Paquita Ribas · Activitat 1 · Taller de Dibuix by Paquita Ribas

Activitat 1 · dibuixar per mirar TALLER DE DIBUIX GRAU DE DISSENY I CREACIÓ DIGITALS · UOC

PAQUITA RIBAS · 2017

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

ÍNDEX COM ET CANVIA LA MIRADA EL FET DE DIBUIXAR?

Pàg. 3

MATERIALS UTILITZATS EN L’ACTIVITAT

Pàg. 4

DIBUIX D’UN AUTOR HISTÒRIC

Pàg. 5

TRIA DE L’AUTOR

Pàg. 5

PROCÉS DE TREBALL

Pàg. 8

OBJECTE LÍNIA I TACA

Pàg. 10

PAISATGE, LÍNIA I TACA

Pàg. 15

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

COM ET CANVIA LA MIRADA EL FET DE DIBUIXAR? Quan era petita m’agradava molt dibuixar. Sobretot postes de sol amb ceres, animals, arbres... Quan era adolescent dibuixar era més semblant a un impuls. Mentre estava a classe inconscientment ho feia a tots els cantons dels apunts, també inventava rètols per a les pàgines, però també dibuixos de sirenes, siluetes d’enamorats, nimfes... la figura humana però una mica distorsionada. A través d’aquest exercici, en què m’he vist obligada a copiar un dibuix d’un autor famós i objectes i paisatges de la realitat, he pogut observar de la quantitat de detalls que tenen totes les coses. L’ull humà tendeix a veure un tot. Per exemple, quan llegim una paraula que li falta alguna vocal, podem llegir-la perfectament, perquè captem el tot de la paraula. Quan mirem un objecte o un paisatge observem tot el conjunt, i fins i tot, els pesos en la imatge i la composició (si ens agrada o no). Però els detalls passen sempre desapercebuts. Aquest exercici m’ha forçat a mirar d’una altra manera les coses que m’envolten. Donant-li al detall l’atenció que es mereix.

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Materials utilitzats en la pac -

Paper blanc de gra llis, de 250g/m2, de mida A3, perfecte per a il·lustració i per a dibuixar amb grafit.

Grafits 6H, 5H,4H, 2H, H, B, 2B, 3B, 5B

Esfumis de diferents mides

Goma mal·leable i goma clàssica

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Dibuix d’un autor històric

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Tria de l’autor Sobre la tria de l’autor em va costar decidir-me. Hi havia molts autors que em varen atreure molt. Vaig descartar tots els quadres a l’oli, per la seva dificultat, i perquè sempre he sentit predilecció pel dibuix en blanc i negre i la il·lustració, però també m’agraden els dibuixos que mostrin el moviment, que semblin vius. Els que no en van agradar: -

Jean-Michel Basquiat (1960-1988). Les seves obres em posaven nerviosa

Le Corbusier (Charles-Édouard Jeanneret) (1887-1965). No m’atreu l’estil abstracte de tipus cubista. En canvi si m’han agradat les pintures de Paul Klee (1879 – 1940) perquè a parer meu, és un mestre de la combinació de colors i formes.

Otto Dix (1891 – 1969). Amb els quadres que reflecteixen l’horror i la brutalitat de la guerra.

Egon Schiele (1890 – 1918). Els seus dibuixos em van semblar estranys i depriments

Els que em van agradar molt (però no vaig pensar en copiar-los): -

Vincent van Gogh (1853 – 1890). Expressió al màxim nivell

Antonio López (1936 ...) i el seu hiperrealisme

Georgia O’Keeffe (1887 – 1986) i les sensacionals pintures de flors i pètals. Precioses.

Oscar Tusquets Blanca (1941 ...) – Sobre tot la feina feta en el Toledo Metro Station (Nàpols, Itàlia)

Leonardo da Vinci (1452 – 1519) i tots els seus dibuixos perfectes d’anatomia

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Els candidats: -

Aubrey Beardsley (1872-1898), amb les seves dones sensuals, amb decoracions de filigranes

Maurits Cornelis Escher (1898 – 1972), amb les seves imatges de figures impossibles, amb escales cap a ninguna part

Alberto Giacometti(1901 – 1966), em va fascinar especialment el fet que els seus dibuixos es basaven realment amb mamarratxos, perfectament enllaçats, perfectament col·locats.

J.J. Grandville (1803 – 1847), que tot i ser un autor de fa dos-cents anys, les seves caricatures semblen molt actuals i divertides

Katsushika Hokusai (1760 – 1849), que el vaig trobar senzillament meravellós. Sobre tot l’obra de la Gran ona

Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) i els seus fascinants dibuixos de cèl·lules del sistema nerviós. Semblaven vives sobre el paper.

Finalment em vaig decidir per una obra d’Alphonse Mucha (1860-1939). Creador de l’Art Nouveau. Totes les obres d’aquest estil que va crear l’autor mostren a noies sensuals com a nimfes del bosc, surant en l'aire, amb robes vaporoses i transparents i envoltades de flors i naturalesa. Finalment vaig triar la pintura de “La Dansa” de la col·lecció de quatre pintures “Les Arts”.

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Procés de treball Adjunto imatges originals del procés en la carpeta lliurada

Una vegada triada l’obra, la part que vaig trobar més senzilla va ser dibuixar el primer esbós de les formes del cos femení [fig.1]. També penso que vaig saber captar el moviment dels cabells i de la roba, Però no vaig aconseguir la mateixa mirada en el rostre, ni el tot antic de la seva expressió [fig.2]. Vaig utilitzar el grafit H i el grafit B per dibuixar els contorns. La primera i més gran dificultat va estar quan vaig intentar reproduir fidelment els plecs de la roba i els flocs de cabells; plecs petits, plecs grans, plecs sobre plecs, teles doblegades [fig.3]. Va ser llavors quan vaig poder percebre (no abans) l’increïble detall de l’autor sobre la seva obra i la seva dificultat. La segona dificultat la vaig trobar a l’hora de reproduir els colors. He de reconèixer que he improvisat bastant. Vaig utilitzar llapis de colors i quan pintava sobre el grafit, aquest embrutava el color [fig.4].

Finalment, el contorn gruixut típic de l’Art Nouveau el vaig pintar amb grafit 5B.

DIBUIXAR PER MIRAR Â· PAQUITA RIBAS

Fig. 2

Fig. 3

Fig. 4

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Objecte, línia i taca

DIBUIXAR PER MIRAR Â· PAQUITA RIBAS

DIBUIXAR PER MIRAR Âˇ PAQUITA RIBAS

Per aquesta segona part de la PAC vaig decidir triar la meva mĂ esquerra com a model. Com em va passar amb el dibuix anterior, tampoc em va costar molt dibuixar els primers contorns i formes inicials (amb grafit H). La vaig dibuixar de front i de costat.

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Una vegada finalitzat el dibuix a línia, plasmar la taca sense tenir línies de referència va ser molt difícil per mi. Tampoc sabia ben bé com fer la taca. Vaig decidir traçar unes línies de referència, i després de fer la taca, les esborrava amb una goma-llapis de Faber Castell. La primera mà on vaig aplicar la taca va ser en la que es veu de costat, amb ratlles que anaven cap a tots els costats i en alguns llocs vaig utilitzar els esfumins. En la segona mà vaig intentar que les ratlles anessin en la mateixa direcció i amb unes altres perpendiculars, anava formant una espècie de quadrícula . Vaig utilitzar els grafits 4H, H i 3B. Primer vaig dibuixar les ombres més suaus i després les més toves.

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Per a la versió de línia i taca vaig voler practicar un altre estil de taca, utilitzant moviments ràpids i en diferents direccions i grafits més gruixuts, el grafit H per als detalls, i els 3B i 5B per a la resta. Vaig quedar contenta amb el resultat.

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

PAISATGE, línia i taca

DIBUIXAR PER MIRAR Â· PAQUITA RIBAS

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Tinc la sort de viure prop de la mar, i tinc la sort que en la meva illa s’aixequen unes meravelloses torres que formen part del seu Patrimoni. La Torre des Carregador, o Torre de sa Sal Rossa, com es coneix per aquí, és una d’aquestes, i només està a un kilòmetre de la meva casa. Vaig anar a diferents hores, buscant una correcta disposició de la llum, amb el bloc i els grafits. En les primeres hores del matí, el sol transcorria per darrere de la torre, i aquesta quedava fosca. La millor hora va ser al migdia, quan la llum incidia sobre la torre i deixava en ombra les finestres. A diferència dels altres dibuixos, la dificultat més gran la vaig trobar definint els primers traços. Copiar les proporcions de la realitat va ser per mi molt difícil. Vaig utilitzar el llapis com a mida però així i tot la torre em va quedar més xata que l’original.

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Per a la versió de taca vaig utilitzar els grafits durs H, 2H i 4H. Vaig traçar diferents línies fines i perpendiculars, formant una reixeta. Primer amb el llapis més dur, després amb el 2H, i finalment, sobre aquestes, amb el grafit H. A diferència del dibuix de la mà, en aquest cas em va costar menys definir on aniria la taca perquè podia veure perfectament els volums.

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

Per a la versió de línia+taca vaig utilitzar grafits molt durs i molt fins (6H, 5H) per a poder realitzar reixetes molt fines, superposades, per a les ombres més tènues; rematant després amb els gruixos 2B i 5B. Així vaig poder aconseguir més detall.

DIBUIXAR PER MIRAR Â· PAQUITA RIBAS

DIBUIXAR PER MIRAR · PAQUITA RIBAS

BIBLIOGRAFIA CARLOS RUIZ BRUSSAIN (2016) Dibuixar per a dissenyar [en línia] http://disseny.uoc.edu/recursos/dd/ca/ [Data de consulta: setembre, octubre 2017] FRANCIS D.K. CHING. DIBUJO I PROYECTO. (2010. Segona edició 2016). Barcelona: EDITORIAL GUSTAVO GILI, S.L. CONSELL D’EIVISSA (2017) Blog de patrimoni [en línia] https://patrimonideivissa.wordpress.com/elements-de-patrimoni-delconsell/torre-de-sa-sal-rossa/ [Data de consulta: octubre 2017]

PAQUITA RIBAS TUR Aquest treball i els seus dibuixos són obra de Paquita Ribas Tur (Excepte la primera mostra que és obra d’Alphons Mucha) Està subjecta a una llicència: Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons