Resilència Digital / Juan Ruíz

RESILÈNCIA

digital

andèmia, confinament, crisi... són conceptes que actualment s’uneixen en una simbiosi de lluita i esforç permanent, però... què ha suposat per a nosaltres la tecnologia durant el transcurs d’aquest període? Ha estat a la disposició de tothom? Ha mitigat la por, la desesperació i la soledat de la ciutadania en igualtat de condicions? Lamentablement, no ha sigut així. En primer lloc, és admirable com l’ésser humà tracta constantment d’adaptarse a les irregularitats d’un escenari tan desolador com ho és aquest. Sense cap dubte, un dels pilars fonamentals d’aquesta adaptació han sigut els smartphones, perquè ens han permés l’accés a la informació, ens han facilitat la realització de compres online i han assegurat, en la mesura del possible, la continuïtat de la formació acadèmica

Pi les tasques laborals. Així mateix, aquesta situació també va propiciar l’aparició de múltiples iniciatives: les plataformes de comerç electrònic van habilitar descàrregues de llibres gratuïts, diverses universitats van oferir cursos amb certificats en línia, les descàrregues d’una gran quantitat de jocs van passar a ser gratuïtes, i projectes com aquests, infinits. No obstant això, un dels aspectes essencials que ens ha permés afrontar la situació actual, ha sigut, indiscutiblement, la connectivitat. Aquest confinament ha demostrat que tant una mostra d’afecte, com bé pot ser una carícia, un bes o una abraçada, així com una breu conversa telefònica amb els teus sers estimats, són essencials per a mantindre una estabilitat emocional.

De tota manera, què ocorre amb el 8% de la població que no té accés a internet? Què ocorre amb aquelles persones que no tenen coneixements per a utilitzar-ho? I què hi ha d’aquells llocs on la instal·lació del servei suposa un cost molt elevat? És possible que algunes persones no hagen necessitat d’internet fins al moment, però s’ha evidenciat la importància de les eines tecnològiques en temps de crisi. No ja només per l’accés a una informació actual o de caràcter crític sanitari, sinó pel mer fet de poder veure als nostres sers estimats.

La bretxa digital és una realitat i en aquesta crisi sanitària s’ha tornat més visible. La desconnexió digital pot generar sentiments de soledat i exclusió social i, no tan sols això, sinó que produeix irregularitats en l’aprenentatge i competències, desencadenant una desigualtat en les oportunitats i accentuant les diferències socials. En l’educació, l’impacte també ha sigut notable, no es pot donar per descomptat l’accés i la facilitat de les famílies per a connectar-se a internet: escassetat de dispositius electrònics, connexions inestables, manca de coneixements... No obstant això, eliminar la bretxa (o minimitzar-la tant com siga possible) és una responsabilitat compartida, tant les organitzacions privades com els Governs i el sector públic haurien de reflexionar, comprometre’s i actuar en conseqüència. Però, què ha suposat per a les falles la situació ocasionada per la pandèmia del covid-19? Malgrat la reducció que ha patit el cens faller i d’estar travessant un dels pitjors moments econòmics, la permanència de les falles és un indicador de la importància i del sentiment que genera una festa tan representativa com aquesta en les comissions falleres. I és que, les falles han eixit victorioses d’altres durs moments històrics, com la crisi financera del 2008 i la crisi del Petroli de 1973; no és d’estranyar, per tant, que siguen capaces de resistir a una realitat tan delicada com aquesta. Però és que, al cap i a la fi, què podríem esperar? Les falles són creativitat col·lectiva, salvaguarden les arts i artesanies tradicionals, contribueixen en el modelatge de la seua identitat cultural i la seua cohesió social, permeten la conservació de la llengua valenciana i són motiu d’orgull per a la comunitat. No hem d’oblidar que la resiliència tan característica que tenen, no és per tractar-se només d’una festa basada en un monument artístic tradicional, les Falles són llum, color, música, cants, flors, comèdia, diversió, solidaritat, unió, sentiment, sàtira, balls, fum i pólvora, són indumentaristes, músics, artistes fallers, pirotècnics, artesans, comerciants, floristes, hostalers, perruquers, xurrers, fallers, fotògrafs i moltíssim més. Després de tot, les Falles, som nosaltres .

Bibliografia:

Levanta la Cabeza (22 / Mayo / 2020). Encuentro Digital. Atresmedia.

Levanta la Cabeza (27 / Marzo / 2020). Brecha Digital. Atresmedia. Domínguez, M. (24 / Agosto / 2020). Las Fallas son inmunes a la Covid-19. Levante.

El Cronista. (24 / Abril / 2020). La tecnología en tiempos de pandemia y post-pandemia.

SueMissIndie. (4 / Diciembre / 2016). Diario del Viajero.