Activitat 3 · dibuixar per EXPLICAR TALLER DE DIBUIX GRAU DE DISSENY I CREACIÓ DIGITALS · UOC
PAQUITA RIBAS · 2017
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
ÍNDEX INTRODUCCIÓ
Pàg. 3
AUTORIA
Pàg. 4
DIBUIXAR UN DIAGRAMA SOBRE LA GENTRIFICACIÓ
Pàg. 5
POEMA VISUAL SOBRE LA GENTRIFICACIÓ
Pàg. 9
ILUSTRAR EL POEMA DE FEDERICO GARCÍA LORCA
Pàg. 10
BIBLIOGRAFÍA
Pàg. 15
2
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
INTRODUCCIÓ Gentrificació, una paraula que abans desconeixia i que ara ha despertat en mi un procés d’introspecció. El fet que els dos primers punts de l’exercici estiguin íntimament relacionats m’ha ajudat bastant. Amb la diagramació he pogut desfer el concepte que significa la paraula gentrificació en petites parts per a tornar-lo a compondre a mode de gràfic, simple però eficient. He intentat no dibuixar sentiments; només explicar els processos de manera clara. Per això he utilitzat l’exageració. Volia expressar una idea global en forma de procés: el que era i el que és. Una vegada he pogut descriure el procés de manera minimalista, ha arribat el moment d’explicar el sentiment en forma de poesia visual. La ironia m’ha semblat idònia per a descriure “l’instant” en què el barri reformat i llustrós s’apodera del barri antic. Una vegada he arribat al poema de Lorca la cosa s’ha complicat. Ja no havia d’explicar el procés, ni tant sols el meu sentiment. Havia d’explicar el sentiment d’una altra persona. No me bastava bolcar sobre el paper cocodrils, papallones i serps. Era necessari saber que volia dir Lorca amb les seves paraules fosques i esquinçadores. Una vegada he investigat sobre el poema i el poeta, he reconegut que els tres punts de l’exercici parlen de la mateixa cosa: La gentrificació. El primer dibuix representa el procés del canvi, el segon la por al canvi, i el tercer la desesperació per a tornar al “abans” i no poder fer-ho, però també el preu que s’ha hagut de pagar per a aquest canvi. Com m’ajuda el dibuix a explicar una història? Per a poder dibuixar el procés o la historia s’ha d’investigar sobre aquesta i després, una vegada l’has plasmat en un paper la visualitzes i la transmets.
3
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
Com m’ajuda a pensar la diagramació o la poesia visual? De la mateixa manera que per a explicar una història has de saber de què parles, el fet de diagramar també exigeix un estudi previ de totes les dades i en segon lloc, entendre aquestes dades abans de reproduir el diagrama o la infografia.
AUTORIA Aquest treball i els seus dibuixos són obra de Paquita Ribas Tur Està subjecta a una llicència: Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 3.0 Espanya de Creative Commons
4
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
DIBUIXAR UN DIAGRAMA SOBRE LA GENTRIFICACIÓ Adjunto imatges originals del procés en la carpeta lliurada
Per a aquesta primera part de l’exercici en què s’havia de realitzar un diagrama que expliqués el procés de gentrificació. Vaig encaminar el dibuix directament cap a la infografia, amb predomini absolut del dibuix (exceptuant el títol), representant a les persones i la resta del elements com a icones. Després vaig analitzar el procés i finalment el vaig separar en tres blocs representats en tres línies ben diferents: -
Barri tradicional abans de la gentrificació. La primera línia de dibuixos representa el barri abans del procés.
-
En el segon bloc s’inicia el procés de gentrificació. La gent comença a marxar del barri perquè no pot pagar el que demanen de lloguer o perquè el barri és car i han de vendre les seves propietats.
-
El tercer bloc correspon amb la tercera línia que representa el barri totalment renovat, amb edificis més cars on hi viuen menys persones. Només les que es poden permetre viure allí.
5
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
La primera línia representa el barri humil tradicional. L’esbós inicial mostrava les cases plenes de gent i amb la xemeneia amb fum que representa la calor de la llar. El dibuix final és més complet, perquè també hi figuren arbres, el sol i bicicletes. Amb això vull mostrar com el barri antic era més tranquil i més ecològic i respectuós amb el medi ambient.
6
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
La segona línia representa el procés de gentricifació. L’especulació s’ha iniciat. Els habitants marxen dels seus barris que comença a estar ocupat per a persones amb més poder adquisitiu. La gent ven les seves propietats o simplement marxa perquè no pot seguir l’alt nivell de vida que es comença a instaurar en el barri. He dibuixat el símbol del dòlar com a figuració dels diners. El groc representa l’alta capacitat adquisitiva. En aquest cas, he volgut emfatitzar les figures humanes que marxen de les seves cases. Són de color vermell en senyal d’alerta.
7
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
La tercera línia mostra el barri modern on hi viuen persones d’alt poder adquisitiu, representades amb el color groc. El barri s’ha venut per pocs diners i s’ha reformat. El preu de les vivendes i locals s’ha multiplicat per cinc. He volgut mostrar aquesta evolució dibuixant cases més altes i grans, però on hi viu menys gent. Les zones verdes han desaparegut i en el cel hi ha pol·lució. Han desaparegut les icones de les bicicletes i al seu lloc hi ha cotxes de gama alta.
8
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
POEMA VISUAL SOBRE LA GENTRIFICACIÓ Adjunto imatges originals del procés en la carpeta lliurada
En aquesta segona part de l’exercici s’havia de crear un poema visual sobre el que ens havia cridat l’atenció de la gentrificació. Des d’un primer moment he tingut molt clar el concepte que volia mostrar: L’abús del “gran” sobre el “petit”, del que pot contra el que no pot. Els habitats d’aquest vell barri veuen com es transforma al seu voltant. Ells no volen marxar. Però es veuen obligats a fer-ho. He utilitzar el dibuix de tipus còmic de manera metafòrica i irònica per a expressar l’abús que suposa
l’especulació.
Novament
el
groc
representa el poder dels diners. Els edificis són alts i foscos i el vell barri es veu envoltat d’aquest progrés que acaba menjant-se’l.
9
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
IL·LUSTRAR EL POEMA DE FEDERICO GARCÍA LORCA
10
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
Adjunto imatges originals del procés en la carpeta lliurada
En aquesta part de l’exercici se’ns demanava il·lustrar una història a partir del poema “Ciudad sin sueño (Nocturno de Brooklyn Bridge)” de Federico García Lorca. El poema té un estil fosc i metafòric, difícil de desxifrar. Per a poder entendre el significat més profund del poema he investigat sobre el poeta, la seva vida en Nova York i el llibre “Poeta en Nueva York” que va sorgir d’aquest viatge. Lorca era una persona sensible i homosexual en un període de la història molt intolerant. Moltes de les seves obres van estar censurades a Espanya per culpa del dictador Franco que no apreciava la seva manera d’escriure i possiblement tampoc la seva sexualitat. Dalí i Luis Buñuel el van influenciar molt amb el seu surrealisme. Després de tallar amb l’escultor Emilio Aladrén va decidir marxar als Estats Units (1929 -1930) a estudiar a la Universitat de Columbia. Diuen que el motiu real va ser per a canviar d’aires. Justament ho va fer en un moment en què patia una de les seves terribles depressions. Garcia Lorca va quedar impactat per la societat Nord-americana, capitalista, deshumanitzada. Era defensor de la ètnia gitana i allí es va trobar amb la crueltat desmesurada contra els negres. Aquest poema, i el llibre en general, és una profunda reflexió pessimista de la societat tecnològica i capitalista. El que penso que vol expressar amb aquest poema quan diu que la gent "no dorm" és realment que la gent ja " no té somnis". La tendresa que podria representar la imaginació, ha mort. En el poema es veu entre línies com coses tradicionalment tendres com els nens, les papallones, les flors... ara són nens enterrats i que ploren perquè els somnis volen sortir però no poden, flors mortes, papallones dissecades, mans de nens momificades... La humanitat ha caigut al final de l'escala, fins baix de tot, i els que pugen no troben més que mort Si algú en aquesta societat és diferent ("Si alguien cierra los ojos...") la societat no el deixa i l'assota fins que els tanqui (fins que sigui "igual" que la resta. La societat és una mentida "copas falsas", "calavera de los teatros"
11
DIBUIXAR PER EXPLICAR ¡ PAQUITA RIBAS
Amb el meu dibuix he volgut representar a la humanitat esclavitzada per aquesta societat emergent, en forma d'una persona encadenada. El cocodril representa el capitalisme, per això dibuixat amb un barret de copa alta, del que li surten bitllets. Amb les seves garres no deixa que la persona encadenada tanqui els ulls i dormi (tingui somnis).
12
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
He representat les papallones con un esquelet amb ales d’arna. Les papallones tradicionals són belles i aquest poema és totalment negre.
13
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
A l’esquerra del cocodril he dibuixat un mur amb una serpent per a escenificar la següent part del poema: “A los que guardan todavía huellas de zarpa y aguacero, a aquel muchacho que llora porque no sabe la invención del puente o a aquel muerto que ya no tiene más que la cabeza y un zapato, hay que llevarlos al muro donde iguanas y sierpes esperan,…” El que jo hi estès d’aquesta part és que si queda algú amb un mínim de vestigi de somnis o d’il·lusions molt aviat es trobarà amb el mur, que és la cruel realitat que no el deixa somniar. Per això he pintat el mur del que parla el poema, amb la serp que vigila que ningú el traspassi i persones desolades que encara no han estat abduïdes i encadenades pel cocodril (encara tenen esperança i somnis, però per poc temps). Els materials que he utilitzat han estat els grafits de diferents gruixos. No he empleat color perquè considero que el relat és fosc i depriment i queda ben plasmat en blanc i negre.
14
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
BIBLIOGRAFIA FRANCIS D.K. CHING. DIBUJO I PROYECTO (2010. Segona edició 2016). Barcelona: EDITORIAL GUSTAVO GILI, S.L. Carlos Ruiz Brussain (2016) Dibuixar per a dissenyar [en línia] http://disseny.uoc.edu/recursos/dd/ca/ [Data de consulta: desembre 2017] Wikipedia (2017) Gentrificación [en línia] https://es.wikipedia.org/wiki/Gentrificación [Data de consulta: desembre 2017] Felix Petty. I-D VICE (2015) Sobre cómo la gentrificación está destruyendo nuestras ciudades [en línia] https://i-d.vice.com/es_mx/article/ywdbb7/sobre-cmo-la-gentrificacion-esta-destruyendo-nuestras-ciudades [Data de consulta: desembre 2017] Rafael Guastavino - Público.es (2017) La gentrificación en Madrid: de la Gran Vía a Chueca [en línia] http://www.publico.es/opinion/gentrificacionmadrid-gran-via-chueca.html [Data de consulta: desembre 2017] Jaled Abdelrahim - Yorokobu (2015) Lo que el cine nos advirtió sobre la gentrificación [en línia] http://www.yorokobu.es/cine-gentrificacion/ [Data de consulta: desembre 2017] Jaled Abdelrahim - Yorokobu (2013) Fotonovelas contra la gentrificación [en línia] http://www.yorokobu.es/arte-contra-la-gentrificacion-el-vocabloinexistente-con-el-que-okupan-las-clases-altas/ [Data de consulta: desembre 2017] Mirela Fiori – UOC (2014) Centrificación, ¿presagio o realidad? [en línia] http://ciudad.blogs.uoc.edu/post/82186010706/gentrificación-presagio-orealidad [Data de consulta: desembre 2017] Federico García Lorca (1929-1930) Poeta en Nueva York [en línia] http://usuaris.tinet.cat/picl/libros/glorca/gl002600.htm#23 [Data de consulta: desembre 2017]
15
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
Wikipedia (2017) Federico García Lorca [en línia] https://es.wikipedia.org/wiki/Federico_Garc%C3%ADa_Lorca [Data de consulta: desembre 2017] Viquipèdia (2017) Poeta en Nueva York [en línia] https://ca.wikipedia.org/wiki/Poeta_en_Nueva_York [Data de consulta: desembre 2017] Wikiart (2004) Thomas Hirschhorn [en línia] https://www.wikiart.org/en/thomas-hirschhorn/foucault-map-2004 [Data de consulta: desembre 2017] Museo Reina Sofia (2011) Efrén Álvarez [en línia] http://www.museoreinasofia.es/exposiciones/efren-alvarez-economicos [Data de consulta: desembre 2017] Punta Fina News (2011) Efrén Álvarez [en línia] http://www.puntafinanews.com/2011/02/efren-alvarez-economicos/ [Data de consulta: desembre 2017] Blanca Rego - Mediateletipos (2013) Psicogeografía [en línia] http://www.mediateletipos.net/archives/23304 [Data de consulta: desembre 2017] Iconoclasistas [en línia] http://www.iconoclasistas.net/ [Data de consulta: desembre 2017] Maria Calvet [en línia] http://www.mariacalvet.com/ [Data de consulta: desembre 2017] Carla Boserman (2017) [en línia] http://www.carlaboserman.net/ [Data de consulta: desembre 2017] With the left hand (2017) [en línia] http://withlefthand.com/ [Data de consulta: desembre 2017] Boek861 (2017) Poetas visuales españoles [en línia] https://boek861.com/poetas-visuales-espanoles/ [Data de consulta: desembre 2017] Fuego con Nieve (2011) Notas sobre la poesía visual [en línia] http://fuegoconnieve.blogspot.com.es/2011/06/notas-sobre-la-poesia-visual.html [Data de consulta: desembre 2017] Beatriz Bezares - OverBlog (2015) Los caligramas de Guillaume Apollinaire [en línia] http://bbezaresg.over-blog.com/2015/05/los-caligramas-deguillaume-apollinaire.html [Data de consulta: desembre 2017]
16
DIBUIXAR PER EXPLICAR · PAQUITA RIBAS
Fundació Joan Brossa (2017) [en línia] http://www.fundaciojoanbrossa.cat/ [Data de consulta: desembre 2017] MacBa (2010) Paralelo Benet Rossell [en línia] www.macba.cat/es/expo-benet-rossell [Data de consulta: desembre 2017] Julio Plaza – Pinterest (2017) [en línia] https://www.pinterest.es/pin/338403359491746462/?lp=true [Data de consulta: desembre 2017] El Cuadro del Día (2014) [en línia] http://www.elcuadrodeldia.com/post/104912268263/meret-oppenheim-le-déjeuner-en-fourrure-1936 [Data de consulta: desembre 2017]
PAQUITA RIBAS TUR
17