El misteri de la conilleta marieta conte

EL MISTERI DE LA CONILLETA MARIETA PÀG 2-3 Quan un dia la conilleta Marieta va treure el cap d’entre el seu cau per tal de veure si sortia el sol. Se’n va anar directament a l’hort d’en Pau per agafar una pastanaga.

I li va ocórrer allò. (Algú li va agafar la seva pastanaga).

PÀG 4-5 Llavors tota enfadada se’n va anar a parlar amb la vaca Tina i li va preguntar: “Has estat tu qui m’ha agafat la meva pastanaga? La vaca Tina li va respondre: Jo? No, perquè? Jo menjo herba que no ho veus?. I pum, un esquitx d’herba i saliva de la boca de la vaca Tina li va caure justament a les orelletes de la conilleta Marieta.

Tota decidida se’n va anar a l’estanc de l’ànec Ramón i li va preguntar: “Has estat tu qui m’ha agafat la meva pastanaga? L’ànec li va respondre: Jo? No, perquè? Jo menjo cucs que no ho veus? I plof li va ensenyar el cuc que s’estava menjar en aquell moment.

PÀG 6-7 La conilleta que cada vegada estava més enfadada se’n va anar al galliner i de cop i volta li va saltar el gall. La conilleta Marieta li va preguntar “Has estat tu qui m’ha agafat la meva pastanaga? Jo? No, perquè? Jo menjo panís, pa, herbeta, que no veus que mengen les gallines i els pollets? I quiquiriquiiiiii!!!!!! es fa fi ar a cantar molt fort per a què la conilleta toques el dos.

PÀG. 8-9 Molt i molt disgustada se’n va enfilar bosc endins i de repent un mussol que estava intentant agafar un ratolí es va aturar davant de la conilleta. La conilleta Marieta estava molt espantada i li va preguntar “Has estat tu qui m’ha agafat la meva pastanaga? Jo? No, perquè? Jo menjo ratolins que no ho veus?

PÀG 10-11 Corre que te correràs la conilleta Marieta va topar amb uns cérvols que pasturaven pel prat. “Heu estat vosaltres que meu agafat la meva pastanaga? Nosaltres? No, perquè? Nosaltres mengem herbeta fresca que no ho veus? I cloc, cloc, cloc una riuada de caguerades van rodolar per la herba. I a la Conilleta li va fer gracia i tot.

PÀG12-13 Un esquirol que ho havia vist tot des del principi li va dir a la conilleta Marieta que anés a preguntar a les formigues que ell havia vist com portaven una cosa molt i molt petita de color taronja.