RESILÈNCIA
digital
22
P
andèmia, confinament, crisi... són conceptes que actualment s’uneixen en una simbiosi de lluita i esforç permanent, però... què ha suposat per a nosaltres la tecnologia durant el transcurs d’aquest període? Ha estat a la disposició de tothom? Ha mitigat la por, la desesperació i la soledat de la ciutadania en igualtat de condicions? Lamentablement, no ha sigut així. En primer lloc, és admirable com l’ésser humà tracta constantment d’adaptarse a les irregularitats d’un escenari tan desolador com ho és aquest. Sense cap dubte, un dels pilars fonamentals d’aquesta adaptació han sigut els smartphones, perquè ens han permés l’accés a la informació, ens han facilitat la realització de compres online i han assegurat, en la mesura del possible, la continuïtat de la formació acadèmica
i les tasques laborals. Així mateix, aquesta situació també va propiciar l’aparició de múltiples iniciatives: les plataformes de comerç electrònic van habilitar descàrregues de llibres gratuïts, diverses universitats van oferir cursos amb certificats en línia, les descàrregues d’una gran quantitat de jocs van passar a ser gratuïtes, i projectes com aquests, infinits. No obstant això, un dels aspectes essencials que ens ha permés afrontar la situació actual, ha sigut, indiscutiblement, la connectivitat. Aquest confinament ha demostrat que tant una mostra d’afecte, com bé pot ser una carícia, un bes o una abraçada, així com una breu conversa telefònica amb els teus sers estimats, són essencials per a mantindre una estabilitat emocional.
