MARIA DESPUIG I TERESA DESPUIG CaMiSeS, PijaMeS i CalçoTeTS

Jordi Duch Despuig

Una de les peces de vestir més antigues, que actualment encara està en ús, és la camisa, vestimenta utilitzada tant per dones com per homes

La Maria (+) i la Teresa Despuig són dues germanes que van néixer a Sarrià Els seus pares eren en Modest Despuig i la Pilar Vilosa, i tenien un altre germà, en Paquito (+) Tots cinc vivien en una casa del carrer Major, número 86 Durant anys la família es va dedicar a vendre peix al carrer, just davant de casa seva, compaginant-ho amb altres feines, com era habitual en aquell temps

Les dues noies, al llarg de més de vint anys, entre el 1942 i el 1965, van treballar de camiseres des de casa.

La Maria, que era la germana gran, quan tenia 15 anys, va anar a aprendre a fer patrons de camises, tallar i cosir amb una modista que hi havia prop del Pont de Pedra de Girona Al cap d’un any ja coneixia l’ofici i va començar a treballar a Sarrià, al domicili familiar Amb el temps, en va ensenyar a la seva germana Teresa, i al cap de poc realitzaven els treballs conjuntament, fins que la germana gran es va casar i va anar a viure a Llagostera La Teresa, que també es va casar més endavant, va seguir treballant pel seu compte a Sarrià

Per fer els encàrrecs no disposaven d’un obrador pròpiament dit, però tenien un espai a l’entrada de la casa habilitat per a treballar-hi, amb la màquina de cosir i tots els estris necessaris per fer els patrons, tallar, cosir i planxar.

La feina era agraïda, sobretot perquè els compradors n’estaven satisfets i perquè representava una ajuda econòmica

La demanda principal era fer camises, tant de tall masculí com femení, atès que no se’n trobaven de confeccionades, sobretot per a mides especials Els homes s’estimaven més que les camises fossin fetes a mida que no comprades bones i fetes; la majoria eren blanques, tot i que també se’n feien moltes de quadres o ratlles Les dones, tot i que no era tan habitual que se les fessin fer, les volien al seu gust, amb robes estampades, llises, de colors variats

Les camiseres diferenciaven les camises per la tela, el color o el disseny, pels tipus de colls, mànigues o punys. Una bona camisa requeria que les mànigues cobrissin per complet el braç fins als canells i fins i tot un poc més

El treball consistia en prendre les mides, fer els patrons, triar les robes, el tipus de coll i punys que volien, tallar i cosir a mà i a màquina Normalment, un cop fet tot això, es portava la butxaca de la camisa a una brodadora del Pont Major perquè hi brodés les inicials Finalment, s’hi cosia la butxaca i es planxava la camisa per entregar-la al client o clienta

La Teresa ens comenta que també tenien molts encàrrecs per fer retocs a les camises, que consistien generalment en girar els colls i els punys que s’havien gastat per l’ús Aquesta era una pràctica molt habitual per allargar el temps de vida de la camisa A moltes cases no sabien fer aquests retocs, ja que calia conèixer aquesta part específica de la feina

La tela que més s’utilitzava era l’anomenada “popelín”, que és una roba fina i lleugera, de cotó o seda, que forma unes fines ratlles horitzontals

L’anaven a comprar a Girona, a can Reixach És una roba que es treballa bé, però el seu principal inconvenient és que s’arruga amb facilitat

En aquells anys, segons el record de la Teresa, la confecció de la camisa podia costar entre quinze i vint-i-cinc pessetes La roba a part El temps que hi dedicava, solia ser d’un dia o dia i mig, tenint en compte que hi havia altres feines per fer, tant de cosir com a casa

A part de les camises, les dues germanes s’havien especialitzat també a confeccionar pijames i calçotets Per fer-los, utilitzaven roba de cotó Els calçotets eren sempre blancs, amb botons Els pijames, podien ser molt variats, de ratlles, estampats, llisos També es feien molts pijames per a mainada Moltes persones s’estimaven més fer-se fer aquestes peces de roba, ja que s’adaptaven molt millor a la seva constitució que si les compraven fetes

Els encàrrecs majoritàriament eren de Sarrià de Ter, Pont Major, Sant Julià i alguns de Girona

A mida que van anar apareixent botigues de roba confeccionada, l’oferta de camises i roba en general era més assequible per a tothom i la demanda de confecció a mà va anar desapareixent ràpidament

Amb tot, l’ofici no es perd, i la Teresa ha continuat fent la roba per a ella i la seva família durant molt de temps n