte veí. Aquest canvi reflecteix una cosa bella: consumir local significa acceptar la variació natural dels productes segons la temporada. I això, lluny de ser un problema, és un privilegi. Cada temporada ens ensenya que no tot ha de ser igual sempre.

En el cor de l’obrador: el pa, la nostra passió

Obrim de dimarts a diumenge, però fins i tot els dilluns estem en l’obrador. Cada dia enfrontem preguntes com: El pa és fresc? És de hui? Enfornareu més pa? Quant de sucre porta? Quant dura? És integral de veritat?

La resposta breu és sí: tots els dies enfornem pa fresc. El nostre procés comença almenys 16 hores abans que el pa isca del forn, temps suficient perquè la massa mare desenvolupe tots els aromes, textures i sabors que fan únic el nostre pa. Treballem amb massa mare perquè és un element viu que, amb amor i paciència, no sols aporta sabor, sinó que fa el pa més digerible, saludable i nutritiu, en sintonia amb la base de la dieta mediterrània.

En el nostre obrador, el pa comença amb la sembra del nostre blat antic en les faldes del Montgó. Set mesos després, collim i molem el blat, i obtenim una farina sedosa i ocre. Diàriament pastem, pleguem i formem a mà cada fogassa, cuidant amb delicadesa el nostre producte viu. Aquest repòs lent, que dura tota la nit, permet que els sabors i aromes es desenvolupen al màxim.

A les cinc del matí, els forns aconseguixen la temperatura ideal perquè les fogasses “exploten” amb una corfa cruixent que protegeix la molla tendra i humida, i garanteix una frescor que pot durar almenys tres dies. Eixe so del pa acabat de coure, el “crick-crack”, marca l’inici del nostre dia i el de tots els amics i clients que veniu a compartir aquesta roda de vida, tradició i comarca amb nosaltres.

En Beekery no sols oferim pa, sinó un trosset de la nostra terra, el nostre esforç i la nostra història, perquè cada mos siga una connexió amb el que ens uneix: la vida i els seus cicles. Gràcies per formar part d’això.

de fora vindran,

i de la cuina fora

ens faran

Tradicionalment, s’ha concebut el paper de la dona com la cuidadora, la que vetlla perquè tots els membres familiars tinguen roba per a l’endemà, l’entrepà per a menjar alguna cosa a meitat matí, dinar, sopar i que aquest menú s’hi adapte a les necessitats de cadascú. Que hi ha un nen... doncs, un dinar i sopar nutritiu però baix de sucre. Que hi ha un adult amb problemes, doncs, un dinar i sopar que a més de ser nutritiu (que també s’ho haurà de menjar el nen), que siga baix en sal i greixos. Tot això, que sols descrivint-ho sona esgotador, ha sigut el que ha recaigut per antonomàsia sobre la figura materna o femenina de la parella. Si ens posem al lloc de la dona mestressa de casa és d’entendre que una de les seues feines fora tindre tot això llest mentre que el seu marit, nen o pare estava fent les seues tasques com treballar al lloc de feina que fora, anar a l’escola o bé, senzillament gaudir de la

Aina Garcia Giménez Enginyera de Camins, Canals i Ports en especialitat d’urbanisme i serveis urbans.

jubilació. És clar que, arribat el diumenge, que l’home de la casa preparara una bona paella era un acte a ovacionar. Perquè la societat pensava, mira aquest home, tota la setmana treballant sense atur i arriba diumenge i en lloc de descansar, es dedica a preparar una bona paella per a tota la família. Quin home! Vinga un aplaudiment! I, mentrestant, la dona que havia estat tota la setmana pensant el menú familiar, omplint el rebost perquè que no faltara de res i atenent totes les necessitats familiars... per a ella res.

Aquest reconeixement desigual és un reflex clar de com la societat ha valorat històricament la feina dins de la llar. Per a la dona, organitzar, cuinar i tindre cura de la casa era vist com el seu “deure natural”, com si no necessitara ni habilitats ni esforç. En canvi, quan l’home es posava el davantal, encara que només fora un cop a la setmana, era percebut com un heroi modern, trencant esquemes i “ajudant” la dona. Però, de debò era ajuda o era una manera de reafirmar la seua presència com a figura central, fins i tot dins de l’espai domèstic?

Ara bé, en l’actualitat, no hi ha tantes dones que siguen mestresses de casa, primer perquè hem hagut d’aprendre la necessitat de tindre llibertat econòmica en tot moment i segon, perquè o bé, no ens ho podem permetre amb el cost de la vida actual o bé, aspirem a tindre una carrera pròpia. I ara? Ara les dinàmiques han canviat i l’home no sols treballa fora de casa sinó

Arrels en peu De guerra

que també hi treballa dins. Encara queden xicotets vestigis d’aquella època, però afortunadament, els hem anat derruint a poc a poc.

Això sí, la societat no és tan senzilla de canviar i no ho dic perquè es coneguen cuineres de renom arran del territori valencià i espanyol, però no us fa pensar el fet que no destaquen tant com els cuiners? No hi haurà darrere de tot açò un rerefons una mica patriarcal? No serà que, no se li continua donant una importància extrema a la figura masculina dins de la cuina?

El que és curiós és com la societat ha establert un contrast tan clar entre la cuina domèstica i la cuina professional. Mentre que a casa la cuina ha estat sempre territori femení, en els grans restaurants sembla que només els homes poden portar el títol de “xef”. I pregunteu-vos: quantes dones, xefs amb reconeixement internacional coneixeu? És molt més fàcil mencionar figures masculines com Ferran Adrià, José Andrés o Quique Dacosta que trobar equivalents femenins amb la mateixa notorietat.

Aquest desequilibri no és casualitat. Reflecteix un sistema on els homes han tingut més oportunitats per desenvolupar-

Alberto Ferruz - BonAmb

Ferdinando Bernardi – Casa Bernardi

Jose Manuel Miguel - Beat

Borja Susilla i Clara Puig - Tula

se en àmbits professionals, mentre que a les dones sovint se les ha limitat a l’àmbit domèstic. A més, els prejudicis continuen existint: una dona a la cuina professional ha de treballar el doble per a ser presa seriosament, i s’ha d’enfrontar a estereotips, barreres culturals i, fins i tot, discriminació.

Però, malgrat tot, les coses estan canviant. Cada vegada hi ha més iniciatives que donen visibilitat a les dones en la gastronomia. Xefs com Susi Díaz (La Finca), Begoña Rodrigo (La Salita) o Vicky Sevilla (Arrels), amb les seues estrelles Michelin, han trencat motles, demostrant que les dones no sols poden destacar, sinó que poden redefinir la cuina moderna i valenciana.

En definitiva, és clar que hem avançat molt, però encara queda camí per recórrer. Tant a casa com en els restaurants de més alt nivell, el paper de la dona en la cuina no pot seguir sent subestimat. Cal seguir qüestionant, construint i celebrant les aportacions femenines per a aconseguir una societat més justa i equilibrada. I, qui sap? Potser, algun dia, les pròximes generacions ja no es plantejaran aquesta pregunta, perquè la igualtat ja serà una realitat. Emmanuelle

Baron – Casa Pepa

José Manuel López – Peix i Brases

Paolo Casagrande - Orobianco

Rafa Soler – Audrey’s

La llandeta

de Pepe i Vicenta Alexandre (La Cova del Mero)

de la terreta

Allà en la punta dels Molins podies menjar una “Llandeta“ que et deixava sense paraules mentre disfrutaves de la brisa del mar acaronant-te. La Cova del Mero és un restaurant que es remunta als anys 50, quan el somni de quatre persones es converteix en realitat. Pepe Alexandre, Teresa Molina, Vicenta Alexandre i Pepe Banyó s’endinsaren en la bogeria de portar avant un restaurant que oferira els millors productes deniers. De la caseta dels avis de Pepe i Vicenta en la punta del Molins naix ‘La Cova del Mero’. La seua especialitat era el peix, moltes voltes, el peix pescat per ells. Afició que unia als Pepes, amics i cunyats, i de la qual continuen enamorats, d’ací naix la seua passió pel mero i d’ací el secret d’una de les “llandetes” denieres més especials.

Aleshores existia el suquet o la caldereta. El suquet era més peix de roca i era típic dels mariners que se’l feien dalt de la barca. La “Llandeta” com a tal no existia i és ací quan aquest equip de quatre, en trobar-se davant una cuina que havia de cuinar molta quantitat de peix per fer els serveis, decideix optimitzar el procés de producció i començar a fer el peix en paelles, l’instrument valencià per excel·lència. Naix, doncs, la “Llandeta”, nom que durant els primers anys va estar patentat per ells i que sols podies trobar-la en La Cova del Mero. Fins a nou paelles a la volta podia tindre en marxa en cada servei. Però, què amaga aquest plat tan ric i autòcton denier?

Ingredients:

• Creïlles

• Peix (mero, déntol, orada, llobarro o rémol empetxinat)

• Gambes de Dénia

• Escamarlans de Dénia (Cigales)

• Cloïsses

• Clòtxines

• Alls

• Pebre-roig

• Comí

• Oli

• Sal

• Aigua (quasi cobert el peix, però no molta)

Preparació:

Es posa En la paella es posa oli i sal, es tallen les creïlles a rodanxes fines i es posen de base. Se li afegeix el peix, les espècies i l’aigua.

El peix que es posava a la “Llandeta” depenia del que hi haguera al mercat o es pescara. Però la clau està en saber combinar els peixos i conéixer-los per saber la quantitat d’aigua i el punt d’ebullició de cadascun. En La Cova del Mero, el peix per excel·lència de la “Llandeta” era el mero. Es posa tot en cru en la paella i es deixa al foc, depenent del peix, 20-25 minuts. L’ingredient i el pas extra, està en l’experiència i els errors. A més, en La Cova del Mero l’organització i ser equip sempre ha sigut clau.

Sols pensar en la “Llandeta”, la meua ment es transporta a un dia d’estiu en família on el somriure et naix innatament quasi sense adonarte’n que el temps vola.

projecte

Alumnes de PFQB Cuina i PFQB

Restauració (C.E.E Raquel Payá)

gastronòmic inclou-me

Qui som?

Alumnes PFQB Cuina

Alumnes PFQB Restauració

Què fem?

Ens formem per tal de convertir-nos en cuiners i cambrers professionals. Per això, cada setmana, posem en pràctica els nostres aprenentatges: és a dir, anem a fer la compra, cuinem diferents receptes i servim les nostres elaboracions.

Ah, que se’ns oblidava! També fem pràctiques en restaurants i hotels de la ciutat i, a continuació, us contem millor els projectes amb els quals estem actualment involucrats.

Aquests són els nostres projectes:

• Mercat:

Cada divendres, ens podeu trobar a la nostra parada del Mercat central de Dénia. Allí, preparem i servim, de manera gratuïta, els plats i els còctels que durant la setmana hem aprés a elaborar. Un convidem a visitar-nos!

• Restaurant pedagògic:

Dues vegades al mes, convidem a vindre al nostre col·legi a un col·lectiu diferent de comensals. Aquests, acudeixen al nostre ‘Restaurant Pedagògic’ a l’hora del dinar per tal de gaudir d’un entrant, un plat principal i un postre, elaborats pels cuiners i servits pels cambrers.

Si us animeu, sereu benvinguts. Només heu de tenir un poc de paciència, ja que hi ha una llarga llista d’espera!

• Erasmus:

Cada any, participem en el projecte Erasmus Plus. Aquest, ens proporciona l’oportunitat de viatjar a altres països per tal de descobrir nous espais de cuina i de servei. Una vegada allí, no fem més que enriquirnos i incrementar els nostres aprenentatges. Doncs, treballem amb productes de la zona, elaborem els plats típics de cada lloc i coneixem els seus costums. Fins ara, ens hem traslladat a Finlàndia, Suècia i Noruega. Aquest any tornarem a visitar Suècia, quines ganes!

Arrels en peu De guerra

com la ciutat gastronòmica

ens va retrobar amb la terra

Vicent Grimalt Boronat

Alcalde i regidor de Turisme de Dénia

L’any 2015 Dénia es va convertir en Ciutat Creativa de la Gastronomia de la UNESCO. No érem aliens, les denieres i els deniers, a la qualitat de la nostra cuina, però potser no érem conscients de l’admiració que desperta en les persones que la descobreixen.

Acostumats al fet que des dels fogons familiars arribaren a taula arrossos de peix, ensalades ben fresquetes, caldos que tot ho curen i alguna gambeta roja per a celebrar Nadal, l’enorme valor de la nostra gastronomia vivia entre nosaltres amb la naturalitat que dona per fet que serà etern.

Tanmateix, amb la designació com a Ciutat Creativa de la Gastronomia, hem pres consciència d’eixa riquesa, la que els grans restauradors de la nostra terra van començar a potenciar a partir dels anys 70 del segle passat. Però també hem aprés a reconéixer les amenaces, entre elles, el fet de no haver protegit l’origen: la terra i la mar.

Per això, una de les línies d’evolució lògica del nostre projecte com a Ciutat Creativa de la Gastronomia havia de ser la mirada al producte i als productors i productores, la posada en valor de l’origen de la qualitat de la nostra cuina i la posada en marxa de mesures que incentiven el retrobament amb la terra.

I en aquest punt, el festival D*na va marcar una fita i va posar al mateix nivell els grans xefs i els grans productors. Precisament un xef de renom, com és Quique Dacosta, 3 Estrellas Michelin i ideòleg del D*na, el millor ambaixador de Dénia i la seua gastronomia, ens va mostrar el camí: no hi ha excel·lència a la cuina si no mimem la matèria primera, i a la nostra ciutat i a la comarca de la Marina Alta tenim un immens mercat de la terra al qual calia tornar urgentment.

I ho hem fet, ens hem retrobat amb la terra: la marca Bancalet, una altra de les branques de la Ciutat Creativa, és el segell que vol fer ben visible l’esforç dels nostres productors i productores, l’aposta per la qualitat, per la sostenibilitat, la producció de proximitat i, no ho oblidem, una inversió en biodiversitat i en futur des de la reconnexió amb el valuós llegat del passat.

Bancalet són productes, però també empreses i artesans compromesos amb els valors del projecte i amb el patrimoni agroalimentari de la Marina. I totes i tots som Bancalet quan anem al mercat, triem un vi de la terra i comprem producte de temporada.

A més, a Dénia estem treballant ja en la creació d’un parc agrari experimental on tinguen cabuda un mercat de la terra i un espai formatiu dedicat a l’agricultura i la indústria agroalimentària i enfocat a l’ocupació. Volem que el camp torne a ser una alternativa professional per als nostres joves i recuperar el cultiu d’espècies autòctones.

I aquesta és una aposta per la producció i el consum de proximitat però també per la sostenibilitat i la conservació del territori. Un bon futur passa per retrobarnos amb la terra.

Entrevista

De la parra a la taula

Campaments Campaments FaLLa a Terra Blanca

Un bon menú arrelat a la Mediterrània no seria res sense un necessari bon maridatge i per tant, no és possible parlar de la gastronomia autòctona sense recordar la tradició adherida a la producció d’un vi de taula. Per a això, des de la delegació del llibret hem volgut participar en l’últim embotellat de vi blanc de “Terra Blanca”, un projecte en desenvolupament liderat per Jordi - un pediatra poc corrent i David - el pare d’una pacient amb estudis d’enologia d’origen jumellà. En aquest també participa l’Antònia - la cunyada del pediatra, entusiasta i estudiant d’enologia i el Jaume- un botànic que assessora sobre temes relatius als cultius. Aquest projecte que porta vora 12 anys produint vi amb raïm local ha crescut poc a poc amb la col·laboració de família i amics, com ara el Joan, germà de Jordi i la Noemí, companya de Jordi, que amb estima i cura estan treballant per tal d’obrir el seu propi celler i enregistrar la marca. Actualment, totes les ferramentes i dipòsits estan ubicats a la planta soterrani del Jordi, a qui hem volgut entrevistar per conéixer una mica més sobre l’origen del projecte i la seua evolució.

• En quin any començàreu amb la producció de vi?

Farà gairebé 12 anys que vaig tindre la idea de produir vi.

• Com naix la idea de produir vi?

Nosaltres a la família sempre hem estat lligats a la hostaleria, ja que regentàvem un restaurant a Pedreguer. És allà on les nostres ties, ens donaren a provar per primera vegada el vi i de seguida ens va agradar. Però, no seria fins més tard quan, després de llegir la novel·la de Noah Gordon La bodega, i d’heretar un tros de terra erm del meu avi, no em plantejaria per primera vegada la idea de plantar ceps i produir vi.

• Quina ha sigut l’evolució des dels inicis fins ara?

Aquell primer any, em vaig associar amb Pere, un company de la feina però després, els nostres camins es van separar. Durant els dos anys següents, la producció de vi la vaig fer jo sol fins que vaig conéixer al David en una consulta de pediatria, quan va portar la seua filla a revisió. Aleshores, amb els coneixements que jo havia adquirit i la tècnica de què disposava David vàrem iniciar la producció de vi d’una forma cada vegada més sofisticada. Al projecte es va sumar l’Antònia, la meua cunyada, que està estudiant enologia.

Al principi, vaig començar jo sol amb la plantació de vinyes en el terreny erm de l’avi i li vaig dir a la meua dona, Isa, que si podia utilitzar els terrenys erms d’alguns familiars seus per poder estendre la producció. No obstant, al principi, les plagues van acabar amb la producció i vaig haver de comprar raïm per poder produir el vi. Més avant, vaig comptar amb l’ajuda del Jaume per dur a terme les tasques de manteniment de la terra i allà pel 2015 vaig produir el que seria el meu millor vi fins a la data, el 69. Anteriorment, havia produït el Vibrador.

Inicialment, la producció abastia algun restaurant local dut per coneguts i tots els vins tenien un nom jocós… perquè a mi m’omplia de satisfacció pensar que en algun lloc de Pedreguer hi hauria una colla demanant al cambrer “Per favor, ens portes un vibrador?”. I clar, donat que soc del 1969, el nom del següent vi donava també peu a rialla.

Anys més tard, amb l’entrada del David en la producció, vam perdre la por en els processos i vam aprendre molt sobre la forma de produir vi de diferents varietats, aconseguint un producte més redó. Ara també hem estat experimentant amb la producció d’escumosos o com ens agrada anomenar-los “cava ancestral”. Actualment, acabem d’embotellar quasi 900 botelles de vi blanc i estem a l’espera que ens aproven la certificació com a productors de vi per poder etiquetar-lo i comercialitzar-lo.

• Heu tingut moltes dificultats amb el canvi climàtic?

La climatologia afecta en gran mesura qualsevol collita, en especial al raïm. La producció de raïm varia molt depenent de la pluja i la climatologia i el que passe l’any anterior té conseqüències respecte a la producció de l’any següent. Si plou massa, hi ha perill de plagues i fongs, però si hi ha sequera, l’any següent la vinya en lloc de produir dos xanglots, sols produirà un i per tant, hi haurà menys vi.

• Com és el dia a dia d’un productor de vi aficionat i pediatra?

Doncs, bé, un poc complicat. Com que els dipòsits estan en casa meua, concretament baix d’una terrassa que té temperatura ideal de celler i molta humitat, en la fase de fermentació de vi blanc, tots els dies m’he de despertar prompte i controlar tots els paràmetres per tal que el vi blanc no es convertisca en vinagre. Pel que fa a la producció del vi negre i el seu temps en barrica, la cosa s’ha simplificat ja que, he pogut aplicar els meus coneixements mèdics per tal de facilitar el control del producte. Nosaltres això ho denominem en broma “viticina”.

Des de la delegació del llibret, després de poder gaudir (encara que ens han fet pencar) d’un dia juntament amb el Jordi, l’Antònia, el David, el Joan i la Noemí embotellant vi i com no, degustant-lo, volem desitjar-los la millor de les sorts amb el futur que els espera. Allí estarem per a demanar un vibrador i el que faça falta.

riurau de la Seniola

del bancal al plat

Històries de treball, orígens i tradició. A la Marina Alta en tenim moltes, es viuen i es conten. Històries que ens recorden les nostres arrels, la nostra cultura i la nostra identitat com a poble.

Hui, en un dia assolellat d’octubre, ens acostem al Riurau de la Seniola, on ens obri les portes Vicent Noguera i Cardona. Ubicat a la Partida de la Seniola, a Xàbia. Ací contemplem que la terra és vida, es fa present en cada racó.

Aquesta connexió profunda amb la terra és l’eix de la nostra conversa amb Vicent, que ens conta de primera mà la realitat del sector agrícola a la nostra comarca.

Com veus la situació actual de l’agricultura a la nostra comarca?

Xàbia i els pobles costaners no estan fets per als llauradors. És complicat compaginar una economia agrària enmig d’un sistema d’especulació i urbanisme depravat. L’accés a la terra és complicat i el context no és propici perquè els xicotets productors puguen desenvolupar els seus projectes agrícoles. Tindre l’alternativa del sector serveis fa que pocs joves es decanten pel sector agrícola, que és un sector incert que implica molt d’esforç i molta dependència.

Creus que les institucions podrien fer més per donar suport als llauradors locals? Quines mesures serien més efectives per garantir la supervivència del sector?

Els llauradors reclamem ajudes per fer viable el nostre treball i garantir la nostra supervivència. La gent no es dedica al camp perquè les rendibilitats són baixes, el sacrifici elevat, i si a més, li sumes el nul suport per part de l’administració, sembla que et trobes en un carreró sense eixida. Les ajudes europees i estatals estan encarades cap a una realitat que no és la d’ací, on predomina un minifundisme gestionat per xicotets productors. Actualment, ens sentim abandonats per l’administració, sobretot en l’àmbit local. Els ajuntaments no estan fent res per crear una alternativa paral·lela al model econòmic basat en la rajola i el formigó. Necessitem ajudes a escala comarcal i local per incentivar l’agricultura, perquè si realment volem agricultura de proximitat, hem de fer polítiques locals adequades a la nostra realitat. També la deficient política agrària globalitzada no ajuda en la situació agrícola a la zona. Permeten que vinguen per exemple taronges o alvocats d’altres països mentre els nostres camps estan erms.

Parlem de generacions. Per què penses que no hi ha relleu generacional en l’agricultura?

Quan et dediques a la terra t’adones que estàs prou lligat a casa. El sector primari és molt exigent pel que fa a la dedicació i és possible que el jovent no estiga dispost a tindre aquesta dependència al treball.

Tampoc hi ha relleu generacional principalment perquè el panorama econòmic no és gens esperançador. La vida cada vegada és més cara i el retorn econòmic que té el camp va molt a poc a poc, a vegades sembla que és complicat que convisquen l’economia agrària del xicotet productor i el ritme de vida que portem.

Els restaurants de la comarca aposten pel producte de proximitat? Com afecta la competència de productes d’altres comunitats al xicotet productor local?

Fa poc es va fer una enquesta a Dénia, on deia que tan sols el 5% dels vins que ofereix la restauració estan produïts a la comarca. Desconec el percentatge de la fruita i la verdura, però segur que podríem estar parlant que no arriba ni a l’1%.

Per altra banda, si jo poguera agrupar els camps més prop d’on visc podria ser més eficient i tindre preus més competitius. Però si tinc un bancal a 10 quilòmetres de ma casa, comence a comptar despeses i temps perdut en desplaçaments i es fa molt complicat ajustar els preus als productes que venen d’altres zones. Amb la capacitat que tinc jo dins del minifundisme, vendre un quilo de tomaca per menys de tres euros no em dona per a viure. Una tomaca que ve d’una altra comunitat autònoma i te la venen per molt menys no és el mateix que una del terreny

collida en el seu punt òptim, però al final la restauració com qualsevol altra empresa mira per la seua economia. També caldria saber si aquests preus baixos són sols això o amaguen explotació laboral i injustícies socials per a produir a eixe preu.

A Xàbia som molt pocs productors de verdures, tenim quasi 400 restaurants i sols un d’ells em compra verdura a mi, així que podem concloure que el compromís de la restauració xabiera amb el productor local és molt baix, i això és extrapolable a la resta de la comarca. La resta és un postureig de cara a la galeria, un màrqueting fraudulent a costa de la desgràcia agrícola de la comarca. Pocs restaurants compren al xicotet productor de la nostra comarca, però a totes les cartes dels menús veus les paraules de moda: proximitat, temporada, local i sostenible.

Pel que fa a la comunicació, com arribes a la gent? Com pot ajudar la creació de marques locals a visibilitzar i afavorir els productes de la comarca?

Nosaltres utilitzem les xarxes socials on fem tota la difusió per arribar al consumidor final. Per altra banda, cada vegada es busca més l’autenticitat i els mitjans de comunicació busquen promocionar coses que no estan massa vistes i això ens ha donat molta difusió. Recentment, s’ha creat a la Marina Alta la marca Bancalet, que intenta visibilitzar i donar un

valor afegit al producte fet a la comarca. Però no s’ha d’oblidar que sense els productors i productores no hi ha producte i sense consumidors conscienciats tampoc.

Creus que existeix una xarxa suficientment forta entre els agricultors de la comarca per fer front a les dificultats?

A pobles com Xàbia o Dénia s’està parlant que aproximadament el 80% de les terres productives estan en abandó i això vol dir que hi ha poca gent que es dedica al camp. Ací et sents sol i és complicat crear sinergies entre agricultors per a ajudar-nos els uns als altres. És cert que hi ha alguns intents per revitalitzar el sector com són els bancs de terres i altres iniciatives, però la majoria no arriben a materialitzar-se en alguna cosa que ens beneficie directament. A la comarca hi ha algun xicotet projecte agrícola i sí que estem en contacte, però en falten molts més per arribar a crear una xarxa agrícola forta.

La gent continua comprant els mateixos productes de sempre?

Clientes que ens compren una col arrissada o una xirivia per a fer un putxero n’hi ha poques. Hem perdut la tradició gastronòmica que tenien les nostres àvies. Vivim en una societat que cada vegada té menys temps per a fer coses tan bàsiques com alimentar-nos bé

i això es tradueix en demandes de productes que tal vegada no necessiten una elaboració tan costosa i llarga com feien les nostres àvies.

Per finalitzar, pel que fa als problemes que es presenten en l’agricultura, com vius la sequera, la massificació dels porcs senglars, plagues, etc.?

El canvi climàtic és un procés innegable que està afectant directament la vida al camp. Els augments de les temperatures i variacions climàtiques fan que molts cultius que abans es feien ací ja no es puguen fer, a més que s’estan creant alteracions en l’ecosistema que com a resultat poden donar lloc per exemple a més plagues per als cultius. El problema del porc senglar és de difícil solució i l’abandó del món rural no ajuda. Cada vegada hi ha més camps erms que són un bon lloc perquè les poblacions d’aquest animal vagen en augment. Tot açò al final són més entrebancs en un sector on si ja és complicat per si mateix, pots arribar a avorrir-lo.

A la nostra visita al Riurau de la Seniola, hem descobert que la terra és treball, passió però també esforç. A la Marina Alta la terra parla a través de les mans dels seus llauradors, com Vicent, que ens recorda que cuidar-la és cuidar el nostre futur.

Gràcies Vicent per la teua generositat en obrir-nos les portes de ta casa. Ha estat un plaer.

la terreta

el panou,

de Pepita la del Moco

El panou del “Moco” és l’estima a un barri, a un poble. L’estima en la qual Juan Sivera (“El Moco”) i Pepita Mata agafaren, per l’any 60, el forn heretat de la tia de Juan. En aquell moment, eren dos jóvens de tot just 20 anys, però qui ha tocat a la portella del carrer Forn d’Algarra, bé sap que eixa estima no va desaparéixer i que es va saber transmetre de generació en generació al llarg de més de 50 anys.

I és que els “Moco” estaven ahí, al peu del canó, ploguera o llampara, alçant-se a les 3 del matí per fer les fornades del dia, fent el despatx de pa de matí perquè Dénia es despertara, i tornant a obrir a les 17 h perquè els més menuts tingueren el seu berenar. A més de l’obrador al carrer Forn d’Algarra i el despatx del carrer Pare Pere, van tindre fins a 4 despatxos més de pa en els quals podies trobar: pa, empanades, pa dolç, pastissos i els seus ben coneguts panous de Pasqua. I és que la Pasqua arribava quan, en obrir la porta del carrer, l’oloreta dolça del panou t’encisava. El somriure de Pepita s’engrandeix quan recorda aquells dies en els quals tot era un no parar esgotador, però que recorda en el gust igual de dolç que el del panou que darrere de la recepta no sols hi ha ingredients sinó bons moments compartits en la família i en tot aquell denier/a que un dia de Pasqua compartia amb amics el panou del Forn el Moco. Ara ja difícils de trobar, Pepita ens deixà unes pinzellades perquè ens animem a no perdre el sabor d’este producte amb tanta tradició.

Ingredients:

• Rent (Rent és un tros de pasta que es deixava fermentar, el que es coneix com massa mare)

• Farina

• Farina de força

• Llevat

• Oli

• Ous

• Sucre

• Llima

• Canella

Preparació:

Elegeix el teu bol per a amassar i dins posa el rent i la farina, farina de força i una miqueta de sense força. Després posa el llevat desfet i l’oli, trenca els ous, posa el sucre i una bona dosi de llima ratllada (si la ratlles a mà, sabor extra). L’oli no tot d’oliva sinó serà molt fort. Finalment, afegeix la canella.

Comença a pastar i una volta tot ben pastat, trau la pasta i deixa-la fermentar unes hores fins que el panou arribe al punt blanet ideal. En el forn, es separava i es pastava a mà, tot a mà.

Finalment, el posarem a coure, però abans no t’oblides de pintar-lo sencer amb l’ou i un cabàs de sucre. Recorda: Un bon panou no pot tindre cap mentida, que vol dir que no pot haver-hi cap tros sense estar pintat d’ou. Una volta pintat, es talla en creu i al forn.

Resum de

l’exercici

MARÇ

A març, vam viure una jornada plena de festa i emoció amb la celebració de les tradicionals Falles. Els carrers es van omplir de llums, colors i pólvora, creant un ambient màgic i alegre. Amb grans expectatives i il·lusió pel futur, Juan Manuel Moreno García, va ser nomenat president de la nostra comissió. A més a més, el 28 de març Laia Vinaroz Jimenez, Vega Sanchis Cardona i Asier Rodriguez Medina van ser triats com a càrrecs per a aquestes Falles. I com a remat tingueren el nostre tradicional putxero del dia de l’apuntà seguit d’un berenar de pasqua per a la nostra xicalla.

ABRIL

Arriba abril i tornem als divendres de casal. Durant aquest mes, vam gaudir d’un dinar molt especial amb una deliciosa fideuà de peix. Va ser una jornada per compartir amb amics i familiars, on el sabor de la fideuà, cuinada amb ingredients frescos i de qualitat, va ser el plat estrella. A més, la nostra falla va firmar amb Pere Baenas com a artista faller per a les properes festes. Estem molt contents de comptar amb ell per crear les nostres falles, ja que és un gran professional amb una gran experiència i talent. Estem segurs que el seu treball serà un èxit i aportarà un gran valor a la nostra celebració. Esperem amb il·lusió veure el resultat de la seua obra!

MAIG

El mes de maig va ser molt especial. Es va celebrar el comiat oficial de les Falles Majors de Dénia 2024, Mar i Candela, un moment emotiu on es va agrair la tasca i dedicació de les representants. Va continuar amb la presentació de les noves candidates per a Fallera Major, on Alejandra Jiménez Escrich va ser presentada amb molta il·lusió, iniciant així el procés de convivència i elecció de les Falles Majors de Dénia per a l’any vinent. Finalment, van ser triades Carla i Laura com a Falleres Majors de Dénia per al 2025.

Al mateix temps va tindre lloc el sopar d’Eurovisió al nostre casal.

JUNY

Al mes de juny, ens reunírem al carrer Mallorca per gaudir d’un sopar mentre es jugava la final de la champions. A més, vam firmar amb Jorge Gil com a artista infantil. I per rematar el mes de la millor manera vam realitzar un esmorzar tradicional de coques del forat, que va fer les delícies de tots els assistents. Un juny ple de companyonia, cultura i alegria!

JULIOL

Al mes de juliol, vam viure moments molt especials a l’Espai Fester, on vam treballar amb molta il·lusió en la nostra carrossa “Els habitants del pantà”. Vam passar vesprades plenes de creativitat, cucurutxo i purpurina. Entre dinars i sopars, les estones compartides van ser de gran complicitat, amb molts moments de comboi i bon ambient. Cada detall de la carrossa va ser elaborat amb molta dedicació, i el treball en equip va fer que aquest acte fora una experiència inoblidable. Després de tanta faena, vam celebrar el nostre esforç amb un sopar i un berenar per a agrair el treball ben fet. Va ser una jornada de desconnexió i gaudi, on vam compartir moments de companyonia per celebrar els èxits aconseguits.

Per a celebrar el Dia de les Falles, vam gaudir d’una divertida jornada de gimcana. També vam assistir a l’acte de nomenament dels representants de les falles de Dénia, un esdeveniment emocionant que va destacar la importància de la tradició i la unió fallera.

AGOST

Després de les vacances d’agost, vam tornar amb energies renovades i ho vam celebrar amb un sopar mexicà.

SETEMBRE

Al mes de setembre, vam celebrar un ADSL per les paelles. Va ser una jornada deliciosa. Per altra banda, els més menuts i menudes pogueren gaudir d’un berenar a la platja.

Una manera fantàstica de tancar l’estiu i donar la benvinguda a la nova temporada va ser amb les exaltacions de les màximes representants de Dénia, Carla Puerto Pla i Laura Ramon Candel.

I finalitzàrem el nové mes de l’any amb un sopar de dones organitzat per la nostra Fallera Major al casal.

OCTUBRE

Octubre és el mes on aquest any es compleixen els somnis, i vam viure moments inoblidables amb les exaltacions de les nostres Falleres Majors.

A més, vam gaudir d’un dinar d’arròs en el qual tots vam poder compartir un àpat deliciós, abans de donar pas a una festiva festa de Halloween per als més menuts. La xicalla es va divertir molt amb les disfresses i les activitats preparades, va ser una jornada memorable per a tota la família.

NOVEMBRE

El mes de novembre va estar marcat per la DANA que va afectar València i els seus pobles, i va causar danys importants a moltes famílies. Davant aquesta situació, la nostra comissió es va mobilitzar ràpidament i vam recollir materials per poder ajudar a les persones afectades.

Però l’activitat de la nostra falla no va acabar aquí. Vam gaudir de la presentació de pergamins, seguit d’un deliciós dinar de cuscús. A més, vam gaudir d’un sopar d’homes organitzat pel nostre president, una trobada plena de bon ambient i companyia. La diversió va continuar amb un sopar de costelles, seguit d’una animada nit de jocs de taula, on vam riure i compartir moments de diversió entre tots.

DESEMBRE

Vam finalitzar el 2024 amb la presentació dels esbossos de les nostres falles, un moment emocionant on vam poder veure les imatges dels ninots que prendran forma en les properes festes. A continuació, vam gaudir d’un tradicional putxero de Nadal, una deliciosa manera de tancar l’any amb bon menjar i bona companyia.

Ara només queda treballar i esperar a març, quan podrem gaudir de les Falles 2025. Amb tot el que hem viscut fins ara, l’emoció i l’expectativa creixen dia a dia, i sabem que seran unes festes plenes de màgia, tradició i moments inoblidables. Deixem arrere un any intens de preparatius, però, sens dubte, tot l’esforç valdrà la pena quan arribe el moment de celebrar-ho.

Programa 2 0 2 5 FAlleS

Febrer

Divendres 14

20 h. Visita de casals i bans fallers

Dissabte 15

18.30 h. Visita de casals i bans fallers

Divendres 21

09.45 a 13.30 hores i de 16.45 a 20.30 hores

Donació solidària fallera de sang

Lloc: Llunàtics

Dissabte 22

17.45 h. Concentració dels càrrecs fallers 2025 davant la plaça Maria Hervás

18 h. Cercavila fins al lloc de l’exposició

18.30 h. Inauguració Exposició del Ninot 2025

Es podrà visitar fins al 9 de març.

Lloc: Museu Fester

20 h. Crida de les falleres majors 2025, Carla Puerto Pla i Laura Ramón Candel, i pregó.

Lloc: Plaça de la Constitució

21.30 h. Gala fallera amb el lliurament del distintiu de fallers exemplars 2025 i de les recompenses de la JLF

Lloc: Sala Multiespai l’Androna

Diumenge 23

18.30 h. Gala fallera infantil amb el lliurament de recompenses de la JLF

Març

Dissabte 1

13 h. Dinar de germanor i lliurament de premis

Lloc: Torrecremada

Diumenge 2

12 h. Dinar de pergamins nominatius, prepareu el sobre de Bárcenas

Dissabte 8

12 h. Concurs de paelles estil lliure. Calfem motors que ja ho tenim ací!

Divendres 14

20 h. Primera nit d’albades a les falleres majors

Recorregut: Falleres majors de Dénia, les Roques, Oeste, Campaments, Darrere del Castell i Baix la Mar

21 h. Sopar de cabasset al casal

Dissabte 15

10 h. Esmorzar al casal

14 h. Dinar al casal

17 h. Berenar

20 h. Segona nit d’albades a les falleres majors

Recorregut: Camp Roig, París Pedrera, Saladar, Diana, Port Rotes i Centro

21 h. Sopar de cabasset al casal

Diumenge 16 “Plantà”

“Plantà” dels monuments fallers en els diferents districtes de la ciutat

10 h. Esmorzar

14 h. Dinar al casal

17 h. Berenar

21 h. Sopar de cabasset al casal

22 h. Dispar de coets anunciadors Nit de la Plantà

Dilluns 17

8 h. Visita del jurat qualificador a les diferents falles

9 h. Visita dels jurats de la resta de premis fallers

10.15 h. Concentració de totes les comissions a la plaça de la Constitució

10.30 h. Acte d’homenatge a les falleres majors

Recorregut: Falleres majors de Dénia, les Roques, Oeste, Campaments, Darrere del Castell i Baix la Mar

13 h. Lliurament de premis de les falles infantils 2025

14 h. Dinar al casal

20 h. Lliurament de premis de les falles grans 2025

22 h. Sopar al casal

23 h. Revetles en les diferents demarcacions falleres

Dimarts 18

7 h. “Despertà” en tots els districtes fallers

11.15 h. Concentració de totes les comissions en el carrer Federico Garcia Lorca

11.30 h. Acte d’homenatge a les falleres majors

Recorregut: Nou Camp Roig, Paris Pedrera, Saladar, Diana, Port Rotes i Centro.

14.30 h. Dinar al casal

20.30 h. “Mascletà” en la plaça Jaume I

22 h. Sopar al casal

23 h. Revetles en les diferents demarcacions falleres

Dimecres 19 “Dia de Sant Josep”

7 h. “Despertà” en tots els districtes fallers

10 h. Cercaviles en les diferents demarcacions falleres

11 h. Missa en honor a Sant Josep a l’església de l’Assumpció

11 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats

Recorregut: Carrer del Marqués de Campo, Diana, Magallanes i plaça del Convent

14.30 h. Dinar

17 h. Assemblea per escollir nou president

19 h. Recepció dels nous càrrecs de les diferents comissions de l’exercici 2025/26

Lloc: Plaça de la Constitució

“Cremà” de les falles. A quina hora cremarem?

20 h. “Cremà” de la falla de la Junta Local Fallera

20.30 h. “Cremà” de les falles infantils de la Secció Primera excepte la del 1r premi

21 h. “Cremà” de la falla infantil guanyadora del 1r premi de la Secció Primera i falles infantils de la Secció Especial excepte el 1r premi

21.30 h. “Cremà” de la falla infantil guanyadora del 1r premi de la Secció Especial

22.30 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 7é i 6é premi de Secció Primera

23 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 5é i 4t premi de Secció Primera

23.30 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 3r i 2n premi de Secció Primera

23.45 h. “Cremà” de la falla guanyadora del 1r premi de Secció Primera

00.30 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 4t i 3r premi de Secció Especial

01.15 h. “Cremà” de la falla guanyadora del 2n premi de Secció Especial

01.30 h. “Cremà” de la falla guanyadora del 1r premi de Secció Especial

Els horaris de la “cremà” són aproximats. Es prega al públic que respecte les normes i regles que establisquen tant el cos de bombers com Protecció Civil de Dénia.

galeria comercial

La falla Campaments de Dénia vol agrair als col·laboradors l’ajuda desinteressada any rere any per fer possible aquest llibret. De part de la delegació del llibret de la falla Campaments.

Moltes gràcies.