Llibret Falla Villarrobledo Aldaia 2025

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

Villarrobledo

falla Sant Carles 2o25

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025”

“Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org)”

EDITA EDITA EDITA

AUTOR:

EDITA:

ARTICULISTES:

Sergio Marín Suay

Ana Méndez Martín

José Carrasco Ordóñez

Noelia Venegas Merlos

COL·LABORADORS/res:

Pascual Carrasco Moya

Melania Ferrer Moscardó

D.L.: V-

CONCURSOS A LOS QUE ES PRESENTA:

Soler i Godes al millor Article amb “Revolució”,

Premi Murta amb “A temps”, de Manuel Fernández Sevilla.

Premi a la Promoció de l’ús del valencià en els Llibrets de les Falles, de la Generalitat Valenciana.

MAQUETACIÓ I DISSENY:

En aquest llibre s’ha contemplat en tot moment l’ús del llenguatge inclusiu, així com el respecte a la diversitat, amb la finalitat que ningú se senta exclòs. Continuarem treballant per a fer arribar el llibret a totes les persones per igual.

5. Introducció.

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

6. Un dia al món del TEA, nosaltres encara no.

10. Aldaia Inclusió.

12. Amb els ossos cansats.

16. Et canvie un os per uns euros.

22. En els ossos de València.

28. La malaltia silenciosa. Quan els ossos fan mal.

32. La columna vertebral de les Falles.

34. Revolució.

40. A temps.

43. Epíleg.

44. 40 aniversari.

46. Comiat representants 2024.

48. Al nostre President Infantil.

50. President Infantil.

52. Benvingut i benvinguda a aquesta gran familia fallera.

53. Comissió infantil.

54. A la nostra Fallera Major Infantil.

56. Fallera Major Infantil.

58. Falla Infantil.

62. Villarrobledo és Cultura.

65. Cant de L’estoreta.

66. Concurs de Betlems.

67. Creu de maig.

68. Recompenses.

69. Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants.

70. Al nostre President.

72. President.

74. Junta directiva.

75. Comissió major.

76. A la nostra Fallera Major.

78. Fallera Major.

80. Falla major.

86. Sòcis i sòcies.

87. Junta Local Fallera d’Aldaia.

88. Programa de festes.

91. Palmarés 2024.

93. Fototeca.

98. Galeria comercial.

SUMARI SUMARI SUMARI

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

Villarrobledofalla Sant Carles 2o25

Seguint la nostra tradició llibretil, continuem apostant pel lema de la falla infantil per a articular el nostre Llibret. És ja una tradició de la Falla Villarrobledo, que fa molt més compacte el projecte cultural d’esta falla durant tot el seu any amb les falles infantils que traiem al carrer el mes de març.

Este projecte cultural és una cosa viva, que cada mes troba el fil d’unió per a promoure la cultura festiva entorn d’ell, amb iniciatives promogudes per la Junta Central Fallera d’Aldaia, el moviment veïnal, o la mateixa comissió fallera.

En estes Falles de 2025 volem convidar-vos a fer un recorregut per la nostra cultura i festa de la mà del nostre Llibret, en el qual arreplegarem cada una de les efemèrides més importants del nostre any faller i diversos articles entorn del tema triat: ossos.

Us farem recórrer l’espina dorsal de la nostra comissió, veient cada un dels ossos que la componen. I com en un esquelet, la falta d’un faria que la resta no funcionaran amb normalitat.

Us convidem a gaudir amb els àcids articles de Sergio, que sempre en clau d’humor ens instruiran en temes tan variats com el tràfic de relíquies o els canvis que ha patit l’esquelet de la ciutat de València al llarg de la seua història. Coneixerem en primera persona José i Noelia, que ens acostaran un poc més al dia a dia de persones amb realitats diferents de la majoria. Amb Ana recordarem l’important que és no oblidar la figura de l’artista faller: peça fonamental en l’esquelet de la nostra festa.

I, és clar, tindrem un homenatge i recordatori per a tots i totes les que van veure canviar les seues vides el mes d’octubre passat.

Volem que gaudiu cada una d’estes pàgines culturals i falleres i, com qui menja una ració d’aletes de pollastre, rosegar cada osset en forma d’article per a assaborir a fons tot el seu contingut. Celebreu amb nosaltres estos 40 anys en què Villarrobledo ha sigut i és una manera de viure

Benvingudes i benvinguts al Llibret 2025 de la Falla Villarrobledo.

UN DIA AL MÓN DEL TEA,

UN DIA AL MÓN DEL TEA, UN DIA AL MÓN DEL TEA,

nosaltres encara no.

“B

on dia carinyo, a dalt que ens anem al col·legi”. Anem preparant el desdejuni al costat de la medicació perquè estiga més tranquil, regulat, que el seu comportament siga bo i puguen treballar bé, li llevem el bolquer, el control d’esfínters en els xiquets TEA va més a poc a poc, els xiquets de la seua edat dormen sense bolquer, nosaltres encara no El vestim perquè encara no és capaç, a la seua edat els altres xiquets ja es visten a soles però nosaltres encara no. Al cotxe i al col·legi.

De camí li parlem dels amiguets que demostren molta estima cap a ell, repetim els seus noms diverses vegades; els altres xiquet parlen des de fa 2 anys, nosaltres encara no

Al pati del col·legi la mestra i els amiguets que cuiden d’ell l’esperen com sempre, amb un somriure i un súperbes; la mitat dels xiquets de la seua classe no li demostren el més mínim carinyo, ni hui ni mai, és difícil sentir-se acceptat quan els altres t’exclouen per ser diferent. Els altres xiquets juguen, nosaltres encara no

José Carrasco Ordóñez Policia nacional.

Villarrobledofalla

L’arrepleguem del col·legi, els seus amics l’envolten i ens conten que hui els va dir “mamà” “vull aigua” “Lourdes”… És una alegria. Els donem les gràcies a eixos xiquets, els volem molt, són els nostres guardians dins del col·legi. Els xiquet conten als seus pares que han fet, amb qui han jugat, barallat… nosaltres encara no sabem com ell ha sentit el dia.

La setmana passada un amiguet complia anys; acudim al local, la música altíssima amb el Cantajuegos, moltíssims xiquets saltant en matalassets, jugant… Entrem en crisi: nervis, crits... ens farem una passejada per a regular-nos, que ens baixe el nerviosisme. Agafem els cascos per a mitigar el soroll i mitja hora després tornem esperant que el volum de la música haja baixat, si no ens haurem d’anar deixant al nostre fill sense matalassets ni socialitzar amb els seus amics perquè no pot suportar aquest nivell de soroll i estrés. No hi ha música, bé. Entrem al local i gaudim veient com salta i juga en els matalassets, tobogans… Els seus amiguets l’acompanyen, juguen amb ell, mentre els pares no hem pogut asseure’ns a creuar cap paraula amb la resta de pares perquè hem d’estar pendents constantment, nosaltres encara no

Esta setmana hi ha un altre aniversari, és en el cinturó verd d’Aldaia; ja hem dit que no anirem. Un lloc obert, sense límits i amb circulació de vehicles pròxima, amb l’escapisme que tenim i davant qualsevol estímul visual, lluminós… Eixirem corrent a veure’l, tocar-lo, pot ser

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

perillós i no estarem en l’aniversari, ni el xiquet ni els pares, esperem que ho entenguen tots, però nosaltres encara no podem acudir a llocs així.

Qualsevol estona en un parc és estar en permanent alerta; si no li agrada jugar a la pilota i preferix pujar-se’n als arbres, doncs que ho faça. Hi ha xiquets que s’acosten a parlar-li, “per què no em contesta?” “Nosaltres encara no sabem parlar, estem aprenent”.

Acudim a la piscina, li encanta l’aigua, el monitor diu que no li fa cas, però juga i s’ho passa genial. Eix de l’aigua tranquil, ens anem a la dutxa i el vestim; els altres xiquets ja fan això ells a soles, nosaltres encara no Veurem a l’àvia, li encanta anar perquè li deixa el mòbil. Els seus cosins allí juguen, nosaltres encara no sabem jugar amb ells; tots el volen molt, però no saben com interactuar, ell també preferix jugar a soles... que difícil és tot!

A casa toca dutxa, pentinar-se, vestirse, sopar… Els xiquets de la seua edat ho fan a soles, nosaltres encara no

Arriba l’hora del sofà i de relaxar-se; no podem. Demà cal anar al logopeda, al dia següent una altra vegada piscina, a l’altre tenim terapeuta… Nosaltres encara no portem una vida de relacions socials.

Estem molt limitats, però fem tot perquè el dia de demà millorem en tot això de dalt (i el que no hem escrit) i ell puga portar una vida autònoma i independent, que quan els pares no estiguem ell sàpia manejar-se en la vida, amb les seues diferències, però puga viure i no dependre de ningú. A Espanya hi ha 4 .200.000 persones amb alguna mena de discapacitat; no és un número tancat, ja que les famílies d’aquestes persones vivim situacions d’incomprensió i injustícia que no és fàcil de gestionar. Així encara sabem que l’única manera d’aconseguir els seus plens drets és no rendir-se i seguir endavant.

Nosaltres encara no podem afirmar que això siga així, però ho continuarem barallant perquè esta societat que no està feta per a ell, siga una societat inclusiva i en la qual tots tinguem els nostres drets i les nostres llibertats garantides. Posem tots el nostre granet d’arena per a ser una societat millor.

UN DIA AL MÓN DEL TEA, UN DIA AL MÓN DEL TEA, UN DIA AL MÓN DEL TEA,

nosaltres encara no.

Assossiació de Pares i Mares de xiquets/es TEA de la Comunitat Valenciana

Trastorn de l’espectre autista

El trastorn de l’espectre autista (TEA) és un tipus de trastorn del desenvolupament. Sovint apareix en els primers 2 a 3 anys de la vida. El TEA afecta l’habilitat del cervell per a desenvolupar les habilitats socials i de comunicació normals.

Causes

La causa exacta del TEA es desconeix. És probable que existisca una sèrie de factors que poden portar al fet que es presente el TEA. Les investigacions mostren que els gens poden participar, ja que el TEA es dona en algunes famílies. Uns certs medicaments presos durant l’embaràs també poden portar al fet que el xiquet present TEA.

S’ha sospitat d’altres causes, però no s’han comprovat. Alguns investigadors creuen que el mal a una part del cervell, anomenada amígdala, podria estar implicat. Altres investigadors estan estudiant si un virus pot desencadenar els símptomes.

APACV

ALDAIA INCLUSIÓ

ALDAIA INCLUSIÓ ALDAIA INCLUSIÓ

Des de l’associació “Aldaia Inclusió” agraïm a la Falla Villarrobledo, que ens deixe este espai per a explicar quina associació som i que és l’autisme.

ALDAIA INCLUSIÓ és una associació formada per famílies de persones autistes que té com a fi, representar, defendre, secundar i visibilitzar els drets de les persones amb autisme i les seues famílies, en l’actualitat som quasi 60 famílies, preferentment d’Aldaia, però també famílies d’altres municipis on no existix cap associació i ací se senten abrigallats. Tractem amb l’Ajuntament l’adequació de l’“Escola d’estiu i de Nadal”, la col·locació de pictogrames en edificis públics que aniran col·locant-se gradualment; hi ha un estudi per a també col·locar-lo en els Casals Fallers.

ACODA (Associació de Comerciants d’Aldaia) ja ha col·locat al voltant de 70 en els seus comerços; gestionem activitats esportives per als nostres fills, eixides en grup on ajuntar-nos i més activitats que fomenten la socialització dels xiquets.

José Carrasco Ordóñez Policia nacional.

El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) no és una malaltia, no es cura amb medicines, no té cura; l’autisme és un funcionament diferent del cervell. Tots som diferents per fora i per dins, les diferències ens enriquixen i hem de buscar una societat inclusiva, on tots participem d’una vida plena incloent les diferències de cadascun.

I QUÈ ELS RESULTA DIFÍCIL ALS XIQUETS I XIQUETES TEA?

-LES RELACIONS SOCIALS: fer amics, jocs d’equips, entendre les emocions, saber què vol la gent, mirar als ulls a les persones amb les quals estan, comprendre les normes socials…

-INTERPRETAR LA INFORMACIÓ QUE ARRIBA

PELS SENTITS: Poden notar els estímuls molt forts o poden no notar-los.

-LA COMUNICACIÓ: Comprendre el llenguatge oral, expressar-se amb claredat, entendre les bromes, les frases fetes, la ironia…

-ELS CANVIS: En les seues rutines… En els seus costums, en les activitats quotidianes; PER AIXÒ a vegades necessiten posar ordre en la seua ment de diferents maneres. Cadascun segons els seus gustos: consultar la seua agenda i veure què ha de fer; ordenar o manipular objectes; allunyar-se de situacions que li incomoden o no entén... I moltíssimes formes més que cada persona autista busca per a relaxar-se i desconnectar d’un món que li resulta difícil d’entendre.

QUINES AJUDES NECESSITA

UN XIQUET O XIQUETA TEA?

LES MATEIXES QUE EN ALGUN MOMENT, TAMBÉ POTS NECESSITAR TU: Suports visuals (dibuixos, fotos, esquemes, plans, indicacions…). Explicacions que incloguen coses que coneguen, objectes que puga manipular i, sobretot, que confiem en ells i en la seua forma distinta de viure.

El que necessitem tots és crear una societat inclusiva, que ningú siga exclòs per ser diferent i la ciutadania ha de ser empàtica perquè al llarg de la nostra vida, tots podem necessitar l’ajuda d’uns altres.

Si coneixes a algú que siga TEA, o la seua família, i no saben molt bé on acudir, informar-se... poden consultar les nostres xarxes socials “Aldaia Inclusió” i l’ajudarem en tot el possible.

Una abraçada a tots, moltes gràcies i visquen les Falles!!

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

AMB ELS OSSOS CANSATS

AMB ELS OSSOS CANSATS AMB EL OSSOS CANSATS

Sergio Marín Suay Irònic, incisiu i amant de la història i les dades sense sentit.

El 29 d’octubre, durant el dia, una tempesta va descarregar tota la seua fúria en diversos racons de Conca, Albacete i València. A la vesprada, els veïns de diversos pobles de l’Horta Sud de València encara no havíem vist caure una sola gota d’aigua. Però la geografia és endiablada, i quan l’aigua creix en les capçaleres de rius i barrancs, acaba baixant cap a la mar. I va ocórrer de la forma més salvatge possible.

Aquesta nit, els barrancs del Pedrís, de Torrent, i de la Saletta es van desbordar negant un poble darrere d’un altre. El Magre va passar per damunt Utiel, Algemesí i cada municipi pel qual passava. Tot el vessant sud de l’àrea metropolitana de València es va afonar sota l’aigua i el fang. Es van perdre carreteres, infraestructures, empreses, treballs, carrers, enllumenats… I vides, moltes vides. La vida es va paralitzar durant tota una vesprada i tota la nit que la seguia, i l’endemà al matí, havia canviat per complet.

Aquest matí el món va girar la vista cap als nostres pobles. La tragèdia s’havia emportat tantes coses amb si que, imagine, seria impossible no buscar informació constantment. Carrers convertits en cementeris de cotxes esclafats els uns contra els altres, milers de negocis arrasats que tardarien setmanes, amb sort, a alçar de nou la persiana. Vivendes que, en entrar l’aigua, es va emportar tots els records i els esforços de tota una vida. Els morts es comptaven en aquest moment per desenes, i els desapareguts per centenars. Les imatges més impactants circulaven per xarxes socials. Imatges que eren més creïbles en una pantalla que quan les veies amb els teus propis ulls. Durant hores, ningú podía creure el que havia ocorregut.

Quan ocorre una desgràcia d’esta magnitud, la por i la confusió ho tapen tot. Com ho fa el fang. Tota l’existència es posa en mode supervivència, i amb tots els recursos limitats per la situació, comença la gestió de la nova realitat. Aquestes coses trauen el pitjor i el millor de nosaltres. Però crec que hem tret molt del millor. Veïns ajudant els seus veïns a recuperar les seues vides, voluntaris que venien des de lluny a netejar garatges i carrers que estaven molt lluny de les seues. Col·legis a vessar de menjar donat. Empatia en estat pur. Encara que en molts casos anàrem pasterades d’ossos esgotats i sobrepassats.

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

Alaquàs · Albal · Albalat de la Ribera · Alborache · Alcàsser · L’ Alcúdia · Aldaia · Alfafar · Alfarp

Algemesí · Alginet · Almussafes · Alzira · Benetússer · Benicull de Xúquer · Benifaió · Beniparrell

Bétera · Bugarra · Bunyol · Calles · Camporrobles · Carlet · Catadau · Catarroja · Caudete de las Fuentes · Chera · Cheste · Chiva · Corbera · Cullera · Dos Aguas · Favara · Fortaleny Fuenterrobles · Gestalgar ·

Godelleta · Guadassuar · Llaurí · Llíria · Llocnou de la Corona

Llombai · Loriguilla · Macastre · Manises · Massanassa · Mislata · Montroi · Montserrat Paiporta · Paterna · Pedralba · Picanya · Picassent · Polinyà de Xúquer · Quart de Poblet · Real

Requena · Riba-roja · Riola · Sedaví · Siete Aguas · Silla · Sinarcas · Sollana · Sot de Chera · Sueca

Tavernes de la Valldigna · Turís · Torrent · Utiel · València · Vilamarxant · Xirivella · Yàtova

En alguns municipis la vida va començant a tornar a la normalitat. Mentre escric estes línies, l’ambient a Aldaia, encara que no siga l’ideal, ha deixat de ser irrespirable. Sé que en molts llocs la vida continua estant molt lluny encara de ser fàcil, però els malsons acaben sent això, malsons. I al final despertarem i tornarem a viure en aquests pobles que consideràvem llar, i que tornarem a considerar.

Això no pretén ser una opinió sobre quina ha ocorregut, ni tan sols crec que tinga una. Només pretén ser un recordatori imprés d’aquells que han perdut tot. Les xifres són escruixidores: més de 200 morts, 84 municipis afectats, milers de milions d’euros en pèrdues materials. I les vides de centenars de milers persones seriosament afectades. Que ningú oblide el que va ocórrer aquest 29 d’octubre. I que ningú oblide que gràcies a la col·laboració entre nosaltres i amb l’ajuda de molta gent de fora, eixirem molt més ràpid a respirar aire pur en tots els nostres pobles.

AMB ELS OSSOS CANSATS

AMB ELS OSSOS

AMB EL OSSOS CANSATS

CANSATS

ET CANVIE UN OS per uns euros

ET CANVIE UN OS ET CANVIE UN OS

TSergio Marín Suay Irònic, incisiu i amant de la història i les dades sense sentit.

ots coneixem alguna església pròxima a casa (i si no, feu-vos una volteta per València) on tenen guardat per a gaubança dels visitants algun tros de carn santificat. I que per descomptat, pertany sí o sí al senyor (o senyora, que hi ha de tot) al qual està advocat el temple. I encara que s’obstinen els capellans i bisbes en certificar de mil maneres possibles que la mamella que tenen guardada era la que portava Santa Àgueda davall del biquini quan prenia el sol a Benidorm, jo he vingut a tocar-los un poc els perendengues i a explicar-vos que tot això va més d’euros que de fe.

Comencem pel braç incorrupte de Sant Vicent Màrtir, un dels sants més venerats en la nostra volguda Espanya. I a més, patró de València. A l’home, que no era valencià però es va dedicar a evangelitzar la terreta, li van agafar un poc de mania per anar detallant la seua fe quan encara per ser cristià et tiraven als lleons, i li van donar matarile. Com havia sigut famós en els cercles cristians, li van muntar una basílica per a venerar-lo i van guardar allí el mort. Però quan van

Villarrobledofalla

arribar els musulmans a València van haver d’amagar les restes mortals del Sento i durant molt de temps no es va saber res d’ell. I en el segle XII un bisbe valencià se’n va anar a Terra Santa de turisme i es va emportar el braç esquerre momificat del sant amb ell. I va el bisbe i es mor en les seues vacacions, deixant el braç i la cartera a un altre bisbe de la zona. I així va estar el braç d’ací cap allà, encantat de la vida, mentre el veneraven per tota Itàlia. De fet, va ser Joan Pau I qui va certificar que eixe era el braç de veritat de Sant Vicent, i va enviar el tros de mojama a València perquè el guardàrem en la nostra catedral. I com ho va certificar un Papa, tots a callar i a creure-s’ho.

Des que Constantino va fer oficial el cristianisme en l’Imperi Romà, els fans d’esta religió van començar a agafar-li el gust a guardar-se coses que hagueren pertangut a un sant. Les esglésies que s’advocaven a un sant tenien més pelegrins si consagraven l’altar amb un tros del titular del temple. Més pelegrins significava més pasta. A més, per a sacralitzar una església havies de tindre una relíquia del que fora. I així, els capellans i bisbes es van dedicar a buscar i comprar coses tan habituals de trobar en el supermercat com el prepuci de Jesucrist, la llet de la mamella i el cordó umbilical de Maria, plomes de l’Esperit Sant, caps, braços, dits, dents, testicles, i així una infinitat de trossos dissecats dels protas de la història cristiana. I com el negoci era bastant lucratiu, i la matèria prima era relativament fàcil d’aconseguir, ací es va posar a alçar cadàvers fins el veí del segon. De fet, les catacumbes romanes que travessen la ciutat per davall del mateix Coliseu, plenetes de morts, van ser literalment

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

desvalisades en cerca d’estos objectes per a la seua futura venda. Hi havia fins a associacions (hui serien una S.A. i cotitzarien en l’IBEX) que es dedicaven a l’exportació i venda de relíquies.

I on guardes un prepuci o una mamella? Doncs en un reliquiari. I un cap? Doncs en un reliquiari més gran. Els reliquiaris no són ni més ni menys que caixes on guardar les relíquies, ja siguen un clau de Crist, un queixal de santa Apol·lònia o a San Cucufato sencer amb els seus collons lligats. Caixes adornadíssimes en or i pedreria, que no aniràs a guardar una mojama famosa en una caixa de sabatilles Adidas, no?

Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, molt cristiana ella, va ser la que podríem considerar la primera caçatresors oficial d’esta història. Compta la llegenda, i repetisc això de llegenda, que la senyora, pròxima als seus 70 i estant ociosa en el seu palau imperial, va quedar amb el Macario I (que era un bisbe de Jerusalem i no un ninot de José Luis Moreno), i es van anar mà a mà amb els seus gaiatos a buscar la creu on havien crucificat a Jesucrist. Però sent com és hui patrona dels arqueòlegs, no s’anava a tornar la dona amb la creu a soles. I així va trobar la creu

on havia mort Jesucrist, les creus dels lladres que estaven a cada costat, les escales del palau de Ponç Pilat que va pujar Jesús un Divendres Sant per a ser jutjat, els claus, el cartellet que hi havia al dalt de la creu que deia “Iesus

Nazarenus Rex Iudaeorum”, la Santa Túnica, el bressol del pessebre, relíquies dels Reis Mags, el Sant Sepulcre, les sandàlies de Jesús, la columna on el van assotar, l’esponja amb vinagre, un entrepà de mortadel·la que es va deixar a mitges Judes i les claus del Ford Escort que van estampar els de Estopa. I com sabia ella quina creu era la bona? Perquè és fàcil, va acostar les tres creus a una malalta i segons la qual li acostaven, la dona millorava o empitjorava. Total, que Helena va agafar tot el que s’havia trobat per Jerusalem, va agafar el transatlàntic de Piolin i s’ho va emportar tot a Roma per a repartir-ho. No sense abans ordenar que alçaren uns quants temples per la zona.

Les relíquies no sols arribaven a les esglésies perquè els senyors bisbes s’en anaven de compres en Black Friday. A vegades, els mateixos sants s’encarregaven d’això. Un d’ells, després de ser degollat, es va tirar al Roine i el seu cos va acabar en una església i el seu cap… el seu cap va acabar a Cartagena, la van portar els

ET CANVIE UN OS ET CANVIE UN OS ET CANVIE UN OS

per uns euros

àngels en caiac. I així de boig era tot. Llavors em preguntareu (o no, però jo vull pensar que sí) si algun d’estos objectes és real. I com l’Església sol negar-se al fet que se’ls practique anàlisis científiques independents, us relataré un poc més què podem trobar per ací perquè us feu una idea. A més dels bolquers de Jesucrist, les santes palles del pessebre (malpensats), el prepuci, o llet de la verge repartida en atuells per mig món, podem visitar de tot i a tot arreu. Taules de l’Últim Sopar hi ha tres o quatre repartides pel món. En la catedral de Còria està també el mantell. Cal dir que els jueus menjaven en terra, això d’asseure’ls en una taula va ser cosa de Da Vinci. Hi ha un calze en la catedral de València, però hi ha un altre en la de Lleó. I a Llatinoamèrica uns quants més. Claus de Crist hi ha repartits pel món per desenes. De Sant Joan Baptista hi ha caps a Roma, a Amiens, a Damasc, a Sofia… 28 esglésies en el món tenen un cap de Sant Joan. 63 dits tenia l’home sembla ser, que són els que estan registrats com a tals. Per cert, a Milà estava també el cadàver d’un xiquet que era també Sant Joan Baptista. Tres cordons umbilicals de Jesús hi ha pel món. Dents de llet del xiquet n’hi ha per centenars.

Sabeu que Jesús va ascendir als cels, correcte? La Verge també ho va fer, però pel camí es va deixar un braç, el fetge, la llengua… Tot això sense comptar el miler de túniques, sandàlies i altres estris de l’aixovar privat de Maria. De la llet, que ja us he comentat abans, circulaven tants atuells en l’edat mitjana que el mateix Calvino va dir “Ni encara que la Verge fora una vaca, en tota la seua vida hauria produït tal quantitat de llet”. L’home pel que siga, no queia bé a Roma.

A l’Escorial es guarda una ploma de l’Arcàngel Gabriel, que pel que es veu es va despelutxar barallant amb el Diable. No és cosa nostra, hi ha plomes d’àngels per tota Europa i Amèrica. A Oviedo podeu visitar una ploma de l’Esperit Sant, i al Vaticà un flascó on van guardar un esternut del colom. Existeix una ampolla per ací amb un sospir de San Josep. També existeixen 13 llentilles del sopar dels apòstols, pa del qual va multiplicar Jesús, i fins i tot més de 400 monedes de les que li van pagar a Judes. No sé si és que va cobrar en monedes de cèntim, però a mi els comptes no m’ixen.

Cal reconèixer que l’Església ha anat modernitzant-se en este tema

“o sea“ una anècdota

Una de les històries no constatades de les relíquies de València és la del Sant Calze de la catedral de València i com es va amagar quan van entrar les tropes franquistes en ella. Es diu i es rumoreja, encara que això no ha pogut ser constatat, que un escolà, perquè no fora robat, es va asseure damunt, amagant-ho davall de la seua vestimenta. També es diu que, de la por que va passar, es va orinar damunt d’un dels considerats Sant Greal, el qual, per investigacions científiques s’ha demostrat que no pot ser l’original.

ET CANVIE UN OS ET CANVIE UN OS ET CANVIE UN OS

per uns euros

durant els últims anys. A principis del segle XX, va prohibir el culte al Sant Prepuci, supose que sent conscients que el xiquet a soles podia haver tingut un, i pel món hi havia més de cent. I així, han anat (i segueixen) desprenent-se de relíquies i cultes que cauen pel seu propi pes. El sospir de Sant Josep no, aquest de segur que és real.

El tema és apassionant i molt divertit. Podríem seguir amb això hores i hores i no acabaríem. Santa Apol·lònia, patrona del mal de queixal, té repartides unes 5 00 peces dentals per esglésies de mig món. Se suposa que la van martiritzar arrancant-li les dents amb tenalles. 5 00 dents arrancades una a una no li ho desitge jo ni al meu pitjor enemic. Només una dada més: si ajuntàrem tots els trossos, estelles i fustes de la Vera Creu podríem fernos un vaixell veler amb el qual solcar les mars. Durant els primers segles del cristianisme no existia la veneració de relíquies. Supose que si algú s’haguera quedat amb les ulleres de Santiago en morir l’home, podria sonar relativament realista. Però trobar-les 1 5 segles després és, com menys, per a fer-li una volteta.

I per a acabar amb este contrasentit, les millors relíquies, les de menjar. A la nostra amiga l’Àgueda li van tallar els sins abans de matar-la, i gràcies a això ens ha deixat uns dolços deliciosos: les mamelles de Santa Àgueda. I cada 1 de novembre és típic menjar ossos de sant. Ja podien haver-se centrat en la rebosteria, perquè les matemàtiques, com heu vist, no eren el seu.

EN ELS OSSOS DE VALÈNCIA

EN ELS OSSOS DE VALÈNCIA EN ELS OSSOS DE VALÈNCIA

Sergio Marín Suay Irònic, incisiu i amant de la història i les dades sense sentit.

Hui he de confessar, com la Pantoja, que vaig acceptar escriure este article amb l’única condició de poder demostrar que podia utilitzar una paraula nova que havia aprés recentment visitant la catedral de Burgos, de la qual vaig llegir mentre la visitava que la seua façana més occidental pertanyia al gòtic flamíger. Hi ha regals que Déu (o Mendel, cadascun que crea el que més li agrade) s’obstina a deixar-nos en més quantitat que a la resta dels nostres iguals. I a mi em va deixar molta humilitat i poca pedanteria.

falla

Benvolguts amics i fallers flamígers:

Els carrers i racons d’una ciutat, construïts al voltant d’edificis i reconstruccions, canviants amb l’ajuda d’incendis, solsides i accidents, planificats a vegades i altres aleatoris, no són més que l’esquelet d’esta, els ossos que la vertebren. Així com els arcs, pilars, façanes i murs vertebren els edificis més icònics (i els més lletjos, que també tenen dret).

El cap i casal té molta història, molt de carrer i molt edifici. Com no puc parlar de tot perquè em limiten l’espai, us contaré el que em done la gana, i el que m’acorde i trobe. Us hauran contat diverses vegades que la ciutat la van fundar en el 138 a. C. uns senyors romans que li van posar de nom Valentia, per la valentia dels soldats que s’anaven a assentar a la vora del Túria. I bé, sí i no. Per ací ja feia molts anys que rondaven grecs, cartaginesos i edetans (uns senyors que venien de Llíria, ja que tenien els suficients diners per a tindre xalet amb piscina a mitja hora amb cotxe de la capi). Però els romans eren molt generosos amb els seus exèrcits, i després de diverses batalles contra un tal Viriato en les guerres lusitanes, als soldats veterans que les havien guanyades els van tocar en l’Un Dos Tres un pis a Torrevieja i una illa en el riu Tyris, on ara sí que podem dir que comença oficialment la història de la ciutat, amb el seu nom i tot. I sí, el que hui és el barri antic abans era una illa dins del riu, com en la que hui cremen catedrals a París (serà enveja de falles?).

I així van estar els nostres amics romans entretinguts muntant la seua xicoteta ciutat fortificada en una illa, amb les seues coses romanes i les seues pedres romanes (¿A quién no le va a gustar?). Però els va durar poc la festa, i en menys de 70 anys la ciutat va quedar arrasada i abandonada després del que es considera la primera guerra civil en l’Imperi. Després li van agafar gust al tema i van tindre més, però això és una altra història. La cosa és que el lloc tenia encant, i encara que Rita no l’havia

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

posada encara en el mapa, la ciutat va renàixer entre els seus enderrocs. I perdó per l’expressió, d’enderrocs ens queda el que hui és el centre arqueològic de l’Almoina, l’estèrnum de la ciutat antiga, on es travessaven els carrers principals que en el seu moment travessaven la ciutat de sud a nord, i d’est a oest, i que hui continuem transitant, el carrer Salvador i el carrer Cavallers. Per cert, hi ha una plaça ací que es diu Plaça de Desé Juny Brut Doncs aquest és el senyor que va regalar l’illa als soldats fa quasi 22 segles.

I ja que estem, us contaré alguna cosa que va passar en aquesta època. Un tal Vicent, Sento per als col·legues, aragó de naixement, es va estar passejant per València a principis del segle IV. En eixe moment, ser cristià era com ara ser fumador: tothom et mirava malament. I els emperadors de llavors tenien com a hobbie perseguir-los i matar-los. Perquè entre joc i joc, van enxampar a Vicentet, i el van martiritzar amablement un 22 de gener. Dic amablement perquè se suposa que va convertir al cristianisme al seu botxí abans de morir, així que m’imagine que es portaria millor l’home amb el seu reu. I quan va caure l’Imperi, els visigots, molt cristians ells, es van dedicar a alçar edificis en honor

a Sant Vicent Màrtir, com la primera catedral cristiana de la ciutat, que hui jau sota la Basílica de la Verge. Com vegeu, sota els ossos de l’actual València hi ha molts ossos de les Valències més antigues.

En el 714

València es canvia de nom en el registre civil. Balansiya serà el seu nom durant més de cinc segles. Els àrabs van fer moltes coses interessants a la nostra ciutat, com per exemple, destruir gran part per a sufocar una revolta. I el fill de qui la va manar destruir es va muntar un palau en una zona enjardinada i plena de bars de copes: la Russafa. Es van començar a gestionar les séquies per a fer créixer la fecunda Horta, fet que marcarà per sempre l’esquelet de la ciutat. Ací naix el Tribunal de les Aigües, que no té res a veure amb els ossos, però és d’eixes coses que només tenim a València, i és d’origen àrab. En el segle XI vam tindre la nostra pròpia taifa particular, la de Balansiya, que va convertir la ciutat en un centre pròsper i ric, i la van emmurallar per a defendre’s d’invasions: muralles que hui fan de mur en diversos edificis de Blanqueries, Cavallers i altres carrers. Va vindre el Cid, va estar de festa uns anys, van tornar els àrabs convertits en almohades i al final Jaume I es va cansar de tant de desgavell i va envair

DE VALÈNCIA

EN ELS OSSOS DE VALÈNCIA EN ELS OSSOS

EN ELS OSSOS DE VALÈNCIA

la ciutat un 9 d’octubre de 1238. Perquè sapieu perquè no treballeu aquest dia. La ciutat va començar a créixer extramurs d’una forma espectacular, amb el que calia protegir-la de nou. Així va ser com Pere el Cerimoniós, un senyor que portava al cap la corona d’Aragó, es va encarregar d’alçar la muralla medieval, de la qual encara podem trobar les torres de Serrans i de Quart. Després d’haver-les acabat, van contractar uns goril·les que controlaven l’accés, i no et deixaven entrar si anaves amb sabatilles.

En el segle XV València es va convertir en la ciutat més important de la corona d’Aragó. A Barcelona, la ciutat més rica fins llavors, es van tirar anys donant-se d’hòsties, resumint molt, pel control polític. Entre la monarquia, els burgesos i els llauradors allò era un guiri gai. I així, la ciutat va entrar en decadència, espentant el trànsit marítim i la riquesa a la pròxima València. Com veieu, Puigdemont no s’ha inventat res…

I com els valencians som l’hòstia, convertirem la ciutat no sols en la més important de la Corona, sinó també en un dels centres econòmics i culturals del Mediterrani. I cridem a la festa el Segle d’Or Valencià. El rei de llavors, Alfons el Magnànim, estava encantat amb nosaltres. Per la Fórmula

1 i perquè li pagàvem les guerres sense piular (no com els de Barcelona, que li miraven molt la pela). Tant que es va muntar un piset per ací, amb la seua Cort i tot. D’esta època són el Palau de la Generalitat o la Llotja de la Seda, autèntiques joies del gòtic valencià. La Sala de la Contractació de la Llotja és un autèntic espectacle. Feu el favor d’entrar i no quedar-vos només mirant la façana. Bé, i fixeu-vos si érem l’hòstia a Europa, que a Roma per exemple, es parlava la nostra llengua per a moltes gestions internacionals. I teníem fins a Papes de la terreta: els Borja.

Durant els dos següents segles, la festa va anar empitjorant, com quan et quedes en la discoteca després de les 3 del

matí. Castella i Aragó havien passat a estar governades per la mateixa família, els Àustries. I encara que eren senyors molt elegants, ens sagnaven per a poder pagar les seues guerres europees. Ja tots sabeu que de tant embolicarse entre familiars, al final els va eixir un fill ximple al qual van anomenar Carles II (perquè Henry Cavill ja estava agafat). I com el xic es moria des que va nàixer, va acabar anant-se a l’altre barri sense fills. I ací es va muntar la mundial entre els Borbons i els Àustries a veure qui es quedava governant a Madrid. Nosaltres, que vam ser molt ximples esta vegada, ens vam posar del costat equivocat i Felip V quan va guanyar va eliminar les nostres lleis pròpies amb els decrets de Nova Planta. I va pegar foc a Xàtiva com si fora una falla el molt piròman. Per això allí tenen un quadre seu amb el cap avall, perquè encara no li han perdonat.

La ciutat, encara que menys rica, anava creixent, escampant-se a poc a poc fora de les muralles en el costat

nord del Túria. Tant, que va caldre tirar baix les muralles perquè la ciutat deixara de ser un lloc asfixiant i constret. Per cert, parlant de tirar a baix les muralles, Napoleó també va intentar tirar les Torres de Quart a canonades. Per això podeu veure les Torres amb eixos forats. En el segle XIX havia crescut tant que es va haver d’annexionar municipis que en eixe moment no pertanyien a València:

Poble Nou de la Mar (Barris Marítims ara), Patraix, Orriols, Benicalap, Russafa, Benimaclet, Campanar i altres punts de la zona. Els barris que hui envolten el centre de València eren municipis independents abans que València es convertira en el xiquet més gran de la classe.

És ací on aquestos barris passen a ser per fi part de “la capi”, separats de la ciutat antiga per grans avingudes, ara sí, amb plans urbanístics planificats. És per això que ens trobem en els centres dels barris amb carrers xicotets i serpentejants, comunicats entre si per grans avingudes de doble sentit -ja anaven apareixent vehicles- rectes, ordenades i plenes d’arbres.

Podríem parlar molt d’urbanisme en els segles XIX i XX, però això es convertiria en una cosa infumable, així que li donarem al botó del

Fast Forward i anem-nos a un xicotet detall que molestava molt als valencians: el riu. Cada cert temps, el Túria, com a bon riu mediterrani que és, s’eixia negant part de la ciutat. En 1957 es va pegar una de les seues festes i una nit va arribar a cobrir més de 2 metres en alguns punts de la ciutat. Al carrer Les Barques està la marca senyalitzada. Farts de les festes i ressaques del riu, l’equip municipal que governava llavors (sense eleccions) va calcular que podia desviar el riu pel sud de la ciutat i van muntar una obra gegantesca per a fer front a la naturalesa i manar l’aigua i les riuades per un altre lloc, amb molt més espai per al cabal quan creixia, i en una zona molt menys poblada. I va funcionar. Encara que la meua àvia deia que l’aigua sempre acaba tornant al seu llit…

I ja arriba el segle XXI; Rita, la Fórmula 1 , i les grans construccions. La València que coneixem hui dia, la que està en tots els mapes. Per cert, una de les ciutats més visitades d’Europa en els últims anys. I com a símbol indiscutible de la ciutat, en totes les postals i souvenirs: la Ciutat de les Arts i de les Ciències. D’estil neofuturista, signada en gran part per Santi Calatrava, es compon de diversos mamotretos (o edificis) immensos,

EN ELS OSSOS DE VALÈNCIA

EN ELS OSSOS DE VALÈNCIA

EN ELS OSSOS DE VALÈNCIA

gens barats per cert, però que han afegit a la ciutat un símbol, un racó per a la cultura i l’oci, i un lloc on passejar. Parlant de llocs on passejar, la Ciutat de les Arts i les Ciències està en l’antic llit del Túria, ara reconvertit al parc urbà més llarg d’Europa

El 29 d’octubre de 2024 no es va eixir el Túria, però quasi. Una obra faraònica va salvar a la ciutat d’un desastre assegurat. Però no als pobles de la perifèria sud, que van patir una de les catàstrofes naturals més greus de l’últim segle a Espanya. Estos són els esdeveniments que marquen una ciutat. I si algú escriu dins de cent anys un article com aquest, segurament esmentarà els canvis que va provocar aquella fatídica nit.

Benvolgut faller flamíger, espere que els minuts que hages dedicat a llegir estes línies t’hagen portat records, somriures i llocs que conegues. Espere que també t’hagen ajudat a conéixer cada os i cada motiu que ha anat vertebrant esta ciutat amb el temps, fins a arribar a convertir-se en la que és hui dia, amb el seu esquelet format per grans avingudes, xicotets carrerons, enormes construccions i diminutes façanes.

I si algun d’aquests llocs no ho coneixes, corre, que vivim en una de les millors ciutats del món.

El riu i pulmó verd del qual tant presumim, va estar a punt de convertir-se en un esquelet d’asfalt i fum, ja que el projecte anterior a l’aprovació del parc era el d’una autopista urbana.

LA MALALTIA SILENCIOSA

LA MALATIA SILENCIOSA LA MALATIA SILENCIOSA

Quan els ossos fan mal.

om explicar un dolor que no es veu, però amb el qual convius dia a dia? És bastant difícil d’explicar, però intentaré fer-ho d’una forma clara, ja no sols per mi, sinó per totes les persones que patixen esta malaltia silenciosa difícil de diagnosticar, però encara més difícil d’entendre per qui no la patix.

Moltes malalties no es veuen a simple vista, però això no les fa menys greus ni importants.

Tindre l’oportunitat d’escriure estes línies en el nostre llibret és tindre l’oportunitat de donar visibilitat i posar veu a moltes persones que com jo tenen fibromiàlgia, una malaltia que afecta el sistema nerviós, la qual va canviant la teua vida, el teu cos i fins i tot la manera de ser i relacionar-se amb els altres.

A Espanya hi ha més de 300.000 persones que patixen fibromiàlgia, més % dels pacients diagnosticats són dones, i un dels símptomes més comuns l dolor d’ossos i músculs.

Noelia Venegas Merlos Perruquera i artista plàstica.

I dic només un d’ells, ja que les persones amb fibromiàlgia poden arribar a tindre més de 100 símptomes, dels quals parlarem a continuació: dolor i rigidesa en tot el cos, fatiga i cansament, problemes de memòria, migranyes, síndrome de l’intestí irritable, endormiscament, formigueig, dolor en el rostre i mandíbula, insomni, inflamació, marejos, vertígens, mala visió, fibroneblina, debilitat muscular, dificultat per a mantindre l’equilibri i mesurar les distàncies, intolerància, hipersensibilitat als químics...

Estos símptomes poden variar depenent de cada persona en intensitat però també en el temps, arribant a ser incapacitants en la majoria dels casos. A banda dels símptomes físics no podem oblidar els psicològics a conseqüència que ens trobem oblidats en l’àmbit laboral, social i mèdic entre altres, vivint amb la por de ser jutjats contínuament i amb la incertesa de com serà el dia i si el dolor et donarà una treva.

Ara m’agradaria deixar a un costat les dades més generals per a centrar-me en la meua història personal.

Vaig ser diagnosticada de fibromiàlgia amb 26 anys, després de passar quasi 10 anys de metge en metge, passant per distints especialistes i un sense fi de proves.

Les paraules de la meua doctora es van quedar gravades en la meua memòria per sempre… “Tens fibromiàlgia sense cap mena de dubtes, no hi ha cura, és una malaltia crònica i empitjora amb el temps, en uns anys hauràs de deixar la teua professió, possiblement perdràs mobilitat i la teua vida canviarà per complet”.

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

I encara que sense saber-ho, ja havia canviat, vaig eixir d’eixa consulta amb una mescla d’incredulitat, ràbia i tristesa, però també alleujada perquè per fi posava nom al meu dolor, i convençuda que amb actitud i perseverança tiraria avant, ja que el dolor no és una cosa que es puga triar, però si la manera d’afrontar-ho

Els primers anys després de ser diagnosticada van ser els més difícils, ja que jo era la primera a no posar-li nom, a no acceptar-ho ni explicar-ho, perquè d’alguna forma pensava que sí no ho explicava no existia.

Amb els anys vaig comprendre que estava equivocada, puix el primer pas és acceptar i explicar al teu entorn tots els símptomes i fer-los partícips en este camí d’alts i baixos pels quals et porta la malaltia.

I després de la negació va arribar l’acceptació, i amb ella la capacitat de conéixer les meues limitacions, aprendre a saber que no passa res per portar un altre ritme, deixar de

AVAFI és l’Associació valenciana dedicada a treballar per la salut i els interessos dels qui pateixen Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica

tindre por de ser jutjada i a aprendre a conviure amb el dolor. I a pesar que després de la fibromiàlgia la vida pot ser un poc més dura, m’agradaria que este article servisca per a conscienciar un poc a tots eixos que encara dubten del nostre dolor, i perquè no, fer una crida perquè es continue investigant i d’ací a uns anys es tinga una cura. Però sobretot per a llançar un missatge d’esperança i és que no hi haurà dolor que em lleve l’alegria de viure, ni les ganes de desfilar amb la meua millor indumentària, fer una disfressa per a la cavalcada del ninot, passar una nit de casal al costat dels meus amics, de pintar fins a la matinada o de gaudir de qualsevol cosa que em faça feliç i d’estar amb les persones que fan més bonica la meua vida.

Només una cosa més: gràcies, moltes gràcies als quals no jutgeu, no dubteu, no opineu i simplement doneu la vostra mà quan més es necessita, perquè això també cura el dolor.

LA MALATIA SILENCIOSA LA MALATIA SILENCIOSA LA MALALTIA SILENCIOSA

Quan els ossos fan mal.

LA COLUMNA VERTEBRAL de les Falles.

LA COLUMNA VERTEBRAL LA COLUMNA VERTEBRAL

L’

origen de la festa valenciana de les falles, es remunta al fet que antigament els fusters, en vespres de la festa del seu patró (San José) cremaven davant els seus tallers els mobles vells i així il·luminaven el carrer. Pel que l’esquelet d’esta festa, la COLUMNA VERTEBRAL, la qual cosa subjecta la celebració de les falles és el cadafal. Sense aquest monument faller, la festa cauria i es quedaria en res, en un sense sentit.

En un temps en el qual el pressupost d’una comissió fallera ha de fer front a una gran divisió de partides pressupostàries, la falla va perdent adeptes… Molts d’eixos adeptes se sumen a la religió de la carpa més gran, la canastra de flors més ampla, els gots més plens o els decibels més alts.

Hi ha altres tendències, potser són més justificables que, pensant en la contaminació que causa la crema de les nostres falles, intentar abolir estes; bé reduint la seua grandària, bé reduint la seua existència. Com va dir Aristòtil, “la virtut està en el terme mitjà”. Esta equidistància ens hauria de permetre continuar mantenint la nostra cultura i tradicions, assegurant-nos que els que ens succeïsquen també puguen fer-ho.

Documentalment, la primera falla data de 1789, prop de la Plaça de La Mercé; i la més antiga de les que encara es planten a València, és la de la Plaça de

Ana Méndez Martín Modista fallera.

Villarrobledofalla

la Reina. Els valencians portem plantant falles durant més de dos-cents trenta anys. Sí que és cert que el material que utilitzen actualment, és més suro que una altra cosa, i abans eren de fusta.

On ha quedat aquest treball completament artesanal? Com m’agradaria que tornaren a treballar amb fusta! (encara que tinc entés que alguns artistes estan tornant a utilitzar aquest material).

Són impressionants les estructures tan colossals que veiem mentre planten la falla, aquestes columnes de fusta que, en veure-les, et fan apreciar el treball dels artesans.

Aprofite per a enaltir la figura de l’Artista Faller. Aquestes persones que construïxen extraordinaris monuments, veritables obres d’art, com a autèntics genis. Que poc valorats estan. Artistes que creen aquestes meravelles que són admirades pel món sencer. Caldria donar més visibilitat al Gremi d’Artistes Fallers, que el formen persones creadores que fomenten tant l’economia valenciana.

Personalment, m’encanta el moment de la crema, quan les flames deixen veure l’esquelet de la falla que crema lentament, és al·lucinant. Un treball immens. Quan els valencians diem “que bé ha cremat!” això és perquè l’artista faller ha muntat bé la falla, ha fet una bona estructura, un bon esquelet del monument.

Moltes vegades m’he dit: “tanta faena de tant de temps i el poc que dura” i llavors, em pregunte: “no els farà pena als artistes fallers veure que tot aquest treball d’un any queda en cendres?”

Una vegada vaig tindre l’ocasió de fer-li aquesta pregunta a un artista faller al qual vaig entrevistar, i em va contestar que un poc de pena sí que dona, i més si és el cas que tenia un taller familiar i les falles les construïxen entre ell, la seua dona i, a vegades, les seues filles. Però també pensa en l’orgullós que se sent quan veu que crema bé (encara que la majoria dels artistes no veuran cremar les seues obres) i que s’ha de cremar per a tindre treball a l’any següent. És com renàixer de les cendres.

Així que, la pròxima vegada que vegem la Plantà o la Crema d’una falla, sapiem apreciar el treball que hi ha darrere d’aquestes estructures que són la COLUMNA VERTEBRAL de la festa Josefina.

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ REVOLUCIÓ

Primer va arribar ella. Com la pluja d’octubre que arriba per a emportar-se tot, d’una forma brutal i arrasadora, esborrant qualsevol rastre d’estiu, llum i calor. De colors que il·luminaren el meu estiu. Va arribar i m’ho va llevar.

Sempre he sigut home de sobreposar-se als esdeveniments, i esta sacsejada no va esborrar la meua memòria ni els meus gustos. Continuava esperant cada matí obrir la finestra per a fer olor el pa recentment fet de Jesús, el del Forn de Sant Bartolomé, mesclar-lo qual perfumer empedreït amb l’aroma a café que acomiadava la meua vella cafetera italiana. Aquesta cafetera que vaig heretar en mudar-me a este racó, la que abans havien usat la meua àvia i, després, la meua mare; i que ara era meua. Com qui li demana a Siri que encenga les llums res més despertar, jo li demanava a aquests perfums que em recordaren que Hèlios ja havia creuat l’horitzó portant al sol en el seu carro.

Manuel Fernández Sevilla Estudiant d’història de l’art a temps parcial i botiguer a temps complet.

M’encantava eixir a passejar els matins de diumenge, baixar al carrer lliscant la meua mà per la freda barana de les escales del meu edifici i temptant amb els meus peus cada escaló, que es dedicaven a rellegir les pinzellades de blau en els taulells dels escalons, que ja havien d’estar gastats del pas dels anys i les persones. Eixia al carrer i esperava la salutació dels meus veïns, que sempre intuïa abans d’hora, perquè les seues converses em comptaven el secret de la seua imminent arribada a la meua posició. Coneixia de sobres els enamoriscaments de Marta i Rubén, els problemes laborals de Javi i les ganes que tenia Amparo que el seu fill abandonara d’una vegada per sempre el niu familiar i deixara d’assetjar la nevera. Amb només un passeig pel meu barri, la meua agusada oïda es posava al dia.

Tenia de sobres calculades al meu cap les posicions de cadascun dels llocs que solia freqüentar i quasi com un autòmat, arribava a ells per a gaudir-los: el bar de Julià, on la cervesa cada dia estava més freda, o a mi l’edat m’estava tornant més sensible; la carnisseria de Merce, on més d’una vegada em colaven porc per pollastre, però que bo!; les mandarines en el garatge de Paco, acabades d’agafar de la seua horta… i la meua falla. La meua xicoteta família d’adopció. I xicoteta no era un apel·latiu afectuós. Allí tots ens coneixíem i sabíem d’on veníem; una falla formada pels veïns del barri, que s’anava nodrint dels naixements i acostaments de les famílies que la formàvem. I dels nous veïns que començaven a formar part d’esta bonica família, la rara avis del cens de Junta.

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

Cada diumenge, els meus peus eixien a soles i, quasi per art de màgia, era una dent de lleó que, sense saber cap a on anava, acabava amb els meus ossos en el casal

El local de Peris, com així l’anomenàvem tots. Des del principi va fer del seu garatge la nostra casa, permetent que prenguérem una part seua com a nostra. Però què li vas a fer? Mai no has celebrat la Nit de Cap d’Any en el garatge del teu oncle? Doncs ell celebrava cadascun dels diumenges de l’any, i la setmana fallera al costat de la seua altra família: nosaltres. Amb el pas del temps, tot es formalitza i la burocràcia mana, així que un lloguer per a Peris i uns diners menys per a la banda de música… Una insonorització del local i uns diners menys per a la falla… Una doble porta i uns diners menys per al llibret…

Les famílies ben avingudes romanen unides i enfront de l’adversitat: creativitat. Recorde aquests anys en què véiem -bo, veien- com les falles del nostre voltant anaven proclamant-se un mes abans amb una cavalcada de cartells, pals trepats al sòl i muntatges impossibles de bastimentades. Eiffel feia la seua especialització en el meu barri cada final de febrer per a poder prendre notes de cara a muntar la seua famosa torre.

On abans trobava en el meu passeig diari un arbre o un banc on descansar, ara hi havia un bloc de formigó subjectant un pilar, que al seu torn subjectava una

bastida, que al seu torn subjectava un cartell, que al seu torn sufragava una factura de la llum de diversos zeros. O no.

Les factures que sí que havia de pagar jo eren les de les blaüres que començaven a poblar les meues cames, quan tot el teu entorn, el que coneixes de tota la vida i només fa falta respirar per a situar, havia canviat.

Tot canviava i el temps i els diners guanyaven la batalla al barri i les seues gents. Jesús seguia amb el seu forn obert, aferrant-se a no canviar les seues barres de pa i dolços de tota la vida per “muffins”, “nosequecakes” i pans de coses que no haurien de poder convertir-se en farina; però jo no continuava obrint la meua finestra com havia fet cada matí des de la meua infància. Ara l’olor que havia de mesclar amb el meu café matutí era el d’orines, alcohol vessat i olis que portaven bollint des que es va posar la primera pedra de les Torres dels Serrans. Els meus passejos van cessar i la meua llar es va convertir en gàbia. Ja no podia caminar el meu barri com sempre ho havia fet, no podia situar-me entre boscos de ferro; no escoltava les històries de la meua gent, només paraules que no entenia i històries que no coneixia.

Primer va arribar ella, la tempesta que em va privar del sentit de la vista. Després arribà la gentrificació fallera de Russafa per a privar-me dels quatre sentits restants.

Ser invident en un barri com el meu no és fàcil quan arriben les Falles. Tot ho pren el descontrol i tots els senyals que fan que la teua vida siga còmoda i accessible desapareixen en favor d’uns dies - en el meu barri, setmanes - de festa sense normes i acumulacions innecessàries. Sort que no puga veure-ho; pena que puc olorar-ho.

Com cada diumenge i cada dia del 15 al 19 de març, l’arribada a la meua casa del meu amic Carlos marca el moment d’alegria. Soc el gosset que mou la cua quan sent el seu amo acostar-se després del dia de treball i sap que li toca el seu moment de passeig. Eixim de casa cap al casal, al local de Peris, que continua sent la llar familiar d’una família fallera inalterable amb el pas del temps. M’agafa de la mà i, recreant l’escena d’Amélie, va explicantme cadascuna de les zones i carrers per on passem: “uf la coentor!... jo crec que este motle ja es va usar en 1996 … si una persona no sap usar un pinzell, que li lleven el pinzell…”, i altres frases de comentarista de programa de talents

edició artista faller. També em conta -m’esmente- dient-me el bonic que estan deixant el barri, que enguany hi ha menys llums, i que ja no hi ha quasi brutícia. S’oblida que els cecs tenim l’olfacte més agut. Dreta, ras!, esquerra, recte, puja l’escaló. Em col·loque el braç de nou en el seu lloc, i entre al meu oasi de pau.

I allí continuem sent els mateixos, aquells d’eixa falla d’allà. Aquells que vam voler veure que esta cultura i esta festa van molt més enllà de l’altura, volum, il·luminació o lluentor. Va d’unió, de poble, de barri, d’amistat, de germanor.

Va d’inclusió, igualtat i respecte.

Va d’aconseguir plantar falla encara que Junta Central Fallera haja decidit que el pressupost que tens és millor

dedicar-lo a burocràcia i permisos que et permeten unir-te en un local o celebrar.

Va de veure com tots els visitants que passen pel barri més faller de València miren amb menyspreu la teua falla -i fins i tot l’usen de paperera- mentre van amb el seu ramat directe a veure a les mastodòntiques falles dels teus veïns, i fer un somriure.

Blasco Ibáñez deia en El paradís de les dones: “Les revolucions no es mesuren pels dolors que originen, sinó pels nous beneficis que aporten al benestar i la llibertat dels humans.”

Potser, en este moment, el més revolucionari en la cultura és mantindre-la.

A TEMPS A TEMPS A TEMPS

Manuel Fernández Sevilla Estudiant d’història de l’art a temps parcial i botiguer a temps complet.

Eixe dia tenia una cosa especial. Tots estàvem nerviosos i amb ganes de saber com anava a resultar. Alguns privilegiats van eixir abans del treball per a anar a casa a preparar-se per a l’esdeveniment: quina roba em pose? Quin calçat?

Cride Marta a veure com va ella; la pobra està enmig d’un embós de trànsit. Ja li vaig dir jo que es posara en marxa abans, que al final sempre passa el mateix, que ho deixem per a última hora. Pel que sembla, tots ho havíem deixat per a última hora.

Com si fora la Nit de Cap d’Any, algunes ciutats s’havien avançat i ja estaven començant, deixant mostres d’això amb moltes fotos i vídeos. Entre els periodistes i les xarxes socials, quan arribàrem nosaltres ja ho hauríem vist tot. Bé, tot no.

Jo tinc el dia lliure i tinc temps fins per a preparar la meua casa. Marta seguix en l’embós; almenys pot matar l’estona i les esperes veient vídeos i fotos d’altres llocs. El que no li agrada és que ja sap el que pot esperar i la deixarà sense sorpresa.

Sembla que tots els meus amics han decidit arribar tard, com sempre, i em deixaran tirat en este dia; tots seguixen embossats en el trànsit.

Comença tot i en eixir al balcó veig que els meus veïns tampoc han volgut perdre-li’l. Els balcons plens, veus enlaire i algun veí que corre pel carrer: un altre ressagat.

Cride a Marta, però m’ix apagat o fora de cobertura.

I llavors, tots els nostres mòbils sonen alhora. Són les 20:12 h.

ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA ÒSSIA

Villarrobledofalla Sant Carles 2o25

Epíleg

EpílegEpíleg

En aquest llibret que commemora els nostres 40 anys de vida fallera, hem volgut fer una radiografia de la nostra societat actual i la nostra història.

Com fa la medicina en tractar els ossos, hem mirat dins de cada un de nosaltres i de cada un dels moments que, amb les seues modificacions, van crear l’esquelet de les persones i la festa que ara mateix som.

Hem aprés l’important que és mirar dins del cos sense importar com siga la realitat exterior d’una persona; que la ciutat també ha tingut ossos trencats, que el temps ha anat soldant; que va haver-hi un temps en què els ossos eren salaris i que en moments com el que va viure la nostra ciutat fa uns mesos, un posa el millor de si mateix fins que deixen de respondre-li els ossos…

Esta radiografia social acaba ací, però et queda molt per descobrir d’esquelet dels i les que formen la falla Villarrobledo. Seguix avant, i ho descobriràs.

Fsa 40 anys va començar a forjar-se un nou cos. Francament, ningú sap la data exacta en la qual el projecte que va començar a prendre forma amb un grup d’amics i famílies va acabar sent la Falla número 7 d’Aldaia

Com deia, és difícil posar data i hora a un succés que va anar sorgint de les ganes d’aquest grup de fundadors i fundadores que, seguint l’exemple de la falla veïna del Barri - la Falla Llum Casanova-Pare Espasa -, van donar al Barri del Crist la seua primera falla en la demarcació aldaiera. El que sí que sabem és que l’entusiasme va ser tal que en les falles de 1986 ja lluïa un gran cadafal (el dels dos galls, us recordeu?) en l’encreuament del carrer Villarrobledo amb Sant Carles.

Des de llavors, os a os, pas a pas, la comissió ha anat creixent en nombre de falleres i fallers; en nombre d’actes i participacions; i en l’amor per les falles.

40 anys en què no sols s’ha format una gran família fallera; han sigut moltes. En llegir estes línies, molts i moltes se sentiran identificades, perquè gràcies a aquests pioners del 85 , hui tenen a les seues cases falleres i fallers rondant i preguntant: “Mami, hui baixem al casal?”

Molts cognoms mesclats entre els llistats de la comissió, alguns més nombrosos que uns altres, però tots importants. Presidents de falla que van començar la marxa de la mà dels seus pares en les cercaviles. Falleres majors que, després de representar als infantils, van voler gaudir de ser les màximes representants. De fet, la nostra Fallera Major 2025 sap del que parlem… veritat Lorena?

ANIVERSARI ANIVERSARI ANIVERSARI

Villarrobledofalla

Sant Carles 2o25

Són 40 anys els que celebrem estes falles, i han donat per a molt; a les verdes i a les madures.

Primers premis celebrats amb ruptures d’estoc en barra; incendis que et deixen sense casal a dos dies de falles; presidents tan llorejats que cal canviar-los el nom; artistes fallers a la fugida; molts naixements en el si de la falla i alguns dolorosos comiats…

Per a celebrar esta efemèride, i com a identitat visual, la nostra comissió va convocar un concurs de logos per a acompanyar-nos durant este any. Després de la deliberació de la Delegació de Protocol, la proposta guanyadora va ser “40 anys fent Villarrobledo” de Javier Pastor. Enhorabona, Javi!

I com diu la cançó “... que vint anys no és res…”, tampoc ho són 40. Cada dia, esta comissió es renova per a oferir el millor als seus fallers i falleres i al seu poble. Cada dia hi ha un nou repte i unes noves esperances. Des d’ací, en el nostre 40 aniversari, oferim el nostre compromís de continuar aportant la nostra millor faena, apostant per la falla, la cultura, els llibrets, la música i l’art: apostant per la cultura valenciana i fallera.

Des d’estes últimes línies, la Falla Villarrobledo vol felicitar i agrair a tots i totes les que han participat d’una manera o una altra a fer que el somni d’un xicotet grup s’haja convertit en una manera de viure per a molts.

Als nostres fallers i falleres, socis i sòcies; a tots els que en estos 40 anys han format part d’este bonic projecte cultural: GRÀCIES

COMIAT REPRESENTANTS COMIAT REPRESENTANTS COMIAT REPRESENTANTS 2024

Hola som Lucía, Marco i Erica, representants del 2024

Aquest ha sigut un any que a passat molt de pressa per a nosaltres. I és que hem viscut un any molt intens des de la nostra proclamació, passant per la presentació i finalitzant en una gran setmana de falles. Al nostre record sempre romandrà el dia de premis, que tants banderins arreplegàrem.

Volem agrair a les nostres famílies per per estar en tot moment i participar en tot el que volíem fer. També a la nostra comissió per participar i acompanyar-nos en cada acte i gaudir cada festa.

I per últim, i no menys important, al nostre president Javi per estar en tot moment pendent de nosaltres i que no ens faltara de res; gràcies per cuidar-nos, eres un gran presi.

I ja no ens queda res més a dir: que aquest any 2024 el recordarem per sempre.

Lucía, Marco i Erica,

AL NOSTRE PRESIDENT AL NOSTRE PRESIDENT AL NOSTRE PRESIDENT infantil

Jose, prepara’t per a ser el cap dels infantils! Però no et preocupes, jo estaré ací per a ajudar-te en tot el que necessites, sobretot als teus pares…

De debò, em sembla genial que sigues el nostre President Infantil. Segur que se’ns ocorren moltes idees divertides per a les falles.

Ho passarem genial!

Enhorabona!

Triana.

Hola, Jose.

Som papa i mama, volem dir-te que estem desitjant gaudir la setmana fallera amb tu i amb la gran família de Villarrobledo.

Som molt feliços de veure com estes gaudint de cada acte, encara queden molts moments per viure, i moltes coses per descobrir, només has de gaudir i viure al màxim aquest any que la vida t’ha regalat, nosaltres ens encarregarem que tot estiga sempre perfecte per a tu.

No canvies mai, i continua sent eixe xiquet extravertit i divertit que sempre té un somriure per a tots.

Mai oblides que estes sent un gran president infantil i que estem molt orgullosos de tu, et volem Jose.

Papá y mamá.

Hola, Jose!

Soc Noelia, fem una aposta? Bé, millor això ho deixem per a un altre dia, perquè ara toca parlar de tot el bo que està per vindre.

I és que ja estàn ací les falles del 2025 !!!

En uns dies viuràs els dies més intensos de la teua vida i sens dubte seràn unes falles que mai podràs oblidar, així que no parpelleges ni un moment i grava totes eixes experiències en la teua ment perquè estic segura que sempre les portaràs en el teu cor.

I d’ací a uns anys, quan recordes estos dies es dibuixarà una sonsira en la teua cara, eixe mateix somriure que ha captivat a tota la teua comissió i que et fa ser tan especial.

Noelia.

PRESIDENT PRESIDENT PRESIDENT 2025

Jose Alcarria i López

infantil

Hola a tots!

Vull aprofitar per a dirigir-me a tots vosaltres i especialment a tots els fallers i falleres tant de la nostra comissió, com als de les comissions veïnes que van ser afectats per la dana. Només dir-vos que tot això també passarà, i que junts tirarem avant.

Està sent un any molt especial al costat de Javi, Lorena i Adriana Espere que tota la nostra comissió gaudisca al màxim d’estes de falles i siguen uns dies inoblidables per a tots.

Per a mi és un orgull representar a esta meravellosa comissió que s’ha convertit en la meua família i estic desitjant viure tots els actes al costat de vosaltres.

És un somni poder representar als xiquets de Villarrobledo al costat d’Adriana, i està sent possible gràcies a tots vosaltres.

Us desitge el millor per a estes falles a tots, ara toca gaudir i demostrar més que mai que Villarrobledo és una manera de viure. Visquen les falles i visca la falla Villarrobledo.

Jose, President Infantil

Villarrobledo falla Sant Carles 2o25

BENVINGUT i BENVINGUDA BENVINGUT i BENVINGUDA BENVINGUT i BENVINGUDA

a aquesta gran familia fallera

Laia Reyes Ventura

Álvaro

Notario Delgado

Villarrobledofalla Sant Carles

COMISSIÓ infantil

LUCAS AGEA GARCÍA

IVÁN AGEA GARCÍA

MIKEL ALCARRIA LOPEZ

HÉCTOR ALFARO ALFARO

VEGA ALFARO ALFARO

VEGA ANDUJAR GARCIA

MARCO ANGULO CHACON

RAFAEL ARGUIJO SANCHEZ

KENIA ASES GARCIA

ALEXANDRA ATIENZAR DE LA O

CLAUDIA ATIENZAR DE LA O

CHLOE BELDA RAMÍREZ

MARTINA BELDA RAMÍREZ

VALERIA BENLLOCH VALDELVIRA

HUGO BERBEL COCERA

OLIVER BERBEL COCERA

ABRIL BUENO CEREZO

MARTÍN BURGOS ANDREU

HUGO BURGOS ANDREU

MARCO CARMONA VIDAL

AINARA CARRASCO GARCÍA

CARLA CARRASCO GARCÍA

EMMA CARRASCO LEÓN

AITANA CARRASCO MARÍN

HUGO CEREZO GARCÍA

JULEN CEREZO GARCÍA

MARIAN CONTRERAS MARTINEZ

PELAYO FERNÁNDEZ ÁLVAREZ

BIANCA FERREIRO GÓMEZ

NAHIA FIGUEROA PEREZ

LUCCA FIGUEROA PEREZ

NOA FOLCH GARCIA

IRENE GARCIA ENCARNACION

EDUARDO GARCIA ENCARNACION

MARC GUTIERREZ MILLA

MIA GUTIERREZ MILLA

HUGO HERRERA AGUILAR

NAYRA MAROTO SEGURA

DENISS MARTÍNEZ VERA

NURIA MARTÍNEZ VERA

MAYA MONTERO GARCIA

NOELIA MUÑOZ ANDREU

ALBA MUÑOZ ANDREU

TRIANA MUÑOZ MÍNGUEZ

MARC NAVARRETE SÁNCHEZ

NADIA NOTARIO CLAJER

ALVARO NOTARIO DELGADO

GALA ORDÓÑEZ CARRASCO

INES LUCIA PALOMO BOSCA

ALEXIA PÉREZ CRUZ

LUSIAN PÉREZ CRUZ

AITANA PEREZ MOLINA

LAIA PÉREZ VERA

LUCIA PÉREZ VERA

LAIA REYES VENTURA

MAVERICK RODRIGUEZ LOPEZ

ALICIA ROMÁN CARRASCO

DANIEL SÁNCHEZ CARRASCO

ÁLVARO SÁNCHEZ HERRAIZ

ERIK SÁNCHEZ HERRAIZ

PAULA SEGARRA CRUZ

SARA SEGARRA CRUZ

A LA NOSTRA FALLERA MAJOR

A LA NOSTRA FALLERA MAJOR A LA NOSTRA FALLERA MAJOR

infantil

Adriana, ser Fallera Major Infantil no és només un títol, és una responsabilitat, un sentiment que portes dins i enguany eres l’ambaixadora de la innocència, l’alegria, tens l’afecte de totes les persones que t’envolten i que van fer que este 2025 ho recordes sempre.

Et coneixem des que estaves en la tripa de la teua mamà, t’hem vist créixer en la nostra benvolguda falla.

Hem vist dom de feliç que eres participant en els playbacks, matalassets, setmana fallera...i no dubtem que ho vas fer genial.

Aprofita este regal que t’han donat els teus pares com a grans fallers que són i com volen veure que la seua filla represente a tota la comissió infantil.

Volem desitjar-te el millor d’enguany tan especial, però sobretot de la gran setmana fallera.

No dubtes que a nosaltres ens tindràs ací per a tot.

Un bes molt gran,

Maribel i Melania.

Des d’aquest llibret volem dir-te, el teu germà i els teus pares, que estem molt orgullosos i molt contents a veure complit un somni desitjaves des de sempre.

Estàs preparada per a representar a la teua comissió infantil, per a lluir aquesta desitjada banda de Fallera Major Infantil, i per a portar el nom de la Falla Villarrobledo al màxim nivell, on es mereix estar.

Volia donar-te un consell com la teua mare: gaudix, aprén i guarda en el teu cor tots els actes i totes les vivències al costat de Lorena, Jose i Javi, perquè sempre hi haurà un vincle especial, i et puc assegurar que recordaràs sempre.

Et volem molt i sempre estarem amb tu per a tot el que necessites. Continua brillant.

Bé, que dir-te princesa, que estaves desitjant des d’abans de nàixer ser Fallera Major Infantil, perquè ho portes en els gens.

Per a nosaltres, els teus avis, has sigut una benedicció i així podrem fer amb tu moltes de les coses que no vam poder fer amb la teua mare com que no teniem tant de temps per a dedicar-li; per això els avis us protegim i us consentim tant. Estem segurs que serà un exercici inoblidable i que sàpies que estarem gaudint amb tu.

I sabem que encara que et facen mal els peus, i et vença el somni, estaràs donant-lo tot per la teua falla, perquè eres una xiqueta que participa en tots els actes que es realitzen durant tot l’any.

Els teus avis Juan i Marisa que et volen molt.

AHdriana,esperem que gaudisques de ser Fallera Major Infantil, i que la teua falla estiga tan orgullosa com ho estem nosaltres.

Els teus iaios Encarna i Paco.

H

ola Adriana, soc la teua amiga Emma, espere que gaudisques molt d’enguany. No canvies mai i continua cuidant-nos com ho fas. Un beset molt fort.

EMMA

H

ola Adriana, soc Alicia, espere que t’agrade ser Fallera Major Infantil de la nostra falla bonica. Et vull,

ALICIA

H

ola Adriana, soc Vega, gaudix enguany molt i passa-ho molt bé.

VEGA

ola Adriana, som els teus cosins Oliver i Ricardo

Volem donar-te l’enhorabona per ser la fallera Major Infantil de la teua falla este exercici. Sabíem que et feia molta il·lusió perquè portes l’esperit faller en el cor des que eres bebé. Un somni complit que la teua família, amics i amigues veiem orgullosos com ho treballes i ho gaudixes.

Estem segurs que eres la persona ideal per a representar a la teua falla, sobretot en un any tan difícil per a la ciutat de València.

T’enviem una abraçada molt forta, i desitgem que els teus ulls continuen brillant d’emoció per les falles en aquest, el teu any.

Adriana estàs sent una gran Fallera Major Infantil, gaudix molt del teu any. Et vull molt.

AINARA.

Saps qui som? Doncs Ivan i Lucas i ara que hem parat un moment de jugar volíem dir-te que ens alegrem molt que sigues Fallera Major Infantil. De segur que ho passarem genial en la falla.

ELS BOLLETES.

FALLERA MAJOR FALLERA MAJOR FALLERA MAJOR 2025

infantil

Adriana Reche i

Serna

Lluïxes bonica i resplendent i la teua alegria fallera ens desperta un sentiment en la nostra ànima barriera.

Somriu, bonica, per tot arreu, que s’adone tot el món faller que a la falla ja ha crescut la nostra flor del taronger.

Floreta crescuda entre traques, a una gran família fallera; seguix la tradició familiar de portar la falla per bandera.

En conjunt una figura, tan gentil i tan galana, que tota tu representes a la xiqueta valenciana.

Quan enguany les falles cremen no plores amb desconsolació; dels infants seràs per sempre: Adriana, la seua Fallera Major.

Villarrobledo falla Sant Carles 2o25

FALLA FALLA FALLA 2025

infantil

Artista: Lema: Òsea

Loren Fandós

DEN SA, DENT MAL

Una falla instructiva com la que tenim davant on aprendrem que les dents sempre les hem de cuidar.

Si no volem que les càries ens facen amb la boca haurem de tindre cura i rentar-les quan toca.

Quan menges un gelat xocolate o un Osset hauràs d’agarrar el raspall i passar-lo per les dents.

Acompanya’l amb dentífric per una neteja completa a més de tindre les dents sanes tindràs la boca fresqueta.

En la falla tu els veuràs rodejant la dent sana a qui sempre cuidaran i les càries allunyaran.

Fes-ho bé que a la nit si ha caigut la teua dent quan tot el món està dormint vindrà a ta casa un ratonet.

Carregat amb la carreta on puja totes les dents que la gent els deixa a canvi d’un regalet.

Deixa’l baix el coixí sempre abans de dormir i veuràs quina sorpresa tens quan t’alces al matí.

SÓN CARAVEL·LES, NO CALAVERES

Hi ha una confusió entre ossos i vaixells que sempre hem tingut i ara explicarem bé.

Al col·legi estudiaras qual és la diferència; una pertany a la història i l’altra a la ciència.

Quan Colón va viatjar a Amèrica per descobrir ho va fer en tres vaixells no als ossos de caps buits.

Villarrobledofalla Sant Carles 2o25

Eren tres les caravel·les que el marí va portar a veure les noves terres per a Espanya agradar.

La Pinta has de buscar, serà molt fàcil trobar-la, amb una pinta gegant en aquesta falla pentinada.

Després troba a La Niña per la falla navegant, amb la seua nau decorada no tardaràs a identificar.

La més canònica de les tres a una verge dedicada és la nau Santa Maria tota de ciris embolicada.

I perquè no es perderen al seu llarg viatge a les tres caravel·les l’acompanyaven com equipatge.

Els mapes que anaven fent els capitans des de la borda dibuixant des del vaixell les noves línies de costa.

Una brúixola no podia faltar a les tres caravel·les per a poder-se guiar mirant les estreles.

REMEI PER ALS OSSOS

Veurem en aquesta escena tot el que pot passar; si no cuidem els ossos, així podrem acabar.

Mira al dalt i podràs veure una dent que està picada per haver-hi menjat gens bé; esperem que no caiga!

La rodegen xocolate, gelats i refrescos de sabors els batuts que més t’agraden són el que li fan el pitjor.

La casa de xocolate que al conte es van menjar la veurem en la falleta com a exemple del que no es fa.

Has de llegir i aprendre en aquesta falleta cultural el que el fred fa als ossos quan no paren de tremolar.

Veus el que ha passat amb l’os que s’ha gelat? Fa molt de fred a l’Antàrtida i ha congelat l’esquimal.

Ells s’han preparat bé es fiquen pells al damunt per a protegir el cos, els ossos i fins els ulls.

Fan les cases amb la neu blocs de gel fan la paret per a construir l’iglú i aïllar-se la mar de bé.

Així es podran protegir i mantindre els ossos calents com també fan els pingüins abrigant-se amb la seua pell.

Al costat d’ell veuràs el que ens espera al futur quan ens fem majors i ens faça mal el maluc.

Caminarem sempre acompanyats d’un gran aparell de metall; els majors l’anomenen andador, però el coneguem com tacatà.

A l’edat dels nostres avis hi volem arribar tots, has de menjar bé i molt per als ossos tindre forts.

Si no necessitaràs ajuda, andadors i medicines, i aniràs sempre carregat d’un bon grapat de pastilles.

Per a tots estos dolors una cura buscarem si mirem la següent escena de segur la trobarem.

Estan al centre de la falla i els haurem d’explicar; al mig d’aquesta ferralla els personatges principals.

Tots dos treballen de valent per a trobar prompte un remei i ajudar a cuidar els ossos dels més joves als més vells.

Ho fan des de la seua fàbrica entre artefactes i provetes, quan per fi la pereta s’il·lumine hauran trobat un remei, de veres.

Són els dos bons fabricants, i el seu nom coneixereu inspirat pel que far fort tots els ossos de cap a peus.

Ella es la senyoreta Vita Mina D el seu cognom i amb Calcium que és ell fan un tàndem molt bo.

Des de menuts fins a majors hem de cuidar el nostre cos per si de cas els fabricants no troben el remei per a tot.

ELS TRES DE L’OÏDA

Són tres noms per recordar si l’oïda et fa mal sempre treballen junts per a poder escoltar. Estan dins de l’orella

enclusa, estrep i martell no oblides com es diuen; no escoltaràs sense ells. Veus al jove que intenta amb la trompa escoltar. S’han eixit els ossos de l’oïda; no ho aconseguirà!

El durem a l’otorrino es de l’oïda el metge, i te’ls ficarà al seu lloc, caldrà que no et meneges!

Amb els seus aparells que pareixen de tortura obtindrà alta vegada per a l’oïda una cura.

OSSOS FAMOSOS

Aquesta escena que veus parla d’ossos peculiars; alguns de la terreta, uns altres internacionals.

Una imatge molt literària al centre de l’escena està de Shakespeare la més famosa: Hamlet amb un os parlant.

Assegut en la cadira du estés el seu braç agarrant la calavera i el discurs donant.

“Ser o no ser” diu Hamlet, i l’os no el respon res no sabem què esperava si li crida a un osset.

Al costat un braç famós del patró dels valencians, es d’un sant molt volgut i es troba a la catedral.

Sant Vicent deixà un pedaç per a tindre veneració i a la Seu els valencians el guarden amb devoció.

Així podràs conéixer de nostra història un trosset, dels famosos de la terra com es Sant Vicent.

Villarrobledofalla Sant Carles 2o25 ES CULTURA

IVillarrobledo és més que una falla, és un projecte cultural. És un projecte cultural que comença, com tradicionalment es diu, el 20 de març. I en el cas de Villarrobledo, no és una frase feta. Quan acabem d’arreplegar les cendres de les nostres falles, comencem a teixir les flors de la nostra Creu de Maig; tenim només un mes per a fer amb les nostres pròpies mans els milers de flors que utilitzem en alçar aquestes espectaculars creus, que any rere any són reconegudes pels nostres veïns i veïnes, fallers i falleres i, afortunadament, pel jurat d’estes.

Continuem apostant per la cultura valenciana amb les nostres jornades infantils associades a la festa de Sant Joan, amb foguera inclosa. Esta foguera es conforma amb el reciclatge d’elements de festes anteriors i les aportacions dels nostres infantils durant les activitats de la festa.

L’aposta veïnal es forja a l’agost, col·laborant en les Festes Patronals del nostre Barri: decoració del carrer, actuacions en les nits de festes, acompanyament com a convidats especials en els actes de la Comissió de Festes…

I passat l’estiu, és moment de fer un volt de gas pel cap alt faller: el Llibret ja pren forma, la proclamació i presentació es preparen amb els assajos del nostre grup de ball, els dies de germanor i visites als tallers dels nostres artistes… I com no, acabem l’any amb un desembre ple d’activitats per a infantils i majors, el Sopar de Nadal i el Concurs de Pesebres.

I en la recta final de cara a la nostra gran setmana, la Cavalcada del Ninot i El Cant de l’Estoreta Velleta completen un any de treball i dedicació als costums i història valencianes.

Esta és la manera de vertebrar un projecte de família fallera que viu per la cultura valenciana i vol mantindre viva la tradició, en la seua essència, sense perdre aquest alé inicial que va fer que fa 40 anys, els veïns s’ajuntaren per a crear esta Falla. Enguany celebrem els primers quaranta anys de vida de la nostra família fallera. 40 anys apostant per unir als veïns i veïnes, als fallers i les falleres, i aportar a Aldaia un projecte sòlid i de qualitat.

CANT DE L’ESTORETA CANT DE L’ESTORETA CANT DE L’ESTORETA

Aquests xiquets que van començar a recórrer els carrers amb tan sols una vella catifa, i amb l’única intenció d’emular als majors que cremaven ja les típiques falles de sant Josep, i que ho feien alegrement cantant la coneguda cançó, mai imaginarien que fins als nostres dies arribaria la seua tradició i la seua cançó.

Part fonamental de la festa hui dia, els xiquets no estaven inclosos oficialment en les primeres celebracions “falleres”. Amb aquesta espontània acció, van crear la flama (mai més ben dit) que acabaria formant les comissions infantils, i les seues corresponents falles infantils.

Tant va ser l’arrelament i l’afecte per aquesta tradició i cançó, que és part fonamental de la tornada de l’himne El Faller, del Mestre Serrano. Als nostres dies, i gràcies en els seus inicis a la Falla de l’Arbre, ha arribat en forma de concurs, en el qual els xiquets i xiquetes de les falles participants es visten amb robes de finals del segle XIX i principis del XX, representant escenes i personatges de la cultura valenciana. I com no, cantant la cançó de L’Estoreta velleta.

A Aldaia, fa uns anys que la Junta Local Fallera ha portat aquesta gran tradició cultural al poble. I és al carrer Sant Bàrbara on els nostres infantils desfilen amb els seus abillaments huitcentistes i amb disfresses representant a il·lustres de l’escena històrica valenciana, així com els seus monuments i tradicions.

Des dels seus inicis, la Falla Villarrobledo no va dubtar a participar en aquest esdeveniment cultural i faller, collint grans èxits en totes les edicions, i el passat any 2024 no va ser diferent.

CONCURS DE BETLEMS CONCURS DE BETLEMS CONCURS DE BETLEMS

Com cada any, la falla Villarrobledo va participar en el concurs de Betlems tradicionals que va organitzar la Junta Local Fallera d’Aldaia.

Cases, roques, cascades, horts, naixement, temples romans… i moltes coses més que han eixit de les mans del millor equip de decoració que hi ha al nostre poble, el de la falla Villarrobledo. Així ho va corroborar el jurat en concedir el primer premi al Betlem que la nostra falla va muntar el desembre passat.

Enhorabona! Junts som una forma de viure!

CREU DE MAIG CREU DE MAIG CREU DE MAIG

Un any més, la Junta Local Fallera d’Aldaia va convocar a les comissions falleres de la localitat al ja tradicional concurs de Creus de Maig. Durant uns dies, els fallers i les falleres omplim de color els carrers del poble amb les creus fetes de flors naturals i artificials, treballades a mà pels fallers i les falleres de les falles.

Gràcies a la gran faena de l’equip que va fer possible la Creu de Maig de la Falla Villarrobledo, vam ser guardonats pel jurat amb el primer premi, el passat mes de maig.

DISTINTIU D’OR

ABRIL BUENO CEREZO

DISTINTIU D’ARGENT

IVÁN AGEA GARCÍA

LUCAS AGEA GARCÍA

MARTINA BELDA RAMÍREZ

MARTÍN BURGOS ANDREU

DISTINTIU DE COURE

ÁLVARO NOTARIO DELGADO

LAIA REYES VENTURA

INÉS LUCÍA PALOMO BOSCÁ

Villarrobledofalla Sant Carles 2o25

RECOMPENSES majors infantils

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER

ISABEL CARRASCO PANADERO

MARIBEL DELGADO LÓPEZ

MANUELA MENGÍBAR GUTIÉRREZ

LAURA MARÍA DE CORTES ORELLANA SEVILLA

LUIS PIÑAR RODRÍGUEZ

Mª ÁNGELES PIQUERAS MOCHOLÍ

BUNYOL D’OR

ANA MARÍA CALERO BELDA

JOSÉ ANTONIO CARMONA VIDAL

IRENE COCERA VERA

LAURA MARTÍN VERA

BUNYOL D’ARGENT

LOLA ALMENAR PÉREZ

MARÍA DE LAS HERAS BRAVO

EDUARDO GARCÍA SEVILLA

ANA HERRAIZ ALBARÁÑEZ

FRANCISCO MARTÍNEZ ANDÚJAR

PILAR MÍNGUEZ CUCARELLA

SUSANA SÁNCHEZ DELGADO

JUAN JOSÉ SÁNCHEZ LARA

BUNYOL DE COURE

VICTOR MANUEL ALFARO CASTILLO

RAFAEL ARGUIJO DÍAZ

ROBERTO ALARCÓN LÓPEZ

DAVID MUÑOZ SANMARTIN

ROBERTO CARLOS BERBEL CARO

ALFREDO MUÑOZ FERNÁNDEZ

EDUARDO GARCÍA SEVILLA

JUAN JOSÉ MÁS PARDO

JUAN SEBASTIÁN SAN PABLO PARDO

NACHO GABALDÓN BARBERÁN

VICTOR SÁNCHEZ BAENA

PASCUAL FOLCH LARTIGAN

JONATHAN ANTONIO BELDA FERRERO

EVA LÓPEZ DEL TORO

AINHOA BOSCÁ CARRASCO

ENRIQUE VALERA CEBRIÁN

HELENA VENTURA GIL

JESÚS REYES MORENO

ALICIA JIMÉNEZ GARRIDO

CLAUDIA MACARRO NAVARRO

MARTA ROJAS COBO

MARIA DEL CARMEN SÁNCHEZ PEÑA

ZOILA BENAVENTE

VERÓNICA ENCARNACIÓN VALENCIA

AITANA INAREJOS FRESNEDA

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER i BRILLANTS

Un La columna vertebral que forma la nostra falla parla de cadascuna de les històries dels qui la componen. Històries lligades a un sentiment, un bategar faller que viu en cadascun dels cors de les persones que formen una comissió fallera.

Són dones que, any rere any, treballen per l’avindre de la festa, per tirar avant un projecte de família. Perquè una falla és molt més que una associació cultural; és la unió i l’acompassament de bategar de molts cors.

Des d’aquestes pàgines, la Falla Villarrobledo vol donar les gràcies a aquestes falleres pel seu lliurament a la nostra festa, a la nostra cultura i tradicions. Pel seu servei a la cultura aldaiera i valenciana, fent més gran aquesta columna vertebral fallera.

I per transmetre a les seues famílies aquest sentiment i ensenyar-los com batega un cor faller. Perquè no sols són falleres de bressol i família, sinó que a més fan més gran les nostres Falles inculcant en els seus fills i filles la tradició i el voler a la Falla.

Elles, que han sigut falleres majors; mares, filles i germanes de presidents i falleres majors de la nostra comissió; elles ens demostren què és ser fallera, què és el sentiment valencià, i què és el viure per les Falles.

Perquè sense elles, l’esquelet de la Falla Villarrobledo no seria el mateix.

De la vostra Falla: enhorabona i gràcies!

Anabel

León López

Mª José Vidal

Alejandro

Mónica Carrasco Moya

AL NOSTRE PRESIDENT AL NOSTRE PRESIDENT AL NOSTRE PRESIDENT

Javier, qui ens havia de dir fa tretze anys que el món de les falles ens uniria a un xativí i fins i tot aldaier, perquè el destí el va voler així. Fins a tal punt que este és el teu tercer any com a president de la comissió que m’ha vist créixer i que ja els dos volem tant. Eres un president exemplar, un referent en el qual fixar-se per a fer les coses bé i a la perfecció, amb treball, tenacitat, acurat i transparent.

Hui com a marit teu, em sent si cap un poc més orgullós de tu, per veure’t en l’home que t’has convertit, tant en el món de les falles, com en el personal.

Totes les qualitats bones que pot tindre una persona les tens tu. Per això els teus pares, la teua germana, els teus sogres i jo mateix, ens sentim privilegiats de tindre’t en les nostres vides.

Només queda desitjar-te un any ple de triomfs, perquè te’ls mereixes.

Només desitge que sigues feliç, perquè si ho eres, la teua comissió, la teua família, els teus amics i jo, el teu marit, també ho serem.

Perquè el meu millor regal és el teu somriure, et vull.

David.

Javier, ens agradaria dir-te com d’orgullosos que estem de tu, els teus pares i la xica, de veure en la persona que t’has convertit.

Quan vas nàixer, ja portaves les falles en els gens de part de la teua família materna; amb tan sols tres anyets, vas ser el president en la falleta de la guarderia: el teu Palau, com tu deies.

Després vas ser president infantil en la que va ser la teua comissió, la falla Espanyoleto, ala que pertanyies al teu poble, Xàtiva. Sempre disposat a participar en tot: teatre, presentació, balls, cavalcades, rally faller, decoració dels monuments, etc… no paraves. Però, sobretot, una de les coses que més recorde de tu com a mare, era com t’agradava pujar a la terrassa de casa i jugar a fer disfresses de cavalcades amb sabanes i seca-mans, i amb caixes de cartó i el que agafaves per casa.

Javier, esperem i desitgem que enguany siga igual d’inoblidable que els anteriors, que t’ho passes superbé i gaudeix de cada moment, viu la festa com tu saps i no oblides que la teua família et volem.

Els teus pares i germana.

JLavi amb les falles no és una cosa nova, el magnetisme d’esta meravellosa festa el va captivar de ben menut. Quan pense en Javi, veig un somriure seguit d’uns il·lusionats ulls verds. De ben menut ja li encantava pujar al casal, eixir en cada acte, vestir-se de faller i disfressar-se a les cavalcades amb aquestes disfresses tan elaborades que la seua mare, Enri, els feia a ell i a la seua germana amb molt d’enginy. L’any 98 va arribar el moment que amb tanta il·lusió havia esperat, ser president infantil de la seua volguda falla junt amb la seua incondicional Erica. Javi tenia clar que seria un any especial i encara que era un xiquet, tenia les idees ben clares. Una de les coses que volia era un berenar de president diferent, ell tenia la seua idea i la va portar a terme amb ajuda, clar de la seua família. Encara recorden tots els jocs que prepararem amb tanta

a màgia de les Falles ens va unir de manera inesperada. El 2018/19 creuà els nostres camins fallers i, a poc a poc, acabà sent l’origen de la nostra amistat. Les Falles, que tant de temps ens lleven i tantes experiències i records ens donen, han sigut les culpables de fer-nos viure junts milers de moments que, banyats en llàgrimes de nervis, tristeses o alegries, sempre guardarem amb nosaltres i formaran part dels fallers que siguem en un futur.

El temps, les moltíssimes converses i tot allò que passem junts han fet que les teues alegries es convertisquen en les nostres i que, sabent que mirem la nostra festa des d’un roig diferent del teu, les teues tristeses també ho són en part per a nosaltres.

Si de tema faller es tractara i et pillaran parlant amb Luis, de segur que estaríeu veient imatges de falles, parlant de ninots, cartó, pintura o acabats. En canvi, si ho feren amb Paula, parlaríeu de jupetins, teles, calces, camises o actes. I, això precisament, és el que definix

cura i la vesprada tan divertida que passarem. Javi és dels fallers que viuen la festa, l’entén i sap que cal treballar intensament perquè es puga portar tot endavant.

Enginyós, incansable, detallista, treballador, divertit. No vos conte res de nou, ja que Javi té la mateixa passió i devoció per la seua falla en Aldaia, com la tenia en Xàtiva de xiquet i adolescent. Perquè ell és així, un enamorat de la festa fallera. I el que vol la nostra festa, estiga on estiga, sempre la respectarà i la gaudirà al màxim. Javi, sempre has sigut un referent, allà on vas engalipes amb la teua il·lusió i eixe cor tan gran que tens. Us desitgem a tu i a tota la teua comissió unes meravelloses falles. Són molt afortunats de tindre’t.

Isabel Marina Sánchez, i els teus amics xativins.

gran part del faller que eres: la teua versatilitat i la importància que li dones a totes les vessants de la festa.

Recordar un sol moment junts és pràcticament impossible. Hem viscut de la mà proclamacions, presentacions, ofrenes de Junta Local, compartit nervis en lliuraments de premis, ballat dansà, donat la nostra xicoteta aportació en algun acte de la teua Villarrobledo...

Fa ja temps que compartim la nostra vida i, tant per a tu, com per a nosaltres, les Falles són ara mateix una part important d’ella pel que desitgem que aquest 2025 siga per a tu tot i més d’allò que desitges d’ell i, sobretot, que ho espremes al màxim, ja que els moments de nervis, cansament, inseguretat o incertesa units a les rialles, moments de complicitat, balls o la calor de la teua gent no tornaran de la mateixa manera. Cada any és únic, ja ho saps.

T’estimem moltíssim - fins i tot quan tens molta son ; ) -.

Paula y Luis.

PRESIDENT PRESIDENT PRESIDENT 2025

Javier Pastor i Guerola

Hola Fallers i falleres, és tot un honor per a mi dirigir-me a tots vosaltres com a president d’aquesta gran falla.

Les falles són pàtries de suro i cartó, amb cor de fusta i pell de sàtira, són paradisos asseguts en places o creus de carrers, són emocions entrellaçades amb foc, fetes homes i dones, emocions consumides per espurnes i cendres. Són una perfecta conjugació del verb estar, el qual sempre desfila emparellat; perquè per a estar, abans cal ser, i si som, ho hem de ser en temps futur. Per això crec que és la millor ocasió per poder felicitar a aquesta gran família. Als que han estat i malauradament ja no estan; als que esteu, i estareu. 40 anys fent de la nostra festa, una forma de vida, 40 anys fent Villarrobledo.

Felicitar a tots els presidents que han portat endavant aquesta comissió, així com a les seues directives i especialment a la meua. Gràcies als que sumeu i manteniu encesa la flama de les falles, eixa que cal apagar una nit i encendre-la l’endemà per a tornar a començar.

Però quan la flama es fa perpètua i no mor, es torna en record, record de 3 persones especials. Descobriment, amistat i família són les paraules que en venen a la ment quan us recorde a vosaltres, Marco, Lucia i Erica. Sols puc donar-vos les gràcies per aquest magnífic any, espere que mantingueu sempre encesa la flama del 2024 Ha sigut un honor estar junt amb vosaltres, no deixeu mai de voler aquesta festa, perquè no us imagineu el que sou capaços de donar. Sempre sereu les Falleres Majors de la falla Villarrobledo 2024 . I tu Marco, a més del president infantil 2024 , el meu primer mini presi, sempre… 2024 vos estime.

Inicien una nova etapa amb molt d’entusiasme i amb ganes de treballar per les nostres Falles. Hem hagut de parar les nostres activitats un temps, temps que hem aprofitat per a ser més forts. Hem sigut un exemple de valentia i unió, ajudant per tots els racòs del nostre poble. Des d’ací vull donar

les gràcies a tots els que heu fet el possible per avançar a poc a poc llevant fang, cuinant per als nostres veïns, aportant tot el possible perquè la nostra Aldaia es recupere. Intentarem mantindre les tradicions i adaptarnos als temps per seguir lluitant, promovent i perpetuant la Festa Fallera com es mereix.

Adriana, Jose i Lorena, Falleres Majors i President infantil de la falla Villarrobledo 2025 . És el vostre any, disfruteu-lo al màxim, gaudiu de tots i cadascun dels moments, per ajudar-vos sempre em tindreu a la vostra disposició, tant al món faller com a la resta del dia a dia. He de dir-vos que em sent molt afortunat de què sigueu vosaltres el xiquet, la xiqueta i la dona que ens representen aquest any.

Ara ja formeu part de la meua Família i espere que junts guardeu per sempre aquest 2025 únic i irrepetible.

Per últim i no menys important donar les gràcies infinites a la meua família i al meu home per tot el suport en estos tres anys. Gràcies a vosaltres soc qui soc; gendre, fill, germà, amant, amic i per damunt de tot faller. L’estima, admiració i treball no vos falta, sempre ajudant-me i recolzant-me en cada idea i projecte. Vos estime.

Fallers, socis i amics, desitge que tots junts passem un bon exercici faller, una gran setmana fallera i que gaudim al màxim com sabem, perquè en Villarrobledo estem d’aniversari. Villarrobledo és vida, així que aneu preparant-se per a viure la millor festa del món.

Per descomptat, donar les gràcies a l’Ajuntament, als col·laboradors, anunciants, i a tots els que fan possible que amb la seua col·laboració desinteressada tinguem la millor festa del món.

Visca Aldaia i les seues falles, i visca la Falla VILLARROBLEDO.

Villarrobledo falla Sant Carles 2o25

PRESIDENT

JAVIER PASTOR GUEROLA

JUNTA directiva

VICEPRESIDENT DE PROTOCOL, ACTES I XARXES SOCIALS

DAVID SOLIS RUBIO

VICEPRESIDENTA DE CONCURSOS

I ACTIVITATS DIVERSES

NOELIA VENEGAS MERLOS

DELEGATS DE PROTOCOL, ACTES I CONCURSOS

MARIO MATA NOTARIO

LORENA LÓPEZ RUIZ

ANA GARCIA MENDEZ

Mª ANGELES PIQUERAS MOCHOLI

VICEPRESIDENT DE DOCUMENTACIÓ, ÀREA SUBVENCIONS I PERMISOS

LUIS PIÑAR RODRIGUEZ

SECRETÀRIA

ANABEL LEON LOPEZ

VICESECRETARI, RELACIONS PÚBLIQUES

I PATROCINADORS

PASCUAL CARRASCO MOYA

DELEGADA DE FESTES, RELACIONS PÚBLIQUES

I PATROCINADORS

ESTRELLA PEIRO SAEZ

LOTER

VICENTE ORTEGA GOMEZ

TRESORERA, COMPTES I PRESSUPOSTOS

MARIANA RUBIO ARNAS

DELEGADA DE QUOTES I ACTIVITATS BANCÀRIES

MARIBEL DELGADO LÓPEZ

VICEPRESIDENTA D’ACTES, INFANTILS I DIVERSES

LIDIA ALFARO BALLESTERO

DELEGADES D’INFANTILS

MARIBEL CEREZO HERNANDEZ

Mª ÁNGELES GIMÉNEZ MORENO

VICEPRESIDENT D’ACTIVITATS DIVERSES, COMPRES I CUINA

JOSÉ FRANCISCO RUBIO ALVAREZ

DELEGADES DE COMPRES, CUINA I ACTIVITATS

DIVERSES

MARISA LEON TARIN

MARI RUIZ SANCHO

Mª ANGELES VERA BECERRA

BENI VERA BECERRA

DELEGADA DE JOVENTUT, FESTES I XARXES SOCIALS

MELANIA FERRER MOSCARDÓ

DELEGATS DE JOVENTUT I FESTES

JOSE ANTONIO CARMONA VIDAL

OSCAR MARTIN GOMEZ

VICENT MORCILLO SILVESTRE

DELEGATS DE CASAL I BARRA

FRANCISCO MARTIN JULIAN

VICENTE MIRAVET FERNANDEZ

VICENTE SÁNCHEZ ORDOÑEZ

DELEGATS DE LOGISTICA I TRANSPORT

FRANCISCO RECHE SANTOS

FERNANDO MARTINEZ VILLANUEVA

JOSE SANCHEZ LOPEZ

DELEGATS I DELEGADES

DE JUNTA LOCAL FALLERA D’ALDAIA

ENRIC FERRER MOSCARDÓ

CINTHYA ZAPATA ORTIGOSA

ROCIO DELGADO LÓPEZ

JOSÉ FRANCISCO RUBIO ALVAREZ

Villarrobledofalla Sant Carles

COMISSIÓ major

FERNANDO AGEA PÉREZ

JOSEFINA AGUILAR PIQUERAS

ROBERTO ALARCON LOPEZ

JOSÉ ALCARRIA BADILLO

ESTER ALFARO BALLESTERO

VICTOR MANUEL ALFARO CASTILLO

LOLA ALMENAR PÉREZ

TAMARA ANDREU COBOS

JUAN ANTONIO ANDREU MORENO

RAFAEL ARGUIJO DIAZ

MARÍA AMPARO ASES BERMÚDEZ

MARIA ISABEL ATIENZAR SOTOS

ADRIAN AVILA DE LA TORRE

JULIA BALLESTERO RIBERA

JONATHAN ANTONIO BELDA FERRERO

ZOILA BENAVENTE

ROBERTO CARLOS BERBEL CARO

SANDRA BOLSICO CARRASCO

AINHOA BOSCA CARRASCO

ANTONIO BURGOS MILLAN

ANA MARIA CALERO BELDA

JOSÉ MANUEL CARMONA HERRERO

JENNIFER CARMONA HERRERO

MÓNICA CARRASCO MOYA

DAVID CARRASCO ORDÓÑEZ

ALICIA CARRASCO ORDÓÑEZ

ISABEL CARRASCO PANADERO

NOELIA CLAJER GORDILLO

IRENE COCERA VERA

ROCIO CONTRERAS BLAZQUEZ

JOSÉ MANUEL CÓRDOBA VERA

SILVIA CRUZ TUDELA

SANDRA CRUZ TUDELA

Mª ISABEL DE LA O APARICIO

MARÍA DE LAS HERAS BRAVO

AITANA EGEA DÍAZ

VERONICA ENCARNACION VALENCIA

LUCÍA FALCÓN MARTÍNEZ

FERNANDO FALCÓN TORTOSA

MANUEL FERNÁNDEZ SEVILLA

PASCUAL FOLCH LARTIGAN

NACHO GABALDON BARBERAN

ADRIAN GÁMIZ RUIZ

YOLANDA GARCÍA ASES

ITZIAR GARCÍA FERNÁNDEZ

SERGIO GARCÍA GIL

PEDRO JOSÉ GARCÍA MEDINA

ESTHER GARCÍA MONTERO

SOFÍA GARCÍA MONTERO

JULIO GARCIA PEREZ

MARIA JOSE GARCIA REDONDO

EDUARDO GARCÍA SEVILLA

RUBEN GIMENEZ NUÑEZ

ESTANISLAO GIMÉNEZ SUÁREZ

JUAN JOSE GONZALEZ MAQUEDA

JORGE GUTIÉRREZ GIMÉNEZ

JENNIFER GUTIÉRREZ GIMÉNEZ

RICARDO GUTIERREZ MORENO

CARLOS GUZMÁN AGUILAR

ALEJANDRO GUZMÁN AGUILAR

MARIA AMPARO HERNAIZ DIAZ

SARA HERNAIZ DIAZ

ANA HERRAIZ ALBARÁÑEZ

JUAN JOSÉ HERRERA FRANCO

AITANA INAREJOS FRESNEDA

ALICIA JIMENEZ GARRIDO

IRENE LAZARO MORENO

EVA LOPEZ DEL TORO

ANABEL LÓPEZ RIBERA

NOELIA LÓPEZ ROMÁN

CLAUDIA MACARRO NAVARRO

SERGIO MARÍN SUAY

LAURA MARTÍN VERA

FRANCISCO MARTÍNEZ ANDÚJAR

MARÍA MARTÍNEZ ANDÚJAR

JUAN JOSE MÁS PARDO

ANA MENDEZ MARTIN

MANUELA MENGIBAR GUTIERREZ

RAQUEL MILLA AREVALO

PILAR MÍNGUEZ CUCARELLA

ANGELA MORCILLO SILVESTRE

CARLOTA MOYA SAIZ

ALFREDO MUÑOZ FERNANDEZ

DAVID MUÑOZ SANMARTIN

ALBERTO NAVARRETE LOPEZ

JAVIER NAVARRETE LOPEZ

JOSÉ VICENTE NAVARRETE YÁÑEZ

LUCÍA NOTARIO CLAJER

JULIÁN NOTARIO GALLARDO

JAVIER NOTARIO GALLARDO

ESTHER NUÑEZ PIQUER

LUCIA ORDÓÑEZ CARRASCO

SANTIAGO ORDOÑEZ SANCHEZ

JUAN ANTONIO ORELLANA SEVILLA

LAURA Mª DE CORTES ORELLANA SEVILLA

ERICA PASTOR GUEROLA

DANIEL PAU GÓMEZ

AHIRIS PEREZ GRASSI

IZAN PIÑAR RUIZ

SHEYLA PIÑAR RUIZ

NOEMÍ RAMÍREZ GARCÍA

JAUME RECHE SERNA

JESUS REYES MORENO

MARTA ROJAS COBO

ADRIÁN ROMÁN CARRASCO

ANTONIO ROMÁN LÓPEZ

ANAÏS RUIZ PEREZ

MARIA RUIZ SANCHEZ

MINERVA SAHUQUILLO REINOSO

JUAN SEBASTIÁN SAN PABLO PARDO

VÍCTOR SÁNCHEZ BAENA

JUAN SANCHEZ BEA

PAULA SÁNCHEZ CARRASCO

ANDREA SÁNCHEZ CHIQUERO

SUSANA SANCHEZ DELGADO

JUAN JOSÉ SÁNCHEZ LARA

VICENT SÁNCHEZ LÓPEZ

CELIA SÁNCHEZ LÓPEZ

ENCARNI SÁNCHEZ MARTÍN

EMILIA SÁNCHEZ MARTÍNEZ

MARIA DEL CARMEN SANCHEZ PEÑA

OSCAR SANCHEZ SEGURA

NURIA SÁNCHEZ SEGURA

JUAN ANTONIO SERNA GARCÍA

ENCARNI SERNA LEÓN

LEANDRO SOLERA CARMONA

MANUEL SOLERA MARTINEZ

CRISTINA VALDELVIRA LÓPEZ

ENRIQUE VALERA CEBRIÁN

HELENA VENTURA GIL

PAQUI VERA BECERRA

MARÍA JOSÉ VIDAL ALEJANDRO

ROCÍO VILLA GONZÁLEZ

Ala meua reina fallera, el cor de la Falla Villarrobledo.

Hui vull dedicar-te estes paraules no sols com la teua parella, sinó com el teu major admirador. Ser fallera major no és només un títol, és un reflex del teu lliurament, la teua elegància i la teua passió per les nostres tradicions. Cada vegada que lluïxes el teu vestit, cada vegada que representes a la nostra falla, ens fas sentir més orgullosos de tu. Eres la llum que il·lumina cada acte, el somriure que representa l’esperit de Villarrobledo i

Hola germaneta,

No saps el que sent en veure’t hui, amb la banda de Fallera Major de la Falla Villarrobledo, la teua falla.

Des de xicoteta tenies clar que volies ser fallera major i vas ser una increïble fallera major infantil, però no vas parar ací. T’he sentit parlar d’aquest moment amb tanta il·lusió i esperança, com si fora el més gran de tot. I hui, veure que ho has aconseguit, que el teu somni s’ha convertit en realitat, m’ompli d’alegria i amor. Sé que per a tu ser fallera major és una mica més que un títol. És un llegat de carinyo, de passió per la nostra tradició, i d’aquests anys d’esforç, sacrifici i amor a la nostra falla. No sols és un honor per a tu, sinó per a tots els que et coneixem, perquè en veure’t complir el teu somni, també sentim que nosaltres formem part d’aquest camí que has recorregut.

Hui celebres no sols el que eres, sinó tot el que has donat a esta falla i a tots els que t’envoltem. Estic tan orgullós de tu, de la teua força, la teua dedicació i la persona meravellosa que eres. Estic segur que esta experiència serà inoblidable i et farà créixer encara més com a persona. Gaudix de cada instant, perquè te’l mereixes més que ningú seràs la millor fallera major que ha tingut i tindrà esta falla per què vals molt.

Et vull amb tot el meu cor i encara que físicament estiguem separats saps que soc ací al teu costat cuidant-te i donant-te tot el meu suport. Gaudix del teu any.

l’ànima que unix a la nostra gent. Però, més enllà de la dona fallera, eres la meua companya, el meu suport i la meua major felicitat. Veure’t complir este somni, em recorda com d’afortunat soc de caminar amb tu en aquesta vida.

Hui i sempre, la meua reina no necessita banda ni corona, perquè la teua essència brilla més que qualsevol adorn. Gràcies per ser inspiració, per donarho tot i per demostrar que les falles no sols són festa, sinó també amor i tradició.

T’estime amb tot el meu cor, i hui soc ací, orgullós, per a donar-te suport en cada pas d’aquest increïble camí que estàs recorrent.

David.

Estimada Lorena,

Aprofite aquest trosset de fulla per recordar-te, una altra vegada, l’amistat que aquesta falla va unir. Encara que no t’ho (cregues ???) fa aproximadament uns 15 anys que vam començar a conéixer-nos una miqueta més enllà. Un 16 de març disfressades de mexicanes va ser suficient per a unir-nos fins avui. Suficient per a formar aquesta família de 8 que tant de por dona quan entra per la porta d’un restaurant. Per viatjar, riure i plorar junts.

Gràcies per ser família per als meus i deixar que la teua família també siga la meua.

Per ser una amistat de les grans, per preocupar-te com la que més.

Acompanyar-te aquest any també és un luxe per a mi, encara que m’explotes de feina saps que sempre ho faré amb el meu millor somriure.

Pentinar-te a les 5 del matí després de gastar uns quants tiquets, o retocar-te un rodet en mig d’una cercavila, sempre serà la meua passió.

Gaudix-ho com només tu saps; balla, riu, crida, plora, que jo ho faré amb tu, emocionada de veure’t aquest any brillar representant la nostra falla.

Sempre recordaré aquesta foto amb molta estima. Gaudix de cada instant perquè el 2025 ja és teu.

Amb afecte, la teua amiga Irene

A LA NOSTRA FALLERA MAJOR

Segons el diccionari “amiga” és una persona amb qui es manté una amistat, una relació afectiva entre dos persones, construïda sobre la base de la reciprocitat i el tracte assidu.

He tingut la sort de compartir este significat amb tu des de fa ja molt temps. Una amistat que ens va unir en aquell col·legi on tants bons moments hem passat junts. Sabíem que seríem bons amics perquè fins i tot anys després i en els moments no tan bons hem estat sempre un al costat de l’altre superant sempre tot el que la vida ens ha oferit.

Has estat sempre present en tots els esdeveniments importants de la meua vida, i com això sempre s’ha basat a estar un per a l’altre, així ho he fet jo amb tu també. Mai se m’oblidarà el dia que em vas dir que anaves a ser mamà i com era d’esperar perquè no m’ho vaig creure, fins que em vas ensenyar el llibre de família i la primera ecografia i em vas dir: Que!? Ara si t’ho creus? Mai oblidaré aquell dia!! I nou mesos després em vas donar la responsabilitat de ser oncle per primera vegada, vas ser la primera amiga que tenia un bebé; agafar a Noelia en braços per primera vegada va ser una mescla entre nervis, il·lusió i molta por!

Quatre anys després la història es va tornar a repetir i em vas tornar a donar la mateixa notícia, també recorde les teues paraules: “Mario espere que ara no haja de tornar a traure el llibre de família” També va ser molt emotiu el primer dia que vaig agafar Alba en braços, però la cosa ja era diferent. Jo crec que tots sabíem de sobres que este xicotet terratrémol s’anava a cuidar només. Per continuar parlant de dies importants en la

Dèsset anys després tenim l’oportunitat de reviure un dels moments més importants per a tu, en esta falla que t’ha vist créixer, influenciada per la teua família, que hem fet que les falles siguen una manera de viure per a tu.

Que bonic veure’t gaudir d’este gran esdeveniment!

teua vida, també em vas fer partícip el dia de les teues noces, la meua pregunta és: Et va faltar algun càrrec més que donarme aquest dia? El teu perruquer personal, damo d’honor amb les altres amigues, i per si no fora prou… cerimoniant i responsable de casar-te!!!! Zero pressions i responsabilitat amiga!! Però et diré que també ho vaig gaudir al màxim i per sempre serà una experiència preciosa que duré amb mi.

I ja per acostar-nos el màxim al present em vaig a aquell dia d’abril del 2024 en el qual les teues paraules van ser: “Mario estic pensant a fer una bogeria! I si m’apunte per a ser Fallera Major de la nostra falla?” Aquest dia sí que no me’l podia creure, fins que vaig mirar a David i la seua cara me’l va confirmar! No era broma! M’ho deies de veritat! I així és, ací estem gaudint d’enguany. No saps la il·lusió que em fa poder compartir i gaudir enguany amb tu, amiga meua, un any a més, més especial si cap, ja que la nostra falla celebra el seu 40 aniversari! Crec que no has pogut triar un any millor!

Amiga, només em queda desitjar-te que visques un any increïble, que aprofites cada minut com si fora l’últim i que gaudisques de cada acte amb la mateixa il·lusió que el primer. Jo seré ací per ajudarte en tot el que necessites i perquè sempre lluïsques perfecta com el que eres: UNA GRAN FALLERA MAJOR! M’alegre molt per tu, i estic superorgullós de la dona, mare i amiga que eres. Així que només em queda dir que et vull molt AMIGA i que ens queda molt per viure! Que vixca per sempre la fallera major de l’any 2025: LORENA ANDREU I LUCAS!

Ha sigut difícil arribar fins ací però molt bonic aconseguir-ho. Això és un somni per a tu que, encara que ha tardat, ha acabat fent-se realitat.

Esperem que el gaudisques tant o més que en 2018, el teu any de fallera major infantil.

Els teus pares estarem al teu costat perquè així siga.

Et volem, papa i mamà.

Et vull, Mario.

FALLERA MAJOR FALLERA MAJOR FALLERA MAJOR 2025 Lorena Andreu i Lucas

L’homenatge que ací es relata en aquest reconeixement per a una dona que es falla, és festa i sentiment.

Una amiga de veu certera, combativa i lluitadora, d’ànima noble i fallera valenciana de fe i de cor, festera.

Aquesta terra valenciana plena d’horts de tarongers de tu té enveja sana quan desfiles pels carrers.

Aldaia i les seues falles, les dolçaines i tabalets, t’acompanyaran amb rialles Villarrobledo i els teus fallers.

Perquè has tornat a ser de la falla la major primor. Tots a una veu orgullosos cridem: Lorena, la nostra Fallera Major.

Villarrobledo falla Sant Carles 2o25

FALLA FALLA FALLA 2025

Artista:

Loren Fandós

Lema: El món d’Oz

Quin ens anava a dir que en aquest any convuls hauríem tots de partir cercant un nou futur.

És el que va passar a les llunyanes terres d’Oz quan la Bruixa i el Mag es posaren a peu de canó.

Tots dos volien el poder com Sánchez i Feijóo uns es barallen al Congrés i els altres al regne d’Oz.

Al mateix que en la història del Mag i la bruixa verda tots tenen una part roïna que no volen que es veja.

Veuràs la bruixa rodejada de micos que tenen ales els faran sempre tot el que a ells els manen.

Són els joves de hui dia embovats en la pantalla el que els diguen faran votar a Vox o muntar baralla.

Altres micos fugen volant com passa a aquest país; no valoren els estudiants i ells busquen millor destí.

No són els únics que fugen en aquest poble aldaier també ho fan els polítics com feu Paula, del PP.

Veuràs en la mateixa escena als preocupats ciutadans que pel camí de baldoses un nou futur cercaran.

Els han dit que si seguixen les grogues baldoses trobaran tot allò que es mereixen a un regne peculiar.

Està tot ple de castells, però no de realitat, tot il·lusions i mentides que al cap s’han muntat.

Influenciats pels polítics de roselles disfressats obriran els seus pètals i a tu t’embabucaran.

Seguint el seu camí de baldoses grogues aniran els protagonistes a veure què troben.

Aquest lleó és diferent, encara no té valor i l’assenyalen pel carrer i li fiquen malnoms.

Villarrobledofalla Sant Carles 2o25

Ell al Mag vol demanar ser molt més valent i que la gent ja no el mire per ser ell el diferent.

Al costat podràs veure un homenet de ferro fet és l’home d’hojalata i vol un cor per a ell.

Ell vol tindre sentiments estimar i que l’estimen; no sap el que està dient, acabarà dins de Tinder.

El seu amic fet de palla és un espantaocells, no té gens d’intel·ligència i vol tindre un cervell.

Si de veritat ell sabera que és millor ser ignorant no has de preocupar-te mai i no haver de res pensar.

I Dorothy els acompanya als seus desitjos demanar ella guarda el seu secret l’únic que vol és tornar.

S’ha cansat de la fantasia i dels personatges incomplets ella vol tornar a casa; tot el que necessitava ha aprés.

Mira al d’alt i veuràs al remat de la falla en un globus va penjant d’aquesta història el Mag.

Ell pareix que és perfecte i fa màgia si ell vol, té controlades les bruixes i contenta a la població.

En este cas descobriràs que no tot és com et penses té una altra cara el Mag caldrà que el coneixes.

Acompanyat per la bruixa que al principi ningú vol quan acabe la pel·lícula haurà fet tot un torn.

Ella pareix la mala del conte jutjada a soles pel seu color es deixen portar per aparences no tenen en compte el seu cor.

Demostrarà que no és roïna i acabarà fent-se voler. Apreneu bé la lliçó: no jutgeu al diferent!

EL PAS DEL TEMPS.

Dorothy va fer un viatge per aprendre i millorar una transformació que pas a pas ací veuràs.

Tota plena de rellotges aquesta escena veurem simbolitzen en la falla com passa el temps.

Quan Dorothy arribà a aquest país llunyà va anar aprenent i amb el temps canviant.

Aquest rellotge digital ens recorda que fa poc tots els nostres van sonar en un dia que fa por.

Arribà tard la senyal que ens havia de cuidar i acabarem ben mullats i amb el fang fins al cap.

És ara aquesta una lliçó que Dorothy aprendrà: has de fer-ho millor i a temps al poble avisar.

Veurem al seu costat el que tots ara usem per a estar informats de l’hora i del temps.

Una mena de rellotge, però en altre format veus com passa el temps i si tens algun “Whatsapp”.

Ací és on va arribar una notificació tardana; el govern ens va oblidar i ens va pillar la DANA.

Ara toca fer consciència i arreglar el que ens ha fet un grapat d’incompetència també anomenat Govern.

Mentre ix de la caixeta el cuco està avisant que alguna cosa ha passat i ens hem de mobilitzar.

Perquè tota ajuda cal quan el nostre món s’enfanga: agafa granera i poal i ajuda on faça falta.

Din Don ha vingut a ajudar a una peli que no és d’ell coms tots els voluntaris que ací es deixaren la pell.

Encara que no siga el seu lloc no va voler faltar a l’escena de rellotges és el seu món i d’ajudar on hi haja faena.

A la vora de l’escena dos rellotges més hi haurà són de tots els més antics el d’arena i el solar.

A la nostra protagonista l’hauran d’ensenyar a aprendre de la història però no tornar al passat.

I per al futur poder veure també podràs trobar en la mateixa escena la teua carta astral.

Posarà en clau d’estreles si pobre o ric seràs, si tindràs moltes parelles o fadrí acabaràs.

Totes estes cartes ajuden a fer el camí de baldoses i per a veure que al futur també trobarem bones coses.

REGALS ENVERINATS

La darrera de la falla oculta un gran secret un regal enverinat com el que feren al govern.

Jo ara et vote si tu vols, però a canvi demanaré dels pressupostos el control i poder canviar la llei.

Per a tindre independència o pels jutges controlar et donaran la confiança que després trairan.

El que veus és un patge que oferix el reu regal una gemma que lluïx d’un color que fa pensar.

És que està fent la dreta espanyola al congrés: regalant la democràcia a un partit que no fa res.

Té un molt bon grapat de cabuts a internet ocupats desinformant per a alterar la gent.

I així voler aconseguir que els progressos del passat que tant haguérem de lluitar es queden sempre oblidats.

FESTES A OZ

Quan Dorothy arribà a les terres del regne d’Oz a tot el món trobà en mig d’una celebració.

Celebraven que la bruixa ja no estava a la ciutat; ara l’anem a mostrar com ho fem els valencians.

Diuen que som sol i festa i és d’allò més real tots els mesos trobem algun sant a celebrar.

Ja comencem l’any amb molt a celebrar: al gener amb Sant Antoni amb un porc al seu braç.

Esperem que no se’l furten els tres reis del mateix mes, el porquet seria un regal molt bonic per als xiquets.

Però si el porc el furten molt lluny no haurà d’anar si vol tindre un altre al congrés el trobara.

En l’escena hi veuràs cada mes una festivitat al febrer amb Valentí celebraràs els enamorats.

I quan per fi arribe març i et fiques el jupetí no eixiràs del casal: pareix que visques allí.

Aprén que en aquest poble de tradició molt fallera hi ha més festes populars com els moros i cristians.

Sant Jordi el seu patró amb el drac acompanyat. A Aldaia són els fundadors: Muladins, Al-Morzhar i Califat.

Agarrem altres festes també com el Rocío i Sant Joan les farem nostres ací i a les falles les gaudiràs.

Corre, puja, que ve el bou no el que tenen els artistes quan arriba el gener i no estan les falles llestes.

Ens referim a l’animal que solten pel carrer ací es celebra Sant Fermín correguent davant d’ell.

Quasi acaba l’estiu i arriba la festa gran la de tots els aldaiers que al Crist passejaran.

Al final de la setmana ja no queda ningú viu de tanta passejadeta: més festes i menys tridus!

Serà el moment de la Carxofa que ningú mai comprén: ix un xiquet que mai s’escolta vestit tot com angelet.

Si encara et queden forces a aquesta recta final la gran fira d’Albacete hauràs de visitar.

I si ets més valenciana que l’orxata i els fartons celebraràs el teu amor amb piruleta i tronador.

Són els dolços valencians que en octubre regalen els que estan enamorats i en un mocador embalen.

Li direm a Dorothy que acabe el seu any amb nosaltres i aprenga tradicions nacionals i importades.

Com a Mèxic fan celebració, a novembre el Dia de Morts; fiquen altar i donen menjar i l’adornen amb moltes flors.

A Itàlia mengen llentilles a la nit de Cap d’Any a nosaltres que ens va la festa muntem bon guiri gai.

És així com ella va aprendre a voler la tradició cada mes un sant i festa; som de traca els espanyols.

Villarrobledofalla Sant Carles 2o25

SÒCIS i SÒCIES

AMAIA BAENA RUIZ

AMELIA MOLINA MARTOS

ANA LOPEZ ROMAN

ANA SILVESTRE CORRALIZA

ANDREA PASTOR BECERRA

ANTONIO CEREZO NAVARRETE

ANTONIO PEREZ CASTIZO

ASCENSIÓN MONTERO MORENO

CARIDAD FRESNEDA JIMENO

CARMEN NOTARIO RODA

CAROLINA FERNANDEZ SEVILLA

CAROLINA VALDELVIRA LOPEZ

CRISTINA VALDELVIRA SANMARTIN

DANIEL GARCIA SANCHEZ

DANIEL LOPEZ SANCHEZ

ELBA NAVARRO DENGRA

ESTEFANIA FERNANDEZ GARCIA

FALI CARRASCO ORDOÑEZ

FALI ORDOÑEZ ANDRADES

IGNACIO MACIAS ARANDA

ISABEL PANADERO MOLINA

JOSÉ DENGRA LICHE

JOSE DIAZ SANCHEZ

JOSE GOMEZ ROMERO

JOSE MIGUEL BOLSICO GARCIA

JOSE PEÑARANDA LAOSA

JOSE RAMON RUIZ MISLATA

JOSEFINA SANCHEZ MARTIN

JUAN CARLOS LLAVERO HOYOS

JULIÁN CLEMENTE CUEVAS

LAZARO AMOR CABALLERO

LEONARDO CORDOBA SANCHEZ

LOURDES GALLEGO PEREZ

Mª ANGELES MARTINEZ OREA

Mª DOLORES LOPEZ ROMAN

Mª JOSE GIMENEZ SUAREZ

MANUEL SOLIS SACEDÓN

MARI MERLOS MORENO

MARIA BURRIEL CORTES

MARIA CHACON BENITEZ

MARIA E. CASTRO PRECIADO

MARTA VERA BECERRA

NACHO ANGULO BARONA

NAYIRA LOPEZ CASTRO

NURIA NOTARIO MARTÍN

PEDRO VALERO GIL

PETRI LUCAS TORTAJADA

RAUL ANDUJAR MARTINEZ

ROSANA MINGUEZ CUCARELLA

ROSI ORDOÑEZ ANDRADES

SALVADOR LEON CABEZUELO

VERÓNICA VERA CURADO

JUNTA LOCAL FALLERA D’ALDAIA

Cort d´honor de la Fallera Major Infantil d’Aldaia

Abril Bueno Cerezo

Cort d’honor de la Fallera Major d’Aldaia

Melania Ferrer Moscardó

Delegades i delegats de JUNTA LOCAL FALLERA D’ALDAIA.

Rocío Delgado López

Enric Ferrer Moscardó

Cynthya Zapata Ortigosa

José Francisco Rubio Álvarez

PROGRAMA DE FESTES

DIVENDRES 21 DE FEBRER.

21:00 h. SOPAR al casal de la falla.

Després de sopar: RONDALLA a les Falleres Majors d’Aldaia i les seues Corts d’honor, a l’Ajuntament d’Aldaia.

22.00 h. Presentación del Llibret 2025

DISSABTE 22 DE FEBRER.

08:00 h. MACRODESPERTÀ conjunta de totes les Falles d’Aldaia.

11:00 h. REPLEGÀ pels carrers del nostre Barri. 19:00 h. CRIDA de les falles 2025 per les Falleres Majors d’Aldaia.

En acabar, inauguració de l’EXPOSICIÓ DEL NINOT. Per la nit: INICI DE FESTA.

DIUMENGE 23 DE FEBRER.

17:00 h. GALA DE RECOMPENSES, premis menors i presentació del Llibret 2025 de Junta Local Fallera d’Aldaia, al TAMA.

DIVENDRES 28 DE FEBRER.

21:00 h. SOPAR al casal de la falla, i PENJÀ DE QUADRES de les nostres Falleres Majors.

23:00 h. NIT D’ALBAES als representants de les nou comissions falleres d’Aldaia.

DISSABTE 1 DE MARÇ.

17:00 h. CAVALCADA DEL NINOT.

Eixirem tots junts del nostre casal amb les nostres disfresses per a lluir-nos com tots els anys.

DIUMENGE 2 DE MARÇ.

12:00 h. CRIDA al Barri del Crist. Les falleres majors de la nostra comissió Adriana i Lorena, junt amb les falleres majors de la nostra falla veïna, Luz Casanova, donaran la benvinguda a les Falles al Barri del Crist. 14:00 h. DINAR al casal.

Per la vesprada, LLIURAMENT DE RECOMPENSES als fallers i falleres de la nostra falla, al casal.

DISSABTE 8 DE MARÇ.

21:00 h. SOPAR DE LA FALLERA MAJOR I EL PRESIDENT i inauguració de la carpa. Lorena i Javier conviden a totes les falleres, fallers, socis i sòcies a un sopar per a donar per començada la setmana fallera. 00:00 h. DISCOMÒBIL en la carpa.

Villarrobledofalla Sant Carles

SETMANA FALLERA

DISSABTE 15 DE MARÇ: EL DIA DE LA PLANTÀ.

20:00 h. PLANTÀ de la FALLA INFANTIL, donant per començada la setmana fallera.

21:00 h. SOPAR per als XIQUETS de la falla. Les nostres cuineres de la Falla Villarrobledo vos faran un sopar per a xuplar-se els dits!

22:00 h. FESOLÀ per a sopar i arreplegar forces per a la Plantà major.

00:00 h. PLANTÀ de la FALLA GRAN.

Agafarem forces amb els dolços i xocolate als peus de la falla gran.

DIUMENGE 16 DE MARÇ: EL DIA DELS PREMIS.

08:00 h. Primera DESPERTÀ pels carrers del nostre Barri.

En acabar, DESDEJUNAR al casal amb xocolate i dolços.

11.00 h. GRAN PARC INFANTIL per a tots els fallers i les falleres!

14:00 h. DINAR al casal.

Enrecorda demanar els tiquets abans!

19:00 h. Lliurament de PREMIS a les Falles d’Aldaia 2025. Vestits de fallers, anirem a la plaça de l’Ajuntament d’Aldaia per arreplegar els palets que acreditaran els nostres premis d’enguany.

21:00 h. SOPAR al casal i NIT DE DISFRESSES, enguany amb la temàtica: CABARET CHARLESTON.

00:00 h. Primera GRAN DISCOMÒBIL amb BATALLA DE DJ’S a la nostra carpa.

DILLUNS 17 DE MARÇ:

EL DIA DE LA VISITA DE CASALS.

08:00 h. DESPERTÀ i després XOCOLATÀ per a desdejunar al nostre casal.

10:00 h. VISITA ALS CASALS DE LES FALLES VEÏNES. Vestits de valencians i amb la nostra xaranga anirem a visitar els casals de les falles d’Aldaia i la Junta Local Fallera.

14:00 h. DINAR al casal.

16:00 h. PARC INFANTIL de colxonetes per a tots els xiquets, i no tan xiquets…

20:30 h. BERENAR - SOPAR DELS REPRESENTANTS INFANTILS. La nostra Fallera Major Infantil Adriana i el nostre President Infantil Jose conviden a tots els xiquets i xiquetes de Villarrobledo a berenar per agafar forces després del parc infantil.

21:00 h. CONCURS DE TRUITA DE CREÏLLES i sopar de germanor al casal.

23:00 h. Ballarem amb una nova DISCOMÒBIL en la carpa.

Villarrobledofalla Sant Carles 2o25

DIMARTS 18 DE MARÇ: EL DIA DE L’OFRENA.

08:00 h. DESPERTÀ pels carrers del Barri.

Com sempre, després, XOCOLATÀ.

11:00 h. ESMORZAR FALLER.

14:00 h. DINAR al casal.

15:00 h. CONCURS de reposteria.

18:00 h. OFRENA a la Verge del Desemparats, a Aldaia.

Amb les millors gales valencianes i la mantellina al cap anirem a oferir les nostres flors a la Verge, amb la resta de comissions d’Aldaia.

22:00 h. SOPAR al casal.

Apunta’t per a poder arreplegar el teu entrepà!

00:00 h. NIT FLUOR. Gaudirem d’una gran discomòbil amb llums, pintures i ANIMACIÓ en la nostra carpa.

Tirarem la resta de les nostres forces (i dels nostres tiquets) en l’última nit de festa de les Falles 2025.

DIMECRES 19 DE MARÇ: EL DIA DE LA CREMÀ.

08:00 h. Darrera DESPERTÀ.

Cremarem tota la pólvora que encara ens quede despertant als veïns del Barri. Després, DESDEJUNI al casal.

12:00 h. MISSA DE CAMPANYA i OPERACIÓ KILO.

Amb la mantellina, anirem a la missa de campanya a la plaça de La Constitució d’Aldaia i, seguidament, desfilarem portant el menjar a les monges.

14:30 h. MASCLETÀ al Cinturó Verd.

15:00 h. DINAR al nostre casal.

17:00 h. BERENAR. Xocolate i bunyols per a totes i tots els membres de la Falla.

20:00 h. CREMÀ FALLA INFANTIL.

23:00 h. MASCLETÀ NOCTURNA en la nostra demarcació. En acabar, CREMÀ de la FALLA GRAN.

* Recordeu que per a poder participar en la DESPERTÀ cal complir amb la normativa per aquest acte, i anar acreditats amb el corresponent carnet CRE.

* Els tiquets per als DINARS de la setmana fallera es vendran abans que comence aquesta al casal, per tal de fer una previsió.

* L’horari de la CREMÀ de les nostres falles pot variar segons els premis aconseguits.

* La Directiva recomana mirar tots els dies la pissarra del casal, ja que els horaris dels actes poden variar.

PALMARÉS 2024

Pregunta a una fallera o un faller quan tremola tot el seu esquelet amb més força a Aldaia. Quasi amb tota seguretat, citarà la vesprada del 16 de març.

Milers de cors citats sota el balcó de l’ajuntament de la nostra població: milers de manteletes, saragüells i arracades esperaran en la plaça per a rebre les seues anhelades banderoles.

Quan s’acosta l’hora, les nostres falleres majors i presidents, entren al consistori, i ací comencen els nervis. Els batecs es fan més forts i el cos comença a ser inestable; els ossos no responen be. I quan el primer so s’emet des del balcó, tot ha començat.

Aquest dia, el dia que les falleres i fallers d’Aldaia coneixen com “el dia dels premis” és un dels més emocionants del nostre any faller. Sabrem els fruits, en forma de banderola, de tot el treball d’un any. Dels nostres artistes fallers, de les nostres cavalcades, la nostra decoració de carrer…

Ací deixem un record de què sentírem els fallers i falleres de Villarrobledo durant el passat 16 de març, en veure a Javier, Lucia, Marco i Erica eixir al balcó, fent bategar amb força el nostre cor.

¡FLIPA QUÉ PRECIO!

COME Y BEBE COME Y BEBE

SIN LÍMITES

963 08 71 75

RECAMBIOS Y CRISTALES PARA MAQUINARIA DE OBRA PÚBLICA

Desde 6€ menú cumpleaños niños

Menús especiales para grupos

Esmorzars, dinars, sopars i celebracions

680 59 42 44 611 50 09 13

Partida la Plana nº 31 - La Font d’en Carros

Nuestra Carta

FIESTAS POPULARES 2025

Del 22 al 31 de agosto

Uñas Bea

C a l l e D r . C o r t é s , 1 2

B a r r i o d e l C r i s t o , A l d a i a 6 5 8 0 7 3 5 6 4

Nos encargamos de todo.

Servicios funerarios

Asistencia 24 horas - 96 151 29 39 - info@lucem - www.lucem.es

Frutería del barrio

Calle Juan Ramón Jiménez 38A

Bº del Cristo - Aldaia

641 05 00 11

Carrer Les Encreullades nº1 bajo derecha

623 01 32 78

LA BONA CUINA

CHE QUE BO

Calle Manuel Sanchis Guarner 6

Xirivella

Realizamos encargos

Amb la col· laboració de la