JOANA ESPÍGUL (Girona, 1934)

La família de la Rosita va arribar a Sarrià de Ter pels volts de 1930 Venia de Girona, on havia portat una dispesa amb la seva mare, i també feia feines de modista en el seu temps lliure De joveneta, havia anat a Barcelona a aprendre l’ofici de sastressa

Va esclatar la guerra i el seu marit, Pere, va marxar al front La Rosita, juntament amb la seva mare, la Pepa, que era comadrona, i la seva filla Juanita, es van traslladar a Figueres per treballar a l'hospital. Quan la Guerra

Civil espanyola va acabar varen tornar a Sarrià de Ter i la Rosita va entrar a treballar a l’hospital de Girona, però per qüestions de salut ho va haver de deixar i va decidir tornar a fer de modista En aquells moments vivien de lloguer en un pis del carrer Major (actualment Can Boet) i la planta baixa va quedar buida, així que també la varen llogar i van posar a la part de davant la botiga de robes i a la part de darrere el taller de costura Com era costum en aquell temps, les modistes tenien noies que volien aprendre a cosir Aquest també va ser el cas de la Rosita, que va tenir noies que venien de pobles dels voltants amb bicicleta o a peu Quan arribava la festa de Santa Llúcia organitzaven un bon dinar amb els diners que havien anat estalviant al llarg de l’any i un cop fins i tot varen anar a Barcelona amb tren.

A la Rosita li agradava molt anar a Barcelona a veure els aparadors de les grans botigues, com la de Santaeulàlia al passeig de Gràcia i sempre que podia mirava de trobar entrades per veure les desfilades de vestits que es feien en els Pavellons Firals de Montjuïc, en especial les desfilades de vestits de núvia

Al llarg de la seva vida va fer tot tipus de vestits, americanes, pantalons, abrics, vestits de comunió, de núvia, uniformes També va ser de les primeres modistes que varen fer pantalons shorts. Li venien clientes de fora de Sarrià perquè els hi fes, ja que en les botigues de Girona encara no se’n trobaven.

Una vegada jubilada, també col laborava amb l’esplai d’avis en la confecció de vestits de paper, la primera vestimenta dels gegants

La Juanita, la seva filla, va aprendre amb ella l'ofici de pantalonera L'ajudava des que era petita a polir i a fer traus fins que als 17 anys va començar a fer pantalons Temps després, al carrer del Firal, van crear la botiga Novetats Rosa Llavors, la Juanita ja era casada amb l’Endalet Peix i havien nascut els seus dos fills, en Màrius i la Carme Novetats Rosa era un local espaiós amb dos grans mostradors i un ampli ventall de “gènero”: mocadors, roba interior, pijames, llençols, samarretes, camises, jerseis, pantalons “bons i fets”... La Rosita continuava fent de modista i la Juanita arreglava peces mentre atenien la botiga Un dia hi va passar un viatjant i, tot conversant, els hi va suggerir fer cortines Els hi va deixar un mostrari i, de seguida, van tenir la primera clienta. Va ser així com les cortines es van convertir en un nou pilar del petit negoci familiar: la Juanita les confeccionava i el seu marit Endalet s'encarregava d'instal lar-les

La botiga va tancar l'any 1990, quan la Juanita es va jubilar, poc després de la mort de la Rosita Avui, en aquell local que un dia va estar replè de fils i roba, hi trobareu la perruqueria “Reflexa't” n