dossier [modistes i tallers de costura

Les teles les trobaven a les botigues can Reixach (abans ca l’Oliver), de la Rambla, a teixits Girona, al carrer Gran Via, a ca l‘Eloi, a cal Rei, a can Llens, a Teixits Sabadell De totes aquestes botigues emblemàtiques se’n ha perdut la mena, només queda La Moda, on encara es poden trobar tot tipus de botons i complements.

A Sarrià de Ter, moltes noies varen aprendre el sistema Martí de joves Algunes d’elles varen tenir durant un temps el seu propi taller de costura, amb les seves aprenentes Per la majoria, l’ingrés era un complement familiar, o més aviat un ingrés que els hi permetia una certa independència, però insuficient per treballar per compte propi Només en dos casos dels que hem trobat varen tenir prou autonomia, el de l’Enriqueta Puigdemont, que s’especialitzà en fer pantalons, i el de la Rosita Xargay, sastressa, qui amb la seva filla Juanita Espígul, també feia vestits i pantalons i varen obrir una botiga al carrer Firal, Novetats Rosa, d’ especialitats tèxtils

En la mesura que l’economia familiar millorava, o quan les noies es casaven i tenien fills, cosir va esdevenir més marginal i només es cosia per la pròpia família

Amb tot, la feina de cosir, dins l’àmbit domèstic s’ha valorat per la feina feta, artesana, a mida, però s’ha menystingut com aportació dinerària de la unitat familiar. Mentre que el jornal de l’home era sagrat i, per tant, la seva feina també ho era, el treball de la dona, de mestressa de casa a tota hora, que consistia en educar es fills, cuidar de la gent gran, cosir, cuinar, netejar, criar aviram, s’englobava en “sus labores” i no es quantificava econòmicament El treball femení no remunerat, invisible, no s’ha estudiat fins que la dona ha entrat de ple en el mercat labo- ral i per tant s’ha hagut de contractar algú per fer les tasques de cura Aleshores s’ha començat a parlar d’economia feminista i el debat, ha passat de l’àmbit microeconòmic, dins de la casa, a l’àmbit macroeconòmic, el dels pressupostos públics

Aquest dossier de dones modistes de Sarrià de Ter només és una petita mostra de totes les dones que varen cosir i dissenyar amb passió, esmerçant-hi hores, dia i nit, per poder fer una entrega a temps De la mateixa manera que s’està reivindicant que surti a la llum i es valori l’obra de les dones artistes, hem de reivindicar les dones modistes i la seva feina, que al cap i a la fi, era pura artesania n