PAQUITA RIBAS - PAC 3 / NARRATIVA INTERACTIVA
la mirada d’Eva TÍTOL La mirada de Eva
IDEA La demència.
STORY LINE Eva descobreix una altra noia que és una còpia d’ella mateixa. El clon de Eva pensa que la còpia és l’altra. Al final tot és fruit d’una ment pertorbada.
MEMÒRIA Em produeix una terrible atracció, mescla de por i de curiositat, la facilitat que tenen molts individus de perdre el cap. M’imagino un petit fil, una frontera, que separa dues meitats: la cordura i la demència, la realitat existent i la realitat imaginària on es fonen les persones pertorbades. Però, quin és el detonant que desemboca a la demència? Què fa trencar el fil i creuar a l’altre costat? I des d’allí, és possible distingir la realitat del imaginari? Aquestes preguntes van ser les que em van suggerir crear un relat curt; un conte on el lector participa directament de les angoixes d’una protagonista desorientada. M’he inspirat en el meu relat per a escriure aquest guió.
guió seqüencial
la mirada d’Eva SINOPSI Eva (Eva 1) ronda els quaranta anys. Està asseguda en una taula d’un bar mentre fa un resum mental de la seva vida; descobreix que és insípida, que li falta emoció, que és necessari un canvi de rumb. En aquest moment una persona, que sembla ser igual que ella, surt de la cafeteria. La curiositat d’Eva pot més que l’ansietat que sent i decideix seguir-la. La còpia de la protagonista també es diu Eva (Eva 2), però el seu caràcter és totalment oposat: és reeixida i popular. Aquesta entra dintre d’un cotxe. Pel retrovisor veu a l’altra Eva i fuig amb el vehicle, atemorida. A partir d’aquest moment, Eva 1, la dèbil, és la perseguidora; i Eva 2, la forta, és la perseguida. Però les dues “Evas” senten terror l’una de l’altra. Eva 2 es refugia a casa seva, que, a més, és inexplicablement la casa de Eva 1. Eva 1 també està allí; ha decidit seguir-la, encara que no s’explica ben bé com ho ha fet. Per algun motiu, sap que la “còpia” està al seu pis, regirant-li les seves coses. Arriba un moment en el qual les dues senten curiositat l’una per l’altra i miren a la vegada a través de l’espiell. En aquest moment s’esdevé el desenllaç. Tot ha estat fruit de la ment pertorbada d’una dona, Eva, que es troba ingressada en un hospital psiquiàtric. L’espectador pot creure que Eva està recordant el principi de la seva malaltia, el moment on va creuar la fina frontera que separa la cordura de la paranoia: el instant on les “dues Evas” es troben. Però també pot pensar que porta molts anys allí i que la seva ment simplement recrea històries imaginàries.
guió seqüencial
la mirada d’Eva PERSONATGES EVA 1 - Perfil Funció principal del personatge: Protagonista Descripció física: 42 anys d’edat, cabells llargs ondulats i rojos i pigues a la cara. Ulls grans color mel. 1,70 d’alçada i 60 k de pes. Descripció: Noia prima amb aire infantil, pell molt blanca. La seva manera de vestir és clàssica, amb roba folgada, que encara la fa molt més prima. La combinació de colors terra i verds foscos i la serenitat de la seva persona emana confiança. Objectiu del personatge: Està farta de ser “invisible”, de tenir una vida poc emocionant. Just quan aquest pensament envaeix la seva ment, descobreix que hi ha una noia que, misteriosament, és igual que ella. Vol descobrir qui és. Estratègia del personatge per assolir el seu objectiu: Utilitza totes les seves energies per a descobrir la identitat de la seva doble. La estratègia és seguir-la, i més tard, contactar amb ella. Rerefons del personatge: Té una llicenciatura d’Investigació i Tècniques de Mercat Treballa com a administrativa en una oficina. Podria aspirar a més. Però no fa res per canviar la seva situació laboral. És la quinta de set germanes. Mai ha tingut un paper destacat dintre de la seva família. Actualment és soltera, sense fills ni parella. Però no és precisament la situació que a ella li agrada. Personalitat: Actitud passiva i pessimista, tímida, tancada. Té un caràcter tendre amb les seves amistats, sempre disposta a escoltar; però prefereix callar-se que a fer el ridícul. Moltes vegades es sent un zero a l’esquerra. Realment, el que li passa és que no es valora gens. Preferències: Llegir i anar al cinema. Hàbits / Vicis: El cafè Aversions: Quedar-se sola
guió seqüencial
la mirada d’Eva PERSONATGES EVA 1 - Biografia Eva 1 va néixer en un poble del mediterrani fa 42 anys. Vivia en una casa blanca, de dos altures amb un preciós jardí, a tres cents metres de la mar. Quan era petita li agradava molt cercar copinyes que guardava curosament dintre de pots de vidre. Joan, el seu pare, va treballar durant tota la seva vida com a comptable en una fàbrica de calçat. El fet de ser el veterà de l’empresa el veia respectable davant la resta de la plantilla, i, el pel seu caràcter discret i responsable, era ben considerat davant els seus superiors. Anna, la mare d’Eva, semblava que mai dormia. Sempre atenta a cadascuna de les seves filles, en especial a la quinta, Eva, la més introvertida i callada. La seva infància havia estat alegre i còmoda. Però quan va entrar en la universitat tot va canviar. La bombolla de protecció familiar estava a kilòmetres de distància. Es sentia amenaçada, petita i vulverable. Amagar-se en els llibres va ser la seva forma d’escapar. Era la millor de la classe. Els seus treballs eren minuciosament perfectes, però tot i això resultava invisible per a la resta de companys. En acabar, títol en mà, la seva por al fracàs la va fer incapaç d’acceptar càrrecs amb massa notorietat. El risc li produïa ansietat i preferia sentir-se tranquil·la i segura amb menys responsabilitats. Quan ella va complir els quaranta, un terrible fet la va enfonsar en una dolorosa i profunda depressió: la mort de la seva mare.
guió seqüencial
la mirada d’Eva EVA 2 - Perfil Funció principal del personatge: Protagonista Descripció física: 42 anys d’edat, cabells llargs ondulats i rojos i pigues a la cara. Ulls grans color mel. 1,70 d’alçada i 60 k de pes. Descripció: Noia de complexió atlètica i rostre acriaturat. Les sabates de taló semblen formar part de les seves cames. Vesteix roba clàssica i femenina amb complements sempre originals. Objectiu del personatge: Té una gran facilitat per a aconseguir el que vol, però es sent sola. Treure’s de sobre aquest sentiment és un dels seus objectius. Estratègia del personatge per assolir el seu objectiu: Sempre sap sortir airosa de totes les situacions que se li presenten; però quan es sent perseguida per una persona que és igual que ella, només pensa en fugir i escapar-se. Rerefons del personatge: Té una llicenciatura d’Investigació i Tècniques de Mercat i un parell de màsters. Treballa com a directiva en el departament de màrqueting d’una empresa. És competitiva i perfeccionista. La vida li sembla fàcil. Sempre ha estat la més graciosa d’entre totes les seves germanes. Actualment és soltera, sense fills ni parella. No s’ha enamorat mai de ningú. La majoria d’homes que coneix són insignificants baix el seu punt de vista. Personalitat: Actitud activa i optimista, sempre troba solucions per a tots els problemes. Triomfadora. Carismàtica. Graciosa. Sempre ha d’opinar en tot. Tothom s’enamora d’ella quan la coneix. Preferències: Practicar tot tipus d’esports a l’aire lliure sempre que pot. Hàbits / Vicis: Hiperactivitat. Fer moltes coses. Aversions: Quedar-se sola
guió seqüencial
la mirada d’Eva EVA 2 - Biografia Eva 2 va néixer en un poble del mediterrani fa 42 anys. Vivia en una casa blanca, de dos altures amb un preciós jardí, a tres cents-metres de la mar. Quan era petita li agradava molt cercar esquelets d’eriçons i taulons amb formes estranyes que la mar portava a la vorera, i fer-se cabanyes. Joan, el seu pare, va treballar durant tota la seva vida com a comptable en una fàbrica de calçat. El fet de ser el veterà de l’empresa el feia respectable davant la resta de la plantilla, i, pel seu caràcter discret i responsable, era ben considerat davant els seus superiors. Anna, la mare d’Eva, semblava que mai dormia. Era el cor de la casa, la que decidia. Sempre atenta a cadascuna de les seves set filles, en especial a la quinta, Eva, la me´s extravertida i independent. Rivalitzava sempre amb les seves germanes per a ser la millor. El seu caràcter endiablat portaven de cap als pares. En la universitat, el caràcter competitiu d’Eva i la seva forta autoestima van fer d’ella una brillant alumna. A partir de llavors la vida li va venir rodada, qualsevol repte era una aventura per ella i acumular èxits professionals la seva meta. La mort de la seva mare, quan Ella va complir els quaranta, va ser un gran colp. Encara que els darrers anys estava dèbil, sempre havia vist a la mare com una dona poderosa, indestructible. La seva desaparició la va fer aturar-se i reflexionar moltes coses de la seva pròpia existència.
guió seqüencial
la mirada d’Eva EVA - Perfil Funció principal del personatge: Protagonista Descripció física: Cabells llargs ondulats i rojos amb moltes canes. Ulls grans color mel. 1,70 d’alçada i 60 k de pes. Descripció: Noia de complexió prima i molt blanca de pell. Sembla tenir més de cinquanta anys, però possiblement ronda els quaranta. Objectiu del personatge: Saber qui és ella. Descobrir-se. Estratègia del personatge per assolir el seu objectiu: Mirar per la finestra i volar. Rerefons del personatge: No sabem res de la seva educació. Sí que té una filla i que es troba ingressada en un hospital psiquiàtric. Personalitat: Té problemes per a recordar el que estava fent segons abans. No és capaç de conèixer les persones que es dirigeixen a ella, encara que li semblin familiars. Preferències: Mirar per la finestra i volar. Hàbits / Vicis: Observar les coses petites, que quasi ningú veu. Aversions: Descobrir que no pot volar.
guió seqüencial
la mirada d’Eva EVA - Biografia Eva té 47 anys; ja fa més de cinc que viu ingressada en una clínica. Pateix un greu transtorn d’identitat dissociatiu, del que pareix no poder recuperar-se. Ha arribat a un punt en què la seva ment es nega a saber qui és. Va viure una infància feliç amb els seus pares i les seves sis germanes a una preciosa casa blanca, d’un solejat poble del mediterrani. Es va casar, molt jove i molt enamorada, amb Miquel, un company de facultat. I de seguida va arribar Marta. Tot semblava meravellós fins que va arribar la tragèdia: La mort de la seva mare i, setmanes més tard, la de Miquel, la varn abocar a un camí sense sortida.
guió seqüencial
la mirada d’Eva ESCALETA DE SEQÜÈNCIES ACTE I - EXPOSICIÓ Seqüència 1. Eva 1 troba a Eva 2 ESCENA 1. INT. CAFETERIA. DIA
Eva 1 està asseguda en una taula. Està pensativa, amb semblant seriós i un cafè a la ma. ESCENA 2. INT. CAFETERIA. DIA
La còpia d’Eva (Eva 2) passa molt prop d’ella. Eva 1 nota la presència i la busca amb la mirada. La reconeix com “ella mateixa”. (detonant) ESCENA 3. INT. CAFETERIA. DIA
Eva 2 surt per la porta. Fa fred. S’abraça i s’encreua l’abric. Ells cabells i la bufanda li volen al vent. S’allunya. ESCENA 4. INT. CAFETERIA. DIA
Eva 1 està atemorida i ansiosa. Busca dintre de la seva bossa un mirall per a mirar-se la cara. Amb els nervis, tot el que hi ha dintre de la bossa cau pel terra. Es mira detingudament la cara al miralls i comprova que res a canviat. ESCENA 5. EXT. PORTA DE LA CAFETERIA. DIA
Eva 1 veu com Eva 2 s’allunya. Decideix seguir-la a certa distància. (primer punt de gir) ACTE II – EL CONFLICTE Seqüència 2. Eva 2 troba a Eva 1 ESCENA 6. EXT. CARRER. DIA
Eva 2 camina ràpid perquè té fred. Mira enrere. Té la sensació que algú l’espia. Somriu breument i segueix caminant i arriba al seu cotxe. ESCENA 7. EXT. DINTRE DEL COTXE. DIA
Eva 2 està pensativa. Insereix la clau, es corda el cinturó de seguretat i posa la ràdio. Escolta música uns minuts. Comença a ploure i engega el cotxe. ESCENA 8. EXT. DINTRE DEL COTXE. DIA
Eva 2 mira pel retrovisor dret del vehicle i veu a Eva 1 sota la pluja, observant-la. Obri molt els ulls en senyal de por i fuig amb el cotxe fent gestos bruscos amb el volant. La música de la ràdio sona. Seqüència 3. La persecució i el desconcert ESCENA 9. EXT. CARRER. DIA
Eva 1 està sota la pluja. Veu a Eva 2 fugint amb el seu vehicle. Creu que és possible que també s’hagi apropiat del seu pis. Decideix anar-hi. ESCENA 10. EXT. CARRER. DIA
Eva 2 arriba al lloc on viu. Aparca al carrer de mala manera. El seu rostre reflexa que està molt espantada.
guió seqüencial
la mirada d’Eva ESCENA 11. INT. ESCALA DE CA SEVA. DIA
Eva 2 puja de dos en dos els escalons de l’escala de casa seva. Quasi no pot respirar. Entra dintre el seu pis. ESCENA 12. INT. PIS D’EVA. DIA
Eva 2 comprova que totes les coses estiguin al seu lloc. Encara que tot està tal i com ella ho ha deixat, té la sensació de no estar a la seva casa. Es mou nerviosa per tot el pis. ESCENA 13. EXT. CARRER. DIA
Eva 1 arriba a la casa d’Eva 2 (que també és casa seua). Busca la clau per entrar-hi. No la troba: creu que l’ha deixat dintre del cotxe o se li ha caigut pel terra de la cafeteria. Veu el seu vehicle aparcat. Sap que Eva 2 està dintre del seu pis. Moment de tensió: No sap com ha arribat aquí. Pensa que, tal vegada, és ella la còpia d’ella mateixa. Està desorientada. ESCENA 14. INT. ESCALA DE CA SEVA. DIA
Eva 1 puja els dos pisos fins arribar a la porta de casa seva. Intenta no fer renou. Es posa de punta de peu i aproxima un ull a l’espiell, amb la intenció de distingir alguna cosa. Només veu foscor. ESCENA 15. INT. PIS D’EVA. DIA
Eva 2 té molta ansietat. Sent la presència d’Eva 1 a l’altre costat de la porta. S’acosta a l’espiell. Amb terror veu un ull. (segon punt de gir) ACTE III – DESENLLAÇ Seqüència 4. Eva en la clínica ESCENA 16. INT. HABITACIÓ D’UN HOSPITAL. DIA
Eva està asseguda a una cadira, mirant la paret. Està tranquil•la. Vesteix una camisola. ESCENA 17. INT. HABITACIÓ D’UN HOSPITAL. DIA
Una infermera obri la porta. Es dirigeix a ella. Li diu que té visita. Eva fa cara de no interessar-li i li d’ona l’esquena. Li fa por la porta i tot qui entra per ella. Vol tenir la porta tancada. Torna a mirar la paret. ESCENA 18. INT. HABITACIÓ D’UN HOSPITAL. DIA
Eva escolta una veu que li pregunta que com es troba. És la seva filla. Eva pensa que és una veu familiar, però no recorda la seva filla. La filla li agafa les mans. Eva es sent, per uns instants, reconfortada. ESCENA 19. INT. HABITACIÓ D’UN HOSPITAL. DIA
Eva no fa cas. Tampoc sap en què estava ocupada. Sense aixecar-se de la cadira mira a través de la finestra. Seqüència 5. Eva i el món imaginari ESCENA 20. EXT. EL CAMP. DIA
Eva travessa els vidres de la finestra. Vola d’una muntanya a un núvol, d’allí a un raig de sol i d’allí es llança cap avall fins arribar a un arbre. S’engronsa amb una branca. Eva pensa que és una gota d’aigua o una partícula que vola lliure.
guió seqüencial
La idea, el contingut escrit i les imatges d’aquesta obra està subjecta a una llicència Paquita Ribas Tur, 2011 Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 3.0 (BY-NC-ND 3.0,).