LES TIC I L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
………….
PAQUITA RIBAS TUR ASSIGNATURA:
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA PER A PROFESSIONALS DE LES TIC CONSULTORA: ADELINA PILAR COSTA SEQUI PRÀCTICA FINAL - SEGON SEMESTRE 2010/2011
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
Pàgina 1
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
ÍNDEX INTRODUCCIÓ LES TIC I L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA 1. DEFINICIÓ DE LES TIC 2. LES TIC I LA SOCIETAT ACTUAL 2.1.
NATIU DIGITAL I NATIU ANALÒGIC
2.2.
LES TIC I LA SEVA CONTRIBUCIÓ A LA SOCIETAT ACTUAL
3. LES TIC I L’EDUCACIÓ 3.1.
L’E-LEARNING
3.2.
ENTORNS VIRTUALS D’APRENENTATGE
3.3.
MOODLE: ENTORN VIRTUAL D’APRENENTATGE I CONSTRUCTIVISME SOCIAL
4. CIRCUMSTÀNCIES QUE LIMITEN LES TIC EN L’EDUCACIÓ CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA
Pàgina 2
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
INTRODUCCIÓ Aquest projecte es basa en un estudi sobre la relació de les noves tecnologies i l’educació. Per tant, és necessari iniciar el projecte reflexionant i aportant diferents punts de vista sobre el que són les TIC de fins on abasta la seva definició. A continuació investigarem els canvis que comporten les noves tecnologies en la societat actual. Compararem, en primer lloc, dos termes nous nascuts de la ràpida expansió d’aquestes: el natiu digital i el natiu analògic. Just desprès revisarem les importants aportacions de les TIC dins del marc cultural del segle XXI. Serà desprès quan aprofundirem en la relació de les TIC i l’educació, introduint el terme e-learning; continuant investigant els entorns virtuals d’aprenentatge, marc que desenvolupa un nou concepte d’educador i un nou concepte d’alumne; i acabant definint el Moodle com a exemple de plataforma virtual basada en la pedagogia del constructivisme social. En el quart punt indagarem en les traves que limiten l’evolució de les TIC en els entorns educatius. Les diferenciarem en dos grups: les tècniques i les socials, i posarem en dubte la veracitat de moltes de les fonts que ofereix Internet als usuaris. Per acabar, i desprès de repassar les contribucions i les limitacions de les noves tecnologies i les diferents plataformes educatives, farem una reflexió personal sobre el que es caldria per a afavorir el ràpid desenvolupament d’aquestes en els medis d’aprenentatge actuals.
Pàgina 3
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
LES TIC I L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA 1. DEFINICIÓ DE LES TIC El terme TIC o, el que és el mateix, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, equival al que es denomina “nous mitjans de comunicació”. Així, la comprensió popular relaciona aquests mitjans tant sols amb la distribució i l’exhibició i no pas amb la producció. És a dir, des d’aquest punt de vista, les TIC englobarien tot el que es transmet mitjançant l’ordinador, el web o els llibres electrònics, i exclouria els llibres impresos en paper o les fotografies d’un llibre. En canvi, segons Lev Manovich 1, els nous mitjans representen la convergència de dos recorreguts històricament separats: les tecnologies informàtiques i les tecnologies mediàtiques. Les dos trajectòries se sintetitzen formant el que coneixem actualment com a TIC. Exposa que no hi ha motiu per a privilegiar l’ordinador sobre els dispositius d’emmagatzematge, i, a més, defineix les TIC amb cinc principis fonamentals: es poden representar numèricament, tenen estructura fractal, permeten automatitzar moltes de les funcions, poden existir en diferents versions i són transcodificables. Per tant, la definició exposada per Manovich és molt més amplia, ja que els mitjans analògics entrarien dintre d’aquesta categoria després de patir un procés de digitalització 2. Des d’aquest punt de vista, podem afirmar que les TIC engloben el conjunt de tecnologia digital que, mitjançant medis informàtics, capta, manipula, emmagatzema, processa i difon tot tipus d’informació: textos, imatges fixes i en moviment, so i construccions espacials.
Lev Manovich. El lenguaje de los Nuevos medios de comunicación, pàg 63. Procés a través del qual un medi analògic, es codifica en format numèric (dígits). Concretament s’utilitza el codi binari de zeros i uns. 1 2
Pàgina 4
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
2. LES TIC I LA SOCIETAT ACTUAL 2.1. NATIU DIGITAL I NATIU ANALÒGIC Afavorits per la expansió, a gran velocitat, de les TIC, s’han anat diferenciant dos tipus d’individus dintre de la societat actual: Per una banda troben el que denominaríem natiu digital i per altra, el que designaríem com natiu analògic. El natiu digital ha nascut en els temps moderns d’Internet, els mòbils, els reproductors de MP3, els ordinadors personals, les xarxes socials i les videoconsoles. És un individu tecnològicament actiu, ja que participa de les TIC i les utilitza habitualment. Ben al contrari, ens trobem amb el natiu analògic. Una persona nascuda abans de la revolució de les noves tecnologies i que, moltes vegades passivament, ha estat un testimoni de la ràpida transformació. Generalment, els natius digitals es submergeixen sense por dintre dels mitjans de manera intuïtiva. Són gent jove que prova, practica i juga. El natius analògics, en canvi, s’involucren en les TIC amb reserves i restriccions. Solen veure en elles un món massa gran i complex. No obstant això, la majoria dels creadors de les noves tecnologies són natius analògics, de la mateixa manera que ho són molts dels ciber-estudiants3 actuals.
2.2. LES TIC I LA SEVA CONTRIBUCIÓ A LA SOCIETAT ACTUAL Són moltes les aportacions que han fet les noves tecnologies a la societat actual. Una de les més importants és l’automatització de tasques gràcies als ordinadors personals. Els moderns sistemes informàtics ens proporcionen avançats programes especialitzats en escriptura de textos, en càlcul, en creació de bases de dades, en tractament d’imatges, so o vídeo. Operacions, abans complexes, que ara es solucionen amb cops de clic. Així mateix, Internet es posiciona com una de les contribucions tant importants o més que l’anterior. Ens aporta un fàcil i ràpid accés a tot tipus d’informació: textual, gràfica, pel·lícules, vídeo, so, etc.; canals directes de comunicació per a compartir informació de forma sincrònica i asincrònica: xats, missatgeria immediata, correu electrònic, fòrums, blocs o wikis. A més, la digitalització de la informació mitjançant escàners, càmeres de fotos i vídeo o targetes digitalitzadores, entre altres, ha permès emmagatzemar informació en molt poc espai. Especialment si ens referim a petits suports tipus pendrives, discs durs portàtils, DVD, etc. 3
Definim com ciber-estudiants a les persones que cursen estudis a través d’Internet. Pàgina 5
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
No és d’estranyar, així, la ràpida inserció de les tecnologies informàtiques en la societat actual. Només ens hem de fixar amb el que recitava Manovich ja fa una dècada: “[...] De la misma manera que el encuadre rectangular de la pintura y de la fotografia nos presenta una parte de un espacio mayor que existe fuera de él, la ventana de la interfaz de usuario brinda una vista parcial de un documento más grande. Pero si en la pintura el marco que escoge el artista es el definitiva, la interfaz del ordenador se beneficia de una nueva invención introducida por el cine: la movilidad del encuadre.[..] el usuario de ordenador puede desplazarse por el contenido de una ventana.” (2001: 132)
Amb aquest curt fragment es defineix amb claredat el que sent l’individu quan acciona un botó del teclat o mou el ratolí per la pantalla: el domini de l’espai. El ser analògic passiu és ara actiu i interacciona amb la màquina. Per consegüent, la natural evolució de les noves tecnologies ha estat estendre’s cap als més variats camps, en què també trobem l’educació.
Pàgina 6
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
3. LES TIC I L’EDUCACIÓ 3.1. L’E-LEARNING Era l’any 1984 quan Nicholas Negroponte4 predeia el futur en la que va ser la primera conferència del TED5, exposant, davant d’un auditori sorprès, una espècie de llibre electrònic interactiu que es ramificava i s’expandia gràcies al que podríem anomenar un hipertext. També ho feia amb la presentació del seu nou projecte One Laptop Per Child (un ordinador per infant) destinat a països poc desenvolupats i amb un elevat índex de pobresa i analfabetisme. La seva idea consistia en el disseny, producció i distribució de senzills i petits ordinadors personals de baix cost per a fer arribar la cultura a nens del tercer món. Defenia les immenses possibilitats que tenen els nous mitjans quan es parla d’educació pels infants i explicava que era possible ensenyar a un nen sense recursos a utilitzar un ordinador, ja que la informàtica els estimula la curiositat i el fet de voler aprendre.
Actualment, els joves, natius digitals, cada vegada aprenen més coses fora dels centres educatius. Integrar les noves tecnologies en els processos d’ensenyança i aprenentatge és un dels reptes de les institucions educatives d’avui. 4 5
Fundador del MIT Media Lab. Pioner en el camp de disseny assistit per ordinador. El TED és una organització no lucrativa dedicada a difondre les idees més noves sobre disseny i tecnologia Pàgina 7
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
Així neix un nou terme, e-learning, això és l’ús de les noves tecnologies en els processos com el disseny, la selecció, l’administració i el desplegament educatiu, en qualsevol moment i a qualsevol lloc. Reuneix un ampli paquet d’aplicacions d’aprenentatge basades en el web amb classes virtuals individuals o en grup. El canal de distribució del coneixement és Internet. L’e-learning, que comporta la separació física de l’alumne i el professor, equivaldria a una versió moderna de l’antiga educació a distància en què el canal de distribució era el correu ordinari. Amb l’e-learning l’intercanvi de materials es realitza a través de qualsevol mitjà electrònic: Internet, audio, vídeo, DVD, etc. Ens trobem així amb un altre concepte: les NTAE, o les Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació. Un dels majors beneficis que aporten les NTAE a la societat és l’accés a la cultura i a l’ensenyament. Els professors dissenyen nous entorns d’aprenentatge en els quals es fomenta el treball cooperatiu i els alumnes potencien la creativitat i construeixen el seu coneixement. Com a conseqüència es produeix un canvi en la manera de treballar, d’aprendre, de relacionar-se o, en definitiva, de viure. Podríem afirmar que les TIC han desenvolupat un nou concepte d’educador, de la mateixa manera que ha nascut un nou concepte d’alumne més conscient del seu coneixement.
3.2. ENTORNS VIRTUALS D’APRENENTATGE Els EVA o Entorns Virtuals d’Aprenentatge són comunitats que basant-se en diferents combinacions d’eines telemàtiques i multimèdia, comparteixen continguts, coneixements i experiències entre professors i alumnes.
Pàgina 8
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
La part principal dels EVA és la plataforma o campus virtual, on els alumnes, coordinadors i tutors es connecten mitjançant una clau personal identificativa. És a dir, són comunitats tancades, amb ingrés restringit, que empren Internet com a canal. Es diferencien així diversos nivells d’usuari o perfils, de manera que els educadors accedirien a mòduls vetats pels alumnes i aquests tindrien a la seva disposició, entre d’altres, els materials didàctics comuns o la seva pròpia fitxa. Cal ressaltar la possibilitat d’accés remot en qualsevol moment del dia i des de qualsevol lloc. Només és necessari disposar d’un ordinador amb connexió a la xarxa i la clau que relacioni l’usuari amb la comunitat. Això implica que la intercomunicació entre professors i alumnes s’efectuï tant de forma sincrònica com asincrònica, la qual cosa afavoreix l’administració personal del temps de cadascuna de les parts. Una vegada fet l’ingrés a la plataforma central de la comunitat, els usuaris poden accedir a diferents mòduls, entre els quals destaquen la participació en els fòrums de cada assignatura, en què es debaten opinions, s’exposen preguntes i respostes. També es permet el seguiment de les activitats, el lliurament d’exàmens o la descàrrega dels materials actualitzats. A més, l’entorn virtual els proporciona un calendari, una agenda d’esdeveniments relacionats amb el curs, un servei de biblioteca, així com enllaços a webs relacionades, etc. Les universitats a distància són un gran exemple d’entorns virtuals d’aprenentatge.
3.3. MOODLE: ENTORN VIRTUAL D’APRENENTATGE I CONSTRUCTIVISME SOCIAL El Moodle és un paquet de programari per a la creació de cursos i llocs web. L’origen del nom el trobem en les paraules en anglès Object-Oriented Dynamic Learning Environment (Entorn dinàmic d’aprenentatge modular orientat a objectes). El seu ideòleg i programador principal, Martin Dougiamas es va basar en la pedagogia del constructivisme social. El constructivisme considera que el veritable coneixement de les coses és l’estructura mental individual generada de la interacció amb el mitjà. És per aquest motiu que Moodle es distribueix de manera gratuïta, com a programari lliure6, sota la llicència pública GNU7.
El programari lliure permet als usuaris executar el programa o distribuir-lo per a qualsevol propòsit, millorar-lo i adaptar-lo a les necessitats pròpies, ja que també tenen accés al codi font. 6
Pàgina 9
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
Els estudiants contribueixen a l’experiència educativa, com per exemple, treballar cooperativament en una wiki. S’ha esdevingut molt popular entre educadors de tot el món ja que, d’una banda, és una eina ideal per a crear llocs webs dinàmics en línia per als seus estudiants; i d’un altra, és un programari gratuït i de fàcil manteniment. Només cal instal·lar-lo en un servidor web que suporti php i base de dades MySQL. Certament, els professors tenen avantatges amb Moodle, com per exemple, el control total sobre totes les opcions del curs: claus d’accés, creació de noves wikis, correcció i qualificació de les pràctiques, producció de materials didàctics, creació carpetes al fòrum de l’aula, etc. Per la seva part, els alumnes poden lliurar els seus exercicis per a ser avaluats, revisar les dates de lliurament i les qualificacions màximes, accedir al fòrum o disposar d’una zona privada de contacte entre ells i l’educador. El programa permet també als estudiants modificar la informació de les wikis. Moltes institucions utilitzen Moodle com a plataforma per a desenvolupar cursos complets o com a suport de classes presencials. Tenim exemples com el Campus virtual de la Universitat de Barcelona8, la Universidad Europea de Madrid9 o el IES Terres de Ponent10.
El propòsit d’aquesta llicència es declarar que programari és lliure i protegir-lo de intents d’apropiació que restringeixin aquestes llibertats als usuaris. 7
8
Campus virtual de la Universitat de Barcelona. [En línia] http://campusvirtual.ub.edu/
Campus virtual de la Universidad Europea de Madrid. [en línia] https://campusvirtual.uem.es/moodle/login/index.php 9
10
IES Terres de Ponent. [En línia] http://agora.xtec.cat/iesterresdeponent/moodle/ Pàgina 10
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
4. CIRCUMSTÀNCIES QUE LIMITEN LES TIC EN L’EDUCACIÓ Actualment ens trobem amb distintes circumstàncies que retarden el desenvolupament de les TIC en la societat i, com a part d’ella, l’educació. Aquests límits es poden distribuir en dos grans grups: els límits tècnics i les límits socials. Els límits tècnics fan referència a les incompatibilitats entre les noves versions de sistemes operatius o programes especialitzats amb vells ordinadors. Això obliga a la renovació dels equips informàtics cada quatre i cinc anys, amb la consegüent despesa econòmica. A més a més, hi hem d’afegir el problema que crea la relativament fàcil vulnerabilitat dels sistemes informàtics, la qual cosa estableix un clima d’inseguretat i desconfiança entre els usuaris encara indecisos. Respecte als límits socials ens trobem amb els problemes derivats del lliure accés a la informació per als usuaris de totes las edats (inclosos els nens i els joves); l’exclusió social produïda pel simple fet que en el segle XXI no tothom té accés a les TIC ni recursos per accedir-hi; a més, dels que sí poden fer-ho, no tots tenen els coneixements teòrics i pràctics per gaudir-ne sense reserves (parlem dels natius analògics). Endemés, en aquest moment poden aparèixer també les barreres culturals del idioma, ja que moltes pàgines web, així com la terminologia bàsica de les TIC és en anglès. A més, la ràpida modernització del medi deriva en la necessitat de formació permanent dels usuaris. Encara més, la majoria de persones, acostumades a un medi passiu com ha estat la televisió, on la informació que s’emet sol ser informació contrastada, esperen rebre d’Internet la mateixa veracitat. Per aquest motiu hi ha la tendència de creure que tot el que es diu en la xarxa és real. Ens trobem, doncs, amb un altre problema: la difusió indiscriminada de notícies que sobrepassen els límits ètics i morals.
Pàgina 11
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
CONCLUSIONS Desprès d’haver enumerat els grans beneficis que aporten les noves tecnologies a la societat i d’haver aprofundit en l’aplicació de les TIC en l’àrea de l’educació, hem trobat barreres socials i tècniques que retarden una major i més ràpida implantació de les tecnologies en els àmbits educatius de la societat del nostre segle. Encara molts d’usuaris tenen una manca de visió sobre la relació de l’educació i la tecnologia. També afegiríem la falta d’habilitat de molts de professors que, amb una actitud negativa, són reticents al canvi. Aquí es suma la baixa capacitat que té l’escola per absorbir tot aquest nou flux d’informació. En conclusió és necessari una alfabetització digital bàsica per als usuaris, oferint cursets gratuïts per a adults o plans d’estudi amb les noves tecnologies incorporades des dels primers estadis de la infància. Per part dels educadors, és indispensable un correcte domini de les TIC, ja que són, en definitiva, els que transmeten la cultura. No podem acabar sense aportar una frase dita pel Secretari general de l’ONU, Kofi Annan, extreta del discurs inaugural de la primera fase de la WSIS en Ginebra: “[...] Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants dels planeta. Disposem d’eines per a arribar als objectius de desenvolupament del mil·lenni, d’instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua” (2003)
Pàgina 12
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
BIBLIOGRAFIA COL·LABORADORS DE LA VIQUIPÈDIA. Aprenentatge virtual [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2011 [data de consulta: 18 de maig del 2011]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aprenentatge_virtual&oldid=6834088>. COL·LABORADORS DE LA VIQUIPÈDIA. Moodle [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2011 [data de consulta: 18 de maig del 2011]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moodle&oldid=7002473>. COL·LABORADORS DE LA VIQUIPÈDIA. Tecnologies de la Informació i la Comunicació [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2011 [data de consulta: 16 de maig del 2011]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tecnologies_de_la_Informaci%C3%B3_i_la_Comunica ci%C3%B3&oldid=7573962>. COLABORADORES DE WIKIPEDIA. Entornos virtuales de aprendizaje [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2011 [fecha de consulta: 18 de mayo del 2011]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Entornos_virtuales_de_aprendizaje&oldid=46274402 >. GNU OPERATING SYSTEM (2007). La definició de Programari Lliure. [En línia]. http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html [Data de la consulta: 20/05/2011]. IES TERRES DE PONENT. [En línia]. Entorn de suport a l’ensenyament i l’aprenentatge. http://agora.xtec.cat/iesterresdeponent/moodle/ [data de consulta: 18/05/2011]. MANOVICH, LEV (2005). El lenguaje de los Nuevos medios de comunicación. Barcelona. Ediciones Paidós Ibérica, S.A. MICROTALLERSTAC (2011). Entorns virtuals d’aprenentatge – EVA. [En línia]. http://sites.google.com/site/microtallerstac/entorns-virtuals-d-aprenentatge [data de consulta: 18/05/2011]. MOODLE (2011). [En línia]. http://moodle.org/ [Data de la consulta: 20/05/2011]. ONE LAPTOP PER CHILD (2011). [En línia]. http://one.laptop.org/ [Data de consulta: 17/05/2011].
Pàgina 13
LES TIC i L’EDUCACIÓ ASINCRÒNICA
PERE MARQUÈS GRAELLS (2008). Las TIC y sus aportaciones a la sociedad. [En línia]. http://peremarques.pangea.org/tic.htm [data de consulta: 18/05/2011]. TED IDEAS WORTH SPREADING (2008). Nicholas Negroponte, en 1984, hace 5 predicciones. [En línia]. http://www.ted.com/talks/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html [Data de consulta: 17/05/2011]. UNIVERSITAT DE BARCELONA (2011). Campus virtual. [En línia] http://campusvirtual.ub.edu/ [data de consulta: 18/05/2011]. UNIVERSIDAD EUROPEA DE MADRID (2011). Campus virtual. [en línia] https://campusvirtual.uem.es/moodle/login/index.php [data de consulta: 18/05/2011].
Pàgina 14