e n t i t a t s PASTORETS DE SARRIÀ

Jordi Pla Torrent

Després de la tempesta ve la calma. Aquella calma que tots necessitem per deixar enrere aquella maleïda tempesta biològica que va posar contra les cordes a tots els Estats fent trontollar els pilars estructurals de la socialització. Han passat 2 llargs Nadals per tornar a la normalitat, i és que encara m’emociona escriure aquest article per dir amb la boca ben oberta: enguany sí, aquest any hem fet els Pastorets!

Muntar una obra de teatre com els Pastorets són mesos de feina, i no exagero gens ni mica, quan dic que a l’estiu ja es posa fil a l’agulla en l’adaptació del guió per modificar i millorar aquells aspectes que puguin permetre fer uns Pastorets més moderns, contemporanis, àgils, alegres, divertits, buscant gags que agradin, i madurant les idees per afegir-les a l’obra Trobar quin personatge farà aquell gag, a quina escena, en quin moment Tot es mesura al mil límetre si es vol allargar la vida dels Pastorets Ha de ser una obra viva, i no es pot caure en l’error de fer-los sempre iguals, amb els mateixos actors, amb el mateix guió, amb el mateix decorat, la mateixa música, el mateix gag La idea és sorprendre els espectadors amb coses noves Personalment, sempre he pensat que per fer els Pastorets s’han de complir 2 objectius; el primer, regalar somriures als espectadors, que molts d’ells ho agraeixen i alguns fins i tot ho necessiten. I el segon objectiu, de caire més personal, és fer la guitza a aquelles persones que venen al teatre amb intenció de pair els canelons

Endinsats a la tardor estiuenca, la ciutat de Girona anunciava que no es farien els Pastorets Això podia provocar un corrent migratori d’espectadors cap al nostre poble Es va decidir contractar una direcció professional per millorar el projecte Malauradament, no tot són flors i violes en la enginyeria arquitectònica dels Pastorets Tal va ser així, que a finals de novembre, els pastorets de Sarrià de Ter penjaven d’un fil Es van haver de prendre decisions d’urgència, no sempre al gust de tothom Baixes i incorporacions d’última hora, canvis a l’escenografia, músiques Moltes modificacions en poc temps La suspensió per tercer any consecutiu estava sobre la taula i calia que tothom fes un últim esforç per tirar endavant aquell projecte

Un d’aquests esforços el va fer el mateix escriptor d’aquest article que va passar de ser un simple pastor a ser, a més a més, director accidental de l’obra

Les dues representacions (25 de desembre i 7 de Gener) dels pastorets van donar llum i escalf a la platea I entre bambolines hi havia nervis, tensió i moltes ganes d’ensenyar a l’espectador la feina feta durant tants mesos de dedicació Va ser un èxit La gent va riure molt. I els qui van venir a pair els canelons, ho van fer molt bé perquè no se’ls va notar gaire

Per tant, aprofito aquest espai per donar les gràcies a totes les persones que han aportat el seu granet de sorra per donar llum, vida i continuïtat a les nostres tradicions catalanes Sense ells això no seria possible Però tampoc seria possible sense aquells pares, mares i parelles que han ajudat a fer-ho fàcil i fins i tot s’hi han involucrat De veritat, gràcies

I per acabar voldria fer un crit d’auxili en defensa de la cultura Entre tots, i jo el primer, hauríem d’arremangar-nos les mànigues per ser partícips activament Està molt bé viatjar a la ciutat comtal per veure grans produccions teatrals, però no ens hem d’oblidar que a Sarrià de Ter es fan moltes activitats, i a vegades l’assistència i la col·laboració també és necessària. Si fem un esforç, obtindrem un poble amb riquesa cultural i quan això passi, podrem dir amb orgull: jo soc de Sarrià de Ter!n