Quadern d’apunts

Tot s’aprofita

Un amable veí que ha estat fent endreça de papers a casa seva m’ha fet arribar un curiós document local que m’era desconegut El juny de 1986 –aleshores jo encara no vivia a Sarrià- l’ajuntament (aleshores presidit per Jordi Cañigueral) va fer circular entre els veïns una publicació amb l’avançament de les normes subsidiàries de planejament, en període d’examen i al·legacions. Incloïa una carta extensa de l’alcalde i un singular plànol desplegable de tot el municipi amb la catalogació urbanística de cada sector.

Com que a l’hora d’editarho hi devia haver espai sobrer i érem al mes de juny, es va aprofitar per imprimir a la contraportada la programació de les activitats nocturnes de l’estiu. Per exemple, el 8 d’agost hi va haver una audició de sardanes a la placeta de la Font a càrrec de la cobla Vila de Blanes. O el 22 d’agost, al vespre, al Pla de l’Horta s’hi projectà l’entretinguda pel·lícula “El baile de los vampiros”.

Tant el 1986 com ara mateix, només es té el que s’estalvia n llarga balconada i generoses obertures exteriors Aquesta s e n y o r a t e n i a u n c o s t u m insòlit: corria i feinejava per casa seva despullada, conilla de pèl a pèl.

No cal ni dir que entre els veïns masculins de les cases del davant l’expectació era màxima i l’alerta era incessant. n

Un valent a la carretera

Fins a un moment molt entrat de la postguerra hi havia una permissivitat oficial amb les anomenades “cases de tolerància”, de vida alegre. Al barri vell de Girona n’hi havia diverses de molt concorregudes Una de les de major consideració era al carrer Nou del Teatre. Estava regentada per una senyora molt popular en l’època a qui anomenaven Patxitxa, que hi feia les funcions de “madame”. Si en devia ser de coneguda que arriba a ser esmentada en els capítols més descordats de la novel·la Ciutat petita i delicada, de Jaume Ministral; i apareix en document a t s e s c r i t s d e l s e n y o r Enric Mirambell, que fou cronista oficial de la ciutat de Girona Segons m’explica un testimoni veterà, la senyora Patxitxa i moltes de les seves companyes de gremi eren clientes d’una perruqueria de Sarrià, a la placeta de la Font, on es van començar a realitzar les primeres “permanents” d’aquestes comarques. Tant li devia plaure la vida a Sarrià de Baix que s’hi va instal·lar. Va residir una bona temporada en un pis del carrer Major equipat amb una

Ap r i m e r s d ’ o c t u b r e , davant d’un establiment a l’avinguda de França, vaig poder parlar uns minuts amb un veritable valent de la carretera. Venia d’Itàlia amb una Piaggio Ciao de 50cc (encara més minimalista que aquells populars Vespinos nostrats). Portava un senzill equipatge, un pneumàtic de recanvi sota el seient i uns bidons de benzina i oli per fer mescla per al petit motor de 2 temps. La seva destinació era al Marroc: v o l i a t r a v e s s a r t o t a l a península arran de costa i havia de fer-ho forçosament evitant autovies i autopistes Les motos com la seva no hi poden circular.

M’admira trobar gent tan decidida amb tan escassos mitjans: espero que arribés a lloc i tornés a ca seva sense incidència i li desitjo molt llargues rutes. n

Amb l'arribada de la tardor ens esperen matins freds, migdies calorosos, dies més curts, la caiguda de les fulles dels arbres, l'olor de castanyes... Però últimament també, durant aquesta època és quan comencem a rebre la visita dels porcs senglars. Animals salvatges que, d'uns anys ençà, es deixen veure per les zones més urbanes de la província per tal de buscar menjar fàcil amb els perills que això pot ocasionar.

No va ser estrany trobarnos l'hivern passat a un grup de senglars travessant l'N-II del nostre municipi, els cubells de l'orgànica oberts i la bossa escampada o fins i tot algun animal menjant glans a dins dels parcs infantils on hi ha les alzines que protegeixen els infants del sol de l'estiu. És obvi que no és una problemàtica exclusiva de Sarrià de Ter, i és per això que el Govern de la Generalitat juntament amb el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va anunciar un pla de xoc per controlar les poblacions de senglars a Catalunya Està clar que és un problema que va en augment i que fa que part de la ciutadania tingui la preocupació de trobar-se un animal salvatge tot passejant tranquil lament La solució no serà fàcil i no dependrà exclusivament del que puguin fer els municipis individualment, sinó que es pugui dotar de recursos als municipis més afectats des del Consell Comarcal, la Diputació i la Generalitat. És per això que des del nostre grup municipal vam presentar una moció per, entre altres coses, instar l'equip de govern a estar atents a l'anunci d'aquestes ajudes per tal de poder mitigar els danys que poden ocasionar en el nostre municipi

No només els senglars estan en l'actualitat de la convivència animal Sarrià de Ter és un poble amb un nombre important d'habitatges que tenen un animal de companyia dins de la seva unitat familiar I sí, llegiu bé, perquè el 16 de desembre del 2021 es publicava en el BOE la Llei 17/2021, de 15 de desembre, de modificació del Codi Civil, la Llei Hipotecària i la llei d'enjudiciament civil, sobre el règim jurídic dels animals, on una de les grans modificacions és que els animals passen de tenir l'estatut jurídic de coses a ser considerats éssers vius dotats de sensibilitat En considerar-se éssers vius dotats de sensibilitat s'introdueixen normes en relació amb les possibles crisis matrimonials per a concretar el règim de convivència, entre d'altres. Aquesta modificació de la llei hauria de derivar en una renovació de certs punts de l'ordenança de tinença d'animals del nostre municipi, que, després de ser aprovat per Ple la proposta de revisió, ja deu estar a punt de posar-se sobre la taula

Sense despitar-nos massa del fil dels animals de companyia, com dèiem, tenim un important nombre de gossos censats al municipi i això fa que els propietaris dels gossos busquin on poder passejar-los amb tranquil·litat D'uns anys ençà hi ha zones del poble que s'han fet servir per a deixar córrer els gossos aprofitant que eren zones tancades amb tanques, però no hem d'oblidar que aquestes zones són de propietat privada i més d'hora que tard acabaran essent zones de construcció on ja no es podran passejar els gossos sense anar lligats, és per això que proposàvem buscar localitzacions per a possibles llocs d’esbarjo canins (pipican) en els diferents barris de Sarrià de Ter El repte és aconseguir en cadascun dels barris una zona lúdica pels gossos on els propietaris els puguin deixar córrer sense perill pels animals i afavorint la convivència amb altres veïns que poden no estar tranquils quan es passegen els animals sense lligar Important serà també fer pedagogia que un lloc d’esbarjo caní no és un lloc on ens oblidem de la responsabilitat que tenim els propietaris de fer-nos càrrec de les deposicions del nostre gos i de les correctes normes de convivència entre animals És de justícia dir també, que la gran majoria dels propietaris són molt conscients de les responsabilitats que comporta tenir un animal de companyia a casa També, en el municipi de Sarrià de Ter comptem amb diverses colònies de gats controlades per l'associació de voluntaris “Amics dels gats de Sarrià de Ter” És una associació sense ànim de lucre que ofereix els recursos dels quals disposa, sigui com a subvenció o com a donacions de particulars per tal d'assegurar la protecció i el benestar dels gats sense llar de Sarrià de Ter Els voluntaris s'encarreguen de la identificació dels gats, l'esterilització i amb l'ajuda de la veterinària els hi fan una marca per reconèixer els esterilitzats Una feina encomiable que valorem molt positivament des del nostre grup municipal i que animem a continuar dotant de recursos des del consistori També cal estar atents a les ajudes que des del Consell Comarcal del Gironès es posen a disposició dels municipis que ho sol licitin per a l'esterilització dels gats sense llar

En definitiva les polítiques sobre drets dels animals impulsades des de les diferents institucions promouen l'harmonia entre animals i persones i posen a disposició del ciutadà les eines necessàries per aconseguir-la No obstant això, cal tenir en compte que per assolir un bon grau de convivència cívica cal tolerància i el respecte mutu entre les persones que viuen amb animals i aquelles altres que no n