1
2
ÍNDEX
MAPES CONCEPTUALS
3
Pàg. 4
-
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA D’EMPRESA
Pàg. 4
-
MODEL SI/TI
Pàg. 4
-
DIRECCIÓ GENERAL
Pàg. 5
-
DIRECCIÓ SI/TI
Pàg. 5
-
XARXA D’EMPRESES
Pàg. 6
-
EMPRESA XARXA
Pàg. 6
PREGUNTES TEÓRIQUES
Pàg. 7
-
PREGUNTA 1
Pàg. 7
-
PREGUNTA 2
Pàg. 9
PREGUNTES TEST
Pàg. 10
EXERCICIS PRÀCTICS
Pàg. 13
-
EXERCICI 1
Pàg. 13
-
EXERCICI 2
Pàg. 16
BIBLIOGRAFIA
Pàg. 18
MAPES CONCEPTUALS
4
5
6
PREGUNTES TEÒRIQUES
PREGUNTA 1
Relaciona el sistema d’informació amb els tres nivells de decisió en els quals s'organitza una empresa.
Aplica
l’esquema a un exemple d’una empresa multinacional. L’empresa s’organitza en tres sistemes: -
Sistema de producció on es transformen les matèries primeres (inputs) en productes (outputs)
-
Sistema d’informació que proporciona suport als sistema de producció i n’extreu dades i coneixements. Té la infraestructura tecnològica.
7
-
Sistema de decisió o sistemes gerencials, que és la informació que necessiten els directius per a prendre decisions
Aplicant l’esquema la l’empresa multinacional Inditex: -
Sistema de producció o Part dels teixits que s’usen com a matèries primeres es produeixen per empreses del grup ubicades en diferents països d’Europa, Àsia i Àfrica. La resta s’adquireixen a proveïdors nacionals i internacionals. La fi és disposar de gran quantitat de matèria primera per aconseguir el màxim poder de negociació. o El procés de producció es reparteix entre empreses del grup i contractació externa.
-
Sistema d’informació o Un equip de més de dos-cents dissenyadors que es desplacen als llocs del target i s’impregnen del què vol el consumidor.
o Des de qualsevol de les seves centrals en Espanya, Inditex és capaç d’enviar una peça a qualsevol de les més de 5000 botigues repartides per tot el món per poc més de 48 hores. Això és possible gràcies a un sistema de gestió informàtica privada, que suporta una xarxa pròpia de servidor “en el núvol” que garanteix el control en temps real i l’accés a les botigues de qualsevol part del món. o El seu sistema d’informació permet saber cada dia què es ven en cada botiga. Per això és més ràpid que la competència a l’hora de dissenyar nous models. o Es recopila informació directa del consumidor des de les botigues. Les reaccions dels clients posen en marxa la creació de noves peces. -
Sistema de decisió o Les preses de decisió sobre el producte es prenen per l’encarregat de cada establiment, que decideix segons les vendes en la seva parcel·la
8
o Depenent de la informació rebuda a través dels medis nomenats en el punt anterior, la gerència actuarà en conseqüència, retirant productes immediatament o augmentant la producció d’altres segons vendes.
PREGUNTA 2
Quan es parla que en les organitzacions trobem una cadena de valor física i una virtual, a què es refereix?.
Una cadena de valor és el conjunt de processos que efectuen les empreses per a que els seus productes/serves surtin al mercat (logística, producció, mercat i vendes). Les empreses estableixen relacions amb l’entorn a través del món físic. Però amb l’aparició de la tecnologia i Internet, les empreses reemplacen moltes de les funcions físiques per processos virtuals, creant així una cadena de valor virtual, com poden ser les vendes online per Internet.
9
PREGUNTES TEST
1- En referència al concepte de cadena de valor de les organitzacions: a.
El sistema d’informació forma part de la infraestructura de l’empresa
b.
El sistema d’informació dona valor a tots els processos d’organització
c.
Intenta representar la forma en què les empreses creen i distribueixen la riquesa
d.
Totes les anteriors són certes
2- Quina de les següents afirmacions és falsa: 10
a.
El model d’informació de l’empresa no és estable
b.
Cada empresa té un model d’informació únic
c.
En un mateix sector industrial és possible trobar models d’informació genèrics
d.
El model d’informació és la representació informal dels components bàsics del negoci
3- En relació a l’evolució del model SI/TI:: a.
Durant els anys vuitanta s’automatitzaven els processos amb aplicacions d’un sol ús
b.
La informació es converteix en un objecte central de valor per l’empresa a partir dels anys setanta
c.
Durant els anys vuitanta es desenvolupen arquitectures client/servidor
d.
Totes les anteriors són certes
4- El director de sistemes d’informació d’una organització: a.
És un agent de canvi i reformador del funcionament dels serveis de tecnologia
b.
No cal que es preocupi de les necessitats de la resta d’àrees de l’organització
c.
No s’ocupa dels proveïdors de serveis externalitzats
d.
Totes les anteriors són certes
5- La direcció general:
11
a.
No participa en el disseny de l’estratègia de sistemes i tecnologies de la informació
b.
Ha de participar en el disseny del model d’informació d’alt nivell
c.
Delega en el director de sistemes les decisions d’inversió en projectes informàtics
d.
Totes les anteriors són certes
6- Estudiant la relació de l’economia de l’empresa i el procés tecnològic: a.
Segons la teoria de sistemes l’empresa és un sistema que concreta fins a l’extrem els límits organitzatius
b.
Segons l’orientació situacional, les diverses formes d’organitzar una empresa depenen de la tecnologia
c.
L’evolució competitiva de l’entorn empresarial implica formular estratègies d’organització centralitzades
d.
Totes les anteriors són certes
7- Quan una empresa subcontracta una altra per dur a terme la gestió administrativa dels cobraments: a.
Es converteix en una xarxa d’empreses, on es busca eficiència per mitjà de la minimització dels costos de transacció
b.
Està incrementant els costos de transacció
c.
Intenta centrar-se en el seu nucli de negoci i delega en altres tasques més especialitzades
d.
Cap de les anteriors
8- La inversió que fa una empresa tradicional de producció tèxtil per comercialitzar els seus productes per internet és: 12
a.
Una inversió en sistemes d’informació de suport al departament administratiu
b.
Una inversió en sistemes d’informació estratègics, que permeten analitzar la informació i prendre decisions
c.
Una inversió en sistemes d’informació que suporten noves oportunitats de negoci, que permeten donar valor a l’organització i als clients
d.
No és una inversió en sistemes d’informació
EXERCICIS PRÀCTICS
EXERCICI 1
L’empresa Inditex (Indústria de Diseño Textil, SA), donades les seves característiques, es sol posar sovint com a exemple d’empresa xarxa. En base a la informació que la mateixa empresa fa pública a la seva web (http:///www.inditex.com), als seus informes anuals i dossiers de premsa i, si cal, altres informacions de la web, es demana que respongueu les següents qüestions: Identificar el model de negoci 13
Inditex és un grup espanyol de fabricació i comercialització de roba i complements. Ho fa a través del nodes que té repartits per tot el món.
-
Es un model de negoci vertical.
-
Se enfoca a partir de les necessitats del client i l’oferta.
-
Es caracteritza per la flexibilitat i la capacitat d’adaptar-se als canviants gustos de la moda.
-
La seva avantatja competitiva es basa en ser el més ràpid a captar tendències i distribuir-les al món.
-
Es mou en diferents mercats per la qual cosa permet passar millor les crisis econòmiques.
-
Les seves botigues estan situades en els millors locals de les millors zones comercials del món.
-
Encara que disposa de franquícies, no és el seu objectiu. L’empresa està suficientment desenvolupada com per afavorir la gestió de les botigues per part del grup.
Tenint en compte el concepte d’empresa xarxa del BIT 52, enumereu cada una de les sis característiques i trobeu els elements de l’empresa Inditex que justifiquen que sovint es posi com a exemple d’empresa xarxa. 1 Només és possible a partir d’un canvi cultural intern, estratègic i organitzatiu a. El fundador d’Inditex, Amancio Ortega, li va donar la volta al concepte habitual de relació amb el client: no era el dissenyador el que marcava el que tenia que vestir el consumidor, sinó que era el consumidor el que elegia el que volia posar-se. El negoci es basa a partir de les necessitats del client. 2 Combina actius especialitzats sota un control compartit. Visió global de tots els recursos sota una cultura empresarial comuna a. Una de les característiques que a fet augmentar els ingressos de manera desorbitant ha estat la immediatesa, dar una resposta ràpida al consumidor. Endevinar quines eren les seves demandes i pocs 14
dies després oferir-les en les botigues. És dels primers en arribar amb les tendències del mercat a un preu raonable i una qualitat suficient. 3 Es fonamenta en una presa de decisions basada en el coneixement i no en la jerarquia a. Des d’un primer moment l’empresa tenia clar que la comunicació permanent amb el públic és vital per al seu creixement. Las decisions es prenen depenent de la informació rebuda de l’entorn i dels grups de persones. 4 La gestió de la informació es basa en unes comunicacions directes que abasten el conjunt de tots els nodes a. Inditex té 12 centres logístics a Espanya que reben tota la producció i la distribueixen en menys de 48 hores a la resta del mon.
5 S’organitza en equips de treball multidisciplinaris de geometria variable. Una vega assolits els objectius estratègics dels projectes, els equips es resituen flexiblement en altres projectes a. Zara està present en 86 països amb una xarxa de 6000 botigues emplaçades en ciutats molt diferents de cultures diferents. 6 La capacitat d’adaptació a diferents cultures empresarials i la confiança per a compartir informació rellevant, es configuren com a significatives en les relacions entre les diferents unitats de negoci de la xarxa a. Els seus dissenyadors viatjaven pel mon seguint les últimes tendències de moda per a després plasmarles en els seus esbossos. El model de franquícia l’ha delegat a mercats reduïts o amb diferències culturals mitjançant acords amb companyies locals líders en el sector de la moda. Per altra banda, té el control absolut sobre la decoració dels locals i aparadors, els producte, la formació i la logística. 15
EXERCICI 2
Les empreses de serveis de telefonia i Internet són les que tenen més reclamacions per part dels seus usuaris. Això és un clar indicador de la manca d’alineament estratègic segons s’explica en el punt 3 del BIT 51. Identifica com a mínim 5 evidències de desajustos de l’estratègia de negoci amb l’estratègia de sistemes i tecnologies.
Número Evidència de desajust Exemple
Cobrament per serveis que abans oferia gratuïtament: desviament de trucades.
1
Venta de pacs d’ADSL amb certs megabits de velocitat que a l’hora de la veritat no poden donar suport tecnològic, ja que a mesura que el aparell
16
s’allunya de la central telefònica, la capacitat de transmissió disminueix. 2
La oferta actual de ADSL utilitza una moderna tecnologia anomenada VDSL2 (Very-High-Bit-Rate Digital Subscriber Line 2) que en teoria fa possible transmetre fins a 200 Mbps. Però el cable de coure que arriba a les cases té limitacions físiques a l’hora de transmetre senyals.
3
Els calls-centers ubicats en països on la ma d’obra és més barata deteriora la imatge de l’empresa, ja que el personal no sol estar suficientment qualificat per a fidelitzar els clients. Les empreses volen donar la imatge de que el seu objectiu es la satisfacció del client, però el client rep la imatge que l’objectiu principal són els diners a tota costa.
4
Errors greus de seguretat en diferents versions d’Internet Explorer (exactament la 7, 8 , 9 i 10) que faciliten l’execució de codis de forma remota i deixen el navegant vulnerable davant d’accions malicioses.
5
Fracàs de TuMe, un producte de Telefònica que emulava el WhatsApp, de Keteke, una red social de Telefònica que pretenia competir amb Tuenti i de Pixbox, una botiga online de música també de Telefònica. Encara que la companyia pogués fer front tecnològicament als productes no té la suficient sensibilitat de mercat per a saber que són els consumidors els que manen.
17
BIBLIOGRAFIA
RODRÍGUEZ BERMÚDEZ J.RAMÓN. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 51. Barcelona: UOC VILASECA REQUENA JORDI. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 52. Barcelona: UOC
Foto portada: http://www.pascualparada.com/wp-content/uploads/2013/03/empresasRed.jpg 18
PAQUITA RIBAS TUR, 2013