P A S T O R E T S, S E M P R E

Jordi Dalmau

Una de les riqueses de Catalunya és la cultura popular. Tot allò que ens arriba des de molts anys passats i es conserva perquè s’ha estimat, allò que engresca i es treballa i es continua, té un carisma que ha de ser propagat i reconegut. Les representacions de Pastorets en són una peça molt notable. S’han de conèixer alguns detalls històrics.

Acabada la Guerra Civil espanyola, any 1939, els Pastorets varen trobar serioses dificultats per continuar la tradició Podem recordar alguns detalls d’aquell desig de supervivència des de l’”Elenco Teatral” del Centre Cultural, c/ Força, 29, de Girona, que era una secció de la Congregació Mariana

La llengua catalana era prohibida, cosa que va ser una greu contrarietat Al Centre Cultural ja hi havia la tradició abans del 1936: es representava “La rosa de Jericó”, una obra escrita en vers i en català per Josep Duró i Gili, amb música de Rossend Molera, estrenada l’any 1908 A la colla dels Pastorets, als anys quaranta, hi teníem Valerià Simón, que era poeta destacat, i ja estava disposat a fer la necessària traducció de l’obra, però hi havia l’inconvenient de que era fora i s’ocupava d’afers molt diferents: complia el servei militar a Ceuta; davant d’aquella urgència, el director de la Congregació Mariana, el pare Ramon Palau, va connectar amb l’autoritat militar que tenia incumbència sobre el soldat Valerià Simón perquè el rebaixés de tot servei al quarter i pogués dedicar-se intensivament a la traducció al castellà de “La Rosa de Jericó”. Tot va funcionar bé, a remolc dels esdeveniments Obstacle salvat Després de dos Nadals, dues temporades de “Pastorcillos”, es va recuperar la representació en el seu català original

Una altra anormalitat va durar més temps; era la prohibició en el camp del teatre de representacions mixtes, homes i dones a l’ escenari. Aquesta “norma” afectava el teatre amateur, en canvi l’entrebanc no hi era en el teatre professional Coses de l’època

Tan estricta era aquella normativa vigilant sobre els amateurs, que fins i tot hi havia una editorial, la “Galeria salesiana”, que editava obres de teatre per a ser representades per homes sols (Cal suposar que, separadament, una altra editorial publicava per a dones soles) En els Pastorets del Centre Cultural es va “trencar el glaç” incorporant-hi una filla del nostre company director: ella intervenia, sense dir paraula, feia el paper de la Marededéu, asseguda amb el Nen Jesús a la falda, a l’apoteosi del quadre final Als Pastorets del col legi La Salle, a Girona, també varen fer una resolució així: dos germans que hi actuaven varen portar una seva germana a la colla, igualment representant el paper de la Marededéu, també sense dir paraula Tímidament, allò era un retorn (o desig) d’una certa naturalitat Parlem dels anys 40, és clar Més tard vàrem tenir un altre avenç en la normalitat: el paper de l’arcàngel Sant Miquel, amb molt de paper parlat, el va representar una noia Teníem llavors a la Congrega- ció Mariana el pare Claudi Solano com a director i li vàrem exposar el desig dels qui fèiem Pastorets d’avançar en la normalitzaió; va escoltar-nos molt bé i ens va satisfer: ell era professor a l’ensenyamnent del Servicio Social, de la Sección Femenina I el mateix pare Solano va presentar-nos una seva alumna que podria venir “a fer Pastorets” al Centre Cultural: ella va representar magníficament el paper de l’arcàngel St Miquel. I així va ser, tot un èxit, que ara, des de l’actualitat, es veu memorable

D’aquella història de “La rosa de Jericó” ja fa 80 anys Els qui llavors actuàvem de comparses als entranyables cors de diables i de pastors, perquè, exactament “no en sabíem més, teníem quinze anys,” ara podem explicar alguna escena de la tramoia d’aquest país I ens sentim feliços sempre que els nostres Pastorets tornen a alçar el teló Ens hem de veure, gent de totes les edats, com una baula d’aquesta tradició nadalenca, portadors d’una torxa de vertadera cultura popular, de col.laboració artística, i així es va transmetent una sembra i una collita de formació cívica i moltes coses més És una llarga pàgina del costumari català, amb fondària d’arrels molt estimades

A tots els que continuen fent-ho possible, des de Sarrià de Ter o d’allà on sigui, moltes felicitats! n