e s p o r t s U E S AINA SOLER ARASA

La Primera Esportista Femenina De La Ues

QUE PARTICIPA EN EL C AMPIONAT ESTATAL DE SELECCIONS AUTONÒMIQUES D’HANDBOL

Lídia Bonilla i Ventura. Àrea social UES

Aina Soler Arasa és jugadora d’handbol infantil de la Unió Esportiva Sarrià. Quan tenia deu anys i després de fer uns tastets en gimnàstica rítmica i hípica, el 2019, va decidir provar l’handbol i sembla que li va anar bé, perquè només quatre anys després, ha aconseguit ser la primera jugadora de la UES que assisteix al CESA.

Aquest campionat estatal selecciona els millors jugadors masculins i jugadores femenines de les categories infantil, cadet i juvenil del territori i els convoca a un campionat de seleccions territorials durant gairebé una setmana. Aquest any, les dates triades han sigut del 3 al 8 de gener i el punt de trobada, la Costa Blanca A més, a part d’aquest campionat, també s’hi ha disputat el Torneig Internacional d’Espanya

Per arribar fins aquí, l’Aina, que juga de primera línia, ha hagut de passar per un procés de selecció que ha durat mesos Primerament, va passar el filtre de la Selecció Gironina, després el de la Selecció Catalana i, finalment, després d’intensos entrenaments, va ser escollida per formar part de l’equip que aniria al CESA23 a Alacant

Els primers enfrontaments del Campionat d’Espanya van ser contra el Castilla la Mancha, Castilla León i Canàries Tot i que es va perdre, els resultats van ser molt ajustats en els tres casos Això va fer que la Selecció Catalana hagués de disputar tres partits més, ara, a la Copa d’Espanya. A quarts de finals, la Selecció Catalana va superar l’Aragó però a les semifinals van sortir derrotades contra el Múrcia i per acabar, les catalanes van superar la Selecció Madrilenya aconseguint el tercer lloc final

Segons declaracions de l’Aina “el que més em va agradar va ser poder fer noves amistats Vam fer un grup molt maco També em va anar molt bé veure altres maneres de jugar a handbol L’experiència va ser súper, hi havia molt bon ambient, 100% handbol El que menys em va agradar va ser perdre partits que hauríem pogut guanyar”

L’Aina viu envoltada d’handbol a casa i al poble La seva germana, la Laia, també juga en categoria sènior; el seu pare, l’Albert, va ser molts anys jugador de la UES i continua vinculat al club fent d’entrenador La mare, la Desi, també hi està molt implicada i no es perd mai cap partit de les seves filles

A més, el club viu un moment esplèndid d’esport femení En els últims anys la presència de jugadores ha augmentat més que notablement i s’enorgulleix de tenir una base fantàstica i amb moltes ganes d’assolir noves fites

L’Aina no sap què passarà d’aquí a cinc anys, l’únic que té clar és que seguirà treballant al màxim per millorar i continuar creixent com a jugadora d’handbol. n