1
2
ÍNDEX
MAPES CONCEPTUALS
3
Pàg. 4
-
RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL RSE
Pàg. 4
-
FRANQUÍCIA
Pàg. 5
-
PLA DE NEGOCI
Pàg. 6
-
FORMA JURÍDICA
Pàg. 7
-
PROTECCIÓ D’UNA IDEA
Pàg. 8
-
ELS CONTRACTES
Pàg. 9
-
PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS
Pàg. 9
PREGUNTES TEÓRIQUES -
PREGUNTA 1
-
PREGUNTA 2
Pàg. 10 Pàg. 10 Pàg. 11
PREGUNTES TEST
Pàg. 12
EXERCICIS PRÀCTICS
Pàg. 15
-
EXERCICI 1
Pàg. 15
-
EXERCICI 2
Pàg. 18
BIBLIOGRAFIA
Pàg.22
MAPES CONCEPTUALS
4
5
6
7
8
9
PREGUNTES TEÒRIQUES
PREGUNTA 1 Analitzar amb especial atenció les actuacions de responsabilitat social de l’empresa Banc de Sabadell i relacionar-les amb l’àrea de l’empresa que correspongui. Consultar: https://www.grupbancsabadell.com/es/RSC Declaració corporativa – És un document que té l’objectiu de definir els valors de l’empresa que han de guiar la presa de decisions difícils o imprevistes: Misión, visión y valores de Banco Sabadell Codi de conducta empresarial o codi ètic – Regula les accions dels membres de l’empresa. Té la funció de control. 10
Código de conducta de Banco Sabadell
Política d’RSE – Orienta l’oranització cap a una gestió ètica i socialment responsable. Política de responsabilidad social corporativa
Nivells funcionals -
-
-
Alta direcció i relació amb accionistes
Política de accionistas e inversores
Reglamento Interno de conducta en el ámbito de mercado de valores
Empleats i treballadors
Memoria de prevención de riesgos laborales 2011
Política de recursos humanos
Plan de igualdad
Proveïdors, contractistes i subcontractistes
Código de conducta para proveedores de Banco Sabadell
Política de proveedores
-
Clients i consumidors
-
Relació amb administracions públiques i compliment normatiu
-
Medidas de conciliación y beneficios sociales
Entorn mediambiental
-
Política de ética y derechos humanos
Entorn social proper
-
Política de clientes
Política de medio ambiente
Entorn social ampli i ONG
Política de acción social (patrocinio y mecenazgo)
PREGUNTA 2: Comenta el teu posicionament respecte els drets de propietat intel·lectual. Argumenta’n el per què. 11
La propietat intel·lectual són una sèrie de drets que s’atribueixen a l’autor d’una obra de caràcter literari, artístic o científic expressades en qualsevol mitjà, llibres, obres audiovisuals, pictòriques o teatrals, maquetes, mapes, fotografies, programes d’ordinador, etc. Considero la propietat intel·lectual important pel fet que atorga el reconeixement d’autoria als creadors. Des del meu punt de vista, en el moment que has creat una obra ja ets el seu autor. El problema és que no sempre són els autors reals els que sol·liciten el dret de propietat intel·lectual. Considero que només l’autor d’una obra té dret a decidir el què fer amb ella, sigui cobrar drets d’autor, sigui compartir-la de manera gratuïta. Per una altra banda, també penso que no sempre són els autors reals els que es beneficien dels Royaltys. Les llicències Creative Commons permeten els autors i creadors compartir de manera voluntària les seves obres a través d’Internet i decidir qui és l’ús que permeten sobre ella. Particularment utilitzo de manera habitual aquest tipus de llicències. M’agrada compartir però també m’agrada que es mencioni l’autoria. El problema és que això no sempre es fa.
PREGUNTES TEST 1 – Quan parlem de responsabilitat social de l’empresa, la concepció de l’empresa és “política” perquè: a. Va més enllà de les responsabilitats contractuals i legals b. Implica la relació dels propietaris amb els càrrecs polítics del govern c. Genera tensions entre sindicats i administradors de l’empresa d. Comporta tracte fiscal beneficiós de part de l’administració pública cap a l’empresa
2 – El Màrqueting Mix d’una empresa: 12
a. Descriu la política de màrqueting d’un empresa b. Depèn de la previsió de vendes c. a) i b) són correctes d) Cap és correcta
3 – La forma jurídica d’una organització: a. Depèn del nombre de treballadors. b. No és modificable al llarg de la vida de l’organització. c. No afecta als resultats finals de l’organització d. Implica un règim fiscal determinat
4 – La propietat intel·lectual: a. Es pot registrar sempre. b. Es pot registrar només si l’obra és pública c. Només genera drets si l’obra és pública d. Només genera drets si l’obra és posa a la venda.
5 – En una franquícia: a. El franquiciador nomes pot ser una persona física mentre que el franquiciat ha de ser una persona jurídica. b. El franquiciat només pot ser una persona física mentre que el franquiciador ha de ser una persona jurídica. 13
c. S’estableix una relació contractual entre dues parts que genera drets i obligacions. d. S’estableix una relació contractual entre dues parts que genera drets per al franquiciador i obligacions per al franquiciat..
6 – El model de creixement econòmic sostenible: a. No és aplicable en territoris on no existeixen suficients recursos energètics. b. És altament costós en termes mediambientals, pels elevats recursos energètics que requereix. c. No es preocupa per la seva eficiència. d. És un model que implica un vincle entre medi ambient i desenvolupament.
7 – Les patents d’invenció i els models d’utilitat es distingeixen perquè: a. Les patents d’invenció impliquen avantatges en l’ús d’un objecte. b. Tenen una durada màxima diferent. c. Els models d’utilitat no són novetats. d. Tenen àmbits de protecció diferents.
8 – El codi ètic dels enginyers: 14
c. Es basa en utilitzar els seus coneixements i aptituds per millorar el benestar de les persones i el medi ambient. a. Els enginyers no poden acceptar encàrrecs que requereixin formació al marge de les seves competències en cap cas. b. Els enginyers poden segellar o signar projectes tot i que no estiguin dins el seu camps de competències, sempre i quan els mateixos hagin estat realitzats sota la seva supervisió. d. Cap de les anteriors.
EXERCICIS PRÀCTICS
EXERCICI 1 Tenim una idea d’empresa que volem desenvolupar i portar a la pràctica. Definir el negoci en base als següents elements:
Quin és l’objectiu de l’empresa? L’objectiu és introduir una nova empresa en l’illa d’Eivissa, dedicada a criar i comercialitzar aliment viu per a mascotes. Se coneix com aliment viu els animals que són utilitzats vius com a aliment per a altres animals carnívors o insectívors. Encara que a Eivissa hi ha altres negocis que subministren aliment viu, no en hi ha cap que el criï. El que fan és importar-lo de granges de la península. Això repercuteix en el preu i en l’estat del producte. 15
La distància o les incomoditats per a obtenir aquest servei o producte fan possible una oportunitat de mercat.
A qui es dirigeix l’empresa? L’Empresa tindrà el seu camp d’acció en l’illa d’Eivissa. El meu client objectiu (target) té un animal exòtic o més d’un com a mascota. Per la qual cosa necessita comprar insectes vius per a poder alimentar-lo.
Què s’ofereix? Centraré l’atenció en la cria d’insectes, descartant la cria de mamífers destinats a aliment viu d’animals exòtics carnívors. Actualment només es poden aconseguir en l’illa grills i cucs de la farina. La intenció és criar també diferents espècies d’escarabats difícils d’aconseguir en Eivissa degut a la problemàtica de la importació.
Diagnòstic DAFO PUNTS FORTS
INTERN
PUNTS FEBLES
· Coneixement del producte, gràcies als anys d’experiència en manteniment d’animals exòtics
· Negoci nou, la qual cosa implica que tots els
· Disposició de contactes en empreses majoristes de distribució d’aliment viu, que faciliten els
clients són potencials.
enviament en cas de dèficit d’animals.
· La no disponibilitat d’un local de cara al
· Coneixement de la web 2.0 que facilita el contacte directe amb el client a través de les xarxes
públic que obliga que tot el tràmit de la venda
socials i Internet.
s’efectuï per Internet.
· Capacitat d’organització, fiabilitat i empatia amb el client.
· La no disposició d’una granja suficientment
· Els insectes s’alimenten amb productes naturals, rics en proteïnes i calci.
gran para servir a gran escala.
OPORTUNITATS
AMENACES
· No existeix competència directa en la zona. Ninguna empresa en Eivissa se dedica a la cria
16
d’insectes per a aliment viu. Els negocis d’animals domèstics que si ho fan, es dediquen a importar-lo a l’illa.
EXTERN
· El mercat és petit. Criar aquest tipus d’animals és poc habitual. No hi ha cap
· Atenció personalitzada al client segons la mascota que necessiti alimentar: rèptils, amfibis,
registre que permeti conèixer el número de
tortugues, etc.
persones que disposes de rèptils o similars en
· Aliment viu de mida molt petita per a animals baby. Ninguna empresa en Eivissa disposa
l’illa.
d’aquest servei.
· El client objectiu, per comoditat, compra
· Preus molt competitius. Més baixos que els negocis locals.
l’aliment en el mateix lloc on ha adquirit la
· Eivissa no disposa de servei de transport especialitzat per a mascotes des de la península.
seva mascota. Encara que sigui més car.
Això dificulta que un client pugui optar per comprar a través d’Internet a botigues online
· El no disposar d’un local de cara al públic
d’aliment viu.
crea una certa incertesa en el client objectiu.
· L’enviament per correu dels insectes provoca que arribi mort o en males condicions.
Quina línia estratègica s’aplicarà? S’aplicarà l’estratègia d’enfocament, en la qual l’empresa es dirigeix a un determinat mercat molt específic, en el qual es beneficia de les avantatges competitives explicades en el màrqueting mix.
Màrqueting Mix -
-
PRODUCTE / PRODUCT o
El producte és el servei que s’ofereix en un mercat per a la seva adquisició, ús i consum.
o
En el meu cas, el producte és l’aliment viu per a mascotes exòtiques.
PREU / PRICE o
És el valor que han de pagar els clients per el producte. És l’únic dels elements del màrqueting mix que genera ingressos.
17 o -
En el meu cas equival al preu que haurà de pagar el client per a cada caixeta d’insectes vius.
PROMOCIÓ / PROMOTION o
Difon un missatge que ha de tenir una resposta del públic objectiu al que va destinat.
o
El missatge és molt clar: “Cria i distribució d’aliment viu per a mascotes, alimentats i mantinguts de manera artesanal. Els insectes arriben vius i saludables a la mascota”.
-
DISTRIBUCIÓ / PLACE o
És l’element mix que s’utilitza per a que un producte arribi satisfactòriament al client. Són els canals de distribució, el mercandissing, a disposició i presentació del producte en l’establiment, la publicitat, etc.
o
En el meu cas, la publicitat i la venda és a través d’Internet i les xarxes socials. S’utilitza el correu electrònic i el telèfon com a forma de contacte directe amb el client. Se distribueixen cartells i fulletons en tots els centres veterinaris de l’illa. El producte s’entrega directament en ma.
EXERCICI 2 Confecciona el pla de tresoreria de l’empresa INTERNAUTICA en base a la informació següent sobre les seves operacions i comenta els resultats obtinguts. -
Les vendes previstes per a aquest trimestre són: 50.000 euros l’abril, 70.000 euros el maig i 50.000 euros el juny.
-
Les vendes dels tres mesos anteriors van ser de 90.000 euros el gener, 85.000 euros el febrer i 60.000 euros el març.
-
Els preveuen tots els cobraments amb el següent plantejament: el 20% es cobrarà al comptat, un 40% a un mes i la resta als dos mesos.
18
-
Vendes
Import
Gener
90.000
Febrer
20% al comptat
40% a un mes
40% a dos mesos
18.000 es cobraran en gener
36.000 es cobraran en febrer
36.000 es cobraran en març
85.000
17.000 es cobraran en febrer
34.000 es cobraran en març
34.000 es cobraran en abril
Març
60.000
12.000 es cobraran en març
24.000 es cobraran en abril
24.000 es cobraran en maig
Abril
50.000
10.000 es cobraran en abril
20.000 es cobraran en maig
20.000 es cobraran en juny
Maig
70.000
14.000 es cobraran en maig
28.000 es cobraran en juny
28.000 es cobraran en juliol
Juny
50.000
10.000 es cobraran en juny
20.000 es cobraran en juliol
20.000 es cobraran en agost
S’ha decidit comprar una nova màquina per valor de 80.000 euros, per substituir-ne una de vella que es vendrà per 20.000 euros. La venda de la màquina vella es cobra en abril. La nova màquina es compra a l’abril i es paga a terminis el 25% a l’abril, el 25% al maig i la resta en juny. Si la màquina nova costa 80.000 euros, es pagaran 20.000 a l’abril, 20.000 al març i 40.000 al juny.
-
El mes de maig cobrarem 20.000 euros per la venda d’un solar que vam vendre el mes d’abril.
-
Les despeses de les comissions de vendes pugen a 10.000 euros mensuals que es paguen a final de mes.
-
Les matèries primeres i auxiliars necessàries per a produir els nostres productes tenen un cost del 50% del valor de les vendes i es paguen de la següent manera: 20% al comptat, 50% al cap d’un mes i la resta als dos mesos. Mat. prim.
Import 50% del valor de les
20% al comptat
50% a un mes
30% a dos mesos
vendes Gener
45.000
9.000 es pagaran en gener
22.500 es pagaran en febrer
13.500 es cobraran en març
Febrer
42.500
8.500 es pagaran en febrer
21.250 es pagaran en març
12.750 es pagaran en abril
Març
30.000
6.000 es pagaran en març
15.000 es pagaran en abril
9.000 es pagaran en maig
Abril
25.000
5.000 es pagaran en abril
12.500 es pagaran en maig
7.500 es pagaran en juny
Maig
35.000
7.000 es pagaran en maig
17.500 es pagaran en juny
10.500 es pagaran en juliol
Juny
25.000
5.000 es pagaran en juny
12.500 es pagaran en juliol
7.500 es pagaran en agost
19 -
El saldo de tresoreria l’1 d’abril és de 15.000 euros.
VENDES PREVISTES
ABRIL
MAIG
JUNY
50.000
70.000
50.000
COBRAMENTS Vendes gener
-
-
-
Vendes febrer
34.000
-
-
Vendes març
24.000
24.000
-
Vendes abril
10.000
20.000
20.000
Vendes maig
-
14.000
28.000
Vendes juny
-
-
10.000
20.000
-
-
-
20.000
-
88.000
78.000
58.000
Venda màquina vella Venda solar 20
TOTALS COBRAMENTS
PAGAMENTS Matèries primeres febrer
12.750
-
-
Matèries primeres març
15.000
9.000
-
Matèries primeres abril
5.000
12.500
7.500
Matèries primeres maig
-
7.000
17.500
Matèries primeres juny
-
-
5.000
62.750
58.500
80.000
25.250
19.500
-22.000
SALDO INICIAL MES
15.000
40.250
59.750
SALDO FINAL MES
40.250
59.750
37.750
TOTAL PAGAMENTS DIF. COBRAMENTSPAGAMENTS
En el pla de tresoreria anterior podem observar que tenim un saldo negatiu en el mes de juny. En la resta de mesos els cobraments són més alts que la xifra de pagaments, això fa que s’arrastri un saldo final elevat que fa que el saldo negatiu de juny sigui positiu a final de mes. També podem observar que les vendes del semestre anterior són molt més elevades que las d’aquest semestre. En canvi, poden veure que el saldo inicial en el mes d’abril és de 15.000 euros (una xifra més baixa que les previstes per aquest semestre) Això significa que els pagaments del semestre anterior també han estat més elevats.
21
BIBLIOGRAFIA
CELMA BENAIGES M. DOLORS. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 31. Barcelona: UOC FRANCÉS GÓMEZ PEDRO. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 32. Barcelona: UOC HINZTMANN CAROLINA. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 33. Barcelona: UOC AMERICAN SOCIETY OF CIVIL ENGINEERS (ASCE). (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 34. Barcelona: UOC CORCOY COSTALAGO J., ARIZTOY AJURIA I. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 41, Bit 42. Barcelona: UOC MALCOM BAIN. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 43, Bit 43GTT. Barcelona: UOC RAMÓN CASAS. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 43GM. Barcelona: UOC GUASCH PETIT, ASSUMPCIÓ. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 43GEI. Barcelona: UOC
22
Foto portada: http://www.esmuc.cat/var/ezwebin_site_clean/storage/images/media/images/creativecommons/61636-1-cat-ES/creativecommons.jpg
PAQUITA RIBAS TUR, 2013