Paquita Ribas FONAMENTS I EVOLUCIÓ DE LA MULTIMÈDIA PAC 3
Naixement d’una cultura Part 1 Pac 3 Fonaments i evolució de la multimèdia
Presentació en Issuu: http://issuu.com/tic3a_pac1/docs/paquita_ribas_presentacio_pac3 Presentació en SlideSare: http://www.slideshare.net/PaquitaRibas/paquita-ribaspresentaciopac3?from=share_email
2
La realitat virtual busca de forma incessant una simulació perfecta de l’autèntic, i aquesta similitud de la realitat provoca emocions en els espectadors. El 3d, introduït en els anys vuitanta, va començar amb simples animacions esquemàtiques i poc a poc es va anar detallant fins arribar al que coneixem.
Per què a l’ésser humà li fascinen les aparences, el món d’il·lusió que les tecnologies han posat al seu abast? La humanitat té una essència exploradora. Analitzar, disseccionar, convencent-nos empíricament del que veiem.
Tal vegada per això triomfen jocs en que la vida de les seves criatures està en les nostres mans. Jocs com Spore [1] amb éssers engendrats des d’un microorganisme, fins a representar tribus, civilitzacions i la conquesta de l’espai; o els Sims [2], on es poden originar personatges amb aparença humana i satisfer les seves necessitats i els seus somnis, o el Second Life [3], joc on pots
3
representar un paper, ser una altra persona. En
d’entrenament militar, com els simuladors de vol.
aquests jocs, el món aparent va evolucionant segons
Per això es centraren en desenvolupar més tota
les interaccions de l’usuari, que és el déu que crea,
una gama de formes naturals: muntanyes, núvols,
lluita o destrueix.
cels, el vol de les aus, que altres formés com, per exemple, la figura humana.
Però realment el control no està en les seves mans. Manovich exposa un exemple molt clar, al
Molt ràpid, el cine també va voler aprofitar-se de
seu llibre “El lenguaje de los nuevos medios de
l’espectacularitat de la realitat sintètica. Importants
comunicación”. El fotògraf que mou l’objectiu,
produccions cinematogràfiques contractaren els
selecciona la imatge i pitja el botó per fer la foto,
millors especialistes per a produir efectes especials
és el creador. En el món de les aparences, l’usuari
de forma virtual. Personatges humans actuant en
que creu dominar, només selecciona entre llibreries
platós virtuals o humanoides artificials d’altres
de models, cabells, pells, color d’ulls, vestimentes,
mons pul·lulant per carrers reals d’una ciutat
objectes, efectes i móns totalment pre-creats i
real. Pel·lícules com Star Trek II: La ira de Khan
estandarditzats.
(1982) [4] o El retorno del Jedi (1983) [5] varen ser pioneres. Totes dues amb efectes especials de
Els avanços tecnològics del 3D no varen seguir
Industrial Light and Magic, empresa creada per
una línia horitzontal, més bé es va fer de
George Lucas en 1975. Responsable també dels
forma irregular. El motiu és que en les imatges
efectes especials de pel.lícules com Indiana Jones
sintètiques, la realitat es crea a partir de zero,
[6], Harry Potter [7], Terminator 2 [8] o Piratas del
per tant comporta moltes hores de treball.
caribe [9] entre altres.
Trobem les primeres aplicacions en les màquines
4
El problema no estava en simular espais o figures
per a crear el moviment. Ràpidament amb la
mitjançant els ordinadors. El cine registre les
mecanització del cine, el “pintar” va passar a ser
imatges de la realitat i amb el 3D es poden generar
una tècnica marginada. Si hi havia efectes eren
imatges foto-realistes exclusivament virtuals. Però
per esborrar cables que subjecten al protagonista,
quan totes dues es digitalitzen, l’ordinador no fa
decorats i altres objectes indesitjables. El procés de
distincions entre unes i altres. Totes dues estan
producció no era cosa que necessitessin saber els
formades per píxels. Les primeres, les que registren
espectadors.
la realitat, tenen el mateix defecte que la visió humana, van perdent nitidesa amb la llunyania.
Però amb la introducció d’efectes especials en 3d,
Les segones són extremadament nítides i enfocades
s’ha retornat a aquest “pintat a mà”. El pas de la
i fan un excessiu contrast quan es munten amb
fotografia a la pintura. La tasca és tant important
les reals. El mesclar les imatges filmogràfiques
que és necessari que l’espectador de la pel·lícula
autèntiques i les fantàstiques comporta un retoc
pugui ser partícip del procés de producció
manual. Les imatges de la il·lusió es tenen que
d’aquesta. Surt així el making of, reportatges que
mesclar de forma perfecta amb les imatges reals,
expliquen els trucs i els efectes especials del film.
difuminant els cantons massa rectes, o afegint fons amb fum.
Les aparences cobren protagonisme. Només tenim que fer un petit estudi de les 20 pel·lícules més
És un tornar enrere, retrocedir a les formes
taquilleres dels darrers anys [10]. Descobrirem
tradicionals del cine del principi del segle XX.
que totes tenen entre un 30% i un 70% d’efectes
En els inicis, el cine se valia d’imatges pintades
especials o que simplement son un 100%
a mà. També es requeria una acció manual
d’animació.
5
L’objectiu principal del cine pareix ser fabricar
possible que el secret hagi estat en la seva destresa
somnis i la difícil tasca de replicar la figura humana
a l’hora mesclar, amb molta tecnologia, un guió
i les seves expressions.
simple, ecologista i anti-racial amb unes criatures
James Cameron, amb Avatar ho ha aconseguit. La
humanitzades gràcies a les realistes expressions del
seva recaptació de més de dos milions, set-cents mil
seu rostre.
dòlars, ha posat fi al rècord de taquilla establit per
Amb l’assessorament d’empreses com Stan Winston
Titanic en 1997. També obra seva. És
Studios, encarregada de dissenyar l’aspecte
6
dels avatars, i lingüistes, botànics, astrofísics o
atrapava les emocions expressades i les traslladava
arqueòlegs encarregats de donar credibilitat a les
als personatges de ficció. Aquests registres van
criatures, James Cameron ha creat un planeta,
servir per a donar la vida a les criatures Na’vi.
Pandora, una raça, la Na’vi, una llengua, una
El sistema Simul Cam permetria a James Cameron
cultura, en definitiva, un món i els espectadors hem
veure per un monitor, en temps real, com els
cregut en la seva existència [11].
personatges interactuaven en el món virtual de Pandora i així modificar al moment les posicions o les actituds dels actors [12], [13], [14].
James Cameron ja tenia la idea feia més de quinze anys, però els mitjans d’aquella època no li permetien fer-la realitat. Aquest món en 3D on interaccionen imatges reals i virtuals, ha estat possible gràcies a la més avançada
El cine, un lloc on la gent no tan sols va a veure una
tecnologia del sector. Com les noves càmeres Sony
pel·lícula, sinó també a relacionar-se, estava entrant
de visió estereoscòpica, Fusion 3D, o el nou
en crisi. Les noves generacions tenen altres llocs
concepte de captura de moviment (Motion Capture
de relació, altres inquietuds. Volen experimentar,
Mo Cap) que l’emmagatzema i el digitalitza.
crear, ser partícips del que la xarxa d’Internet els
L’actor portava un vestit negre amb múltiples
ofereix.
boles brillants que anaven registrant els seus
Només tenim que donar una ullada al article
moviments en un ordinador. Un model d’animació
d’embed.at sobre Pep Domènech Gil [15], un nen
executava les mateixes accions que l’actor. També
de 13 anys amb ganes de reinventar el que ja hi és
portava un casc amb una petita càmera gran
des del seu punt de vista. Representa la generació
angular incorporada, enfocava al rostre dels actors,
transmedia.
7
Henry Jenkins en el seu blog [16] ens parla dels
Ens farà més còmoda la vida o es declinarà en
activistes socials que utilitzen el vídeo casolà per
la tasca de crear al nostre voltant un món irreal
a fer sentir la seva veu. La distribució: Youtube o
perfecte on acomodar la nostra ment?
Vimeo, punts de referència de molts dels nostres joves. Amb vídeos breus però eloqüents s’envien
És curiós que, encara que virtualment, al final
missatges directes i clars a l’espectador [17].
repetim les mateixes estructures socials.
Amb la crisi del cinema, s’està apostant en les produccions 3D. A més, les facilitats en la descàrrega de pel·lícules per la xarxa mitjançant l’intercanvi no ajuda gens. El 3D ofereix una nova alternativa, una possible solució per acabar amb la crisi del sector. El format tridimensional encara no és fàcilment falsificable i és més espectacular vist amb una gran pantalla.
Des del mecànic Memex de Vannevar Bush a mà robòtica connectada a una persona i pilotada amb la ment [18], només han passat poc més de seixanta anys. És difícil saber què ens depara el pròxim mig segle si a tecnologia ens referim.
8
Bibliografia: Lev Manovich “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación” (Ediciones Paidós Ibérica,2005) - ISBN: 84-493-1769-X [1] - http://eu.spore.com/whatisspore/
- http://www.youtube.com/watch?v=4ZiiTLhEWqY
[2] - http://www.thesims3console.es/#/home [3] - http://secondlife.com/ [4] - http://www.youtube.com/watch?v=5rM4ODtN64M [5] - http://www.youtube.com/watch?v=SKh2MENj7ug [6] - http://www.youtube.com/watch?v=2BgyhHBoz50&feature=related [7] - http://www.youtube.com/watch?v=_EC2tmFVNNE [8] - http://www.youtube.com/watch?v=QdKiP8nQ7Qo&feature=related [9] - http://www.youtube.com/watch?v=UdAEYLWMY3A&NR=1 entre altres [10] - http://www.revistaprivilege.net/2010/01/23/conoce-las-21-peliculas-mas-taquilleras-de-todos-los-tiempos/ [11] - http://www.pandorapedia.com/ [12] - http://www.youtube.com/watch?v=61kMpOgkZRs&feature=player_embedded [13] - http://www.youtube.com/watch?v=1wK1Ixr-UmM&feature=related [14] - http://www.youtube.com/watch?v=fOHPCI_9-eQ&feature=related [15] - http://embed.at/article13.html [16] - http://henryjenkins.org [17] - http://www.youtube.com/watch?v=LrQNgKm9_3g&feature=player_embedded [18] - http://www.youtube.com/watch?v=ppILwXwsMng&feature=channel
9
Referències de les imatges: Foto 1, portada: Second Life http://fancyfairy.wordpress.com/ Foto 2, pàgina 3 – Spore http://elblogdeljugon.com/analisis-spore-de-pc/ Foto 3, pàgina 3 – Sims http://www.gameguru.in/casual-games/2008/21/ea-rolls-out-the-sims-2-double-deluxe-and-the-sims-2-kitchenand-bath-interior-design-stuff/ Foto 4, pàgina 6 – Càmera Mo-Cam http://www.vizworld.com/2009/12/art-motion-capture-avatar/
Paquita Ribas Tur - 2010 Llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0