Llibret Falla Blocs Platja 2025

El llibret ha participat en la convocatòria premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025

El present llibret participa als Premis de Lletres Falleres 2025

2025Platja

si el somni fora (com diuen) una treva, un pur repos de la ment, per que si et desperten bruscament sents que t’han robat una fortuna?

J.L.Borges , , versió digital:

Edita: A.C. Falla Blocs Platja Coordinació: José Javier Pardo i Fco.Javier Greses

Disseny i maquetació: Panalfallero.com

Versadora: Letizia Noguera i López

Tirada: 700 exemplars Dipòsit Legal: V212-2014

fentel llibret

I els somnis... somnis són. Dissenyar i confeccionar el llibre d’aquesta falla és un somni, un somni que ja dura més d’una dècada. És pensar-ho, imaginar els seus colors, idear novetats i sorpreses. I és un somni que es converteix en real, d’eixos que pocs tenim en les nostres vides, perquè arribat febrer es materialitza a les nostres mans. Els somnis són inconscients i creen mons imaginaris on tot és possible, però també són les metes que ens marquem, la qual cosa volem aconseguir, i sempre que comencem el llibre de Blocs, desitgem que siga rebut amb il·lusió, que aquesta il·lusió mai decaiga, i si es pot emportar algun premi, millor que millor.

Tot el llibre va il·lustrat amb ones i núvols per a donar la sensació d’estar somiant, i quasi tots els articles de la temàtica van acompanyats d’una il·lustració que, de manera onírica, reflecteix eixe article però en forma de somni.

Basant-se en eixos conceptes, per a la portada hem volgut fer un altre collage (mai havíem usat aquesta tècnica per a la portada d’aquest llibre) on es veu a una xiqueta que s’ha quedat adormida amb un llibre en blanc a la mà, un llibre que es convertirà en llibret, a través dels seus somnis, de les seues idees, de mil i una ocurrències.

La xiqueta somia amb castells en l’aire, amb animals, amb volar... Amb aconseguir la lluna i ser tan alta com ella, amb ser astronauta, amb solcar entre estreles. Somia amb un dia ser fallera major, amb la batalla de flors. I per a això, compta ovelles i es queda adormida, i evita les mans d’eixos monstres que apareixen entre malsons. Al voltant d’ella, quatre angelets per això de “quatre angelets té el meu llit, quatre que me’l guarden“. Somia, en definitiva, que arribe març i es materialitze la falla 2025, i veja a joc el seu llibret, eixe del qual tant aprén i tant gaudeix.

Elde l’any passat va ser un somni complit més, però especialment dolç. Un quart lloc, mai es va aconseguir un premi tan alt. Enhorabona Blocs, i sí, a vosaltres, perquè teniu molt clar en la vostra comissió que, per a aconseguir els somnis, cal treballar-los, i porteu molts anys ja apostant pel llibret, per la cultura i per fer falla.

sumari 2025 falla Blocs Platja

4-Saluda dels nostres representants.

6-President Infantil.

8-Fallera Major Infantil.

10-Comissió Infantil.

12-Falla Infantil.

14-Versat Falla Infantil.

16-Distintius infantils.

16-Jocs infantils.

18-Nous/ves bloquerins/nes

20-La son i els somnis. Guia didàctica.

28-Junta Directiva

30-Fallera Major.

32-Recompenses JCF.

33-Firmes i dedicatòries.

34-Comissió major.

36-Falla Gran.

38-Versat Falla Gran.

40-Fent somnis... fent Cultura.

42-L’exercici dia a dia.

52-Blocs solidaris.

54-XXXIV Lo Cant de l’Estoreta.

58-Bloquers pel món.

60-Grup de balls.

61-Grup de teatre.

62-Grups de playback.

63-Els premis sommiats.

64-Programa de festes.

somnis, somnis son apartat tematic , ,

68-Pròleg.

73-Somnis de fang.

74-Els somnis vius.

80-Explorant el món nocturn de la infancia.

88-El Museu ferroviari de València.

96-El somni de Sorolla.

104-Songoj

108-El naiximent d’un somni. L’aparició de la FMV i la Cort d’Honor.

118-Somnis de fallera major.

122-El somni de l’Agent Cooper.

128-Somnis de cartó.

136-Somnis complits... a mitges.

144-Malsons presents i futurs.

154-Galeria comercial.

saluda dels nostres representants 2025

Hola, que tal? què està ocorrent? Què ens està passant? Estem somiant desperts, pessigar-nos les galtes o confirmar-nos el que creiem i estem vivint, de veritat som els quatre representants de la millor falla del món?

Perquè mentre no ens desperten ho viurem amb la màxima energia i amb la major il·lusió.

Mentre seguim en aquesta fase REM, us comptarem un poc de nosaltres.

Encara que els quatre no som fallers de tota la vida, som fallers de cor, ho portem en la sang i en els gens, i és sentir el soroll d’un petard, o els acords d’una xaranga i el nostre cor comença a bategar al ritme de les notes del nostre himne de València.

Una de les definicions de la RAE del somni diu el següent “Cosa que manca de realitat o fonament, i, especialment, projecte, desig, esperança sense probabilitat de realitzar-se”. Però nosaltres li hem donat la volta a aquesta definició i us ho anem a contar.

Paula, quan era molt xicoteta i si us recordeu d’ella, era una xiqueta molt bona que sempre estava en la falla darrere de Sergio i Irene, ja deia ella el que volia, ser Fallera Major de Blocs Platja, i amb la seua organització, de tot al detall, havia de ser l’any 2025.

Julito es va adonar que amb el seu currículum faller, havia arribat el seu moment de fer un pas avant i poder viure aquest somni. És net i nebot de president, i fill, germà i nebot, diverses vegades, de fallera major, així que només li falta ser el President Infantil per a completar aquest meravellós quadre familiar faller.

Vero, fallera des que va nàixer, sempre havia volgut ser Fallera Major, en les seues múltiples converses amb la seua inseparable Andrea li ho ha dit milions de vegades.

Julio, que està en el seu segon any, té el somni de repetir els èxits de l’any passat, tant en el LlibretBlocs com en les Falles Infantil i Gran, però el seu major somni és que tots els fallers visquen i gaudisquen de cada acte i cada moment de l’any faller, i que arribe el 20 de març i diguen: vull que tornen a començar.

Encara que podem semblar molt diferents, quan ens ajuntem, formem un gran equip i coincidim en moltes coses, tots estem esperant i anhelant que arribe el moment de l’Ofrena i sobretot enguany, on podrem demanar a nostra mareta amb el mantell replet, per tots els somnis i desitjos que els valencians han anat demanant durant dos dies, també coincidim que la veritable essència i el que realment té valor a ser faller és compartir tots el moments amb els amics i amb la família, la calor d’una abraçada, una mirada còmplice o un riure etern d’eixos que no et recordes com va començar.

Una de les coses que més ens està agradant de viure aquest somni és amb la gran quantitat de gent que l’estem compartint, els nostres presis i falleres majors del Sector, les ja conegudes com floretes del 2025, els nostres amics i familiars, alguns fallers i altres no, però que s’estan bolcant amb nosaltres a cada moment...

Del que estem molt orgullosos és de la nostra Junta Directiva, que treballa incansablement tot l’any perquè puguem tindre de tot: Tresoreria gestionant els diners perquè no falte de res, Secretaria informant-nos de tot i complint els terminis rigorosament, Compres buscant els millors preus perquè tinguem de tot, Cultura organitzant-nos els actes més importants per als representants, els nostres Infantils fent-nos passar grans vesprades de jocs i berenars, Festejos amb els seus concursos, activitats, festes i esmorzars i com no els de Diverses, fent que mai falte de res.

Si ens permeteu continuar somiant, continuarem fent-ho fins que l’última brasa de la falla gran s’apague, fins que les últimes notes de l’himne deixen de sonar, fins a l’última abraçada fallera, l’últim petard, fins que la jaqueta blava agafe la última essència d’olor de pólvora i fum de la cremà... però us convidem a tots a fer-ho amb nosaltres, fallers, veïns, patrocinadors, per que Blocs Platja és més gran quan estem tots junts, SOM BLOCS.

VISCA VALÈNCIA, VISQUEN LES FALLES i COM NO, VISCA LA FALLA BLOCS PLATJA !!!!

PresidentInfantil

Julio Sánchez-Barriga i Mena

Edat: 14 anys.

Estudis: 3r de l’ESO.

Aficions: muntar a cavall.

Què és el que més t’agrada de les falles: l’Ofrena.

Com és el somni de la teua vida: m’encantaria anar a unes olimpíades representant al meu país en la disciplina d’hípica.

Quin és el teu somni com a President Infantil: que tots els fallers puguen gaudir amb mi i jo amb ells, i que faça bon temps en Falles.

2025 falla Blocs Platja

Fallera Major Infantil

Verónica Pestana i Valverde

Edat: 13 anys.

Estudis: 2n de l’ESO.

Aficions: escoltar música i estar amb els meus amics.

Què és el que més t’agrada de les falles: l’Ofrena.

Com és el somni de la teua vida: viatjar pel món, conèixer cultures diferents i viure noves experiències.

Què et preocupa: no saber què passarà en el futur.

Quin és el teu somni com a Fallera Major Infantil: representar de la millor manera a tota la Comissió i conèixer a gent nova.

falla Blocs Platja

comissió infantil

Ballesta Galindo, Daniela

Ballesta Galindo, Leo

Cabello Verdeguer, Alma

Cañamero Bonmatí, Alejandro

Carrión Muñoz, Daniela

Carrión Muñoz, Iker

Castillo Conde, Adriana

Chuliá Chirivella, Martina

Chuliá Embuena, Adrián

Chuliá Embuena, Nuria

Comeche Fernández, Ariadna

Comeche Pascual, Paula

Cotano Rodríguez, Celia

Cotano Rodríguez, Joaquín

Domínguez Romagosa, Alejandro

Domínguez Romagosa, Mario

Domínguez Romagosa, Mateo

Doñate Giménez, Oscar

Doñate Giménez, Rosa

Espallargas Duato, Martina

Espallargas Duato, Noah

Falcó Torres, Idaira

Inmaculada

Fernández Alemany, Izan

Fernández Alemany, David Fernández Alemany, Mia

Ferrer Luis, Silvia

Hidalgo Sevilla, José

Homsani Silvestre, Laia

Hortal Grau, Aaron Hortal Grau, Noa

Jiménez Chirivella, Alba

Laraudogoitia Carrión, Juan

Laraudogoitia Carrión, Vega

Laraudogoitia Carrión, Sofía

Lázaro Font, Catalina

Lázaro Font, Enzo

López Del Toro, Mateo

Luz Martínez, Natalia

Luz Martínez, Sofía

Maeztu Escoto, Lluna

Marín Llopis, Isaac

Marín Llopis, Noha

Martínez Mas, Silvia

Masiá Pastor, Álvaro

Medina Del Rio, Lucia

Medina del Rio, Martina

Meléndez Riera, Erik

Mena Nicolau, Pablo

Mena Nicolau, Pepe

Mocholí Sánchez, Olivia

Monleón Encinar, Raúl

Montoro Capilla, Vera

Mora Martínez, Elías

Moreno Rubio, Martín

Moril Oliver, Celia

Pastor Cuevas, Adriana

Peiró Salazar, Laura

Peiró Salazar, Sara

Pérez Velasco, Bruno

Pérez Velasco, Kilian

Picazo Domingo, Izan

Pilan Peiró, María Luisa

Piles Fernández, Valentina

Prieto Fornás, Enzo

Prieto Fornás, Zoe

Puebla Rodríguez, Lea Victoria

Ramón Fornás, Noa

Rel Rosalén, María

Riera Bretones, Rousse Merie

Rivas Gil, Lucía

Rivas Gil, Pablo

Rocher Gómez, Joan

Roque Minguet, Marc

Roque Minguet, Paula

Rosalén Tejedor, Miriam

Ruiz López, Celia

Ruiz López, Pablo

San Benito Cebolla, Bruno

San Benito Cebolla, Carmen

Sánchez López, Lucas

Sánchez-Toril Canos, Álvaro

Santonja Heredia, Isabel María

Sarrión Baus, Rubén

Segarra Pardo, Carla

Seguí Latorre, Juan Gabriel

Sevilla Lis, Martín

Suay Trujillo, Adriana

Valero Martínez, Cayetana

Vidal Velasco, Valentina

Vidal Velasco, Vega

FallaInfantil

Artista: Víctor Hugo Giner i Navarro

Esbós i idea: Diego Iglesias i López

Lema: “Tot l’any”

Versadora: Letizia Noguera i López

LaFalla Infantil 2025 té com a lema “Tot l’any” i tracta sobre els actes infantils de la nostra festa que desenvolupem al llarg de tot l’exercici faller. Com son molts i variats, anem a distribuir-los per les estacions climàtiques del nostre planeta.

A l’estiu comencem amb l’elecció dels representants infantils, la nostra Fallera Major Infantil junt al President Infantil, no pot faltar la festa de Sant Joan a juny, on tots gaudim d’un dia ple d’activitat i aigua, celebrem les mini olimpíades, demostrant l’esperit esportiu de la xicalla i com no, el Concurs Bloquers pel món, portant la nostra Comissió a tot arreu.

A la primavera comencem amb la Crida, tret d’eixida de la festa, agarrem forces amb la Xocolatà per a tota la Comissió Infantil i despertem a tots els Blocs amb la mascletà a mà pels nostres carrers.

A la tardor presentem els esbossos de les nostre falles, donant la importància que es mereix al nostre artista faller, fem visita al taller on estan creant la nostra falleta i celebrem la festa de Halloween, on ens fiquem els més terrorífics.

A l’hivern tots gaudim dels nostres balls regionals i la música tradicional valenciana, esperem amb tota la il·lusió la visita dels Reis Mags al nostre Casal i preparem amb molta devoció l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats.

Esperem que la falleta agrade a la xicalla i tinga el reconeixement que es mereix.

versat Falla Infantil

Hi han moltes etapes que envolten el món faller. Què et pensaves? Que la festa tan sols durava un mes?

De gener a desembre es gaudeix de la germanor i prepara el cor per a la setmana gran.

I, què gira al voltant de la setmana de falles? Què trobem a banda del foc i les rialles?

Revisem el calendari i les diferents estacions per demostrar que les falles tot l’any és emoció.

Estiu

L’estiu es la estació on comença l’any, perquè posem nom i cara als nostres representants.

També fem festa d’un antic ritual saltant les ones i el foc la nit de Sant Joan.

A les miniolimpiades competim per l’or i visitem moltíssims països amb Bloquers pel mòn.

Tardor

En aquesta estació es presenten els projectes que presidiran el carrer la setmana de festes.

Anem al taller a fer una visita i veiem molt de prop com treballa el nostre artista.

També celebrem la coneguda festa de morts i els xiquets i les xiquetes s’ho passen de por!

Hivern

És temps de fred i de celebració i el reis te recompensen per les teues bones accions.

També la tradició té un lloc especial i es practica en grup el nostre ball regional.

Ja queda menys per a que arribe el moment de portar-li flors a la nostra mare de Déu

Primavera

Ara si que si la festa arriba i anem tots junts a vore la crida.

S’han obert les portes de la nostra ciutat perquè celebren les falles extrangers i valencians.

Quan arriba Sant Josep ja no tenim tristesa perquè durant tot l’any es celebra la nostra festa!

Letizia Noguera i López

distintius Junta Central Fallera

Distintiu d’Argent

Minerva Andrés Mercado

Daniela Ballesta Galindo

Adriana Castillo Conde

Alejandro Domínguez Romagosa

Noah Espallargas Duato

Natalia Luz Martínez

Sofía Luz Martínez

Erik Meléndez Riera

Enzo Prieto Fornás

Joan Rocher Gómez

Marc Roque Minguet

Distintiu d’Or

Valentina Amer Rubio

Paula Comeche Pascual

Mª Luisa Pilán Peiró

Rubén Sarrión Baus

solucions

Jocs

En total hi ha 12 ovelles , ja que l’animal del mig és un carnero

La resposta de l’endevinalla es: les estrel·les

L’ordre correcte dels camins a triar és: C / A / B

Infantils

Xavi vol ser astronauta. Somia amb, de major, volar pel cel, comptar estreles, saludar als seus amics i amigues de la falla des de la Lluna. De nit, quan es queda adormit, en somni es converteix en aquest intrèpid astronauta que recorre l’univers. No obstant això, perquè aquest somni no es convertisca en malson, ha de resoldre aquests tres exercicis. Pots ajudar-lo?

ovelles diferents

Per tindre una bona nit, n’hi ha que comptar ovelles. Troba les cinc diferències en els dibuixos següents. Per cert, si sumem totes les ovelles de les dues il·lustracions, quantes ovelles hi ha en la granja?

“En el cel brillen i no es poden comptar, són com l’or, són com l’arena de la mar.”

Qué son?

Resposta:

Als somnis es pot volar. Si Xavi vol arribar al seu coet, després a les estreles del nord i després a Júpiter, quin és l’ordre correcte dels camins a triar? 1er 2n 3r

1. Alma Cabello Verdeguer 15-01-2024

Filla de Antonio i Aida

2. Lucía Grau Belenchón 31-03-2024

Filla de María i Brian

3. Juan Laraudogoitia Carrión 6-05-2024

Fill de Nacho i Laura.

4. Vega Laraudogoitia Carrión 6-05-2024

Fill de Nacho i Laura.

5. Zoe Prieto Fornás 27-05-2024

Filla de Laura i Aitor

6. Idaira Inmaculada Falcó Torres 17-10-2024

Filla de Abel i Ainara

7. Martina Medina del Rio 18-12-2024

Filla de Jorge i Laura

6 2

7

falla Blocs Platja la son i els somnis guia didactica ,

Sergio Espallargas Castillejos Mestre d’Educació Infantil

Pintura de somnis:

Convida els xiquets a imaginar un somni i a representar-lo amb pintura o ceres en un full gran. Pots suggerir-los que incloguen elements com núvols, estrelles o personatges que apareguen en els seus somnis.

Mòbil d’estrelles:

Crea un mòbil amb estrelles, llunes i núvols de paper o cartó. També pot servir com a decoració per a la seua zona de descans.

Teatre d’ombres:

Usant una llanterna i retalls de paper, els xiquets poden inventar històries inspirades en els seus somnis mentre projecten ombres en la paret.

Cançó de l’hora de dormir:

Crea una cançó o melodia sobre els somnis amb instruments simples com tambors o maraques. Els xiquets poden contribuir amb sons o paraules.

Collage de somnis:

Proporciona’ls revistes, paper de colors i pegament perquè creen un collage que represente com s’imaginen un somni. de 2 a 6 anys perspectiva creativa 1.

de 7 a 10 anys

Dibuixar un somni memorable:

Els xiquets poden dibuixar un somni que recorden, amb colors vius i detalls. Poden afegir descripcions per a donar context a l’escena.

Crear un “paisatge oníric”:

Utilitza plastilina o materials reciclats per a construir un món imaginari inspirat en allò que veuen en els seus somnis.

Inventar un “guardà de somnis”:

Els xiquets dissenyen un personatge que protegeix els seus somnis, com un animal màgic o un ésser fantàstic.

Espectacle de titelles de somnis:

Crea titelles amb calcetins o paper i representa una història basada en somnis.

Pintura fosforescent del cel nocturn:

Utilitza pintures que brillen en la foscor per a crear un quadre d’estrelles i constel·lacions.

Acontinuació s’ofereix una bateria d’activitats a realitzar, destinades a diferents grups d’edat, per a famílies i/o docents que vulguin fer ús de les propostes. Les activitats són simplement suggeriments. Serà a gust de qui les realitza adaptar-les a les necessitats del nen/a o grup al qual es dirigeixen. Qui escriu espera que aquest conjunt d’activitats sigui útil per a la persona lectora a l’hora de treballar amb els infants una temàtica tan misteriosa i atractiva com és el món del somni.

de 11 a 14 anys

Il·lustrar un somni abstracte: Representa un somni utilitzant tècniques d’art abstracte, explorant colors, formes i textures per a capturar emocions i atmosferes.

Crear un curt animat sobre un somni:

Utilitza eines digitals o dibuixos en seqüència per a animar una escena basada en un somni, siga real o inventat. Dissenyar un “món de somnis”: Els estudiants poden crear un mapa o un diorama d’un món fantàstic basat en allò que imaginen al somiar.

Fotografia onírica:

Utilitza càmeres o telèfons per a crear imatges surrealistes que reflectisquen com podrien veure’s els somnis, afegint efectes o jugant amb perspectives.

Composició musical inspirada en els somnis:

Utilitza aplicacions de música o instruments per a crear una peça musical que evoque la sensació de somiar.

de 2 a 6 anys

Rellotge del somni:

Utilitza un rellotge gran de cartó per a explicar les diferents fases del dia i quan dormim. Ajuda’ls a marcar l’hora a la qual es desperten i se’n van al llit.

Simulació del cicle del somni:

Fes un joc on representen les diferents fases del somni (somiar, moure’s, descansar profundament) amb gestos o moviments.

Exploració d’animals dormilegues:

Investiga quantes hores dormen diferents animals i compara-ho amb els xiquets. Per exemple, sabien que els gats dormen molt més que les vaques?

El cervell adormit:

Explica de manera senzilla com treballa el cervell mentre dormim. Usa una maqueta de plastilina per a mostrar les diferents parts del cervell.

Dia i nit:

Crea un experiment amb una llanterna i una pilota per a mostrar com s’alternen el dia i la nit i com això afecta el somni.

de 7 a 10 anys

Estudi dels cicles del somni:

Investiga les etapes del somni amb diagrames senzills. Els xiquets poden crear una línia del temps que represente el somni lleuger, profund i REM. Comparar patrons de somni en diferents cultures: Parla sobre com dormen les persones en diferents parts del món (migdiades, llits compartits, etc.) i dibuixa exemples.

Construir una maqueta del cervell i el somni:

Amb plastilina o materials casolans, crea un model del cervell i explica quines parts s’activen mentre somiem.

Experiment de relaxació:

Investiga com es calma el cos abans de dormir. Fes exercicis de respiració i registra com canvia el ritme cardíac o les sensacions físiques.

Investigació d’animals nocturns:

Investiga animals que estan actius a la nit (com mussols o ratpenats) i parla sobre per què tenen patrons de somni diferents.

11 a 14 anys

Registre de patrons de somni:

Porta un registre de les hores de son durant una setmana. Analitza com influeix en l’energia, la concentració i l’estat d’ànim dels xiquets.

Investigació sobre el somni REM: Explora què ocorre al cos durant les diferents etapes del somni. Crea un pòster informatiu o una presentació multimèdia per a mostrar els descobriments.

Construcció d’un model del cervell somiador: Crea una maqueta del cervell amb plastilina o altres materials, destacant les àrees implicades en el somni, com la cortisa cerebral i el sistema límbic.

Exploració dels trastorns del somni:

Investiga problemes com l’insomni, l’apnea del son o el somnambulisme. Presenta els descobriments en format d’infografia.

Simulació del cicle circadià: Dissenya un diagrama que explique com els ritmes circadians afecten el son i com la llum artificial pot alterar-los.

de 2 a 6 anys

Llig contes que parlen del somni, Bona nit, Lluna o L’ós que no podia dormir. Anima els xiquets a inventar el seu propi final per a la història.

Diari de somnis:

Encara que no puguen escriure, demana’ls que dibuixen alguna cosa del que recorden haver somiat i que ho conten als seus companys.

Inventar un personatge dels somnis:

Creeu junts un personatge que habite en els seus somnis. És un animal, un monstre amigable o un núvol que parla?

Rimes sobre el somni:

Ajuda els xiquets a crear xicotetes rimes sobre el que fan abans de dormir o el que veuen en els seus somnis.

El llibre dels somnis:

Crea un llibre amb les històries i dibuixos dels somnis de tots els xiquets. Serà un record col·lectiu i únic.

7 a 10 anys

Escriptura d’un conte de somnis:

Escriviu una història breu basada en un somni real o inventat. Poden incloure un principi, un desenvolupament i un final sorpresa.

Explorar mites sobre els somnis:

Llegiu mites o contes tradicionals que parlen dels somnis (com els atrapasomnis) i discutiu el seu significat.

Crear un poema “somiat”:

Inspirant-se en imatges dels somnis, escriviu un poema. Pot ser amb rima o un poema lliure.

Club de llibres nocturns:

Llegiu històries o fragments de llibres relacionats amb el somni, com Alícia al País de les Meravelles (que ocorre en un somni), i reflexioneu sobre el text.

Diari de somnis:

Durant una setmana, els xiquets anoten o dibuixen els seus somnis al despertar i després els comparteixen a classe per buscar patrons o temes comuns.

de 11 a 14 anys

Escriure una història surrealista: Inspirar-se en els somnis per escriure una narrativa breu amb elements fantàstics o desconcertants, al estil d’autors com Lewis Carroll o Julio Cortázar.

Debat sobre el significat dels somnis:

Llegir fragments de textos sobre la interpretació dels somnis (com els de Freud o Jung) i debatre si creuen que els somnis tenen un significat ocult.

Antologia de somnis: Crear un llibre col·lectiu on cada estudiant contribuisca amb un somni narrat o inventat, il·lustrat amb dibuixos o gràfics.

Poemes onírics:

Escriure poemes inspirats en somnis, utilitzant metàfores i llenguatge evocador per descriure escenes o emocions nocturnes.

Anàlisi de somnis en la literatura: Llegir i analitzar fragments de llibres on els somnis juguen un paper important, com Alícia al País de les Meravelles, Macbeth o La metamorfosi.

de 2 a 6 anys

Màscares per somiar:

Fes màscares de dormir amb cartolina i elàstics suaus.

Decora-les amb colors i textures perquè siguin úniques.

Coixins personalitzats:

Amb teles petites i cotó, permet que cada xiquet decori un mini coixí que pugui utilitzar o guardar.

Ampolles de calma nocturna:

Omple ampolles amb aigua, brillantina i petits objectes.

Agita-les i observa com es van assentant, com una forma de relaxació abans de dormir.

Joc de rols: hora de dormir:

Crea una mini rutina de son amb nines, llits petits i mantetes. Els xiquets poden practicar “acostar” les nines.

Caixeta de somnis feliços:

Decora una caixa petita on els xiquets puguin guardar

de 7 a 10 anys

Construir atrapasomnis:

Utilitza aros, fil, comptes i plomes per crear atrapasomnis personalitzats. Poden investigar el seu origen en les cultures indígenes.

Coixins temàtics:

Dissenya i cus una funda de coixí amb símbols o colors relacionats amb el somni.

Calendari del somni:

Crea un calendari on registren les hores de son i com es senten l’endemà. Això ajuda a entendre la importància del descans.

Ampolles relaxants de “nit estrellada”:

Omple ampolles amb aigua, brillantina i figures petites per imitar el moviment relaxant del cel nocturn.

Caixetes de “somnis feliços”:

Decora caixes en què guardaran notes o dibuixos de coses positives que els agradaria somiar.

de 11 a 14 anys

Construcció d’un atrapasomnis

avançat:

Utilitza materials com fils, comptes i plomes per crear atrapasomnis personalitzats i més complexes, entenent el seu simbolisme i la seva connexió amb la cultura indígena.

Diari visual de somnis:

Portar un diari on combinen text i dibuixos per registrar els seus somnis i reflexionar sobre ells, creant una narració visual del seu món oníric.

Creació de màscares de somnis:

Dissenyar i decorar màscares que representin els temes o emocions dels seus somnis, utilitzant diferents materials per reflectir les sensacions i imatges que els afecten.

Disseny d’una “rutina de somni ideal”:

Elaborar pòsters o maquetes que mostrin com organitzar el seu espai i hàbits per millorar la qualitat del son, destacant elements com la relaxació, el temps de descans i la comoditat.

Collage sobre el significat del somni:

Utilitzar retalls de revistes, fotos i dibuixos per crear un collage que representi la importància del somni en les seves vides, destacant els beneficis del descans i els seus somnis

juntadirectiva

PRESIDENT: JULIO MENA i GIMENO

Secretari: Ximo Iglesias Cerdà

Mitjans de comunicació i Xarxes Socials: Alba Ferri Rodríguez

Àrea de Tresoreria

Vicepresident 1er: Sergio Espallargas Castillejos

Tresorer: Nacho Ruíz Aldana

Comptadora: Mar Navarro Sifre

Vicecomptador: Joaquín Cotano Villalobos

Delegades de Loteries: Tere Tatay Navarro i Pilar Cabrera Mompó

Àrea de Cultura

Vicepresident 2n: Fco.Javier Greses Cardona

Llibret Blocs: José Javier Pardo Parrizas

Cant de L’Estoreta: Sergio Espallargas Castillejos

Grup de Balls: Sandra Rodríguez Cabrera

Grup de Teatre: Vicente Sánchez Tapia

Falles i Artistes: Diego Iglesias López

Protocol i Actes fallers: Raquel Rocher Fernández

Col·laboradores: Patricia Fernández López, Mª José Seguí Rosalén, Inma Zaragoza Tortajada i Eva Fernández Roca.

Àrea de Festejos

Vicepresident 3er: Abel Valero Ballester

Delegada Festejos: Pilar Ferrer Pérez

Delegada: Sandra Díaz López

Delegada: Claudia Sáez Chuliá

Delegada: Ainhoa Sancho Rodríguez

Delegat: Nicolás Maeztu Gómez

Col·laboradors: Néstor Martínez Xirivella, Daniel Muñoz Seguí i Alba Ferri Rodríguez.

2025 falla Blocs Platja

Àrea d’Activitats Diverses

Vicepresident 5é: Adrián Arquiola Giménez

Delegat Activitats Diverses: Alejandro Cervera Sánchez

Delegat: Miguel Ángel Sánchez Quirós

Delegat: Joaquín Cotano Villalobos

Delegat: Rafael Sarrión Rivero

Delegat: Carlos Bernuz Alarcón

Delegat: Adrián Sánchez-Toril Canos

Delegat: Vicent Roca Escrich

Delegat: José Vicente Espallargas Fenollosa

Delegat: Ramón Montero Jiménez

Delegació de PlayBack

Majors:

Delegat: Domingo Galera Sánchez

Delegada: Claudia Sáez Chuliá

Infantils:

Delegada: Ainhoa Sancho Rodríguez

Delegada: Ainara Torres Garriga

Coordinador de Seguretat

Delegat: Isaac Marín Martín.

Fallera Major

Paula Fernández i Molina

Edat: 26 anys

Estudis, professió: recepcionista en centre de bellesa Eunoia. Graduada en Magisteri Infantil.

Aficions: gaudir de la meua família, conversar amb les meues amigues i estar en la meua segona casa, el Casal.

Què és el que més t’agrada de les falles: no podria triar només un acte, el que més m’agrada de les falles és la germanor, crear una família que treballa i gaudeix per a aconseguir un mateix objectiu.

Quin és el teu somni en la vida: la felicitat de la meua família, m’encantaria que sempre foren feliços i poder acompanyar-los en tots els moments de la seua vida.

Què et preocupa: les injustícies que vivim diàriament en la nostra vida quotidiana.

Quin és el teu somni com a Fallera Major: gaudir de la meua comissió i representar a la meua comissió de la millor manera per que es senten orgullosos i que les futures falleres majors tinguen com a referència el 2025.

falla Blocs Platja

recompenses Junta Central Fallera

Bunyol d’Argent

Sara Ahuir Aubán

Alejandra Cerveró Gargallo

Laura Del Río Ramón

Samuel Díez Sánchez

Estefanía Escalante Ruíz

Rafael Francisco Gilva Cerveró

José Andrés Lorite García

Rosa María Martínez Torres

Neus Minguet Martí

Ainhoa Sancho Rodríguez

Bunyol d’Or

Oscar Amer Parras

Luisa Muñoz Ballester

Miguel Nacher Moreno

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer

Mª Mercedes Campos Navarro

Alejandro Domínguez García

Miguel Ángel Domínguez

Martínez

Mª Cristina Fernández López

Francisco Gutiérrez Reyes

Mª Cristina Pallardó Del Río

Joaquín Rel Marco

José Luís Sánchez-Toril Pozuelo

Patricia Isabel Verdeguer Pastor

Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer

Raquel Baus Aucejo

Oscar Comeche Gallego

Raquel Chuliá Ferriz

Rafael Trilles García

firmes i Dedicatories ,

comissió major

Amer Parras, Oscar Angulo Canosa, Ma Isabel Aparicio Álvarez, Alonso

Aparicio Álvarez, Mireia

Aparisi Herrero, María Dolores Arquiola Giménez, Adrián

Asunción Cataluña, Enrique Manuel Asunción Venancio, Enrique Aubán Sendra, María Teresa

Aygües Orejuela, José Bacete Correcher, Ángel José Ballesta Hernández, Daniel Ballester Blasco, Juana Baus Aucejo, Raquel Baus Chisbert, Noelia Belenchón Babiloni, María Berges Güemez, Álvaro Berges Güemez, Marta Bernat García, Carla Bernat García, Lucia Bernat Quilis, Victor Bernúz Alarcón, Carlos Blanco Fort, María Ángeles Bonmatí Novalvos, Sonia Broseta Chirivella, Joan Cabello Flores, Antonio Cabrera Mompó, Pilar Cambrils Alonso, Mamen Campos Navarro, Mercedes Cancel Barceló, Andrea Canillas Chuliá, Lia Canillas Chuliá, Pau

Cano Martínez, Adriana

Canós Busquets, María Cristina Cañamero Bonmatí, Sofía

Cañamero Moreno, Gustavo Adolfo Capilla Tatay, María Teresa

Carrión Molla, Javier

Carrión Molla, Laura

Carrión Navarro, Javier

Cataluña Gordillo, Carmen

Cebolla Sanahuja, Sonia

Cervera Sánchez, Alejandro Enrique

Chuliá Espí, Maria

Chuliá Ferriz, José Miguel

Chuliá Ferriz, Raquel

Chuliá Gómez, Ana María

Chuliá Gómez, José Diego

Chuliá Oliver, Aida

Chuliá Rams, María Amparo

Chuliá Zaragoza, David

Chuliá Zaragoza, María

Claramunt Cotano, Gemma

Comeche Gallego, Alejandro

Comeche Gallego, Oscar

Conde Fernández, Ma Cristina

Conde Vallet, Antonio

Conesa Gómez, María Dolores

Costas Cerveró, Iván

Costas Silveira, Florentino

Cotano Rodríguez, Carla

Cotano Villalobos, Joaquín

Dasí Seguí, Claudia

De La Concepción Chirivella, Vicente J. Del Rio Ramon, Laura

Del Toro Navarro, Charo

Diaz Aleixandre, María Dolores

Diaz López, Sandra

Diez Sánchez, Samuel

Dolz Fernández, Nadia

Doménech Beltrán, Jorge

Domingo Diaz, Edgar

Domingo Valles, Elena

Domínguez García, Alejandro

Domínguez Martínez, Miguel Ángel

Donoso Roig, Carla

Donoso Roig, José Vicente

Doñate Giménez, Francisco

Doñate Peleguer, Oscar

Duato Llorens, Andrea

Embuena Carañana, Verónica

Escalante Ruiz, Estefanía

Escoto Mengual, Tamara

Escrich Diaz, Estefanía

Espallargas Castillejos, Sergio

Espallargas Fenollosa, José Vicente

Fernández Tarín, David Ferrando Azorín, Juan Carlos Ferrer Pérez, Jessica Ferrer Pérez, María Pilar Ferri Rodríguez, Alba Ferriz Ramírez, Fina

Foj Audivert, María Begoña Font Rodríguez, David Font Rodríguez, Isabel Fontestad Utrillas, Mabel Fornás Blanco, Laura Fornás Blanco, Ma Ángeles Fornás Casamayor, Emilio Galera Peris, Diego Galera Sánchez, Domingo Galera Sánchez, Luis Miguel Galindo Gil, Judith Gallart Fernández, Carlos García Aranda, Eva García Asensio, María Vicenta García Gutiérrez, José Ramon García Hernández, Loles García Marqués, Ivan García Marqués, Pablo García Martínez, Esteban García Ruiz, Sergio García-Otermin Pérez, Rafael Gari Oliver, Alejandro Gari Oliver, Daniela Garriga Grau, Raquel Gil Puig, Javier Gilva Cerveró, Rafael Francisco Gilva Rodríguez De Guzmán, Ana Giménez López, Conchín Giménez Moreno, María Dolores Gimeno Delicado, Mari Carmen Gimeno Domínguez, Leticia Gimeno Domínguez, Mónica Gómez Castillo, Juana María Gómez Enguix,Rosa

Gómez-Casero Cuevas, Ana María Gorris Mateo, Claudia María Gorris Simarro, Pilar Guadalupe

Grau Fernández, Rosa

Grau Garriga, Brian

Grau Morte, Amparo

Greses Cardona, Fco. Javier Greses Fernández, Mario

Güemez Cortes, Victoria

Gutiérrez Campos, Miranda

Gutiérrez Llamas, Pablo

Gutiérrez Pérez, Manuel Ángel

Gutiérrez Reyes, Francisco José Guzmán Mirasol, Carla

Hernández Gómez, Amparo

Hernández Martínez, Nilo Hernández Verdú, Manuel Homsani Muñoz, Andrea

Hortal Martínez, Antonio

Iborra Montón, Neus

Iglesias Cerdá, Eva Iglesias Cerdá, Joaquín Iglesias Cerdá, Virginia

Iglesias López, Diego

Inglés Real, María José Iranzo Murillo, Sergio

Jiménez Hontiveros, Jaime

Lacomba Lluch, Adriana Laraudogoitia Gómez, Nacho

Latorre Nueda, Nieves

Leiva Pérez, Nacho

Llamas Ajenjo, Elia

Llamas Gutiérrez, Ramón Llopis Jorge, Mirella

López Barbera, Cristina

López Barrios, Sergio

López Lafuente, Amparo

López Pavía, Dolores

López Sánchez, Erika

Lorite García, José Andrés Luz Martínez, Carmen

Maeztu Gómez, Nicolas Marco Álvarez, Joel

Marín Martín, Aroa

Marín Martín, Isaac

Marín Muñoz, Silvia

Marqués Muñoz, Eva María

Márquez Rozas, Blanca Márquez Rozas, Fernando Martí Chuliá, Pepe

Marti Sabater Juan

Martínez Chirivella, Néstor Martínez Chirivella, Rubén

Martínez Estarelles, Javier Martínez Evangelio, Antonio Martínez Fernández, Gabriela Martínez Fernández, María Isabel Martínez Fernández, Paola Martínez Fossati, María Lucia Martínez Gil, Manolo Martínez González, Pablo Martínez Martín, María Martínez Martín, Pau Martínez Ortí, Elías

Martínez Pla, María Del Carmen Martínez Rodríguez, José Antonio Martínez Torres, Rosa Mari

Martínez Vallés, María Teresa

Masiá Pastor, Javier Medina Vacas, Jorge Meléndez Moragón, Julio

Mena Gimeno, José Vicente

Mena Gimeno, Julio

Mercado Martínez, Raquel Minguet Martí, Neus

Mir Martínez, Samuel Molina Pla, María Milagros

Molla Pradas, Mari Carmen Monleón Encinar, Andrea Montero Jiménez, Ramon Montero Pascual, Mari Carmen Montero Pascual, María Josefa

Montoro Capilla, Tesa

Montoro Ferrer, Juan Carlos Moreno Campos, Esther Moreno Molina, Carmen Moril Oliver, Raúl

Muñoz Ballester, Luisa Muñoz Iñiguez, Verónica

Muñoz Seguí, Daniel

Muñoz Seguí, Guillermo Murillo Martínez, Anabel Nacher Moreno, María Nacher Moreno, Miguel

Navarro Broch, José Vicente

Navarro Sifre, María Del Mar

Nicolau Expósito, Paula

Oliver Belenguer, Mari Carmen

Oliver Belenguer, Marisa

Oliver Salvador, Luis

Orta Carpi, Carolina

Ortolano Rufes, Sergio Juan

Palanca Ríos, Vicenta

Pallardó Del Rio, María Cristina

Palomares Mompó, Víctor

Pardo Parrizas, José Javier

Pardo Sinoga, Mercedes

Paricio Aucejo, Ma Jose

Parras Sifre, Cesar

Pascual Velasco, Aurora

Pastor Miralles, Carmen

Pastor Morales, Francisco Javier

Pastor Morales, José

Peiró Ferrer, Jessica

Peiró Ferrer, Juan Manuel

Peraile Pastor, Amparo

Pérez Fornás, María Isabel

Pérez Lluch, Pascual

Pérez Martínez, Pablo

Peris Iglesias, Nerea

Peris Prieto, Beatriz

Picazo Celada, Miguel Ángel

Pilan Blanco, José Luis

Pilan Peiró, Manuel

Piles Martínez, Guillermo

Pitarch Martí, Antonio

Piza Rubio, María Carmen

Prieto García, Aitor

Prieto Trenco, Francisco Javier

Puebla Pérez, Guillermo

Rabanaque Esteban, Julio

Rel Marco, Joaquín

Requena Bosch, Marta

Riera Gorris, Cristina

Riera Gorris, Pilar

Riera Torres, Pascual

Roca Escrich, David

Roca Escrich, Vicent

Rocher Comín, Antonio

Rocher Fernández, Raquel

Rocher Fernández, Roberto

Rodrigo Ballestar, Luis

Rodríguez Albalat, Patricia

Rodríguez Arias, Naiara

Rodríguez Cabrera, Sandra

Rodríguez Cebreiro, Francisco

Rodríguez Garrapucho, Rosa María

Rodríguez Gómez, Marta

Rodríguez Rico, Raúl Rodríguez Rodríguez, Vicente

Romagosa Martínez, Adriana Romagosa Martínez, Mar Romaguera Leal, Adrián

Romero García, Esther

Roque Naval, Rafael

Rosalén Aguilar, Ana Rosalén Aguilar, Carlos José Rosalén Soriano, Carlos Rosalén Soriano, Pepita

Rubio Medina, Sabrina Rubio Medina, Vanesa Ruiz Alcón, Alejandra Ruiz Aldana, Nacho

Sáez Chuliá, Claudia

Sáez Chuliá, Marina

Salazar Balaguer, Patricia San Benito Lázaro, Juan Sánchez Adsuara, Irene Sánchez Crespo, Estefanía

Sánchez Mateo, Paula

Sánchez Quirós, Miguel Ángel Sánchez Serra, Ainhoa Sánchez Serra, Pablo Ángel Sánchez Tapia, Vicente Sánchez-Barriga, Belén Sánchez-Toril Canos, Adrián Sánchez-Toril Pozuelo, José Luis Sancho Rodríguez, Ainhoa Sancho Ros, Juan Vicente Santonja Heredia, José Miguel Sarrión Rivero, Rafael Luis

FallaGran

Artista: Víctor Hugo Giner i Navarro

Esbós i idea: Diego Iglesias i López

Lema: “Els somnis, somnis son”

Versadora: Letizia Noguera i López

Josomie que soc ací, des de presons carregant, i vaig somiar que, en un altre estat, més lisonjero em vaig veure. Què és la vida?, un frenesí. Què és la vida?, una il·lusió, una ombra, una ficció, i el major bé és xicotet; que tota la vida és somni i els somnis, somnis són. (Calderón de la Barca).

I comencem any amb il·lusió, somnis, deixant arrere el passat, somiant amb el futur, esperant gaudir junts de plantar i cremar una falla, esperant que els presidents i falleres majors vegen complits els seus somnis, que tota la comissió gaudim d’unes falles somiades. Menjars, sopars, balls, ofrena, cercaviles, tot en general siga segons el somiat.

Escenes

La lluita contra els pisos vacacionals o turístics: un mal que venim patint en el barri, i que ens afecta directament, una comissió la qual té problemes per a trobar des d’un magatzem per a guardar els nostres estris, fins a haver d’aprendre cinc idiomes per a saludar als veïns. Perdem la nostra cultura, els nostres veïns, el nostre barri.

Quatre cantonets té el meu llit, quatre angelets que m’acompanyen: o de com qui té padrí es bateja. Artistes fallers que tenen mecenes que els secunda a pujar més alt.

Els somnis trencats: aquesta escena tracta de com la intel·ligència artificial fa que els artistes fallers perden la seua creativitat.

Somiant ser Fallera Major: i finalment la falla tracta de com una fallera té el somni de ser fallera major però el jurat (dimonis en aquest cas) estigmatitzen a aquesta per raons com a sobrepés, estar casada etc.

els somnis, somnis son ,

versat Falla Gran

Ens endinsem al mòn dels somnis, on el que desitjem o ens aterra o es fa realitat.

És fàcil arribar,

Letizia Noguera i López

fent

...fent cultura 2025 falla Blocs Platja

l’exercici dia a dia

El somni de tota comissió fallera comença amb la cremà de les falles infanti i gran el dia de Sant Josep, tancant exercici i obrint-lo alhora, sense temps per a la pausa o la melancolia.

El diumenge 7 d’abril Gisela, Aarón i Ainhoa, acompanyats per Beni i Juanvi, ens representaren a la Gala 50 Aniversari de la Agrupació Falles del Marítim celebrada al Palau de la Música de València.

Com es tradició, acompanyarem als amics de l’Altar Platja a les celebracions en honor de Sant Vicent Ferrer i a la Processó pels carrers dels Blocs.

A la A.C. Falla Blocs Platja iniciarem l’exercici 2024-2025 amb l’elecció la nit del dissabte 13 d’abril al Casal del nostre President, Julio Mena i Gimeno, per segon any consecutiu.

Compartiren somni assistint els nostres representants a la Processó de Sant Vicent amb els amics de l’Altar Platja pel centre de València.

A més, el diumenge 14 d’abril, junt a les comissions de l’Agrupació Falles del Marítim, les nostres Falleres Majors acompanyades per Julio, arroparen la visita de la imatge peregrina de la Mare de Déu del Desamparats pel marítim, on el nostre Grup de Balls participà en la dansà en el seu honor.

El divendres 19 d’abril, a la Gala de Junta Central Fallera, Ainhoa i Julio representaren a la Comissió en una nit inoblidable junt a la resta de Falleres Majors i Presidents per a ficar un fermall d’or a l’exercici faller.

I que seria la comissió sense els seus fallers i falleres. Per això celebrarem l’Apuntà a la plaça Mare de Déu del Castell el diumenge 28 d’abril amb un quint i tapa per obrir boca i tots junts dinarem arròs amb fesols i naps, finalitzant amb una nova edició de BingBlocs.

El mes de maig començà amb el divendres 3 marcat al calendari, dia de l’elecció de representants per a les Falles 2025, sent escollida com a Fallera Major Infantil Verónica Pestana i Valverde junt a Paula Fernández i Molina com a Fallera Major de la Comissió.

La Delegació de Cultura va assistir el dissabte 4 de maig a la XVIII Mostra de Llibrets de la Comunitat Valenciana celebrada al Museu Faller de Gandia.

I el somni dels representants es va completar, rebent a la reunió de Junta Directiva el dilluns 6 de maig la candidatura a President Infantil de Julio Sánchez-Barriga Mena, sent acceptada per unanimitat.

Celebrarem el diumenge 12 de maig el Campionat de Truc intern, guanyant Chape i Rana, segons Jose i Javi i tercers Kaiku, Carlos Rosalén i Isaac i el Concurs de Truites, clàssiques, guanyant Pilar, segona Pepi Tarín i tercer Aitor, sent el pitjor Cotano i personalitzades,

guanyant Maite i Sara Auhir, segona Pilar i tercer Cotano, sent la pitjor la de Maria i Guille.

A la vesprada assistiren Ainhoa i Julio, junt a les Falleres Majors i Presidents del Sector, a la Processó de la Mare de Déu dels Desamparats.

El dissabte 18 de maig els infantils de la Comissió, ajudats per pares, mares, iaios, iaies... treballaren de valent al Taller de ninots per a confeccionar la Foguera de Sant Joan d’enguany.

El dimarts 21 de maig les Falleres Majors i Presidents de 2018 i 2019 recolliren els llibres commemoratius dels exercicis per part de la Agrupació Falles del Marítim.

El dissabte 25 de maig tingué lloc el Campionat de Pesca amb el següent resultat, Campió, amb 5 captures, Juanjo Seguí. Segon, amb 4 captures, Toni Conde. Tercer, amb 2 captures, Jose Espallargas i la canya de fusta, per a Beni.

Gaudirem del primer esmorzar de l’exercici, hamburgueses, el diumenge 26 de maig, amb gran participació.

Arribà el mes de juny amb una jornada especial, el dia dels Infantils de la Comissió, el dissabte 1. Durant tot el dia tingueren activitats, esmorzant al Casal per a anar a jugar al matí i dinar macarrons al parc de Dr. Lluch. A la vesprada tornaren a berenar i pintar els ninots que varen fer per a la Foguera de Sant Joan. Després de tanta activitat, soparen hot dogs i passaren una bona nit dormint al Casal.

I sense parar ni un moment, el diumenge 2 de juny celebrarem al nostre Casal el berenar del nomenament President Infantil, on tingué lloc el nomenament oficial de Julio Sánchez-Barriga Mena com a President Infantil 2025.

Les nostres Falleres Majors 2025, Vero i Paula, acudiren acompanyades per Beni el dimecres 5 de juny, a la presentació de la imatge de la Agrupació Falles del Marítim.

El diumenge 9 de juny assistiren Gisela, Aarón, Ainhoa i Julio al besamans a la Mare de Déu, junt als representants del Sector Canyamelar-Grau-Natzaret.

Tot somni té un final, i aquest finalitza celebrant el acomiadament dels Representants 2024, Gisela, Aarón i Ainhoa, el dissabte 15 de juny, on reberen de mans de Julio les fotografies que han presidit el Casal, imposaren als estendards els corbatins en record del seu regnat i ficaren les seues imatges al Llibre d´Honor de la Comissió.

A les partides disputades al mes de juny, els nostres fallers Jose Espallargas i Javier Martínez es proclamaren Campions de Truc del Sector Canyamelar-GrauNatzaret, classificant-se per a la fase final del campionat de Junta Central Fallera.

El diumenge 16 de juny tinguérem esmorzar popular i Campionat de Parxís intern.

Els somnis tenen un principi i per als Representants 2025 comença la seua tasca el dia de Sant Joan, on Vero, Julito i Paula s’estrenaren amb els unflables d’aigua junt als infantils, -45

quint i tapa, dinar de cabasset, BingBlocs, Karaoke, cremaren la Foguera de Sant Joan i ens mostraren les seues fotos que presidiran durant l’exercici el Casal. Després tots a sopar les tradicionals clòtxines i sangria, tancant la nit amb disc mòbil amb temàtica animal print.

El divendres 5 de juliol els nostres representants, Paula, Julio i Ainhoa, van acudir al sopar de entrants i eixints 2024-2025 de la Agrupació Falles del Marítim.

El somni de tantes i tantes falleres majors era també el de Ainhoa, participant a la Preselecció a Fallera Major de València el diumenge 14 de juliol als jardins del Palau de la Musica. Encara que no va ser elegida, estem més que orgullosos de lo bé que vas representar a la nostra Comissió.

El dilluns 22 de juliol recollirem el primer palet de l’any, acompanyant a Jose Espallargas i Javier Martínez, flamants Campions de Truc del Sector Canyamelar-Grau-Natzaret.

Abans de l’estiu acollirem la Assemblea de Presidents de la Agrupació Falles del Marítim al nostre Casal el dijous 25 de juliol.

Al tornar de l’estiu, continua el somni del nostres representants, celebrant la Proclamació de les Falleres Majors i President Infantil 2025 el dissabte 14 de setembre al Ateneu Marítim amb posterior sopar al Casal.

La Delegació d’Infantils començà el Llibre Viatger on cada setmana

un infantil tindrà a casa la nostra mascota Flameta, fent-se fotos amb ella en el seu dia a dia i escrivint un diari al llibre afegint dibuixos, pegatines...

Celebrarem els aniversaris dels infantils nascuts a juliol, agost i setembre el dissabte 28 de setembre amb un berenar al Casal.

I els majors esmorzaren el diumenge 29 en col·laboració del Grup de Playback amb un complement “cabareter” al Casal.

El primer cap de setmana d’octubre celebrarem el Mig Any Faller. El divendres 4 sopar de cabasset i gymkana, continuarem el dissabte 5 amb el taller MasterChef Infantil i el taller de reciclatge “encen la flama verda”. A la nit anàrem a vorer al nostre Grup de Playback a Paterna i el diumenge tinguérem Concurs de paelles i arrossos amb coses, guanyat per Paloma Alemany, seguit del BingBlocs.

Un dels actes més emotius va ser l’Ofrena Marinera de la Agrupació el diumenge 6 d’octubre, on Vero i Paula, acompanyades per Julito i Julio, pujaren als catamarans per a visitar la imatge de la Mare de Déu submergida al port de València.

Al nostre Casal acollirem, el divendres 18 d’octubre, el Sopar de Falleres Majors entrants i eixints del Sector CanyamelarGrau-Natzaret, on Ainhoa va passar el relleu a Paula davant totes les seues companyes de regnat.

Vero, Julito, Paula i Julio assistiren el diumenge 20 d’octubre al Homenatge a la Senyera de la Agrupació Falles del Marítim, desfilant pel Canyamelar junt als portadors de la nostra Senyera i estendards, Jose i Beni, fins arribar a les Reials Drassanes, on va actuar el Grup de Balls Blocs Platja en el seu honor.

A continuació, celebrarem al Casal Concurs Culinari, pizza, quedant primer Pilar i pijor Aitor, i de postre tiramisú, quedant campiones Tamara Escoto i Maria Teresa, junt al Campionat Intern de Dards, on va quedar campió Abel, Segon Cotano i Tercer Nico

El malson arribà al Casal el dissabte 26 d’octubre amb la celebració de Halloween, desfilant els nostre fallers disfressats de lo més terrorífic pels carrers dels Blocs demanant caramels a tot el barri. Després els més menuts tingueren taller sorpresa per a terminar amb un sopar de por.

La vesprada del dissabte 16 de novembre va ser super divertida, els infantils participaren al taller de creació del Betlem, participant al Concurs de la Agrupació.

El divendres 29 de novembre un grup dels nostres fallers i falleres participaren al Concurs de Cultura Jose Ombuena de la Agrupació Falles del Marítim, quedant dignament classificats

Els infantils berenaren i participaren en el muntatge del Betlem la vesprada del dissabte 30 de novembre. Comencem decembre amb el

somni de tot infantil, guanyar un concurs, i això ha aconseguit la nostra fallera Celia Ruiz López, guanyadora del Concurs de Targetes de Nadal de la Agrupació Falles del Marítim.

El diumenge 1 de decembre les nostres Falleres Majors Vero i Paula feren l’Exposició de Tratges junt als complements que lluiran als actes fallers representant a la Comissió.

Vero i Julito reberen al Casal el divendres 6 de decembre al Jurat del Concurs de Betlems de la Agrupació Falles del Marítim, conseguint el 5é Premi lliure disseny a la categoría.

El somni dels nostres representants es fan realitat a la solemne Exaltació i Presentació de les Falleres Majors i President Infantil 2025, celebrada el diumenge 15 de decembre a la Sala Canal. Per a celebrar-ho tinguérem posterior dinar al Casal.

El divendres 20 de decembre els infantils es reuniren al Casal per a fer un berenar solidari, portant joguets que deixaren baix l’arbre de Nadal i celebrant els aniversaris dels infantils naixcuts a setembre, octubre i novembre.

I un any més convidem al Homenatge als majors dels Blocs, amb berenar per al veïnat i actuació en primícia del nostre Grup de Teatre, tot a la vesprada del dissabte 21 de decembre.

Al endemà, esmorzar de Nadal, l’últim de l’any, el dissabte 22 de decembre, tots pendents del sorteig de la Grossa de Nadal perquè si ens ix el Gordo convida la Falla.

El dissabte 28 de decembre realitzarem la primera edició del Campionat intern de Karts a la Pobla de Vallbona, amb un bon esmorzar per als que se aproparen a animar als nostres formules 1.

Des del 22 de decembre la Delegació de Festejos ens convidà a participar al Concurs de balcons i finestres nadalenc i el divendres 27 de decembre el jurat va passar a premiar als participants al Concurs de Betlems i arbres nadalencs organitzat per la Delegació d’Infantils.

Visitarem Expojove el dissabte 29 de decembre, on grans i menuts ho passarem d’allò més bé.

Participarem al Campionat de Pàdel de la Agrupació Falles del Marítim arribant els nostres jugadors a la Final, aconseguint un merescut subcampionat.

El divendres 3 de gener a la vesprada els infantils celebraren l’amic invisible al Casal, compartint regals i detalls.

I en el dia més màgic de l’any, el diumenge 5 de gener, vàrem rebre la visita de S.M. els Reis Mags d’Orient, recorrent els carrers dels Blocs i obsequiant als més menuts amb regals i caramels.

Celebrarem Cap de Setmana cultural entre el 10 i el 12 de gener, on vàrem conèixer la presentació de la XXV edició de Lo Cant de l’Estoreta, soparem al Casal i tinguérem Campionat de Trivial intern. El dissabte pel matí taller infantil al voltant del Cant de l’Estoreta i a la vesprada diversos tallers per als majors, maquillatge amb Norbert Albert, pentinat de valenciana amb Carla Contell i mocadors d’home per Tatín Benedito. El diumenge visitarem el Taller del nostre mestre faller, Victor Hugo Giner, coneixent els esbossos de les Falles Infantils i Grans, acompanyats d’un bon esmorzar.

El diumenge 19 de gener celebrarem el primer esmorzar de l’any i el Campionat Intern de Ramiro.

Els infantils triaren entre la Comissió Infantil a la Princesa i al Princep del Casal el dimecres 22 de gener.

Les nostres Falleres Majors assistiren a la Solemne Exaltació de les Falleres Majors de València, Berta Peiró Garcia i Lucía García Rivera, junt a les Corts d’Honor, al Palau de la Música el divendres 24 i el dissabte 25 de gener, on ens reunirem al Casal per a dinar i continuar la vesprada amb el millor tardeo remember del Canyamelar.

El dilluns 27 i dimarts 28 de gener vàrem fer entrega dels ninots de la Falla Infantil i Gran a la Exposició del Ninot al Museu de les Ciències.

El diumenge 2 de febrer celebrarem el XXXV Lo Cant de l’Estoreta del Marítim, on les comissions participants mostraren un ventall d’imatges al voltant de les nostres tradicions més arrelades a traves del cant, personatge i comparsa.

A la vesprada del diumenge 9 de febrer Paula i Julio assistiren a l’intercanvi de fotografies entre la Fallera Major de València i les Falleres Majors del Sector Canyamelar-Grau-Natzaret, així com a la imposició dels Bunyols d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer a fallers i falleres de la Comissió.

Verónica i Julio varen acudir dissabte 15 de febrer a l’intercanvi de fotografies entre la Fallera Major Infantil de València i les Falleres Majors Infantils del Sector Canyamelar-Grau-Natzaret.

Celebrarem la Presentació del LlibretBlocs25 el dissabte 15 de febrer al Casal, desvetllant la portada, realitzada per Panal Fallero, junt a la seua temàtica, presentació de les col·laboracions literàries i els versats de les Falles Infantil i Gran.

La nit del divendres 21 de febrer es celebrà la Gala Fallera a Fira València, acudint Paula i Julio en representació de la Comissió.

I va arribar el dia somiat, el diumenge 23 de febrer, començant amb la despertà infantil i la macrodespertà al centre de València, desdejuny faller, entrada de bandes de música, mascletà a la Plaça del Ajuntament i a la vesprada la Crida a les Torres de Serrans, donant el tret d’eixida a les festes falleres.

2025 falla Blocs Platja solidaris

Després dels efectes devastadors de la Dana patits a la nostra terra el 29 d’octubre, la nostra Comissió es va posar a la feina per a col·laborar amb les persones afectades amb diverses mesures, demostrant el bon fer de la gent dels Blocs.

Es van fer diverses campanyes de recollida de tot lo necessari, menjar, productes de neteja, d’higiene personal i aquelles coses que pogueren necessitar en les zones afectades.

Es van realitzar 265 racions de macarrons amb carn i tomaca per a que els més necessitats a la zona disposaren de menjar calent.

Es van crear diversos grups de treball per a anar als pobles de l’Horta Sud, on col·laborem en tasques de neteja en llars, negocis i carrers. Recordem i guardem amb especial afecte la neteja de la casa de la Senyora Amparo.

Com ja es va dir al seu dia, sols queda agrair des de la Presidència de la Comissió i en nom de la Junta Directiva, a tots aquells que de l’una o l’altra manera han col·laborat en aquesta gran labor d’ajuda, aportant el que s’ha pogut per a les persones que tan mal l’estan passant, però que saben que la Falla Blocs Platja sempre estarà per al que necessiten.

S’ha demostrat, una vegada més, que la Associació Cultural Falla Blocs Platja és solidària, altruista, generosa i sempre disposada a ajudar a qui més ho necessita, som Blocs Solidaris.

XXXIV lo cant del’estoreta

El diumenge 5 de febrer de 2024 va tindre lloc la XXXIV edició del concurs del Cant de l’Estoreta del Marítim, organitzat per la Associació Cultural Falla Blocs Platja.

Van participar quasi 150 infantils de 7 comissions falleres, sent els propis infantils els qui narraven les seues pròpies comparses.

El veredicte del jurat va ser el següent:

Personatge:

1r Falla Progrés-Teatre de la Marina (Els nostres iaios)

2n Falla Mestre Valls-Marí Albesa (Coheter Major)

3r Falla Arquitecte Alfaro-Francesc Cubells (Nino Bravo)

4t Falla José María Haro-Poeta Mas i Ros (J. J. Setciències)

5é Falla Rosari-Plaça Calabuig (Dani Gómez)

Cant:

1r Falla Progrés-Teatre de la Marina

2n Falla Mestre Valls-Marí Albesa

3r Falla Rosari-Plaça Calabuig

4t Falla Arquitecte Alfaro-Francesc Cubells

5é Falla Conserva-Berenguer Mallol

Comparsa:

1r Falla Mestre Valls-Marí Albesa (Estem de festa)

2n Falla Just Vilar-Mercat del Cabanyal (El treball de la mar al Marítim)

3r Falla Conserva-Berenguer Mallol (El Ravatxol)

4t Falla Rosari-Plaça Calabuig (Tenim un artista molt valencià)

5é Falla José María Haro-Poeta Mas i Ros (El port de València)

Premi Extraordinari “Actualitat del Marítim” al millor tema sobre actualitat, a la figura de ‘La vida del Mercat del Grau’, de la falla Arquitecte Alfaro-Francesc Cubells.

Premi Extraordinari

“Pepe Chiral” a la millor lectura de guió, a la falla Arquitecte Alfaro-Francesc Cubells, entregat per Julián Carabantes, president de la Agrupació de Falles del Marítim.

Premi Extraordinari “Pepe Ombuena”

Marítim, patrocinat per la Joia Indumentaristes, a la figura ‘L’oncle Paco Carrascosa (Incoplast)’, de la falla Arquitecte

Alfaro-Francesc Cubells

filla del nostre benvolgut amic Pepe Ombuena.

També es va entregar un xicotet estendard a la guanyadora del concurs del cartell anunciador, Daniela Font Igual, de la falla Progrés-Teatre de la Marina. Tots els participants infantils van tindre un obsequi.

Per a amenitzar l’acte, el grup de balls regionals de la Falla Blocs Platja, ens va amenitzar el moment previ al lliurament dels premis.

bloquers pel mon ,

Amb la arribada de l’estiu donarem eixida al concurs fotogràfic Bloquers pel món, on les nostres falleres i fallers mostraren que els Blocs estem tot l’any a qualsevol racó del món.

Gràcies a Juan i Vicenta, Macu i Beni, Ariadna i Alex, Alejandro, Adela, Mari Carmen, Maria Pilar i Carlos, Claudia i Nadia, Tesa, Julio i Mavi per la vostra participació.

Enguany hem conegut L’Albufera de València, Andorra, Ribera Maya, Central Park de Nova York, La Manga, Cabo de Palos, Praga, Milán, Angoulême, Wat Arun a Tailàndia, La Pobla de Farnals…

Animeu se i a l’any que ve tots i totes a participar!!!

grup de balls

El Grup de Balls de la A.C. Falla Blocs Platja va afermant-se exercici rere exercici, un somni de la Comissió gràcies a l’esforç i la implicació dels fallers i falleres que ho formen.

Els components del Grup de Balls son: Juanvi Sancho Ros, Sandra Rodríguez Cabrera, Patricia Fernández López, Carla Contell Sanchís, Inma Zaragozá Tortajada, Javier Mozas Hernando, Mª José Seguí Rosalén, María Chuliá Zaragozá, Raquel Garriga Grau, Tere Capilla Tatay, Vero Embuena Carañana, Alfonso Mirapeix Caballero, Raquel Rocher Fernández i Laura Martínez Sabater.

Les actuacions a l’exercici faller 2024-2025 començaren el diumenge 14 d’abril a la Dansà amb motiu de la visita de la Mare

de Déu Pelegrina amb motiu del 50 aniversari de la Agrupació Falles del Marítim.

Participaren a la mostra de Balls al Carrer organitzat per Junta Central Fallera el dissabte 12 d’octubre i el diumenge 20 al Homenatge a la Senyera de la Agrupació Falles del Marítim.

Al gener de 2025 actuaren el diumenge 12 de gener a la mostra de Balls organitzada per la Agrupació Falles del Marítim i com no, el diumenge 2 de febrer amenitzarem amb els nostres balls Lo Cant de l’Estoreta del Marítim celebrada per la Comissió als carrers dels Blocs.

Animem a tots els fallers i falleres a provar a ballar amb nosaltres, esteu tots convidats !!!

grup de teatre

A tots ens agrada disfressar-nos des de xicotets, tots, alguna vegada hem simulat ser qui no som, de xicotets, d’indis, vaquers, soldats, fantasmes, princeses... al final el teatre és això matei, entrar en un paper i fer creure al públic que som a qui interpretem.

Encara que és difícil a vegades ajuntar-nos tots a assajar, pues si no falla un falla un altre, i “Beni” Vicente Sánchez Tapia, qui és qui va proposar muntar aquest grup de teatre, això ja ho sabia.

Això és un poc, com quan un juga a futbol i ha de quedar amb 10 més mínim i al final comença a fallar gent, així pues, canvies i jugues a futbol 7 i continuen fallant, per la qual cosa jugues a futbol sala... i al final, el que et planteges és deixar de jugar i eixir a córrer o fer ciclisme, en el meu cas va anar una cosa així, optes per esports individuals on no hages de comptar amb la disponibilitat d’altres persones. Al final quasi “Beni” acaba fent monòlegs.

En aquest grup de teatre, som quatre. ”Beni”, Vicente Sánchez Tapia, que s’emporta la gran part del guió i damunt interpreta dos papers, “Antonio”, que està, enamorat de la seua xica i pel seu amor faria qualsevol cosa, i el paper del seu tio “Andrés Merino”, un home molt ric que va emigrar de jove a Amèrica. Teresa, òrfena de pare, que viu amb la seua mare i està enamorada d’Antonio. Paper que interpreta, Tere Capilla Tatay. Donya “Ambrosia Murciélago”, mare de “Tereseta”, i que sempre està buscant el benestar tant seu,

com el de la seua filla, quasi diria jo que més seu que el de la seua filla. I aquest paper l’interpreta Conchín Vidal Balaguer. I finalment, Nelet, cosí de Tereseta i nebot de Ambrosia, que és de Riola i que se li suposa agricultor i ramader, aficionat a la tauromàquia. Paper interpretat per José Javier Pardo Parrizas. Com a regidora tenim a Adela Tatay Navarro, que sense el seu timbre i apunts no haguérem pogut assajar. I com a Ajudant de Regidora tenim a Amparo Chuliá Ramos, imprescindibles els seus apunts també.

El títol de l’obra: L´egoisme d´una sogra, és una “comèdia bilingüe” en un acte en prosa, fique bilingue entre cometes, encara que és clar que està estrenada el 16 de novembre de 1917, el valencià que s’utilitza no és ni des de lluny el que s’utilitza hui en dia. Aquesta obra va anar escrita per Vicent Broseta Rosell i interpretada per la companyia dirigida per Sr. Manuel Taberner i D. Vicent Montesinos.

L’obra s’estrenarà en la Mostra de Teatre de l’Agrupació de Falles del Marítim el 26 de gener de 2025 a la Falla Mercat del Cabanyal, encara que prèviament la nostra Comissió ens convida que actuem en el nostre Casal el dia dedicat als nostres majors, el 21 de desembre a les 19h, quan es preestrenarà l’obra.

Sense més, esperem que us agrade i que...

“Aquest públic indulgent, que aplaudeix tantes vegades, ens atorgue compacient, unes “poquetes palmaes.”

grups de playback

El Grup de Playback Blocs Platja ha preparat enguany l’obra Kit

Kat Club, actuant el dissabte 5 d’octubre a Paterna i el dia 24 d’octubre al Concurs de Junta Central Fallera, obtenint el Premi al millor intèrpret masculí per a Domy Galera, junt a la actuació a la mostra de la Agrupació Falles del Marítim el dia 20.

Enguany, al Grup de Playback han participat Domy Galera, Claudia Sáez, Nadia Dolz, Cristina López, María Chuliá, Ainhoa Sancho, Noelia Baus, Tere Capilla i Tesa Montoro.

I com no, el Grup de Playback vol donar les gràcies a totes les persones que ens han ajudat amb el muntatge dels decorat, transport, vestuari, maquillatge i perruqueria. Gràcies a tots !!!

Però també tenim Grup de Playback Infantil, format per Lucía Rivas, David Fernández, Silvia Martínez, Alba Jiménez, Celia Ruiz, Pablo Ruiz, Joaquín Cotano, Nuria Chuliá, Ariadna Comeche, Olivia Mocholí, Martina Chuliá, Cayetana Valero, Miriam Rosalén. María Rel i

Daniela Ballesta.

Enguany estan preparant el seu espectacle musical basat en la pel·lícula Annie, que van representar a la mostra de playback infantil de la Agrupació Falles del Marítim el dissabte 14 de decembre i a la Presentació de les nostres Falleres Majors i President Infantil.

Enhorabona artistes !!!

els premis sommiats

L’exercici 2023-2024 serà recordat durant molt de temps pels fallers i falleres de la A.C. Falla Blocs Platja, un somni fet realitat pels guardons aconseguits per la Comissió.

La nostra Falla Gran, Guió: glop llarg de festa, va aconseguir un doble guardó, Tercer Premi de Falla i Segon Premi d’Ingeni i Gràcia a la Secció Segona B.

Però no es quedà darrere la Falla Infantil, amb lema Nit de Halloween, guardonada amb el 12é Premi de la Secció Segona.

Enhorabona a tots els que van col·laborat en els projectes junt a tot l’equip de la Delegació de Falla i Plantà de la Comissió, i com no, a Victor Hugo Giner Blasco, el nostre artista faller que ho va fer possible.

I a més, el nostre LlibretBlocs24 també es sumà a la festa, aconseguint el 4t premi de la Ciutat de València als llibrets de Falles per a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu convocats per la Conselleria d’Educació i la Generalitat Valenciana.

A més, el LlibretBlocs24 fou nominat per l’article “No disparen al guionista”, del nostre col·laborador Jose Tena Tejado, com a finalista al Premi Enric Soler i Godes al millor article d’un llibret de falla de la Comunitat Valenciana, dins del Premis de les Lletres Falleres.

Desitgem i somiem que els pròxims exercicis fallers ens porten uns més que mereixcuts guardons i reconeixements, valorant els bon treball de la A.C. Falla Blocs Platja.

programa de festes

Les activitats i actes proposats poden patir canvis d’horari, modificacions o cancel·lacions, depenent de les normatives i recomanacions de Junta Central Fallera i l’Ajuntament de València.

S’actualitzarà la informació a través dels canals de comunicació de la Comissió.

Dissabte 1 de març

Comencem el mes faller per excel·lència amb un esmorzar popular a les 9.00h. En acabar, sobre les 11.30h, eixirem des del Casal a vorer la mascletà a la Plaça de l’Ajuntament amb la nostra XARANGA TATEKETE.

Diumenge 2 de març

Pel matí, entrega de recompenses

Infantils i Majors atorgades per Junta Central Fallera junt a les insígnies als nous fallers i falleres de la Comissió al parc de la Mare de Déu del Castell.

Divendres 7 de març

A les 20.30h donarà començament la nostra particular Crida i donarem pas als més menuts per a que preguen foc a la petardinada,

just desprès anirem a arreplegar a les nostres Falleres Majors per donar lloc a l´encesa de la il·luminació dels nostres carrers, omplint d’ambient faller els racons del barri.

Tot seguit, acompanyarem als nostres representants a la inauguració de la Barraca, seu festera a la setmana fallera, on tindrà lloc la signatura del LlibretBlocs25 per part dels nostres representants i podrem gaudir del primer sopar de cabasset a la Barraca.

Dissabte 8 de març

Per agafar forces per a tot lo que ens espera, farem un esmorzar per a tots aquells que ho desitgen, tindreu un formulari per apuntar-se.

A les 12.00h es celebrarà festival de Paelles Infantils on els xicotets hauran de vindre amb capell i davantal per a delectar-nos amb la seua millor degustació culinària. La Falla posarà la llenya i l’arreglo.

A les 17.00h ens concentrarem en la nostra Barraca tots els majors disfressats per realitzar diferents jocs majors i a les 19:00h serà el torn del Passacarrer de Disfresses Majors amb la nostra XARANGA TATEKETE.

Per concloure el dia, sopar a la nostra Barraca, on se podrà encomanar un entrepà de pernil i formatge per 2.50€, cal agafar forces i donar-lo tot a la Disc mòbil Lokura On Tour.

Diumenge 9 de març

A les 11.30h Volta a Peu Infantil, on comptarem amb carreres de diferents categories per edats.

A les 12.00h Festival de Paelles Majors en la nostra Barraca, on la Falla ficarà la llenya. Recordeu que es imprescindible apuntarse prèviament i deixar dipòsit reservant lloc.

Al finalitzar el dinar, donarem els tradicionals Premis Llima i Taronja.

Per la vesprada es repartiran el Premis dels Concursos de Festejos celebrats al llarg de l’exercici i gaudirem de jocs populars.

Divendres 14 de març

A les 17.30h concentració al Casal per anar junt a VERO i JULITO a la Replegà del Ninot infantil, amb la companyia de la XARANGA TATEKETE.

A les 20.30h Sopar de Plantà Infantil en la nostra Barraca ofert per nostres representants infantils VERO i JULITO.

Seguidament es farà entrega dels Chupetins, Bloquerins i Bloquerines 2025 per part de la Delegació d´Infantils.

A continuació, acompanyarem a VERO i JULITO a plantar el ninot

infantil en la nostra falla, concloent la Plantà de la Falla Infantil.

Al finalitzar els nostres infantils, tots aquells que el desitgen podrem sopar de cabasset a la Barraca i a les 23.00h anirem a passar una bona estona, tant majors com infantils, tots junts a visitar Falles de comissions amigues i Secció Especial. Hi haurà un formulari per a tots aquells que desitgen vindre (preu 5€).

Dissabte 15 de març

Comencem amb la recepció del Jurat de la Falla Infantil

A les 9.00h es celebrarà la Despertà Infantil i al finalitzar podrem agafar forces amb una Xocolatà.

Seguidament, els infantils de la falla celebraran el Certamen de Dibuix on demostraran les seus dotes més artístiques.

Cap a les 12.30h començarà la tradicional mascletà a mà infantil on els més menuts faran tremolar a tot el barri.

A les 17.30h tots ells ho passaran de lo mes bé en la animació infantil, vesprada plena d´activitats, moltes sorpreses i jocs. Seguidament berenar infantil ofert per la Falla.

A mitja vesprada anirem tots a acompanyar a PAULA a la Replegà del Ninot Major amb la companyia de la XARANGA TATEKETE.

A les 21.30h, aproximadament, Sopar de Planta Major ofert per PAULA, la nostra Fallera Major, on portarem ulleres molt originals.

Concloent l´acte, acompanyarem a la nostra Fallera Major a la Plantà del Ninot Major de l´exposició a la Falla Gran i contribuirem a participar a la Nit de l’Alba llançant a les 24h els focs d´artifici que Junta Central Fallera ens ofereix.

Podrem gaudir dels Carbronissims i Figues de la nostra Comissió. Al finalitzar, tots a ballar amb el Grup Pop Rock Glop’s Band amb un tribut al Rock i després, l’ultima hora de festa en homenatge a la música remember.

Diumenge 16 de març

A les 8.00h primera despertà acompanyada de la nostra XARANGA TATEKETE i tindrem la recepció del Jurat de la Falla Gran.

A les 11.00h majors i infantils realitzarem un Passacarrer amb les nostres Falleres Majors i Presidents per a visitar a les Falles veïnes del Sector.

Al finalitzar, cap a les 14.00h, anirem tots a dinar (arròs amb fesols i naps).

i corrent tots els infantils, molt bé engalanats amb el vestit regional, ens concentrarem per anar a l’Arreplegà del premi de la Falla Infantil que de segur enguany tenim. En cas de no tindre premi, a les 17.30h realitzarem en la nostra barraca jocs infantils i majors, no t´ho pots perdre.

Sobre les 20.30h sopar infantil ofert per la Falla (pizza il Vulcano).

I al finalitzar, serà el torn del sopar dels major, amb complement lluminós, i a continuació, gran fi de festa amenitzat per la Macro Disc Mòbil H.

Dilluns 17 de març

A les 8.00h segona despertà acompanyada de la nostra XARANGA TATEKETE.

Cap a les 9.30h, concentració de la Comissió Major al Casal per anar a arreplegar els nostres esperats premis de la Falla Gran i LlibretBlocs25.

Arribant les 14.00h tindrem Mascletà a càrrec de PIROTÈCNIA TURÍS. Al finalitzar i deixar ben neta la plaça, anirem a dinar tots junts a la nostra Barraca.

Per fer la vesprada més divertida, des de les 17.00h, ens veiem en Ca Anronio amb música d’ambient i amics.

A les 18:00h Gala de Disfresses Infantil, amb la millor música al nostre Casal.

A les 20:30h sopar infantil ofert per la Falla (hot dogs).

En fer-se de nit, agarrarem forces i tindrem sopar a la barraca (torrà) on la Falla oferirà una peça d´embotit i cansalà.

Com a cloenda, tots junts gaudirem de la Orquestra La Viva fins entrada la matinada amb purpurina party, complements i maquillatge.

Dimarts 18 de març

A les 8.00h tercera despertà acompanyada de la nostra

XARANGA TATEKETE.

A partir de les 11.00h tots a acompanyar a les nostres Falleres Majors al Passacarrer per la nostra barriada.

Al llarg del matí es podran replegar els rams de flors per a l´Ofrena al Casal.

Cap a les 14.30h, dinar a la Barraca ofert per la Falla.

A la vesprada nit, tots i totes arreglats al nostre Casal per anar a l´Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats (es confirmarà horari).

Al tornar de l’Ofrena, música a la nostra Barraca.

Dimecres 19 de març

A les 8.00h ultima despertà acompanyada de la nostra

XARANGA TATEKETE.

A les 11.30h Passacarrer de Sant Josep arreplegant a les nostres Falleres Majors i després Missa al nostre patró en la parròquia de Sant Vicent Ferrer.

En acabar la missa anirem de Passacarrer per la platja.

A la volta posarem a la porta de la Barraca per a la típica foto familiar.

A les 15:00h Mascletà de Sant Josep a càrrec de PIROTÈCNIA TURÍS.

Tot seguit, en deixar la plaça ben neta, anirem tots junts a dinar a la nostra barraca (paella). Al finalitzar el dinar farem un Brindis per les Falles 2025, les quals segur que haurem gaudit.

A les 16.30h Parc Infantil i els majors aprofitarem per al desmuntatge de la Barraca entre tots lo més prompte possible.

A les 20.00h tindrà lloc un dels moments més emotius de les nostres festes, la Cremà de la Falla Infantil.

Abans de cremar la nostra falla gran podrem sopar de cabasset a la nostra barraca i en deixar-ho tot ben net, a les 22.00h per finalitzar la setmana fallera, passarem a la Cremà de la Falla Gran.

ABRIL

Quan la Delegació de Comptes tinga preparat el tancament d’exercici, dissabte 5 o 12 d’abril, es realitzarà al nostre Casal última reunió de l’exercici 2024-2025 i seguidament primera reunió de l’exercici 2025-2026. (es confirmarà data i horari).

proleg ,

Blocs Platja

«La vida es sueño, y los sueños, sueños son.»

Vivim a base de somnis, d’intents continuats d’aconseguir-los, o almenys gaudir d’eixa dolça irrealitat mentre mantenim els ulls tancats. Hi ha somnis que ens fan realment sentir-nos bé, quina ironia! Uns altres, per contra, no volem ni recordar-los.

El món dels somnis sempre serà un enigma, desconeixem com funciona el subconscient i, mitjançant trossets del viscut eixe mateix dia, cuina un guisat nocturn on es mescla realitat i ficció, desitjos i il·lusions, pors i inseguretats, quasi a parts iguals. Somiar és fàcil, incontrolable, somiar és bonic també perquè vol dir que continuem vius i això implica esperança. Encara soc a temps… encara puc aconseguir-ho… Potser, i només potser.

El llibret d’enguany parla dels somnis. Sota un disseny oníric i celestial que evoca a la nit als mons que es formen en la nostra ment, va desgranant un poc del que ocorre en el món dels somnis, tant els inconscients com de les metes que ens marquem. I ara hi haurà algú que es pregunte què té a veure els somnis amb les Falles. Perquè estan íntimament relacionats, malgrat ser el bes d’un món tangible amb l’altre extrem, el vaporós.

Continuar any rere any fent falla és aconseguir un somni i no sols de la nostra mà, sinó fent pinya, en conjunt i comunitat. És materialitzar una idea, donar-li forma amb els llapis (i les tauletes gràfiques) alhora que es descriu en vers el que estem traçant.

els somnis, somnis son apartat tematic , ,

És formar una idea d’esquelet, embolicar-ho en formes tridimensionals, donar-li un acabat i un colorit que li done consistència a eixe tema que teníem al cap. És plantar-ho, elevar-ho al cel, exposar-lo al poble, al nostre carrer i barri, ensenyar-lo, lluir-ho, sentir-nos orgullosos i orgulloses de dur-ho a terme. És transcriure-ho en un llibret, expandir-ho per les cases. És fer cultura.

La resta de coses ja venen soles, però són menys significatives, perquè gaudir podem fer-ho amb més o menys revetles. Però el plantar falla any rere any és potser la forma més senzilla de fer tangible el vaporós, l’irreal. Perquè podem plantar una girafa amb ales i corona, o un globus aerostàtic del qual pengen quatre astronautes en vestit de bany, o una fallera biònica governant el món. Perquè, com en el món dels somnis, les Falles no tenen tampoc límits, tot cap, tot encaixa. Això sí, amb alguna cosa a expressar, que res siga en va, perquè de la mateixa forma que els somnis moltes vegades reflecteixen les nostres pors i penes o alegries i satisfaccions, les Falles han d’expressar el que sent la gent, la qual cosa sentim tots i totes. Un guió, una crítica i una forma satírica de riure’ns de nosaltres mateixos.

La vida és somni, les Falles també, i els somnis, somnis són, però a les nostres mans està materialitzar-los, any rere any, en els encreuaments dels nostres carrers. I als llibrets.

somnis de fang

Aigua

forta que naix de la súplica, que dissols el cel per trobar llençol. En la pell porte la teua rúbrica.

Aigua llesta que apareixes de sobte, que intente contindre’t, però t’em fuges. Ni tan sols la vorera pot calmar-te.

Aigua de sorpresa, esglai humit, No m’avisares de la teua presència; Jo no t’esperava, o no així.

Aigua de pedra i líquids malsons: Morts i mortes estan per la teua culpa, i a la resta ens has trencat el cor.

Aigua enfangada de dolor i brossa, què fràgils som davant la teua espenta!, com el vent entre els pètals d’una rosa.

Aigua dolenta, maleïda por. Qui pot viure amb aquesta foscor que inunda de sud a nord aquesta terra?

Trobaràs en la mar la teua mort... De l’ombra estesa no hi haurà condol, ni per aquest riu de llàgrimes, pressa.

José Tena

Escriptor. Panal Fallero

els somnis vius

falla Blocs Platja

María D. Lapasio Campos Psicóloga

Jadeia Calderón que tot en la vida és somni i els somnis, somnis són.

El Somni, el somiar i el somiador

El somni, el somiar, és com el futbol i la mar.

Eixe tema del qual tothom pot parlar.

Qui al final d’un dia intens no és conquistat pel somni, i veu les seues parpelles tancar, que per un temps el faran?

El somiar, és diferent i el somiador molt més.

Quan tot es conjuga, cada qui és cadascú.

Hi ha somnis de tota mena, sorgeixen a qualsevol edat; fins i tot somiar despert, es fa realitat.

D’això tots sabem, per a poder-los explicar.

Els profans i científics, els mestres, aprenents, psicòlegs, metges, profetes també els místics i la gent en general,

Tots els hem viscuts i els podem explicar.

Uns potser malsons, altres eròtics i tristos o alegres seran.

Molts són estrafolaris, com molt bojos potser, però tots ens descriuen de mode molt personal.

Hui ací vull acostar-vos un parell de dades que en la psicologia i altres ciències se solen utilitzar, igual que altres punts, per a sanar.

Des de la fisiologia, en el somni s’aprecien fonamentalment dues fases, catalogades sobre la base dels moviments oculars, ràpids o lents, que s’aprecien observant les parpelles dels ulls tancats en el somiador mentre dorm. En funció d’aquesta activitat, es defineixen en el somni dues fases, anomenades FASE REM (moviments oculars

ràpids) o FASE NO REM (moviments oculars lents).

La fase REM (Rapid Eye Movement) és la més coneguda i explorada del somni, ja que és en aquest moment succeeixen la majoria d’ells. Aquesta etapa és fonamental per a consolidar la memòria i encara que el teu cos roman inmovil, el teu cervell està tan actiu com quan està despert. Produint-se en ell, el processament d’emocions i la creativitat. L’extensió de la son REM s’incrementa en cada cicle de somni, allargant-se durant les últimes hores de la nit.

La Psicològica clínica aplicada ho fa sobre vivències, referides a experiències que tenim mentre dormim, quan somiem i a vegades, quan ho fem despert. Qui no ha somiat despert en més d’una ocasió que li toque la loteria? I per això compra un dècim. Em diràs llavors que això són DESITJOS.

Així anomenava Freud als somnis dient-nos que: ELS SOMNIS SÓN LA REALITZACIÓ ENCOBERTA DE DESITJOS REPRIMITS (és a dir, desitjos dissimulats, amagats entre situacions diverses que se’ns mostren, en variades ocasions mentre dormim). En la pràctica psicològica, quan escolte els vostres somnis, els interprete sobre la base del que us acabe d’explicar. Les fraccions de vivències quotidianes que s’entremesclen en els vostres somnis i algunes altres qüestions personals que us ocorren, us les feu callar per a vosaltres o les oblideu, continuant avant sense més preocupació. No obstant això, a vegades us fan sentir malament o generen dubtes respecte al vostre mode de ser i volguéreu entendre’ls per a poder aclarir-les.

Això us succeeix perquè al llarg de cada dia i nit de la nostra existència, bé a través de les experiències que ens ocorren pròpies o no, rebem impactes emocionals. Emocions, que xoquen directament amb la nostra percepció, el nostre cervell sencer i repercuteixen en la nostra ment, el nostre cos i el nostre ésser complet. Incidint igualment en el nostre inconscient, quedant ben retinguts o manifestats, conscientment per una reacció que pot ser immediata, demorada o bloquejada.

Quan eixa resposta és immediata, la bolquem a l’exterior o la compartim, l’expressem en paraules. Aquestes paraules són producte de la nostra ment, que manifestem a través de gestos, com el reflex de fugida o sorpresa, en el cas de la por, llàgrimes quan sentim pena o tristesa i de qualsevol altre tipus, en funció de l’emoció que el va causar.

Quan bloquegem les emocions que ens han impactat sense més ni més i no aconseguim expressar-les de cap mode, serà quan verdaderament pot resultar més complex i causar pertorbació o alterar molt el nostre caràcter i el mode de relacionar-nos amb el món. Aquesta situació ens pot portar a aïllar-nos dels altres o ens causa sofriment. Si això us succeeix, no us ho guardeu i busqueu ajuda, compartiu-ho amb algun

Interpretació dels somnis per Freud amb exemples

professional o algú que puga ajudar-vos, bé siga a casa, en el col·legi o en qualsevol institució que us assistisca gratuïtament, però no us calleu. Primer l’ajuda i una vegada us escolten, ja ho tornareu a reflexionar si és necessari, però mai més sols.

Em preguntareu: I què passa amb les EMOCIONS RETINGUDES EN ELS SOMNIS? Ací està l’entrellat de la qüestió.

Ara ja sabem, que les EMOCIONS són una manera de mostrar DESITJOS i si ELS SOMNIS, apareixen disfressats de DESITJOS, que teníem retinguts o reprimits en el subconscient i que anomenem SÍMBOLS; llavors succeeixen dues coses:

D’una banda, fem conscient el reprimit i en expressar-ho en somni, alliberem part de la càrrega o energia emocional que ens pesava i que en raonarho o expressar-ho en paraules, encara que no ho entenguem, continuem descarregant part

d’eixa energia pesada. Si ho oblidem de seguida, i no torna a repetir-se eixe tipus de somni segurament, eixe pes no ens atabalava tant en eixe moment. Ho haurem alliberat i alleugerit el nostre malestar. En cas que somnis similars o el mateix, es repetisquen, encara que no ho facen en excés, però els recordem amb freqüència; estarem reforçant inconscientment la seua repetició. Seria llavors recomanable, trobar algun tipus de llibre d’autoajuda sobre el tema o d’interpretació dels somnis. No oblidem que molts d’ells solen utilitzar per a interpretar-los, la qual cosa anomenem ESTEREOTIPS. Figures representatives, recurrents en el temps, basades en SÍMBOLS repetitius, per a associar-los i interpretarlos entre altres tipus de coneixements. Ja sabeu que són eixes representacions, basades en repeticions significativament recurrents. Són una cosa que apareix mentre dormim i que anomenem SOMNIS.

Si amb la lectura dels llibres aconseguim donarlos significat, i tot va bé, observarem canvis més positius en els nostres somnis. Deixant de ser tan dramàtics i havent alliberat la resta d’eixa energia pesada. Si no és així, i ens continuen molestant els nostres somnis perquè són molt recurrents i ens causen malsons, però estem acostumats a ells i continuem amb les nostres rutines, podem deixar-ho ací; però si volem conéixer més sobre el contingut del somiat, bé perquè sentim curiositat o bé perquè volem saber més sobre nosaltres mateixos, serà el moment de recórrer a un bon professional perquè puguen analitzar eixos somnis amb vosaltres i interpretarlos junts, per a així aconseguir

un resultat guaridor, curatiu o terapèutic, que us permeta arribar a una conclusió i deixar-vos satisfets.

PD. Recordeu que si encara sentiu curiositat queden molts termes científics, clínics i guaridors que podem abordar pensant en els somnis que tenim. Així que si en continueu volent més, busqueu a les biblioteques, o en Google que no està malament.

Si voleu que us compte més en aquest “llibret de falles” demaneu-ho en el grup de la vostra falla perquè puga complaure-us i suggeriulos temes que us puguen interessar per a la pròxima ocasió.

Estaré sempre llesta per a complaure-us. Creixement físic

Falla Plaça del Pilar 2003

El somni d’una nit d’estiu (Julio Monterrubio)

Sergio Espallargas Castillejos Mestre d’Educació Infantil ,

explorant el mon nocturn de la infància

falla Blocs Platja

Elsomni és un misteri quotidià que tot ésser humà experimenta. És un procés essencial per a la vida que permet al cos i a la ment descansar, recuperar-se i preparar-se per a un nou dia. No obstant això, per als xiquets i xiquetes, el somni és molt més que això, ja que es converteix en un pilar fonamental del seu desenvolupament físic, emocional i cognitiu, i també en l’escenari on tenen lloc els somnis.

En aquest article intentarem submergir-nos en el fascinant món del somni infantil i dels somnis que l’acompanyen, aprenent i detallant com tots dos influeixen en el desenvolupament dels més menuts, la seua evolució al llarg de les diferents etapes de la infància i com l’adult pot exercir influència sobre ells.

El somni i els somnis: un refugi per al cos i la ment

Dormir és molt més que descansar. Quan tanquem els ulls i ens lliurem al somni, el nostre cervell no es deté; al contrari, roman actiu, processant informació, consolidant records i regulant funcions vitals. Aquest procés és especialment important en els infants, els cervells dels quals estan en ple desenvolupament.

Durant les hores de descans nocturn apareixen els somnis, eixes imatges, històries i emocions aparentment caòtiques però amb gran significat emocional. Encara que encara no comprenem amb exactitud científica per què somiem, el món de la ciència coincideix que els somnis són una manera en què la ment organitza informació, resol problemes i processa emocions.

Així, per als xiquets i xiquetes, aquests somnis adquireixen una dimensió més especial si cap, ja que són el reflex del seu món intern, de les seues alegries, pors i aprenentatges, ja que estan influenciats per les seues pròpies experiències diàries.

El somni com a base del desenvolupament infantil

Dada la seua importància, a continuació s’ha redactat un quadre resum amb informació bàsica per a les famílies sobre quatre aspectes fonamentals de la relació entre el somni infantil i el desenvolupament de l’infant.

Creixement físic

Durant el somni profund, el cos produeix l’hormona del creixement, essencial per al desenvolupament dels ossos, músculs i teixits. Un bon descans no sols ajuda l’infant a estar més descansat, sinó també a créixer.

Desenvolupament cerebral

El cervell infantil està en constant evolució, i el somni afavoreix la formació de connexions neuronals, fonamentals per a l’aprenentatge i la memòria.

Regulació emocional

Dormir bé ajuda l’infant a gestionar millor les seues emocions, reduint la irritabilitat i l’ansietat. La manca de somni pot derivar en problemes de comportament, dificultats de concentració i, en casos més greus, afectar la salut general del xiquet o xiqueta.

Sistema immunològic

Un somni reparador enforteix les defenses del cos, protegint els menuts i menudes de malalties.

Una vegada explicat com influeix aquesta variable externa com és el descans en el desenvolupament dels xiquets i xiquetes, cal preguntar-se:

Amb què somien els xiquets i xiquetes?

Els somnis infantils són un reflex de la seua etapa de desenvolupament psicoevolutiu i de les experiències que viuen en el seu dia a dia. Des d’imatges vagues en els primers anys fins a històries complexes en l’adolescència, els somnis evolucionen a mesura que els xiquets i xiquetes creixen.

De 0 a 3 anys, és difícil saber exactament amb què es somia. Es pensa que en aquesta etapa els somnis estan més lligats a sensacions bàsiques de satisfacció física i emocional i a aquells records més recents, generalment el que ocorre durant el dia. Per exemple, un nadó podria tendir a somiar amb el confort d’escoltar la veu de la seua persona d’aferrament o amb el moment de ser alletat/ ada. De la mateixa manera, els malsons tenen relació

amb la separació d’aquestes persones d’aferrament i amb allò desconegut.

De 4 a 7 anys, l’infant es troba en un període d’imaginació desbordant, per la qual cosa els somnis solen estar plens de fantasia. A aquestes edats, els xiquets i xiquetes estan completament influïts per allò que escolten i veuen, per la qual cosa és molt comú que aquests somnis tracten sobre herois, princeses, monstres i animals. Aquesta imaginació desbordant també afecta les pors i, en conseqüència, els malsons, sorgint així pors generalment a la foscor i als monstres.

De 8 a 10 anys, es comença una etapa de somnis més realistes, ja que es tornen més propers a la realitat. Les aventures fantàstiques continuen presents, però també comencen a somiar amb situacions quotidianes relacionades amb l’escola, els amics o la família. També apareixen pors en què es reflecteixen preocupacions més concretes, com ara l’ansietat davant d’exàmens,

problemes amb companys o companyes de classe o el desig de destacar en alguna activitat.

De 11 a 14 anys, l’infant entra en una etapa de preadolescència, augmentant la complexitat dels seus pensaments en tots els àmbits, especialment a nivell emocional. És comú que a aquestes edats es somie amb temes relacionats amb l’amistat, l’amor o el rebuig, essent aquests somnis un reflex de les seues emocions més profundes, mostrant tant els seus desitjos com les seues pors.

La influència de la família i les persones adultes en el somni i els somnis dels xiquets i xiquetes

Els adults tenen un paper crucial en la qualitat del

somni infantil. Les rutines, l’ambient en què els xiquets i xiquetes dormen i la gestió de les emocions influeixen directament en el descans de l’infant.

Per això és imprescindible establir horaris regulars per a anar a dormir i despertar-se, ja que amb això aconseguirem regular el seu rellotge biològic, creant un patró de somni saludable. Igualment, tenir en compte l’ambient és fonamental. Si ens acostumem a dormir en un entorn tranquil, fosc i còmode, es facilitarà enormement que el somni siga reparador.

Però, ¿acaba ací la influència de l’adult? Evidentment, no. Hi ha altres variables que l’adult ha de gestionar. La manera com es preparen els moments previs al

somni és determinant. Per això, diversos neuròlegs especialistes en trastorns del somni coincideixen en tres pautes clau per acompanyar l’infant en aquest aprenentatge:

1. Evitar l’ús de pantalles, especialment en les hores prèvies al descans.

2. Contar històries relaxants, ja siguen lectures o contes.

3. Dialogar amb el xiquet o xiqueta sobre les seues preocupacions i inquietuds de forma relaxada.

Aquestes pautes poden marcar la diferència entre una nit de descans reparador i una nit d’insomni.

D’altra banda, els adults també influeixen, de manera més subtil, en els somnis dels xiquets. Les històries que se’ls conten, les emocions que se’ls

transmeten o les experiències compartides es converteixen en matèria primera per als seus somnis. Això mostra la importància del moment del conte abans de dormir. El xiquet o xiqueta que escolta contes abans de dormir pot tenir somnis plens d’aventures i fantasia, ja que omplim el seu subconscient de milers de possibilitats. Per contra, si l’ambient familiar és tens o estressant, és més probable que experimente somnis angoixants o malsons.

Dialogar sobre els somnis pot convertir-se en una situació d’aprenentatge meravellosa per a entendre el món intern de l’infant. Fer preguntes sobre el que ha somiat i ajudar-los a interpretar aquests somnis els ensenya que les seues emocions són importants i, el més essencial, a regular-les.

En conclusió, cuidem del somni i els somnis de la infància!

Hem d’entendre el somni i els somnis no sols com un temps de descans per als xiquets i xiquetes, sinó com una part essencial per al seu desenvolupament físic, emocional i cognitiu. A través del somni, els xiquets creixen, aprenen i es recuperen, mentre que els somnis els permeten processar les seues emocions, explorar els seus desitjos i resoldre les seues pors.

Com a adults, tenim la responsabilitat i l’oportunitat d’influir positivament en el somni dels més menuts. Amb rutines amoroses, un ambient adequat i la nostra atenció, podem ajudar-los no sols a dormir millor, sinó també a somiar amb mons plens de creativitat, confiança i esperança.

Cuidar del somni i els somnis de l’infant implica cuidar del seu desenvolupament harmònic i integral. En aquest espai nocturn on descansen i somien, es troba una part essencial del que seran demà. La influència de la família en el futur de l’infant és una evidència, com també ho és que criar és un camí incert per a totes les famílies, ja que educar no és una ciència exacta. Cada persona és única i irrepetible, per això hem d’aprendre a créixer junts.

“La criança respectuosa no es sobre ser perfectes, sinó sobre aprendre junts i créixer com a família.”

somiar amb els angelets

Panal Fallero

,

els somnis, somnis son

El Museu ferroviari de València

Iván Esbrí Andrés

Associació d’Estudis Fallers (AdEF)

1. A col·lació, els Blocs Platja es rodejaren d’altres traçats fins els 1970s: el ferrocarril de la Pedrera del Puig-Port i el Central de Aragón/RENFE pels actuals carrers Fuente Podrida i Arquitecte Guastavino i el tramvia per Verge del Sufragi.

2. Línies dels ferrocarrils econòmics de la zona nord. De la zona sud partien les línies de València-Jesús a Natzaret i Vilanova de Castelló.

2025 falla Blocs Platja

Elgruix dels nouvinguts als blocs de la Platja i del Port de meitat dels 1990s cap ací, segurament desconeixen que el gran pàrking emmarcant pels carrers de Montanejos, Verge del Sufragi, Eugenia Viñes i Marcos Sopena o, el que és el mateix, la campa on es munta la carpa de la comissió en Falles, fou una de les terminals ferroviàries més actives de la ciutat de València1

El 7 de julio de 1892 fou inaugurat el ferrocarril de via estreta al Grau de València, inicialment concebut com un ramal de perllongació de les línies del “trenet” de Llíria i Bétera des de l’estació de Marxalenes fins al Port, però que la construcció a la par de la terminal de Santa Mònica, la popular “Pont de Fusta” o “Estacioneta”, li va donar entitat pròpia entre els traçats citats de Llíria i Bétera i de Rafaelbunyol que d’ella partien2 .

En els seus inicis fou gestionada per la Sociedad Valenciana de Tranvías i a partir de 1917 per la Compañía de Tranvías y

Ferrocarriles de Valencia, fins el 1964 quan va empendre l’etapa de FEVE: empresa pública de gestió de la xarxa de ferrocarrils de via estreta estatal i la qual ha quedat majorment en el imaginari col·lectiu.

En els seus 5’8 kilómetres les estacions del trajecte foren: València-Pont de Fusta, Benimaclet, la Carrasca, la Cadena, les Termes, les Arenes i el Grau, estes dos ací en Blocs Platja. Amb els anys s’afegiren les parades de Benimaclet Baixador i Universitat Politècnica.

Billet les Arenes-Pont de Fusta, 05.07.1968. Arxiu Iván Esbrí.

Foto bucòlica d’una xiqueta entre l’ambient ferrviari de Grau, ca. 1950s. Arxiu Iván Esbrí.

Un ferrocarril capçal, per tant, per a l’eixida de tota la producció agrícola i manufacturera de les comarques del Camp de Túria i l’Horta pel Port que implicaren 18.700 m2 d’espai amb una basta platja de vies tant d’ample estret -1000 mm- com nacional de Norte/ RENFE -1668 mm-; accés al Port; el baixador de les Arenes; dos magatzems amb molls de càrrega; dos cotxeres/tallers, arrendats a l’empresa Construcciones Gay; un refugi antiaeri (en Guerra Civil); i l’edifici de l’estació. Tot flanquejat de belles viles d’estiueig d’estil modernista3 -entre elles el xalet de l’arquitecte Demetrio Ribes4- pel costat del carrer d’Eugenia Viñes.

Part d’estes instal·lacions van anar caient en desús a primers dels 1970s, arrel del paulatí decliu del tràfec de mercaderies per la línea (als albors dels 1980s es va instal·lar una containera vinculada al Port). Però va fer bons números en quant a passatgers amb serveis entre les 5 de la matinada i les 23 hores de la nit; especials a Vallejo -antic camp del Llevant UE-; el reforçament de trens en estiu; i els estudiants del Politècnic. Malgrat, pesà sobre el “trenet” del Grau la màcula dels arrollaments per imprudència dels vianants en Benimaclet i Plaça dels Homens de la Mar i la col·lisió amb el Talgo “Mare Nostrum” de RENFE en l’encreuament de la Malva-rosa (09.09.1977).

En l’última etapa a partir de 1986, ja sota gestió de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, “el trenet” del Grau es redenominària com a línia 4 dintre de la xarxa del metro, sumant l’antic tram residual Pont de Fusta-Empalme de les línies de Llíria i Bétera. El 31 de gener 1990, en un ambient festívol, es clausuraria el traçat per a donar inici a les obres de l’actual línia de tramvia modern5, inaugurada el 21 de maig de 19946 .

Just amb la creació de FGV i l’entrada en servei del metro es van amortitzar bona part de les antigues sèries d’automotors i remolcs del “trenet”, causant baixa i procedint al seu desballestament ací en l’estació del Grau al llarg de mesos.

Si bé, alguns dels vehicles, al menys un exemplar representatiu de cada model, van ser presevats per a formar part del Museu Valencià del Ferrocarril a ubicar en l’estació amb un magne projecte de zona de jardí, un edifici sota disseny de l’arquitecte Santiago Calatrava i connexió amb la nova xarxa del tramvia per a permetre circular material històric. 3. Amb el temps moltes reconvertides en restaurants i discoteques.

4. Autor de l’Estació del Nord. 5. El primer d’Espanya sota eixa premisa

6. Entre 1990 i 1994 el servei del trenet fou substituït per la lí nea 91 d’EMT Campanar-Pont de Fusta-el Grau.

Automotor sèrie 500 “Portugués”, les Arenes, 1955. Arxiu Iván Esbrí.

Automotor sèrie 1-15 “Bujía”, Grau, ca. pp. 1970s. Arxiu Iván Esbrí.

Automotor sèrie 3400 “Belga”, Grau, setembre 1989. Arxiu Iván Esbrí.

Arrel del citat tancament de la línia el gener de 1990, les velles vies de Grau van anar acumulant automotors, remolcs, tramvies de CTFV, trolebusos i autobusos de SALTUV/EMT i CVT, vagons de RENFE, camions del MOPU i militars i, fins i tot, material ferroviari d’Euskotren i Caminhos de Ferro Portugueses com foren dos locomotores de vapor i vagons de passatgers d’època.

Malauradament, la nefasta gestió dels funcionaris al càrrec, FGV i la Conselleria de Transports, van deixant sine die el Museu i portant a la ruïna els vehicles en estar a l’imtempérie, produïnt

Material del Museu i pas a nivell de Verge del Sufragi, setembre 1989. Arxiu Iván Esbrí.

Material del Museu, 1996. Foto Iván Esbrí.

situacions complicades i de malestar entre el veïnat dels Blocs per ocupacions de homeless, incendis i deixadesa urbanística.

El 1998 és una data significativa en tant que FGV decidí el trasllat de la col·lecció de trens històrics als seus antics tallers de Torrent per a obrir allí el Museu, fet que a data de hui no s’ha consumat excepció d’unes tímides jornades de portes obertes el 2017.

Entre l’estiu de 1999 i gener 2007 es van anar enderrocant les antigues infraestructures ferroviàries i alliberant el terreny de cara a certs projectes faraònics i impossibles: les

piscines olímpiques “Balcón al Mar” (2004) i el seu reajust com a “Villa Termal Valencia” (2011). El darrer Pla Especial del Cabanyal (2020) determina sols usos residencials i una via verda per l’antiga traça del “trenet” fins la Cadena.

Del què fou l’antiga terminal del “trenet” Grau sols restes dos postes de la catenària en l’antic pas a nivell Verge del Sufragi i l’emprempta negra del seu solar com a pàrking.

Sense dubte d’haver-se excutat el Museu Ferroviari, haguera segut un grandíssim revulsiu cultural per a Blocs Platja i el conjunt de la ciutat.

Material del Museu, agost 1998. Fotos Iván Esbrí.

«

En tornar a València amb la primavera quallada ja fermentava tot l’asfalt i les xiques només esperaven que arribara el segon diumenge de maig, festa de la Verge dels Desemparats, per a llevar-se oficialment la rebeca i quedar en mànega curta amb els sins apuntats. Alguns tramvies començaven a arrossegar la jardinera. Arribava la fira de mostres. Venia el ministre de comerç a inaugurar-la i llavors calia tancar-se a preparar els exàmens. Alguna gent anava ja a la platja o a la piscina de les Arenes. Va ser per eixe temps quan la vaig veure al cap d’un any de buscar-la. El tramvia de la Malva-rosa era blava i groc. En eixe moment passava per la Glorieta i jo eixia de l’Audiència on m’havia citat el fiscal Chamorro per a explicar-me elsdetalls de l’execució a garrot vil de l’emmetzinadora, acte que ell acabava de presenciar. En la jardinera del tramvia de la Malva-rosa anava Marisa asseguda i encara que la visió va ser molt fugaç vaig suposar que m’havia mirat. »

- Tramvia a la Malva-rosa, de Manuel Vicent -

Estació del Grau en ruïna, 12.10.1999. Foto Iván Esbrí.

Taller Construcciones Gay, 07.12.2003. Foto Iván Esbrí.

Panal Fallero

el somni de Sorolla:

ambició, fama i glòria

Fco. Javier Greses Cardona Professor de Geografia i Història

Com(1894).

“La volta de la pesca“

veiem a la nostra Falla Gran, somnia sunt somnia, els somnis, somnis son, dissenyada pel nostre faller Diego Iglesias i realitzada pel mestre faller Victor Hugo Giner, els somnis son d’infinita diversitat i acompanyen al esser humà des de sempre. No son aliens a ells els artistes plàstics i com a exemple un dels nostres, Joaquim Sorolla i Bastida, persona que sempre ambicionava la fama com artista i la ambició de ser reconegut internacionalment, més allà de les terres valencianes.

Al llarg de l’exercici s’ha commemorat el centenari de la mort del universal pintor valencià a l’any 1923, celebrant-se per tot el món exposicions, conferencies, xarrades, publicacions i reconeixements.

El LlibretBlocs25 no podia faltar a la cita i per esta raó redactem aquest article, mostrant part del contingut de l’exposició “Sorolla a Paris” celebrada entre 2016 i 2017 a Munich, Giverny i Madrid junt a l’exposició actual a la “Galería de las Colecciones Reales” del Palau Reial de Madrid fins a febrer de 2025.

Des dels inicis de la seua carrera, Sorolla somia amb convertir-se en un gran artista internacional. Joaquín Sorolla va entendre que l’èxit en exposicions i salons era la clau per a viure del seu art. Amb una base acadèmica sòlida i una excepcional habilitat per a la pintura, es va proposar conquistar tots els premis possibles.

Les seues obres, tant les que retrataven la vida quotidiana com les que denunciaven injustícies socials, li van brindar un sòlid prestigi en el món de l’art, referendat per nombroses medalles. La seua mirada única sobre el costumisme també va captivar al públic, catapultant-lo a la fama.

El seu camí cap a l’èxit havia començat a Madrid en 1884 i es va anar consolidant amb obres emblemàtiques com Encara diuen que el peix és car! o La volta de la pesca (1894).

Amb 23 anys inicia la seua formació a Itàlia i visita per primera vegada París, quedant enlluernat pel seu ambient artístic i declarant-se seguidor absolut del naturalisme pictòric que allí s’imposava.

Després d’anys de treball i preparació, el pintor comença a presentar les seues obres en el Saló dels Artistes Francesos de París, i en els grans certàmens internacionals de Munic, Berlín i Viena, així com en la Biennal de Venècia, creats i prestigiats en els últims anys del segle XIX com a alé i reflex del cosmopolitisme en l’art.

El gran triomf del pintor valencià va tindre lloc a través de les pintures que marquen les fites de la carrera internacional de Sorolla. De manera paral·lela, aquestes mateixes obres descobreixen l’evolució de l’artista, des dels seus primers treballs de caràcter social fins a les seues agosarades experimentacions de llum i color en la mar.

Ens ensenyen així mateix a mirar a Sorolla des del prisma dels estils artístics internacionals que convivien en 1900, i que combinaven el naturalisme, la brillantor i lluminositat de l’impressionisme, la instantaneïtat de la vida moderna amb la solidesa compositiva, l’elegància i el prestigi dels vells mestres.

A partir dels anys de 1890, Sorolla comença a presentar les seues obres en els grans certàmens internacionals, especialment en les exposicions de Berlín, Munic i Viena, en la Biennal de Venècia i, per descomptat, en el Saló de París, el lloc on tots els artistes acudien a la recerca de fama i prestigi. En 1900, va aconseguir el cim de la seua carrera en obtindre un Gran Premi en l’Exposició Universal de París i en 1901 la medalla d’honor a Madrid.

Les obres que Sorolla presenta s’adapten als grans formats i a les elaborades composicions hereues de l’estil acadèmic, però van imbricant les novetats estilístiques procedents d’altres fòrums artístics més moderns.

Partint del naturalisme de Bastien-Lepage, Sorolla introdueix noves perspectives degasianes, inspirades per la fotografia i l’estampa japonesa.

El pintor experimenta la instantaneïtat i lluminositat pròpia de l’impressionisme; la seua pinzellada solta, brillant i rica en matisos es combina així mateix amb la solidesa compositiva, l’elegància i el prestigi dels vells mestres, particularment de Velázquez.

“Roques

de Xàbia i el vaixell blanc”. 1905

Els triomfs aconseguits per Sorolla en les seues grans exposicions internacionals tenen com a principal protagonista la mar Mediterrània.

En les seues escenes de mar va desenvolupar una poètica personal, valent-se de tots els recursos de la modernitat posats al servei del seu ideari plàstic. L’artista va assignar un repertori de codis simbòlics a cada espai geogràfic del litoral espanyol plasmat en els seus llenços.

Mentre les platges de València van ser escenari de la representació naturalista d’un classicisme ancestral, les transparents aigües de Xàbia van ser laboratori d’experimentacions compositives i de color. Al Cantàbric va mostrar la faceta més social amb el desplegament d’un repertori de personatges vestits a la moda que s’exhibeixen per a ser vistos i admirats.

Les seues obres relacionades amb el món del treball mostren una clara preferència per les activitats dels mariners a les platges de València. Des de “Pescadors valencians”, adquirida per la National Galerie de Berlín fins a “Fi de jornada”, que arreplega els seus aprenentatges en els grans certàmens fins a 1900, Sorolla resulta cada vegada més agosarat en la seua experimentació a través de la llum i el color, veritables protagonistes d’aquests quadres.

Aquest aspecte aconsegueix el seu zenit en la sèrie pintada a Xàbia durant l’estiu de 1905, que produeix algunes de les obres més importants que configurarien la seua gran retrospectiva en la Galerie Georges Petit de París de 1906. Sorolla s’allibera de la corporeïtat de les figures per a plasmar la fluïdesa canviant de la mar i els efectes de la llum sobre l’aigua, experimentant amb un exaltat contrast de colors complementaris.

La nova valoració que adquireix la família i el reconeixement dels sentiments experimentats dins de la llar ocupen un lloc cada vegada més important en l’obra dels artistes de fi de segle.

De manera paral·lela, el retrat infantil començava a ser un subgènere cada vegada més valorat dins de la retratística oficial. El retrat amaga un diàleg mut entre dos éssers humans. Tan rellevant és el que pinta com el que es deixa pintar. Descobreix una necessitat de significar-se individualment per totes dues parts. Sorolla maneja l’artifici amb naturalitat i en els seus retrats contemplem la veritat d’una trobada reservada.

Joaquim Sorolla va ser un home molt familiar i, des dels inicis de la seua carrera i de manera paral·lela a les seues grans pintures, va gaudir retratant a la seua dona i als seus fills en obres d’exquisida intimitat, que va mostrar fonamentalment en les seues exposicions individuals a París, Alemanya i

Londres. Les noves solucions estètiques que aporta a aquest gènere es combinen emocionalment amb els seus sentiments com a marit i com a pare.

Sorolla havia heretat, com a artista espanyol, un fervor reverencial per Velázquez, al qual havia començat a copiar i a estudiar des del seu primer viatge a Madrid en 1881.

En eixos anys, Velázquez ja havia sigut catapultat pels seguidors de Manet com el gran antecedent de l’art modern, i Sorolla, a través de la seua amistat amb Beruete i Bonnat, i dels seus contactes amb artistes com Carolus-Duran, Sargent o Zorn, va aprendre a mirar al vell mestre espanyol sota un nou prisma: el renovat esperit “velazquenyo” permetia mantindre viva la gran pintura, fonamental per a l’estatus de la clientela, amb modes i maneres que renovaven el gènere del retrat.

En els seus continus viatges a París, s’anirà gestant el trànsit de Sorolla, des dels seus retrats d’interior, de sòbria taujana “velazquenya”, cap al gran

pintor de retrats a l’aire lliure en què es convertiria en la seua maduresa.

Durant la seua gran retrospectiva a París en 1906, realitza el “Retrat de Raimundo de Madrazo”. L’obra “Antonio García a la platja” 1909, amb moderna composició fotogràfica i una pinzellada solta i brillant, confirma aquesta tendència.

Després del seu triomf a París, Sorolla passarà l’estiu en l’elegant localitat de Biarritz. Allí realitzarà exquisits retrats de la seua dona i les seues filles a la platja, en els quals mostra el seu domini de la llum i el color.

Aquestes obres malbaraten la distinció cosmopolita que Sorolla havia aconseguit en el seu art i en la seua vida. Són composicions de grandària mitjana, en un moment en el qual Sorolla ha consolidat el seu triomf i abandona ja els grans formats i la seua presentació en certàmens oberts en favor d’esplèndides exposicions individuals que recorreran els principals escenaris artístics europeus i americans.

Fi de jornada. Xàbia (1900)

El bote blanco. Xàbia (1905)

A la tardor de 1906, Sorolla es concentrarà també en el paisatge espanyol, amb la intenció de presentar-lo en les seues següents mostres monogràfiques.

En 1910, quan Sorolla es trobava en el cim de la seua carrera, va rebre de Archer M. Huntington l’encàrrec més important de la seua vida: una sèrie de catorze panells per a la decoració de la biblioteca de la Hispanic Society of America, que hui es coneix com a Visió d’Espanya.

Ajustant-se als interessos de Huntington i portat pel seu impuls regeneracionista, Sorolla va plasmar una representació de la vida i els costums d’Espanya, l’essència de cadascuna de les seues regions, en els 210 metres quadrats de què va disposar, amb el propòsit que el poble americà les comprenguera. Les dues regions més àmpliament representades van ser Castella i Andalusia.

En la seua necessitat de reflectir un lloc concret en un moment concret, les seues vistes de Segòvia i Toledo combinen els seus moderníssims enfocaments amb la calidesa de la llum i la solemnitat de l’arquitectura castellana.

En 1919, Sorolla presenta un conjunt d’obres recents en la qual serà la seua última exposició a París. Podrien entendre’s com a metàfora del camí recorregut per l’artista des dels seus grans èxits a París.

I no desaprofiteu l’ocassió, enguany no es necessari anar a les grans capitals europees, apropeu se a Madrid a vorer “Sorolla, cien años de modernidad”, la gran exposició que tanca les celebracions del Centenari Sorolla.

Hispanic Society of America, Sorolla Gallery

Panal Fallero

songoj

Pablo Gutiérrez Llamas

Estudiant de 2n Batxillerat. Faller de Blocs Platja

2025 falla Blocs Platja

Confessaré

que, en ser coneixedor del tema de la nostra falla gran per al següent exercici, la sorpresa, carregada d’una bona dosi d’incredulitat, em va assaltar de manera sobtada. L’arxiconeguda frase de Calderón de la Barca «que tota la vida és somni, i els somnis, somnis són» en La vida és somni, anava a ser el fil conductor que guiara, tant les diferents escenes del monument, com els articles o relats que aparegueren en el llibret.

Potser la nostra comissió havia decidit endinsar-se en el fascinant univers de la filosofia i abordar, en aquest cas, el sentit mateix de la vida? Probablement les seues pretensions no ambicionaven conquistar eixos cims, però en qualsevol cas l’ocasió es presentava en safata de plata per a apuntar-se i reflexionar sobre els somnis, el seu sentit i la governabilitat que té l’home sobre el seu propi destí. A més de ser una invitació al portador, per a tot aquell que desitjara aventurar-se a descobrir, tan atractiva travessia.

Qualsevol infant és capaç de distingir perfectament entre somni i realitat. En la seua ingenuïtat, no hi ha la possibilitat de reflexionar sobre

si el que vivim des del nostre, aparentment, món conscient, obeeix a una construcció des de l’irreal, des de la inconsciència. Precisament, no existeix major perfecció a l’hora de confeccionar un món real, que aquell que s’alça des de l’imaginari. En aquest cas, representat pels somnis. Així, resulta menys difícil del que poguera semblar, coincidir amb persones l’existència de les quals se situa permanentment entre la línia que separa la ficció de la veritat, suposant que aquesta línia existisca.

La incomoditat que suposa a vegades la frustració i la impossibilitat que comporta conviure amb ella, col·loca a l’inconscient al capdavant dels comandaments. És ací on els somnis es dilueixen en el cosmos de la vida diària. Fent-la més agradable i suportable al protagonista, però incompressible i fins i tot insultant per a l’espectador, que reaccionarà habitualment amb estupor.

L’actitud anterior podríem qualificar-la com un instint de supervivència. Una reacció lògica davant una situació que agredeix i venta la pròpia existència. És per això que, el viratge cap a una marxa millor,

no es produeix de la forma més aconsellable. Sinó buscant la drecera més curta i menys costosa en termes d’esforç. Encara que, alhora, la menys aconsellable i prudent.

Potser aquest seria el moment de plantejar-nos fins a quin punt som amos del nostre propi destí o fins i tot si aquest, existeix definitivament.

Meditar sobre els somnis, convida a una reflexió que pot excedir a vegades del racional. No pel seu significat o explicació, que ens portaria a l’àmbit freudià. Si no més aviat, pel misteri que tanquen, en trobar-se als llimbs entre el món conscient i l’inconscient.

Semblen estar compostos d’una naturalesa que ens transcendeix. Igual que, salvant les distàncies, els antics pitagòrics creien fermament en un dualisme antropològic format pel cos, perible, i l’ànima, immortal. Els somnis quedarien així, com un pont entre el real i l’imaginari, en el qual no seria tan senzill discernir si el primer genera el segon o viceversa.

Però els somnis, des d’un prisma més mundà, no ens portarien a una perspectiva més filosòfica. Al contrari, estarien més aviat relacionats amb les nostres il·lusions, amb les nostres pretensions, amb totes aquelles metes que anhelem aconseguir. Així, els somnis es convertirien en un objectiu a conquistar, mitjançant un ideari confeccionat a base de conviccions, cadascuna més poderosa que l’anterior.

Irremeiablement qualsevol situaria en aquest grup als lluitadors, als qui se sacrifiquen darrere de millors recompenses per a si o per als altres. Precisament, formant part d’aquest conjunt, estarien els idealistes, aquells que sortegen les paraules de reprovació que reben, mentre són titllats d’il·lusos. Malgrat això, probablement conformen el conjunt de persones que ajuden a transformar el món. Creient en un Capità Tro que, brandant la seua espasa, lluita com a capdavantera de causes que la majoria considera perdudes.

Els somnis, això sí, representen una arma de doble tall. Viure en ells suposa residir en un estat de permanent il·lusió. En un temps que està per vindre i que, per tant, al no pertànyer ni al passat ni al present, no existeix. Es tractaria d’un camp adobat a la decepció, al desencantament. Alguna cosa que ens recorda a la frase de Francis Bacon «l’esperança és un bon desdejuni, però un mal sopar».

Tanmateix, per als idealistes això no suposa un problema. Abnegats combatents als quals, a diferència dels altres, eixe mal sopar no representaria un obstacle, per a alçar-se l’endemà amb el mateix ímpetu i il·lusió que el dia anterior. Perquè, tal vegada, en això consisteix un dels secrets dels somnis. En eixe afany per aconseguir, per perseverar, potser ací es troba l’ambrosia que tot ésser humà necessita per a viure.

el naiximent d’un somni,

L’aparició de la Fallera Major i la Cort d’Honor (1931)

falla Blocs Platja

Javier Mozas Hernando Associació d’Estudis Fallers (AdEF)

Corria

l’any 1929. Espanya es sumava al nou concurs de bellesa que havien aparegut primer als Estats Units, i després a França i a la resta de països europeus per establir una competició tant a cada país com a nivell europeu. Al concurs espanyol participa i guanya la representant de València de manera consecutiva el primigeni títol de “Señorita España” en les dos primeres edicions.

Primer Pepita Samper (1929) i a continuació Elena Pla (1930). Potser no degué tindre cap relació que el jurat estiguera composat pel director del diari ABC Torcuato Luca de Tena, el president de la Sociedad General de Autores Juan José Cadenas, i l’escultor Mariano Benliure i el pintor Manuel Benedito -els dos últims eren valencians-.

Dos èxits seguits que feren que els directius del Comité Central Fallero, es plantejaren que seria una bona forma de promoció de la festa de les Falles elegir una representant femenina, la Reina de les Falles -hui Fallera Major- i la Cort d’Honor que l’acompanyaria en els actes.

El meu pare Eduardo i la meua mare Dolores m’ensenyaren la notícia que portava el diari

eixe matí DIA. Parlava de la necessitat que “un festejo tan bello como el de las fallas con algo más bello y hermoso” contara amb la dona valenciana que és “cantera inagotable de reinas y campeonas de belleza, que han asombrado, no sólo a España toda, sino al mundo entero”.

Ara sí, ja era oficial que el Comité Central Fallero convocava el concurs al qual em presentava. Havia nascut a 1910 a la localitat de Cheste, sent la xicoteta de la casa. De ben prompte, la família ens traslladaren al Cap i Casal. Des de xicoteta, sempre m’havia impressionat la festa de les Falles. Ara, amb 19 anys, m’atreia més encara, sobre tot per les revetles i els joves que venien a lligar...

Recorde als fallers de la comissió fallera de la Plaça de Calatrava que vingueren a casa unes setmanes abans. Viviem al costat d’on plantaven la seua falla i eren tant treballadors, que feia pocs anys guanyaren el primer premi. El meu pare, el doctor Algarra, té la seua clínica també a prop, al carrer Cavallers, 20.

L’oferiment era clar. Ser la seua primera Regina per poder presidir tots els actes i events que feren este passat any faller.

I representar a la comissió en el recent creat concurs. Era la primera ocasió que les xiques i les dones teníem l’ocasió de participar activament a la festa fallera.

Els dies previs al concurs, la premsa local, El Mercantil Valenciano i Las Provincias, publicaren poc a poc les entrevistes que ens feren. Tan interessant era la vida de les 59 candidates que ens presentarem? Tanta repercussió tindria en un futur? Total, jo els vaig relatar que estava estudiant últim curs de piano al Conservatori, m’agradava llegir les novel·les d’Armando Palacio Valdés i tenia com a referent els personatges que interpretava a les seues pel·lícules l’actriu Greta Garbo. No sé si descriviren a totes igual, però el periodista de torn em descrigué com “simpàtica, somrient i atractiva”.

Passaren els dies fins arribar el dissabte 13 de setembre de 1930. Amb la meua família i gent de la meua comissió fallera, eixirem de casa i caminarem fins creuar el pont de la Mar i arribar a la porta dels Jardins del Real. Només entrar, em regalaren un preciós ram de flors i m’acompanyaren a una zona separada. La resta dels meus acompanyants tenien assignat les cadires amb el numerat de cada entrada.

Ens conduïren a l’Umbracle, un espai que només entrar em va semblar espectacular com estava adornat. Al mig havien muntat una impressionant plataforma i ens assentaren a totes les candidates al voltant. Els nervis començaren a fluir, tot i que no hagué de passar molt de temps fins que aparegué damunt l’escenari el conductor de la primer nit màgica, Vicente Boada, que tot el món sabia que era faller de Benicalap.

Ens donà la benvinguda, comentà per damunt les bases del concurs i com anava de desenvolupar-se, i felicità al Comité Central Fallero per l’organització i la magnífica recreació i decoració de la plataforma que imitava el conegut escenari Pont d’Argent de l’Òpera de París. A continuació, començà el nostre moment.

Els meus nervis anaven en augment, supose com els de la resta de companyes, ja que sabien que estàvem ja a prop del nostre moment. El presentador digué el nom de les persones que formaven part del jurat i que tindria tots els ulls posat en nosaltres: el comte de Berbedel -en representació de l’Ajuntament-, Julio Jiménez i Vicente Meseguer -Asociación de Prensa-, Manuel Sigüenza i Manuel Giménez Cotanda -Círculo de Bellas Artes-, i Julián Vilella i Jesús Lleó, president i vocal del Comité Central Faller. Suposadament, la seua decisió vindria condicionada per la quantitat d’aplaudiments i vítors que cadascuna rebrien en el desfile

i que ells contabilitzarien... Immediatament, ens entrà la calor. El presentador anà dient un a un el nostre nom. Quan arribà el meu moment, me vaig alçar de la cadira, revisant que no hi haguera plecs en la part davantera del vestit, i vaig començar el camí per pujar a l’escenari i fer la passarel·la.

He de dir que la meua mare s’havia ocupat que eixa nit brillara com si no haguera una altra oportunitat. No havia escatimat perquè portara el millor vestit de tots. Un vestit de creppé satín, terminat amb un elegant coll d’azabache mate, i canutets d’argent i perles; i pendents de perles d’estil portuguès.

La veritat que me vaig sentir segura en la desfilada, molt orgullosa de la meua família, i ben arropada per la meua comissió fallera. Una vegada totes havien tingut opció de mostrar la nostra bellesa i decisió en els passos, el jurat es retirà uns minuts a prendre una decisió, que segur hagué de ser molt complicada, perquè a mi em semblaven que hi havia moltes candidates.

Per fi, els nervis de la primera nit acabarien prompte. El presentador tornà a l’escenari, obri el sobre amb l’acta del veredicte, i la banda de la Unión Musical començà a tocar en directe l’Himne Regional, mentres anaven dient el nom de les candidates agraciades.

Teresa Ballester de la falla Gracia-En Sanz, Carmen Mas de falla Sorní-Gravador Esteve, Carmen Huélamo de la falla Comte de Salvatierra, Ángeles Algarra de la Plaça de Calatrava… ¿en serio? ¿era veritat que havien dit el meu nom? Vaig alçar-me molt nerviosa per pujar a l’escenari junt a les elegides, mentre el presentador continuava anunciant la resta d’elegides. Caridad Molina de la falla Doctor Olóriz, Teresa Aledón de la falla de Mislata, Maruja Comín de la falla del Cabañal, Vicenta Blesa de la falla de la Plaça de la Mercé, Teresa Visach de la falla Fresquet, Amparo Serrano de la falla Plaça del Molí de la Robella, i Amparo Beút de la falla de la Plaça del Mercado.

El comte de Berbedel ens esperava una a una de peu a l’escenari per col·locar-nos en nom de l’ajuntament, la banda que ens acreditava com a les 11 finalistes de la preselecció, amb l’ensenya nacional i l’escut brodat del Comité Central Fallero. Eren bandes bordades en el comerç de la viuda de Bienvenido Gurrea. Eixa nit fou meravellosa perquè després poguérem gaudir de balls amb la banda de música fins a les tres de la matinada.

Eixa setmana se’m passà en un núvol. Tot eren felicitacions de les amistats, de la resta de la família, i de la gent del barri que acudia a la clínica de mon pare. I sense donar-nos compte, arribà la fase final el dissabte

20, la nit més meravellosa de la meua vida. Allí sabérem que corrien diversos rumors d’algunes de les candidates, però afortunadament no es comentava res de mi. Millor. Tot perfecte per estar tranquil·la eixa nit.

La polèmica sorgí la setmana anterior amb les candidates de les falles Cuba-Denia, Plaça de Mossen Sorell o Comte de Salvatierra, que es deia que no havien nascut a la ciutat de València. Però tot quedà en un no res, sobre tot per a Carmen Huélamo, de Comte de Salvatierra que havia sigut preseleccionada, i que aportà la documentació pertinent per demostrar que no havia nascut a Cuenca, sinó a Massanassa, tot i que de xicoteta havia estat viscut a Cuenca.

Este segon dissabte també anàrem a l’Umbracle dels Jardins del Real. Els meus incondicionals de la falla i la família m’acompanyaven de nou. Necessitava el seu recolzament perquè els nervis se m’eixien del cos.

Eixa nit, el presentador va canviar. El conegut periodista Tristezas va ser qui ens nomenà una a una per fer la segona i última desfilada desitjada, per tal de demostrar al jurat que volíem rebre el merescut títol de Reina de les Falles 1931. Abans, comentà que al jurat s’havia incorporat Enrique Molina, de l’Asociación General Fallera Valenciana. ¿Això seria una bona senyal? S’apiadaren de

nosaltres, ja que l’acte va ser molt més curt, però sobre tot el jurat semblava que tenia clar el seu veredicte.

Per fi, el Comte de Berbedel ixqué a l’escenari, i el presentador portava el sobre amb el nom que totes somniaven. Al cap i a la fi, una vegada havíem estat triades la primera ronda, la il·lusió havia augmentat. Totes ens miraren, esperant que d’una vegada, traguera el paper del sobre... “i la senyoreta elegida per ser la Reina de les Falles 1931 és... ÁNGELITA ALGARRA AZUARA, de la comissió fallera Plaça de Calatrava”.

En serio? No m’ho podia creure! Quasi em dona un patatús! El meu nom era el que havia sonat a la fi de l’acte. Això significava... recorde que vaig deixar d’estar perduda uns segons i alçar-me cap a l’escenari on m’esperava el comte de Berbedel per imposar-me la banda amb la Senyera que m’acreditava com a Reina de les Falles 1931 de manera majestuosa als acords de l’Himne Regional.

Em vaig quedar a l’escenari buscant amb la mirada a la meua família, ja que per uns moments, se m’havia parat el temps. “I també ha guanyat una torrá de llonganises i botifarrons oferida pel carnisser Andrés Alfaro”. “Ah, també he guanyat això” vaig pensar “este vol que agafe algun quilet més i em fasa un nou trage”.

Mentre, el presentador nomenà una a una a la resta de candidates, que passaren a ser la meua Cort d’Honor, i les posà la banda de seda amb la bandera nacional i l’escut del Comité Central Fallero brodat, un ram de flors i una caixa de bombons. També anuncià que diversos comerços havien donat regals per a la Cort.

L’acte acabà quan desfilarem totes per la passarel·la, ovacionades pel públic, a la fi les nostres famílies i les nostres amistats, com si fórem el rei i la reina d’Espanya, i ens portaren al restaurant on ens esperava un lunch. Eixa nit també l’allargarem amb la celebració, que va ser molt especial.

Els mesos següents recorde anar a tot tipus d’actes on era requerida per representar les Falles. Però quan dic de tot tipus és que era així. Entrevistes a la ràdio, diaris i revistes, madrina de la I Volta a Peu a la Regió, la

Volta Ciclista a Levante, el repartiment de joguets als infantils en Reixos, un festival taurí a benefici de les falles, revetles d’associacions i comissions falleres, per suposat, l’homenatje de la meua benvolguda comissió, i sobre tot, els actes de l’esperada Setmana Fallera. La immensa majoria, anava amb els meus trajes de festa, i només en alguna ocasió abillada de valenciana.

M’he adonat que les Falles són una part important de la vida valenciana i que la meua presència en representació de la festa ha servit per demostrar que els fallers i falleres estem per recolzar a la resta de la societat, com a part d’ella.

I ací em trobe ara, al mes de setembre, al lloc on es va fer realitat el meu somni de veritat, l’elecció als Jardins del Reial de la que serà la meua successora en el càrrec, que enguany li han canviat el nom a Fallera Major.

el somni d’una Fallera Major

somnis de fallera major

Juanvi Sancho Ros Faller de Blocs Platja

Benvolguts Melcior,

Gaspar i Baltasar:

Aquest any, com tots els anteriors, pose en aquesta carta tot el meu anhelen aconseguir que aquet somni puga fer-se realitat. Igual que a la meua iaia, a la meua mamà, o a la meua germana, a mi també m’agradaria ser Fallera Major Infantil de la meua falla, una comissió que m’ha vist créixer.

Amb tan sols 10 dies, en la presentació de la meua comissió, vaig poder desfilar del braç de la meua iaia per una passarel·la de no més d’un metre i mig d’alt, per un d’ample, sobre una catifa de moqueta roja a ritme del pasdoble Churumbelerías.

A la meua iaia li encantava descriure’m la sensació que tingué quan, al creuar eixa passarel·la amb mi en braços, es sentia la dona més feliç del món que, igual que una estrela del firmament, brillava amb llum pròpia al donar-me a conèixer davant tota la comissió.

Hui, huit anys després, encara recorde el fulgor dels seus ulls, mentre se lo cristal·litzen recordant eixe radiant moment. A continuació, em rodejava amb la seua envellida ma i, com si d’un ritual ancestral es

tractara, s’alçava de la seua balancí i creuàvem l’infinit corredor de casa fins arribar a l’armari de noguera, que es troba en l’última estància d’eixa vella planta baixa, situada en la barriada del Canyamelar. En obrir la porta, amb el grinyol típic de frontissa desengreixada, guardat com si fora un gran tresor es tractara, està custodiat el meu primer vestit. Aquell que ella mateixa confeccionà amb les seues mans en un vetust obrador de costura.

La meua iaia, a més de ser ama de casa, tingué que criar als seus fills sola en enviudar a edat molt primerenca. Fou aleshores quan demostrà la seua tenacitat i perseverança, pròpia tan sols, d’una persona eminentment lluitadora. Habilitats que els demes asseveren ha heretat d’ella.

El treball dels meus pares ens portà a la meua germana i a mi a passar bona part de la nostra infància al llar de a nostra iaia. En l’habitació dels somnis, que és com m’agradava anomenar-la, hem passat infinites hores entre agulles, lleteroles i un milió de fils de diferents colors i tonalitats. Inevitablement, em venen a la ment un univers de records, encara que si hi ha un moment que guarde amb

molt d’estima és aquell en que m’assentava als pedals d’aquella obsoleta màquina de coser Singer de principis del segle XX.

Segons em contava la meua iaia, ja apuntava maneres. Mentre jugava a costureres i li feia trages a les meues ninetes amb retalls vells que em trobava pels caixons, m’encantava posar-me unes saies velles, calcetins i unes velles sabates de tacons per desfilar per l’interminable corredor de la seua casa, a la vegada que cantava l’Himne Regional, i presentava a una de les meues ninetes. Igual que la meua iaia pogué fer amb mi. A ella li devem els nostres coneixements de costura i l’amor que li professem a les falles.

Des d’aquell privilegiat lloc, he vist tot el procés de com comença a construir-se el secret millor guardat d’una Fallera Major. Començant per agafar-les les primeres mesures amb eixe deslluït metre groc, fins l’última prova on se veuen brillant i relluents com cadascú dels seus trages.

Els he vist de tots els colors: turqueses, rosses, morats, verds... amb diferents dibuixos: Reina, Valencia, Carpio o Alcázar. Confessaré

que, una de les més radiants que he vist en ma vida, fou la meua germana en 2008. Aquell trage amb una seda color pistatxo, acompanyada d’unes manteletes tul cristall amb fill daurat i lleteroles daurades que la meua iaia va cosir una darrere d’altra amb les seues pròpies mans, posant en cadascuna de les puntades tot l’amor i il·lusió que una iaia pot posar-li.

Segur que es compren ara millor, la meua passió per nostra festa. Forma de tal manera una part de mi, que inevitablement sempre termine parlant d’ella. Vull recordar-me ara de la última setmana de falles, la setmana gran. El període en el que falleres i fallers, grans i infantils, lluixen les seues millors gales. Els carrers són un mar de gent, no sols d’ací, sinó procedents també de llocs remots que s’acosten per comprovar que tot allò que els altres visitants que els han precedit i els han contat és cert, que nostra festa és la més gran i que tan sols, si ú visita València, pot comprovar.

Passejar pels seus carrer, en els que no serà difícil trobar alguna comissió fallera, és topar-se de ple amb aquesta festa. Deurà aleshores el visitant deixar-se xopar

de tot l’embruix que ella destil·la. Sols així comprendrà l’espectacle que percep. No sols la manera visual, sinó a través d’altres sentits. Com l’orella, per mitjà de xarangues i petards, o l’olfacte per l’olor a pólvora i altre més dolç, per l’aroma que desprèn els bunyols.

Actes com la recollida de premis o l’Ofrena de Flors suposen una oportunitat per aplaudir i reconèixer l’esforç i sacrifici de cada comissió fallera durant tot un any, en cas del primer, i apreciar el sentiment que els valencians senten per la seua patrona en el cas del segon.

Nostra festa és un cicle que es repetix cada any

en el qual, a mitjans d’abril te lloc l’elecció d’aquelles persones que representaran a cada comissió fallera. És precisament allí, on molts esperen amb anhel escoltar el seu nom. On, no sense nervis per la responsabilitat que implica, es creuen els dits esperant haver sigut la persona elegida. On s’atenen amb especial desig les paraules del secretari: “Reunida la comissió en el dia d’ahir, s’acorda nomenar Fallera Major Infantil a...”

-Vicent, Vicent, vinga que se’ns va a fer tardpronuncià alçant el to una veu, al costat esquerre del llit, mentre meneja amb insistència un cos encara dormitant.

el somni de l’Agent Cooper

Amparo Doñate Garrido Gestora Cultural

Lescortines de vellut, pesades, amb oripells i canonets d’or, les cadires pintades de daurat,entapissades amb brocats, les pesades moquetes,els centres de flors,les llums de reflexos morats, els espills fumats, les cistelles de taronges pintades en pa d’or, les veus afectades, els discursos èpics.

De xicoteta observava lo coent que em semblava, i el que em divertía que ningú ho vera així. Buscava al meu voltant una mirada còmplice que haguera vist el mateix que jo, l’extraordinari i surrealista que era, però ningú em va retornar eixa mirada. Tan sols em va retornar la mirada les pel·lícules de David Lynch, perquè en el fons, els actes fallers están retratats en forma (i quasi que en fons) en els treballs del director.

No recorde a quina tendra edat em vaig topar amb la famosa escena de Twin Peaks, la del somni que té l’Agent Cooper en la qual un nan balla i parla al revés en una misteriosa habitació de cortines de vellut roig i una estàtua de Venus, en un ambient pesat, enrarit. I la meua ment infantil, com qualsevol altra, que busca les referències en lo conegut i pròxim, va

viatjar immediatament a la presentació de la meua falla a la sala Canal.

Eixe lloc, pedra angular de les festes, La Meca, locus amoenus, Jerusalem i Las Vegas. Recorde anys enrere anar amb cotxe a través de l’horta, séquies, puticlubs i polígons per a anar al lloc on sempre és de nit. Perquè és igual a que hora siga la presentació, dins SEMPRE és de nit. Una nit fosca, suggeridora, de reflexos blaus i violetes, festiva, decadent. Una bambolla on es para el temps i ets un fantasma que habita a l’hotel de El Resplandor i apareixes en la fotografía del final.

Més al·lucinant em semblava que tothom ho vera normal. La clau d’aquests actes és que no són gens conscients de com i on han de fer-se. Tot està fora de lloc, tot és, efectivament, kitsch .Res té la consciència d’on deu i com ha de ser. És el principi dels actes fallers, no ser conscient del seu lloc.

És una espècie de simulació, com la cort de Versalles, res és natural. El natural seria fer actes als carrers, en els casals, la qual cosa penses que és la veritable naturalesa de la festa. Però la festa es desvirtua cap al més és més. Més ben dit: cap al jo puc més.

Perquè res més antinatural que una carpa fallera enmoquetada i decorada com si fora l’interior d’un château. D’eixes hi ha moltes en determinats barris de València, amb centres de flors i llums penjants que farien enrojolar-se a qualsevol que siga conscient que està en una carpa de polietilé enmig del carrer.

Ignatius Reilly no estava tan mal encaminat. El protagonista d’Una Confabulació d’Imbecils considera la roba massa nova i cara una ofensa al bon gust i a la decència. Revela incomoditat. Eixe pensament em recorda al món de les falles. Res és còmode. Hi ha un

consens que els actes no han de durar menys de 3 hores, però alhora, no hi ha ningú en aquest món que no es queixe d’això. De fet, la primera reacció a l’hora d’assistir a un d’aquests actes és un bufit. Està estipulat que t’avorriràs i que aquests actes són el no-res. Una desfilada de noms i de cares que a penes tenen protagonisme mig minut.

Perquè eixe és un altre punt: el de passar-se una mitjana de 3 hores preparant-te per a anar de fallera, per a passar uns segons per una passarel·la i asseure’t en un gran aparador. La dues realitats de les falles: la que en la setmana fallera vas amb els vaquers vells perquè vas a embrutar-te i a

plantar la falla, el centre i raó de ser de la festa, enfront de la pompa i circumstància més simulada i vàcua per als actes més aparents, i realment, prescindibles.

És divertidíssim vore que una festa que el seu leit motiv principal és la sàtira i la crítica és, alhora , tan poc conscient de si mateixa i del lloc que ocupa.

No és d’estranyar que hi haja un moviment dins de les falles tan gran, incommensurable i tan potent com el món

Playback. És Broadway, ties. És el fokin Broadway. T’en vas a un dels dichousos de Canal a veure una competició, comença el concurs i des que

poses un peu en el nostre Lloc Favorit del Món a.k.a Sala Canal només sorgeixen preguntes. Però, quant temps s’ha passat assajant eixa gent? D’on han tret eixos decorats, infinitament més aconseguits que els de Terra Mitica? D’on han tret tot eixe vestuari? Resulta que als casals de falles hi ha una Sastrería Cornejo encoberta i ningú ho ha descobert encara? És literalment, increïble.

La purpurina, les adaptacions del musical Cats i els remixes de cançons de Lady Gaga són ara mateix més faller que molts aspectes fallers tradicionals. El somni que va tindre l’Agent Cooper de l’habitació roja s’acosta bastant a la nostra realitat fallera actual.

Qualsevol dia ens trobarem al nan de Twin Peaks ballant un playback a la sala Canal. El que és realment estrany de tot aixo, i em pertorba de veres, es que no haja succeït ja.

somnis de carto ,

Juanjo Medina Bonilla Revista CENDRA

Tanca

els ulls, pacient lector o lectora. Relaxat, buida la ment. Deixa enrere les diatribes del dia a dia. Oblida el treball, la declaració d’Hisenda i al Valencia C.F.1, abandonat en els braços d’Hipno. Submergix-te en un somni profund. Entra en fase R.E.M., i somia.

Entrega la teua voluntat a Morfeu i fes que ell, trasllade els teus desitjos més clandestins a la crua llum de la veritat. Fes-los corporis. Modela’ls en fang. Dona’ls llums i foscor amb pinzells fets amb la crin de Pegàs. Aconseguix que els mil oníris, fills de les deïtats dels somnis, elaboren cadascun un ensomni adequat per a cada moment festívol que pugues trobar al teu camí. Fruïx del procés. Sent com les fantasies t’acaronen la pell.

Actua com un somnàmbul recorrent els carrers i places topetant amb les divagacions de diferents somiadors i somiadores, que alcen imponents estructures d’enganyifa, que ens conten faules algunes amb intencionalitat crítica i altres, cada vegada més, faltes de tot contingut que no siga la lloança del polític o més rotunda blancor de continguts. Somia!

Somia que és possible torna a viure unes Falles com les que ens van enamorar de menuts. Quan érem innocents i corríem darrere de les figures de colors que alhora ens feien riure i a l’hora ens espantaven, amb els seus grotescos gestos de rialla, d’enfadament o de seriós personatge que hieràtic interactuava sense fer-ho amb els seus companys d’escena, com una roïna companyia teatral damunt d’un escenari d’aficionats.

Creu-te en les fantasies provocades pel teu cervell. Recorda quan jugàvem sense preocupacions en els tolls d’arena que serviria per a plantar la falla, amagant petards i fent-los esclatar, fugint d’ells a la carrera. O quan visitar les falles de la contornà, en començar a ferse fosc en aquelles vesprades de finals de l’hivern, era l’aventura semblant a entrar al galió de Willy el Tort. Falles ombrejades per les titubejants il·luminacions acolorides que penjaven en garlandes de banda a banda del carrer i rodejaven les falles, coronant-les de llumenetes, com si d’atletes llorejats es tractata.

Aquelles falles de barri, xicotetes, treballades, vívides.

Falles que contaven històries, que parlaven d’actualitat i criticaven a aquells que, mereixedors, eren ficats en la picota fallera. Caramulls pintats a l’oli, amb el qual perfumaven la matinada del quinze de març, al brollar de l’asfalt com les flors punks que creixen en els clevills de les voreres. Flors, moltes vegades lletges, però que omplin de color i vida la grisa realitat urbanita.

Eixes falles d’abans són les que feren créixer —en la gran majoria dels i les que hui vivim la Festa amb passió— la flama de fer el carrer nostre per omplir-lo de música, de sedes multicolor, de les notes vibrants dels instruments més tradicionals, de la cridòria de grans i menuts o de l’estrèpit aromàtic de la pólvora.

I també, de l’espera inquieta en els dos moments específics de la realitat fallera. Dos instants que representen l’inici del fi i el fi de l’inic del cicle festívol: la plantà i la cremà.

La plantà, és com una caixa de regal, embolicada en els papers més divertits, brillants i cridaners que pugueu imaginar. Estar en la replaça quan arriba el camió que transporta els ninots, el cos central i els més atrevits remats, és tornar a una nit de Reis. Eixos regals, en forma de ninots, van despullant-se del seu embolcall de plàstic i de pols, esguitant de colors els racons del creuer de carrers on la falla, en el seu llit d’arena,

pedretes i herba, creix com un castell de joguet.

L’erecció de la falla, com la nomenaven les cròniques periodístiques del dèneu, és la festa, el tancament del dur treball anual per a comissions i artistes. És la reafirmació col·lectiva, al voltant de l’ídol de cartó, suro i fusta. Ídol efímer i, en moltes ocasions ja, excusació i acusació, de la pèrdua de la memòria d’allò que representen els cadafals dins de l’excessiva grandària que ha sobredimensionat la Festa en l’actualitat. La plantà ha deixat de ser un acte comés amb nocturnitat, que meravellava les albades, trencant la son dels primers vianants amb l’àcida dosi de crítica més punyent. La falla, majestuosa, oferia el seu espectacle acaronada per tebi sol de març. I mentre la ciutat es despertava, la girava, llegia, somreia o trencava en carcallades, continuant el seu que fer fins a trobar un nou cadafal, i després un més i altre...

La falla es respectava, es vivia, es veia com a centre del tot. Al seu voltant es feien actes i activitats tenint-la com a eix. Fins que arribava la cremà.

La cremà posava fi al cicle, iniciant el nou exercici entre llàgrimes, abraçades i desitjos per al nou any que començava ballant amb les espurnes que pujaven regirades des del brasil d’allò que s’havia convertit en falla. La cremà, nascuda d’una simple traca o d’un avió o drac de foc, que

venia d’un balcó proper, feia olor de gasolina i a fum de fusta i cartó. Cartó contaminant i fum blanc lliure de restes de petroli. Cremà botada pels valents i valentes que gosaven desafiar a la gravetat per tal d’alliberar l’esperit de les urpes hormonals de la joventut. Cremà que deixava entre les cendres un cabiró que sostenia un cap orgullós d’haver sobreviscut a la foguera inquisitorial. O una mà que demanava auxili entre els fulgors rogencs de les flames que ja agonitzen. Sempre quedaven alguns romàntics al caliu de la brasa, esperant l’última agonia de la falla feta pols, aquells que aguantaven fins a l’últim moment, atresorant a la caixeta de records de la memòria els dies hivernals que ens canviaven per a sempre.

Dies en què descobríem, a més d’una Festa meravellosa, les mirades, els somriures, les declinacions de la veu de les xicones i dels xics. Quan agafar-se de la mà ja no era un joc, quan el vol d’uns cabells al ritme del vent, ens feia somiar desperts o despertes. Quan convidàvem a algú a rodar la falla per viure uns segons amagats pel cos efímer i mentider de cartó pedra. Somiant en fer eternitat d’eixos segons. De viure sempre al peu d’eixa falla en eixe instant. D’engrunsar-se en aquell timbre de veu, fins a despertar... Ai! Despertar.

Obrir els ulls en edat adulta, o quasi, és enfrontar-se a la realitat. És el fi de les quimeres. És caure al buit des de gran altura sense paracaigudes, despertant per la trompada, això sí, al teu llit, alenant i no sabent ben bé on estàs. Fins que t’adones que encara estàs gitat. Intentes tornar a dormir, però no tens clar si vols caure de nou en els malsons que t’han dut a esclafar-te contra un asfalt creat pel teu sistema límbic i la teua amígdala. Regions del cervell on es creen els somnis i les pors.

Després de l’esglai, mirem a la realitat fallera als ulls, i entrem en pànic.

Dels somnis d’infància i juvenils, ja no queda res, com tampoc d’aquelles Falles. La societat ha canviat i, amb ella, la Festa i els cadafals. La primera s’ha fet

mastodòntica, ha desbordat la ciutat, arrasant amb tradicions, costums i festejos arrelats en la més fonda de les usances. Desplaçant dels horaris activitats llavors quotidianes i ara quasi estranyes per als turistes i nouvinguts a l’urbs. Ja són excepcionals els passa carrers, les despertaes o inclús les mascletaes diàries, s’han quedat en una el dia de Sant Josep i a Déu gràcies.

El goig de viure les falles de barri, les que crearen i feren gran la Festa, ha anat caient pel pendent construït entre les administracions i els gegants. Eixes comissions que mouen milers i milers d’euros amb tota la parafernàlia que, com a un decorat, encasten al voltant de la falla. Casetes de venda de qualsevol objecte imaginable. Atraccions de fira. Paradetes de menjars països

exòtics, però cap de viandes pròpies. I publicitat, molta publicitat. En l’entrada dels carrers, com una garlanda més de llums, lones penjades de tanques, balcons i façanes. Inclús en alguna ocasió, cartells col·locats, una vegada passa el jurat, dins de la falla, prostituint la raó de la Festa.

Este conjunt de marques, logotips i missatges no tant subliminars, acaben per tapar les falles, només visibles en certs punts del tancat, que cada vegada es col·loca més lluny, per tal d’haver de passar per caixa, cada any menys voluntària, per poder fruir d’una falla.

Una falla que ha mutat en una elevació de materials combustibles, amb més o menys qualitat artística i moltes vegades, com apuntàvem al principi d’esta crònica de somnis, buida de

crítica o continguts sarcàstics o àcids. Una acumulació de figures dolces, de color suau, que res tenen a vore amb els ninots de les falles de fa unes poques dècades, que colpejaven els pensaments i creaven esperit crític. Unes falles, les actuals, que excepte honroses anomalies, quasi es dediquen a fer bany i massatge a les personalitats polítiques i econòmiques de l’actualitat.

A més, per acabar de millorar-ho, els materials que s’utilitzen en els últims anys en la confecció de falles, ja no és que contaminen més o menys que el cartó i la fusta —que també contaminen prou i, damunt, en cremaes més llargues en el temps que produïxen més substàncies nocives—, sinó que fan de la cremà un acte quasi més oníric, si pot ser. Ja que

bona part de la ignició dels cadafals actuals ens les hem d’imaginar, perquè el fum negre, com els malsons més sinistres que puga’m tindre, no deixa vore com els ninots són conquerits a poc a poc per la càlida llengua del foc. Consumint-los en una petite mort que s’allargava en el temps permetent al públic assistir a una orgia somiada on cossos, mans, cuixes i cares de ninots i notes anaven caent en l’infern per al qual havien nascut.

Però, hui en dia, la cremà s’ha convertit en un espectacle curt de duració, lleig en la visió, incòmode en els efluvis que sorgixen del fum i molest per als que ja no tenen la falla com a principi capital de la Festa. Inclús s’avançà la cremà fa uns anys per a poder descansar a l’endemà. Quan en moltes cremaes, queden els pocs fallers i falleres que encara lluiten per la Festa. I encara les falles tenen elements en peu, flames vives que completen el ritu i els i les presents ploren per l’esperit festívol oferit a la tradició, imaginant ja noves idees, nous reptes, noves falles somiades i encara mai plantades, en eixe punt, arribar els servicis de neteja —d’encomiable labor la nit de Sant Josep— i arramblen en la falla, en una espècie de cremà interruptus, que contravé tot allò que vol significar l’acte.

Això sí, les discoteques mòbils, els saraus, els soparots, els rius de beguda, això ningú ve a retallar-li hores. Al contrari, s’amplien les duracions dels espectacles de carrer, crenat més molèsties als veïns i veïnes, deixant els matins sense gent que visca la Festa, sense desfilades, despertaes o activitats per als més menuts i menudes. Rematant-ho en la proposta de no limitar el volum del so de totes estes activitats noctàmbules, si es fan dins de les tradicionals carpes. Que com tots ja sabem, disposen d’insonorització total i el veïnat no ha de sentir cap nota musical, ni cap do de pit del cantat del conjunt de torn.

Com veieu, els somnis de cartó d’aquells que visquérem unes falles i una Festa menudes, controlades, de barri, molestes, però sense fugir al control dels agents festius ni de les autoritats, s’han convertit en el pitjor dels malsons, en un ens irreconeixible, monstruós, cada exercici més contrari a allò que fou el seu basament. Una festa com qualsevol, trasplantable a qualsevol ciutat o poble. Confusible amb tal o tal altre festeig.

Si volem evitar-ho encara estem a temps de despertar i salvar-nos.

Panal

somnis complits... a mitges

José Tena Tejado Escriptor. Panal Fallero

Endues ocasions vaig haver de decidir el camí dels meus estudis per a resoldre el meu futur professional. La primera vegada va ser amb un antic professor que, encara que jo ja cursava l’institut, havia sigut el meu tutor durant cinc anys seguits en el col·legi. Li déiem Don José, potser per això mai m’ha agradat que s’accentue el meu nom, em dona una maduresa exagerada, com de “senyor prestigiós major”. Em va acompanyar la meua mare per a preguntar-li sobre el meu somni: ser professor de literatura. La llengua i la seua sintaxi em donava igual, jo el que volia era parlar de llibres, de novel·les, aquelles que sempre m’acompanyaven fora on fora. Veia en mi una versió rejovenida -i més moderna- del meu estimat Don José -el millor professor que he tingut i tindré- explicant al meu alumnat el llenguatge tan pròxim i pla alhora de Rosa Montero o la solvència literària de Luis Landero. No obstant això, el somni es va esfumar en tan sols mitja hora. El meu professor, que diguera el que diguera jo li anava a fer cas, em va preguntar si coneixia en el col·legi a professors i professores nous. Li vaig respondre que sí, el d’educació física i el de plàstica. En efecte,

em va respondre que només educació física, idiomes i assignatures no troncals eren les que anaven movent les llistes de vacants, però mai els professors de literatura. Em va preguntar si m’agradava la informàtica, li vaig dir que sí -en aquell moment, la informàtica significava en la meua vida el que es resumia en les dues hores setmanals que impartíem en l’institut, perquè ni tan sols tenia ordinador a casa-, i va tantejar amb mi la possibilitat de ser informàtic. Jo, eixe que res més podia, agafava un llibre, una cosa tangible, lletres i no números. Jo, el que li mentia als seus pares dient-li que el llistat de llibres d’estiu per als alumnes de suficient era, en realitat, un llistat obligatori per a tots i totes, amb la condició que me’ls compraren. Jo, el menys donat a les noves tecnologies. I això vaig fer; si Don José em deia que em tirara d’un pont, jo per descomptat l’anava a fer.

Anys més tard, amb la meua carrera acabada, vaig crear conjuntament amb el meu soci una empresa i apareix al quart any una proposta de disseny de llibre de falles. I és en eixe moment quan els teus coneixements informàtics es bifurquen amb l’aprenentatge

dels coneixements del teu company: disseny i maquetació. L’altre hobbie de jovenet, el de dibuixar i crear personatges, tornava amb força per a traure un rèdit professional amb el qual mai havies pensat.

Amb aquestes dues anècdotes personals he volgut plasmar que en moltíssimes ocasions el vocacional no acaba convertintse en el professional. I no és cert que amb esforç i obstinació tot s’aconsegueix, la vida i la societat en la qual vivim no ho posa gens fàcil, quedant moltíssima gent molt vàlida -per falta de recursos i oportunitats- relegada a oficis dels quals no poden extraure una sola alegria. Això

si tenen treball, clar. Per tot això, admire moltíssim als qui s’obstinen a traure els seus somnis avant encara que tot ho tinguen en contra, quan aconsegueixen fer realitat els seus desitjos professionals encara que no hi haja un camí establit clar. Com els artistes fallers.

Què li passa per la ment a un artista faller en la seua infància? Elles i ells somiaran amb crear, segurament són fanàtics dels joguets de construcció, creant formes impossibles. Es divertiran amb maquetes o amb les miniatures, admiraran els pesebres, o jugaran a pintar ninots i escultures d’escaiola

i

per a donar-los el seu toc. Dibuixaran, retallaran i pegaran, i es quedaran absorts cada catorze de març quan comencen a veure les falles plantades pels carrers de València.

Però una cosa és un somni de xiquet, i una altra molt distinta la vida adulta. Des d’un total desconeixement, un o una artista faller estudiaria Belles Arts, que és el que realment fa, art efímer plantat en un encreuament. Cultura i Art. Més tard, s’especialitzaria en construcció i modelatge de falles. O estudiaria el màster d’artista faller i construcció d’escenografies que és, en definitiva, com el màster

d’informàtic, una solució més directa a nivell professional, més enfocada a treballar, amb els coneixements concentrats només en el teu lloc de treball, no a nivell global del concepte artístic. Eixos són els camins que veig més lògics des de fora.

Però tots sabem que els artistes no han nascut així. Han sigut xiquets i xiquetes que es colaven en els tallers dels artistes consagrats i, fascinats, esperaven una oportunitat de poder ajudar. S’han format directament en el bressol, des de dins. Perquè no tenien una altra manera de formar-se. La professió d’artista faller ha sigut, des dels seus inicis, tan artesanal

Diferents maquetes de Falles del concurs de JCF

Nuevo Centro

que només es propagava servint-se de la figura de l’aprenent. I l’aprenent, amb la maduresa, aconseguia l’èxit a base d’errors. No va ser fins a 2011 quan, pel Reial decret 1690/2011 del 18 de novembre, es crea el títol de Tècnic

Superior d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies. Tot el d’abans, pura artesania, valga la redundància.

I com comences a ser artista faller en solitari? Com signes la teua primera falla? Perquè tant el meu soci com jo disposem del gran avantatge de poder treballar a les nostres cases i basar la nostra empresa en tan sols dos ordinadors i els seus continguts. Però, què necessiten eixos professionals per a embarcar-se en l’odissea de crear falles? Garatges, xalets, qualsevol ubicació pròpia que no els coste un lloguer per a poder treballar, o llogar un xicotet espai dins del taller del seu artista mestre. I molta ajuda d’amics i amigues del gremi, qui li faça l’estructura de fusta, qui l’ajude a pintar, fins i tot mares, pares i familiars i amics que, conjuntament, traslladen la falla a la ubicació final per a plantar-la. Per a una primera prova, basta. Una o dues falles infantils, o una falla experimental adulta. I si passem a majors? I si realment volem convertir-nos en artistes fallers que planten en diferents demarcacions i disposen d’espai i temps per a aconseguir tots els projectes?. Per a això ja no es necessiten

somnis, sinó diners, i és precisament aquest apartat el taló d’Aquil·les d’aquesta professió.

Els i les artistes fallers estan sempre en la corda fluixa. Per a poder sobreviure com a artista faller i aconseguir una remuneració suficient per a poder viure d’això, l’artista ha d’aconseguir realitzar diversos projectes a l’uníson, i alguns d’ells de gran valor econòmic. Disposar de tot un equip, contractar gent, servir-se d’un local espaiós… I per a arribar a això, primer comença des de baix, fins que a base de premis -sí, els premis són els que els donen la fama- generen un renom que provoca que altres comissions els contracten. És un camí duríssim d’esforç i obstinació. En contra tenen milers de factors, des del desencantament de les comissions per no haver tingut el premi esperat -encara que la falla siga magnífica-, al fet que un exercici hages contractat menys que l’anterior i hages de prescindir de treballadors. Des de fer front a lloguers impossibles en demarcacions també impossibles a la compra dels primers materials directament de les seues butxaques. A més, i si ja has aconseguit ser “algú” en aquest món, que no t’arriben factors externs que t’afecten directament, com la fugida de fallers d’una comissió per una gestió errònia l’exercici anterior, o furts interns en les comissions, o fins i tot que de sobte arribe una dana

destructiva i arrase amb el treball de més de mig any, com el cas de la d’octubre d’enguany. En definitiva, o tens un matalàs econòmic i et llances a la piscina, o impossible. I sona ridícul, en una cosa tan artesanal, tan artística, tan obrera, parlar de matalàs econòmic. Com si les persones que viuen de l’art nasqueren amb dos pans sota el braç.

La gent no pot viure només de somnis, i com va dir Calderón, els somnis, somnis són. En aquesta vida, desgraciadament, has de tindre -a més d’una fortalesa mental hercúlia- un suport econòmic. El món de les Falles, per a preservar als grans autors i autores de la major festa d’aquesta terra, HA DE recolzar econòmicament aquest treball.

En primer lloc, valorant l’art com el que és: art. Artesania, creació, cultura. No és un monument, no és un conglomerat de ninots redonets i afables. És art, i l’art és preuat. Per tant, d’alguna manera deuríem, des de les comissions, deixar de pressionar i assetjar als artistes fallers en volums i número de ninots. Basta. Si l’artista no t’agrada, canvia, però no pressiones si està complint amb el que hi ha exposat en l’esbós. I si vols més, paga més, que això mai et garantirà que siga millor.

En segon lloc, per part de les administracions, s’hauria de canviar el model de subvencions. Les subvencions

van a les comissions, però això obri la porta a especulació econòmica -dius que aquesta falla val tant perquè em donen tant, que després ja parlem de quant et donaré i quant no-. El que estic dient no és una barbaritat, ho sabem tots i totes. Les subvencions i preus de falles -i més si ho barretgem amb el tema de les categories de competició- són una riota. Els i les artistes, a pesar que d’ells i elles ix l’art efímer amb escassa o nul·la participació de la falla en el projecte, estan abocats als designis de les comissions, les seues aspiracions i les seues pegues. Tan contrari a qualsevol altre àmbit cultural i artístic, on si t’agrada, pagues el preu que indica l’etiqueta sense regatejos ni bufits.

I també per part de les administracions s’hauria d’ajudar els i les artistes fallers a començar, crèdits per a començar a formar els seus tallers, crèdits que no sogues al coll, donar suport a l’emprenedoria professional d’una figura que només es dona ací, a la Comunitat Valenciana. El Patrimoni Cultural d’un territori es preserva, llavors, per què el Patrimoni Immaterial que són les Falles es té tan devaluat i oblidat?

Com a part dels professionals que treballem per les falles, en

la meua empresa hem viscut somnis trencats, i en moltes ocasions hem pensat a tirar-ho tot al fem i dedicar-nos a altres coses. Llibres i comissions que no continuen perquè en l’exercici anterior no han tingut premi, o el cosí del cosí d’un faller coneix a una impremta que li fa millor preu encara que mai ha fet llibrets, o perquè una fallera sap de Canvas, o perquè fem un altre llibret d’eixa localitat i ells pensaven que tenien exclusivitat, o perquè els coordinadors i coordinadores passats ho han deixat perquè no suporten a l’executiva nova, o perquè -i això és verídic- la parella que coordinava el llibret s’han divorciat i han abandonat la comissió. Ah!, i també hem perdut un llibre perquè una comissió ha sigut devastada per la dana. Si nosaltres, que amb un parell d’ordinadors en una de les nostres cases podem treballar i continuar tirant, no vull imaginar-me el difícil que és per a un artista faller continuar treballant en el seu gran somni.

Serà perquè continuen jugant a muntar construccions plenes de color i formes impossibles. Serà perquè continuen sent xiquets i xiquetes grans. Serà perquè continuen creient que els somnis, amb esforç, sempre es compleixen.

Panal Fallero

malsons presents i futurs

Totsomni té el seu contrapunt. Els malsons, eixos que ens fan tremolar a les nits, ens desperten i ens sobresalten, ens atemoreixen. Tots i totes hem patit malsons, fins i tot en ells l’irreal sembla que es fa més real que en els somnis “bons”, perquè se’ns queda moltes vegades la sensació, ja desperts, que han passat de veritat.

A continuació, analitzarem d’una manera visual els malsons que estem actualment vivint o viurem en un futur no gaire llunyà, des del nostre barri, la nostra ciutat i en el món faller que ens envolta. Són malsons molt reals, molts d’ells que s’han complit per culpa nostra. Servisca aquest apartat per a fer-nos reflexionar i poder traure conclusions sobre el bé o no tan bé que ho estem fent, tant al voltant de les Falles com en el nostre dia a dia. Perquè alguns somnis roïns, si ens concentrem i analitzem, podem arribar a dissoldre’ls.

1València és la ciutat espanyola on més va apujar el preu de l’habitatge entre 2015 i 2022. Tan sols l’1% dels compradors d’habitatge està en la franja d’edat compresa entre els 20 i 40 anys. Els joves valencians empren un 77,7% del seu salari en el lloguer. La proliferació de “baixos comercials convertits en micropisos de lloguer” i la falta de limitació del preu de l’habitatge (lloguer i venda) fan impossible l’emancipació dels joves.

S2i ja és un ofici en la corda fluixa, l’arribada inesperada de fenòmens com la DANA del passat mes d’octubre a València pot fer que, com a artista faller, tires la tovallola. Més de 18 artistes han vist com, mancant quatre mesos per a la plantà, l’aigua ho arrasava tot. La falta d’ajudes als particulars del sector i el risc ja intrínsec de ser artista faller pot provocar l’absència futura d’artesans per a l’enorme extensió de comissions falleres. Fins a quin punt ser artista faller val la pena?

Des de 2015 fins a l’actualitat, com hem dit anteriorment, el preu del lloguer ha pujat un 115% i els preus de compra freguen els màxims registrats abans de la punxada de la bambolla immobiliària. València està saturada, s’està ofegant i necessita un canvi dràstic i complet de visió i model de ciutat. Volem viure només del turisme i ser una ciutat inabastable com són Barcelona i Madrid?

En els llibres de falles 2024 no ve reflectit, perquè precisament va ocórrer quan o s’estaven imprimint o ja s’havien entregat. El gran incendi de Campanar a València va ser un autèntic malson. La llar, una cosa tan costosa d’aconseguir, una meta tan difícil, devorada en qüestió de segons.

Laguerra és eixe etern malson que persegueix el món i sembla no tindre fi. Aquest país fa ja molts anys que no viu afortunadament una, però són ací, en els nostres veïns. Conflictes diplomàtics, armats i guerrilles. Sempre amb el poder i la supremacia (siga ideològica, territorial o econòmica) com a base. Ucraïna i Palestina han satisfet tots els titulars d’aquest passat any, i encara perduren.

Desglaç, sequeres, grans incendis, riuades... El canvi climàtic és una realitat, i potser és dels malsons més advertits però amb més incògnites, perquè a poc a poc, any a any, veiem cada vegada més la seua destrucció.

Quan el canvi climàtic ens farà impossible la vida? Què els passaran a les zones costaneres com la nostra, tan exposades a la pujada de la mar i a les DANES?

Nohi ha pitjor malson que unes Falles sense control. Per a molts veïns i veïnes de València, la festa fallera és un inconvenient, un cúmul de brutícia, embossos i sorolls. No obstant això, el poder cultural i històric de les Falles supera amb escreix el simple fet de les revetles o de les massificacions. Per a evitar aquest malson de molts i arribar a un consens, estaria bé replantejar uns certs límits. Què són les Falles i que sobra en elles?

Els premis de Falles. O millor dit, no aconseguir premi. Després de tot un any d’esforç i dedicació, arriba l’hora d’entregar el llibret i plantar la falla. S’aconseguirà o no? Aquest malson que descentra a moltes persones, en un cert sentit és fàcil dissipar-lo. La veritable meta de l’exercici és fer falla i fer llibret, en definitiva, fer cultur

galeria comercial

Depart de tot l’equip de llibret de Blocs Platja, i de tota la comissió, volem donar les gràcies a tots els col·laboradors i col·laboradores que fan possible, any rere any, aquesta publicació.

falla Blocs Platja

-INS T ALACIONES EL É CTRICAS

-F ONT ANERÍA

-ENERGÍAS RENO V ABL ES

-SANEAMIENT OS

-PROYE CT OS BAJA Y MEDIA TENSIÓN

-REF ORMAS INTE GRAL ES

-OBRA PÚBLICA

48 AÑOS DE EXPERIENCIA

LÉEME. QUEREMOS AYUDARTE

C/ la reina 19 Telf. 664204185

EL TALLER DE HELMO

BORDADOS, ROPA LABORAL

PERSONALIZACION DE PRENDAS

ARREGLOS Y COMPOSTURAS CONFECCIÓN

VICENTE BRULL, 75 Bajo Der.- 46011 -Canyamelar

Telf. 650 937 256 - 961 141 965

C/ Reina 9

46011 Valencia

Tel: 96 371 10 42

repro@reprolamarina.es edgar@reprolamarina.es www.reprolamarina.es Rotulos - Impresión Gran Formato - Impresión Offset

Impresión DIgital - Textil - Merchandising