D A M I À E S C U D E R T O R N A A S A R R I À

La Maria Capellas, vídua del nostre amic Damià Escuder, ens va mostrar no fa gaire tot un seguit d’obres damianesques que acabava de fer emmarcar en El Molí del carrer Santa Clara. Tots els quadres formen part d’una exposició que tindrà lloc a Sarrià de Ter, poble natal de l’insigne artista, pensador i activista català. A banda de l’exposició, el municipi està estudiant fer un catàleg i posar una placa a la casa on va néixer.

L’any 2018, Girona ja li va retre homenatge en una exposició antològica de la seva obra artística que va tenir lloc al Museu d’Història La mostra es va anomenar Damià Escuder, totes les vides i va ser comissariada per la doctora en història de l’art Maria Lluïsa Faixedas

En el cartell que anunciava l’exposició, es veia una foto d’en Damià caminant esperitat pel pont de la Creu Blanca de Girona en direcció cap al carrer Calderers L’autor de la instantània, Jordi Mestres, va saber captar la seva ànima en aquesta imatge fugissera, mostrant un Damià actiu, un home que anava sempre a la idea, ràpid i rialler

Era un català, gironí i sarrianenc universal, un home local i internacional alhora Tenia molts contactes i un tarannà viatger Era un ésser religiós, espiritualista i metafísic

Deia que creia en totes les religions encara que ell es definia principalment com a cristià i budista. Això no era cap obstacle perquè també fos un estudiós de les ciències empíriques més importants. No oblidem que la seva primera llicenciatura va ser en Química Després va estudiar filosofia Coneixia a fons el pensament grec i l’obra de Sant Tomàs, un dels grans savis de l’església Admirava els místics castellans com Sant Joan de la Creu Estava colpit pel llegat de Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Verdaguer, Gaudí i era un gran lector de l’obra de Hegel , Nietzsche, Marx, Lenin, Ho Chi Minh, Martin Heidegger, Diem això amb fonament de causa, atès que hem heretat part de la seva immensa biblioteca que ens ha cedit molt amablement la Maria Capellas Molts dels llibres d’en Damià estan subratllats, tenen ano- tacions de lectura i tenen a les cobertes i pàgines interiors dibuixos galàctics que mostren el seu món oníric i fantàstic

Com va dir la Maria Lluïsa Faixedas, en Damià és un personatge que no deixava indiferent Alguns l’han qualificat de boig o excèntric, per nosaltres va ser pràcticament un geni Potser per això, perquè l’admiràvem molt, tot i no compartir moltes de les seves idees Hem parlat i escrit molts articles sobre ell, l’hem dibuixat i pintat en quadres i retaules El més important és l’intitulat Damià Escuder, el nou Ramon Llull dels Països Catalans

En el nostre estudi, tenim una sala-oratori dedicada a ell Allà hi custodiem la seva biblioteca, obres al·legòriques, reculls de premsa, Per nosaltres, la dimensió d’en Damià va més enllà de la seva obra pictòrica, la seva petjada transcen- deix a l’artista, el pensador, el poeta Era una mena de místic visionari creador d’un metallenguatge personal que beu de fonts clàssiques i modernes, de les tradicions religioses cristianes i orientals, del romànic i el gòtic més simbòlic i espiritual Tenia un gran coneixement de l’art d’avantguarda occidental, des de l’espiritualitat en l’art de Kandisnki fins a Paul

Klee o Joan Miró, Antoni Tàpies

Del seu vessant científic, hem de dir que coneixia a fons la teoria de la relativitat d’Albert Einstein i la física quàntica formulada per Werner Karl Heisenberg Tant l’un com l’altre són uns savis que agraden molt als creients de la Nova Era, el paradigma de la nova espiritualitat

En Damià, també tenia una forta connexió amb el món tibetà-budista. A nosaltres ens fascinaven els seus llençols al legòrics i els petits grafismes, dibuixos estètico filosòfics, com el que va crear com a logotip de la Taula de Girona Són una mena de laberints còsmics estel lars, bigs bangs de línies de circumval lació, fugues en totes direccions d’un ésser que viatjava per tots els espais, com un alfa i omega navega dins el Déu natura del pensament d’Spinoza que, atenent a la seva filosofia panteista, diu que tot forma part de tot Tot això sense oblidar l’etern esdevenir dels àtoms

Tornant a l’inici, durant les gairebé dues hores que vam ser al Molí amb la Maria, vàrem anar destapant i contemplant les obres damianesques que anàvem batejant amb noms diversos Posàrem títol a les enigmàtiques i complexes obres, grafismes pictòrics d’un visionari que en cada traçada, escriu, inventa un anagrama propi meravellós Ara tanquem els ulls i ens imaginem, com tantes vegades havíem fet, escoltar les explicacions, ordres, fantasies del profètic mestre Damià Escuder A través d’ell, un no creient com jo en la mística espiritualista, sento que tot està connectat, Plató, Spinoza, Nietzche, el pensament cristià i budista tot traspua en tota l’obra d’en Damià.n

Editorial Columna, Barcelona, 2022

Josep Brugada

El títol del llibre em va cridar l ’ a t e n c i ó s o b re t o t a t e n e n t q u e d e s d e l c o n s e l l d e redacció de la nostra revista Parlem de Sarrià vam decidir que dedicaríem un número a les dones sarrianenques que s’han o s’havien dedicat a la c o n f e c c i ó ; a l e s n o i e s i dones del nostre poble que van fer de modistes, cosidores, brodadores, pantaloneres i que es dediquessin a q u a l s e v o l t a s c a , p e r d e scomptat ben noble, pràctica i artística, relacionada amb el fil i l’agulla.

Aquest llibre, vaig pensar que podria tractar-se d’una novel·la, però en començar a llegir-lo vaig veure clarament que no ho era Les modistes d’Auschwitz tracta d’una investigació històrica molt afinada que ha dut a terme la historiadora i novel lista anglesa Lucy Adlington (Londres, 1970), sobre un conjunt de dones que durant l’expansió europea del nazisme van poder sobreviure concretament al camp de concentració d’Auschwitz a la Polònia ocupada, gràcies que, totes elles -per diverses causes en la seva vida personal d’abans de la guerra, ofici o necessitat- van dedicar-se a la costura i a la confecció

La gènesi o origen d’aquest llibre va ser la novel la que Lucy Adligton havia escrit anteriorment en un estil literari de ficció sobre unes hipotètiques dones que arribaren al camp de concentració d’Auschwitz i que van salvar-se de ser exterminades a la cambra de gas pel sol fet de demostrar a aquells energúmens que tenien traça i sabien cosir La novel la intitulada La cinta vermella, traduïda i publicada també en català, va fer -per entendre’ns- la volta al món, de manera que a l’autora anglesa i al seu editor, després de publicada l’obra de ficció, efectiva- ment els van començar a ploure cartes i correus en els quals algunes supervivents dels camps els anunciaven que elles havien estat efectivament al camp d’extermini d’Auschwitz; que eren modistes i van sobreviure a l’holocaust justament perquè, abans del desastre, es dedicaven a la noble tasca i a l’art de cosir a casa seva i als seus països respectius D’aquesta manera, doncs, amb la repercussió i l’èxit literari de la novel la, l’escriptora anglesa, bo i reflexionant sobre els testimonis que havia rebut, va proposar-se d’investigar la realitat d’aquelles noies i dones que van existir realment i que van patir la misèria humana del camp, però que, molt i molt afortunadament, varen sobreviure Algunes d’elles eren jueves txeques o eslovaques El fet que Lucy Adlington es posés de primer antuvi en contacte real amb una d’elles, la senyora Kóhut, de noranta-vuit anys, que vivia a Califòrnia, li va permetre estirar el fil de la qüestió (el de la realitat) i a través d’ella va poder conèixer i entrevistar encara algunes supervivents i familiars directes d’altres dones i noies que van ser deportades a Auschwitz, com Olga Kovákz, Irene Reichenberg, Renée Ungar, Brancha i Katka Berkovic, Marta Fuchs, Hunya Volkmann, Hunya Storch, Katka Feldbauer, Krystyna Chiger, entre moltes altres, de nacionalitat txeca, eslovaca, franceses o poloneses Val a dir que amb molta sort, elles van treballar al taller de modistes que els nazis van organitzar en aquest i en altres sinistres camps de la mort La primera pregunta que ens podem fer abans d’entrar en matèria és: ¿per què els nazis van organitzar un taller de costura a Auschwitz? Doncs perquè, ja entrada la guerra, la producció de teles de tot tipus anava molt escassa a Alemanya i als països ocupats i els jerarques nazis, com sigui que van despullar literalment els jueus de totes les seves pertinences i van acumular tones i tones de vestits requisats als camps, van pensar que totes aquelles peces, fins i tot la roba interior, s’havia de reciclar Abans de fer la selecció de totes aquelles peces de vestir -vilment robades- s’organitzaren uns rentadors per tal de posar-les en condicions Per polir o desinfectar aquella roba es necessitaven més de cent dones, les quals feien els torns en les bugades dia i nit Després es van crear els tallers de modistes, cosidores i planxadores als diversos camps Calia fer tot tipus de peces per als soldats del front, reciclar mitjons, peücs, guants, roba interior i robes d’abric de tot tipus També, com s’explica al llibre, la dona del comandant del camp referenciat acudia sense massa escrúpols al taller de les modistes per tal que li fessin -a partir de la roba afanada als proscrits jueus- roba per ells i per als seus fills Hedwig Höss, amb uns exemplars de la revista alemanya Burda, de patrons i models de confecció, no tenia cap inconvenient de presentarse als tallers i exigir a les preses que li fessin una faldilla, una brusa o un vestit jaqueta com els que apareixien a les fotografies Les preses, si volien conservar els seus llocs de feina, havien d’espavilar-se a trobar en el magatzem, que en deien Kanada, entre els munts de roba de les dones jueves, la peça escaient o més aproximada per tal de fer el que aquella cretina o altres dones dels militars nazis demanaven I així va ser com en aquest camp es van constituir uns tallers apartats per a dones; uns sinistres soterranis, on demostressin que sabien cosir amb fil i agulles i treballar amb les màquines de cosir de pedal que els hitlerians havien requisat de les cases jueves Les noies -si bé alliberades d’altres treballs forçats del camp i d’altres imaginables salvatjades- treballaven més de dotze hores diàries o en torns nocturns per tal de satisfer les demandes

Els nazis –com diu Adlington–eren conscients del poder de la roba com a element escenificador Hitler havia arribat a dir que: -Les dones de Berlín s’havien de convertir en les més ben vestides d’Europa S’havia d’acabar allò de les modes de París

Així va ser, doncs, com es crearen aquells tallers, un soterranis poc coneguts per altres preses i presos del camp, als quals hi anaren a parar almenys algunes de les dones i les noies que demostraren als nazis que sabien cosir Adlignton, pel cap baix, a temps, va anar contactant, doncs, amb familiars directes d’aquelles modistes i cosidores amb la finalitat d’entrevistar-les i deixar constància gràfica i escrita del que les modistes van viure en aquell infern Moltes d’elles a dia d’avui, heroïnes supervivents, són molt ancianes o ja malauradament són mortes o amb fills o filles o familiars directes que saben al detall la història de les supervivents Tots aquests personatges són els qui fil per randa li van anar explicant i desgranant a la historiadora anglesa moltes anècdotes, solidaritats, complicitats, patiments, experiències personals i per descomptat també les més aberrants atrocitats del camp Molts d’aquests familiars directes li van proporcionar a la Lucy documents i fotos personals de les modistes i és amb descabdellament de totes i cadascuna de les històries personals que -lectores i lectors- àvidament podem anar passat les pàgines d’aquest llibre, testimoni atroç, de vides supervivents de dones que, amb una força sobrehumana, amb uns treballs i sacrificis ingents, aconseguirien de sobreviure a la vergonya mundial i a l’holocaust de l’immens camp de concentració i factoria d’Auschwitz

Saber cosir de forma barroera o de forma més refinada va constituir per moltes de les dones entrevistades per Adlington una autèntic miracle de salvació al camp. El fil i l’agulla foren una redempció! Les que no en sabien, o en la seva vida havien fet altres feines i tenien fills, ja us podeu imaginar quina va ser la seva fi Molts aspectes de la vida en aquesta factoria de la mort que tal vegada no sabíem o no ens podíem ni imaginar queden reflectits en les pàgines d’aquest llibre absolutament colpidor n