Configuració d'una xarxa local by Paquita Ribas

ÍNDEX 1 – ELEMENTS FÍSICS DE LA XARXA: EQUIPS, TARGETES DE XARXA, CABLEJAT, ROUTER, ETC

pàg. 4

Característiques funcionals dels equips

pàg. 6

Esquema de configuració de la xarxa

pàg. 7

2 – PRINCIPIS DE FUNCIONAMENT DE LA XARXA LOCAL. PROTOCOLS

pàg. 8

3 – CONFIGURACIÓ DEL SISTEMA OPERATIU UTILITZAT PER A LA XARXA LOCAL

pàg. 9

4 – POSSIBLES PROBLEMES AMB ELS QUE ENS PODEM TROBAR

pàg. 10

5 – COMPARTICIÓ D’ARXIUS EN XARXA

pàg. 12

Crear un nou usuari

pàg. 13

Compartir carpeta des d’administració d’equips

pàg. 13

Compartir carpeta directament des de la carpeta

pàg. 14

6 – COMPARTICIÓ D’IMPRESSORES EN XARXA

pàg. 16

7 – ADMINISTRACIÓ DE LA XARXA

pàg. 18

Administració del sistema de comunicació i gestió d’usuaris

pàg. 18

Organització i administració del sistema de discos, directoris i arxius

pàg. 19

8 – APLICACIONS QUE PERMETEN CONÈIXER ELS ELEMENTS D’UNA XARXA

pàg. 20

Analitzadors del sistema

pàg. 20

Utilitats dins dels sistema operatiu

pàg. 24

Utilitats específiques

pàg. 35

9 – VALORACIÓ FINAL

pàg. 39

10 – INFORME

pàg. 40

BIBLIOGRAFÍA

pàg. 43

1 – ELEMENTS FÍSICS DE LA XARXA: EQUIPS, TARGETES DE XARXA, CABLEJAT, ROUTER, ETC La xarxa que detallaré a continuació és una xarxa d’àrea local domèstica real, ja que es tracta de la configuració que tinc a la meva casa. Tot i això efectuaré algunes modificacions que aniré explicant més endavant. SISTEMA OPERATIU

Xarxa basada majoritàriament en Windows

CABLEJAT

RJ45 categoria 5

ROUTER

Router de Telefónica. El router ja porta un switch (capa 2) integrat, però

SWITCH O HUB

funcionalment, en la pràctica ho representaré com a dos dispositius independents, encara que físicament

Fig. 1

siguin el mateix equip. Tecnologia LAN (Local Area Networks) Ethernet 10 base T (estàndard habitualment CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE LA

adoptat per als connectors RJ45)

XARXA

Tipus de commutació de xarxa: Commutació de paquets. Topologia de xarxa: Estrella

Fig. 2

EQUIPS QUE COMPONEN LA XARXA

La xarxa estarà constituïda per: -

Un servidor d’arxius

Quatre estacions de treball, dos de sobretaula i dos sense fil

Dos dispositius mòbils: Una tablet i un Kindle

Un servidor d’impressió

I pels següents equips d’interconnexió: -

Un encaminador o router – Dispositiu de xarxa de nivell 3 del model OSI.

Fig. 3

S’encarregarà d’escollir el camí o ruta més adequada per a reenviar les dades rebudes (fig. 4). -

Un commutador o switch – Dispositiu digital d’interconnexió de xarxes que opera en la capa 2.

Un punt d’accés (WAP – Wireless Access Point) – Interconnecta dispositius de Fig. 4

comunicació sense fils (fig. 3).

CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DELS EQUIPS NOM DE L’EQUIP

FUNCIÓ

TARGETA DE XARXA Aquest equip és totalment fictici, amb la fi de fer més ampla la

SRVPAQUITA

Servidor d’arxius

PCPAQUITA

Estació de treball

Broadcom HetLink (TM) Gigabit Ethernet

PCBRUNO

Estació de treball

NVIDIA nForce Networking Controller

PQPORTATIL

Estació de treball sense fil

PQLAPTOP

Estació de treball sense fil

TABLET (Android)

Dispositiu mòbil

KINDLE

Dispositiu mòbil

HPPRINTER (impressora multifunció)

xarxa

Targeta de xarxa: Broadcom 440x 10/100 Integrated Controller Targeta de xarxa wifi: WLAN Broadcom 802.11 b/g Targeta de xarxa: Atheros AR8132 PCI-E Fast Ethernet Controller Targeta de xarxa wifi: Broadcom 802.11g

Servidor d’impressió EQUIPS D’INTERCONNEXIÓ

ROUTER

Encaminadors

PUNT D’ACCÉS

Encaminador

SWITCH

Commutador

ESQUEMA DE LA CONFIGURACIÓ DE LA XARXA

2 – PRINCIPIS DE FUNCIONAMENT DE LA XARXA LOCAL: PROTOCOLS Una xarxa està formada bàsicament per dos tipus d’entitats: -

Els clients, amfitrions o equips finals

El encaminadors

Tant els uns com els altres han de tenir un identificador únic que permeti que qualsevol altre equip de la xarxa el pugui localitzar. Aquests identificadors són les adreces IP. A més d’aquestes dos entitats, també intervenen els commutadors, que com treballen en capa 2 (en el nostre cas) no necessiten una IP. Els protocols són els conjunts de regles que regulen les comunicacions, és a dir, com i quan es poden comunicar els nodes de xarxa. El TCP/IP s’utilitza per a enllaçar equips de diferents tipus, amb sistemes operatius distints sobre xarxes d’àrea local, o per a la connexió d’equips distants geogràficament. Actualment és el protocol utilitzat a Internet. El TCP/IP és un conjunt de dos protocols del nivell de xarxa. El TCP (Transmission Control Protocol) separa la informació en paquets, cadascun amb la seva identificació, la direcció IP i l’ordre en què s’hauran de tornar a unir quan arribin al seu destí. IP (Internet Protocol) determina la ruta que els paquets seguiran dintre dels nodes de la xarxa. Tal i com el seu nom mostra, els encaminadors (router) s’encarreguen d’encaminar els paquets entre l’equip d’origen i el de destí. Quan arriben a l’equip de destí es tornarà a unir els paquets de manera ordenada. TCP/IP és el protocol més rellevant a la nostra xarxa local.

3 – CONFIGURACIÓ DEL SISTEMA OPERATIU UTILITZAT PER A LA XARXA LOCAL Triarem una subxarxa de tipus C, que són les destinades a mitjanes empreses o xarxes petites, rang 192.168.1.0/24. A l’hora d’adjudicar les IP als equips, reservarem rangs d’IP segons la funció que aquests facin dintre de la xarxa. Una vegada dissenyat el mapa d’IP, ens hi assignarem una als equips. El switch no té IP perquè treballa en el nivell 2. Tots aquestes IP són fictícies, ja que la meva xarxa actual en té d’altres. Però considero que efectuar una reserva de rangs és una molt bona pràctica, sobre tot si la xarxa creix i en un futur s’ha de connectar altres equips. MAPA D’IP

IP DELS EQUIPS

FUNCIÓ

RANG IP

NOM EQUIP

IP ASSIGNADA

Encaminador principal

192.168.1.1

ROUTER

192.168.1.1

Servidors

192.168.1.10 fins 192.168.1.49

SRVPAQUITA

192.168.1.10

Equips d’impressió i altres perifèrics

192.168.1.50 fins 192.168.1.100

HPPRINTER

192.168.1.50

192.168.1.101 fins 192.168.1.120

PCPAQUITA

192.168.1.101

PCBRUNO

192.168.1.102

PUNT D’ACCÉS

192.168.1.200

PQPORTÀTIL

192.168.1.201

PQLAPTOP

192.168.1.202

PQTABLET

192.168.1.221

KINDLE

192.168.1.222

Equips de treball de sobretaula Equips de treball portàtils amb connexió física (cablejada) Punt d’accés

192.168.1.121 fins 192.168.1.200 Des de 192.168.1.200 cap avall (199, 198...)

Equips de treball portàtils amb connexió sense fil

192.168.1.201 fins 192.168.1.220

Altres equips amb accés sense fil

A partir de 192.168.1.221

ESQUEMA D’IP DE LA XARXA

4 – POSSIBLES PROBLEMES AMB ELS QUE ENS PODEM TROBAR PROBLEMA: Un possible problema podria ser que algun dels equips connectats amb cable no connecta.

Fem

i no

respon. El comandament

permet comprovar si un equip o

dispositiu de la xarxa, amb una IP assignada, es troba actiu dins d’aquesta xarxa. És una ordre que envia paquets a un ordinador remot i espera la seva resposta. SOLUCIONS: 1- Revisar el cablejat. Està el cable connectat? S’il·luminen els indicadors de link tant dels switch com de la targeta de xarxa? 2- Revisar la configuració IP. Hem escrit correctament l’adreça IP?

Fig. 5

Podríem tenir un problema similars amb els equips sense fil. En aquest cas hauríem de comprovar si hi ha comunicació entre equips i punts d’accés i si hem escrit correctament la clau d’accés. El sistema operatiu de Windows disposa solucionador de problemes.

d’un

(La fig. 6 mostra el Fig. 6

solucionador de problemes de Windows 7). 11

5 – COMPARTICIÓ D’ARXIUS EN XARXA

L’ideal seria que el sistema operatiu del equip que fa la funció de servidor d’arxius fos un sistema basat en Windows Server, per a poder aprofitar tots els avantatges del Active Directory de Microsoft. En el nostre cas, no és així, ja que és una xarxa domèstica funcionant amb grups de treball de Windows. Prèviament hem de crear una carpeta on dipositarem tots els arxius a compartir. S’ha de donar un nom a la carpeta. Les que acaben amb el símbol del dòlar ($) quedaran compartides de forma oculta. És a dir, només es pot accedir a elles si es coneix la ruta, que els usuaris no poden veure-les. Qui accedirà a aquests arxius són les estacions de treball (portàtils i sobretaula). Ni tablet ni Kindle faran ús d’aquesta carpeta d’arxius a compartir. En funcionar en grup de treball, és recomanable haver creat a l’equip que fa de servidor els mateixos usuaris (amb la mateixa clau) que iniciaran la sessió en els equips clients. No és estrictament necessari, però d’aquesta manera simplificarà molt les tasques. Podem afegir un nivell més de seguretat aprofitant les característiques de seguretat dels sistema d’arxius de Windows NT.

CREAR UN NOU USUARI -

Hi podem accedir des del Panell de Control / Herramientas administrativas / Administración de equipos / Usuarios locales y grupos (fig. 7).

Pitjant sobre la part blanca de la finestra amb el botó dret del ratolí, sortirà opció d’ Usuario nuevo (fig. 8).

Omplirem les dades i crearem l’usuari.

COMPARTIR CARPETA DES D’ADMINISTRACIÓ D’EQUIPS -

Hi podem accedir des del Panell de Control / Herramientas Fig 7

administrativas / Administración de equipos / Carpetas compartidas / Recursos compartidos (fig. 9). -

Pitjarem el botó dret sobre la part blanca de la finestra i ens sortirà un menú flotant. Seleccionar Nuevo / Recurso compartido de archivo.

S’obrirà un assistent per a crear una carpeta compartida., on figura el nom del nostre equip. Amb el botó Examinar cercarem la carpeta que volem compartir i que prèviament hem creat (fig. 10).

Quan localitzem la carpeta a compartir, pitjarem sobre ella amb el botó dret del ratolí i apareixerà un menú flotant on tindrem l’opció de Compartir i Seguridad (fig. 11). 13

Fig. 8

S’obrirà una nova finestra amb tres pestanyes: General, Compartir i Personalizar. En General se’ns proporciona informació sobre la carpeta. En Personalizar se’ns permet personalitzar la carpeta amb icones o imatges elegides per l’usuari. En la pestanya de Compartir podem compartir la carpeta seleccionada (fig. 12).

Seleccionaríem l’opció Compartir esta carpeta i pitjaríem el botó de Permisos (fig. 13). Aquesta finestra ens permet donar diferents tipus d’accés a les nostres carpetes: control total sobre els arxius (esborrar, modificar, etc.), només modificar o només llegir. Amb el

Fig 9

botó Agregar afegiríem l’usuari nou que hem creat o qualsevol altre que ja figuri en els nostres equips. COMPARTIR CARPETA DIRECTAMENT DES DE LA CARPETA -

Una manera més directe de compartir una carpeta és pitjar sobre ella amb el botó dret, després de crear-la. Fent això, accedim directament a la pestanya de Compartir i Seguridad (fig. 11).

La resta del procediment és el mateix que hem efectuat fins ara (fig. 12 i 13).

Fig. 10 14

Fig. 12

Fig. 11

Fig. 13

6 – COMPARTICIÓ D’IMPRESSORES EN XARXA Una impressora sol portar un adaptador de xarxa internament o bé un print-server extern. El mateix print-server porta un sofware configurable on es pot especificar una IP i protocols d’impressió. Per a imprimir s’ha de configurar en cada equip la impressora i s’ha d’especificar que està connectada a un port de xarxa. En el meu cas, no és de xarxa, però a efectes de la pràctica he suposat que si ho és. Si una impressora no disposa internament de la possibilitat que sigui connectada en xarxa, es connectarà a un equip, preferentment el que fa de servidor d’arxius, que farà també de servidor d’impressió. Una vegada instal·lada en l’equip es seguirà el següent procés per a compartir-la

Fig. 16 Fig 14

Fig. 15 16

COMPARTIR UNA IMPRESSORA DES DE WINDOWS 7 -

Anar al botó Inici / Dispositivos e impresoras (fig. 14).

Se’ns obri una finestra amb la llista de totes les impressores i altes dispositius. Pitjarem amb el botó dret sobre la impressora que volem compartir i seleccionarem Propiedades de la impressora (fig. 15).

S’obrirà una finestra amb diferents pestanyes. En la de Compartir hem de seleccionar l’opció Compartir esta impressora (fig. 16).

COMPARTIR UNA IMPRESSORA DES DE WINDOWXP

2 – Botó dret sobre la impressora / Compartir

Botó Inicio / Impresoras y faxes 17

3 – Pestanya Compartir i seleccionar Compartir impresora. 4 – La impressora compartida apareixerà amb aquesta simbologia.

7 – ADMINISTRACIÓ DE LA XARXA L’eina principal del Windows XP és l’Administrador d’equips. És una potent aplicació que permet l’organització del sistema, els arxius, els usuaris, els directoris i els dispositius. La finestra representa gràficament l’estructura de directori del disc amb els arxius que conté (fig. 17). Windows XP no té gestió de dominis. ADMINISTRACIÓ DEL SISTEMA DE COMUNICACIONS I GESTIÓ D’USUARIS Tant el sistema de comunicacions com la gestió d’usuaris queda àmpliament explicada en l’apartat 5 d’aquesta pràctica.

Fig. 17 18

ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ DEL SISTEMA DE DISCOS, DIRECTORIS I ARXIUS Aquesta eina permet configurar, fer particions o formatar qualsevol dels discs durs instal·lats en el ordinador (fig. 18). Abans de canviar qualsevol paràmetre s’ha d’estar molt segur del que es fa, ja que modificar alguna cosa sense tenir coneixements pot donar lloc a un mal funcionament del sistema operatiu. *Amb l’informe de la pàgina 39, aquest apartat queda més complet.

Fig. 18

8 – APLICACIONS QUE PERMETEN CONÈIXER ELS ELEMENTS D’UNA XARXA 8.1 - ANALITZADORS DEL SISTEMA Els analitzadors del sistema són aplicacions que ens faciliten informació sobre un equip, estigui en xarxa o no. En el cas que estigui en xarxa, ens presenta detalls de la seva configuració. Una d’aquestes aplicacions és l’Aida64. Després d’instal·lar-la en el nostre ordinador, podem obtenir dades molt detallades sobre la placa mare, el sistema operatiu, el servidor, el monitor, la xarxa, etc. amb un parell de clics (fig. 19). Per exemple, si analitzo un dels equips de la meva xarxa, accedint a Menú / Xarxa / Xarxa de Windows (fig. 20), puc comprovar que: -

Broadcom NetLink (TM) Gigabit Ethernet és l’adaptador de xarxa

Broadcom Corporation és el fabricant d’aquest adaptador

78:2B:CB:8E:B1:2D és l’adreça MAC

*Per informació completa de tots els equips de la meva xarxa, mirar l’annex complementari a la pràctica. Fig. 19

Aida64 ens mostra de manera agrupada elements que en els sistema estan en diferents llocs, però també facilita altra informació, com per exemple el programari instal·lat, les llicències o el gadgets de l’escriptori i les seves característiques (fig. 21). L’aplicació també permet diverses operacions de reparació i optimització, com, per exemple, analitzar el directori de Windows cercant registres obsolets. Amb el botó Informe, es poden obtenir informes de fins 50 pàgines, personalitzar-los i exportar-los fàcilment (fig. 23 i 24).

També es poden extreure dades molt interessants sobre el rendiment dels nostres equips (fig. 25). Un altre exemple d’analitzador de sistema és OverLook, disponible també per a dispositius mòbils.

Fig. 20

Fig. 22

Fig. 21

Fig. 23

Fig. 25

Fig. 24

8.2 - UTILITATS DINS DEL SISTEMA OPERATIU Des d’Inici / Executar o des d’Inici / Tots els programes / Accessoris / Símbolo del sistema, podem obtenir dades sobre la nostra configuració de xarxa o de les connexions. S’activa una finestra amb fons negre en la qual podem executar algunes de les següents operacions: Ens permet comprovar la configuració del

Permet comprovar si un equip amb una IP

TCP/IP d’un equip (adreça IP, màscara de

assignada es troba actiu dins de la nostra xarxa.

subxarxa i porta d’enllaç). Permet visualitzar el nom de la màquina local.

Ens monstre quines connexions de xarxa tenim en cada moment.

Permet veure per quins routers passa una

Ens connecta amb els nostres servidors DNS per

connexió d’Internet.

a poder arribar a conèixer la IP d’un host concret.

Mostra les adreces MAC dels adaptadors de xarxa que tinguem instal·lats en el sistema.

Com he explicat anteriorment,

ens mostra les

estadístiques del protocol i les connexions TCP/IP actuals. La figura 26 és una captura real de les connexions que tenen oberts els diferents processos i aplicacions del meu sistema. La primera columna, per exemple, indica el protocol, la segona l’adreça i el port local, la tercera l’adreça i el port remot i finalment l’estat de la comunicació. Així es pot veure si un navegador té oberta una connexió

Fig. 26

contra una web (les línies amb http) o si per exemple, està accedint a un altra ordinador o a una base de dades. Amb

ens

mostra

una

taula

d’estadístiques separades per protocol (fig. 27). De forma predeterminada se mostra per a IP, IPv6, ICMP,ICMPv6, TCP, TCPv6, UDP i UDPv. Amb especificaríem una opció contreta.

Fig. 27 25

Exemple de taula de les estadĂstiques que facilita

per a cada protocol:

Una opció molt útil és

, la qual ens mostra el contingut d’una taula d’encaminament. Aquí tenim un exemple:

Amb aquesta opció podem comprovar la configuració de l’equip . Amb l’opció

podem visualitzar els

paràmetres de la configuració. En aquesta imatge podem veure, per exemple, quina és la targeta de xarxa, l’adreça MAC, la direcció IP, la màscara

subxarxa,

porta

d’enllaç

predeterminada, etc.

Aquesta opció és molt útil per a determinar el camí que segueixen els paquets de xarxa d’un equip a un altra. En una xarxa gran és possible que els paquets passin per diversos dispositius (routers o servidors) . Si existeix un problema de velocitat de transmissió es pot verificar en qui moment succeeix el problema i trobar la solució més adequada. El seguiment més senzill el podem efectuar posant l’IP d’un del equips de la nostra xarxa (fig. 28).

Podríem fer un

a Google (fig. 29). Cada

número indica un salt (hop) a un equip diferent que pot estar en qualsevol part del món. La pantalla mostra els servidors, l’adreça IP i els temps. Per exemple, en el número 1 ens trobem la direcció IP del router de la meva xarxa (adreça de partida). En el número 10 ens trobem l’adreça IP del servidor d’arribada. Per tant ha circulat per a 10 nodes fins a arribar a la destinació. Fig. 28

Fig. 29

L’opció

pot ser difícil d’interpretar.

Per això existeixen aplicacions semblants però que mostren la informació de manera més gràfica i visual. Per exemple, amb l’aplicació VisualRouter, si efectuem un

l’adreça IP de Google 173.194.34.16, a més de facilitar-nos tota la informació anterior, ens traçaria una ruta sobre un mapamundi (fig. 30). En aquest cas podem veure com la petició surt d’Espanya, passa per París i arriba a Mountain View, USA. Les IP de cada país estan identificades amb diferents tonalitats de verd en la tabla de temps. Aquesta tabla també mostra l’IP en el punt 0, que correspon a l’IP de l’equip des d’on he efectuat la petició. Si s’efectua un

a la mateixa adreça

web, des d’un equip diferent de la mateixa xarxa, l’IP de destinació és diferent. Això és

Fig. 30

perquè Google disposa de varis servidors diferents en distintes ubicacions.

El VisualRouter és molt complet, entre altres coses, ens fa una anàlisi de la ruta i ens facilita el percentatge de paquets perduts. Tenim un altre exemple amb l’adreça www.terra.es (fig. 31 i 32).

Fig. 31

Fig. 32

Permet comprovar si un equip amb una IP assignada es troba actiu dins de la nostra xarxa. També determina si un servidor està funcionant. El programa envia paquets ICMP i n’espera respostes. És a dir: L’equip font envia una sol·licitud de eco a una maquina de destí, i aquesta rep la sol·licitud i envia una resposta a la màquina font. El valor predeterminat Fig. 33

de paquets és quatre, però es pot modificar aquest valor amb

Per a assegurar-nos que el nostre equip té connexió amb altres equips de la xarxa, primerament sol·licitaríem resposta al nostre router (fig. 33). Com podem observar, s’envien quatre paquets i es reben quatre, per tant existeix una bona connexió. Després es podria comprovar si tenim connexió amb un altre equip de la xarxa (fig. 34). I finalment es podria efectuar un

Fig. 34

sobre una pàgina web (fig.

35). En el cas de no obtenir resposta és possible que l’equip remot estigui apagat, la targeta de xarxa no operativa 33

o el cable desconnectat. Per exemple, fent un

un dels meus portàtils que està apagat, ens diu que el Host de destí és inaccessible (fig. 36). Si fem

envia paquets de forma il·limitada.

Amb això podríem comprovar la connexió entre els dos equips, verificant que no falli en un moment donat. Amb Ctrol+C pararíem les interaccions.

Fig. 35

Fig. 36

8.3 – UTILITATS ESPECÍFIQUES Existeixen aplicacions específiques que permeten reconèixer i obtenir algunes equips

característiques d’una

xarxa,

com

dels el

LOOK@LAN Network Monitor o la Network View 3.50. Per a poder realitzar aquesta part de la pràctica, me he descarregat l’Overlook Fing per a tablet. Amb el primer clic sobre la icona del programa ja ens mostra tots els dispositius de la meva xarxa local (fig. 37). En cadascun d’ells ens indica la seva adreça MAC, l’IP i el fabricant (columna esquerra). En la columna dreta de la pantalla figuren

unes

icones

diferents

segons de quin tipus de dispositiu

Fig. 37

es tracti.

Polsant sobre cadascun dels dispositius trobats a mĂŠs de figurar les adreces IP i MAC i el fabricant, tambĂŠ ens trobem amb altres opcions.

Dintre de la finestra de cada dispositiu es poden trobar altres opcions com escanejar els serveis (fig. 38) o conèixer el port UDP (fig. 39). També es pot fer un

o un

, però no en la versió gratuïta per a tablet.

Fig. 38

Fig. 39 38

9 – VALORACIÓ FINAL

Vaig començar la pràctica amb coneixements bàsics de xarxes (els introduïts amb els materials de l'assignatura). M'he hagut de documentar moltíssim i investigar per Internet, així com passar moltes hores fent proves per aconseguir realitzar aquest projecte. A més, he descobert opcions dintre del meu ordinador que desconeixia i programes molt útils que d’ara endavant faré servir. Estic satisfeta amb la meva pràctica, sobretot perquè m'ha servit per reafirmar conceptes estudiats i aprendre uns altres que desconeixia.

10 - INFORME Per a poder instal·lar uns equips en xarxa, és indiferent si són d’escriptori o portàtils, però el requisit fonamental és que tinguin (interna o agregada) una targeta de xarxa. Accedirem a l’Administrador de dispositivos, escrivint en el quadre

d’inici

devmgmt.msc.

l’apartat

d’administració de xarxa ha d’existir un dispositiu disponible. Si figura un signe d’interrogació significa que és necessari instal·lar o actualitzar els divers (fig. 40). També es necessiten cables de xarxa amb els connectors R45 en cadascun dels seus extrems. Després en Centro de redes y recursos compartidos / Cambiar configuración de uso compartido avanzado activarem l’opció d’Activar la detección de redes i Activar el uso compartido de archivos (fig. 41). Amb aquestes condicions, quan es connectin amb el cable s’iniciarà la connexió de forma automàtica. Fig. 40

És possible que no funcioni la connexió o que vulguem canviar manualment l’IP de cada equip. Per això escriurem en quadre d’inici ncpa.cpl per a obrir la finestra Conexiones de red. Triarem la connexió d’àrea local i clicarem amb el botó dret / propietats. En l’apartat del protocol TCP/IPv4 / Propiedades s’obrirà una finestra amb el número IP de l’equip (fig. 42). Si el router té l’adreça IP 192.168.1.1, els altres poden usar qualsevol que es trobi dintre del rang (1224), però és preferible fer un pla d’IP, tal i com ho especifico en l’apartat 3 (pàg. 8) d’aquesta pràctica, reservant rang d’IP segons la funció que realitzin els equips dintre de la xarxa. Efectuarem una comprovació de la connexió (fig. 43). També existeix l’opció Diagnosticar que moltes vegades permet resoldre petits conflictes. Fig. 41

Fig. 43

Fig. 42

Fig. 44

BIBLIOGRAFIA

VIQUIPÈDIA (2013). 10BASE-T [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/10BASE-T [abril/2013] VIQUIPÈDIA (2013). RJ-45 [en línia]. http://ca.wikipedia.org/wiki/RJ-45 [abril/2013] VIQUIPÈDIA (2013). Encaminador [en línia]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Router [abril/2013] VIQUIPÈDIA (2013). Punt d’accés [en línia]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_d%27acc%C3%A9s [abril/2013] ALUMNOUCOL (2011). Clases de red [en línia]. http://alumno.ucol.mx/al964186/public_html/Clases%20de%20red.htm [abril/2013] COMUNIDAD ARGENTINA (2013). Tipos de Redes y SubRedes [en línia]. http://www.comunidadargentina.net/foro/index.php?topic=2698.0 [abril/2013] MICROSOFT (2013). Windows Server 2012 [en línia]. http://www.microsoft.com/es-es/server-cloud/ws2012/default.aspx [abril/2013] INFORMÁTICA SIN LÍMITES(2010). ¿Qué es el administrador de discos de Windows? [en línia]. http://informaticasinlimites.blogspot.com.es/2010/07/que-es-el-administrador-de-discos-de.html [abril/2013] LAVALYS (2013). Aida64 [en línia]. http://www.lavalys.com/support/downloads/ [abril/2013] TECNOLOGÍA HECHA PALABRA (2013). Cómo usar el comando TRACERT o TRACEROUTE [en línia]. http://www.tecnologiahechapalabra.com/datos/soluciones/implementacion/articulo.asp?i=4999 [abril/2013] VIQUIPÈDIA (2013). Traceroute [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/Traceroute [abril/2013] 43

CULTURACIÓN (2010). ¿Qué es y para qué sirve un Ping? [en línia]. http://culturacion.com/2010/12/%C2%BFque-es-y-para-que-sirveun-ping/ [abril/2013] TECNOLOGIA HECHA PALABRA.COM (2010). Cómo usar el comando ping [en línia]. http://www.tecnologiahechapalabra.com/datos/soluciones/implementacion/articulo.asp?i=4995 abril/2013] DAVIDREY (2013). Escáner de red para tu smartphone, OverLook Fing [en línia]. http://dreyacosta.com/escaner-de-red-para-tusmartphone-overlook-fing/ [abril/2013] NORFIPC (2013). Crear y configurar una red local [en línia]. http://norfipc.com/articulos/como-crear-conexion-red-local.html [abril/2013] IMATGES: http://www.mkm-pi.com/wp-content/uploads/2012/03/redes1.jpg http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pkuczynski_RJ-45_patchcord.jpg http://commons.wikimedia.org/wiki/File:10baseT_cable.jpeg http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Planet_WAP-4000.JPG http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Router2.jpg GRÀFICS: Els esquemes de la pàgina 7 i la pàgina 10 han estat realitzats per Paquita Ribas PAQUITA RIBAS TUR, 2013 Pràctica 1, Xarxes Multimèdia, UOC 44